Nostàlgia de Deulofeu

 

 

OPINIÓ

 

 

"L'anomenada secció B no és un torpede a la línia de flotació del vaixell dels noranta anys sense casos de corrupció perquè l'explosió s'ha produït dins de la nau"

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo

28/11/2024 20:34

 

 

 

D’ací a dos dies se sabrà quina de les tres candidatures a la direcció d’ERC triomfa o si s’ha d’anar a una segona volta i en quines condicions. Hi ha hagut escassetat d’exposició pública, mediàtica, de les tres opcions. I molt poc debat privat, intern, obstruït, segons dos dels candidats, per la feina de sapa dels seguidors de Junqueras. Però hi ha hagut abundància d’entrevistes als mitjans i molta presència a les xarxes.

Realment, el background tampoc no feia tanta falta. Les tres opcions sintetitzen el seu ideari als noms de les candidatures. Com en les llegendes en què un heroi o heroïna ha de triar entre tres caixes d’aparença diferent, totes tres presenten llurs millors semblants i malden per ser escollides. El més important és la marca, l’estendard.

La candidatura de Militància Decidim porta l’empremta populista al majestàtic ús de la primera persona del plural. Tots som militants, fins i tot el company i president que ha exercit sota l’ègida del culte a la

Qui té por de Sílvia Orriols?

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 26 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 

Qui té por de Virginia Woolf? és una obra de teatre en tres actes del dramaturg nord-americà Edward Albee estrenada el 1962 i portada al cinema el 1966 pel director Mike Nichols, protagonitzada per Elizabeth Taylor i Richard Burton, i doblada el 1985 al català per a TV3. La cita d’aquesta magnífica peça va bé per, parafrasejant-ne el títol, preguntar-se qui té por de Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament en representació del partit que presideix, Aliança Catalana, a la vista de les invectives que rep dels partits anomenats tradicionals —els del sistema de tota la vida— i de com les rep.

La imatge que queda gravada a la retina de molts catalans és la de tot un president de la Generalitat com Salvador Illa replicant de manera irada i nerviosa, per moments crispada i tot, les intervencions de la diputada al Parlament. Sort que Aliança Catalana només té dos diputats, que si arriba a ser un grup parlamentari numèricament potent potser el líder del PSC, que ja ha estat a punt de perdre els nervis en més d’una ocasió, els hauria perdut del tot. O la imatge de tot un president del Parlament com Josep Rull interrompent-la cada dos per tres mentre parla al faristol o de l’escó estant i guardant silenci davant les intervencions de Vox. Amb independència que s’hi estigui d’acord o no, Sílvia Orriols no s’està de dir les coses tal com ragen, no es refrena en absolut i les etziba com els ases els pets, que és el que les senyories acostumades a les mitges veritats, i un decòrum mal entès que no practica ni el parlament del país del parlamentarisme per excel·lència —la Cambra dels Comuns del Regne Unit—, no estan gens avesades a veure.

La presidenta d’Aliança Catalana acostuma a ser titllada per l’establishment processista —de què formen part invariablement tots: JxCat, ERC, CUP, PSC i Comuns— de política d’extrema dreta, feixista i populista i és fins i tot insultada amb altres qualificatius, com els de racista i xenòfoba o el de

Ripoll: banderes roges, palestines i vidres trencats contra Sílvia Orriols

 

 

CRIT

 

21-10-2024

per María Llopart 

 

 

 

El que va passar ahir a Ripoll era previsible.

 

Era previsible que uns quants centenars de d’individus vinguts de fora de Ripoll convocats per associacions de l’entorn de la CUP cridessin les quatre consignes gastades d’extrema esquerra, les de tota la vida, aplicades ara a estigmatitzar Sílvia Orriols, Aliança Catalana i els seus votants. Segurament els organitzadors de la manifestació suposadament antifeixista d’ahir havien oblidat que Aliança Catalana va aconseguir un 33,10% dels sufragis a Ripoll les darreres eleccions catalanes i en canvi la CUP només va aconseguir un magre 3,84%. Orriols va obtenir gairebé 10 vegades més de vots que la CUP. Que s’ho facin mirar, doncs. I que es facin mirar com és que la majoria de la població de Ripoll, hagi votat Aliança o no, reconegui que la gestió d’Orriols al capdavant del consistori és molt bona.

També era previsible que a la manifestació s’hi veurien moltes més banderes roges, liles o palestines que no pas catalanes. La desnacionalització de l’entorn cupaire i l’acostament a tendències contràries al nacionalisme, així com a organitzacions, associacions i “entorns” allunyats de l’independentisme, tindria com a conseqüència

Tu sí que ho sabies

 

 

OPINIÓ

 

 

"No sabíeu ni on anàveu ni on portàveu el país, surfejàveu sobre el poble, buscàveu una sortida per a vosaltres i ens fèieu i ens feu encara xantatge emocional"

 

 

 

 

 

Joan Rovira

20/10/2024

Tu sí que ets algú, no com els altres, que no som ningú. Per tu i amb tu hem fet el ruc tant com hem pogut, amb ganes, amb unes orelles de ruc immenses, perquè tu tinguessis els teus moments de glòria i després t’escapessis per les clavegueres, et rendissis de la manera més patètica possible o et muntessis un exili de pa sucat amb oli.

Tu sí que saps tot el que ha passat, per què i com, això no va de noms, ni de partits, va dels que sou com tu, i ara us convé explicar alguna coseta, perquè es mouen cosetes i potser has de fer mèrits, intueixes oportunitats o simplement t’has de buscar la vida per sobreviure a un futur que a les teves víctimes se’ls farà molt llarg.

O potser és perquè encara et penses que pots enganyar més gent. I no et falta raó. Som tan rucs que necessitem genis com tu, reis de totes les jugades mestres, dels “momentums”, de les estratègies guanyadores, infal·libles, espaterrants, i de les maniobres secretes i tronadetes.

Què importa que s’estigui enfonsant el Titanic en un oceà de merda, ple d’icebergs que ni has sabut ni volgut veure, perquè et feien pànic i tu ja anaves bé i tenies a punt una barqueta de salvament per si de cas. Tu coneixes millor que ningú el camí cap a Ítaca o cap a la lluna de València, que ve que ser el mateix que el precipici.

Tu sí que en saps, oi? Perquè tu sí que ho sabies.

VÍDEO | Brutal escridassada a Illa al XXIX Concurs de Castells

 

 

El president del 155 ha estat rebut amb crits d’”Independència” i una brutal xiulada

 

 

 

 

Redacció

Diumenge, 6 d'octubre de 2024

 

 

El nou president de la Generalitat, Salvador Illa, ha sortit escaldat de la final del XXIX Concurs de Castells que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Tarragona. Ha estat el primer gran acte popular al qual assisteix com a president, i el públic no ha dubtat a donar-li una bona benvinguda amb xiulets i crits d’“Independència”

Els assistents de la final del concurs han deixat clar el rebuig cap al Govern socialista que va avalar el 155 i la violència policial de l’1-O amb una sonora xiulada i crits d’“Independència”, que ja s’ha convertit en un dels moments virals de l’edició del concurs de castells d’enguany. Illa estava a la llotja juntament amb l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i el president del Parlament, Josep Rull.

La final del Concurs de Castellers se celebra aquest diumenge a la

El parany de la unitat independentista

 

 

OPINIÓ

 

"Puigdemont voldria ser líder de país, però és un home de partit; i és impossible reconèixer un líder de país en un home de partit"

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
03/10/2024 17:59 

 

 

 

 

L’obsessió del president Puigdemont, la seva reiterada referència a la necessitat de la unitat independentista, mereix una consideració detinguda perquè explica moltes coses. L’entitat-paraigua que es proposarà al congrés de Junts és l’enèsima repetició d’aquest fetitxe unitari, el principal valedor del qual és Jordi Sánchez, el talp republicà i responsable de l’últim govern d’ERC i el seu monopoli dels mitjans de comunicació contra Junts.

Continuar predicant la unitat amb qui no la vol, no l’ha volgut mai, ni la voldrà, i encara menys vol la independència, mostra alguna cosa més que contumàcia. Fa sospitar una mica de mala fe. Semblava que ERC ho havia deixat clar amb la investidura de l’MHP. Però no ha sigut prou. En la seva darrera compareixença a Twitter, el president Puigdemont torna a reclamar la unitat. S’adreça a ERC i la CUP perquè reclamar unitat independentista al poble, que és l’únic que l’ha demostrat, seria excessivament cínic.

En la seva al·locució, Puigdemont reconeix que la unitat es va trencar ja fa set anys, però és ara quan li sembla imprescindible fer alguna cosa. Per què?

1 d’octubre: Víctimes d’una gran traïció

 POLÍTICA

 

 

 

 

1 d'octubre de 2024

Per Redacció

 

 

Avui fa set anys del referèndum d’independència del Primer d’Octubre del 2017. Avui fa set anys que es va començar a gestar una traïció dels líders, tal com l’hagués anomenat en Lluís M. Xirinachs, que ha culminat amb la presidència d’un rabiós espanyolista, Salvador Illa del PSC, com a president de la Generalitat.

Puigdemont, Junqueras i els seus respectius partits, així com els anticapitalistes de la CUP, han deixat més penjats

VÍDEO) L'any del castellà a la Setmana del Llibre en Català: La fira ha acollit un nou acte en castellà

 

 

NOTÍCIES - CULTURA - LLENGUA 

 

Malgrat la "garantia" de l'organització que "no es fa cap activitat que no sigui en català"

 

 

30.09.2024

REDACCIÓ 

 

 

 

Fotograma d'un vídeo d'un acte de la Setmana del Llibre en Català, el 29 de setembre del 2024 Autor/a: @AudetRamon

 

 

La 42a edició de la Setmana del Llibre en Català serà recordada pel canvi d'ubicació del passeig marítim al passeig Lluís Companys, però també per la presència del castellà. L'autora Lucía Serrano va presentar el seu darrer llibre 'Ens tractem bé', en la llengua que l'havia escrit, la castellana. Després l'Ajuntament de Barcelona, una de les administracions que dona suport a la mostra i cedeix l'espai, va portar llibres en castellà al seu estand, tal com va mostrar l'alcalde Jaume Collboni en una fotografia al seu Instagram personal que va acabar esborrant.

Després del primer incident, els organitzadors de la Setmana del Llibre en Català van demanar

Jordi Coma (Aliança Catalana): “Enlloc de trencar relacions amb Israel s’hauria de trencar relacions amb Espanya”

 

 

NOTÍCIES

 

 

 

 

 

En compareixença avui al Parlament de Catalunya, Aliança Catalana s'ha posicionat davant dels mitjans de comunicació a favor d'Israel i de les bones relacions de Catalunya amb l'estat hebreu.

 

 

27 de setembre de 2024

Per Redacció

 

 

 

En compareixença avui al Parlament de Catalunya, Aliança Catalana s’ha posicionat davant dels mitjans de comunicació a favor d’Israel i de les bones relacions de Catalunya amb l’estat hebreu.

En paraules de Jordi Coma, portaveu avui d’Aliança Catalana, que fou número 2 per Girona a les passades eleccions catalanes rere Sílvia Orriols, el grup parlamentari nacionalista ha expressat la seva estupefacció per les opinions antiisraelianes expressades després de les compareixences a les comissions del Parlament per membres dels Comuns i ERC.

En aquest sentit ha declarat que

Estem dels partits fins als escons

 

 

OPINIÓ

 

 

"Amb aquests partits actuals, ni independència, ni trens ni romanços. Grisor absoluta, mediocritat i frustració segura"

 

 

 

 

 

 Joan Rovira

15/09/2024 20:10 

 

 

 

N’estem fins als escons, dels partits antigament coneguts com a indepes. Ens sentim estafats, traïdes, enganyats, decebudes, emprenyats. Comencem a ser una majoria interessant, posem que al voltant d’un milió de votants i moltíssima gent destrempada i frustrada, voti o no, a l’espera de temps millors. Molts votants, sí, però també molt passius. Tan cridaners com passius: que vingui algú que ens lideri i ho solucioni tot per art de màgia.

Costa trobar algú que esperi alguna cosa de bo dels actuals partits i ja no diguem d’una Generalitat desballestada, que mai no ha acabat de ser govern de veritat ni una administració forta, eficaç i ben plantejada.

Com que queixar-se, remugar i esbudellar és molt fàcil i no fer res encara n’és més, de fàcil, quan les coses es torcen és imprescindible trobar un culpable. Si Catalunya no és independent, la culpa és dels partits. Els pseudoindepes, en aquest cas. Si Illa guanya clarament les eleccions

Partits independentistes, sabíeu que no era fàcil

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els partits independentistes majoritaris han de trobar la manera de fer compatible governar –mantenir l'ordre– i avançar cap a la ruptura –subvertir aquest ordre"

 

 

 

 

 

Silvia Barroso

08/09/2024

 

 

 

Els tres partits independentistes que han tingut un paper cabdal en el període que s’ha anomenat Procés –acabat o no, ja ho diran els historiadors– s’enfronten a processos per repensar-se aquesta tardor. La CUP ja fa mesos que hi dona voltes, ERC torna a amenitzar la informació política amb un congrés que cada vegada mostra més esquerdes en el que fa uns mesos era una roca granítica –el poder uneix– i Junts conté la respiració per sortir del seu procés congressual sense estridències, mirant de garantir un espai per a tothom –inclosa Laura Borràs–, sota l’atenta mirada del líder indiscutit, Carles Puigdemont, i aprofitant el moment de debilitat d’ERC.

L’hiperlideratge de Puigdemont és una arma de doble tall. Per a Junts és la millor carta sempre, però també saben que fins que no plegui no sorgirà cap altra figura que pugui encarnar realment una nova etapa. És alhora la solució i el problema. Mentrestant, a ERC, Oriol Junqueras i una altra candidatura impulsada per roviristes, les dues branques dels que han manat al partit els darrers anys, són les dues que tenen més possibilitats de guanyar la batalla per a la nova direcció. Hi haurà dues candidatures més, Foc Nou i la dels octubristes, realment renovadores però amb menys opcions de sortir-se’n.

Tots aquests moviments indiquen que, mentre l’independentisme sap que ha d’anar al racó de pensar, els partits independentistes continuen aferrats a les pulsions de sempre, especialment

L’independentisme mira de reinventar-se

 

 

OPINIÓ

 

 

"Queda per saber quins pecats reconeix aquest amant d'Espanya, atès que el seu discurs és el triomfant dels trolls: ERC és un partit de trajectòria impol·luta"

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo

05/09/2024

 

Els republicans han coronat els primers tres anys del govern més incompetent del postfranquisme entregant la Generalitat “republicana” a un partit monàrquic espanyol. Una traca final que els ha deixat en la desairada posició en què Pepe Rubianes veia els partidaris d’Espanya. I per la mateixa raó, la defensa a ultrança de la pàtria; en aquest cas, del partit, única pàtria que ER coneix.

I, a la vista de tothom, que s’ha passat el llarg i càlid estiu fent-se creus de com un partit que diu ser independentista ha comès aquesta canallada contra Catalunya per por a una gairebé segura nova derrota electoral. L’opinió pública, enfurismada, ha agitat les xarxes en una barreja de frustració, decepció, indignació, amargor, ràbia, ira i el desig de venjança.

Sí, les xarxes, que són com torrents, baixen desbocades tumultuoses i contenen moltes impureses, però també llavors d’or. Afegeixen contextos que expliquen les notícies, denuncien les manipulacions i censures dels mitjans i fan públiques les motivacions més indignes dels polítics responsables del desgavell.

En prendre aquesta decisió infausta, ERC s’ha fracturat en dos, majoria i minoria, bolxevics i menxevics, encara que estiguin a l’inrevés, probablement perquè es tracta de

Els CDR bloquegen l’entrada de la seu d’ERC a Barcelona: “Amb Illa no”

 

 

"No volem de president un unionista partidari del 155 que s'ha manifestat de bracet amb Sociedad Civil Catalana, PP i Ciudadanos" clama el CDR  

 

El CDR de Catalunya i l'ANC bloquegen l'entrada a la seu d'ERC en protesta contra les negociacions amb el PSC per a la investidura. Foto: @CDRCATOficial

María García

Dijous 18 de Juliol de 2024

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han bloquejat aquest dijous l’entrada a la seu d’ERC a Barcelona en protesta contra les negociacions dels republicans amb el PSC per a la hipotètica investidura de Salvador Illa. La protesta, que compta amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha estat acompanyada de pancartes amb proclames d”Independència’ i en contra de pactar amb un dels partits que va promoure el 155. 

“No volem de president de la Generalitat un unionista partidari del 155 que s’ha manifestat de bracet amb Sociedad Civil Catalana, PP i Ciudadanos” ha reblat el Comitè de Defensa de Catalunya a través de les xarxes, tot constatant que, si Esquerra no li tanca la porta, “nosaltres entrem a Esquerra”. “Un pacte amb el PSC d’avui és una traïció al país” han conclòs.

La protesta, en la qual han participat desenes de persones, ha tingut lloc just després que s’hagi fet pública la

Esquerra, rere els cartells difamatoris contra Ernest Maragall a les eleccions municipals de 2023

 

 

ER

 

Una investigació del diari Ara revela que els cartells van ser encarregats i pagats per ERC i a l'esquena de Maragall 

 

Guillem RS
Barcelona. Dilluns, 1 de juliol de 2024. 10:41
Actualitzat: Dilluns, 1 de juliol de 2024. 12:40
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

Els tres joves que van penjar els cartells de la campanya "Fora l'Alzheimer de Barcelona" contra Ernest Maragall abans de les eleccions municipals de 2023, i que ElNacional.cat va poder identificar, no actuaven sols. Era un secret a veus, però ningú ho va voler confirmar fins ara, que el diari Ara, en una investigació que ha durat diversos mesos, ha pogut confirmar que qui els va encarregar la feina va ser el mateix partit on està afiliat Maragall i pel qual es presentava a les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona, Esquerra Republicana de Catalunya.

 

Els tres homes identificats pels Mossos per penjar els cartells contra Ernest Maragall / Cedida

 

 

 

Segons aquesta investigació que ha fet el diari de Barcelona, els cartells que difamaven Maragall, barrejant la malaltia que pateix l'expresident Pasqual Maragall, germà de l'Ernest, es van coordinar des de Calàbria, la seu d'Esquerra, i es va gestionar a través d'un dels 150 militants que el partit té a la comarca de l'Anoia, que va ser l'encarregat de reclutar els tres joves que van ser enxampats pels Mossos. Van ser investigats i cridats a declarar en una investigació que va portar a terme la Comissaria General d'Informació, però no van dir qui els havia contractat per baixar d'Igualada a Barcelona per penjar aquests cartells de mal gust. Els cartells es van penjar davant d'algunes seus del partit i després es va activar una campanya de victimització per treure profit d'aquest atac de falsa bandera. ElNacional.cat va poder tenir accés a les imatges dels tres joves de l'Anoia que van penjar els cartells i ara s'han confirmat totes les sospites.

Van cobrar per penjar els cartells

Divisió entre les bases republicanes: gran part del Govern i de l’executiva d’ERC es posiciona contra Junqueras

 

 

No hi ha res clar: Rovira té majoria a l'estructura de l'organització, però que l'expresident d'ERC es pot imposar entre les bases

 

 

 

Agències

Dimarts, 18 de juny de 2024

 

 

La majoria de consellers del Govern en funcions que són militants d’ERC aposten perquè el partit renovi els seus lideratges. A la pròpia direcció executiva d’Esquerra també hi ha més dirigents que creuen que cal canviar la cúpula. Així, la idea de la seva secretària general amb funcions de presidenta, Marta Rovira, de deixar pas a noms nous que comandin ERC s’imposa tant a Palau com a Calàbria. Ella reclama una renovació general a la direcció mitjançant una “transició tranquil·la” cap al congrés del 30 de novembre. Rovira vol abandonar el càrrec i creu que també ho ha de fer l’expresident Oriol Junqueras. Però ell estudia presentar-se a la reelecció, una aposta que no és ben vista, almenys, per la majoria d’ERC al Govern i a l’executiva.

El manifest ‘Reactivem ERC’, que signen ja prop de 500 militants del partit, aposta per una “renovació general de la cúpula dirigent”. El text, al qual va tenir accés l’ACN diumenge al vespre, el signen la vicepresidenta del Govern en funcions, Laura Vilagrà; el viceconseller, Sergi Sabrià; i els consellers i conselleres Roger Torrent, Ester Capella, Natàlia Garriga, David Mascort, Meritxell Serret i Manel Balcells. S’hi ha afegit més tard Tània Verge (militant d’ERC des de la campanya de les eleccions catalanes).

En una informació conjunta de l’ACN i Rac1, el manifest

“Procés”: tancat per liquidació

 

 

 

OPINIÓ

 

 

"En plena crisi de pànic, uns decideixen tancar-se a casa (CUP), els altres demanen que els votin per la pena de l’exili (Junts) i el més enllà llencen des d’un avió a l’home del temps (Esquerra)"

 

 

 

 

 

Santiago Espot

10/06/2024

Ahir va abaixar la persiana una guingueta que ha tingut als catalans entretinguts i ensarronats durant una colla d’anys: l’anomenat “procés”. El negoci va començar prou bé. Cap al 2012, els seus promotors van descobrir que existia la demanda d’un article que mai no havien tingut en el seu catàleg: la independència. Què fer, doncs?, van pensar.

A correcuita, el van començar a vendre i la facturació no parava de créixer. La qualitat del producte fabricat era inexistent, però als clients poc els importava. El volien comprar fos al preu que fos, sense parar molta atenció en els detalls importants. Era tan gran el desfici dels consumidors que, a l’estiu i la tardor del 2017, als agents comercials de Junts, ERC i la CUP, els hi prenien literalment de les mans. No donaven l’abast i van exhaurir les existències. Tothom tenia l’article a casa

Les coses, però, es van començar a tòrcer quan la clientela va començar a veure que allò que li havien venut no tenia les prestacions promeses. Creixia la sensació d’aixecada de camisa quan

Junqueras deixa la presidència d’ERC aquest dilluns però es veu amb força per presentar-se a la reelecció al novembre

 

 

Aspira a ser cap de llista gràcies a l'amnistia, mentre Rovira agafa les regnes d'Esquerra per pilotar les negociacions  

Oriol Junqueras intervenint a l'acte d'ERC al Palau de Congressos de Barcelona Data de publicació: dijous 09 de maig del 2024, 20:25 Localització: Barcelona Autor: Àlex Recolons

Agències

Dilluns, 10 de juny de 2024

 

 

Oriol Junqueras deixarà de ser president d’ERC aquest dilluns al matí. Però només temporalment. Es veu amb força per presentar-se a la reelecció en el congrés del 30 de novembre. Junqueras es dedicarà ara a buscar “l’aval renovat” de les bases republicanes, no renuncia “a res”, i dona per fet que es presentarà a la reelecció per presidir ERC. De fet, aspira a ser cap de llista a les pròximes eleccions al Parlament, un cop se li apliqui l’amnistia. Tot i que a Calàbria no compten que Junqueras quedi habilitat aquesta tardor, que és quan tindria lloc una repetició electoral. La secretària general d’ERC, Marta Rovira -que deixarà el càrrec al novembre-, agafa les regnes del partit per pilotar les negociacions de la investidura.

Junqueras va decidir que deixaria la presidència d’ERC temporalment, a l’executiva extraordinària que el partit va celebrar el 15 de maig. Dos dies després que el cap de llista a les eleccions catalanes, Pere Aragonès, anunciés que deixaria la primera línia política i que no agafaria l’acta de diputat al Parlament, Junqueras va acceptar apartar-se del càrrec després de les eleccions europees d’ahir, 9 de juny. El líder de la formació es va oferir, en un escrit el dia abans (14 de maig) a continuar liderant ERC “des del lloc que determini la militància”.

Junqueras obrirà ara un “procés de reflexió i escolta activa” abans de decidir el seu futur. “Em veig amb forces de fer de president d’ERC”, va insistir en la roda de premsa del dia 16, l’endemà de l’executiva. El líder del partit es vol sotmetre a l’aval de la militància per saber “què volen” les bases, i és per això que fa setmanes que manté diverses trobades arreu del territori. La dimissió és, doncs, només temporal, perquè està “disposat” a ajudar el partit “tant com sigui possible”. Si creu que té un “aval explícit i renovat” de les bases, Junqueras es presentarà a la reelecció al Congrés Nacional del 30 de novembre.

La legitimitat del “líder”

Tota la cúpula d’ERC ha de plegar

 

 

OPINIÓ

 

"L’operació de lliurar la presidència de la Generalitat a un nacionalista espanyol no seria una deslleialtat a Catalunya; seria un acord de les esquerres"

 

 

 

 

 

 

Víctor Alexandre 
04/06/2024 20:05 

 

 

Tota la cúpula d’Esquerra ha de plegar. Tota sencera, amb Oriol Junqueras al capdavant, no pas parcialment. La mateixa nit de les darreres eleccions catalanes ja ho havien d’haver anunciat. No n’hi ha prou amb els anuncis de Pere Aragonès, Marta Rovira o Sergi Sabrià. En primer lloc, perquè la cúpula i el seu entorn són moltes més persones, i totes elles són responsables del correctiu que Catalunya ha aplicat al seu partit; i en segon, perquè no és lícit aquest joc de prestidigitació de fer veure que hi haurà canvis per tal que no canviï res. Les declaracions de Pere Aragonès dient “abandono la primera línia política” indiquen no només que ell i els seus no han entès res, sinó que tenen la ferma voluntat de mantenir-se subordinats al partit socialista. No són els únics, és cert, també hi ha els Comuns, però en el seu cas s’explica perquè per si sols no tenen cap futur, ni a Catalunya ni a Espanya. Ara bé, que un partit que s’autoanomena independentista (les eleccions han demostrat que cada cop hi ha menys independentistes que l’hi considerin) sigui la pista d’aterratge d’un partit nacionalista espanyol, és un frau a la societat. 

Fixem-nos que Pere Aragonès no ha dit pas que plegui de la política, no ha dit pas que, d’ara endavant, mirarà de guanyar-se la vida en el mercat laboral com fem la immensa majoria de catalans. Ha dit només que “abandona la primera línia”. És a dir,

Res de llista unitària . Via Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

OPINIÓ EL VORAVIU

 

L’oportunitat és la repetició electoral i la coalició permanent fins a la república 

 

 

 

 

6 juny 2024 2.00 h  

 

 

Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

El dijous 16 de maig, avui fa tres setmanes, i tres dies després de saber els resultats del 12-M, escrivia que ens mereixíem la repetició electoral i una coalició: “Si es vol tenir un govern fort i estable, sorgit d’un contundent resultat electoral i amb una àmplia participació de la ciutadania, el camí és prou simple dins la complexitat. 

Té dues etapes. Hem de tornar a anar a eleccions (primera etapa) i hem d’anar-hi amb una coalició electoral de tot l’independentisme (segona etapa). Primer

L'Hospital Vall d'Hebron, el més gran de Catalunya, tancarà 300 llits a l'estiu per motius econòmics

 

 

SALUT

 

El centre hospitalari, que no disposa ja de fons vinculats a la covid-19, forçat a fer més ajustos 

 

 

Joan Antoni Guerrero Vall
Barcelona. Dimecres, 5 de juny de 2024. 21:19
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

L’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, el més gran de Catalunya, veurà reduïda la seva capacitat assistencial aquest estiu. Segons ha avançat El Periódico de Catalunya i han confirmat fonts del centre hospitalari a ElNacional.cat, aquest any la reducció serà d’un volum de 300 llits de juliol a setembre, un centenar més que l’any passat, quan en va reduir 200. Les mateixes fonts apunten que aquesta reducció respon al “pla de mesures” que el centre s’ha vist obligat a aplicar per qüestions econòmiques. “Es redueixen un 24% els llits a l’estiu, fet que suposa un 30% més que 2023”, indiquen les fonts del centre hospitalari.

L’hospital barceloní travessa per dificultats econòmiques.