LLENGUA CATALANA
La presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans també ha destacat el paper de les escoles i demana més recursos en l'educació
LLENGUA CATALANA
![]() |
| Portaveus dels grups parlamentaris marquen el sentit del vot, durant el ple Data de publicació: dijous 04 de desembre del 2025, 13:58 Localització: Barcelona Autor: Bernat Vilaró |
Agències | Dijous, 4 de desembre de 2025
El Parlament ha aprovat tots els punts de la moció de Junts sobre el sector esportiu, durant la sessió d’aquest dijous a la tarda. La cambra ha reclamat així que el Govern insti l’executiu espanyol a reconèixer oficialment les seleccions esportives catalanes i fer les “modificacions normatives necessàries” per fer possible la seva participació en competicions internacionals oficials. Els grups de Junts, ERC, Comuns, CUP i Aliança hi han votat a favor, i el PSC s’hi ha abstingut. En canvi, PPC i Vox hi han votat en contra. El ple també ha donat llum verda a instar el Govern a destinar un 1% del pròxim projecte de llei de pressupostos al sector esportiu, amb el suport de Junts, ERC, PPC, Comuns, CUP i Aliança, i l’abstenció del PSC.
El ple també ha evidenciat que Catalunya pateix un “dèficit d’equipaments esportius” que perjudica la pràctica i l’activitat física, i ha constatat que el pla de xoc per modernitzar-los és “insuficient” per
![]() |
| El portaveu d'ERC al Prat, Jordi Ibern | YouTube |
La Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya té previst celebrar del 19 al 21 de desembre, a El Prat de Llobregat, el IV Congrés de Joves Musulmans. L'esdeveniment, subvencionat per la Generalitat, va suscitar polèmica per la participació de ponents amb vincles amb l'islamisme radical. La polèmica ha arribat fins al ple municipal d'El Prat, on Vox va presentar una moció de rebuig.
![]() |
| Taoufik Cheddadi i Yusuf Soldado |E-Noticies |
La moció instava a retirar els fons públics i el suport institucional a l'esdeveniment, “mentre es mantingui en aquestes condicions”. A més, sol·licitava a l'ajuntament no cedir cap espai municipal per a la seva celebració. I en el cas que se celebri en un recinte privat, fer un seguiment policial per evitar “qualsevol apologia del terrorisme, incitació a l'odi i vulneració de drets fonamentals”.
El portaveu de V🤢x, Millán Carracedo, va alertar de la presència en aquest congrés de discursos “contraris a la igualtat entre homes i dones, i a la convivència”. Va recordar també que El Prat ja ha rebut anteriorment amenaces del terrorisme gihadista, i continua sent objecte d'atenció de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Per això “és preocupant que es financi i es doni suport institucionalment a un acte com aquest”.
ESTAT ESPANYOL
L’Estat espanyol no només espolia els Països Catalans a través dels mètodes convencionals (infrafinançament, manca d’execució pressupostària, càrrega fiscal superior que en altres regions…) que són àmpliament coneguts, sinó que també s’empesca altres mètodes per continuar espoliant i retallant recursos a favor de la Comunitat de Madrid. Un d’aquests mètodes, que a més a més no es reflecteix ni en les balances fiscals ni en el dèficit fiscal, però que té un gran impacte negatiu pel teixit productiu dels Països Catalans, és la distribució de les licitacions del sector públic estatal. L’últim ‘Informe sobre la distribució territorial de les licitacions públiques’ de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca posa de manifest l’alarmant biaix territorial a l’hora de distribuir les licitacions del sector públic estatal. Tal com constata aquest document, elaborat a partir d’un estudi que l’Institut d’Estudis Econòmics Valencià va realitzar el 2020, les empreses madrilenyes concentren el major percentatge de licitacions públiques, en detriment de les empreses catalanes, valencianes i mallorquines, malgrat el significant pes que els tres territoris tenen en el conjunt de l’economia espanyola i la seva competitivitat.
Les empreses catalanes, valencianes i mallorquines, així com les de les altres comunitats autònomes, veu “limitades a la meitat (en el cas de les PIMES) o al 30% (en el cas de les grans empreses) les adjudicacions d’uns òrgans de contractació pública ubicats a Madrid que, en principi”, les quals
![]() |
| La Generalitat es gasta 37 milions en projectes delirants al Marroc, Palestina o Guatemala |
Mentre a tu no et donen hora pel metge fins d’aquí a no sé quants mesos, mentre tenim escoles fetes amb barracons, mentre al teu pare porta mesos esperant que l’avaluin per poder cobrar l’ajuda per la dependència. Mentre tot això passa, la Generalitat ha decidit regalar 37 milions d’euros a projectes delirants a països com el Marroc, Guatemala, Mèxic, Iraq o Palestina. Al vídeo d’avui t’explico tots els detalls d’aquesta vergonyosa notícia. Perquè més enllà d’anar regalant diners a tort i a dret com si Catalunya no estigués caient a trossos, hi ha alguns detalls d’aquests projectes que fan que tot plegat encara més esperpèntic del que ja sembla a primera vista.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
MITJANS
l'Alternatiu
01/12/2025
La credibilitat de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) es troba greument qüestionada després que, les darreres hores, nombrosos usuaris de xarxes socials hagin acusat l’agència pública de difondre dades incompletes o errònies en una peça sobre l’activitat parlamentària d’Aliança Catalana (AC). La polèmica ha crescut fins al punt que la plataforma X ha acabat incorporant-hi una “nota de la comunitat” per a matisar la informació.
En l’article que origina la discussió, publicada aquest diumenge, l’ACN afirma que Aliança Catalana “no ha presentat cap moció relacionada amb la independència” d’ençà de la seva irrupció al Parlament, i que la seva activitat legislativa ha pivotat essencialment sobre polítiques antiimmigració.
Després que la publicació fos compartida a través del compte oficial de l’ACN a X, molts usuaris de la xarxa social n’han reaccionat fent avinent que
PALINUR
dimecres, 26 de novembre del 2025
Arnau Borràs ha publicat un vídeo molt interessant sobre els mitjans a Catalunya. El grup de què parla, Ramon Barnils, és una taula dels senyors de la premsa, els que remenen les cireres, ben situats a la conxorxa politicomediàtica https://www.lrp.cat/opinio/article/2126998-la-conxorxa-politicomediatica.html. Poca cosa a envejar a la dictadura estalinista i la premsa del Moviment. Una oligarquia de nul·litats a centres de poder i una situació de benefici eclesial. A més de la radiotelevisió pública, amb un pressupost de Hollywood que, per cert, malgasta, els mitjans privats són un jardí del govern, pròdigament regat amb diners públics. Per subvencionar, la Generalitat subvenciona fins i tot una guia d'espectacles, atès que ens governen els fills de la societat de l'espectacle.
Aquests mandarins formen un monopoli d'adoctrinament informatiu, ideològic que opera amb un criteri maniqueu, de bons i dolents o d'amic/enemic a la manera schmittiana. A l'amic, tot; a l'enemic, res; a l'indiferent, la legislació vigent.
L'oligarquia mediàtica viu al globus de pensament únic, el que els comunistes anomenen “hegemonia” via Gramsci. No hi ha informació. La consciència crítica no creu en la informació objectiva. Hi ha adoctrinament permanent i propaganda de la partitocràcia, especialment del tripartit. Els mitjans tots, públics i privats subvencionats transmeten el punt de vista del govern. Aquest no té res a veure amb la
OPINIÓ
Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 24 de novembre de 2025. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
Com sabran la majoria dels lectors, el Parlament de Catalunya és un indret on no passa gairebé mai res de transcendent i on els diputats treballen d’una forma més aviat relativa. Fins i tot quan se suposa que s’hi esdevé una jornada històrica, com aquella declaració d’independència d’uns pocs segons, el pas del temps matisa la revolució i la converteix en un simple experiment per enganyar els votants ingenus. Avesats a veure la cridòria guerracivilista habitual del Congreso madrileny, amb aquella gestualitat tan castellana de menyspreu, a la nostra tribu ja li plau disposar d’una cambra legislativa de pacífica arquitectura modernista amb un interior prou tranquil per a assegurar la migdiada als nostres polítics, metàfora perfecta d’allò que els cursis anomenen l’oasi (convivencial) català. Hi ha molta positura en definitiva, però poc magí; una mica com passa amb Josep Rull.
Això va canviar tot just la setmana passada, quan l’avorrida sessió de control al Govern de torn experimentà una petita convulsió quasi imperceptible. Tot va començar amb una conversa més aviat rutinària, en la qual Antoni Castellà (antigament diputat d’Unió Democràtica, d’aparença independentista) interpel·lava la consellera d’Economia, Alícia Romero, tot dient-li que se sumaria al prec de la singularitat econòmica del país amb la condició que Salvador Illa abracés el concert econòmic, recriminant també el retard d’un Govern que havia assegurat l’aprovació del nou model de finançament abans d’acabar l’any. Com a bona funcionària d’Espanya, la consellera li recordà que —en política— els retards són inevitables i que, en qualsevol cas, en aquella cambra hi havia líders polítics que havien promès la independència en divuit mesos, amb el resultat sabut per tots.
Castellà va exercitar-se a posar cara d’enfadat i, en la rèplica, demanà a Romero “no comparar la
NACIONAL
![]() |
| Nova enquesta a Catalunya | Europa Press, E-Noticies |
24/11/2025 12:22:00h
per E-Notícies
L'esperat darrer baròmetre de l'any del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ja ha vist la llum. I, com auguraven els rumors, el terratrèmol que s'acosta políticament a Catalunya és molt destacat.
L'enquesta feta per la Generalitat deixa tres guanyadors clars: Aliança Catalana, ERC i Vox. També un perdedor clar: Junts per Catalunya. I envia un avís clar a partits com el PSC (que podria perdre fins a 4 escons) i la CUP (que s'acosta perillosament a quedar-se fora del Parlament).
![]() |
| Orriols aconseguiria entre 19 i 20 escons | E-Noticies, Parlament |
El terratrèmol que ens deixa el CEO és evident. Aliança Catalana, ara amb 2 diputats, pujaria fins als 19-20. És la mateixa projecció que li dona a Junts, que passaria de 35 escons a aquests 19-20. Un empat tècnic entre els dos partits (encara que donen als de Puigdemont un % de vots lleugerament superior) que evidencia com Orriols s'està menjant electoralment els que un dia van ser hereus de Convergència.
En primera posició seguiria instal·lat un PSC que començaria a notar el desgast de governar. Després d'aconseguir 42 diputats a les darreres eleccions, baixaria fins als 38-40. En segona posició quedaria ERC, que sembla haver tocat fons electoral i fins i tot podria pujar fins als 22-23 diputats (ara 20).
L'altre gran beneficiat del CEO és Vox. Al partit d'Ignacio Garriga sempre el donen per "mort", però les enquestes sempre acaben reflectint una pujada. En aquest cas, passaria dels 11 diputats actuals fins als 13-14 (en el darrer baròmetre li donaven 12-14, per tant, eleva la part baixa de la forquilla).
El PP és un altre dels partits que perdria força, segons el CEO, encara que sigui lleugerament. Els d'Alejandro Fernández pagarien les indecisions i la política erràtica d'Alberto Núñez Feijóo amb un descens, passant dels 15 escons actuals als 12-13.
avui a les 10:34 | 1 minut de lectura
(ACN) La Policia Nacional ha demanat la col·laboració ciutadana per detenir els 10 fugitius més buscats a Espanya, un dels quals és de Barcelona. Són persones amb diferents perfils delictius, reclamades per delictes d’especial gravetat, com assassinat, agressions sexuals a menors, tràfic de drogues, tràfic d’éssers humans o robatoris amb violència. El fugitiu originari de Barcelona es diu Manuel Rodríguez López, té 63 anys i té múltiples requisitòries per robatoris amb violència, tinença il·lícita d’armes, lesions i trencament de condemna. Fa 1,75 metres, és de complexió prima, cabells canosos, pell blanca i ulls marrons. “Se’l considera molt perillós”, diu la policia.
La conferència que l’advocat i analista polític Josep Fajula va oferir dimecres passat al Centre Cultural de Cambrils, sota el títol “Catalunya cap al Califat”, en un acte organitzat per la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana, va reunir un públic nombrós i atent, i va esdevenir un espai de debat intens sobre el futur social i polític del país.
L’acte va suscitar interès per l’enfocament directe i sense embuts de Fajula, que va exposar la seva visió crítica sobre les tendències demogràfiques i culturals a Catalunya. L’advocat va analitzar diversos factors que, al seu parer, poden influir en l’equilibri social i en una possible islamització del país en les dècades vinents.
Tot i que alguns sectors han qualificat la ponència de polèmica, molts assistents van valorar positivament que Fajula abordés
HISTÒRIA
Hi ha figures que transcendeixen la literatura per esdevenir símbols nacionals. Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912 – 1983) és una d’aquestes ànimes indomables que, amb la ploma i amb la vida, van defensar fins al darrer alè la llibertat del seu poble. Soldat republicà, exiliat, editor i escriptor d’una profunditat moral immensa, Sales representa el nacionalisme català fidel, aquell que mai no va acceptar la submissió ni la renúncia a la Nació catalana i no es va doblegar ni davant de la puixança del feixisme espanyol que va sotmetre Catalunya a partir de 1939, ni davant les arbitrarietats i la salvatgia d’una FAI que durant la Guerra de 1936-1939 va cometre crims atroços i va perseguir el catalanisme amb gairebé tanta ràbia com els feixistes.
Nascut en una família amb arrels a la Conca de Barberà, Joan Sales es va formar en un ambient profundament català i compromès amb la seva llengua. Als anys trenta, com tants joves del seu temps, va veure en la República una oportunitat per bastir un país nou, just i sobirà. Quan va esclatar la Guerra Civil, no va dubtar: es va allistar al front per defensar la llibertat i, sobretot, per defensar Catalunya del feixisme espanyol.
A les trinxeres d’Aragó, Sales va viure la barbàrie, la fam i la mort dels companys. D’aquella experiència en sortiria marcat per sempre, i la seva escriptura posterior —especialment
OPINIÓ
Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 10 de novembre de 2025. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
Ja fa un parell de setmanes que Carles Puigdemont declarà el seu divorci amb el PSOE des de Perpinyà, un descasament que després —amb aquell seu rostre draconià que voldria impostar valentia— Míriam Nogueras va certificar tot dient que esmenaria totalment qualsevol llei del PSOE al Congreso, encara que Pedro Sánchez hi presentés una resolució sobre l’últim teorema de Fermat. De fet, la portaveu de Junts i replicanta de Puigdemont a Madrit sostingué que la seva formació no ajudaria ni una vegada més a aprovar “lleis espanyoles”, la qual cosa és preocupant, car no crec que fins ara Nogueras cobrés un sou de les Cortes Españolas per tal d’aprovar o matisar la legislació esquimal. En qualsevol cas, el temps passa i sembla que —a manca d’una moció de censura— Pedro Sánchez creu que pot anar tirant a pesar de les rebequeries convergents dels seus antics socis.
El problema d’aquest assaig de ruptura de Junts és que, com tot allò que ha fet Carles Puigdemont d’ençà del seu desistiment de funcions posterior al referèndum, arriba tard i situa els seus electors en el desagradós paper d’aquells individus que s’entesten a donar l’enèsima oportunitat a la parella perquè els tracti amb la galanteria que ells creuen merèixer. Aquesta és la dialèctica del catalanisme de tota la vida i cal estar una mica cec per no veure la fatiga que causa en la majoria de catalans independentistes d’ordre. Diuen que
UNIVERSITAT
Marta Lasalas
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 10 de novembre de 2025. 05:30
Actualitzat: Dilluns, 10 de novembre de 2025. 11:32
Temps de lectura: 5 minuts
A Catalunya falten metges. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar al debat de política general la voluntat el Govern d'augmentar un 50% el nombre de places per estudiar Medicina a Catalunya fins al 2031, amb l'objectiu de passar de les actuals 1.333 a 2.000 places. Amb això, però, no n'hi haurà prou, segons adverteixen els col·legis de metges catalans. Entre altres raons, perquè accedir a una facultat de Medicina de Catalunya pot resultar més difícil per a un estudiant català que per a un estudiant d'una altra comunitat autònoma. Les raons són diverses, però convergeixen en el fet que a l'Estat espanyol hi ha un districte universitari únic, és a dir, que un estudiant pot optar a qualsevol universitat de l'Estat, però, en canvi, ni els criteris de qualificació són els mateixos ni tampoc les proves que han de superar els alumnes. Des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) s'ha alertat repetidament d'aquesta situació i s'han plantejat propostes al Ministeri i a la Conselleria d'Universitats. La darrera, una fórmula matemàtica que demostra que es pot compensar aquesta situació amb criteris objectius.
Segons les dades de la Conselleria d'Universitats, del total de graus que s'imparteixen a Catalunya, el 83,7% dels estudiants són catalans, mentre que els estudiants de la resta de l'Estat representen el 6,89%, i un 8,59%, estrangers. En canvi, segons aquestes dades corresponents al curs 23-24, a les facultats de Medicina, els estudiants catalans representen el 59,39%, mentre que un 33,55% són d'altres comunitats autònomes i el 6,95 són de fora de l'Estat. En algunes facultats aquests percentatges es disparen. És el cas de la Rovira i Virgili o la Universitat de Lleida, on el percentatge d'estudiants que no són residents a Catalunya ha arribat al 65% i al 70%.
"Alguna cosa no fem bé", adverteix el Dr. Jaume Sellarès, vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, que en conversa amb ElNacional.cat assegura que aquest no és l'únic problema que explica la falta de metges, però sí que és una qüestió essencial, atès que "la immensa majoria d'aquests estudiants que provenen d'altres comunitats, quan acaben els estudis, marxen". Cosa que obliga, després d'haver fet un esforç de formació de nous metges a les facultats, a suplir la falta de professionals a Catalunya amb personal extracomunitari.
POLÍTICA
![]() |
| Comuns, PSC i ERC voten a la comissió d'investigació | Parlament |
La setmana passada es va celebrar al Parlament la sessió per decidir el pla de treball de la comissió d'investigació sobre l'activitat de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Aquesta comissió d'investigació té la missió d'esclarir les irregularitats ocorregudes en el si d'aquest òrgan entre 2016 i 2021. En aquell període governaven ERC i Junts, i el Departament d'Afers Socials estava en mans dels republicans.
![]() |
| La diputada de Junts a la comissió d’investigació | Parlament |
La votació de les compareixences en la primera sessió de la comissió d'investigació ha desencadenat una batalla política. La CUP va proposar la compareixença de tres encarregades de tapar els pagaments irregulars: Jasone Latorre, Irene Casamitjana i Teresa San Miguel. PSC, Junts, ERC i Comuns es van unir per votar en contra i rebutjar la seva presència a la comissió d'investigació.
Aquest nou escàndol ha estat destapat per Octuvre. El mitjà d'Albano Dante-Fachín i Marta Sibina ha acusat directament els diputats Mònica Rios (PSC), Ennatu Domingo (Junts), Joan Ignasi Elena (ERC) i Núria Lozano (Comuns), de tapar la corrupció de la DGAIA.
🔴🔴🔴🔴 NOU VÍDEO
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) November 7, 2025
▶️Quatre diputats tapant la corrupció de la DGAIA?
Aquesta setmana ha començat la comissió d'investigació de la DGAIA al Parlament.
La cosa ha començat malament: hem descobert una cosa que ha de saber tothom. pic.twitter.com/V9x2aYMHZj
NACIONAL
04/11/2025
L’Enquesta ICIP 2025 sobre convivència i seguretat a Catalunya, publicada aquest dimarts per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), aborda les percepcions actuals de la ciutadania envers la convivència, la seguretat i la relació amb la immigració. Els resultats obtinguts revelen una sensació creixement de deteriorament de l’entorn per part de la població del país, especialment en qüestions d’inseguretat i cohesió social.
Segons l’estudi, sis de cada deu persones creuen que la seguretat ha empitjorat en el darrer any, tant al seu municipi com al conjunt del país. El sentiment d’inseguretat augmenta en tots els nivells territorials, i és especialment intens a les ciutats. El vandalisme, el tràfic de drogues i els robatoris són vistos com a problemes habituals per a una majoria d’enquestats. En paral·lel, la delinqüència es consolida com una de les principals preocupacions, seguida per les crisis econòmiques.
Pel que fa a la convivència, la valoració és més positiva en l’àmbit local -amb una nota mitjana de 6,6 sobre 10 al barri o municipi- però cau fins al 5,9 quan es parla del conjunt de Catalunya. En comparació amb anys anteriors, aquesta percepció ha empitjorat lleugerament.
Quant a l’evolució de les opinions sobre el fenomen immigratori, si bé que encara més de la meitat de la
CATALUNYA - ESPANYA
27.10.2025 - 16:59
Actualització: 27.10.2025 - 17:00
El president Carles Puigdemont compareix, després de l’executiva de Junts a Perpinyà, per explicar personalment la decisió de Junts de trencar relacions amb el PSOE. L’executiva del partit hi ha donat suport per unanimitat. Demà és previst que es reuneixi el consell nacional i dimecres o dijous es farà la consulta a les bases.
Junts considera esgotada la via negociadora iniciada fa dos anys arran de l’acord de Brussel·les per a la
TRIBUNALS
![]() |
| Una imatge de Poblet, els Mossos i els manifestants per la visita del rei |
QUICO SALLES
22-10-2025 19:09
Debat jurídic interessant el que hauran de tenir els magistrats de l’Audiència de Tarragona. En concret, hauran de respondre a la pregunta de si protestar contra la presència del monarca espanyol a Catalunya, en una manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana, és independentista i, per tant, entra dins l’amnistia. Un debat jurídic que reclama la defensa d’en Toni, que va ser detingut pels Mossos d’Esquadra durant la protesta contra la visita dels reis espanyols, Felip de Borbó i Letizia Ortiz, al monestir de Poblet el 20 de juliol de 2020.
Una protesta convocada en el marc de la “gira autonòmica” dels monarques espanyols i en un ambient sociopolític caldejat després de la sentència del Procés que empresonava per a anys els líders institucionals i civils del referèndum del Primer d’Octubre. La jutgessa d’instrucció de Valls va decidir, el passat dos d’octubre, que l’actuació d’en Toni no entrava dins l’àmbit de la llei de l’oblit penal per l’independentisme perquè una cosa és protestar contra la monarquia i una altra de diferent, reclamar la independència.
Segons la jutgessa –que recollia els arguments de la Fiscalia–, els actes pels quals està encausant en Toni “no tenen el propòsit de reivindicació, promoció o procura de la secessió o independència de Catalunya, sinó protestar contra la figura del rei”. Per tant, tirava endavant el cas, instruït arran de la persistent denúncia d’un mosso d’esquadra. El caporal, que hi va incloure tots els articles del Codi Penal que se li van acudir, va denunciar en Toni per atemptat contra l’autoritat, desordres públics, lesions i, fins i tot, robatori amb violència i intimidació en grau de temptativa, perquè l’arrest es va produir quan va recollir una tauleta tàctil que havia caigut a terra i buscava de qui era.
La resolució del jutjat d’instrucció denegant l’amnistia per a aquest cas ha esperonat les defenses a presentar un recurs de reforma i apel·lació proposant un debat interessant a la magistratura tarragonina. És a dir, discernir si protestar contra Felip de Borbó i el que representa, en el marc d’una manifestació independentista, és independentista o no ho és i, per tant, si és amnistiable o no ho és. Tot tenint present el famós discurs de Felip VI del tres d’octubre del 2017, amb què animava a practicar un a por ellos general i generós. Un debat que, a priori, semblaria superat amb el benentès que l’amnistia s’ha aplicat a policies que defensaven, encara que fos a garrotades, la unitat d’Espanya.
![]() |
| Una l?nia policial impedeix que els manifestants s’acostin a l’entrada del Monestir de Poblet |
PAÍS - PRINCIPAT
Redacció
20.10.2025 - 08:57
Actualització: 20.10.2025 - 11:15
Pablo Hasel, que és empresonat d’ençà del 16 de febrer de 2021, ha estat traslladat de la presó de Ponent a la dels Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), arran d’unes obres al centre penitenciari, segons que ha anunciat el grup de suport, que ha facilitat la nova adreça perquè la gent li pugui escriure cartes.
🔴 ATENCIÓ: Han traslladat a Pablo Hasél a la presó de Lledoners ❗
— Pablo Hasel (@PabloHasel) October 20, 2025
📝 Nova direcció per escriure-li cartes:
Pablo Rivadulla Duro
Centre Penitenciari de Lledoners
C-55, km. 37,
08250 Sant Joan de Vilatorrada (BARCELONA) pic.twitter.com/9XRb8m6HZW
Ara fa un mes, un grup internacional de catedràtics del món de la cultura, la Anglo-Catalan Society, l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i l’Association Française des Catalanistes, van visitar Hasel i van criticar la situació en què es trobava.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/traslladen-pablo-hasel-preso-lledoners/
NACIONAL
17-10-2025
L'ALTERNATIU
El passat dilluns va conèixer-se que el Govern ha prorrogat el contracte amb la Fundació Resilis, l’entitat encarregada de gestionar les ajudes per a joves tutelats i extutelats per la Generalitat. El Departament de Drets Socials ho justificava al·legant que es tracta d’una decisió “temporal” i que ja treballa en un nou sistema. Així i tot, la notícia va traduir-se en nombroses mostres de recel i estupefacció.
El motiu d’aquesta reacció social té a veure amb el fet que, per a molts, Resilis es troba sota sospita. La Sindicatura de Comptes va vincular la fundació a presumptes irregularitats en el pagament d’aquestes prestacions i, no obstant això, les continuarà gestionant com a mínim fins al desembre del 2026. El contracte té un valor d’uns 556.000 euros, amb la possibilitat, fins i tot, de perllongar-se quatre anys més per “raons d’interès públic”.
Sigui com sigui, el cas de la pròrroga contractual amb Resilis és només una peça més dins d’un engranatge molt més ampli que, malgrat els escàndols i les promeses de canvi, no ha deixat de rebre diners públics.