divendres, 26 de juny del 2026
dijous, 25 de juny del 2026
L’espoli colonial del Banc d’Espanya a Catalunya: El luxe franquista que paguem tots
ESPOLI ESPANYOL
L’opacitat total sobre el preu de compra del Castell de Berà durant la dictadura blinda un paradís vacacional d’ús exclusiu per a l'elit de funcionaris i directius del Banc d’Espanya
Com pot ser durant 40 anys de democràcia cap partit català hagi exigit la devolució de la finca a l’erari públic del país?.
En ple segle XXI, la Costa Daurada allotja un dels anacronismes més flagrants del llegat de la dictadura borbònica i l’expansionisme institucional de l’Estat a Catalunya. El Castell de Berà, una imponent fortalesa de 33.000 metres quadrats a primera línia de mar a Roda de Berà (Tarragonès), continua funcionant avui com un vedat privat de luxe subvencionat per a l’ús exclusiu dels funcionaris, directius i consellers del Banc d’Espanya.
L’origen d’aquest oasi de riquesa és el reflex d’una època fosca marcada pel despotisme i la manca absoluta de control democràtic. L’any 1962, sota el jou del règim de Francisco Franco, el Banc d’Espanya va ser nacionalitzat. Poc després, a finals d’aquella dècada d’opacitat, l’organisme supervisor va utilitzar la seva maquinària financera per perpetrar el que molts consideren un acte de
Andorra: El català es manté viu en la vida quotidiana i guanya presència en converses amb turistes
LLENGUA
Cada vegada més persones opten per mantenir el català fins i tot quan el seu interlocutor utilitza una altra llengua
![]() |
| Botiga de la cadena Viladamat a Andorra la Vella Autor/a: Viladamat |
El català no s’està perdent en l’ús social al país i continua sent una llengua present en la vida quotidiana dels seus parlants. Així ho recull una enquesta d’Andorra Recerca+Innovació (AR+I) amb més de 700 participants, que analitza els hàbits lingüístics de la població i l’ús de les diferents llengües en el dia a dia.
Segons RTVA, el català es manté estable entre les persones que ja el fan servir habitualment en l’àmbit familiar i social. Tal com explica a la Nacional el coordinador de sociologia d’AR+I, Joan Micó,




