Els Països Republicans de la península Ibèrica

 

 

OPINIÓ

 

"El punt més fort i el més feble, al mateix temps, del "règim del 23F" és la monarquia borbònica. A Madrid ho saben perfectament i actuen en conseqüència"

 

 

 

 

Joan Rovira 

14/04/2024 21:18

 

 

Esporles és un poble mallorquí, de la serra de Tramuntana. L’any 2023, un petit grup de veïns torracollons va demanar al Defensor del Pueblo (espanyol, per descomptat) que es publiqués l’enquesta sobre la monarquia que Adolfo Suárez va amagar el 1977, un any abans de la Constitució del 1978. Una enquesta en la qual apareixia una majoria clarament republicana a l’Espanya de la transició i que va fer encendre tots els llums d’alarma. Va ser la clau d’una jugada magistral de Suárez, en la qual ens van colar un gol per l’esquadra: la monarquia com a forma de govern. El mateix Suárez ho va confessar a la periodista Victoria Prego l’any 1995, però l’entrevista no es va publicar fins al 2016. Ja és casualitat…

Com va acabar la petició dels veïns d’Esporles? A la paperera del Defensor del Pueblo, que en realitat és el defensor de l’estat.

Uns anys abans, el 2015, el CIS va preguntar sobre la monarquia a les seves enquestes. L’aleshores nou monarca, Felipe VI, va suspendre: 4,34 sobre 10. El CIS estatal (especialitzat en enquestes a mida del que paga i mana) no ha preguntat mai més sobre el tema. Una altra casualitat…

I ara anem a veure un primer mapa de la península Ibèrica, que no és sinònim d’espanyola, tot i que volen que ens ho empassem.

Som 1,6 milions… i serem més. Via Joan Rovira

 

 

OPINIÓ 

 

Millor una gran Catalunya impura que una petitona, inviable i puríssima. Però, per a això, són imprescindibles els 1,6 milions de nouvinguts

 

 

 

 

 

Joan Rovira
14/01/2024 20:24 

 

 

Ja som 8 milions de persones que vivim a Catalunya. Amb 1,6 milions d’immigrants del segle XXI, és a dir, 2 de cada 10, sovint en les franges més joves de la societat. Amb velles immigracions que no han acabat d’encaixar. Amb nòmades digitals, gentrificadors i altres noves espècies. Amb sectors importants de la societat que odien Catalunya o que no se senten catalans. Amb elits econòmiques, com l’antiga noblesa medieval catalana, al servei de Madrid, on fan genuflexions i pasta i controlen els seus interessos. Amb catalans que se senten catalans i exerceixen de catalans, no per força indepes, en claríssim retrocés. Amb barcelonins i metropolitans que no tenen cap idea de Catalunya i es pensen, pobrissons meus, que poden anar per lliure i ser una unitat de destí a l’univers.

Però els que poden ser decisius els pròxims anys són aquest conjunt tan divers format per 1,6 milions d’immigrants recents, on pesen molt africans, musulmans i hispans sud-americans. Pobres, la immensa majoria. I no és un detall menor: pobres, en tots els sentits.

 

Som 8 milions de catalans? Ni de conya. Neguem-nos a enganyar-nos més i repetir com que tots els residents a Catalunya som catalans. No és així. Administrativament, potser. D’identitat, no. Anticatalans, una xifra no gens insignificant. Indiferents, una majoria preocupant. Per aquí plora la criatura.

Europa no ha sabut gestionar la immigració de les darreres dècades, no la pot aturar i ara s’està posant nerviosa. Està creixent el risc de fer ximpleries i d’equivocar-nos de debat. D’intoxicar-nos amb la

I després il·legalitzaran Catalunya. Via Joan Rovira

 

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Joan Rovira
07/01/2024 21:16 

 

 

 

 

 

 

Il·legalitzar partits independentistes és traspassar, per sempre, una línia vermella. Exactament el mateix que va fer el rei castellà amb el seu brutal discurs del 3 d’octubre del 2017: el que va fer i va dir mai no tindrà perdó a Catalunya. Ull, no va tenir un mal dia: aquests primers dies del 2024 el seu discurs ha anat en la mateixa línia, pura ultradreta, militarisme i ultranacionalisme disfressats de constitucionalisme retòric.

Vox aporta al PP aquella energia desfermada que fa els que els somnis eròtics, els més humits, esdevinguin realitat: deixeu-vos de polítiques covardes amb el fre de mà posat i llancem-nos definitivament a la jugular de l’independentisme. Per molt que dissimulin, el PP i Vox són el mateix. I somien exactament el mateix: la mort política de l’independentisme. Acompanyada de l’extinció del català, una llengua que odien, menyspreen i voldrien morta i enterrada.

Diran que ells no volen il·legalitzar idees, sinó fets… que fàcilment qualificaran d’atemptats o terrorisme. Un argument fals, però eficaç: tu pots pensar el que vulguis, perquè som una democràcia prèmium al món i a la galàxia, però calladet i sense moure ni un dit. Ve a ser el que deia Franco:

Com caurà la monarquia espanyola?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Felip VI hauria de saber, i segurament sap (tot i que menys que la seva intel·ligent, plebea i reial esposa) que la monarquia espanyola no té futur"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Joan Rovira
17/12/2023 20:13 

 

 

 

 

 

 

 

No, no serà per un afer de banyes o de llit. Ni per frau fiscal. Ni per abusos de tota mena. Els Borbons tenen la seva pròpia tradició i ja podria ser que també la seva maledicció. Felip VI hauria de saber, i segurament sap (tot i que menys que la seva intel·ligent, plebea i reial esposa) que la monarquia espanyola no té futur. És una closca buida, perquè no ha sabut ni sabrà fer la brillantíssima jugada de la monarquia britànica o algunes petites monarquies nòrdiques: mimetitzar-se amb la democràcia parlamentària, esdevenir un símbol per damunt de les misèries de cada dia i caure simpàtica i ser entranyable, més enllà dels embolics de la bragueta o les faldilles.

Felip VI està més llest del que es pensa. Té molts, molts números, per ser el darrer Borbó amb corona. I això no ho soluciona ni la princesa Leonor, la més instagramejable de les princeses.

Per això tenen tanta por, tantíssima por, de preguntar al poble, de fer enquestes. Gran tabú a Espanya, les enquestes sobre la monarquia. No és perquè sí: a totes surt que no, que ja n’hi ha prou. Millor no preguntem, doncs, i qui dia passa, any empeny.

Aquesta és la clau de volta del règim del 78, el punt feble per on, un dia no molt llunyà,

Salvar la nació

 

 

OPINIÓ

 

 

"Reconstruir la nació sense caure de quatre potes a la teranyina i preservar opcions de futur nacional, aquesta és la quadratura del cercle a la qual ens podrem apropar"

 

 

 

Joan Rovira

01/10/2023 20:25 

 

 

 

 

 

El festival de teories, profecies, horòscops, fantasies i estratègies per a l’octubre del 2023 fa goig de veure. Ens anem accelerant i esverant a una velocitat vertiginosa: després de sis anys de derrotes, repressió, por, depressió, presó, rendicions dissimulades, exili tossut, però fràgil, i grans dosis de misèria quotidiana, els astres s’han alineat miraculosament. Han revalorat l’aferrissada i també contradictòria resistència de Puigdemont i ofereixen oportunitats interessants. De victòria? No, no correm tant, que prendrem mal. Però sí de recuperar algunes posicions amenaçades o perdudes i de començar a plantejar nous, llargs, costeruts i prometedors camins.

Som ciclotímics, exuberants i una mica italians, passem de l’eufòria a l’enfonsament amb facilitat. I el teatre partidista, de baixíssim nivell, no ajuda gens a veure-hi clar: només saben jugar a curtíssim termini, a fer numerets estèrils com els darrers dies al Parlament.

Amb les eleccions del juliol es va obrir una porta inesperada:

El ‘cop d’Espanya’ que vindrà

 

 

OPINIÓ

 

 

"La política espanyola avança ràpidament cap a un trencament, una riuada que tindrà com a objectiu escombrar Sánchez, Díaz i el que faci falta"

 

 

 

Joan Rovira

17/09/2023 20:31 

 

 

 

 

Em costa molt, moltíssim, veure què hi guanya l’España nacional amb l’amnistia o perdonant-li la vida al català. Tinc la sensació que estem caient, ingènuament, de bona fe, en una trampa colossal que va més enllà que un dels habituals jocs de mans de Pedro Sánchez. Si no hi ha una rendició catalana, una genuflexió absoluta i creïble i una promesa solemne de no tornar-ho a fer (ja poden asseure’s i anar esperant…) quin sentit té tot plegat des del punt de vista dels amos i senyors de l’estat castellà? Per què redimonis s’han de rendir ells ara, quan estan guanyant? No ho veig, francament.

Però, vinga, suposem que l’operació amnistia avança, traspassa a empentes i rodolons la investidura i es comença a concretar en alguna fórmula legal creativa, embolicada i més o menys viable. Suposem també que el català puja de categoria oficial i es normalitza, enmig d’un rebombori fenomenal, al Congrés o a la Unió Europea. Suposem, finalment, que no entrem en la via suïcida d’unes segones eleccions i que el govern espanyol fa uns quants passos seriosos, amb poc entusiasme, cap a la mutació plurinacional d’Espanya. És molt suposar, sí, però suposem-ho. Ja estem veient que la realitat supera totes les previsions…

En aquest cas, el que no podem suposar és que l’España nacional es quedarà quieta com un conill enlluernat de nit per un cotxe al mig d’una carretera.

I aquí entra en joc l’estratègia improvisada, repetitiva i salvatge del PPVOX per a les setmanes vinents, dictada pel

Sílvia Orriols: ha nascut una estrella?

 

 

OPINIÓ

 

"Tots estaven venent-se l’ànima i pactant amb Satanàs, mentre assenyalaven el dimoni de V🤢x. I ara resulta que a Ripoll els surt a tots plegats un gra al cul"

 

 

 Joan Rovira 18/06/2023 21:36 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els nens no venen de París. El reis són els pares i les mares. La política és dura i bruta, cosa que no vol dir pas que sigui inútil. Però benvinguts i benvingudes a la crua realitat després de la descàrrega elèctrica, del «shock» brutal de Barcelona i de Ripoll.

 

Sort en tenen de V🤢x. Sap greu dir-ho. Si Vox no existís, hauríem d’inventar-lo. Que bé que ens va V🤢x per dissimular la decadència d’una política democràtica avariada, en descomposició.

 

Sort en tenen de V🤢x… i que malament acabarà tot, si caiem en totes les trampes partidistes, de professionals de casino, que ens estan posant.

 

No hi ha millor dolent de la pel·lícula que V🤢x. Són els dolents, sí, però no cal que ens mamem el dit més del compte… Que bé li va a tothom per fer grans brindis al sol per la democràcia, les llibertats, la convivència… i a la ceguesa. Que bé li va al PP, que bé li va al PSOE i a la seva franquícia catalana (sempre lligada ben curt) que bé li va a ERC, a Junts, a la CUP… 

 

Ja tenen i potser tenim, en diferents graus, un enemic comú. Pocs invents millors que el dimoni.

 

Que bé que va V🤢x perquè no veiem el que passa realment. Així ens poden despistar en discussions bizantines

Quines són les nostres eleccions?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Les eleccions del 23 de juliol són una nova oportunitat per a la desconnexió de Catalunya"

 

 

 

 

 

Joan Rovira
04/06/2023 20:19 

 

 

 

 

 

Tenim dos mesos per respondre la pregunta: quines són les nostres eleccions? 

 

Per comportar-nos com a catalans o com a castellans a Catalunya. Per tancar-nos en el marc mental i polític del Regne d’Espanya i Territoris Assimilats o per trencar una mica més la gàbia de la colonització i la submissió, una gàbia de la qual som més presoners del que ens pensem, ja siguem indepes o no. 

 

 

Les eleccions del 23 de juliol, són les “nostres” o les “seves”?

Aquesta és la gran qüestió de fons. La tria d’una papereta electoral o una altra és en realitat una qüestió secundària, un joc de tramposos. Tenim la llibertat de caure-hi o d’escapar-nos-en, però cada decisió tindrà conseqüències.

 

 

La decisió fonamental és anar o no a les urnes. Això va de passar pel tub dòcilment, com tantes vegades, o engegar-los a fer punyetes. No va de fer antipolítica ni de ser antisistema, sinó d’anar a favor o en contra d’aquesta política i d’aquest sistema del qual cap persona una mica assenyada no en pot esperar res de bo.

 

Si votem el darrer diumenge de juliol, votarem a favor o en contra de nosaltres? Farem una “bona cosa” per a Catalunya o

El 40% que ens en volem anar

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si el 40% dels francesos o alemanys o nord-americans, el 40%, eh?, volguessin deixar de ser francesos o alemanys o nord-americans, seria una notícia espectacular"

 

 

 

 

Joan Rovira
12/03/2023 21:16

 

 

 

La darrera enquesta del CEO de la Generalitat situa, estadísticament parlant, unes quantes coses, força reveladores, que els darrers dies ja s’han intentat grapejar i manipular amb entusiasme patriòtic hispà, digne d’un copet a l’espatlla per part del monarca. 4 de cada 10 catalans, el 40%, no suportem més ser súbdits del regne de Castella. Dos de cada 10 catalans, el 19%, no suporten figurar com a catalans a les estadístiques, perquè no se’n senten en absolut.

 

S’hi poden donar tantes voltes com es vulgui, a aquestes dades. Barrejar-les, creuar-les, matisar-les, extrapolar-les… Les enquestes no són cap veritat absoluta, només un

Caçar Puigdemont

 

 

OPINIÓ

 

 

Si cau Puigdemont, cau tot. O és que no ho sabem? I si ho sabem, ho pensem permetre? Aquesta és l’única qüestió que val la pena ara mateix

 

 

Joan Rovira
19/02/2023 20:42 

 

 

 

 

Mentre perdem el temps miserablement. Mentre ens barallem i n’hi ha que no fan altra cosa que treure les navalles o fer llistes d’afectes i desafectes, d’enemics, de neutres (perillosíssims, els pitjors) o posar en marxa la màquina de fer carn picada. Mentre ho anem destrossant tot, en una mena d’onada de fúria destructiva contra nosaltres mateixos… Mentre ens anem fent mal, insultant-nos, ofenent-nos, acusant-nos… Mentre passa tot això, hi ha qui va fer feina.

 

Gent que no cal que sigui intel·ligent ni subtil, però que té claríssims els objectius i que sap que estem contribuint amb entusiasme suïcida a aconseguir-los. Catalunya contra Catalunya, igual a victòria de Castella.

 

La roda del hàmster gira i gira i gira, poques coses més tontes que un hàmster donant voltes a la roda. 

 

Això impedeix que ens adonem de l’autèntic objectiu de caça major: caçar Puigdemont. És una de les coses que

Aeroport: buidar Barcelona, equilibrar Catalunya

 

 

OPINIÓ

 

 

 

"Barcelona s'ha de buidar i el país s'ha d'omplir, amb tot allò de les xarxes de ciutats que sempre queda tan bonic de dir i no es fa mai"

 

 

 

 

Joan Rovira
12/02/2023 19:48 

 

 

 

El problema no és l’aeroport del Prat. La qüestió (i l’oportunitat) és Barcelona, aquesta Barcelona que s’ho menja tot i està a punt de petar.

 

No tant per culpa de la mateixa Barcelona (que hi ha gent que li vol fer creure que no és part inseparable i essencial de Catalunya, i a l’inrevés també) com de la patètica manca d’una estratègia intel·ligent de país al segle XXI. No l’espereu de la política actual , no hi serà. No l’espereu dels sectors econòmics “tradicionals”, perquè tampoc no en tenen cap. En tot cas, potser, espereu-la de fenòmens prometedors i sòlids com el projecte “Eines de país”, a les Cambres, que va per bon camí i té un país al cap.

 

Doncs, vinga, som-hi. Ja hem identificat el problema, Barcelona, però és cert que l’aeroport forma part del problema…

 

Modestament, un servidor de vostès té una idea espaterrant, brillantíssima, per a la seva pista XXXXXL

 

La solució ideal seria alliberar terrenys propers i traslladar tot el municipi del Prat de Llobregat, tot, i si cal enviar la gent al Pallars Sobirà. Si es necessiten terrenys d’algun altre municipi, com Viladecans o Gavà, també, sense manies, els enviem a la Vall d’Aran.

 

Una vegada enderrocades totes les cases, hi podríem fer no una, no, dues o fins i tot tres pistes. I si molt convé, també una

Sedició: si funciona, no ho toquis

 

 

OPINIÓ

 

 

"Catalans, catalanes, això de la sedició ha resultat d'allò més eficaç per collar-vos, destrossar-vos, espantar-vos, deprimir-vos..."

 

 

 

Joan Rovira
30/10/2022 20:16 

 

 

 

 

No hi ha manera: Catalunya està plena de gent que no vol entendre com funciona l’Estat espanyol. O que vol fer veure que no ho entén, cosa que als “poders troncals” de Madrid segur que els fa molta gràcia i els descol·loca. No costa gaire d’imaginar-se el monarca partint-se el cul, entre sopa i sopa de verdures eco, acompanyat de la seva cort de reietons dels mitjans de comunicació, reietons judicials, reietons empresarials, esportius, policials, paramilitars i militars colpistes i altres espècies que tenen claríssim com funciona això del poder. El de veritat, no les beneiteries infantils amb les quals juguen a Barcelona els que es pensen que saben què és el poder o aspiren a controlar-lo.

 

A veure, quin ésser humà mitjanament sensat pot esperar que un Estat renunciï “gratia et amore” (això sempre queda molt bé, en llatí) als seus instruments de repressió i d’acolloniment general?

 

Traduït al cristià: de veritat us penseu que desmuntarem, “por vuestra cara bonita” i per quatre vots, tot allò que ens permet tenir-vos agafats pels dallonses? És evident que ja sabeu que

El govern progre més militarista de la història

 

 

OPINIÓ

 

 

"Per entendre'ns: Espanya és com Rússia. Té un exèrcit fantàstic per esclafar els seus ciutadans"

 

 

 

Joan Rovira

16/10/2022 20:03 

 

 

 

 

El govern espanyol (el més progressista de la història, diuen, i no els cau la cara de vergonya, perquè saben que tot podria ser encara pitjor) ha augmentat la despesa militar en gairebé el doble des del 2018. No hi ha manera de saber exactament què estan fent: mai no han estat el govern més transparent de la història i són experts en fer trampetes de tota mena…

 

Però sí que hi ha prou dades per saber que si Pedro Sánchez vol tenir una carrera internacional quan deixi de ser president, haurà d’haver comprat armes i gastat milers de milions d’euros en tot allò que li diguin els que de veritat manen sobre aquestes coses. Per al seu currículum futur és fonamental haver alimentat generosament el complex industrial-militar occidental i haver-se agenollat davant dels interessos dels Estats Units, que és el que fa tota la Unió Europea.

 

L’excusa de la guerra d’Ucraïna és fantàstica, perquè fa anys i panys que tenen els militars emprenyats: no perquè tinguin ganes de guerra, que no és el cas, que ja se sap que pot ser molt fotuda, sinó perquè no tenen

Putin a Madrid: l’Operació Estatal Especial

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els mateixos que es passen el dia parlant d'adoctrinament no deixen passar ni un segon sense adoctrinar els seus"

 

 

Joan Rovira

24/04/2022 21:52 

 

 

 

 

 

 

 

Diu el tòpic que la primera víctima d’una guerra és la veritat. No importa que la guerra sigui declarada o no. Ni tan sols que s’anomeni guerra oficialment. Ho estem veient amb la cínica “operació militar especial” a Ucraïna: els mitjans oficials russos (és a dir, tots) participen amb entusiasme en la versió periodística de la missió especial, que va d’enganyar massivament la població russa.

 

I també ho estem veient a Espanya. Que se sàpiga, no hi ha tampoc cap guerra declarada contra Catalunya, però la tècnica periodística de la “premsa d’estat madrilenya” és la mateixa. Ho estan fent, implacablement, amb el Catalangate, perquè saben que dominen clarament el món de la comunicació, amb comptades excepcions minoritàries. 

 

Han decidit que aquest barroer espionatge és un tema a amagar, no fos que els ciutadans espanyols es facin una idea clara de a quina mena de país viuen. En conseqüència, l’estat major de la premsa d’estat (que d’alguna misteriosa manera coordina les portades i els missatges) ha reduït l’escàndol de l’espionatge a la

El procés anava despullat

 

 

OPINIÓ

 

 

"El proper procés, si hi arribem, serà d’aquí a vint anys. El del 2017 acaba de quedar enterrat en una de les primeres setmanes de la llarga guerra d’Ucraïna"

 

 

Joan Rovira
13/03/2022 20:54 

 

 

 

 

 

 

 

Com aquell rei que anava en pilotes pel carrer i ningú no li gosava dir. Així ha acabat el procés en una setmana. Mentre tenim tota l’atenció centrada en la brutal guerra de Rússia contra Ucraïna, amb importants dosis d’hipocresia i egoisme, es dibuixa un temps fantàstic per rentar roba bruta sense fer massa soroll. Igual que l’Estat espanyol ha aprofitat per tancar oficialment el regnat de Juan Carlos I (les fiscalies, quan afinen, afinen, encara que sigui grollerament), aquí hem aprofitat per passar comptes amb el passat, fer veure que no ha passat res i anar tirant, que prou complicades estan les coses a les benzineres, als comptadors elèctrics o del gas o als prestatges del súper.

 

Puigdemont es va quedar ben descansat amb la seva surrealista explicació sobre per què no va culminar la independència: nois, la cosa no estava prou treballada, més aviat estava en pilotes, però ara hem de sembrar més, i a mesura que

La Kíiv del 2017

 

 

OPINIÓ

 

 

"Qui es cregui que a Espanya els o les ministres de Defensa o els presidents manen sobre l'exèrcit, té un problema greu"

 

 

Joan Rovira
06/03/2022 21:07 

 

 

 

 

 

 

 

Entre el març del 2017 i el gener del 2020, és a dir, entre el PP de Rajoy i el PSOE de Sánchez, entre Dolores de Dospedal i Margarita Robles, amb el vist-i-plau de Felipe VI, el general Fernando Alejandre va ser el JEMAD de l’exèrcit espanyol. És a dir, el cap de l’estat major, el número dos, el màxim comandament de l’exèrcit per sota del rei. Més o menys al mateix nivell que les ministres de Defensa, tot i que dissimulant una mica. Qui es cregui que a Espanya els o les ministres de Defensa o els presidents manen sobre l’exèrcit, té un problema greu amb la realitat. Qui mana és el rei, i això inclou els paramilitars de la Guàrdia Civil i gran part de la Policia Nacional, a més d’altres estructures d’estat, com la justícia.

 

L’exgeneral Alejandre acaba de publicar un d’aquests llibres farcits de «testosterona castrense», però hàbilment camuflats amb una mica d’OTAN, de missions «de pau» de les Nacions Unides i de constitucionalisme d’estar per casa… Poca broma amb el títol, que ho diu tot: «Rey servido, patria honrada». Té claríssim qui mana i a qui es deu: ni se li acut escriure «pueblo servido» o «gobierno servido». Ell serveix al rei, com aquella cançoneta aparentment infantil: «De Cataluña vengo, de servir al rey…».

 

Doncs bé, ell va servir el rei i ho confessa al seu llibre de memòries, on es comença a dibuixar una certa llum sobre una zones d’ombra de la tardor de 2017.

 

Diu el general Alejandre a una entrevista, molt pendent de no ficar la pota: