Bones Vacances a Thotom,
Apartir de demà venen els meus nets i serà imposible de publicar.
Si surt alguna notícia important ho publicaré.
Ens veiem al Setembre
Bones Vacances a Thotom,
Apartir de demà venen els meus nets i serà imposible de publicar.
Si surt alguna notícia important ho publicaré.
Ens veiem al Setembre
OPINIÓ
Com que vivim dins una allau constant d’informació, no sabem distingir el gra de la palla. Deu ser per aquesta raó (i també perquè hi ha qui vol sempre amagar el cap sota l’ala) que hi ha titulars que passen desapercebuts quan, en realitat, haurien de generar un profund debat social i obrir gairebé una crisi política. De què estic parlant?
Fa una setmana, llegeixo en un digital la següent notícia que es deriva d’un estudi sobre preferències residencials elaborat pel Grup Mutua Propietarios: “Més de la meitat dels catalans marxarien a viure fora de Catalunya si poguessin” Quan acabo de processar el titular, no puc deixar de pensar que passaria a Dinamarca, posem per cas, si es produís una situació similar.
Malgrat que també allà tinguin xarxes socials que bombardegen el cervell de la gent, dubto que ningú amb responsabilitats de govern no poses fil a l’agulla per tal de veure perquè dimonis els fills del país volen tocar el dos.
Per Redacció
Les dades més recents confirmen que Aliança Catalana (AC) no creix de manera uniforme arreu del territori. Segons les microdades del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de juliol de 2026, el partit de Sílvia Orriols seria la força més votada a les províncies de Girona (24,5%) i Lleida (23,3%), superant Junts i ERC en tots dos casos. A Tarragona empataria pràcticament amb el PSC (18,3%), mentre que a la província de Barcelona encara es quedaria en un modest 9%.
Aquest eix interior-litoral (cinturó del fuet) no és nou. Ja el 2025, El País constatava que la simpatia per AC a la «Catalunya menys poblada» (comarques que no limiten amb Barcelona) s’havia disparat del 2,1% al 4,7% en un any, més que cap altra formació. AC va néixer a Ripoll, i el seu creixement continua concentrant-se al Ripollès, la Garrotxa, la Cerdanya i l’Empordà, comarques on Junts havia estat hegemònic durant dècades.