NACIONAL
17/04/2026
La denominada “trama russa del Procés”, que des de fa gairebé deu anys apareix periòdicament en titulars de premsa i discursos polítics, ha anat perdent consistència a mesura que avançava als tribunals. La causa Volhov, impulsada pel jutge Joaquín Aguirre, ha acabat sent objecte de crítiques de la fiscalia, que n’ha qüestionat la coherència interna, l’excés de peces separades i la manca d’indicis sòlids amb rellevància penal.
El cas, nascut el 2016 en el marc d’una investigació sobre presumptes irregularitats en subvencions de la Diputació de Barcelona, va derivar cap a una tesi molt més ambiciosa i expeditiva: la suposada existència d’una trama internacional instigada des del Kremlin per a desestabilitzar Espanya a través de l’independentisme català. Una teoria que apuntava directament a la figura de Carles Puigdemont, així com de Josep Lluís Alay, un dels col·laboradors més estrets del president.
Aquesta hipòtesi es va sustentar en elements com converses intervingudes a l’exresponsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya, Víctor Terradellas, en què es mencionaven ofertes de suport rus -des de 10.000 soldats fins a finançament massiu de Moscou- que mai no es van poder corroborar. Amb el pas del temps, els tribunals han anat desactivant aquestes línies d’investigació i la fiscalia ha acabat demanant l’arxivament de les peces principals.
Malgrat la seva progressiva dissolució, el relat de la ingerència russa ha gaudit durant molts anys d’una notable capacitat de penetració política i mediàtica. I és en aquest punt on apareix el paper d’un entramat d’actors vinculats a una mateixa xarxa internacional.
Nicolás de Pedro: l’altaveu geopolític del relat
Una de les figures centrals en la construcció i difusió d’aquesta narrativa ha estat Nicolás de Pedro, analista especialitzat en l’espai postsoviètic i vinculat durant una dècada al Centre d’Informació i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB), on exercia d’investigador principal en aquesta matèria.
Des del seu rol com a expert, De Pedro va contribuir a dotar de coherència geopolítica la idea que Rússia utilitzava Catalunya com a escenari de desestabilització europea. Les seves anàlisis van servir per a transformar relacions ocasionals i intranscendents en una sofisticada estratègia global desplegada pel Kremlin
Aquestes interpretacions, revestides d’una pàtina de credibilitat geopolítica i acadèmica, serien recollides en informes, articles i debats institucionals, incloent-hi instàncies europees. Així, De Pedro va actuar com a pont entre la informació procedent d’organismes d’intel·ligència, les investigacions judicials i la seva projecció mediàtica.
El seu paper, tanmateix, no es pot entendre sense tenir en compte el marc institucional en què s’inscriu: un ecosistema de think tanks i organitzacions connectades amb la xarxa global impulsada per George Soros.
Barcelona com a epicentre de la xarxa Soros
L’any 2016, una filtració massiva de més de 2.000 documents interns de les fundacions de Soros va posar al descobert una estratègia coordinada destinada a influir en l’opinió pública europea, especialment en relació amb el conflicte d’Ucraïna i la percepció de Rússia.
En aquest esquema, Barcelona apareix com un centre clau. La creació de l’Open Society Initiative for Europe (OSIFE), amb seu al barri del Raval de la ciutat, va situar la capital catalana com a base d’operacions a Europa de l’Open Society Foundations, entitat matriu de la xarxa internacional de Soros.
Des d’aquesta plataforma es van impulsar projectes orientats a monitorar el debat públic i influir en mitjans i actors socials d’Europa occidental. Un d’aquests encàrrecs va ser confiat a Nicolás de Pedro, al qual s’assignà l’elaboració d’informes on es classificaven periodistes i mitjans de comunicació -tant de Catalunya com de la resta de l’Estat- d’acord amb quin posicionament exhibien en relació amb l’aleshores emergent conflicte ucraïnès.
La revelació massiva d’aquests documents evidencià la connexió directa entre el CIDOB, els investigadors de l’entitat i les iniciatives impulsades per l’entramat Soros, configurant una estructura en què producció acadèmica i estratègia comunicativa resultaven estretament vinculades.
Jordi Vaquer: lloctinent de Soros a Catalunya
La figura que assumí la tasca d’articular la maquinària de George Soros a Barcelona va ser Jordi Vaquer que, precisament, va ser director del CIDOB fins al 2012. L’any següent, ja es trobava al capdavant de la posada en marxa de l’OSIFE, liderant així el desplegament de l’estratègia europea de l’Open Society de George Soros des de Barcelona.
La trajectòria de Vaquer mostra la continuïtat entre organitzacions d’un mateix entramat. Del CIDOB passà a l’OSIFE, i, en l’actualitat, dirigeix l’Associació Mundial de les Grans Metròpolis (Metròpolis). Totes tres comparteixen lligams financers i estratègics amb la xarxa Soros.
N’hi ha prou amb seguir el rastre dels diners. Entre els anys 2014 i 2016, el CIDOB va percebre uns 70.000 dòlars procedents de l’OSF i de l’OSIFE. En paral·lel, la continuïtat de Jordi Vaquer com a lloctinent de George Soros s’evidencia en el fet que, després d’abandonar l’OSIFE, la nova organització que passà a liderar -Metròpolis- va ingressar immediatament 450.000 dòlars de l’OSF.
El gir amb Salvador Illa: el CIDOB gairebé duplica la subvenció
És en aquest context que pren especial rellevància la política de subvencions del govern de Salvador Illa. Les dades mostren un increment molt significatiu del finançament directe de la Generalitat al CIDOB a partir de la investidura del mandatari del PSC.
El 2023, últim any complet abans del canvi de govern, la Generalitat va concedir al CIDOB ajuts per valor de 450.000 euros. El 2025, primer any natural sencer d’Illa al capdavant de l’executiu, l’assignació nominativa del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior s’elevà fins a 768.599,88 euros. Es tracta, a més a més, d’una subvenció directa, és a dir, sense concurrència d’altres organitzacions.
Aquest increment del 80% converteix la Generalitat en el principal patrocinador del centre, amb més del 54% del total anual d’ajuts públics rebuts per l’entitat. Així, el finançament del CIDOB, en l’actualitat sota la presidència de l’històric dirigent socialista Josep Borrell, no s’ha vist perjudicat per la implicació de l’organització en la construcció del controvertit relat sobre la ingerència russa. Els darrers quatre anys el think tank ha percebut uns 4,7 milions del conjunt d’administracions de casa nostra.
Metròpolis: ampliació del suport a la mateixa xarxa
El reforç no es limita al CIDOB. Amb la irrupció del PSC al Govern, el 2025 la Generalitat va començar a atorgar subvencions a Metropolis, l’entitat dirigida per Jordi Vaquer, amb una aportació de 250.000 euros. Fins aleshores, només es beneficiava d’ajuts de les administracions locals, com ara l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Aquesta nova injecció de recursos públics suposa més de la meitat dels ingressos públics registrats l’any passat per l’organització. Així, el Govern amplia el seu suport a una altra entitat integrada dins del mateix entramat impulsat pel magnat d’origen hongarès.
L’anàlisi global dibuixa una estructura clarament interconnectada. El CIDOB, l’Open Society Initiative for Europe, l’Open Society Foundations i Metròpolis comparteixen lideratges, projectes i finançament. Personalitats com Nicolás de Pedro i Jordi Vaquer actuen com a vèrtexs, connectant el món acadèmic, les institucions -locals i internacionals- i l’esfera mediàtica. Alhora, Barcelona apareix com a centre d’operacions d’aquesta xarxa a Europa occidental.
De la construcció de la narrativa al reforç institucional
El resultat és un contrast significatiu: mentre la narrativa de la “trama russa” ha quedat progressivament desacreditada en seu judicial, els actors que van contribuir a construir-la han vist reforçada la seva posició institucional.
El govern de Salvador Illa no només ha mantingut el suport al CIDOB, sinó que l’ha incrementat fins a gairebé duplicar-lo, estenent aquest finançament a altres organitzacions al servei de la mateixa agenda, com és el cas de Metròpolis.
En definitiva, aquesta deriva situa el finançament públic com un element central en la consolidació de la influència i la penetració de determinades xarxes globals dins el sistema institucional, mediàtic i social de Catalunya.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada