Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Procés Català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Procés Català. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de febrer del 2023

Editorial Vicent Partal : Ahir va ser un dels dies més importants del procés cap a la independència

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El TJUE planta la llavor que justifica l’exercici del dret d’autodeterminació com a remei contra la discriminació i la persecució dels catalans

 

 


 

 

Vicent Partal

31.01.2023 - 21:40

Actualització: 31.01.2023 - 21:57

 

 

 

M’atrevesc a dir que ahir va ser un dels dies més importants del procés independentista de Catalunya. Perquè la decisió feta pública pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea ho capgira tot i obre una via cap a la república independent, impossible de discutir i gairebé impossible de frenar per part d’Espanya.

 

Això és així perquè la sentència solemnitza de manera implícita que els catalans som “un grup objectivament identificable de persones”, que podem tenir amenaçada la nostra existència per un tractament desigual dins l’estat espanyol. I és basant-se en aquesta definició que el TJUE dóna eines als tribunals europeus per a encarar-se a la persecució de la minoria nacional catalana, fins a l’extrem de definir –en el famós paràgraf 100– la il·legalitat del judici del procés. El castell de cartes organitzat per les autoritats espanyoles ha començat a caure, doncs, i obre una gran oportunitat per a la nostra nació a curt termini.

 

Ha costat cinc anys llargs que el dòmino arribàs a fer caure aquesta fitxa tan transcendental. Segurament no hi havia cap més camí, ni cap de més curt ni cap de menys complicat i exigent. Ha estat molt llarg i esgotador, però peça a peça avui podem apreciar com el litigi jurídic estratègic davant els

divendres, 15 de juliol del 2022

Fins als pebrots. Per Albert Donaire

  


OPINIÓ

 


I aquells que van programar i incitar tot això, han deixat penjada la gent que va sortir, perquè estiguin als peus dels cavalls novament d’una injustícia que persegueix les persones per les seves idees

 

 

 Albert Donaire i Malagelada 13/07/202

 

 


 

 

 

Ha arribat un punt al qual ja no sé què cal que passi perquè el poble de Catalunya surti a fer efectiva la independència i a dignificar-nos com a poble. Què ha de passar més perquè sortim a exigir als polítics d’aquest país que compleixin amb el compromís adquirit amb els votants pels resultats del Primer d’Octubre? Quan deixarem de fer aquestes manifestacions estèrils de sortir a fer quatre crits de no res i tornar cap a casa, per començar una autèntica revolució com han fet a Sri Lanka o com estan sortint els pagesos als Països Baixos?


No, aquí ens quedem a casa mentre veiem com l’estat Espanyol (no pas les clavegueres) fa mans i mànigues per acabar amb nosaltres, amb el nostre poble, la nostra identitat. I no és cap exageració. Cal tornar a recordar frases mítiques dels espanyols com allò de “S’ha de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys” o allò de “Els hi hem destrossat la sanitat”, passant per “S’ha d’espanyolitzar els nens catalans”?


Hem de tornar a posar les imatges de policies espanyols acomiadats dels seus pobles i casernes amb una multitud animant-los i cantant “A Por ellos”, quan sabien que venien a

dimarts, 21 de desembre del 2021

Hem tornat al 1976

 

 

OPINIÓ

 

 

"Només un il·lús, o algú amb sou oficial, pot negar que el relat que va guanyant ara mateix és que la independència és impossible. Per aquesta raó, ens trobem defensant el darrer bastió de la pàtria (la llengua) en lloc de preparar-nos per a la proclamació de l’estat català"

 

 

dilluns, 20 de setembre del 2021

Polític escarmentat, governant perdut

 

 

NO PERDRE EL FIL

 

 

Agustí Colomines
Barcelona. Dilluns, 20 de Setembre 2021. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts

 

 


 

 

1. El pessimisme porta a la decadència. El pessimisme obre la porta a la depressió. Si en les persones deprimides l’afebliment de l’ànim genera pensaments negatius per una manca de raonament intel·lectual, quan parlem de política el pessimisme és el primer símptoma que s’ha entrat en un cul-de-sac. El procés independentista s’ha acabat, almenys de la manera que s’havia entès durant la dècada passada. No em reca coincidir amb el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños. El PSOE ha aconseguit imposar a Esquerra, mitjançant la intermediació dels abertzales, una via de col·laboració que exclou la independència de Catalunya. La mala digestió dels fets d’octubre del 2017, que els republicans interpreten com una derrota, els condiciona. El seu pessimisme és com l’arbre que no els deixa veure el bosc. No cal tornar-hi. La història posarà tothom al seu lloc. Ara ja sabem, i ha costat força saber-ho, fins a quin punt el Sis d’Octubre de 1934 va ser resultat d’una competició interna d’Esquerra. Passen els anys i l’ADN destructiu es transmet de generació en generació. És un estigma republicà que ara s’amaga rere una disciplina partidista pròpia dels partits leninistes i dels silencis que imposa el temor a perdre la feina. És un capteniment molt humà, però descaradament antipolític. A Junts, per parlar d’un altre partit amb els mateixos vicis, li costarà més plantejar-se una crisi de govern, que no estic reclamant de cap manera, per la ximpleria d’obligar els consellers a abandonar l’escó. Si salten del Govern, es queden a la intempèrie.

 

2. L’endemà del teatre que van representar els ministres del PSOE i els consellers d’Esquerra al Palau de la Generalitat, el ministre Bolaños va declarar a RAC1:

dilluns, 5 d’octubre del 2020

Merkel situa Espanya com el nou problema d'Europa

 

 

CORONAVIRUS

 

 

Lluís Bou
Barcelona. Diumenge, 4 d'octubre de 2020. 17:55
Actualitzat Diumenge, 4 d'octubre de 2020. 18:53

 

 

 


 

 

 

El govern alemany, encapçalat per Angela Merkel, situa Espanya com el nou problema d'Europa, segons informa el mitjà americà Bloomberg, que cita fonts de la cancelleria. A més de ser el pitjor estat a combatre el coronavirus, no té govern estable des del 2015 i té dos problemes irresolts: el conflicte de Catalunya i la decadència de la monarquia, recorda.

 

Segons Bloomberg, a Merkel li preocupa tant el fet que Espanya, i en concret Madrid, s'hagin convertit en el focus de la pandèmia del coronavirus a la UE, com el fet que s'hi està revelant una "política tòxica". La crítica se suma a la que ahir dissabte feia The Economist des del Regne Unit, que parlava d'una "política verinosa". "Les autoritats alemanyes observen la situació d'Espanya

divendres, 14 de febrer del 2020

El govern espanyol nega haver espiat polítics suïssos que donen suport al procés



ESPIONATGE A SUÏSSA






Cèlia Forment i Bori
Barcelona. Divendres, 14 de febrer de 2020


















El passat mes d'agost, el diari suís Blick -el més venut al país- publicava que l'ambaixada espanyola a Berna va seguir de prop la relació entre independentistes catalans i polítics suïssos i va fer informes de detall d'aquests seguiments. Arran d'aquesta informació, parlamentaris suïssos i espanyols han preguntat en diverses ocasions als respectius governs sobre aquesta qüestió. Mig any més tard, Moncloa ha contestat negant rotundament el seguiment.



El primer de traslladar el presumpte espionatge a l'hemicicle del país helvètic va ser el diputat socialista Pierre-André Comte l'agost del 2019. Concretament, va preguntar per escrit sobre aquesta qüestió al govern cantonal del Jura. Comte volia saber si el govern podia assegurar que l'espionatge espanyol a Suïssa no afectava directament polítics ni funcionaris electes. Si no és així, el diputat volia que el cantó exigeixi més control al ministeri federal d’Afers Exteriors. En cas afirmatiu, demanava que l'executiu cantonal exigeixi l’entrega de la llista de persones afectades per la vigilància espanyola.







L'assumpte va prendre més ressò parlamentari quan el diputat del cantó de Valais, Mathias Reynard,

dimarts, 17 de desembre del 2019

El Col·legi d'Economistes destrossa els relats catastrofistes pel procés



ECONOMIA






Carlota Serra
Foto: C.S
Barcelona. Dimarts, 17 de desembre de 2019

















Des del referèndum de l'1-O del 2017, els relats catastrofistes amb l'economia catalana han anat a més. Encara avui dia, dos anys després, alguns mitjans alerten de les dolències que s'han ocasionat pel procés independentistes, uns discursos que en el seu moment es van sostenir principalment pels trasllats de seus empresarials fora de Catalunya, i ara secundats pels aldarulls postsentència. El grup de conjuntura del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha volgut plasmar amb dades l'incompliment d'aquests mals auguris, durant una roda de premsa en la què també s'ha posat èmfasi en la necessitat "d'acordar tan aviat com sigui possible uns pressupostos per a Catalunya".



En un quadre comparatiu, els economistes Modest Guinjoan, Jordi Goula i Albert Carreras han posat de manifest que l'evolució dels indicadors econòmics entre el tercer trimestre del 2017 fins el tercer trimestre del 2019 ha estat "fins i tot positiva, en molts casos amb una variació per sobre de

dijous, 11 d’abril del 2019

Assange i el procés català, un dels factors que n'ha desencadenat la detenció



#FreeAssange






El govern equatorià va tallar l'accés a internet del fundador de WikiLeaks arran dels seus pronunciaments sobre Catalunya





 



Redacció
Actualitzat
Julian Assange en el balcó de l'ambaixada equatoriana a Londres, el maig de 2017 (Reuters)
Refugiat a l'ambaixada de l'Equador des de l'agost de 2012, Julian Assange hi haurà passat gairebé set anys, en què la seva situació i el desencontre amb les autoritats de l'Equador han anat empitjorant.



Catalunya i el procés independentista no han estat aliens a les circumstàncies de l'evolució del tancament d'Assange, sinó tot el contrari. El conflicte va començar el setembre de 2017, arran del referèndum de l'1 d'octubre.



Des del compte de Twitter de WikiLeaks, Assange va promoure una enquesta sobre el sentit del vot dels ciutadans que tenien intenció de participar en l'1-O. El resultat va ser

dimecres, 13 de març del 2019

El cas català es torna a colar al Consell de l'ONU (i Espanya s'emprenya)



PROCÉS







Carlota Camps
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 13 de març de 2019
















El procés s'ha tornat a colar al Consell de Drets Humans de l'ONU. Ho ha fet de la mà de l'ONG Center for the African Development and Progress, que ha denunciat aquest dimecres la situació dels presos i el desenvolupament del judici en la sessió d'aquest dimecres. Les Nacions Unides celebren aquests dies el 40è Consell de Drets Humans a Ginebra i, a més dels estats membres, les ONG acreditades tenen torn per intervenir.



Així ho ha fet aquesta, que ha aprofitat el seu torn per mostrar la seva solidaritat amb els presos i represaliats independentistes. En aquest marc, ha denunciat que les acusacions de rebel·lió i sedició no tenen fonament i ha instat les Nacions Unides a exigir "immediatament" el seu alliberament. "Les autoritats espanyoles han convertit el dret de reunió i manifestació en delicte de rebel·lió", ha denunciat l'ONG africana.



A més, han recordat que Espanya està obligada a protegir la llibertat d'expressió, que inclou l'expressió política d'acord amb l'article 19 del Pacte Internacional de Drets Civils i

dissabte, 2 de març del 2019

Toc d’atenció de la Comissió Internacional de Juristes pel judici al procés



JUDICI AL PROCÉS







El Nacional / ACN
Foto: Efe
Barcelona. Dissabte, 2 de març de 2019




















La Comissió Internacional de Juristes (CIJ) alerta que una sentència condemnatòria en el judici al procés podria "soscavar la confiança en l'estat de dret a Espanya". En una entrevista amb l'ACN, l'advocada i directora de l'associació a Europa, Roisin Pillay, assegura que si el Tribunal Suprem condemna els 12 líders independentistes, s'enviaria "un missatge molt desafortunat" i es podria "crear la percepció que ha estat un procés polític". La CIJ considera les acusacions de rebel·lió i sedició com "una extralimitació" del Codi Penal "particularment" per "la falta d'evidència de l'ús de la violència". Per això, veu "preocupant" que es porti al camp del dret penal un cas "que va ser un exercici legítim d'opinió i associació política". "És una qüestió d'expressió política legítima i això es resol millor fora dels tribunals penals", defensa.



En concret, Pillay argumenta que "les acusacions greus" de rebel·lió i sedició s'estan aplicant en un cas en què "aparentment no hi hagut violència" i que això "presenta un alt risc de vulneració de drets de lliure expressió i reunió garantits en el dret internacional".



Segons Pillay, cal mostrar que és "absolutament necessari" i "proporcional" interferir en aquests drets amb acusacions de delictes penals.



Dimensió política

divendres, 22 de febrer del 2019

El parlament islandès aprova tramitar la condemna de la repressió del procés



JUDICI AL PROCÉS







Antoni Maria Piqué
Foto: IHB
Barcelona. Dijous, 21 de febrer de 2019




















El ple del parlament islandès (Alþingi) ha aprovat aquest dimecres el tràmit d’una proposta de resolució que condemna “la resposta del govern d'Espanya al referéndum d'independència de Catalunya, incloses les detencions de polítics catalans” i el judici al procés. La proposta va passar sense rèpliques en contra i en presència del govern de l’illa. Ara l’estudiarà la comissió d’afers exteriors de la cambra, que decidirà si la modifica i la retorna al plenari per a la seva aprovació final.



La proposta la va defensar la diputada Álfheiður Eymarsdóttir, del Partit Pirata (Píratar), el grup que la va presentar la primera setmana de desembre del 2018. Eymarsdóttir va explicar que Islàndia, “malgrat ser una nació petita, és també un garant de drets humans al món. Ens miren a tot arreu i esperem que aquest sigui el primer pas per a que aquesta condemna tingui ressò arreu del món”.



"Són presos polítics"

dilluns, 11 de febrer del 2019

Vuit exemples del joc brut del Suprem al començament del judici contra el procés



PAÍS - PRINCIPAT







De la prepotència a la pressa i del vet als observadors internacionals als entrebancs als advocats i els familiars dels presos polítics 

















10.02.2019  21:50





El Suprem espanyol té al cap el gran impacte internacional del judici contra el procés i és conscient de l’horitzó d’Estrasburg. Per això –després d’una instrucció denunciada per centenars de juristes que la consideren escandalosa, extraordinàriament polititzada i amb nombroses vulneracions flagrants de drets fonamentals– la sala que els jutjarà, presidida per Manuel Marchena, ha anat amb més cura en el tracte als presos. Hi ha hagut alguna concessió, però poca cosa més enllà de no portar-los cada dia a dinar d’un entrepà fred als calabossos de l’Audiència espanyola. Així i tot, la voluntat de cenyir-se al relat oficial de la violència i la rebel·lió desplegat ja per Llarena durant mesos i l’obsessió de deixar el judici vist per a sentència abans de la campanya de les eleccions del maig han fet que el Suprem hagi acabat jugant brut amb les defenses. En alguns casos de manera flagrant i en uns altres més dissimuladament.



Guia del judici contra el procés: tot allò que cal saber-ne






Poc temps per a les defenses

 

La pressa per al judici ha precipitat les principals decisions del tribunal que vulneren el dret de preparar la defensa del judici en condicions òptimes. En una macrocausa com aquesta, amb dotze acusats, mig miler de testimonis acceptats i centenars i centenars de documents, els advocats només hauran disposat de deu dies entre l’assenyalament del judici i el començament, el 12 de febrer. De fet, quan els presos polítics van començar a ser traslladats a Soto del Real i a Alcalá Meco, el Suprem encara no havia confirmat públicament la data de començament. Els advocats han hagut de treballar a les presons espanyoles i en condicions precàries perquè els hi impedien de treballar amb ordinadors.


Als presos no els han permès de sortir en llibertat provisional durant el judici per preparar millor la defensa.



Culpabilització de les defenses

dimecres, 21 de novembre del 2018

El govern espanyol destitueix l’advocat de l’estat en la causa del procés



MÓN - ESPANYA







Darrere la decisió podria haver-hi la diferència de criteris respecte dels escrits d'acusació, atès que l'estat va acusar els presos polítics catalans de sedició i malversació, i no pas de rebel·lió 
















Per: Redacció 

21.11.2018  18:32





L’advocada general de l’estat, Consuelo Castro, ha rellevat el cap del departament Penal i responsable de dirigir l’acusació del govern espanyol en la causa del procés, Edmundo Bal, segons fonts del Ministeri de Justícia.



Castro al·lega pèrdua de confiança, i darrere la decisió podria haver-hi la diferència de criteris respecte dels escrits d’acusació: l’estat espanyol va acusar els presos polítics catalans de sedició i malversació, i no pas de rebel·lió.



Bal, en canvi, era partidari de seguir la línia marcada per la fiscalia espanyola i acusar de rebel·lió els dirigents del procés.



El cap del departament Penal és un càrrec de confiança que depèn de l’advocada general espanyola. Castro, que dirigeix ​​l’advocacia des del canvi de govern i l’arribada de Dolores Delgado al Ministeri de Justícia, haurà de cercar ara un advocat que defensi l’escrit d’acusació.








Enllaç notícia :



 

dilluns, 4 de juny del 2018

La BBC dedica un ampli reportatge al procés



PROCÉS



El Nacional
Barcelona. Dilluns, 4 de juny de 2018


  



















La cadena britànica BBC ha dedicat un ampli reportatge al procés d'independència català. Es tracta d'un capítol del programa Our World, i aquest en concret es diu Crisis in Catalonia. El reportatge s'ha emès en directe al Regne Unit la matinada d'aquest dilluns, però tot i això les imatges no es poden veure des de fora del Regne Unit.








El reportatge, de 30 minuts, va acompanyat d'una descripció que assegura que la

divendres, 18 de maig del 2018

El documentari de Netflix sobre el procés: un començament d’impacte per a un públic d’abast mundial



CULTURA - CINEMA







Els primers vint-i-cinc minuts de 'Dos Cataluñas', que s’estrenarà a la tardor, s'han projectat avui al Docs Barcelona.

















17.05.2018  17:28





El documentari de Netflix sobre el procés independentista a Catalunya porta el títol de ‘Dos Cataluñas’ i s’estrenarà la tardor vinent a tot el món en aquesta plataforma de vídeos, amb un públic potencial de més de cent milions d’espectadors. Avui, al Docs Barcelona, se n’ha pogut veure un tast, els primers vint-i-cinc minuts, una arrencada trepidant amb imatges impactants de la brutalitat policíaca contra els votants de l’1-O, de les mentides del ministre Dastis a la BBC provant de fer veure que tot allò evident –els cops de porra, les puntades de peu, les empentes, les pilotes de goma de la policia espanyola– no era veritat. Amb imatges de les manifestacions multitudinàries de l’últim Onze de Setembre; amb entrevistes als protagonistes de l’última campanya electoral, la del 21-D; acompanyades de desenes de testimonis i de l’anàlisi d’una vuitantena d’intel·lectuals, juristes, politòlegs, periodistes, polítics…



La projecció de les primeres imatges del film s’ha fet a l’auditori del CCCB, on han estat presents també un dels directors del film, Álvaro Longoria, i el productor Rafael Portela. Tots dos han respost durant una bona estona les preguntes i les curiositats del públic. Es confessaven emocionats pel fet de projectar per primera vegada algunes de les imatges del documentari, i pel fet de fer-ho a Barcelona, a Catalunya, on són conscients de l’impacte que causen.



Per què aquest títol, ‘Dos Cataluñas’? La resposta no ha quedat del tot clara, i s’han referit a la dificultat que havien tingut per a reflectir en dues paraules el sentit del documentari. Ara, segons que ha explicat Longoria, el visionament del film permetrà de desmuntar el titular mateix, perquè, tot i que ‘la política tendeix a compartimentar totes les opinions que hi ha a Catalunya en dos blocs, la realitat no és aquesta, i així s’explica’.






El codirector de ‘Dos Cataluñas’, Álvaro Longoria,  al CCCB. Fotografia: ACN.






Per als assistents a la projecció d’avui, era inevitable escrutar cadascuna de les imatges d’aquests primers vint-i-cinc minuts per veure com explicava els fets, a quines veus donava més pes, si afavoria més l’independentisme o l’unionisme.


Hi ha veus de tota mena, tant d’unionistes com d’independentistes. En el documentari n’hi haurà més de vuitanta; avui n’hem vistes una desena, com les de Carles Puigdemont, Inés Arrimadas, Elsa Artadi, Andrea Levy, Xavier Domènech, Ada Colau, Miquel Iceta, Raül Romeva, David Fernàndez, l’ex-cap de gabinet de Mariano Rajoy Jorge Moragas; el director de VilaWeb, Vicent Partal; el corresponsal de The New York Times a l’estat espanyol Raphael Minder, els periodistes

dilluns, 19 de març del 2018

Puigdemont visitarà Finlàndia després de l'estada a Suïssa



EXILI







Albert Acín
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 19 de març de 2018



















La internacionalització de la qüestió catalana de Puigdemont sembla prendre embranzida. El president català, Carles Puigdemont, visitarà Finlàndia un cop culmini la seva estada a Suïssa. El president a l'exili farà un viatge a Helsinki del 22 al 24 de març just després de participar aquests dies a Ginebra en diversos actes en relació a l'estat dels drets humans.














Si la setmana passada el president ja desafiava l'Estat anunciant un viatge a Suïssa de quatre dies —l'estada més llarga fora de Brussel·les fins al moment—, ara Puigdemont redobla la pressió sobre les institucions de l'Estat amb un nou viatge dins les fronteres europees.



Un diputat finlandès ha anunciat el nou viatge del president, que encadenarà la seva estada a Suïssa amb una altra a Finlàndia.



Puigdemont a Finlàndia

dilluns, 5 de març del 2018

Axel Schönberger: ‘Des del 27 d’octubre de 2017, Espanya no és una democràcia’



PAÍS - PRINCIPAT







Entrevista al professor de la Universitat de Bremen.

















Els alemanys ho tenen més clar que els catalans. Així començava un missatge de WhatsApp que va circular en massa pels mòbils de la Catalunya groga fa un parell de setmanes i que reproduïa algunes de les opinions del professor Axel Schönberger. Certament, no es mossega la llengua a l’hora de criticar l’estat espanyol i qualificar-lo de dictadura. Però qui és aquest llatinista i romanista alemany que aquests darrers mesos ha deixat penjada la seva tasca científica per donar suport a la causa catalana? Mirem de treure’n l’entrellat amb aquesta entrevista.



Senyor Schönberger, en sou conscient que la versió catalana del vostre article ‘Die Wahl zwischen Freiheit und Knechtschaft’ (‘Elegir entre llibertat i esclavatge’) ha circulat en massa per les xarxes socials i els mòbils dels catalans? Us sorprèn?



Aquest article no solament s’ha estès per Catalunya, sinó per tot el món. Vaig supervisar i autoritzar la traducció catalana que n’ha publicat l’Unilateral. Però hi ha traduccions, com l’anglesa i la castellana, que s’han fet i que han començat a circular sense la meva autorització. M’han arribat comentaris des de diversos països i continents. A molts llocs hi ha una gran indignació per la demofòbia del règim espanyol i la injustícia dels tribunals espanyols. Crec que a Catalunya l’article es va difondre molt ràpidament mitjançant WhatsApp.



Al capdavall, en aquest text només hi dic les mateixes coses que diria qualsevol persona amb dos dits de seny que segueixi la situació a Catalunya i tingui els coneixements bàsics necessaris. A la majoria dels catalans no els hauria de sorprendre res del que hi dic. Si interessa, segurament és per l’escandalosa conspiració de silenci existent en la política europea pel que fa a la nació catalana i al seu legítim dret d’autodeterminació. Com que els principals polítics d’Europa tracten els catalans com si fossin esclaus espanyols i no com a ciutadans de la UE, m’imagino que a Catalunya deuen agrair que un ciutadà estranger com jo expressi el que de fet haurien d’haver dit ja fa temps la senyora Merkel i el senyor Macron, com també els senyors Juncker, Tajani i Tusk, si es prenguessin seriosament l’article 2 del Tractat de la UE i la Convenció Europea de Drets Humans.



No vigileu si feu afirmacions políticament correctes quan parleu de Catalunya.

dijous, 22 de febrer del 2018

El cap policial que investiga el procés hauria fet tuits anònims antiindependentistes




Companys del tinent coronel responsable dels informes de la Guàrdia Civil sobre l'independentisme l'acusen de polititzar-los.








Redacció







A la dreta, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena




El responsable de la Guàrdia Civil com a policia judicial a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, tindria un perfil anònim a Twitter amb el qual s'hauria dedicat a increpar, amb opinions polítiques, líders independentistes i periodistes.
Enfrontaments seriosos a la Guàrdia Civil



Ho afirma una informació del diari digital Público, que assegura que, a banda d'aquesta activitat a Twitter, companys seus de la Guàrdia Civil l'acusen d'haver polititzat les investigacions sobre l'independentisme.



Segons aquests companys citats pel diari, Baena "està vessant les seves idees polítiques en unes investigacions que han de ser objectives", i aquesta politització els està portant a "enfrontaments seriosos" dins mateix de la Guàrdia Civil.



La base argumental contra l'independentisme

dimarts, 16 de gener del 2018

La peça secreta de Llarena: finançament del procés i escoltes telefòniques



CAS 1-O







Gemma Liñán
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 16 de gener de 2018
















El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que investiga el Govern de la Generalitat pel referèndum i la declaració d'independència ha obert una peça separada que ha declarat secreta. En la providència que ha enviat a les parts els comunica que el secret de sumari, que afecta aquesta part de la investigació, serà secret durant 15 dies. El jutge va obrir la peça el divendres passat, 12 de gener, just després de rebutjar que Oriol Junqueras pogués anar presencialment a la investidura del Parlament, i mentre els advocats de Joaquim Forn i Jordi Sànchez presentaven els escrits demanant, de nou, la llibertat provisional.



Fonts judicials apunten a El Nacional que la nova investigació que ha engegat Llarena té molt a veure amb el presumpte finançament il·legal del procés. De fet, la nova línia d'investigació, que va mostrar el magistrat dijous passat quan va ordenar a la policia investigar les transferències a Brussel·les, va dirigida en aquesta direcció.



El moviment del magistrat deixa clar que comença un nou tram del procés dirigit per ell. Fins ara Llarena només ha escoltat els imputats que han demanat sortir de la presó i ha resolt recursos. A partir d'ara comença la seva investigació. Dijous passat ja va ordenar la

divendres, 17 de novembre del 2017

El jutge belga decidirà l'extradició de Puigdemont el 4 de desembre



INDEPENDÈNCIA





Gemma Liñán
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 17 de novembre de 2017




















El president Carles Puigdemont i els quatre consellers que l'acompanyen a Brussel·les, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, han comparegut durant una hora davant del jutge belga que no decidirà sobre la seva extradició a Espanya fins el 4 de desembre. Els advocats han demanat més temps per estudiar la nova documentació que ha presentat l'estat espanyol.



L'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i els quatre exconsellers que l'acompanyen a Bèlgica ja són al Palau de Justícia de Brussel·les. Han arribat minuts abans de les 14h, hora prevista per començar la compareixença, i tot i la gran espectació mediàtica, la premsa ni els ha vist. El president i els consellers han arribat amb cotxe i han entrar directament a l'aparcament de l'edifici. Amb ells han arribat els advocats i un intèrpret perquè la declaració es va en neerlandès.














Han comparegut a la Cambra del Consell, el tribunal de primera instància que haurà de decidir sobre el "fons" de les ordres europees de detenció i lliurament