[ESCÀNDOL] Fraccionament de contractes milionaris del govern de Colau i Collboni

 

 

CGT es querella contra una desena d'alts càrrecs de TMB. El sindicat ha recopilat informació de més de 111.000 expedients per valor de 120 milions d'euros

 

 

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el líder del PSC, Jaume Collboni

 

 

Redacció

Dijous, 1 de juny de 2023

 

 

CGT ha presentat una querella en un jutjat de Barcelona contra una desena d’alts càrrecs de TMB per presumpte fraccionament de contractes. La investigació del sindicat va començar per la divisió d’autobusos i després va passar a la de metro. La querella es remunta als últims cinc anys, a partir de les dades fetes públiques per la companyia en virtut de la Llei de transparència. El període afecta els mandats de Mercedes Vidal, de Rosa Alarcón i de Laia Bonet. El sindicat ha recopilat informació sobre més de 111.000 contractes per valor de 120 milions d’euros presumptament irregulars. En aquest sentit, fonts del sindicat han opinat en declaracions a l’ACN que el nombre de persones querellades podria pujar fins a la cinquantena.

 

La formació sindical assegura que a la querella, presentada aquest dimecres i encara no admesa a tràmit, s’explica que s’han trobat indicis d’un ús “abusiu, irregular i consentit en el temps” d’aquesta fórmula de contractació, que permet esquivar

Bon Cap de Setmana : Vam Votar i Vam Guanyar

Recuperar la iniciativa nacional

 

 

OPINIÓ

 

 

«Pacificada Catalunya pel relaxament nacional i social construït pel PSOE, amb l’ajuda inexplicable d’ERC, el PSC s’ha trobat una catifa d’or per on poder desfilar cap a la victòria»

 

 

per Josep-Lluís Carod-Rovira, 31 de maig de 2023 a les 20:00

 

 

 

 

 

 

Feixistització d’espais públics. Ja fa dècades que el discurs de Jean Marie Le Pen sobre la immigració, a França, va anar encomanant-se a la totalitat de forces polítiques restants, de manera que hom s’ha referit a la lepenització del discurs polític francès sobre aquest tema i d’altres. El racisme latent o desinhibit és present a tot arreu, des dels camps d’esport als mitjans de comunicació o la conversa de bar. Els immigrants, només els pobres, clar, són els culpables de totes les malvestats que ens ocorren, i, a l’Estat espanyol, específicament els immigrants magrebins, de l’Àfrica negra i els asiàtics... L’onada ultrareaccionària, que els Estats Units i el Brasil coneixen prou bé, amb expressions antidemocràtiques, ja fa temps que avança a Europa i s’ha ensenyorit d’alguns espais públics, enmig d’una crisi profundíssima que afecta directament els sectors populars. La por i la incertesa pel futur, la pobresa creixent, la desesperació davant la precarització de les condicions de vida deixen pas a respostes demagògiques que carreguen els neulers no pas a un sistema econòmic pervers, ni a la minoria privilegiada que se’n beneficia, sinó als darrers de la cua: els de fora, els que no tenen casa i ocupen les que els bancs tenen buides, els que són “diferents” en tantes coses...

 

A partir d’aquí, des de la insatisfacció davant la política, l’oblit institucional i la convicció de pertànyer a la perifèria permanent de la vida, neix a les zones més deprimides un discurs d’odi des d’on es combaten les polítiques de gènere, d’interculturalitat, de lliure orientació sexual, d’acció climàtica, de laïcitat i de normalització de la llengua pròpia que, a més, s’embolcalla de cap a peus amb la “rojigualda” i la