Albiach intenta arreglar la pífia de Yolanda Díaz

La líder dels Comuns diu que els posicionaments de Junts sobre immigració estan "equivocats" però sosté que el partit és "necessari" per a la transformació

 

 

Maria Garcia

Divendres,17 d'abril de 2026

 

La líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, s’ha afanyat a inetntar arreglar la pífia de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que dijous va afirmar que Junts ha estat “sempre” un partit racista i classista, però no va dir el mateix d’altres partits com el PP o V🤢x. 

Les declaracions de Díaz van enfadar i indignar Junts, que durant aquesta legislatura ha donat suport a diverses mesures del govern espanyol i, de fet, continua mantenint-lo. Com a resposta, els de Puigdemont han optat per suspendre les relacions amb Sumar, almenys fins que Díaz no rectifiqui les acusacions de racisme. Un escenari que aporta encara més incertesa a la continuïtat del govern espanyol, i que Albiach ha intentat redirigir, tot i que sense massa èxit. “No crec que els votants ni els dirigents de Junts siguin racistes, però, en la lluita electoral amb Aliança Catalana, el partit s’està equivocant moltíssim” ha afirmat Albiach aquest divendres en una entrevista a TV3. Segons la líder de Catalunya en Comú, els posicionaments dels juntaires en immigració són “preocupants” i equivocats; tanmateix, i malgrat les diferències, ha dit que, per una qüestió estratègica, no s’ha de deixar de la mà a Junts, a qui considera “necessaris” per a la transformació.

  

“No crec que els votants ni els dirigents de Junts siguin racistes, però, en la lluita electoral amb Aliança Catalana, el partit s’està equivocant moltíssim.”

Jéssica Albiach, dels Comuns, respon a #Matins3Cat les polèmiques declaracions de Yolanda Díaz https://t.co/YAn5hVDE7a pic.twitter.com/u6RXR5nEYn

— 3CatInfo (@3CatInfo) April 17, 2026

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/albiach-intenta-arreglar-la-pifia-de-yolanda-diaz/ 

 

El govern d’Illa duplica les subvencions directes al CIDOB, el think tank finançat per Soros que va promoure el relat de la ‘trama russa’ del Procés

 

 

NACIONAL

 

 

 

 

17/04/2026

 

La denominada “trama russa del Procés”, que des de fa gairebé deu anys apareix periòdicament en titulars de premsa i discursos polítics, ha anat perdent consistència a mesura que avançava als tribunals. La causa Volhov, impulsada pel jutge Joaquín Aguirre, ha acabat sent objecte de crítiques de la fiscalia, que n’ha qüestionat la coherència interna, l’excés de peces separades i la manca d’indicis sòlids amb rellevància penal.

El cas, nascut el 2016 en el marc d’una investigació sobre presumptes irregularitats en subvencions de la Diputació de Barcelona, va derivar cap a una tesi molt més ambiciosa i expeditiva: la suposada existència d’una trama internacional instigada des del Kremlin per a desestabilitzar Espanya a través de l’independentisme català. Una teoria que apuntava directament a la figura de Carles Puigdemont, així com de Josep Lluís Alay, un dels col·laboradors més estrets del president.

Aquesta hipòtesi es va sustentar en elements com converses intervingudes a l’exresponsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya, Víctor Terradellas, en què es mencionaven ofertes de suport rus -des de 10.000 soldats fins a finançament massiu de Moscou- que mai no es van poder corroborar. Amb el pas del temps, els tribunals han anat desactivant aquestes línies d’investigació i la fiscalia ha acabat demanant l’arxivament de les peces principals.

Malgrat la seva progressiva dissolució, el relat de la ingerència russa ha gaudit durant molts anys d’una notable capacitat de penetració política i mediàtica. I és en aquest punt on apareix el paper d’un entramat d’actors vinculats a una mateixa xarxa internacional.

Nicolás de Pedro: l’altaveu geopolític del relat

VÍDEO | 'L'altra cara' pòdcast #28: Milers de catalans moren abandonats pel Govern: el drama de la llei de dependència

 

 

Nou capítol del podcast d'actualitat política que t'explica allò que el sistema i la seva premsa subvencionada no volen que sàpigues

 

'L'altra cara' pòdcast núm. 28: el drama de la llei de dependència |  E-Noticies

 

 

Aquesta setmana: el drama de la llei de dependència, allò que t'amaguen de la regularització massiva d'immigrants il·legals, la polèmica a Ripoll amb l'aprovació del pressupost del govern municipal de Sílvia Orriols, l'esquerra se salta els seus propis codis ètics, l'últim escàndol de les irregularitats de la DGAIA. I ens visita Ramon Audet per parlar de tots aquests temes.

 

 

 

 

ENLLAÇ VIDEO NOTÍCIA :

https://e-noticies.cat/politica/video-laltra-cara-podcast-28-mil-catalans-moren-abandonats-govern-drama-llei-dependencia 

 

La presidenta del TSJC defensa els drets lingüístics dels catalans, mentre imposa el 25% de castellà a les escoles

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

El tribunal també avala recursos contra el català a les oposicions

 

 

Entrada del TSJC Autor/a: Betevé

 

08.04.2026

per Redacció

 

La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso, ha assegurat en roda de premsa que "els drets lingüístics són del ciutadà i no del jutge", i ha instat els magistrats a utilitzar la llengua pròpia del país a les sales. Un missatge engrescador, però que contrasta radicalment amb la trajectòria recent del mateix tribunal, que ha dictat —i continua dictant— sentències que limiten l’ús del català com a llengua vehicular a l’escola i que ha avalat els recursos de grupuscles catalanòfons com Hablamos Español, Asamblea para una Escuela Bilingüe i Convivencia Cívica per impugnar l’exigència d'un nivell de català a les oposicions públiques.

El TSJC ha estat, des del 2020, l'instrument judicial per imposar el 25% de castellà a les aules. Aquella sentència històrica va obligar tots els centres a garantir un mínim d’una assignatura troncal en castellà, una mesura que va passar de casos concrets a una directriu general. Malgrat les lleis i decrets de la

El pressupost anual de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha crescut un 500% en només una dècada

 

 

NACIONAL

 

L'Alternatiu

08/04/2026 

 

En només deu anys, la despesa de la Generalitat de Catalunya en cooperació internacional s’ha multiplicat per cinc. Aquest increment, que consolida una clara aposta política per part dels darrers governs en acció exterior, intensifica de retruc la creixent demanda social que reclama una revisió profunda de l’actual model de subvencions en aquest àmbit.

L’evolució del pressupost de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) constata aquest augment, passant d’una dotació de 17,4 milions d’euros el 2017 a una previsió de 86 milions per al 2026. Amb una progressió a l’alça any rere any, l’increment experimentat en la darrera dècada supera el 490%.

Aquest creixement es produeix en un context polític marcat per la incertesa pressupostària. El Govern presidit per Salvador Illa ha retirat el projecte de pressupostos del 2026 per a facilitar una nova negociació amb ERC i amb la voluntat d’arribar a un acord abans de l’estiu.

Volum de despesa creixent

La Generalitat ha pagat 4 milions d'euros a l’empresa d'enquestes d’'El Mundo'

 

 

Cinc licitacions per valor de més d'un milió d'euros es van concedir sense competència real

 

La plana major d'Unidad Editorial, Sigma Dos i 'El Mundo', el 24 d'octubre del 2023 Autor/a: El Mundo

 

 

Economia, Política 

08.04.2026 11.30 h

 Redacció 

 

El compte de X @Comptesclares, que gestiona el projecte de transparència Menjòmetre, ha publicat un fil sobre les contractacions públiques rebudes per Sigma Dos SL, l’empresa demoscòpica vinculada al diari 'El Mundo'. Segons les dades oficials recollides pel portal, basades en contractació pública i registres oficials, Sigma Dos ha obtingut 3,94 milions d’euros en fons públics catalans entre el 2021 i el 2026 a través de 29 contractes.

D’aquests, un 29% s’han adjudicat sense competència real (adjudicació directa o amb un únic licitador). En total, sumen cinc licitacions per valor d'1,12 milions d'euros, sense que ningú més es presenti, que es desglossen de la següent manera: UAB, 980.000 d'euros (enquesta europea); CCMA/TV3, 52.500 d'euros (predicció electoral); Turisme, 44.240 d'euros; ICS Bellvitge, 25.921 d'euros i IMSS Barcelona, 14.864 d'euros.

Un dels contractes més rellevants és el de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA/TV3): el 19 d’abril de 2024, per 52.500 euros, es va adjudicar a Sigma Dos el “Servei de predicció i

Salvador Illa endolla la germana de Collboni a la Generalitat: nepotisme al cor del PSC

 

PSC 

 

Yolanda Collboni, sense experiència en gestió pública rellevant, ha estat nomenada assessora del Departament de Presidència pel govern socialista

 

 

 

1 d'abril de 2026

Per Roger Galceran

 

 

El govern de Salvador Illa va nomenar Yolanda Collboni, germana de l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, com a assessora en projectes transversals del Departament de Presidència, el que lidera el conseller Albert Dalmau. El mateix Dalmau que, fins al seu nomenament, exercia com a mà dreta de Jaume Collboni a l’Ajuntament de Barcelona.

El currículum de Yolanda Collboni per ocupar un càrrec a la Generalitat de Catalunya és, com a mínim, modest: experiència laboral en una productora de televisió i, des del 2023, cap de gabinet de l’alcalde socialista de Viladecans, Carles Ruiz.

Davant les crítiques, Jaume Collboni

Funcionaris de presons reaccionen davant la violació comesa a Montjuïc per un intern durant un permís: 'És un fracàs rotund'

 

 

CSIF denuncia que s'està forçant els professionals penitenciaris a «rebaixar el nivell d'exigència en la concessió de permisos i tercers graus»

 

 

Adverteixen del risc del bonisme per a la seguretat |E-Noticies

 

30/03/2026

per Redacció 

 

Els Mossos d’Esquadra van detenir dijous passat a la presó de Quatre Camins Mohamed C., principal sospitós de la salvatge violació comesa el 13 de febrer a Montjuïc. Aquest marroquí de 25 anys, que compleix condemna des dels 17 per diverses agressions sexuals, hauria aprofitat un permís penitenciari de tres dies per cometre la violació. Això torna a posar en evidència el fracàs d’un sistema excessivament garantista, més preocupat pel benestar dels delinqüents que de protegir les víctimes. 

CSIF, el principal sindicat de funcionaris de presons a Catalunya, ha alçat la veu contra el que consideren un “fracàs rotund” del sistema. Arran de la detenció, han qüestionat el model penitenciari “irresponsable i perillós” que “substitueix el rigor tècnic per la ideologia, i la seguretat pel bonisme”. 

 

 

 

Els funcionaris alerten que aquesta deriva s’ha traduït en “un augment artificial de permisos, una ampliació indiscriminada de les llibertats condicionals, i una rebaixa sistemàtica de les sancions”. El sindicat denuncia que s’està forçant els professionals penitenciaris a “rebaixar el nivell d’exigència en la concessió de permisos i tercers graus”. Una cosa que “no només és injusta per als professionals, sinó que comporta un risc evident i inacceptable per a la seguretat pública”. 

Compliment inferior de les penes, i menys expulsions

El TSJC tomba l’exigència de nivell B2 de català als xofers del Parlament

 

LLENGUA

 

 

El tribunal considera que demanar aquest nivell vulnera "el dret fonamental d'accés a la funció pública"

 

El Parlament de Catalunya no ha fet suport a uns nous comptes per 2025, i per tant els pressupostos d'enguany són prorrogats.

 

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una sentència que anul·la el requisit d’un nivell intermedi (B2) de català per als conductors de vehicles oficials del Parlament. La decisió respon a un recurs presentat per l’entitat catalanòfoba Convivencia Cívica Catalana. Fonts parlamentàries han confirmat que encara no han rebut formalment la resolució i que avaluaran els passos a seguir, tot i que les proves ja s’han fet i s’han designat els guanyadors provisionals.

Segons la sentència, que es pot recórrer al Tribunal Suprem, l’exigència de B2 vulnera el dret fonamental d’accés a la funció pública (article 23.2 de la Constitució). El TSJC es remunta al decret de 2002 que regula els nivells lingüístics segons la categoria laboral:

Opinió : L’hora dels radicals

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

Enric Vila
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

M’ha fet gràcia saber que l’Abel Cutillas i el Jaume Clotet van coincidir a l’MDT i que hi publicaven una revista que es deia Poble Insurgent, més o menys a la mateixa època en què Sílvia Orriols militava a Estat Català. Llavors els meus amics de l’Escola Súnion cantaven allò de “zubizarreta ETA ETA”. Jo ja era el més radical de tots i les consignes proetarres i les organitzacions extraparlamentàries em semblaven una collonada, una absoluta pèrdua de temps. Quan Macià Alavedra em va explicar que Jordi Pujol hauria sortit amb el fusell si hagués cregut que podia defensar així la llibertat de Catalunya, el vaig entendre perfectament.

 

"No és casualitat que Pujol acabi la vida escarnit i que Felipe González i José María Aznar, que li deuen tantes coses, s’hagin fet multimilionaris

  

Els radicals tenen mala fama a tot arreu, però a Catalunya encara en tenen més, perquè no sols discuteixen les convencions establertes, sinó que posen el país en relació amb la seva història anterior a la formació d'Espanya. Quan va emergir Primàries, el primer que van fer els diaris del sistema va ser acusar Jordi Graupera de ser d’ultradreta. Després, Graupera va penjar l’etiqueta de feixista a Orriols amb un encegament que només s’explica per les confusions que crea la pressió política i pel valor que els premis de consolació han adquirit en la tradició catalanista. No és casualitat que Pujol acabi la vida escarnit i que Felipe González i José María Aznar, que li deuen tantes coses, s’hagin fet multimilionaris. 

Des que Catalunya va ser separada del poder, la seva tradició ha tendit a romantitzar les figures derrotades o desposseïdes.

VIDEO | Octuvre retrata totes les mentides amb què la consellera Parlon i Trapero volien empresonar injustament un independentista

 

OCTUVRE 

 

 

 

El director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, i la consellera d'Interior, Núria Parlon, compareixen a la Comissió d'Interior al Parlament Data de publicació: dimecres 04 de febrer del 2026, 16:01 Autor: Sara Soteras
 

 

Maria Garcia

Dilluns, 23 de febrer de 2026

 

 

La plataforma Octuvre, com no podia ser d’altra manera, no s’ha quedat de braços plegats davant la lamentable actuació que la consellera d’Interior, Núria Parlon, i el director general de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, van protagonitzar durant la comissió d’Interior del Parlament que investigava l’actuació i la violència policial contra manifestants independentistes durant la visita del rei espanyol a Montserrat l’any passat.  

Tots dos van mentir sense cap mena d’escrúpols per tal de perseguir judicialment i assolir la màxima pena per a un manifestant i soci de l’ANC que estava acusat d’haver “colpejat amb una extensible” un agent dels Mossos, malgrat les proves que desmentien la versió policial, la qual no se sostenia per enlloc. Finalment, el jutjat encarregat d’investigar el cas ha desestimat la denúncia en considerar que

VÍDEO | 'L'altra cara' podcast #19: L'últim ridícul de Gabriel Rufián

 

 

El podcast que t'explica l'altra cara de l'actualitat política, aquella que el sistema i la seva premsa subvencionada no volen que sàpigues

 

 

 

 

13/02/2026 11:00:00h

per

Arnau Borràs

 

 

Capítol 19 de 'L'altra cara'. Parlem de la violència política viscuda aquesta setmana a Santpedor amb la CUP i Aliança Catalana, de la hipocresia de l'esquerra woke i la premsa subvencionada amb el macrodesallotjament d'okupes a Barcelona, de Donald Trump i de la vaga de docents. I amb el Guillem Bargalló parlem de l'últim ridícul de Gabriel Rufián i del panorama electoral que queda després dels comicis a Aragó. Pots veure el programa en el vídeo que trobaràs a la part superior de la notícia, en YouTube o a Spotify.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE D'OPINIÓ I VIDEO :

https://e-noticies.cat/politica/video-laltra-cara-podcast-19-ridicul-gabriel-rufian 

El Confidencial revela un pacte secret PSC-Junts per frenar Sílvia Orriols

 

 

CATALUNYA

 

 

Un nou sistema electoral de circumscripció única perjudicaria les expectatives d'Aliança Catalana

 

 

Sílvia Orriols s'ha convertit en el malson dels partits del poder | E-Noticies, Parlament

 

 

12/02/2026 11:45 h

per Redacció

 

 

Els partits de l'establishment polític a Catalunya fa dos anys que ho intenten tot desesperadament per frenar el creixement imparable d'Aliança Catalana. El PSC i Junts se les tenen cada dos per tres al Parlament, però s'entenen per anar contra el partit antiimmigració. Segons revela El Confidencial, socialistes i juntaires estarien negociant una reforma electoral per tallar les ales a Sílvia Orriols.

 

 

Socialistes i juntaires sí que s’entenen per anar contra Aliança Catalana | Europa Press

 

 

Totes les alarmes van saltar el mes de novembre passat amb una enquesta de La Vanguardia que deixava Sílvia Orriols a només dos escons de Junts. Altres sondejos han confirmat després l'acostament i fins i tot el sorpasso d'Aliança Catalana al partit de Carles Puigdemont.

Tot i que el creixement d'Aliança Catalana afecta sobretot Junts, la preocupació és compartida per la resta de l'esquerra i el processisme, des del PSC i els Comuns fins a ERC i la CUP. Aprofitant aquesta unió de forces, i que Catalunya és l'única regió d'Espanya sense una llei electoral pròpia, els socialistes haurien temptat Junts amb un sistema electoral de circumscripció única.

Per què el PSC vol canviar el sistema electoral

Detenen un home a l'Hospitalet per finançar l'organització terrorista Hamàs amb 600.000 euros

 

 

Es tracta de la primera investigació dels Mossos d'Esquadra centrada en el finançament del terrorisme

 

 

Els Mossos ho consideren un cas d'especial rellevància | Mossos d'Esquadra

 

 

30-01-2026

per Redacció

 

Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat 27 de gener un home de 38 anys, d'origen xinès i propietari d'una perruqueria a L’Hospitalet de Llobregat. La policia catalana ha destapat un presumpte cas de finançament del terrorisme amb ramificacions internacionals i ús intensiu de criptomonedes. La investigació continua sota secret judicial i continua oberta.

Segons va informar la policia en un comunicat, l'home està acusat de finançar l'organització terrorista Hamás. Els agents sostenen que hauria canalitzat grans quantitats de diners mitjançant actius digitals. Part d'aquests fons haurien arribat a adreces vinculades a una entitat relacionada amb el grup terrorista.

 

Els Mossos van detenir el sospitós el 27 de gener | Twitter, @mossos

 

 

 

Després de passar a disposició judicial, el detingut va quedar en llibertat amb càrrecs. La causa és a mans de l'Audiència Nacional. Se li imputen delictes de finançament del terrorisme i contraban. 

El jutge ha decretat mesures cautelars, com el bloqueig dels seus comptes bancaris i la immobilització dels actius en criptomonedes associats a l'investigat. Aquestes decisions busquen evitar nous moviments de diners mentre avança la investigació.

Detalls de la investigació

Sílvia Orriols critica els perjudicis de la multiculturalitat en la seguretat i la descatalanització del sistema judicial

 

 

CATALUNYA - ALIANÇA CATALANA 

 

 

 

12 de desembre de 2025

Per Redacció

 

 

Aquest matí el Parlament de Catalunya ha tornat a ser l’escenari d’un punyent discurs de Sílvia Orriols, la líder d’Aliança Catalana. En aquest cas Orriols ha apuntat a com la multiculturalitat, al seu entendre, degrada Catalunya i satura els jutjats del país. “Violacions en grup, agressions físiques, matrimonis forçats, mutilacions genitals, baralles entre bandes, baralles als centres d’acollida, ja formen part de l’ordre del dia de la judicatura”, ha afirmat Orriols.

En aquest sentit Orriols responsabilitza la irresponsabilitat dels polítics com a causa del col·lapse de la policia i els jutjats. Orriols ha assegurat que a Catalunya hi ha “barra lliure per a qui vulgui delinquir i enriure’s dels catalans”. La líder nacionalista també ha declarat que

ERC anomena 'racisme institucional' l'intent de prohibir un congrés amb ponents vinculats al radicalisme islàmic

 

 

El grup municipal d'El Prat demana a la policia que 'segueixi molt de prop' V🤢x per 'erosionar els drets'

 

El portaveu d'ERC al Prat, Jordi Ibern | YouTube

 05/12/2025

per : E-noticies

 

La Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya té previst celebrar del 19 al 21 de desembre, a El Prat de Llobregat, el IV Congrés de Joves Musulmans. L'esdeveniment, subvencionat per la Generalitat, va suscitar polèmica per la participació de ponents amb vincles amb l'islamisme radical. La polèmica ha arribat fins al ple municipal d'El Prat, on Vox va presentar una moció de rebuig.

 

Taoufik Cheddadi i Yusuf Soldado |E-Noticies

 

La moció instava a retirar els fons públics i el suport institucional a l'esdeveniment, “mentre es mantingui en aquestes condicions”. A més, sol·licitava a l'ajuntament no cedir cap espai municipal per a la seva celebració. I en el cas que se celebri en un recinte privat, fer un seguiment policial per evitar “qualsevol apologia del terrorisme, incitació a l'odi i vulneració de drets fonamentals”.

El portaveu de V🤢x, Millán Carracedo, va alertar de la presència en aquest congrés de discursos “contraris a la igualtat entre homes i dones, i a la convivència”. Va recordar també que El Prat ja ha rebut anteriorment amenaces del terrorisme gihadista, i continua sent objecte d'atenció de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Per això “és preocupant que es financi i es doni suport institucionalment a un acte com aquest”. 

ERC evita condemnar l'islamisme radical

Els mandarins i les xarxes. Via Ramon Cotarelo

 

PALINUR

 

 

 

dimecres, 26 de novembre del 2025

 

 

Arnau Borràs ha publicat un vídeo molt interessant sobre els mitjans a Catalunya. El grup de què parla, Ramon Barnils, és una taula dels senyors de la premsa, els que remenen les cireres, ben situats a la conxorxa politicomediàtica https://www.lrp.cat/opinio/article/2126998-la-conxorxa-politicomediatica.html. Poca cosa a envejar a la dictadura estalinista i la premsa del Moviment. Una oligarquia de nul·litats a centres de poder i una situació de benefici eclesial. A més de la radiotelevisió pública, amb un pressupost de Hollywood que, per cert, malgasta, els mitjans privats són un jardí del govern, pròdigament regat amb diners públics. Per subvencionar, la Generalitat subvenciona fins i tot una guia d'espectacles, atès que ens governen els fills de la societat de l'espectacle.

Aquests mandarins formen un monopoli d'adoctrinament informatiu, ideològic que opera amb un criteri maniqueu, de bons i dolents o d'amic/enemic a la manera schmittiana. A l'amic, tot; a l'enemic, res; a l'indiferent, la legislació vigent.

L'oligarquia mediàtica viu al globus de pensament únic, el que els comunistes anomenen “hegemonia” via Gramsci. No hi ha informació. La consciència crítica no creu en la informació objectiva. Hi ha adoctrinament permanent i propaganda de la partitocràcia, especialment del tripartit. Els mitjans tots, públics i privats subvencionats transmeten el punt de vista del govern. Aquest no té res a veure amb la

Tot esperant Orriols, resignadament

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els hereus del catalanisme polític ja no tenen horitzons per oferir i, el que és pitjor, ja ningú no n'espera res"

 

 

 

 

Salvador Cot
24/11/2025 20:10  

 

 

“¿Per què els bons oradors no han vingut, com sempre, a engegar llurs discursos, a dir el que d’ells s’espera? És que els bàrbars arribaran avui; i són gent que els empipen retòriques i arengues“… Els romans decadents que descrivia Kavafis havien perdut del tot la confiança en ells mateixos i ja només esperaven l’arribada dels bàrbars. No pas amb por, amb resignació. No pas amb angoixa, amb esperança. 

El poema fa al·lusió a una sensació real de les acaballes de la Roma imperial, un lloc on “els càrrecs públics no es confien a la virtut, sinó a la riquesa” (com deia Ammià Marcel·lí, l’últim gran historiador romà), parla d’una societat políticament fracassada, tal com satiritzava Juvenal: “Tot Roma té el mateix vici: ven el seu vot“.

La Provincia Hispania Tarraconensis estava lluny de les intrigues de la capital de l’Imperi. Però dos mil·lennis més tard, ja no hi està tant. El sistema polític català emet senyals clars de decadència i esllanguiment. Els hereus del catalanisme polític no tenen horitzons per oferir i, el que és pitjor, ja ningú no n’espera res. 

Junqueras mira d’apuntalar com pot un partit frontissa vinculat estructuralment al socialisme català i espanyol i Puigdemont ha deixat de simbolitzar la legitimitat d’aquell 2017 a canvi d’una amnistia i uns pactes que ni tan sols funcionen. I la CUP… Té raó, on és la CUP?

Resignadament, com ha escrit Xavier Diez, aquesta societat espera el terratrèmol. Una sacsejada que amenaça de ser políticament demolidora, però que, institucionalment, no pot ser altra cosa que innòcua. 

Catalunya no controla les fronteres, tampoc no dona nacionalitats, ni permisos de residència o de treball. No té jutges, ni militars, ni diplomàtics. I la independència no pot venir d’un sol partit. 

Així que el catalanisme decadent no té bàrbars que el salvin. Perquè, com escrivia Kavafis, la solució no vindrà de la passivitat.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE D'OPINIÓ :

https://elmon.cat/opinio/tot-esperant-orriols-resignadament-1086281/ 

 

OPINIÓ Divuit mesos

 

OPINIÓ

 

 

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 24 de novembre de 2025. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 

Com sabran la majoria dels lectors, el Parlament de Catalunya és un indret on no passa gairebé mai res de transcendent i on els diputats treballen d’una forma més aviat relativa. Fins i tot quan se suposa que s’hi esdevé una jornada històrica, com aquella declaració d’independència d’uns pocs segons, el pas del temps matisa la revolució i la converteix en un simple experiment per enganyar els votants ingenus. Avesats a veure la cridòria guerracivilista habitual del Congreso madrileny, amb aquella gestualitat tan castellana de menyspreu, a la nostra tribu ja li plau disposar d’una cambra legislativa de pacífica arquitectura modernista amb un interior prou tranquil per a assegurar la migdiada als nostres polítics, metàfora perfecta d’allò que els cursis anomenen l’oasi (convivencial) català. Hi ha molta positura en definitiva, però poc magí; una mica com passa amb Josep Rull.

Això va canviar tot just la setmana passada, quan l’avorrida sessió de control al Govern de torn experimentà una petita convulsió quasi imperceptible. Tot va començar amb una conversa més aviat rutinària, en la qual Antoni Castellà (antigament diputat d’Unió Democràtica, d’aparença independentista) interpel·lava la consellera d’Economia, Alícia Romero, tot dient-li que se sumaria al prec de la singularitat econòmica del país amb la condició que Salvador Illa abracés el concert econòmic, recriminant també el retard d’un Govern que havia assegurat l’aprovació del nou model de finançament abans d’acabar l’any. Com a bona funcionària d’Espanya, la consellera li recordà que —en política— els retards són inevitables i que, en qualsevol cas, en aquella cambra hi havia líders polítics que havien promès la independència en divuit mesos, amb el resultat sabut per tots.

Castellà va exercitar-se a posar cara d’enfadat i, en la rèplica, demanà a Romero “no comparar la

Cinc testimonis d’irregularitats de la DGAIA van haver de demanar garanties d’anonimat a la Síndica “per por de represàlies” del sistema

 

 

NACIONAL

 

 

 

 

12/11/2025

 

 

La Síndica de Greuges va comparèixer dilluns en comissió parlamentària per a presentar l’informe titulat El suport a l’emancipació dels joves extutelats, que avalua el funcionament del sistema públic de prestacions a tutelats i extutelats per la Generalitat de Catalunya.

D’acord amb el contingut de l’informe, publicat el passat mes de setembre, fins a cinc professionals pertanyents al sistema d’acompanyament d’aquests joves haurien traslladat a la Sindicatura el seu testimoni respecte de la realitat del servei, després que sortissin a la llum diversos casos de prestacions indegudes, per un valor acumulat que s’elevaria a gairebé cinc milions d’euros.

Les seves aportacions no són menors, atès que es tracta de treballadors de l’Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats de la DGAIA (ASJTET), del Servei de Seguiment i Valoració de la