NACIONAL
17/04/2026
La denominada “trama russa del Procés”, que des de fa gairebé deu anys apareix periòdicament en titulars de premsa i discursos polítics, ha anat perdent consistència a mesura que avançava als tribunals. La causa Volhov, impulsada pel jutge Joaquín Aguirre, ha acabat sent objecte de crítiques de la fiscalia, que n’ha qüestionat la coherència interna, l’excés de peces separades i la manca d’indicis sòlids amb rellevància penal.
El cas, nascut el 2016 en el marc d’una investigació sobre presumptes irregularitats en subvencions de la Diputació de Barcelona, va derivar cap a una tesi molt més ambiciosa i expeditiva: la suposada existència d’una trama internacional instigada des del Kremlin per a desestabilitzar Espanya a través de l’independentisme català. Una teoria que apuntava directament a la figura de Carles Puigdemont, així com de Josep Lluís Alay, un dels col·laboradors més estrets del president.
Aquesta hipòtesi es va sustentar en elements com converses intervingudes a l’exresponsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya, Víctor Terradellas, en què es mencionaven ofertes de suport rus -des de 10.000 soldats fins a finançament massiu de Moscou- que mai no es van poder corroborar. Amb el pas del temps, els tribunals han anat desactivant aquestes línies d’investigació i la fiscalia ha acabat demanant l’arxivament de les peces principals.
Malgrat la seva progressiva dissolució, el relat de la ingerència russa ha gaudit durant molts anys d’una notable capacitat de penetració política i mediàtica. I és en aquest punt on apareix el paper d’un entramat d’actors vinculats a una mateixa xarxa internacional.
