El parlament islandès aprova tramitar la condemna de la repressió del procés

JUDICI AL PROCÉS







Antoni Maria Piqué
Foto: IHB
Barcelona. Dijous, 21 de febrer de 2019

El ple del parlament islandès (Alþingi) ha aprovat aquest dimecres el tràmit d’una proposta de resolució que condemna “la resposta del govern d'Espanya al referéndum d'independència de Catalunya, incloses les detencions de polítics catalans” i el judici al procés. La proposta va passar sense rèpliques en contra i en presència del govern de l’illa. Ara l’estudiarà la comissió d’afers exteriors de la cambra, que decidirà si la modifica i la retorna al plenari per a la seva aprovació final.



La proposta la va defensar la diputada Álfheiður Eymarsdóttir, del Partit Pirata (Píratar), el grup que la va presentar la primera setmana de desembre del 2018. Eymarsdóttir va explicar que Islàndia, “malgrat ser una nació petita, és també un garant de drets humans al món. Ens miren a tot arreu i esperem que aquest sigui el primer pas per a que aquesta condemna tingui ressò arreu del món”.

"Són presos polítics"

 

La diputada pirata va citar pel nom tots els encausats catalans com a “col·legues” i els va considerar “presos polítics”, mentre es dirigia a cadascun dels membres del govern islandès presents, aparellant-los amb els consellers del seu mateix ram, preguntant-los-hi si podien imaginar-se ells mateixos empresonats per les seves idees polítiques.



A la defensa de la proposta de condemna s’hi van afegir dues diputades més: Rósa Björk Brynjólfsdóttir, del Moviment d’Esquerra-Verd (Vinstri Græn, el partit de la primera ministra Katrín Jakobsdóttir), i Þórhildur Sunna Ævarsdóttir, dels Pirates. Aquestes dues diputades són també membres de la comissió d’afers exteriors, que seguirà el tràmit de la resolució. Ævarsdóttir, a més, és la presidenta del comitè Jurídic i dels Drets Humans del Consell d'Europa. Per la seva banda, Brynjólfsdóttir s’ha informat de la situació amb el conseller d’Exteriors, Alfred Bosch.














Totes tres diputades, especialment Ævarsdóttir, van insistir que no podien entrar en si és o no legítim que Catalunya sigui independent, alhora que van recordar que “el dret d’autodeterminació és reconegut internacionalment". “La moció versa sobre si l’Estat espanyol ha vulnerat els drets humans perseguint una idea política”. El propòsit de la resolució és “denunciar els abusos de països democràtics que no apliquen regles democràtiques i protegir dels drets humans”, de la defensa dels quals “Islàndia en fa bandera”.



De fet, el text de la resolució especifica que “no dona suport a la causa de la independència de Catalunya, sinó que és un recordatori seriós al govern espanyol que tothom té dret a servir als seus votants sense arriscar-se per això a perdre la seva llibertat”.

La resolució

 

La resolució proposa al govern d’Islàndia “que condemni la reacció del govern d'Espanya al referèndum d’independència de Catalunya, incloses les detencions dels polítics catalans”.



Explica que “el 6 de setembre del 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar una llei que autoritza el referèndum d’independència d’Espanya. El Tribunal Constitucional espanyol va anul·lar-la el 7 de setembre. La votació, no obstant això, es va celebrar l'1 d'octubre del 2017, malgrat els intents reiterats de les autoritats espanyoles de prevenir-lo, sovint amb violència. El resultat va quedar clar, però: el 92,01% dels votants va dir que sí a la pregunta que se'ls hi feia: 'Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?'”. Afegeix que, segons les autoritats espanyoles, el referèndum “violaria la constitució del país i, per tant, no tenia sentit”.



“Des que es va celebrar el referèndum”, segueix, “s'han dictat ordres d'arrest contra nombrosos polítics a Catalunya i almenys nou d'ells han estat empresonats a Espanya durant mesos sense formar-los-hi acusació. Entre ells hi ha l'expresidenta del Parlament de Catalunya. Altres persones són a l'exili, en risc de ser arrestades si tornen a casa seva”.

Un debat tranquil

 

El debat d’aquest dimecres va durar prop de mitja hora i es va desenvolupar amb tranquil·litat, contràriament als debats següents —especialment d’una moció sobre la prestació per baixa paternal—, en què “els diputats se les van tenir fins amb insults i tot”, segons un testimoni de la sessió.



Islàndia és el primer país que ha traslladat públicament a Espanya la seva preocupació pel judici al procés, davant el temor que es vulnerin drets fonamentals. El ministre d'Afers Exteriors islandès, Guðlaugur Þór Þórðarson, va comunicar la setmana passada al ministeri de Josep Borrell el seu malestar, segons va declarar Þórðarson al diari Frettabladid. Per al ministre islandès, el judici “no és natural en un estat de dret”.



Þórðarson pertany al Partit de la Independència (Sjálfstæðisflokkurinn), que és el grup més gran del parlament islandès, amb 16 diputats, de línia liberal-conservadora i euroescèptica.



El passat 4 de desembre, el president de l’Alþingi, Steingrímur J. Sigfússon, va remetre una carta als presidents del Congrés i del Senat espanyols on expressa la seva preocupació per la situació de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. Sigfússon pertany al Moviment d’Esquerra-Verd.









ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/judici-proces-parlament-islandes-condemna-repressio-espanya_357498_102.html