Com ha acabat el català sent llengua oficial al cantó suís de Zúric?

 

 

LLENGUA CATALANA

 

Zúric incorpora el català com a llengua oficial en el seu programa de Llengua i Cultura Patrimonials 

 

 

 

 

Berto Sagrera
Barcelona. Dilluns, 15 de juny de 2026. 12:08
Actualitzat: Dilluns, 15 de juny de 2026. 12:53
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Com ha acabat el català sent llengua oficial al cantó suís de Zúric? Sí, sí, com llegiu: la llengua catalana és ara oficial en un cantó de Suïssa. Concretament, el Departament d'Educació de Zúric ha decidit incorporar el català com a llengua oficial en el seu programa de Llengua i Cultura Patrimonials (HSK, en alemany) a partir del curs vinent, tal com ha anunciat la Generalitat aquest mes de juny. Tot plegat és la culminació d'un procés impulsat per l'Escola Catalana de Zúric, que havia presentat la sol·licitud davant del Departament d'Educació cantonal.

Segons dades de la Delegació del Govern a Suïssa, actualment hi ha una comunitat catalana d'unes 19.200 persones al país helvètic, i un bon grapat són al cantó de Zúric —amb una població d'1,6 milions de persones. Allà, com a la resta de cantons, hi ha un casal amb l'objectiu de promoure la llengua i la cultura catalanes, i estrènyer llaços dins de la comunitat, a més d'una universitat (la Universitat de Zúric) que col·labora amb l'Institut Ramon Llull. 

El casal, precisament, va impulsar l'esmentada Escola Catalana de Zúric, un espai on els nens i les nenes que viuen a la regió aprenen la llengua i se sociabilitzen en català amb altres infants. L'escola va néixer l'11 de setembre del 2023 a partir de la necessitat de les famílies catalanoparlants que els seus

( Visita del Papa) Els cantaires de la Sagrada Família exigeixen disculpes: també van retenir dos cors infantils fins al final de l’acte

 

 

Es va impedir als nens cantar i alguns van plorar davant la situació

 

 

Concentració aquest dijous als peus de la Sagrada Família en protesta per l'expulsió de cantaires a la missa en record a Gaudí, l'11 de juny del 2026 Autor/a: Enric Sitjà Rusiñol

 

 

 

La polèmica generada per l’expulsió de prop de 600 cantaires durant la benedicció de la torre de Jesús, presidida pel papa Lleó XIV, continua creixent. Els afectats han enviat una carta conjunta on demanen explicacions i disculpes formals a diverses institucions, i es denuncia que dos cors infantils també van patir restriccions. Els fets van tenir lloc el passat 11 de juny a la basílica de la Sagrada Família. La seguretat —amb participació de la policia nacional espanyola— va detectar estelades impreses entre les partitures dels cantaires, entre les que hi figurava "Els Segadors", i van interpretar que pretenien cantar l'himne nacional de Catalunya al final de la cerimònia, un tema que no formava part del programa oficial pactat. La reacció va ser l’expulsió immediata i l’encerclament dels cors adults.

Ara, RAC1 avança que més enllà dels cors adults expulsats, dos cors infantils —el Pueri Cantores i el

Una ONG acusada de vincles amb Hamàs ha rebut 1,5 milions de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona

 

 

POLITICA

 

L'Associació Pau amb Dignitat ha rebut 6,6 milions en subvencions a Espanya des del 2022

 

amàs és una organització terrorista segons la UE |  AFP

 

 

15/06/2026 10:29:00h

per

Redacció

El malbaratament de recursos públics en projectes de cooperació exterior fa temps que genera molta polèmica. Una de les coses que es critica és la manca de control sobre les organitzacions beneficiàries de subvencions públiques. Sobretot aquelles que duen a terme tasques humanitàries a Palestina, algunes de les quals han estat acusades de mantenir vincles amb organitzacions terroristes com Hamàs. 

 

 

 

Jaume Duch, conseller català d'Acció Exterior |  ACN

 

 

 

The Objective publica avui que una d’aquestes oenegès, que ha rebut 6,6 milions d’euros en subvencions a Espanya entre 2022 i 2025, ha estat acusada pel Ministeri israelià de finançar Hamàs i el Front d’Alliberament de Palestina. Aquestes dues organitzacions han estat considerades com a terroristes per part de la Unió Europea.

 

L’oenegè sota sospita és l’Associació Pau amb Dignitat, que ha rebut un milió i mig d’euros en subvencions de les administracions públiques a Catalunya. Segons NGO Monitor, el 2024 va rebre 310.000 euros de l’Ajuntament de Barcelona: una subvenció de 160.000 euros per al projecte “Protecció dels presos polítics palestins en un context de criminalització”, i una altra de 150.000 euros per a la “Protecció de la infThe Objective publica avui que una d’aquestes oenegès, que ha rebut 6,6 milions d’euros en subvencions a Espanya entre 2022 i 2025, ha estat acusada pel Ministeri israelià de finançar Hamàs i el Front d’Alliberament de Palestina. Aquestes dues organitzacions han estat considerades com a terroristes per part de la Unió Europea.ància a Jabalia, al nord de Gaza, des d’una perspectiva de la salut psicosocial”.

A més, segons la web Menjòmetre aquesta oenegè ha rebut 1,16 milions d’euros en 17 subvencions de la Generalitat de Catalunya. Aquests diners es van vehicular a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

 

Dades de subvencions revelades per Menjòmetre |  E-Noticies

 

 

 

L’informe del Ministeri d’Israel assenyala a més altres tres oenegès:  Al Quds de Solidaritat amb els Pobles del Món Àrab, Rumbo a Gaza i Human Appeal. Cap d’elles consta com a beneficiària de subvencions públiques a Catalunya.

Un cas com el d’UNRWA

L’informe no aporta proves del finançament del terrorisme islamista per part d’aquestes oenegès, però sí que estableix connexions de tipus institucional amb organitzacions com Hamàs. Per la seva banda, les oenegès han negat qualsevol vincle directe o indirecte amb activitats terroristes, i han defensat que les seves activitats es desenvolupen sempre en el marc estricte de la legalitat.

El cas traça un paral·lelisme amb la polèmica UNRWA, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins, que ha estat acusada de vincles amb el terrorisme islamista. De fet, diversos països de primer nivell mundial han tallat els seus canals de finançament amb aquest organisme. A Espanya, malgrat les pressions d’alguns partits, tant el Gobierno de Pedro Sánchez com la Generalitat de Catalunya han mantingut les seves línies de finançament amb l’UNRWA.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://e-noticies.cat/politica/ong-acusada-vincles-hamas-ha-rebut-milions-generalitat-lajuntament-barcelona