Igual que els flamencs no parlen en francès, els catalans no hem de parlar en castellà

 

 

CRIT

 

 

 

 

19 de juny de 2026

 

Per Josep Bellpuig

 

 

A aquestes alçades el catalanisme que diu defensar la llengua i la cultura catalanes i que s’esgarrifa de veure el retrocés galopant de la nostra llengua a casa seva mateix ja hauria d’estar fent campanyes on s’exhortés els catalans a parlar només en català a Catalunya.

Si volem defensar la nostra llengua, si volem fer-la necessària per viure a Catalunya, si volem fer impossible que els catalanòfobs se sentin còmodes al nostre país, hem de parlar sempre en català i mai en castellà, que és la llengua dels ocupants, la llengua de l’imperialisme espanyol, del 155.

Totes aquestes entitats com Òmnium que diuen que defensen la nostra llengua haurien d’estar fent campanyes per fer arribar a la gent un missatge molt clar: no parleu en castellà a Catalunya. Aquestes entitats saben perfectament que això és el que va salvar la llengua neerlandesa, el flamenc, a Flandes. Després de la segona Guerra Mundial els flamencs van començar a defensar amb ungles i dents la seva

Violadors i assassins musulmans. Via Ramon Cotarelo

 

 

La corrupció dels mitjans de comunicació i els polítics catalans sobresurt en dos camps. Un és el silenci, la censura que apliquen per no informar dels casos de robatoris flagrants, de fraus i estafes sistemàtiques perpetrats per tots els partits de la partitocràcia. Especialment, Esquerra Republicana. El partit que presumia de no tenir ni un sol cas de corrupció és, en realitat, un pou de lladrocini i bandidatge que viu de parasitar l'administració pública. Els periodistes, molts d'ells, militants o endollats del partit, cobren per amagar la informació o per mentir directament.

L'altre camp del silenci d'aquests mitjans és la seva indigència mental, que els porta a seguir a ulls clucs el pensament únic woke a favor de la invasió i la conquesta islàmiques d'Europa. Tots hi estan d'acord (i per això

Constituït el grup de treball de política lingüística entre el Govern d'Andorra i la Generalitat

 

 

ANDORRA - CATALUNYA

 

 

El nou instrument de col·laboració permetrà coordinar projectes i estratègies per a la promoció del català

 

 

Constituït el grup de treball de política lingüística entre el Govern d'Andorra i la Generalitat, el 19 de juny del 2026 Autor/a: ACN

 

 

La ministra de Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra, Mònica Bonell, i el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, han encapçalat aquest divendres la constitució del Grup de Treball de Política Lingüística entre ambdós governs, en una reunió celebrada al Ministeri de Cultura, Joventut i Esports d’Andorra, a Encamp. El nou instrument de col·laboració estable entre governs permetrà coordinar projectes i estratègies per a la promoció del català.

La creació d’aquest grup de treball "reforça" la cooperació institucional en matèria de política lingüística i estableix un espai estable de coordinació per impulsar actuacions conjuntes relacionades amb la promoció, l’ús i el coneixement del català. Aquesta iniciativa s’emmarca en l’acord entre el cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, per reprendre reunions periòdiques i impulsar grups de treball sectorials en àmbits d’interès compartit entre ambdós territoris, amb l’objectiu d’intensificar la col·laboració transfronterera.

A la trobada hi han participat representants dels dos governs. Per part d’Andorra, a més de la ministra Mònica Bonell, hi han assistit el director de Política Lingüística, Joan Sans; la cap d’Àrea de Política Lingüística, Marta Pujol, i la cap d’Àrea de Llengua Catalana, Eva Royo. Per part de la Generalitat, juntament amb el conseller Francesc Xavier Vila, hi han participat la delegada del Govern de la Generalitat a Andorra, Anna Vives; el director dels serveis territorials de l’Alt Pirineu, l’Aran i Lleida, Jordi Suïls; el subdirector general de planificació per a l’accés al coneixement i impuls de l’ús del català, Anton Ferret, i la cap de gabinet, Montserrat Sendra.

Durant la reunió constitutiva s’ha acordat dotar el grup d’una metodologia de treball estable, amb reunions periòdiques que permetin fer seguiment de les línies d’actuació, compartir experiències i identificar noves vies de col·laboració entre les dues administracions.

Prioritaris d’actuació