Ho heu tornar a fer, ANC!

 

 

OPINIÓ 

Tribuna oberta

DAVID FERNÀNDEZ AGUILERA

 

 

 

Dolors Feliu i Uriel Bertran presenten el web d’impuls de la llista cívica ANC.

 

 

 

Sí senyor! Ho heu tornat a fer, companys i companyes de l’ANC! El 2012 va ser la multitudinària manifestació de Barcelona, el 2016 va ser el RUI, el 2019 amb l’assoliment de sobiranies i espais de poder com la Cambra de Comerç de Barcelona o Consum Estratègic, i ara, si tot va bé, el 2024 es farà la Llista Cívica per fer efectiva la independència de Catalunya. Bravíssims!

 

“I tant que la Llista Cívica servirà per mobilitzar el vot desacomplexadament independentista que a les darreres eleccions no ha votat partits independentistes o s’ha quedat a casa perquè se sent enganyat 

 

 

“En la lluita per la independència nacional de Catalunya cadascú té un lloc, un objectiu i una responsabilitat. Nosaltres [la gent del carrer] hem assumit la nostra amb honestedat, lleialtat i paciència infinita. Assumiu vosaltres la vostra i acordeu un Govern per fer efectiva la independència aquesta legislatura!”. Amb aquest reclam vaig fer el meu discurs com a vicepresident de l’ANC pocs dies abans que es concretés el pacte de Govern entre els partits dits independentistes. Era un diumenge 16 de maig del 2021, fa ja gairebé tres llarguíssims, inacabables i lamentables anys de politiqueria autonomista feta per aquells que deien que farien efectiva la independència de Catalunya des del Parlament.

Aquell discurs va acabar amb un avís ben explícit: “Podem estar darrera vostre empenyent-vos (com ara), podem estar al vostre costat acompanyant-vos per avançar en el camí cap a la independència, però

L’ANC rebutja un referèndum “a l’escocesa” i insisteix que la unilateralitat és l’única via

 

 

L'entitat aposta per organitzar un referèndum que ratifiqui l'1-O a Catalunya o convocar eleccions plebiscitàries amb la mateixa finalitat

 

 

 

Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, durant la conferència del Fòrum Europa Tribuna Catalunya Data de publicació: dimecres 18 d’octubre del 2023, 10:13 Localització: Barcelona Autor: Arnau Martínez

 

Redacció

Dimecres, 18 d'octubre de 2023

 

 

 

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) després de valorar les cinc propostes de referèndum recollides a l’informe elaborat pel Consell d’Acadèmics que ha de donar forma a l’Acord de Claredat, opta per decantar-se per la unilateralitat. Així, l’ANC, que també lamenta que l’informe s’emmarqui en l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol, rebutja l’aposta del Govern de tirar endavant un referèndum d’autodeterminació “a l’escocesa”.

La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, insisteix que l’única via possible per a assolir la independència de Catalunya és la unilateralitat, al·legant que un referèndum a l’escocesa és una “pantalla que ja hem explorat”. “La Gran Bretanya s’ha espanyolitzat i ja no deixen fer aquest tipus de referèndums. És difícil que tinguem via per fer-ho”, ha expressat durant la seva intervenció al Fòrum Europa – Tribuna Catalunya. La líder de l’entitat independentista, en canvi, aposta per organitzar un referèndum que ratifiqui l’1-O a Catalunya o convocar eleccions plebiscitàries amb la mateixa finalitat, perquè, tal com ha recordat, dins l’Estat espanyol només hi ha l’opció de ser una comunitat autònoma, “una nació oprimida”.

Malgrat que l’escenari actual pel que fa a la independència no és massa optimista, especialment perquè no hi ha

Quan el ministre espanyol sembla soci de la Plataforma per la Llengua

MÓN - EUROPA

 

L'oficialitat del català queda ara en els llargs laberints dels grups d'estudi europeus, però el govern espanyol l'ha prioritzat a la del basc i el gallec

 

 

José Manuel Albares ha arribat somrient a l'atenció amb la premsa a explicar que no havia aconseguit fer oficials el català, el basc i el gallec. Fotografia: EFE/EPA/Olivier Hoslet

 

 

Arnau Lleonart 

(enviat especial a Brussel·les)

19.09.2023 - 14:37

Actualització: 19.09.2023 - 17:32

 

 

Aquest matí el ministre espanyol d’Afers Estrangers semblava que s’havia fet soci de la Plataforma per la Llengua. “No parlem de llengües minoritàries. Són llengües que parlen milions de persones. Els diré que el català el parlen més de deu milions, la qual cosa el situa per damunt de moltes llengües que són oficials i idiomes de representants que avui seran a la reunió”, ha dit José Manuel Albares, que presidia la reunió que havia de votar l’oficialitat del català, el basc i el gallec. El govern espanyol s’ha esforçat per escenificar un suport total i absolut a aquestes llengües fins ara mai vist, una manera de posar la bena a la ferida que vindria després, quan els estats membres han decidit d’ajornar la votació. Un canvi d’actitud que ha sorprès la premsa europea, que a primera hora destacava com una novetat que els governs espanyol i català remessin en la mateixa direcció.

Per contra, Albares ha volgut fer veure que la petició d’ara no s’emmarca en les negociacions amb l’independentisme i ha dit que explicaria als altres estats que la proposta d’avui era un pas més en un llarg camí per dotar de drets les comunitats lingüístiques catalana, basca i gallega, passant per Zapatero el 2004 i arribant a la petició de l’any passat perquè es pogués parlar en català al Parlament Europeu. No ha dit, però, que tots aquests passos –que per ara no han menat enlloc– no els han fet per un respecte genuí al plurilingüisme, sinó a canvi de vots de l’independentisme.

 

De què serveix que el català sigui oficial a la Unió Europea?

 

Sigui com sigui, Albares s’ha plantat a la reunió sabent que avui no s’aprovaria la proposta. Ja ho havien comunicat els altres representants europeus a la reunió preparatòria de divendres, i avui cada ministre o secretari d’estat que s’aturava a parlar amb la premsa era tant respectuós amb el

VÍDEO | El ministre finlandès d’Afers Europeus es posiciona en català sobre l’oficialitat: “És massa aviat per prendre una decisió”

 

 

"Soc un gran amic de la cultura catalana. Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la Unió Europea", ha matisat Anders Adlercreutz, tot i allunyar l'oficialització  

 

El ministre finlandès d'Afers Europeus, Anders Adlercreutz.

Redacció

Dimarts, 19 de setembre de 2023

 

El ministre finlandès d’Afers Europeus, Anders Adlercreutz, s’ha posicionat sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea i ho ha fet, precisament, en aquesta llengua. “Soc un gran amic de la cultura catalana. Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE, però també hem de conèixer les conseqüències de les nostres decisions”, ha afirmat. Tanmateix, ha qüestionat que ara sigui el moment ideal. “És massa aviat per prendre una decisió avui“, ha dit en una atenció als mitjans de comunicació.

Per la seva banda, la secretària d’Estat del Ministeri d’Afers Europeus de França, Laurence Boone, ha negat que el país tingui “por” a les conseqüències que l’oficialitat del català, el basc i el gallec pugui tenir al seu territori. Boone ha dit que França està “a favor” que tothom pugui fer servir la seva llengua, però que probablement demanarà

Una oportunitat inesperada

 

 

OPINIÓ

 

"El guirigall del mercat de Calaf en què s’ha convertit el procés per triar un president a Madrid, no ens deixa veure que dels juntaires depèn la possibilitat de desestabilitzar-lo una legislatura"

 

 

Santiago Espot
04/09/2023 20:10

 

 

 

Per ser capellà, cal llegir i conèixer la bíblia. A Catalunya, per dedicar-se a la política, caldria fer el mateix amb alguns llibres. Un d’ells és les memòries d’en Francesc Cambó, el pensament del qual ha impregnat bona part de l’acció dels principals dirigents de la política catalana de les darreres dècades. Tot i que alguns dels seus protagonistes potser ni ho saben…

 

No és cap secret que el líder de la Lliga Regionalista no era separatista, tal com s’anomenava als independentistes de l’època. Amb tot, a través de la seva lletra reconeix que combatre els partidaris de trencar amb Espanya havia estat una de les seves obsessions. La idea de la fundació d’un estat català sempre ha estat present, d’una forma o l’altra, en la nostra particular pugna política. De fet, mai no s’ha pogut amagar l’aversió mútua entre dues nacions i dues mentalitats. Cambó volia superar-ho i va fracassar.

Tot i la seva posició favorable a la “concòrdia”, la seva inquietud intel·lectual fa que 

Morir-se en català per Carme Junyent D.E.P.

 

• Carme Junyent recorda al govern que morir-se en català és un dret dels catalans i que l'administració hi té coses a dir i a fer · Això ho diu mentre ens explica amb què es troba ella en aquests darrers dies de la seva vida
• S’ha mort Carme Junyent, la dona sàvia que no es va rendir mai

 

 

 

 

3.09.2023 - 08:44

|Actualització: 03.09.2023 - 09:42

 

 

 

Carme Junyent va escriure aquest article els darrers dies de la seva vida. Tal com ens va demanar, el publiquem després de la seva mort.

 

Durant molts anys he parlat de la creixent dificultat de ser atès en català els últims dies de la vida. Els darrers anys hem vist com persones grans no es podien adreçar en català als seus cuidadors. L’atenció als CAP i als hospitals en català no sempre està garantida. Aquest és un dels àmbits on l’administració sí que té alguna cosa a dir, perquè hauria de garantir els drets dels catalans a ser atesos en la seva llengua a casa seva. De fet, aquest és un dels casos en què el futur del català no depèn precisament de nosaltres.

 

Ara que m’hi trobo jo, voldria fer alguna reflexió sobre la meva experiència. En els centres hospitalaris són freqüents les converses bilingües; jo no canvio de llengua i ells tampoc. Però també és cert que molts professionals dels orígens més diversos m’han atès en català. En un cas em vaig trobar una

La Pimec ja no parla de l’espoli fiscal que pateix Catalunya i tots els Països Catalans

 

 

ECONOMIA CATALANA 

 

 

Cañete més preocupat per tenir representació a Espanya  

 

 

 

Redacció

Dimarts, 27 de juny de 2023

 

 

El president de Pimec carrega contra la “demonització” dels empresaris “des de la comodit

 

El president de Pimec, Antoni Cañete, ha reclamat que el “pròxim govern espanyol” incorpori les pimes al diàleg social, en el seu discurs en la 36a edició dels Premis Pimes. 

 

“Des d’aquí demano solemnement, com a president de Pimec i vicepresident de Conpymes, que el proper president del govern incorpori les pimes, amb veu pròpia, al diàleg social espanyol, tal com ja passa a Catalunya i a Europa”, ha reclamat Cañete, que ha parlat de la necessitat d’uns criteris de representativitat “objectius, proporcionals i transparents”. 

 

En paral·lel, el president Pimec ha criticat els discursos que, a parer seu, “demonitzen” els empresaris “des de la comoditat d’alguns despatxos”. “Ser empresari no és fàcil i no és dolent”, ha etzibat Cañete.

 

 

 

 ENLLAÇ NOTÍCIA :

 

https://www.larepublica.cat/fixada/la-pimec-ja-no-parla-de-lespoli-fiscal-que-pateix-catalunya-i-tots-els-paisos-catalans/ 

 

 

L’alcalde d’Elna, després del judici: “Si no parlem català als llocs públics, qui ho farà?”

 

 

LLENGUA

 

 

En declaracions a ElNacional.cat, Nicolas Garcia referma que acudiran a la justícia europea per defensar els seus drets 

 

 

Nicolas Tomás
Foto: Roberto Lázaro | Vídeo: R.L.
Montpeller. Dimarts, 18 d'abril de 2023. 13:14
Actualitzat: Dimarts, 18 d'abril de 2023. 14:53
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Quatre ajuntaments de la Catalunya Nord han acabat avui davant del tribunal administratiu de Montpeller per un motiu: haver permès l’ús del català —traduït al francès— en els seus reglaments als seus respectius plens municipals, una reforma que ha estat recorreguda per l’estat francès. Entre ells s’hi troba el municipi rossellonès d’Elna, que va ser el primer a fer aquest pas per la normalització de la llengua catalana. En declaracions a ElNacional.cat a les portes del jutjat, el seu alcalde, Nicolas Garcia, no s’ha mostrat gaire confiat en la justícia francesa i té la vista posada en l’europea. No obstant això, està convençut del que han fet: “Si no parlem català als llocs públics, qui ho farà?”.

 

D’aquesta manera, el batlle d’Elna defensa que el més lògic seria esperar que es fes justícia i es permetés l’ús del català amb traducció al francès (a diferència del que passa a Còrsega o el País Basc, on es fa sense traducció). Malgrat tot, admet, no és “innocent”. En aquest sentit, Nicolas Garcia ha denunciat que “l’estat francès avui té por que quatre ajuntaments dels Pirineus Orientals, que és molt lluny de París i molt a prop de Barcelona, parlin català”. I ha reivindicat la iniciativa lingüística: "No fem res més que dir que, si no parlem el català als llocs públics, qui ho farà i on ho farem? De què serveix?”.

 

 

 

 

 

 

Conscient que la decisió del pròxim 9 de maig serà contrària a la seva posició, Nicolas Garcia confirma que “anirem a la Cort Europea com a individus perquè s’estan vulnerant els nostres drets fonamentals”. I s’ha mostrat convençut que obriran una escletxa per a la normalització de les llengües regionals a la República francesa.

Judicialització del cas