NACIONAL
17/04/2026
La denominada “trama russa del Procés”, que des de fa gairebé deu anys
apareix periòdicament en titulars de premsa i discursos polítics, ha
anat perdent consistència a mesura que avançava als tribunals. La causa
Volhov, impulsada pel jutge Joaquín Aguirre, ha acabat sent objecte de
crítiques de la fiscalia, que n’ha qüestionat la coherència interna,
l’excés de peces separades i la manca d’indicis sòlids amb rellevància
penal.
El cas, nascut el 2016 en el marc d’una investigació sobre presumptes
irregularitats en subvencions de la Diputació de Barcelona, va derivar
cap a una tesi molt més ambiciosa i expeditiva: la suposada existència
d’una trama internacional instigada des del Kremlin per a
desestabilitzar Espanya a través de l’independentisme català. Una teoria
que apuntava directament a la figura de Carles Puigdemont, així com de
Josep Lluís Alay, un dels col·laboradors més estrets del president.
Aquesta hipòtesi es va sustentar en elements com converses intervingudes
a l’exresponsable de relacions internacionals de Convergència
Democràtica de Catalunya, Víctor Terradellas, en què es mencionaven
ofertes de suport rus -des de 10.000 soldats fins a finançament massiu
de Moscou- que mai no es van poder corroborar. Amb el pas del temps, els
tribunals han anat desactivant aquestes línies d’investigació i la
fiscalia ha acabat demanant l’arxivament de les peces principals.
Malgrat la seva progressiva dissolució, el relat de la ingerència russa
ha gaudit durant molts anys d’una notable capacitat de penetració
política i mediàtica. I és en aquest punt on apareix el paper d’un
entramat d’actors vinculats a una mateixa xarxa internacional.
Nicolás de Pedro: l’altaveu geopolític del relat
