Bon Cap de Setmana : Vam Votar i Vam Guanyar

A Aliança Catalana li fan la campanya de franc

 

OPINIÓ

 

A Catalunya, extrema dreta ha estat sempre el terme per referir-se als ultres espanyols, als fatxes espanyols, que del franquisme ençà han estat i són molt nombrosos. L’extrema dreta, o la ultradreta que pel cas ve a ser el mateix, és, doncs, això. Aliança Catalana no entra dintre d’aquests paràmetres i no se la pot definir, per tant, com una força d’extrema dreta. En tot cas, es podria dir que és un partit ultraconservador.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 8 de setembre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 

 

 

 

Els partits tradicionals fa temps que han enfocat tot el seu discurs, tota la seva activitat, en definitiva tota la seva raó de ser a, en diuen ells, combatre l’extrema dreta. Parlin del que parlin, l’extrema dreta acaba sent sempre la culpable de tots els mals i l’espantall que amenaça l’esdevenidor. Durant un cert període l’estratagema els va funcionar i els electors els votaven a ells com a mal menor per evitar, certament, que arribés l’extrema dreta. La butlla, però, se’ls ha acabat i ara fer por amb l’excusa de l’extrema dreta ja no els funciona. Al contrari, se’ls ha girat la truita, de manera que com més hi clamen en contra, més vots li donen i més en perden ells. Tant és així que ha arribat el punt que molts electors que d’extrema dreta no en tenen res la votaran només per fer la guitza a aquests partits tradicionals que han perdut completament el nord.

Aquesta és una dinàmica que es pot dir que és igual a tot arreu, si més no a Europa. A França amb el Front Nacional, a Alemanya amb Alternativa per Alemanya —que, per cert, acaba de guanyar de manera aclaparadora les eleccions a Saxònia-Anhalt—, a Espanya amb Vox i a Catalunya amb Aliança Catalana, tot i que cada situació té les seves peculiaritats i no són estrictament comparables. A Catalunya, en tot cas, la qüestió és especialment exemplificadora de com actuen els cordons sanitaris en contra de l’anomenada —ho sigui o no— extrema dreta. Les formacions dites d’esquerra, des de la

La dictadura progrewoke. Via Ramon Cotarelo

 

CRIT

 

 

9 de setembre de 2026

Per Ramón Cotarelo

 

Aquest govern espanyol recorda el sant Job, sobre el qual el Senyor acumulava desgràcies. Sembla que li ha tocat la taca negra de l’Illa del tresor, de Stevenson, amb el seu veredicte final “deposat”. O sigui, en romà paladí, traduït del castellà, al gos flac, tot se li tornen puces.

La darrera puça, i molt grossa, és aquesta llista de periodistes amb llurs tendències polítiques. Això és una cosa que fan totes les policies, encara que no pas tan barroerament. La brigada politicosocial de Franco les tenia molt al dia, no només de periodistes, sinó de tot Juan Español que obrís el bec. Es feia ja al temps de la Restauració. Tinc una fotocòpia de la fitxa policial de Pablo Iglesias Posse, amb el seu retrat i un judici sumari: “propagandista i acèrrim socialista”. Aquestes coses, la Stasi les brodava.

Els socialistes diuen sempre que ells no en fan. I, com sempre, una cosa és el que diuen i una altra el