L’espoli colonial del Banc d’Espanya a Catalunya: El luxe franquista que paguem tots

 

 

ESPOLI ESPANYOL

 

 

L’opacitat total sobre el preu de compra del Castell de Berà durant la dictadura blinda un paradís vacacional d’ús exclusiu per a l'elit de funcionaris i directius del Banc d’Espanya

 

 

 

 

 

Joan Puig

Dimecres, 24 de juny de 2026

 

Com pot ser durant 40 anys de democràcia cap partit català hagi exigit la devolució de la finca a l’erari públic del país?.

 En ple segle XXI, la Costa Daurada allotja un dels anacronismes més flagrants del llegat de la dictadura borbònica i l’expansionisme institucional de l’Estat a Catalunya. El Castell de Berà, una imponent fortalesa de 33.000 metres quadrats a primera línia de mar a Roda de Berà (Tarragonès), continua funcionant avui com un vedat privat de luxe subvencionat per a l’ús exclusiu dels funcionaris, directius i consellers del Banc d’Espanya.

L’origen d’aquest oasi de riquesa és el reflex d’una època fosca marcada pel despotisme i la manca absoluta de control democràtic. L’any 1962, sota el jou del règim de Francisco Franco, el Banc d’Espanya va ser nacionalitzat. Poc després, a finals d’aquella dècada d’opacitat, l’organisme supervisor va utilitzar la seva maquinària financera per perpetrar el que molts consideren un acte de

Andorra: El català es manté viu en la vida quotidiana i guanya presència en converses amb turistes

 

 

LLENGUA 

 

Cada vegada més persones opten per mantenir el català fins i tot quan el seu interlocutor utilitza una altra llengua

 

 

Botiga de la cadena Viladamat a Andorra la Vella Autor/a: Viladamat

 

 

El català no s’està perdent en l’ús social al país i continua sent una llengua present en la vida quotidiana dels seus parlants. Així ho recull una enquesta d’Andorra Recerca+Innovació (AR+I) amb més de 700 participants, que analitza els hàbits lingüístics de la població i l’ús de les diferents llengües en el dia a dia.

Segons RTVA, el català es manté estable entre les persones que ja el fan servir habitualment en l’àmbit familiar i social. Tal com explica a la Nacional el coordinador de sociologia d’AR+I, Joan Micó,

Polèmica per un documental de TVE que nega que el castellà s’imposés als indígenes americans

 

COMUNICACIÓ

 

 

Les crítiques a través de les xarxes socials s'han multiplicat amb acusacions ferotges contra la cadena pública

 

 

Crítiques ferotges a TVE per un documental sobre l'arribada del castellà als indígenes americans

 

 

Jennifer Navarro

 
25/06/2026 10:25 

 

TVE ha emès un documental que ha provocat un gran escàndol a les xarxes socials. Amb Iñaki Gabilondo al capdavant, no els fa vergonya negar obertament que s’imposés el castellà als indígenes americans. Al llarg de totes les entrevistes amb “experts” i el recordatori de publicacions de l’època, intenten justificar una teoria que evidentment és contrària a tot el que s’ha documentat al llarg dels anys. 

Només cal veure que el mateix tuit que ha fet la cadena compta amb l’apartat contra les fake news que ha creat X (l’antic Twitter). I és que des de La 2 arriben a dir “La conquista espanyola no va imposar als amerindis l’aprenentatge del castellà“. Què posa en el context que ho debat? Doncs que, efectivament, la monarquia hispànica sí que va imposar la castellanització: “Entre el 1550 i el 1782 van expedir-se almenys 32 cèdules sobre l’aprenentatge del castellà als indígenes. La Real Cédula de 1770 va ordenar desterrar els altres idiomes i que només es parlés castellà”.

La descripció del programa amb què acompanyen el documental a la pàgina web diu tal que això: