Bon Cap de Setmana : Vam Votar i Vam Guanyar

Els Països Catalans no són terra de tothom, són la terra dels catalans

 

 

CRIT

 

 

 

1 d'abril de 2026

Per Felix Rabassa

 

L’organització juvenil d’extrema esquerra malcriada Arran, tal com informa aquest mitjà, ha editat un manual sobre com es pot boicotar i, àdhuc, atacar amb violència, una paradeta d’Aliança Catalana. Fins aquí res estrany pel que fa el capteniment de l’extrema esquerra nostrada, cada cop més semblant a un moviment totalitari, stalinista, que no pas a una organització de joves que volen lluitar per l’alliberament nacional de Catalunya. Aturem-nos, tanmateix, a analitzar el títol del manual en qüestió, Països Catalans, terra de tothom.

Països Catalans, terra de tothom? Com que terra de tothom? No, no, no ens enganyem, ni ens volgueu enganyar. Els Països Catalans no són pas terra de tothom, són la terra dels catalans.

Com pot ésser possible que a aquestes alçades de minorització lingüística, de catalanofòbia importada, de substitució demogràfica galopant, d’espanyolització i estrangerització a velocitat turbo de la nostra Nació, una organització autoanomenada independentista tingui la santa barra d’afirmar que els Països Catalans són terra de tothom?

Com pot ésser que després de dècades, de segles, de marginació, de subordinació dels catalans a la seva pròpia terra als poders estrangers els senyorets d’Arran tinguin els sants daixonses d’afirmar que els Països Catalans no són la terra dels catalans sinó la “terra de tothom”? Aquesta afirmació de “Països Catalans, terra de tothom” només es pot formular a partir d’un profund autoodi anticatalà disfressat de happyflowerisme que faria enorgullir Albert Rivera i Inés Arriamadas.

Comença a ser hora que cada cop més joves catalans obrin els ulls i se n’adonin de fins a quin punt Arran és una organització sense rumb, que posa la seva ideologia infantil i desnortada per davant dels interessos de la nostra Nació.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.estat.cat/els-paisos-catalans-no-son-terra-de-tothom-son-la-terra-dels-catalans/ 

 

Per què vas anar a la presó, Oriol?

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 1 d'abril de 2026. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

Aprofitant la presentació de l’últim llibre de l’experiodista Francesc-Marc Álvaro (un home a qui la condició de diputat encara li regala prou temps per escriure) i desestimant el front d’esquerres espanyol proposat per Gabriel Rufián, Oriol Junqueras, preguntat sobre l’afer, s’animà a proclamar que "vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Ada Colau sigui diputada en una llista d’Esquerra". He de confessar que en un país com el nostre, curull de castrati de la política i on tothom xerra en sordina, l’estirabot del capatàs republicà em va fer somriure, encara que el bravado de l’Oriol no respongui a una voluntat expressa de marcar paquet, sinó més aviat al desig d’abraçar omnívorament la condició victimària i, ja que hi som, d’assumir que —contra tot el que es repetí fins a la nàusea en temps del procés— això d’anar a la presó o de fotre el camp a l’exili fou una heroïcitat de cobrament a destinació.

D’ençà del 9N i de la posterior creació de Junts pel Sí, Junqueras no només va jurar-se que els convergents mai més no li aixecarien la camisa, sinó que, ja des de la presó, va començar una croada per ser exactament on som. Per molt que els juntaires facin més soroll a Madrit, i Míriam Nogueras hi llueixi aquella cara que hom imposta quan està encantat d’escoltar les seves pròpies frases, el virregnat català és patrimoni de l’amo d’ERC. Així doncs, vist que els actuals líders catalans ja només serveixen per mercadejar pressupostos i inventar-se societats mixtes dels trens, Junqueras sempre preferirà una