Bon Cap de Setmana : Vam Votar i Vam Guanyar

Els 7 del ‘no’

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els perdedors de la votació s’han llançat en tromba contra els set diputats que han decidit dir 'no' a la clara bogeria que haurien significat unes mesures que, per vergonya dels seus proposants, pretenien que no s’apliquessin a Catalunya per convèncer-los que s’abstinguessin"

 

 

 

 

 

 

Montserrat Nebrera
04/10/2026 21:04  

 

Mentre es consumeix el cap de setmana, Pedro Sánchez ha aconseguit de nou que el món periodístic i polític estiguin pendents dels seus moments de reflexió, en aquest cas després de la derrota en el tràmit de convalidació dels dos decrets llei aprovats recentment pel Consell de Ministres. Qualsevol jurista sap que el primer d’ells ha estat una loteria per a aquells arrendataris als quals vencia en aquestes dates el contracte d’arrendament. Sens dubte aquesta és la raó per la qual Ione Belarra exigia diumenge a Sánchez que dicti un nou decret llei cada mes a partir d’ara: sap que, encara que sigui amb un clamorós frau de llei, aquests decrets llei estarien en vigor fins al moment de debatre’n la convalidació o la derogació, cosa que és tant com dir que encadenant l’un rere l’altre pràcticament tots els contractes que existeixen al nostre país, en algun moment o altre, acabarien podent prorrogar-se els dos anys que aquest decret llei establia en aquest cas. Potser ens hauríem de preguntar si de la mateixa manera els que vencien ara podrien entendre’s forçosament prorrogats com establia el segon dels decrets llei que es van sotmetre a votació. És un debat jurídic que estic convençuda que els afectats portaran als tribunals, però coneixent el perfil del votant del PSOE, força semblant, i viva la paradoxa, als del PP, estic convençuda que molts d’ells hauran respirat alleujats, perquè les mesures proposades -sense una seguretat corresponent que qui no paga el lloguer o ocupa il·legalment un habitatge pugui ser expulsat de forma immediata- cap altra cosa no haurien fet que contreure encara més la ja molt petita i minvant oferta.

A Pedro Sánchez, per tant, l’interessava que els decrets no tiressin endavant, que l’incendi al carrer es dirigís contra el PP (no en va la principal mobilització s’ha produït a la capital de l’Estat) i que el policia dolent en l’escenificació fos Junts, que cada cop s’ha vist més alineat amb

I un cop hagi tornat, llavors què?

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 6 d'octubre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 

 

 

Carles Puigdemont tornarà a casa per Nadal, sí, però i llavors què? Aquesta és la primera de les incògnites, la principal, que des de JxCat ja s'han afanyat a intentar aclarir: "Tornarà més com a president de país que no pas com a president de partit", ha avançat fa poc el secretari general de la formació, Jordi Turull, en una entrevista a ElNacional.cat. Això només té una pega, i és que la gent s'ho cregui i li compri el relat. És obvi que els seus s'ho empassaran com han fet sempre amb tot, però el problema serà si més enllà de la parròquia pròpia hi haurà algú que li farà costat com si en aquests nou anys que van de la celebració del referèndum d'independència del Primer d'Octubre del 2017 al seu retorn a Catalunya no hagués passat res. Aquest, i no cap altre, és el hàndicap.

Tornar com a president de país i no com a president de partit està molt bé com a eslògan, però qui pretén convèncer amb aquesta cantarella purament electoral i electoralista? És sabut de tothom que Carles Puigdemont no es va quedar sense la presidència de la Generalitat perquè perdés unes eleccions, sinó perquè en va ser desposseït per la intervenció de l'autogovern de Catalunya arran de l'aplicació de