|
🔴🔴🔴 Aquesta setmana El Periódico de Catalunya i La Vanguardia han fet moviments que no haurien de passar desapercebuts a l'independentisme.
— octuvre (@OctuvreCAT) May 7, 2023
PASSA-HO.https://t.co/9VT4TrRujZ
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Un clar exemple de com els castellanoparlants sotmeten els catalans cada vegada que volen expressar-se en la seva llengua materna
Nova polèmica per la discriminació lingüística, aquesta vegada durant la Queens League, la competició femenina de la lliga de futbol impulsada per Gerard Piqué i l’Ibai Llanos. La seva versió masculina, la Kings League, ja va causar malestar per l’arraconament que es va fer de la llengua catalana durant la final de la competició, celebrada en un Camp Nou ple de gom a gom. Ara, que la nova lliga de futbol ha tornat per doble, sembla que les discriminacions lingüístiques també es multiplicaran.
Durant la competició, la portera catalanoparlant Laura Vilaseca va destacar entre el seu equip, l’Ultimate Móstoles, en aturar un penal que els va donar la victòria contra l’altre equip, el Jijantas. Vilaseca va ser escollida com la jugadora més ben valorada de la jornada i, com a tal, va acaparar l’atenció dels periodistes que cobrien l’esdeveniment.
Un cop finalitzat el partit, la periodista i creadora de contingut tarragonina Laura Vizcaíno va apropar-se per entrevistar Vilaseca però, per a sorpresa de tothom, i malgrat parlar també el català, la periodista no va deixar que la portera s’expressés en català, tal com ha denunciat ‘VilaWeb‘. En ser preguntada per un cop al turmell, Vilaseca comença a respondre en català, però ràpidament la periodista la interromp per demanar-li que parli “en castellà, porfa”. La jugadora, irremeiablement, canvia d’idioma. Un clar exemple de com funciona la submissió lingüística que imposen els castellanoparlants als catalans cada vegada que volen expressar-se en la seva llengua materna.
1 segon m'ha durat la il·lusió😅🫠 #QueensLeague pic.twitter.com/IRYTkyAVZR
— Llet i Vi 🥛🍷 (@Aitormh22) May 6, 2023
ENLLAÇ NOTÍCIA :
 |
| L\'advocat Gonzalo Boye a \'Els Matins\' de TV3 |
A 'Els Matins' de TV3 han entrevistat Gonzalo Boye, advocat dels europarlamentaris de Junts Clara Ponsatí i Carles Puigdemont. Després de parlar de la tornada a Catalunya de Ponsatí, la presentadora del programa, Ariadna Oltra, li ha preguntat a Boye, pel retorn del president. Aquest li ha reiterat el seu convenciment que guanyaran al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. "I, per tant, que tindran immunitat i podran tornar a trepitjar territori espanyol", li ha etzibat Oltra. El lletrat li ha replicat: "El president el què ha dit és que vol tornar a Catalunya, no ha parlat Espanya".
La periodista ha insistit en el fet que Puigdemont on tornava era a Espanya: "Tal com estan les coses Catalunya dins del territori espanyol, ara mateix si trepitgés Catalunya, seria territori espanyol, sí?". L'advocat, molt educadament, li ha contestat: "Jo crec que no".
L'ultradretà búlgar Angel Dzhambazki serà el ponent de la petició que l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí ha fet a l'Eurocambra perquè protegeixi la seva immunitat després que fos detinguda al març en el seu retorn a Catalunya. Segons confirmen fonts del comitè d'Afers Jurídics de l'Eurocambra, aquesta és la decisió que han pres els coordinadors del comitè d'Afers Jurídics en una reunió celebrada aquesta tarda. Dzhambazki, que es va fer famós l'any passat per fer la salutació nazi en un ple de l'Europarlament, ja es va encarregar de la petició del Tribunal Suprem a la cambra per aixecar la protecció parlamentària dels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Ponsatí.
Ponsatí va demanar al Parlament Europeu que protegís la seva immunitat després de la detenció a Barcelona. Un cop presentada la petició,
PAÍS - PRINCIPAT
Redacció
24.04.2023 - 10:02 /Actualització: 24.04.2023 - 10:54
Gonzalo Boye, advocat de Clara Ponsatí, ha confirmat que no es presentarà al Tribunal Suprem espanyol, on l’ha citada el jutge Pablo Llarena perquè declari, acusada d’un delicte de desobediència. “No sé si ja va cap a Brussel·les o ja hi és, però ella, com ha dit, treballa”, ha declarat en una entrevista a TV3.
🔴 @ClaraPonsati està citada a declarar avui al Tribunal Suprem. Tant les declaracions de l'eurodiputada com la seva agenda fan pensar que no anirà a Madrid
— Els matins TV3 (@elsmatins) April 24, 2023
Li preguntem al seu advocat Gonzalo @boye_g#ElsMatinsTV3
▶ https://t.co/QtvCZvdBx0 pic.twitter.com/vJiloCUVPO
Plou a Flandes. pic.twitter.com/UCvcSmgF9d
— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) April 24, 2023
El lletrat ha dit que havia recordat al jutge que, d’acord amb la jurisprudència del TJUE, té l’obligació de suspendre el procediment contra Ponsatí perquè el Parlament Europeu tramita la petició d’empara de la seva immunitat. “Ha d’instar el parlament perquè emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible. I Llarena no ho ha fet”, ha afegit.
Aquests arguments han estat exposats en un escrit presentat avui mateix al Tribunal Suprem en el qual, Boye, cita jurisprudència del 2008: “Quan s’ha exercitat una acció contra un diputat europeu davant un jutge nacional i aquest ha estat informat que s’ha iniciat un procediment d’empara dels
 |
| Piulada d\'Astrid Barrio contra la celebració d\'un referèndum d\'autodeterminació a Catalunya Autor/a: @AstridBarrio |
El fitxatge del Govern de la politòloga Astrid Barrio com a assessora del consell acadèmic de l'acord de Claredat ha causat estupefacció i indignació. Si la base d'aquest acord és fixar les condicions d'un nou referèndum d'Autodeterminació, aquest cop pactat amb l'Estat, sobta l'elecció per aquest comitè d'una figura com Barrio que no només ha criticat la celebració de l'1-O, sinó que ha negat la legitimitat de la Generalitat per a convocar un nou referèndum, acordat o no, amb Espanya.
Repassar els tuits d'Astrid Barrio, els seus articles a premsa o intervencions a tertúlies, és escoltar el parer d'algú que no veu en una consulta refrendaria una solució al conflicte amb Espanya, sinó "un parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals", "una cosa forassenyada", "una pèrdua de temps", i pensa que la ciutadania ja "votem regularment" a les diferents eleccions i "decidim".
Respecte a l'1-O, el tracte de delicte i el resumeix així: "El seu presumpte crim? Ignorar la Constitució (6/7 setembre), desobeir el TC (d'ençà de la suspensió de la llei del referèndum) tractar de fer una secessió unilateral. (1-27 d'octubre)". Segons Barrio, "el referèndum va ser il·legal i no se'n deriva cap mandat".
La politòloga és, a més, fundadora de la Lliga Democràtica, juntament amb Josep Ramon Bosch, de Sociedad Civil Catalana, i Eva Parera, exnúmero dos de Manuel Valls a l'Ajuntament de Barcelona i líder de Valents. Un experiment fallit de partit regionalista, ser un híbrid entre l'ànima més autonomista de CiU i l'unionisme de Ciutadans, i que després de fracassar intentant concorre amb el PSC a les eleccions al Parlament, va provar de confluir, sense èxit, amb l'antic espai convergent a Centrem.
Aragonès exigeix que l’estat faci una proposta però ell no fa cap proposta per a la meitat de catalans que no són indepentistes ni creuen que un referèndum reso res. I si comencem per aquí? Ah, això no, som un sol poble que ignora la meitat.
— Astrid Barrio (@AstridBarrio) March 26, 2021
No és cert: un referèndum es un parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals. https://t.co/ZKHO5Xh1M1
— Astrid Barrio (@AstridBarrio) September 28, 2021
Vol diàleg però si no s’accepten les seves demandes tornarà a tirar pel dret. No, no vol resoldre el conflicte, vol fer un referèndum. https://t.co/GxKBg405nc
— Astrid Barrio (@AstridBarrio) January 28, 2020
No per més repetir-ho serà veritat. El seu pressumpte crim? Ignonar la Constitució (6/7 setembre), desobeir el TC (d’ençà la suspensió de la llei del referèndum) tractar de fer una secessió unilateral. (1-27 d’octubre) Posats a explicar, millor exçlicar-ho tot. https://t.co/kCxopxgxZe
— Astrid Barrio (@AstridBarrio) February 5, 2019
Mentida. Ni el 80% de la població té com a prioritat el referèndum ni tan sols la arriba al 80% dels representants malgrat la sobrerrepresentació independentista. Aquest abús i falsejament groller de les estadístiques ja ha fet prou mal. https://t.co/PUR6EDWiRZ
— Astrid Barrio (@AstridBarrio) September 30, 2020
Està molt bé que recordin a Europa que són els de l’1 d’octubre, els del referèndum ilegal, els de la deriva iliberal que pensen que el poble, el que ells consideren poble, ho pot tot i està per sobre de tot. https://t.co/UJLvAt3C4J
— Astrid Barrio (@AstridBarrio) May 23, 2019
Tornar a fer un referèndum és la resposta de @QuimTorraiPla al rebrot i a la pèssima gestió de la pandèmia. I a qualsevol cosa. Tot menys governar i assumir responsabilitats. Resulta inqualificable. https://t.co/atmrabcTMH
— Astrid Barrio (@AstridBarrio) July 22, 2020
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.racocatala.cat/noticia/59149/unionista-com-astrid-barrio-ens-dura-independencia?id_butlleti_enviar=3210&utm_source=butlleti_article&utm_medium=butlleti&utm_campaign=unionista-com-astrid-barrio-ens-dura-independencia
OPINIÓ - ANÀLISI
Josep Casulleras Nualart
21.03.2023 - 21:40
Un jutjat de Madrid va admetre a tràmit la querella que Gonzalo Boye va presentar per haver estat espiat amb Pegasus. Però la jutgessa va demanar-li que lliurés els seus mòbils a la policia espanyola perquè els pogués analitzar. És clar que l’advocat s’hi va negar, perquè veia ben clar que no podia donar els dispositius a qui segurament els havia infectat per espiar-lo. D’una manera semblant, l’Audiència de Barcelona feia un pas endavant important la setmana passada quan ordenava al jutjat d’instrucció que cités la directora del CNI a declarar arran de la querella pel Catalangate presentada per Diana Riba i Josep M. Jové. Però també deia que convindria que tots dos lliuressin els seus telèfons per poder-ne fer una anàlisi pericial judicial o policíaca. La missió Pegasus que ha visitat Madrid aquests dos darrers dies se n’ha adonat: les víctimes del Catalangate es troben en una situació de desemparament, perquè són en aquest cercle viciós en què qui els ha espiats és qui hauria d’ajudar a dur a terme la investigació per les seves denúncies. I té una proposta de desblocatge.
Tant el president de la comissió, Jeroen Lenaers (del PP europeu), com sobretot la ponent, Sophie In’t Veld (liberal), han exposat la necessitat de posar l’Europol a disposició de les
SOCIETAT - ESPORTS
Redacció
13.03.2023 - 10:40
Actualització: 13.03.2023 - 13:00
L’ex-àrbitre basc Iturralde González ha denunciat que el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, el va pressionar per obtenir favors arbitrals. En declaracions a la Cadena SER, ha relatat que els fets es remunten a la temporada 2010-2011 durant un partit al Santiago Bernabéu, en què el Madrid va guanyar al Deportivo de la Corunya.
“Investigueu qui em va voler tancar tot sol en una habitació a banda. I jo vaig dir: ‘No, amb els meus assistents’. Em pensava que em feia una broma. Em va dir: ‘Només demano que ens xiuleu igual que al Barça’. Li vaig dir que s’havia acabat la conversa. Era el senyor Florentino Pérez. Mitja hora després ja ho sabia el
PARLAMENT EUROPEU
John McAulay
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 28 de febrer de 2023. 17:47
Actualitzat: Dimarts, 28 de febrer de 2023. 17:51
Temps de lectura: 4 minuts
Dolors Montserrat s'ha sortit amb la seva: ha convertit la Comissió de Peticions del Parlament Europeu en un "circ" anticatalà. L'eurodiputada del Partit Popular ha estat notícia aquests darrers dies per la seva gestió i el seu partidisme al capdavant d'un dels òrgans de l'Eurocambra, el que es coneix com a Comitè PETI, el qual permet a la ciutadania europea presentar demandes relacionades amb qualsevol competència de la Unió Europea. La realitat, però, és que Montserrat l'ha acabat convertint en l'escenari dels atacs de l'espanyolisme contra la immersió lingüística. És des d'aquí que s'ha posat en marxa una missió europea que viatjarà a Catalunya durant la segona meitat d'aquest 2023 per analitzar el sistema educatiu català. I, com a prèvia, s'ha celebrat aquest dimarts una audiència pública a la cambra europea que ha evidenciat la dèria de l'espanyolisme amb la llengua.
L'audiència pública s'ha impulsat des dels eurogrups del PP, de Cs i de Vox, i gràcies a la iniciativa presentada per la líder d'Asamblea por una Escuela Bilingüe, Ana Losada s'ha pogut "analitzar el model d'immersió lingüística obligatòria a Catalunya". Però, lluny de l'objectivitat, aquesta conferència ha estat colonitzada per la dreta espanyola. Així s'ha evidenciat en l'elecció dels quatre "experts", tres d'ells designats pel PP, i l'altre proposat per Vox. Però per si no fos suficient,
CRÒNICA DEL JUDICI
Josep Casulleras Nualart
27.02.2023 - 14:21
Actualització: 27.02.2023 - 14:57
A l’agent de la Guàrdia Civil T94620L li tremolava una mica la veu, perquè ja veia per on el volia encaminar Gonzalo Boye. I, efectivament, aquest agent, que va fer una pericial informàtica de les proves obtingudes pels Mossos en l’escorcoll al domicili d’Isaías Herrero, ha acabat reconeixent que no van segellar amb un codi hash els tres discs durs que van decomissar. Uns discs d’on van sortir, entre més documents, els correus electrònics entre Herrero i Laura Borràs sobre la manera de fer els contractes menors a la Institució de les Lletres Catalanes. Que són les principals proves amb què la Guàrdia Civil va fonamentar el relat acusatori contra la presidenta suspesa del parlament. Els experts contractats per Boye, entre els quals hi ha l’assassí d’ultradreta Enrique Hellín, afirmen que entre l’obtenció de les proves per part dels Mossos, el traspàs de la causa a la Guàrdia Civil i la posada en disposició judicial es va trencar la preceptiva cadena de custòdia que ha de garantir que aquestes evidències no poden haver estat manipulades. Perquè, segons conclouen en el seu informe, que han confrontat avui al matí amb els dels guàrdies civils, els discs no disposaven precisament d’aquest codi hash.
—Els Mossos no van fer un codi hash dels discs, sinó dels fitxers intervinguts —deia l’agent de la Guàrdia Civil, acompanyat de dos col·legues més que li anaven puntualitzant alguns detalls.
—Per què no es va fer constar en les actes de bolcament dels discs durs
que van fer [quan els Mossos els van traslladar la causa] els codis hash, si són una garantia d’inalterabilitat de les evidències? —li demanava Boye.
—Perquè la lletrada de l’administració de justícia no ho va considerar necessari. Per nosaltres era important codi hash de cada fitxer.
—Però quan parleu d’evidències, a què us referiu? Al disc o als arxius que contenen?
—No entenc bé la pregunta…
—Que dieu “evidències” referint-vos a alguna cosa: al disc dur o a cadascun dels arxius?
—Del disc dur complet en diem “evidència”.
—I per què no protegiu la integritat de l’evidència?
Barrientos interromp i demana al pèrit de la Guàrdia Civil que no respongui la pregunta. Perquè Boye la reformuli.
—Vau treure un hash de l’evidència 1, 2 i 3 [corresponent a cadascun dels discs durs intervinguts]?
—Es va obtenir un hash amb una clonadora…
—No teniu hash de cadascuna de les evidències, correcte?
—Correcte.
Boye ha aconseguit ací un punt important. Perquè el guàrdia civil ha confirmat una qüestió que forma part de l’argument principal dels pèrits de la defensa de Borràs per a afirmar que no es va garantir la cadena de custòdia. Avui s’ha acreditat que els discs no tenien aquest segell de seguretat, tot i que els agents han dit que no hi donaven importància, que el fet realment important era que en tingués cada fitxer. Però el pèrit Javier Rubio s’hi ha discutit, tot afirmant la contrària: que en la informàtica forense és fonamental aquest codi hash global, sobre tot el dispositiu que es decomissa, perquè fa possible de comprovar d’una manera pràctica que allò que conté, que poden ser milers de fitxers, no s’ha alterat, sense necessitat d’anar a comprovar-ho fitxer per fitxer.
I el fet és que poc després de l’escorcoll de la casa d’Isaías Herrero, el 27 de novembre de 2018, els Mossos van passar el cas a la Guàrdia Civil per ordre de la jutgessa d’instrucció, molesta per les filtracions del cas. La Guàrdia Civil va bolcar les proves de què disposaven els Mossos, el gener del 2019. Quan van fer aquell bolcament no van generar cap hash dels discs durs, tret del primer dels tres intervinguts, que era un dispositiu d’emmagatzematge extern. Durant tot el 2019 i bona part del 2020 la Guàrdia Civil va treballar amb aquell material per a continuar la investigació contra Laura Borràs, i la causa va anar d’un jutjat a un altre segons el càrrec i l’aforament que tenia l’ex-directora de la ILC.
Fins que va passar al Tribunal Suprem, on l’octubre del 2020 es va fer un nou bolcament del contingut de les evidències, sobre la còpia de què disposava la Guàrdia Civil. I fou en aquell moment que per primera vegada es va generar un hash de cadascun dels tres discs durs d’Isaías Herrero. I en el primer disc, que era precisament l’únic del qual la Guàrdia Civil sí que havia obtingut un hash el 2019, el codi de seguretat era diferent. I això ha portat els experts de la defensa de Borràs a afirmar davant el tribunal que el contingut d’aquestes proves es va alterar, que no podia ser exactament el mateix.
Però què es va alterar? Fins a quin punt es va manipular? Segons els pèrits n’hi ha prou que canviï un sol bit d’un dels milers d’arxius que hi havia perquè canviés aquest codi hash. Però cap d’ells, ni aquests pèrits informàtics ni els agents, no sap dir si va canviar res de substancial del material incriminatori contra Borràs. Aquell guàrdia civil tremolós quan reconeixia a Boye que no hi havia cap codi hash sobre els discs intervinguts, en canvi ha afirmat amb més seguretat que sí que es pot garantir que el contingut del material intervingut a Isaías Herrero el novembre del 2018 és el mateix que hi ha ara a les seves mans. Perquè, segons que deia, els agents treballaven en la causa amb unes imatges que són còpia del contingut original, que tanmateix és a disposició de l’autoritat judicial. I que sempre hi haurà la manera d’anar a comprovar si cap d’aquestes imatges que s’han utilitzat per a la prova incriminatòria és exactament igual o canviada respecte dels originals que són en poder del jutjat.
Vet aquí el debat que ha centrat la sessió del matí. Perquè la defensa de Borràs ha repetit unes quantes vegades, mitjançant aquests pèrits, que no n’hi ha prou que sembli que no s’ha manipulat res, sinó que s’ha de demostrar. Res d’això que s’ha discutit en aquestes gairebé quatre hores de sessió no ha tingut a veure amb els fets pels quals la fiscalia demana sis anys de presó i vint-i-un d’inhabilitació contra Borràs, per prevaricació i falsedat de document públic, sinó sobre la correcta manipulació de les proves contra ella. Perquè si la prova principal i que serveix de fil conductor de la causa fos invalidada, tota la causa sencera hauria de caure. Per més que, d’això, n’hi hagi pocs precedents.
[Hi haurà ampliació]
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/boye-guardies-civils-laura-borras-perits-validesa-proves/
Carme Garau 23/02/2023
 |
| Imatge de Lluís Companys i el Govern empresonats després de la Declaració d'Independència del 1934 |
El PSOE posa traves a una vertadera reparació democràtica i considera que l’Estat espanyol no s’ha de fer responsable dels crims de la dictadura franquista. Alineat novament amb el PP, Cs i Vox, el partit socialista ha votat en contra de la moció presentada per Junts al Senat en què es reclamava a l’Estat que fes un acte d’assumpció de responsabilitat en la detenció, processament i execució del president Lluís Companys. La proposta, que comptava amb el suport d’ERC, PNB, Bildu, Coalició Canària i els partits del Grup d’Esquerra Confederal, no ha tirat endavant.
El senador de Junts, Josep Maria Cervera, ha reclamat al govern espanyol “un acte de desgreuge i reparació efectiva” de la figura del molt honorable Lluís Companys, tot remarcant que és “l’únic president democràticament elegit” assassinat a Europa durant el segle XX per part de l’Estat i les seves estructures.
Països europeus sí que han demanat perdó
JUDICIAL
Marta Lasalas
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Dimarts, 21 de febrer de 2023. 16:55
Actualitzat: Dimarts, 21 de febrer de 2023. 17:28
Temps de lectura: 3 minuts
Les espurnes han saltat aquest matí al TSJC durant la quarta sessió del judici a Laura Borràs, en el qual s'investiga el suposat fraccionament de contractes durant l'etapa en què va encapçalar la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha protagonitzat dues enganxades que han apujat la temperatura de la sessió, una amb la defensa de Borràs, de la qual s'encarreguen els advocats Isabel Elbal i Gonzalo Boye, i una altra amb la fiscal Assumpta Pujol. El judici ha començat avui les compareixences dels testimonis.
L'endemà que el també acusat en aquest cas Isaías Herrero, a qui es van encarregar els treballs objecte del procés, hagués incriminat Borràs i hagués assegurat que havien acordat que renovaria la web amb un "contracte encobert", la fiscal ha insistit a aprofundir en aquesta línia argumental. Amb les preguntes a diferents testimonis ha volgut demostrar que la tasca d'Herrero es limitava a qüestions tècniques en les quals era responsable exclusiu d'aquestes feines a la Institució. Per contra, la defensa de Borràs ha insistit a remarcar l'expertesa d'Herrero en literatura digital, fins al punt que un dels compareixents, Joan Elies, que va assumir la direcció de la Institució després de Borràs, l'ha descrit com un "expert mundial", que van haver d'incorporar al jurat d'uns premis sobre literatura digital que atorgaven a Vinaròs, després de vèncer dos anys consecutius i per evitar que guanyés sempre. "Era com si cada any jugués Rafa Nadal contra uns xiquets. Era massa bo", ha explicat.
PAÍS - PRINCIPAT
Josep Casulleras Nualart
20.02.2023 - 10:36
Actualització: 20.02.2023 - 13:18
“Els dos pressupostos comparsa ja se sabia que no s’acceptarien”. Amb aquestes paraules Isaías Herrero ha començat la seva declaració al TSJC en què incrimina Laura Borràs en una suposada contractació irregular de serveis durant el temps en què va ser presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. Herrero ha estat el primer acusat a declarar (Borràs ho farà al final del judici), i ho ha fet palesant que la seva defensa ha pactat amb la fiscalia la manera de carregar la responsabilitat d’aquestes adjudicacions a Borràs, tot dient que s’havien fet de manera encoberta. L’informàtic ha recitat fil per randa el relat acusatori mentre anava responent les preguntes de la fiscalia sobre com Borràs i ell acordaven la manera d’adjudicar-li el desenvolupament de diverses webs sobre literatura.
De fet, Herrero i la fiscal s’han passat de frenada, a l’inici de l’interrogatori, perquè la pregunta ja incloïa la resposta:
BARCELONA
El Nacional
Foto: EN
Barcelona. Diumenge, 12 de febrer de 2023. 21:12
Temps de lectura: 2 minuts
Un ciutadà israelià ha compartit un vídeo a les xarxes socials explicant per què Israel no és un estat apartheid, tal com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va assenyalar en trencar les relacions amb Tel-Aviv. Hananya Naftali, un influencer jueu, es pregunta en el vídeo per què "si Israel és un estat apartheid, hi ha més de 400 mesquites, però zero sinagogues en els territoris palestins?". "Potser és perquè allà no hi viu un sol jueu, mentre que dos milions d'àrabs viuen a Israel", afegeix, contradient així l'argumentari de Colau. De fet, segons el ciutadà, "Barcelona ha decidit trencar els llaços amb Israel no per l'apartheid, sinó per l'antisemitisme".
Traducción DAIA Argentina pic.twitter.com/JvtjSUh5rK
— Gabriel Ben-Tasgal (@gbentasgal) February 12, 2023
Naftali defensa que Israel no és l'estat apartheid del qual parla Colau perquè els àrabs poden arribar a ocupar alts càrrecs a llocs com el Parlament i la Cort Suprema. En aquesta línia,
Món - Europa
06.02.2023 - 07:13
Actualització: 06.02.2023 - 09:15
Hi ha hagut centenars morts i milers de ferits, pel cap baix, en un terratrèmol de magnitud 7,4 a Maraix, al sud de Turquia, a tocar de la frontera amb el nord de Síria. A més, ha tingut unes quantes rèpliques potents, una de les quals de magnitud 6,7. El terratrèmol, que també s’ha sentit a Xipre, l’Irac i el Líban, fins i tot ha fet que Itàlia activés una alerta per possible tsunami a la Mediterrània.
• Syria
— ANADOLU AGENCY (@anadoluagency) February 6, 2023
• Iraq
• Egypt
• Lebanon
• Northern Cyprus, Greek Cypriot Administration
7.4 magnitude quake that jolted Türkiye felt in several countries https://t.co/H8FkjLI0Lt pic.twitter.com/0hBrobHaPZ
Les autoritats turques han informat de 284 morts i més de dos mil ferits en el seu territori, on s’han esfondrat desenes
Redacció 31/01/2023
 |
| L'exconseller Lluís Puig i l'expresident Carles Puigdemont davant del monument a Companys a Sant Cebrià Data de publicació: divendres 08 de juliol del 2022, 19:43 Localització: Sant Cebrià de Rosselló Autor: Gemma Tubert / Xavier Pi |
El president a l’exili Carles Puigdemont ha celebrat la sentència del TJUE en resposta a les prejudicials del jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem espanyol. “Deixa les extradicions en via morta”, ha remarcat, tot apuntant que “és molt significatiu que la sentència s’allunyi de les premisses de l’advocat del TJUE“.
Puigdemont també ha fet valdre la lluita “col·lectiva” a l’exili i ha destacat que és de “gran importància” el terme utilitzat a la sentència sobre l’existència que un “grup objectivament identificable” pugui ser perseguit. “És el que som nosaltres, els catalans que volem la independència i considerem que Catalunya és una nació”, ha dit.
El president del Consell de la República també ha explicat que, ara, el TJUE
21.11.2022 - 21:40
Actualització: 22.11.2022 - 00:17
La Plataforma per la Llengua va presentar ahir l’InformeCat, un treball anual que considera una cinquantena de dades amb la intenció d’entendre millor quina és la salut del català. Enguany m’ha cridat especialment l’atenció una dada que em sembla especialment preocupant: el 50,9% dels catalanoparlants creuen que la submissió lingüística –el fet de canviar a l’espanyol o al francès quan un dels interlocutors no parla català– no significa cap perill per a la llengua catalana.
Fa molts anys, quan estudiava a la Universitat de València, un dia vaig tenir la sort de conversar una llarga estona, en companyia d’un grup de companys, amb el professor Manuel Sanchis Guarner. El doctor Sanchis Guarner era una persona excepcionalment afable, moderada i exquisida en les formes, un savi valencianista de la vella escola que havia patit la guerra i l’exili. El seu despatx era atapeït de llibres i papers i a mi em va sorprendre especialment que sobre la taula tingués una senyera de la ciutat de València, amb blau, que en aquell moment era una arma llancívola de l’extrema dreta contra el catalanisme. Vull dir –per situar el lector que no el conega– que el professor Guarner no era en cap cas allò que en podríem considerar un extremista. En absolut.
I, tanmateix, com que sabia bé de què parlava, durant la conversa Sanchis Guarner va afirmar amb rotunditat, radical, arran de la nostra preocupació per l’ascens de l’espanyol: “Una llengua no mor perquè no tinga nous parlants, mor si els que la parlen deixen de parlar-la.”
Aquesta lliçó, tan elemental, la vaig aprendre ben apresa i m’ha acompanyat tota la vida. I per això m’és tan difícil ara d’entendre que per a la meitat dels catalanoparlants siga un fet normal deixar de fer servir el català si un interlocutor no el sap, sense ni considerar, pel que es veu, quina conseqüència té aquest gest.
Perquè podeu estar segurs que aquest gest és responsable de bona part de la sensació que tots tenim que el català va essent arraconat als nostres carrers. Si la meitat dels catalanoparlants actius deixen de ser-ho a la primera avinentesa, és normal que tots tinguem la sensació que la nostra llengua és menys parlada avui que ahir. Quantes converses canvien de llengua malgrat que la majoria dels parlants són catalans i l’excepció en el grup és qui parla castellà? Quantes voltes dos catalanoparlants parlen avui innecessàriament en castellà entre ells, sense saber que tots dos poden parlar en la seua llengua? Sobre això, una dada del mateix estudi: només un 43% dels catalanoparlants quan es troben amb un desconegut li parlen en primera instància en català.
Hi ha sociolingüistes que per a explicar això que passa ens parlen de la “dissimulació lingüística”. Que diuen que dissimulem ser catalanoparlants. I jo estic convençut que aquesta dissimulació té molt a veure amb la por històrica de la repressió, una por que clarament ha ressuscitat després de la violència espanyola desencadenada el Primer d’Octubre.
Ara, no tot és això. Perquè ara paguem també la frivolitat dels partits independentistes en el terreny lingüístic durant tota la dècada passada. Aquella acceptació acrítica del bilingüisme que va proposar per interessos electorals Oriol Junqueras i que després Artur Mas i Carles Puigdemont van acceptar, afirmant tots que en la república catalana el castellà també seria una llengua oficial, exactament igual que el català i amb els mateixos drets. No ens enganyem: el resultat que l’independentisme haja assumit i copiat les consignes de Ciutadans és constatar ara, com fa l’enquesta de la Plataforma per la Llengua, que solament un 38% dels simpatitzants d’ERC consideren que la submissió del català siga un perill per a la llengua. O que en el cas de Junts i la CUP la xifra dels que consideren que la submissió del català és un perill per al futur del català puge fins al 63%, però que, alhora, un de cada tres no veja cap perill a abandonar la llengua pròpia davant qualsevol que els parle en castellà.
És una qüestió greu, en qualsevol cas, i ens cal per tant fer molta feina. Sobretot capgirant el discurs sobre el català fins al lloc on havia d’haver estat sempre: als Països Catalans som víctimes d’una situació social de diglòssia, una imposició del castellà. I, després, adonant-nos que és una imposició a la qual nosaltres mateixos contribuïm perquè no fem cas de la sàvia explicació del professor Sanchis Guarner: una llengua no mor perquè no tinga nous parlants, mor si els que la parlem deixem de parlar-la.
I rectificant, per tant.
PS. Ahir el conseller Gonzàlez-Cambray va reconèixer davant el parlament que no podia impedir l’aplicació del 25% de castellà en els vint-i-sis centres on els tribunals l’han imposat i que, per tant, aquesta és la realitat que tenim. Mesos enrere, Gabriel Rufián, el president Aragonès i el conseller mateix ens van titllar de mentiders els qui vam explicar que el seu triomfalisme –afirmant a so de bombo i platerets que s’havia aconseguit de frenar l’aplicació del 25%, amb aquell pacte infame que van perpetrar entre ERC, Junts, el PSC i els comuns– era fals i no es corresponia amb la realitat. Ara què?
VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!
ENLLAÇ ARTICLE :
