La Societat d’Estudis Militars organitza una conferència sobre la construcció d’un exèrcit modern

 

 

CATALUNYA

 

 

 

 

 14-10-2026

per Redacció

 

La Societat d’Estudis Militars (SEM) organitzarà el dissabte 24 d’octubre la conferència «Construint un exèrcit modern. Allò pràctic contra allò impossible», a càrrec de William F. Owen, exoficial de l’exèrcit britànic, editor en cap de Military Strategy Magazine i autor del llibre Euclid’s Army: Preparing Land Forces for Warfare Today.

L’acte tindrà lloc d’11 a 12.30 h al Saló dels Atlants del Reial Cercle Artístic de Barcelona, situat al carrer dels Arcs, número 5. L’entrada serà gratuïta.

Els reptes de la preparació militar

Rufián i Lleida

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 12 d'octubre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 

Si hom volgués fer una caricatura de Gabriel Rufián, recordaria la seva cèlebre frase "No hi ha pla B: serem 18 mesos al Congreso, ni un dia més" escrivint que potser va confondre les mesades amb els anys o qui sap si podria fer alguna brometa arran de la famosa piulada "155 monedes de plata" en la qual titllava de botifler un polític que, si més no i a pesar d'errors oceànics, ha pagat la seva mala astrugància amb l'exili. Però tot això no serviria de res perquè Rufián, com pràcticament tota la classe política catalana, només té el valor de l'escarni que sigui capaç d'integrar i, com ha quedat ben palès, el virrei d'Esquerra a Madrit té un estómac amb tanta capacitat com el de Junqueras. Això també inclou el títol d'aquest article, al qual el candidat republicà podria respondre fàcilment dient que ell, a diferència de l'ínclit Josep Antoni, mai no ha protagonitzat trames com la del tres per cent, etcètera i blablablà.

El polític colomenc tindria més raó que un sant... però no pel fet que, de moment, pugui presumir de no haver esdevingut mai un comissionista del poder central sinó perquè, a diferència de l'antic líder d'Unió, Rufián ha perpetrat un delicte molt més pelut que fotre'ns els calés, com és robar-nos la il·lusió i subsumir l'emancipació nacional a la polla en vinagre aquesta de les lluites compartides amb

Independentisme de Lavapiés

 

OPINIÓ

 

 

"Els mítings del líder d'ERC a Madrid -sobre un programa territorial entre ambigu i inexistent- seran una novetat no sempre de bon digerir"

 

 

 

 

 

 Salvador Cot
12/10/2026 23:26  

 

 

No és fàcil entendre quina motivació pot tenir ERC per pactar una campanya conjunta amb Podemos. L’any passat, el partit d’Irene Montero va combatre frontalment que la Generalitat pogués gestionar una part de les polítiques sobre immigració, considerant que aquesta delegació era “obertament racista“, encara que a Catalunya governi el PSC amb el suport dels comuns i la mateixa ERC. Per contra, sembla que Podemos té tota la confiança en el pròxim govern de PP i Vox que, gràcies a l’esquerra suposadament transformadora, mantindrà, totalment centralitzada, la gestió dels fluxos migratoris.

També és una incògnita quina pot ser l’aportació en vots de Podemos en les urnes catalanes, especialment perquè ni tan sols es va presentar a les darreres eleccions al Parlament. Tampoc és fàcil fer un pronòstic de quants votants independentistes poden descartar la papereta de Rufián i el seu independentisme de Lavapiés, cada cop més subratllat per la retòrica castissa que utilitza des del

Les menjadores Via Santiago Espot

 

 

 

 

 

Santiago Espot 01.10.2026 06.15 h

 

 

 

No deixa mai de meravellar-me el geni del nostre idioma, malgrat la situació agònica que viu en molts racons de Catalunya. Un dels millors exemples d’això que dic, ho constitueix el mot “menjadora”. El seu significat originari és “recipient disposat per a donar menjar al bestiar o a l'aviram”, però amb el pas del temps ha esdevingut sinònim d’un lloc (entitat, associació o institució) on donen de “menjar” a tots aquells que bramen o piulen amb fidelitat les consignes del poder. El pinso en forma de mesada pública. Ha quallat tant que, fins i tot, tenim ja un menjòmetre (menjometre.cat) per mesurar tot el que endrapen les bestioles.

La llista seria interminable, i a Barcelona especialment. Apunteu-vos- en uns quants: Institut de Recerca Urbana de Barcelona, Sindicat de Llogateres, Associació Catalana per la Pau, Institut de les Desigualtats, Col·lectiu Punt 6 o Associació Acció internacional per la Pau. Sense oblidar noms estrambòtics com Associació Col·lectiu Maloka Colòmbia o Associació Solidaria de Djouma.

Al cap i casal, els cabals públics d’enguany

ANÀLISI: Tres adjectius no rebaten ni PISA ni un mort

 

 

ANÀLISI CRÍTICA

 

 

Sílvia Orriols va posar cua, targeta, vel, quatre milions als sindicats i Carles Vilajosana. Salvador Illa va respondre amb «demagoga», un atles i la mateixa moqueta. El país, aquest cop, hi era. El president, no.

 

 

 

2-10-2026

per Rubèn Novoa 

 

BARCELONA (30/09/2026).— Ahir, Salvador Illa va ocupar una hora i tres quarts per dir «ja som aquí». El país no hi era. Avui, Sílvia Orriols i Serra ha pujat al faristol disset minuts i mig i ha tornat a posar el país dins l’hemicicle: el que no té mútua, el que espera el tren que no arriba, el que deixa el fill «dins el gueto en què han reconvertit l’escola pública». El president ha contestat com contesta una sucursal quan li porten la factura. No ha discutit la factura. Ha discutit qui la llegeix.

«Cada cop hi ha menys concordança entre els discursos grandiloqüents i optimistes que formulen aquí dins i la vida quotidiana de qui fa mans i mànigues per sobreviure fora d’aquest hemicicle.» Aquesta és l’acta del Debat de Política General. La resta —Ucraïna, la conferència de regions, el PIB de 364.765 milions, el fons de vint-i-cinc— és atrezzo. Orriols no ha esgotat els trenta minuts. No calia. El règim ja havia fet la feina d’ahir: homilia, cartell de l’espardenya i l’esvàstica, adjectius a punt. Ella ha fet l’altra: nomenar el que Palau disfressa.

La veueta fina administra. No governa

«Vostè surt aquí davant i amb veueta fina, sense expressivitat, ens diu que tot anirà bé. Es pensa que parlant fluixet farà funcionar els trens, que escurçarà les llistes d’espera o que reduirà el tràfic de drogues que s’ensenyoreix dels nostres carrers?» No era un atac de caràcter. Era la descripció del càrrec. Illa no governa un país. El pronuncia. «No necessitem un gurú que ens faci de guia espiritual o que ens transmeti calma. Necessitem un president que resolgui els problemes en comptes d’enquistar-los. Un dirigent que recondueixi el país cap al seny i l’ordre, no cap al cau de l’extrema esquerra on vostè fa anys que estiueja.»

La marca de Palau —prosperitat compartida— ha quedat en evidència comptable. «L’únic que ha estat capaç de compartir en aquests dos anys de desgovern és el frau de la DGAIA i el fracàs de les proves PISA. Suposo que tampoc podíem pas esperar gaire res més de qui no sap ni comprar mascaretes.» «Presumeixen del PIB del país, però amaguen el PIB per habitant. La població no para de créixer, però el registre de contribuents s’estanca.» Catalunya, ha dit, «viu a les enfosques socialistes, sotmesa a un eclipsi permanent». El president que ahir va vendre el PIB agregat com a doctrina europea no ha dedicat un paràgraf, avui, a explicar per què cada cop som més a repartir la mateixa riquesa.

Quatre preguntes. Cap resposta. Com pot prosperar un país que importa mà d’obra barata sense planificació i permet «reagrupaments familiars a punta pala»? Com pot prosperar una societat que s’acarnissa fiscalment contra qui treballa i gratifica «qui ganduleja o abusa impunement del sistema»? Com pot prosperar un país «que és capaç de sacrificar el seu propi marc de drets i llibertats per estalviar-se confrontacions amb la Comissió Islàmica»? «Com pot prosperar una nació si qui la governa la vol sotmesa, saquejada, rendida, assimilada? No pot. Vostès en són l’evidència.» El faristol no demanava un atles. Demanava un Govern. No n’hi ha hagut.

Illa gasta en escena el que no gasta en aula. «La vocació de servei públic no necessita partides pressupostàries per poder executar-se: o es té o no es té.» La imatge no ho és tot. «Pregunti-ho als mestres d’aquest país.» Els milions de propaganda institucional «només han pogut convèncer Comissions Obreres i UGT»: més de quatre milions d’euros públics d’ençà que governa. «Això que la patronal compri el favor dels sindicats amb diners de tots no és un modus operandi capitalista? No eren socialistes, vostès? De paraula i prou, suposo.» El socialisme d’etiqueta i mariscada ha quedat descrit. El president no l’ha desmentit. L’ha disfressat de moqueta compartida.

L’escola que diu inclusiva i la targeta que no vol foto

Una jutge admet a tràmit la demanda contra la infiltrada a Girona per vulneració del dret a la intimitat

 

 

REPRESSIÓ

 

 

Després que l'Audiència arxivés la querella, l'activista Òscar Campos obre la via civil i acusa l'agent M. I. T. d'haver-se introduït en la seva esfera personal més íntima sense el seu consentiment i haver difós la informació als seus superiors jeràrquics

 

 

Presentació de la querella al Col·legi d'Advocats de Girona | Joan Aureli Martí

Gemma Garcia

2-10-2026 

 

 

Totes les querelles pels casos d’infiltració policial han topat amb un mur judicial, però ara s’ha obert una esquerda per la via civil. El Jutjat de Primera Instància número 3 de Girona ha admès a tràmit la demanda de l’activista Òscar Campos contra la infiltrada M. I.T. per vulneració del dret fonamental a la intimitat.

L’agent del Cos Nacional de Policia espanyol va ser el quart talp de la promoció del 2019 descobert per la Directa i es va infiltrar en els moviments independentista, antiracista i per l’habitatge a Girona. Durant els tres anys que va durar l’operació, va obtenir informació reservada de diverses entitats, que continuen batallant en el front judicial perquè els fets siguin investigats. També va mantenir una relació sentimental estable amb l’activista Òscar Campos, un dels encausats pel tall de les vies de l’AVE en el primer aniversari de l’1 d’octubre.

Tot i que la via civil no era la prioritària, l’advocat Benet Salellas subratlla que també contribueix a la tasca de fiscalització i rendició de comptes de la funcionària pública

Com en els altres tres casos d’infiltració policial, tant el jutjat d’instrucció com l’Audiència van arxivar la querella criminal contra l’agent i els seus comandaments pels delictes de tortura i contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets i lesions. Les resolucions van concloure que la infiltrada no es va “extralimitar” i que va actuar amb “consentiment”.

Tot i que la via civil no era la prioritària, més enllà de les conseqüències jurídiques que se’n derivin, l’advocat Benet Salellas subratlla que també contribueix a la tasca de fiscalització i rendició de comptes de la funcionària pública. A més, posa en valor que, quan una persona ha estat víctima de l’actuació d’un poder de l’Estat, obtingui alguna mena de tutela judicial, que fins ara no havia existit. “És un pas endavant contra la impunitat”, conclou l’advocat.

Per la seva banda, el president d’Òmnium Cultural, una de les entitats impulsores del procediment judicial, justifica la via civil com a estratègia complementària a la penal. Xavier Antich denuncia que la judicatura espanyola “no té cap mena de voluntat d’aclarir responsabilitats”, i afegeix “resulta molt preocupant que les garanties judicials no s’activin, sinó que, al contrari, redoblin els esforços per tapar-ho tot, en lloc de protegir els drets fonamentals de les persones. És esgarrifós i vergonyós”.

La família, el domicili i les comunicacions

Catalunya ja és la comunitat autònoma amb més treballadors estrangers regularitzats: 83.049 fins al setembre

 

 

TREBALL

 

Concentra ja el 20% del conjunt d'Espanya 

 

 

 

 

CRISTINA HIDALGO

2-10-2026

 

Catalunya fa el sorpasso a Madrid en només un mes i se situa com la comunitat autònoma amb més estrangers regularitzats, dins del procés extraordinari de regularització engegat pel Govern de Pedro Sánchez enguany. Segons les dades facilitades aquest divendres pel Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social, Catalunya ja arriba als 83.049 treballadors regularitzats, gairebé el 20% del conjunt d'Espanya.

El tomb s'ha produït durant el setembre. A finals d'agost, Madrid encara encapçalava la classificació, tot i que per una diferència mínima: 64.815 treballadors regularitzats enfront de 64.332 a Catalunya. En només un mes, l'escenari ha canviat completament. Catalunya ha incorporat 18.717 nous afiliats procedents del procés en un mes, fins als 83.049. Mentre Madrid n'ha sumat 15.715 i supera ara els 80.000.

El Govern espanyol va engegar a l'abril la regularització extraordinària d'immigrants en situació irregular. Durant el període de sol·licitud es van rebre 1,17 milions de peticions, segons les dades del Ministeri de Migracions. L'Executiu preveu regularitzar aproximadament mig milió de persones i cinc mesos després ja ho ha fet amb 421.306 treballadors que apareixen afiliats a la Seguretat Social a conseqüència d'aquesta via.

Catalunya concentra gairebé el 20% dels regularitzats

Aliança Catalana i Vlaams Belang acorden reforçar la cooperació entre Catalunya i Flandes

 

 

Representants d’Aliança Catalana i del partit flamenc Vlaams Belang aborden immigració, seguretat i sobirania i acorden intensificar la coordinació a escala europea

 

 

 

 22 de setembre de 2026

Per Roger Galceran

 

Aliança Catalana ha mantingut una reunió de treball amb representants de Vlaams Belang, formació flamenca que defensa la independència de Flandes. La trobada ha servit per posar sobre la taula diversos àmbits d’interès compartit i per acordar una major cooperació entre les dues formacions.

Per part de Vlaams Belang hi han participat Filip Dewinter, diputat del Parlament flamenc, i Johan Deckmyn, diputat flamenc i senador. Dewinter forma part actualment del grup parlamentari de Vlaams Belang.

AC ha estat representada per Aurora Fornos, secretària de Relacions Institucionals, i Marc Godia, coordinador del Foreign Office de la formació.

Catalunya i Flandes, al centre de la trobada

L'oposició carrega contra Illa pel fiasco de PISA i reclama responsabilitats a Niubó

 

 

PARLAMENT

 

 

Junts, ERC, PP, Vox, Comuns, CUP i Aliança Catalana retreuen al president la falta de transparència 

POLÍTICA,CATALUNYA, 

 

 

 

Vicenç Pagès
Barcelona, Parlament. Dimecres, 23 de setembre de 2026. 11:50
Temps de lectura: 5 minuts 

 

 

La compareixença de Salvador Illa al Parlament per donar explicacions sobre el fiasco de les proves PISA no ha servit per tancar la crisi educativa, sinó que ha estat una onada de crítiques de l'oposició cap a l'executiu català. Els partits han coincidit a qüestionar les explicacions del president i a reclamar responsabilitats polítiques per l'exclusió del 23,2% dels alumnes de les proves, que ha deixat Catalunya fora de l'estudi de l'OCDE. Una part de les crítiques s'han centrat especialment en la continuïtat de la consellera d'Educació, Esther Niubó, mentre que el següent episodi en matèria d'educació serà la cimera per abordar el pacte nacional per l'educació entre el president Illa i els partits convocada per a aquest divendres. En dubte, hi ha la participació del PP català, mentre que Vox s'ha autexclòs. 

La presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, ha retret a Illa que mantingui Niubó al càrrec malgrat que el Parlament n'ha demanat la destitució. "Com és que encara avui manté la consellera Niubó?", ha preguntat. Sales ha recordat que Junts va reclamar la compareixença del

Paral·lel 41, CUP 155

 

OPINIÓ 

                                                                              

 

 

 

 

 

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 21 de setembre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 Té certa gràcia que els espanyols —els quals, cal reconèixer-ho, són una penya extraordinàriament catxonda— ara ja puguin vantar-se de promoure el retorn de Carles Puigdemont al país, tot just quan l’auge d’Aliança Catalana està a punt de cruspir-se Junts per Catalunya (ja veus quines casualitats té la vida!) i, al seu torn, també quan algunes vedets del món d’ahir frisen obertament per matar el 130 amb l’excusa de reflotar Convergència i així cercar la unitat perduda del catalanisme. Ara que tothom s’atreveix a penjar llufes a Puigdemont amb escrits que, per simple valentia, calia disparar l’any 2017 (així feia nostre estimat bufó, Manel Vidal, que debutava articulísticament fa pocs dies escarnint la petitesa de mires del Molt Honorable), és precisament quan resulta més necessari protegir l’escassa legitimitat d’un polític a qui molts volen rebre a casa només per acabar d’enterrar-lo sense pietat.

Això explica l’entusiasme amb el qual les elits mediàtiques del país han promogut la irrupció de guinguetes com ara la fundació Paral·lel 41, una pensada de l’antiga consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, que va presentar-se fa ben poc a la Pedrera sota l’agònica mirada del president Pujol (a saber, aquell polític que la majoria dels convergents tractaven d’empestat fins fa quatre dies mal comptats). A servidor li encanten aquest tipus de propostes, car no hi ha res més risible que veure un

La família Maragall assegura que ERC no se'ls ha disculpat pels cartells difamatoris sobre l'Alzheimer

 

 

PSC

 

"Campanyes com aquesta ofenen moltes persones que fa anys que lluiten contra l’estigma de la malaltia de l'Alzheimer", assegura Cristina Maragall

 

Cartells despectius sobre l'alzheimer de Pasqual Maragall a una seu d'ERC a Barcelona, el 9 de març del 2023 Autor/a: ERC Barcelona

 

 

Cristina Maragall, filla de Pasqual Maragall, ha denunciat a Betevé que ningú d’ERC s’ha posat en contacte amb la família per demanar perdó de manera directa pel cas dels cartells ofensius contra el seu pare i el seu oncle Ernest Maragall. "Ni com a família ni com a fundació" –Cristina presideix la Fundació Pasqual Maragall–.

Ho ha explicat al programa 'Bon dia, Barcelona' de la televisió municipal de Barcelona, només dos dies després que ERC tanqués finalment, més de dos anys després, la investigació interna sobre l’escàndol. El partit va demanar perdó públicament davant del consell nacional, però la filla de l’expresident considera que aquest gest no és suficient.

"Campanyes com aquesta ofenen moltes persones que fa anys que lluiten contra l’estigma de la malaltia de l'Alzheimer", ha dit Cristina Maragall. Ha reclamat una disculpa "més sincera i adequada", especialment dirigida a les famílies afectades per l’Alzheimer.

Un atac de falsa bandera des de dins del partit

Falsos policies rapten un home al mig de l'AP-7, a Vilanova del Vallès, a plena llum del dia

 

 

 

 

Guillem RS
Barcelona
20/09/2026 21:11
3 minuts

 

Cinc homes encaputxats, vestits de negre i amb armilles amb la paraula “policia” escrita a l’esquena han interceptat aquest dissabte al vespre un vehicle a l’AP-7, a l’altura de Vilanova del Vallès, i s'han endut per la força un dels ocupants. L’escena, a plena llum del dia i davant de diversos conductors, ha quedat enregistrada en vídeo i les imatges han corregut com la pólvora per les xarxes socials. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir què hi ha darrere d’aquest assalt, que, segons ha pogut saber ElCaso.cat, tot apunta que està relacionat amb el món de les drogues.

 

  

Els fets van passar aquest dissabte, 19 de setembre, cap a dos quarts de vuit del vespre. Segons les primeres informacions, els cinc individus, que van simular ser agents de la Policia Nacional, van aconseguir aturar el vehicle de la víctima a l’autopista. Anaven amb la cara tapada, armilles identificatives i, segons les imatges difoses, alguns d’ells semblaven anar armats. Els atacants van treure violentament un home de l’interior del cotxe. La víctima, que apareix a les imatges amb la cara ensangonada i mig despullada, va ser arrossegada per l’asfalt mentre els falsos policies l’introduïen en un altre vehicle. Diversos conductors que circulaven per l’AP-7 van presenciar els fets i van alertar el 112, desconcertats perquè, tot i la indumentària policial dels assaltants, la manera d’actuar els havia fet sospitar que no es tractava d’una intervenció policial real.

Havia sortit feia poc de la presó

Clam davant l'actitud de David Cid i el diputat de la CUP en el debat de TVE: 'No tenen projecte' (Videos)

 

EXTREMA ESQUERRA

 

El moderador Lluís Falgàs els va haver de cridar a l'ordre en més d'una ocasió per les seves interrupcions i faltes de respecte

 

 

David Cid i Dani Cornellà van tenir una actitud qüestionable durant el debat |  E-Noticies

 

 

 

 

El debat de portaveus organitzat aquest dijous per RTVE Catalunya va deixar nombrosos enfrontaments entre els representants dels vuit partits del Parlament. Tanmateix, bona part de les reaccions a les xarxes es van centrar en l'actitud del portaveu dels Comuns, David Cid, i del diputat de la CUP Dani Cornellà, especialment durant els seus enfrontaments amb la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols.

L'especial d'Aquí parlem, moderat per Lluís Falgàs, va reunir Elena Díaz (PSC), Salvador Vergés (Junts), Ester Capella (ERC), Lorena Roldán (PP), Joan Garriga (Vox), David Cid (Comuns), Dani Cornellà (CUP) i Sílvia Orriols (Aliança). Durant una hora i mitja van abordar qüestions com educació, finançament, habitatge, immigració i seguretat.

 

El moderador Lluís Falgàs cridant a l'ordre David Cid i Dani Cornellà |  TVE

 

 

El programa va anar pujant de to a mesura que avançaven els blocs. Falgàs va haver de cridar l'atenció diverses vegades a David Cid per interrompre. Els enfrontaments van ser especialment intensos quan la discussió va arribar a assumptes com l'habitatge o la immigració.

‘No tenen rumb, ni tenen projecte’

Un dels xocs més destacats va enfrontar Cid amb Orriols. El dirigent dels Comuns va acusar la líder d'Aliança Catalana de fer-se “arrumacos” amb els diputats de Vox, una cosa que va ser molt criticada a les xarxes pel masclisme que destil·len les seves paraules. La mateixa Orriols va respondre que “els atacs personals demostren que no tenen rumb, ni tenen projecte per a aquest país”.

Les imatges de l'enfrontament van córrer ràpidament per X. Un dels vídeos aportats acumula més de 19 milions de visualitzacions, mentre que una altra publicació amb la resposta d'Orriols superava els 11 milions. Les xifres mostren l'enorme recorregut que va assolir l'episodi en les hores posteriors al programa.

 

 

Sílvia @orriolsderipoll respon a @ciddavid:

«Els atacs personals demostren que no tenen rumb, ni tenen projecte per aquest país…Perquè una mentida es repeteixi mil vegades no passa a ser veritat».

💙#SalvemCatalunya pic.twitter.com/1WqiYVtbmg

— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) September 17, 2026

Les reaccions recollides en les publicacions van ser majoritàriament crítiques amb David Cid. Alguns usuaris li van retreure la seva actitud i altres van qualificar el seu comportament de “mal educat” o “irrespectuós”. El politòleg Magí Hildebrandt, pròxim a Aliança Catalana segons el seu propi perfil, va parlar directament d'un “ridícul espantós” de Cid i va elogiar la paciència d'Orriols.

Sílvia @orriolsderipoll respon a @danicornella sobre la seva activitat parlamentària: «Venir aquí i anar al bar a fer el cafè no significa treballar».

💙#SalvemCatalunya pic.twitter.com/zcChnpBSLo

— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) September 17, 2026

 

També el filòsof i escriptor Toni Ros va carregar contra Cid i Cornellà en una publicació a X. Ros va utilitzar termes molt durs contra tots dos representants i va considerar “masclistes” algunes de les seves intervencions contra Orriols. Altres comentaris critiquen David Cid per les interrupcions constants i les faltes de respecte. Hi ha qui ja veu els Comuns fora del Parlament en les pròximes eleccions.

Cornellà també desferma crítiques

Dani Cornellà tampoc va quedar al marge de la polèmica. El diputat de la CUP va recriminar a Orriols la seva activitat parlamentària afirmant que “per legislar cal venir al Parlament”. La dirigent d'Aliança Catalana va respondre que “venir aquí i anar al bar a prendre cafè no vol dir treballar”. Aquest ha estat un dels talls més comentats a les xarxes, criticant també l'actitud del portaveu cupaire.

Franc Massaneda va respondre públicament a Cornellà i va qüestionar la seva trajectòria professional anterior a la seva arribada a la política. Altres usuaris van criticar el to emprat durant l'enfrontament. “És evident que quan has d'interrompre constantment i no deixar parlar l'altre és que no tens arguments ni raó”, planteja un dels comentaris.

 

 

 

Té collons que en @danicornella parli de "esforç" i pretengui arbitrar sobre qui treballa de valent i qui no. Pregunteu a qualsevol empresa o institució que hagi hagut d'interaccionar amb ell quan era regidor a Celrà. Pregunteu a qualsevol que ha patit el seu gandulerisme quan… https://t.co/YZfvwYhIA5

— Franc Massaneda (@DMassaneda) September 17, 2026

 

El periodista Rubén Novoa va resumir la seva valoració assegurant que “David Cid i Dani Cornellà no perdran un debat d'idees” sinó, al seu parer, “el judici moral de l'espectador que encara espera d'un diputat que deixi parlar l'altre”. Novoa va qualificar posteriorment el debat de “vergonya”, encara que també va dirigir les seves crítiques al conjunt de l'enfrontament i no al moderador.

Més enllà de la controvèrsia, el programa sí que va permetre visualitzar diferències polítiques concretes. Cid va reclamar reduir les ràtios, climatitzar les aules i accelerar les mesures educatives, mentre que la CUP va exigir elevar la inversió i negociar prèviament amb els sindicats. En habitatge, els Comuns van defensar la regulació dels lloguers i Cornellà va plantejar, entre altres mesures, prohibir els pisos turístics.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://e-noticies.cat/politica/clamor-davant-lactitud-david-cid-diputat-cup-debat-tve-no-tenen-projecte 

 

El Consell de la República aparta un dels seus dirigents per haver donat suport públicament a Sílvia Orriols

 

 

POLÍTICA 

 

Àlex Fenoll denuncia el 'assenyalament' patit per donar suport a Aliança Catalana i reivindica el dret a 'pensar diferent'

 

 

Àlex Fenoll ha donat la seva versió del que ha passat al seu compte de X |  E-Noticies

 

 

 

17/09/2026 09:10:00h

per Redacció

 

El Consell de la República ha decidit apartar Àlex Fenoll i Cruells del seu Govern després dels seus posicionaments públics favorables a Aliança Catalana. La institució independentista considera que les seves manifestacions són incompatibles amb els compromisos que va assumir quan va acceptar formar part de la seva direcció.

 

Álex Fenol posa amb el Gobierno del Consell de la República durant la Diada |  Consell de la República

 

 

La decisió arriba després que Fenoll expressés a les xarxes socials opinions favorables al partit liderat per Sílvia Orriols. L'empresari també s'havia mostrat molt crític amb ERC i Junts i havia presentat Aliança Catalana com una alternativa dins l'espai independentista.

El Consell ha explicat oficialment que els seus dirigents han d'exercir les seves responsabilitats "amb independència de qualsevol sigla política". Segons les normes assumides pels seus membres, aquests també es comprometen a no fer posicionaments públics a favor de partits o formacions polítiques mentre formin part del seu Govern.

El Consell apel·la a les seves normes internes

L'organització assegura que respecta plenament la llibertat d'expressió i les opinions personals dels seus membres. Tanmateix, sosté que ocupar una responsabilitat dins la seva estructura implica preservar els "valors, els principis i la imatge de la institució".

El detonant hauria estat l'activitat recent de Fenoll a les xarxes socials. Segons El Nacional, el dirigent va avalar una publicació sobre els resultats d'Alternativa per Alemanya (AfD) i, en aquest context, va defensar que Aliança Catalana demostrava ser un partit "més adult" que altres forces independentistes.

El Consell no va detallar en el seu comunicat quina publicació concreta havia motivat la decisió. Es va limitar a assenyalar que el posicionament públic de Fenoll contravenia els seus compromisos i s'allunyava dels valors defensats per l'organització, motiu pel qual donava per acabades les seves responsabilitats.

Fenoll denuncia un 'assenyalament'

Joan Carretero, ex conseller d'ERC i fundador de Reagrupament, anuncia el seu suport a Aliança Catalana

 

 

Aliança Catalana s'imposa al terror violent: Res provoca més terror que la dècada ignominiosa de traïció que han provocat els qui ara bramen contra el nou independentisme 

 

 

dissabte, de setembre 12, 2026 

 

 

El creixement i rejoveniment dels assistents a les manifestacions independentistes de la Diada han demostrat que el moviment d'alliberament nacional s'està reforçant. A Amposta unes 2.000 persones, a Girona 11.000 i a Barcelona 45.000 van marxar pels carrers reclamant un sol punt: Independència. Malauradament part dels organitzadors, en concret la titella d'ERC, Òmnium Cultural, van voler manipular la demanda popular imposant un discurs xenòfil de vol gallinaci: "si deixem de ser una societat d'acollida, perdem la nostra raó de ser", va dir. A més va voler imposar un independentisme excloent només per a xenòfils d'esquerres, les esquerres que han ensorrat Catalunya les dues darreres dècades. L'independentisme només avançarà si és transversal, no excloent, sense imposar cap ideologia, com qualsevol nació del món on hi ha persones de múltiples opinions. Lluny queden els temps del comunisme amb un partit únic, un pensament únic i un règim de terror. Se'n diu Democràcia.

Enfront dels excloents que volen una Catalunya woke enguany s'ha consolidat un independentisme transversal, en defensa de la identitat catalana, sense etiquetes, contra l'espoli fiscal, en defensa de la

Orriols frega els 30 escons i el PSC perdria 11 diputats segons una nova enquesta

 

Illa perdria la majoria progressista, i PP i Vox sumarien 28 diputats segons el sondeig de Sigma Dos 

( A les properes eleccions AC deuria demanar observadors internacional per   evitar frau electoral )  

 

 

 

 11/09/2026 10:55:00h

per Redacció 

 

La política catalana torna a moure's i ho fa en una direcció que podria alterar per complet els equilibris actuals del Parlament. Una nova enquesta de Sigma Dos per a El Mundo confirma el fort creixement d'Aliança Catalana i dibuixa, al mateix temps, un important desgast del PSC de Salvador Illa.

Els socialistes continuarien sent la primera força si avui se celebressin eleccions autonòmiques. Però perdrien bona part de l'avantatge aconseguida al maig de 2024: el PSC obtindria el 23,3% dels vots i es quedaria amb 31 diputats, onze menys que els 42 aconseguits en les últimes eleccions catalanes.

 

Sílvia Orriols amenaça la majoria progressista |  Europa Press

 

 

El gran terratrèmol es produiria immediatament darrere. Aliança Catalana assoliria el 16,7% dels vots i aconseguiria 26 escons, segons l'estimació. La formació liderada per Sílvia Orriols multiplicaria així per tretze els dos diputats que va obtenir el 2024 i es convertiria en la segona força del Parlament. A més, l'enquesta assenyala ja Sílvia Orriols com la líder millor valorada a Catalunya.

Orriols transforma el mapa polític català

Ripoll vesteix la Diada de país amb Ramon Cotarelo, Sílvia Orriols i la força de la cultura popula

 

La commemoració de l’Onze de Setembre reuneix l’acte institucional, les ofrenes a la tomba del comte Guifré, els gegants, les sardanes i un dinar popular

 

 

 

 El Ripollès  -  11/09/2026  -  16:07

 

Ripoll ha commemorat aquest divendres, 11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya amb una jornada que ha combinat els actes institucionals amb la cultura, la tradició i la participació popular.

El monestir de Santa Maria de Ripoll ha acollit al matí l’acte institucional, presidit per la simbòlica tomba del comte Guifré. La commemoració ha inclòs la glossa del politòleg i escriptor Ramon Cotarelo, les ofrenes d’institucions, entitats i associacions, l’acompanyament musical d’Abril Lorenzo i el parlament de cloenda de la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols.

L’acte, conduït pel periodista Agustí Mas, ha convertit un dels espais més emblemàtics de la història de Catalunya en l’epicentre de la commemoració de l’Onze de Setembre a la capital del Ripollès.

Orriols reivindica la resistència de la nació catalana

Aliança Catalana denuncia que l’extrema esquerra assenyala els seus negocis a Berga

 

 

ATACS PROCESSISTES

 

L’alcaldable d’Aliança Catalana a Berga, Judit Vinyes, denuncia que l’extrema esquerra ha començat a assenyalar els negocis vinculats a persones de la formació i considera que aquesta pràctica traspassa una "línia vermella".

 

 

 

 

7 de setembre de 2026

per Redacció 

 

«L’extrema esquerra assetja els nostres negocis»

Judit Vinyes denuncia a través d’un vídeo que s’ha trobat una etiqueta al seu lloc de feina. La candidata a la batllia d’Aliança Catalana a Berga diferencia entre la confrontació política i el que considera un atac directe contra l’activitat professional.

«Una cosa són les discrepàncies polítiques, opinar diferent, fins i tot que et puguin insultar, però l’altra cosa és venir al teu negoci i assenyalar-te», afirma Vinyes.

Segons la candidata d’Aliança Catalana, aquesta acció forma part d’una escalada contra la formació a Catalunya. «L’extrema esquerra no en té prou a vandalitzar totes les seus d’Aliança Catalana de tot Catalunya, que ara fa un pas més i ens assetja els nostres negocis i els assenyala», assegura.

 

 

 

A Berga, l’extrema esquerra fa un pas més i traspassa una línia vermella: ara assenyala els nostres llocs de feina.

El seu totalitarisme no té límits, però sempre ens tindran al davant, combatent-lo.

No farem ni un pas enrere. No ens feu por.

El canvi ha arribat.#SalvemBerga… pic.twitter.com/vXkp7L9OYJ

— Aliança Catalana-Berguedà (@BerguedaAC) September 6, 2026

 

«Això és intolerable»

Opinió : Els catalans volen marxar via Santiago Espot

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

Santiago Espot 23.07.2026 05.45 h

 

 

Com que vivim dins una allau constant d’informació, no sabem distingir el gra de la palla. Deu ser per aquesta raó (i també perquè hi ha qui vol sempre amagar el cap sota l’ala) que hi ha titulars que passen desapercebuts quan, en realitat, haurien de generar un profund debat social i obrir gairebé una crisi política. De què estic parlant?

Fa una setmana, llegeixo en un digital la següent notícia que es deriva d’un estudi sobre preferències residencials elaborat pel Grup Mutua Propietarios: “Més de la meitat dels catalans marxarien a viure fora de Catalunya si poguessin” Quan acabo de processar el titular, no puc deixar de pensar que passaria a Dinamarca, posem per cas, si es produís una situació similar.

Malgrat que també allà tinguin xarxes socials que bombardegen el cervell de la gent, dubto que ningú amb responsabilitats de govern no poses fil a l’agulla per tal de veure perquè dimonis els fills del país volen tocar el dos.

Anàlisi: la geografia electoral d’Aliança Catalana

 

El contrast entre les dades del CEO i les enquestes municipals dibuixa un patró clar: com més petita i més allunyada de l'àrea metropolitana és una ciutat, més fort hi és el vot d'Aliança Catalana.

 

 

 

 

24 de juliol de 2026

Per Redacció

 

La Catalunya interior, motor del creixement

Les dades més recents confirmen que Aliança Catalana (AC) no creix de manera uniforme arreu del territori. Segons les microdades del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de juliol de 2026, el partit de Sílvia Orriols seria la força més votada a les províncies de Girona (24,5%) i Lleida (23,3%), superant Junts i ERC en tots dos casos. A Tarragona empataria pràcticament amb el PSC (18,3%), mentre que a la província de Barcelona encara es quedaria en un modest 9%.

Aquest eix interior-litoral (cinturó del fuet) no és nou. Ja el 2025, El País constatava que la simpatia per AC a la «Catalunya menys poblada» (comarques que no limiten amb Barcelona) s’havia disparat del 2,1% al 4,7% en un any, més que cap altra formació. AC va néixer a Ripoll, i el seu creixement continua concentrant-se al Ripollès, la Garrotxa, la Cerdanya i l’Empordà, comarques on Junts havia estat hegemònic durant dècades.

Ciutats mitjanes: el nou camp de batalla