L’alcalde d’Elna, després del judici: “Si no parlem català als llocs públics, qui ho farà?”

 

 

LLENGUA

 

 

En declaracions a ElNacional.cat, Nicolas Garcia referma que acudiran a la justícia europea per defensar els seus drets 

 

 

Nicolas Tomás
Foto: Roberto Lázaro | Vídeo: R.L.
Montpeller. Dimarts, 18 d'abril de 2023. 13:14
Actualitzat: Dimarts, 18 d'abril de 2023. 14:53
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Quatre ajuntaments de la Catalunya Nord han acabat avui davant del tribunal administratiu de Montpeller per un motiu: haver permès l’ús del català —traduït al francès— en els seus reglaments als seus respectius plens municipals, una reforma que ha estat recorreguda per l’estat francès. Entre ells s’hi troba el municipi rossellonès d’Elna, que va ser el primer a fer aquest pas per la normalització de la llengua catalana. En declaracions a ElNacional.cat a les portes del jutjat, el seu alcalde, Nicolas Garcia, no s’ha mostrat gaire confiat en la justícia francesa i té la vista posada en l’europea. No obstant això, està convençut del que han fet: “Si no parlem català als llocs públics, qui ho farà?”.

 

D’aquesta manera, el batlle d’Elna defensa que el més lògic seria esperar que es fes justícia i es permetés l’ús del català amb traducció al francès (a diferència del que passa a Còrsega o el País Basc, on es fa sense traducció). Malgrat tot, admet, no és “innocent”. En aquest sentit, Nicolas Garcia ha denunciat que “l’estat francès avui té por que quatre ajuntaments dels Pirineus Orientals, que és molt lluny de París i molt a prop de Barcelona, parlin català”. I ha reivindicat la iniciativa lingüística: "No fem res més que dir que, si no parlem el català als llocs públics, qui ho farà i on ho farem? De què serveix?”.

 

 

 

 

 

 

Conscient que la decisió del pròxim 9 de maig serà contrària a la seva posició, Nicolas Garcia confirma que “anirem a la Cort Europea com a individus perquè s’estan vulnerant els nostres drets fonamentals”. I s’ha mostrat convençut que obriran una escletxa per a la normalització de les llengües regionals a la República francesa.

Judicialització del cas

Elna va ser el municipi pioner, el que va posar la primera pedra. Tot va començar allà, un dia que el tinent d’alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català i els regidors de l’oposició van marxar del ple. Després d’aquest incident, i d’haver consultat juristes, van decidir regular-ho. D’aquesta manera, el 21 d’abril la localitat rossellonesa va canviar el seu reglament i va convertir-se en “el primer municipi” a reconèixer l’ús del català “de manera oficial”, malgrat el vot en contra de cinc regidors. Simplement, es permetia que els regidors poguessin fer les seves intervencions en català, amb la condició que fossin traduïdes al francès. La resposta de l’estat francès no es va fer esperar.

 

El passat setembre, el flamant nou prefecte de Pirineus Orientals —i excap de gabinet adjunt del president Emmanuel Macron—, Rodrigue Furcy, va decidir portar-ho als tribunals. L'argument del prefecte (figura equiparable a un delegat del govern espanyol) es troba a l'article 2 de la Constitució: "El Consell Constitucional i els tribunals administratius han considerat, en diverses ocasions, il·legals les deliberacions de les assemblees deliberatives celebrades en una llengua diferent del francès. Correspon al jutge administratiu pronunciar-se sobre la legalitat de la deliberació del municipi d’Elna”. El català és considerat un “element susceptible de malmetre els principis fonamentals de la República i la jerarquia entre llengua oficial i llengües regionals”.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/alcalde-elna-judici-catala-catalunya-nord_1009578_102.html