Si no volen pactar amb Aliança per fer la independència és que no volen fer la independència

 

 

CRIT

 

 

1 de Febrer 2026

per Felix Rabassa 

 

 

He volgut escriure aquest article després de llegir l’enèsim tuit d’independentistes (o suposats independentistes) d’esquerres que afirmen que Aliança Catalana trenca l’independentisme i és un escull molt important per a arribar a la independència perquè, és clar, com que és “ultradreta” i tal els altres partits (suposadament) independentistes no hi voldran pactar. El tuit en qüestió deia: “Aquí hi ha tot de gent celebrant uns 71 escons suposadament independentistes, quan la realitat és que la majoria independentista operativa és de 52. AC és un escull CONTRA l’independentisme. La seva existència condemna el nostre moviment a la minoria parlamentària”.

Durant anys, una part important de l’independentisme institucional ha repetit una idea fins a convertir-la en un dogma: la independència de Catalunya només es pot fer amb uns partits que tinguin uns límits ideològics molt concrets, amb uns actors polítics determinats i amb uns vetos previs que, curiosament,

Josep Guardiola i els poderosos

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

Bernat Dedèu

Barcelona. Dilluns, 2 de febrer de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Els catalans tenen una relació dolorosament íntima i simptomàtica amb el conflicte entre israelians i palestins. Per una banda, els nostres apologetes d’Israel acostumen a ser nanos convergents de mitjana edat per als quals a Catalunya manca moral d’estat (poc els importa, dit sigui de passada, que llurs opcions polítiques de partit sempre hagin acabat comerciant amb la nostra subjugació a Espanya) i admiren els jueus com aquella petita gran pàtria rodejada de sàtrapes que, repeteixen ad nauseam, “té tot el dret el món a defensar-se militarment” per moltes barbaritats que això comporti. Per altra banda, els palestins acostumen a ser la nineta dels quarantins encara adolescents de classe mitjana barcelonina vinguda a menos que troben en la derrota palestina (i les vexacions inacceptables envers els seus infants) un germanet bessó de la nostra persistent desfeta nacional.

Les dues tipologies de ciutadans tenen, només faltaria, molts matisos; cal recordar que molts catalans foren i són projueus perquè, fa molt de temps, aquella terra promesa era un dels indrets més progressistes i hippiosos de l’Orient Mitjà. Al seu torn, hi ha molta gent que viu la barbàrie de Gaza amb un dolor prou honest. Però diria que,

Els CDR critiquen Òmnium, la Intersindical i més entitats pel suport a la manifestació no independentista contra el caos de Rodalia

 

 PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Diuen que "amb trens espanyols no hi ha futur" · "No hi haurà ni trens ni futur fins que no ens ho gestionem tot nosaltres", insisteixen

 

 

 

 

 Redacció

 02-02-2026 | Actualització 02/02 2026 a les 10:08

 

La coordinadora de CDR de Catalunya ha publicat un comunicat molt crític contra els partits i les entitats Òmnium, Intersindical, CIEMEN o Unió de Pagesos” pel suport a la manifestació de dissabte a la tarda contra el desgavell ferroviari que convoquen plataformes d’usuaris que s’han volgut distanciar de la mobilització independentista del matí.

 

🔴 NOTA DE CDR CATALUNYA pic.twitter.com/PKhVnFchRC

— CDR Catalunya #RevoltaPopular 🔥 (@CDRCatOficial) February 1, 2026

pic.twitter.com/vdAHZmDRnz

— CDR Catalunya #RevoltaPopular 🔥 (@CDRCatOficial) February 1, 2026

 

“Una manifestació que es diu unitària i de país, però que no parla de l’autogestió com a principi de solució al problema dels trens a Catalunya”, diuen els CDR respecte de la manifestació de la tarda. Defensen que “amb trens espanyols no hi ha futur”, i insisteixen: “No hi haurà ni trens ni futur fins que no ens ho gestionem tot nosaltres.”

 

Per què hi ha dues manifestacions contra el caos de Rodalia el mateix dia?

 

Assenyalen la Promoció del Transport Públic (PTP), una de les associacions més sòlides que organitzen la mobilització, i remarquen que és membre de l’Aliança Ibèrica pel Ferrocarril, una xarxa d’entitats de l’estat espanyol i Portugal que fan pressió a favor del transport ferroviari que, d’ençà de la