OPINIÓ
Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 20 d'octubre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 6 minuts
Els partits van prenent posicions després de l'avançament de les eleccions espanyoles, que tocaven el 2027, al pròxim 29 de novembre, decretat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez. En el cas de les formacions catalanes, totes s'han afanyat a posar-se en mode electoral per mirar de no perdre passada i algunes ho han fet amb moviments inesperats que afegeixen atenció addicional a una contesa clarament decantada, segons totes les enquestes, a favor del bloc PP-Vox. Descomptats, d'una banda, el PSC —com a marca del PSOE que és, a Catalunya amb Jordi Hereu aquesta vegada al capdavant— i els Comuns —comparses del nou Front Ampli que encapçala, això sí, Ada Colau—, i de l'altra la CUP —que s'estima més no presentar-s'hi per no tornar a fer el ridícul de no sortir— i Aliança Catalana —que sempre ha dit que a Madrid no hi havia d'anar a fer res— l'oferta es concentra en JxCat i ERC.
Tots dos partits es disputaran el gros del vot catalanista, tenint en compte que una part molt important d'aquest, el més clarament independentista, es tornarà a quedar a casa com ja havia fet el 2023, bé perquè cap de les opcions que es presenta no li fa el pes, bé perquè la que li'n faria no es presenta. Els qui que no vagin a l'abstenció, doncs, se'ls repartiran entre les sigles de Carles Puigdemont i d'Oriol Junqueras, tret dels que sigui capaç de recollir l'Alhora de Jordi Graupera, que si fa com a les eleccions catalanes del 2024 seran 14.000 sufragis llençats. Qui de moment sembla que ho tingui tot més de cara és JxCat que, a rebuf del retorn del seu líder a Catalunya —encara que no es produeixi fins passada la votació— després de nou anys d'exili un cop se li hagi aplicat l'amnistia de manera efectiva i mantenint Míriam Nogueras de cap de cartell, pot experimentar una pujada d'alguns escons, lluny, en tot cas, dels millors registres de l'època del seu predecessor principal, CiU.
Aquesta bona impressió, tanmateix, ha quedat enterbolida per un moviment tan inesperat com difícil de justificar: l'acord amb Marta Pascal i el seu Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), una força absolutament residual –4.560 vots a les eleccions catalanes del 2021, l'única vegada que s'ha sotmès al veredicte de les urnes—, per anar junts en el nou cicle electoral que comença amb els comicis espanyols del 29 de novembre i continua amb els municipals del 2027, els catalans del 2028 i els
