Bon Cap de Setmana : Vam Votar i Vam Guanyar

Els advocats d'Acció Cassandra ratifiquen la querella contra quatre exconsellers pel cas de la DGAIA

 DGAIA

 

Lluís Gibert i Josep Rosell afirmen que "pot haver-hi més responsables" de la suposada malversació en les ajudes socials 

 

 

Mayte Piulachs
Barcelona. Dimecres, 8 d'abril de 2026. 13:47
Actualitzat: Dimecres, 8 d'abril de 2026. 14:05
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Els advocats de l'associació Acció Cassandra, Lluís Gibert i Josep Rosell, han ratificat aquest dimecres davant del jutge la querella que van presentar contra quatre exconsellers d’ERC i de Junts i sis ex alts càrrecs, als que acusa de malversació en la gestió de les ajudes de l’extinta Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).  La querella ha recaigut en el titular del jutjat d’instrucció 27 de Barcelona, el magistrat Xavier Paulí, el qual ha de resoldre si imposa una fiança a l’entitat per actuar com a acusació popular.  

“És un pas petit, però important”, ha declarat Rosell en sortir del jutjat. “Volem que s’investiguin les irregularitats de la DGAIA. Vam interposar la querella en tant que vam veure que hi ha denúncies per part d’una persona, informes de la Sindicatura de Greuges i de la Sindicatura de Comptes que confirmen aquestes irregularitats, i volem que un jutge ho investigui, en l’àmbit penal. I com ningú s’anima, ho hem fet nosaltres des de l’associació Cassandra, que defensa els interessos dels catalans”, ha manifestat Lluís Gibert. Gibert, que és el president de l’entitat, ha afegit: "Cal estirar el fil de les irregularitats i estic segur que en sortiran més, de responsables".

El posicionament de la Fiscalia

La presidenta del TSJC defensa els drets lingüístics dels catalans, mentre imposa el 25% de castellà a les escoles

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

El tribunal també avala recursos contra el català a les oposicions

 

 

Entrada del TSJC Autor/a: Betevé

 

08.04.2026

per Redacció

 

La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso, ha assegurat en roda de premsa que "els drets lingüístics són del ciutadà i no del jutge", i ha instat els magistrats a utilitzar la llengua pròpia del país a les sales. Un missatge engrescador, però que contrasta radicalment amb la trajectòria recent del mateix tribunal, que ha dictat —i continua dictant— sentències que limiten l’ús del català com a llengua vehicular a l’escola i que ha avalat els recursos de grupuscles catalanòfons com Hablamos Español, Asamblea para una Escuela Bilingüe i Convivencia Cívica per impugnar l’exigència d'un nivell de català a les oposicions públiques.

El TSJC ha estat, des del 2020, l'instrument judicial per imposar el 25% de castellà a les aules. Aquella sentència històrica va obligar tots els centres a garantir un mínim d’una assignatura troncal en castellà, una mesura que va passar de casos concrets a una directriu general. Malgrat les lleis i decrets de la