Dos tirotejos en una setmana, un d'ells mortal, posen en qüestió la seguretat als hospitals catalans

 

 

Aquests successos a Tarragona i Santa Coloma tornen a posar el focus en la crisi de seguretat ciutadana a Catalunya

 

 

Els Mossos investiguen tots dos incidents |  E-Noticies

 

 06-11-2026

per E-Notícies

 

Un pacient assassinat a trets dins de la seva habitació a Tarragona i, una setmana després, trets contra un vehicle al costat d'un hospital de Santa Coloma de Gramenet. Tots dos episodis situen sota el focus la seguretat dels centres sanitaris i els seus accessos. Els partits de l'oposició exigeixen explicacions sobre les mesures de prevenció i protecció que apliquen Interior i Salut.

 

Un nou repte per a la consellera d’Interior |  @3CatInfo

 

 

Són fets diferents i no consta una connexió entre ells. Tanmateix, tots dos plantegen una preocupació compartida: l'exposició de pacients, acompanyants i treballadors a atacs amb armes de foc en espais destinats a prestar assistència sanitària.

Trets al costat de l'accés a Urgències

Diversos detinguts en una operació policial contra el grupuscle neonazi Núcleo Nacional

 

 

NEONAZIS 

 

 

La Policia Nacional espanyola escorcolla la seu central de l’organització a Madrid en una investigació per delictes d’odi 

 

 

 

 

Guillem RS
Barcelona. Divendres, 6 de novembre de 2026. 11:40
Actualitzat: Divendres, 6 de novembre de 2026. 12:09
Temps de lectura: 2 minuts 

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest divendres, 6 de novembre, dotze membres de l’organització neonazi Núcleo Nacional en una operació desplegada en set províncies de l’Estat. Els arrestats estan investigats per la seva presumpta participació en delictes d’odi i associació il·lícita, segons fonts policials. La causa té l’origen en uns aldarulls a Gijón, a Astúries, i ha desembocat en un dispositiu amb detencions i escorcolls en diversos punts de l'Estat espanyol, inclosa la seu central del grup a Madrid. Els agents de la Comissaria General d’Informació, encarregada de l’operatiu, han desplegat actuacions a Madrid, Astúries, Guadalajara, Valladolid, Pontevedra, Burgos i Alacant.

Des de primera hora del matí, la policia ha entrat a la seu que l’organització té al districte madrileny de Fuencarral-El Pardo, un dels punts on es concentren els escorcolls. L’operació continua oberta. El balanç de dotze arrestats actualitza les primeres informacions sobre el dispositiu, que situaven en almenys nou el nombre de detinguts. Fonts del cas han confirmat a Europa Press el desplegament policial contra aquesta organització d’extrema dreta en diferents províncies.

Una investigació arran dels incidents de Gijón

Els Fets de Prats de Molló: la rebel·lió militar separatista que el processisme no gosa reivindicar

 

 

CRIT

 

 

 

 

4 NOVEMBRE- 2026

per Felix Rabassa

 

Avui som 4 de novembre, data en què es celebren els cent anys justos dels fets de Prats de Molló. Millor dit, del dia en què la gendarmeria francesa va detenir Francesc Macià i les desenes, centenars, de voluntaris catalans que havien d’envair la Catalunya sota ocupació espanyola i que havien de partir de Prats de Molló (a la Catalunya sota ocupació francesa). Ens acostem a aquesta data i constatem que més enllà dels actes commemoratius que organitza la Casa Macià, una entitat que gestionarà la Vil·la Denise (la casa on Francesc Macià i els voluntaris d’Estat Català van organitzar l’intent d’invasió amb què els separatistes catalans volien alliberar les quatre províncies del Principat al sud dels Pirineus), no es portaran a terme gaire més actes que donin a conèixer aquest episodi de la nostra Història encara molt desconegut per la gran majoria de catalans.

La (re)construcció nacional a través de commemoracions històriques a la nostra pàtria es troba, malauradament, encara, a les beceroles. El processisme apàtrida que ha encapçalat l’independentisme oficial els darrers vint anys menysprea qualsevol manifestació de nacionalisme i patriotisme. En el cas del centenari de l’intent d’invasió separatista de Prats de Molló tot plegat encara és més evident. El processisme de «ni un paper a terra» i «som gent de pau» abomina de qualsevol acció de caire militar, encara que la protagonitzéssim els catalans independentistes amb l’objectiu d’alliberar la nostra Nació. Per als processistes és molt incòmode i hipòcrita reivindicar la memòria d’uns quants centenars de patriotes catalans que estaven disposats a matar i a morir per alliberar la Pàtria.

Aquesta incomoditat explica, en bona mesura, el silenci que envolta una efemèride que hauria de formar part del calendari de commemoracions nacionals. Els Fets de Prats de Molló no foren una