Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ELNA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ELNA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 d’abril del 2023

L’alcalde d’Elna, després del judici: “Si no parlem català als llocs públics, qui ho farà?”

 

 

LLENGUA

 

 

En declaracions a ElNacional.cat, Nicolas Garcia referma que acudiran a la justícia europea per defensar els seus drets 

 

 

Nicolas Tomás
Foto: Roberto Lázaro | Vídeo: R.L.
Montpeller. Dimarts, 18 d'abril de 2023. 13:14
Actualitzat: Dimarts, 18 d'abril de 2023. 14:53
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

 

 

Quatre ajuntaments de la Catalunya Nord han acabat avui davant del tribunal administratiu de Montpeller per un motiu: haver permès l’ús del català —traduït al francès— en els seus reglaments als seus respectius plens municipals, una reforma que ha estat recorreguda per l’estat francès. Entre ells s’hi troba el municipi rossellonès d’Elna, que va ser el primer a fer aquest pas per la normalització de la llengua catalana. En declaracions a ElNacional.cat a les portes del jutjat, el seu alcalde, Nicolas Garcia, no s’ha mostrat gaire confiat en la justícia francesa i té la vista posada en l’europea. No obstant això, està convençut del que han fet: “Si no parlem català als llocs públics, qui ho farà?”.

 

D’aquesta manera, el batlle d’Elna defensa que el més lògic seria esperar que es fes justícia i es permetés l’ús del català amb traducció al francès (a diferència del que passa a Còrsega o el País Basc, on es fa sense traducció). Malgrat tot, admet, no és “innocent”. En aquest sentit, Nicolas Garcia ha denunciat que “l’estat francès avui té por que quatre ajuntaments dels Pirineus Orientals, que és molt lluny de París i molt a prop de Barcelona, parlin català”. I ha reivindicat la iniciativa lingüística: "No fem res més que dir que, si no parlem el català als llocs públics, qui ho farà i on ho farem? De què serveix?”.

 

 

 

 

 
 

Conscient que la decisió del pròxim 9 de maig serà contrària a la seva posició, Nicolas Garcia confirma que “anirem a la Cort Europea com a individus perquè s’estan vulnerant els nostres drets fonamentals”. I s’ha mostrat convençut que obriran una escletxa per a la normalització de les llengües regionals a la República francesa.

Judicialització del cas

dimarts, 27 de setembre del 2022

Elna titlla França d'"esquizofrènica" per la persecució del català als plens

 

 

LLENGUA

 

Una quinzena més d'ajuntaments desafien l'Estat i utilitzaran el català als consells municipals

 

 

 

LlenguaDiari La Veu

 

 

 

Vista panoràmica d\'Elna Autor/a: Ajuntament d\'Elna

 

 

L'Ajuntament d'Elna, a la Catalunya del Nord, qualifica "d'esquizofrènica" la posició de l'estat francés sobre l'ús del català als plens municipals i estudia dur el cas al Consell Constitucional. L'equip de govern municipal creu que, abans que el Tribunal Administratiu es pronuncie sobre la denúncia del prefecte, caldria que el Constitucional ho fera sobre la llei del 1539 que al·lega el prefecte en la seua petició i segons la qual "es consagra" l'ús de la llengua francesa en l'àmbit jurídic. L'alcalde, Nicolàs Garcia, lamenta que, alhora que el prefecte copresideix l'Oficina Pública de la Llengua Catalana per promoure'n l'ús, "ataca" la decisió d'Elna.

 

Elna considera "ridícula" i "còmica" l'actuació de l'estat francés en relació amb la modificació que l'Ajuntament va fer l'abril passat per permetre intervindre en català als plens, a condició de traduir-ho al francés a les actes. El prefecte dels Pirineus Orientals ha dut el cas al Tribunal Administratiu de

divendres, 23 de setembre del 2022

L’estat francès porta l’Ajuntament d’Elna a judici per permetre plens en català

 

 

JUSTÍCIA

 

 

L'alcalde afirma que si el tribunal els dona la raó pot obrir la porta a que altres poblacions ho facin

 

 

 

Un carrer on es pot veure un cartell amb el nom del municipi d'Elna | ACN

 



 

 

 

Quan l’ajuntament va aprovar aquesta mesura a l’abril, Garcia assegurava que els serveis jurídics havien avalat la mesura perquè garantia la traducció en la llengua oficial. Poc després, però,