Rufián i Lleida

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 12 d'octubre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 

Si hom volgués fer una caricatura de Gabriel Rufián, recordaria la seva cèlebre frase "No hi ha pla B: serem 18 mesos al Congreso, ni un dia més" escrivint que potser va confondre les mesades amb els anys o qui sap si podria fer alguna brometa arran de la famosa piulada "155 monedes de plata" en la qual titllava de botifler un polític que, si més no i a pesar d'errors oceànics, ha pagat la seva mala astrugància amb l'exili. Però tot això no serviria de res perquè Rufián, com pràcticament tota la classe política catalana, només té el valor de l'escarni que sigui capaç d'integrar i, com ha quedat ben palès, el virrei d'Esquerra a Madrit té un estómac amb tanta capacitat com el de Junqueras. Això també inclou el títol d'aquest article, al qual el candidat republicà podria respondre fàcilment dient que ell, a diferència de l'ínclit Josep Antoni, mai no ha protagonitzat trames com la del tres per cent, etcètera i blablablà.

El polític colomenc tindria més raó que un sant... però no pel fet que, de moment, pugui presumir de no haver esdevingut mai un comissionista del poder central sinó perquè, a diferència de l'antic líder d'Unió, Rufián ha perpetrat un delicte molt més pelut que fotre'ns els calés, com és robar-nos la il·lusió i subsumir l'emancipació nacional a la polla en vinagre aquesta de les lluites compartides amb

Independentisme de Lavapiés

 

OPINIÓ

 

 

"Els mítings del líder d'ERC a Madrid -sobre un programa territorial entre ambigu i inexistent- seran una novetat no sempre de bon digerir"

 

 

 

 

 

 Salvador Cot
12/10/2026 23:26  

 

 

No és fàcil entendre quina motivació pot tenir ERC per pactar una campanya conjunta amb Podemos. L’any passat, el partit d’Irene Montero va combatre frontalment que la Generalitat pogués gestionar una part de les polítiques sobre immigració, considerant que aquesta delegació era “obertament racista“, encara que a Catalunya governi el PSC amb el suport dels comuns i la mateixa ERC. Per contra, sembla que Podemos té tota la confiança en el pròxim govern de PP i Vox que, gràcies a l’esquerra suposadament transformadora, mantindrà, totalment centralitzada, la gestió dels fluxos migratoris.

També és una incògnita quina pot ser l’aportació en vots de Podemos en les urnes catalanes, especialment perquè ni tan sols es va presentar a les darreres eleccions al Parlament. Tampoc és fàcil fer un pronòstic de quants votants independentistes poden descartar la papereta de Rufián i el seu independentisme de Lavapiés, cada cop més subratllat per la retòrica castissa que utilitza des del

Cinc intel·lectuals francesos alerten a Le Figaro sobre l’antisemitisme i l’amenaça de l’islamització d’Europa

 

 

INTERNACIONAL

 

 

 

 

 13-10-2026

per Redacció 

 

El col·laborador d’Estat Jaume Renyer ha reproduït al seu blog un article d’opinió publicat al diari francès Le Figaro el passat 8 d’octubre, signat conjuntament per cinc personalitats de la vida cultural i intel·lectual francesa: Stéphane Azihari, Élisabeth Badinter, Georges Bensoussan, Jean Quatremer i Philippe Val. Coincidint amb el tercer aniversari de l’atac del 7 d’octubre de 2023, perpetrat per Hamàs contra Israel, els autors reflexionen sobre l’antisemitisme a Europa, el sionisme i les amenaces que, segons sostenen, l’islamisme representa per a les comunitats jueves del continent. segons afirma Jaume Renyer en l’entrada del seu blog esmentada, «a Catalunya no hi ha manera d’aplegar el mateix nombre de signants amarats com estem de palestinisme i antisemitisme transversal i hegemònic».

Aquest és l’article esmentat traduït al català:

La situació dels jueus d’Europa empitjora a mesura que el continent s’islamitza