Els resos de musulmans a la via pública s'estan convertint en una imatge
cada vegada més habitual a Catalunya, sobretot durant el Ramadà. Encara
que algunes d'aquestes estampes no deixen de sorprendre i generen un
gran impacte en una societat tradicionalment laica. El vídeo d'una crida
a l'oració durant el Ramadà a la Rambla del Raval de Barcelona, davant
d'una multitud que segueix l'acte com si fos un espectacle, s'ha fet
ràpidament viral a les xarxes socials.
Les pregàries en llocs públics s'han convertit en habituals | EP
La Rambla del Raval s'ha convertit en escenari improvisat d'una crida a
l'oració durant la celebració del mes sagrat del Ramadà. No és un cas
aïllat. Els resos de la comunitat islàmica s'han convertit en habituals
en ciutats com Terrassa, Lleida, Sant Cugat, Tarragona o Mataró. En
aquest cas, les imatges s'han viralitzat ràpidament causant una gran
polèmica.
ATENCIÓ 🔴. Aquí en tenim una crida a l’oració del dia 26 de Ramadà a Barcelona. I mentrestant, el pessebre desapareix de la plaça Sant Jaume, no fos cas que molesti. La gent, que no sap ni el que canta, ho escolta com si fos flamenc.
Això torna a posar en qüestió les concessions contínues a la comunitat
islàmica en una societat laica i un Estat aconfessional. Torna a
obrir-se el debat sobre l'avenç de l'islamisme en ciutats de Catalunya
amb la complicitat de les autoritats.
El creador del web 'subvencions.cat' constata que s'ha entorpit
intencionalment l'accés a les dades sobre les subvencions donades pels
consistoris, entre ells l'Ajuntament de Barcelona, abans accessibles
Maria García
12-03-2026
Es complica l’accés a unes dades que per llei han de ser públiques i accessibles
Davant les crítiques, la base de dades ha tornat a estar operativa; això sí, s’han eliminat més d’un milió de dades que abans eren accessibles.
Es tracta de dades, la majoria relacionades
Josep Gisbert Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 05:30 Temps de lectura: 4 minuts
És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels
immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber
si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries.
L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants
irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per
recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta
de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política,
no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.
És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels
immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber
si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries.
L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants
irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per
recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta
de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política,
no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.
I és que, si realment fos un pas ben pensat, hauria de servir per fer
cau i net, per posar a zero el comptador de la immigració il·legal i
per establir, a partir d’aquí, unes normes clares de conducta que
impedissin que el fenomen es tornés a repetir. Dit d’una altra manera,
l’única immigració permesa hauria de ser la legal i la il·legal hauria
d’estar expressament prohibida, i qui, malgrat el que establís la llei,
se saltés la restricció s’hauria d’atenir a les conseqüències. I això
hauria d’afectar tots els actors, sense excepció, que intervenen en el
procés migratori. D’una banda, l’immigrant mateix que entrés al país sense papers hauria de ser deportat.
D’una altra, tot aquell, fos empresari o no, que
Enric Vila Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 05:30 Temps de lectura: 3 minuts
M’ha fet gràcia saber que l’Abel Cutillas i el Jaume Clotet van coincidir a l’MDT i que hi publicaven una revista que es deia Poble Insurgent,
més o menys a la mateixa època en què Sílvia Orriols militava a Estat
Català. Llavors els meus amics de l’Escola Súnion cantaven allò de
“zubizarreta ETA ETA”. Jo ja era el més radical de tots i les consignes
proetarres i les organitzacions extraparlamentàries em semblaven una
collonada, una absoluta pèrdua de temps. Quan Macià Alavedra em
va explicar que Jordi Pujol hauria sortit amb el fusell si hagués cregut
que podia defensar així la llibertat de Catalunya, el vaig entendre
perfectament.
"No és casualitat que Pujol acabi la vida escarnit i que Felipe González i
José María Aznar, que li deuen tantes coses, s’hagin fet
multimilionaris
Els radicals tenen mala fama a tot arreu, però a Catalunya
encara en tenen més, perquè no sols discuteixen les convencions
establertes, sinó que posen el país en relació amb la seva història
anterior a la formació d'Espanya. Quan va emergir Primàries, el
primer que van fer els diaris del sistema va ser acusar Jordi Graupera
de ser d’ultradreta. Després, Graupera va penjar l’etiqueta de feixista a
Orriols amb un encegament que només s’explica per les confusions que
crea la pressió política i pel valor que els premis de consolació han
adquirit en la tradició catalanista. No és casualitat que Pujol
acabi la vida escarnit i que Felipe González i José María Aznar, que li
deuen tantes coses, s’hagin fet multimilionaris.
Des que Catalunya va ser separada del poder, la seva tradició ha tendit a romantitzar les figures derrotades o desposseïdes.
Orsolya Gazdagi Castelldefels (Baix Llobregat) Foto: Policia Local de Castelldefels
10/03/2026 10:49 Actualitzat 10/03/2026 11:09 2 minuts
Greu ensurt a bord d'un tren de Rodalies
aquest cap de setmana. Diumenge 8 de març, pels volts de tres quarts de
quatre de la tarda, el telèfon d'emergències 112 va rebre diverses
trucades que alertaven de la presència de fum dins d'uns dels vagons d'un tren de la línia R2 sud que, arran d'un possible incendi, es va aturar a uns 50 metres de l'estació de Castelldefels Platja. Es van activar patrulles de la Policia Local del municipi, efectius de seguretat d'Adif, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) amb dues ambulàncies i els Bombers de la Generalitat, que hi van enviar quatre dotacions terrestres.
A l'arribada dels dispositius ja no es detectava ni fum ni flama, però
es va confirmar un petit incendi que, segons han explicat a ElCaso.cat des dels Bombers, es va originar per una bateria externa, dins de la motxilla d'una de les passatgeres que viatjava a l'últim vagó. Policies i bombers van procedir a evacuar els usuaris, que van viure moments de molta tensió quan van detectar el foc. Afortunadament, ningú no va prendre mal,
amb l'excepció de la propietària de la bateria, que va patir una
cremada en un dels dits. Els sanitaris del SEM la van atendre i li van
poder donar l'alta in situ.
El foc es va originar a l'interior d'una motxilla a causa d'una bateria externa / Policia Local de Castelldefels.
Desenes de persones evacuades i servei interromput
TV3 s'ha convertit en el reflex de la decadència de Catalunya en mans
del poder processista. Cada vegada són més els catalans que demanen el
tancament del canal, o un canvi profund que acabi amb la seva deriva
ideològica i la seva alarmant pèrdua de qualitat. Els contribuents estan
tips de veure un canal que costa més de 350 milions l'any convertit en
un pamflet del poder amb zero rigor informatiu.
L'últim a despullar les vergonyes del canal ha
estat el comunicador Toni Clapés, que últimament no es mossega la
llengua. El prestigiós presentador de RAC1 va criticar recentment la
imparable degradació "que s'estén com una taca d'oli" a Barcelona.
El comunicador ha assenyalat la pèrdua de qualitat del servei públic | RAC1
Ara carrega contra els informatius de la televisió pública catalana per
la seva pèrdua de qualitat tot i el seu elevat cost. El motiu ha estat
la cobertura del conflicte a l'Orient Pròxim arran de la intervenció
militar dels Estats Units a l'Iran. Clapés no es va tallar un pèl al seu
programa, Versió RAC1, on l'expert televisiu Roco Seinhauser va analitzar la cobertura del conflicte a TV3.
L’entitat jurídica Acció Cassandra, que defensa judicialment els drets
dels catalans, ha anunciat que interposarà una denúncia penal contra la
periodista Brigitte Vasallo, el presentador Marc Giró i l’emissora RAC1
per un presumpte delicte d’odi contra la minoria nacional catalana.
L'economia catalana podria pagar un preu alt per l'estratègia internacional agressiva de Pedro Sánchez
Donald Trump amenaça de tallar el comerç amb Espanya | Agencia
04-03-2026
per E-Notícies
L'amenaça de Donald Trump de tallar les relacions comercials amb Espanya
ha posat en guàrdia el govern de Catalunya i les empreses catalanes. El
president dels Estats Units va anunciar la possibilitat d'un
embargament comercial a causa de la posició del Gobierno de Pedro
Sánchez davant la guerra a l'Orient Pròxim. L'estratègia internacional
agressiva de Sánchez no només condemna Espanya a l'aïllament, sinó que
també posa en risc un volum important d'inversions i exportacions a
Catalunya.
Cal recordar que els Estats Units són el principal inversor estranger a
Catalunya, i el país on més exporten les empreses catalanes. És lògic
que, tenint això en compte, l'amenaça d'ahir de Donald Trump hagi causat
preocupació a Catalunya.
El govern espanyol va intentar traslladar un missatge de calma ahir,
després de l'órdago de Trump, i va apel·lar als Estats Units al
compliment dels acords comercials. Però el risc d'un aïllament comercial
en un moment geopolític especialment delicat és més que real, la qual
cosa podria tenir un impacte
Les darreres declaracions de Brigitte Vasallo,
afirmant que el català, quan sigui una llengua morta, serà recordat com
una “llengua feixista”, no són una simple provocació aïllada. Són, més
aviat, un símptoma claríssim de l’ascens d’un anticatalanisme
d’esquerres i radicalment woke que, sota la coartada de
l’antifeixisme i la defensa dels immigrants, ha assumit obertament un
discurs hostil contra la Nació catalana i els seus fonaments culturals.
Aquest article ve a tomb d’aquestes declaracions, que no es poden
banalitzar. Quan es qualifica el català de “llengua feixista”, no s’està
fent una crítica política concreta: s’està atacant tota una Nació, la
catalana.
A principis del segle XX, el lerrouxisme va construir un relat segons el
qual el catalanisme
L’actualització
de la balança fiscal de Catalunya amb l’administració espanyola revela
que el dèficit fiscal va ser del 8,2% del PIB, molt similar a la mitjana
històrica
La consellera d'Economia, Alícia Romero, aquest matí en una roda de premsa al parlament (fotografia: ACN.)
Odei A.-Etxearte
27.02.2026 | Actualització 27.02.2026 -15:36
Catalunya continua patint un dèficit fiscal que mina la seva capacitat
d’afrontar la despesa pública. El 2022 va ser de 21.092 milions d’euros,
l’equivalent al 8,2% del PIB, d’acord amb el mètode de càlcul del flux
monetari. Així ho ha fet públic el govern de la Generalitat dins de
l’informe econòmic i financer que acompanya el pressupost, que ja es
tramita al parlament. A diferència dels anteriors governs
independentistes, que acostumaven a donar rellevància política a la
presentació de la balança, l’executiu de Salvador Illa no n’ha fet una presentació específica. L’ha introduïda en un annex de l’esmentat informe que acompanya els comptes,
sense destacar-la informativament. Publicar-la, de fet, és una
obligació legal del govern d’ençà que el 2012 es va aprovar una reforma
de la llei de finances públiques de Catalunya promoguda per ERC i
pactada amb CiU.
Les dades publicades assenyalen que el dèficit fiscal del 2022 es va
reduir respecte a l’any anterior, quan va ser de 22.012 milions,
l’equivalent al 9,6% del PIB. La xifra, tanmateix, es troba molt a prop
de la mitjana que ha tingut històricament el dèficit fiscal, del 8,1%
entre el 1986 i el 2022. De fet,
Capítol 19 de 'L'altra cara'. Parlem de la violència política viscuda
aquesta setmana a Santpedor amb la CUP i Aliança Catalana, de la
hipocresia de l'esquerra woke i la premsa subvencionada amb el
macrodesallotjament d'okupes a Barcelona, de Donald Trump i de la vaga
de docents. I amb el Guillem Bargalló parlem de l'últim ridícul de
Gabriel Rufián i del panorama electoral que queda després dels comicis a
Aragó. Pots veure el programa en el vídeo que trobaràs a la part
superior de la notícia, en YouTube o a Spotify.
Un nou sistema electoral de circumscripció única perjudicaria les expectatives d'Aliança Catalana
Sílvia Orriols s'ha convertit en el malson dels partits del poder | E-Noticies, Parlament
12/02/2026 11:45 h
per Redacció
Els partits de l'establishment polític a Catalunya fa dos anys que ho
intenten tot desesperadament per frenar el creixement imparable
d'Aliança Catalana. El PSC i Junts se les tenen cada dos per tres al
Parlament, però s'entenen per anar contra el partit antiimmigració.
Segons revela El Confidencial, socialistes i juntaires estarien negociant una reforma electoral per tallar les ales a Sílvia Orriols.
Socialistes i juntaires sí que s’entenen per anar contra Aliança Catalana | Europa Press
Totes les alarmes van saltar el mes de novembre passat amb una
enquesta de La Vanguardia que deixava Sílvia Orriols a només dos escons
de Junts. Altres sondejos han confirmat després l'acostament i fins i
tot el sorpasso d'Aliança Catalana al partit de Carles Puigdemont.
Tot i que el creixement d'Aliança Catalana afecta
sobretot Junts, la preocupació és compartida per la resta de l'esquerra
i el processisme, des del PSC i els Comuns fins a ERC i la CUP.
Aprofitant aquesta unió de forces, i que Catalunya és l'única regió
d'Espanya sense una llei electoral pròpia, els socialistes haurien
temptat Junts amb un sistema electoral de circumscripció única.
La crisi ferroviària no només ha demostrat la incompetència del PSC per gestionar l’autonomia (després d’una setmana de col·lapse, eslògans com “el Govern de tothom” o “Catalunya en marxa” són carn d’acudit), sinó també la impossibilitat d’administrar amb la mínima decència aquest país nostre des d’una estructura com la Generalitat,
que fou dissenyada per Espanya amb l’objectiu de castrar-nos la vida
beata. Ahir mateix, la consellera de la baixa velocitat, Sílvia Paneque,
tingué la decència de no fer més prediccions sobre quan Rodalies
funcionaria al 100% (a saber, amb els retards de sempre). Contràriament,
com si acabés d’arribar al càrrec tot just fa setmanes, la política
llagosterenca declarà haver-se trobat la xarxa “en un estat lamentable,
molt pitjor del que hauríem imaginat.” La qüestió important, Sílvia, no és com te l’has trobada; sinó per què coi has esperat un any a mirar-te-la.
Per si amb això no n’hi hagués prou, acceptant la submissió del Govern als dictats de Madrit (tot
i que el ministre del ram encara tingui massa feina per visitar-nos),
Paneque va suplicar al secretari d’Estat de Transports, Óscar Manzano,
que tingui la bondat d’establir-se a Catalunya per resoldre la papereta.
La cosa té certa gràcia,
Una enquesta de l'ICPS assenyala un avançament ràpid de les posicions conservadores, sobretot en la joventut
La crisi demogràfica és al darrere del canvi de preferències | Cedida
04-02-2026
per Redacció
La societat catalana està experimentant un ràpid canvi ideològic
empès per la crisi social dels últims anys. Una nova enquesta de
l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) retrata perfectament
aquest canvi radical en les preferències dels catalans. L'enquesta ha
provocat que els principals mitjans catalans es posin les mans al cap,
sense preguntar-se el perquè d'aquest gir.
Darrere d'aquest pendulàs hi ha la creixent
preocupació pel canvi demogràfic als pobles i ciutats de Catalunya. Un
canvi accelerat de la fisonomia dels barris que discorre en paral·lel a
la degradació de la seguretat i el col·lapse dels serveis públics.
Creix la preocupació pel canvi demogràfic als barris | Europa Press
La preocupació dels catalans per l'augment de la inseguretat, la tensió a
la sanitat i l'educació, i la crisi identitària, expliquen aquest gir.
La persistència dels partits i els seus aparells mediàtics en el model
immigracionista empeny cada vegada més catalans a la posició contrària.
El cordó sanitari és un exemple de com en lloc de tallar en sec una
tendència, el que fan és catapultar-la encara més.
L’acord anunciat entre Oriol Junqueras i el president espanyol Pedro
Sánchez sobre un suposat finançament singular per a Catalunya s’ha
presentat com un pas endavant històric, gairebé com una reparació d’un
greuge que s’arrossega de fa dècades. Però més enllà dels titulars
optimistes i de la retòrica institucional, el que emergeix és una
sensació massa coneguda pels catalans: la d’estar davant d’un nou i
enèsim engany de l’Estat espanyol, governi qui governi.
Segons l’acord, Catalunya disposaria de més capacitat de gestió dels
seus recursos, d’un millor retorn fiscal i d’un reconeixement de les
seves especificitats dins del sistema de finançament autonòmic. La
música pot sonar bé, com sempre. Però la lletra —difusa, condicionada i
sotmesa a la voluntat última de Madrid— fa saltar totes les alarmes. No
hi ha sobirania fiscal real, no hi ha blindatge jurídic ferm, ni tampoc
cap garantia efectiva de compliment. Tot queda supeditat a lleis
espanyoles, a futurs desenvolupaments reglamentaris i, sobretot, a la
correlació de forces al Congrés dels Diputats.
La història és prou clara per no caure novament en la ingenuïtat.
Catalunya ja ha viscut promeses semblants sota governs del PSOE i del
PP: reformes estatutàries retallades, inversions pactades que mai no
arriben, balances fiscals maquillades i sistemes de finançament que
perpetuen l’espoli sota un altre nom. L’Estat espanyol sempre ha sabut
vendre concessions que després es desinflen en el moment de passar dels
papers als fets.
L’acte inaugural de l’Any Gaudí a Reus ha generat una forta polèmica després de l’espectacle de patinatge artístic Trencadís: de la natura a la llum,
en què diversos moments van incloure diàlegs en castellà, fins i tot
atribuïts a una recreació d’Antoni Gaudí generada amb intel·ligència
artificial. Aquest fet ha suscitat crítiques de part de formacions
polítiques i entitats culturals, que consideren que es tracta d’una
distorsió de la figura de l’arquitecte reusenc i d’un menyspreu a la
llengua catalana.
L’espectacle, organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Reus —governat
per PSC, ERC i Ara Reus— i la Reial Federació Espanyola de Patinatge,
es va celebrar el 3 de gener al Pavelló Olímpic de la ciutat i va oferir
una síntesi de la biografia de Gaudí amb coreografies sobre rodes i
projeccions audiovisuals. La transmissió, emesa també per 3Cat i
Esport3, va ampliar l’impacte de la proposta a tota Catalunya.
Una de les parts més controvertides ha estat l’aparició d’un Gaudí
virtual que parla en castellà, fet que falseja la història. Això ha
indignat molts reusencs i catalans, tenint en compte que l’arquitecte
era molt compromès amb l’ús del català, fins al punt d’haver estat
empresonat per negar-se a parlar en castellà davant l’autoritat. És un
fet històricament constatat que Gaudí, nacionalista català radical, no
volia parlar mai en castellà i era fervorosament anticastellà. La
manipulació castellanista de l’espectacle arriba al punt de veure un
Gaudí parlant en castellà i batejat amb el nom castellà d’Antonio.
El compte de X Efèmerides d’Arquitectura fa anys que posa de relleu amb
documents històrics el nacionalisme català radical de Gaudí i el seu
sentiment d’odi cap als castellans que oprimien Catalunya, a més del seu
amor cap a la llengua i la història catalanes que el portava a no voler
parlar mai en castellà.
Sí q estem sense paraules, sí... astorats. El vostre espectacle és una ofensa a la memòria de Gaudí i la seva militància lingüística. I per cert, l'espectacle té GREUS errades documentals: Gaudí no viatjà mai a Andalusia, només PASSÀ per Granada en un sol viatge q féu al Marroc. https://t.co/I5RezXfpzM
Fins al moment de publicar aquesta notícia, l’Ajuntament de Reus i la Federació Espanyola de Patinatge no han fet declaracions oficials per respondre a les crítiques.
Gaudí va anar a la presó per NEGAR-SE a parlar en castellà, no parlava en castellà ni al rei d'Espanya, i va TV3 i comença l'Any Gaudí... fent parlar en castellà a Gaudí! 😶
Surrealista. Felicitats a l'Ajuntament de Reus per insultar la memòria del seu fill més il·lustre. 🤢 pic.twitter.com/PbHfbJlsJt
El ple també reclama les "modificacions normatives necessàries" perquè Catalunya participi de competicions internacionals
Portaveus dels grups parlamentaris marquen el sentit del vot, durant el ple
Data de publicació: dijous 04 de desembre del 2025, 13:58
Localització: Barcelona
Autor: Bernat Vilaró
Agències | Dijous, 4 de desembre de 2025
El Parlament ha aprovat tots els punts de la moció de Junts sobre el
sector esportiu, durant la sessió d’aquest dijous a la tarda. La cambra
ha reclamat així que el Govern insti l’executiu espanyol a reconèixer
oficialment les seleccions esportives catalanes i fer les “modificacions
normatives necessàries” per fer possible la seva participació en
competicions internacionals oficials. Els grups de Junts, ERC, Comuns,
CUP i Aliança hi han votat a favor, i el PSC s’hi ha abstingut. En
canvi, PPC i Vox hi han votat en contra. El ple també ha donat llum
verda a instar el Govern a destinar un 1% del pròxim projecte de llei de
pressupostos al sector esportiu, amb el suport de Junts, ERC, PPC,
Comuns, CUP i Aliança, i l’abstenció del PSC.
El ple també ha evidenciat que Catalunya pateix un “dèficit
d’equipaments esportius” que perjudica la pràctica i l’activitat física,
i ha constatat que el pla de xoc per modernitzar-los és “insuficient”
per
El grup municipal d'El Prat demana a la policia que 'segueixi molt de prop' V🤢x per 'erosionar els drets'
El portaveu d'ERC al Prat, Jordi Ibern | YouTube
05/12/2025
per : E-noticies
La Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya té previst celebrar del 19
al 21 de desembre, a El Prat de Llobregat, el IV Congrés de Joves
Musulmans. L'esdeveniment, subvencionat per la Generalitat, va suscitar polèmica per la participació de ponents amb vincles amb l'islamisme radical. La polèmica ha arribat fins al ple municipal d'El Prat, on Vox va presentar una moció de rebuig.
Taoufik Cheddadi i Yusuf Soldado |E-Noticies
La moció instava a retirar els fons públics i el suport institucional a
l'esdeveniment, “mentre es mantingui en aquestes condicions”. A més,
sol·licitava a l'ajuntament no cedir cap espai municipal per a la seva
celebració. I en el cas que se celebri en un recinte privat, fer un
seguiment policial per evitar “qualsevol apologia del terrorisme,
incitació a l'odi i vulneració de drets fonamentals”.
El portaveu de V🤢x, Millán Carracedo, va alertar de la presència en
aquest congrés de discursos “contraris a la igualtat entre homes i
dones, i a la convivència”. Va recordar també que El Prat ja ha rebut
anteriorment amenaces del terrorisme gihadista, i continua sent objecte
d'atenció de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Per això “és
preocupant que es financi i es doni suport institucionalment a un acte
com aquest”.
La Comunitat de Madrid, sobrefinançada de per si, s'endú el 72% de les
licitacions del sector públic estatal, mentre Catalunya només rep el
8,2%, el País Valencià el 3,3% i les Illes Balears, el 0,7%
L’Estat espanyol no només espolia els Països Catalans a través dels mètodes convencionals
(infrafinançament, manca d’execució pressupostària, càrrega fiscal
superior que en altres regions…) que són àmpliament coneguts, sinó que
també s’empesca altres mètodes per continuar espoliant i retallant recursos a favor de la Comunitat de Madrid. Un d’aquests mètodes, que a més a més no es reflecteix ni en les balances fiscals ni en el dèficit fiscal, però que té un gran impacte negatiu pel teixit productiu dels Països Catalans, és la distribució de les licitacions del sector públic
estatal. L’últim ‘Informe sobre la distribució territorial de les
licitacions públiques’ de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i
l’Assemblea Sobiranista de Mallorca posa de manifest l’alarmant biaix territorial a l’hora de distribuir les licitacions del sector públic estatal. Tal
com constata aquest document, elaborat a partir d’un estudi que
l’Institut d’Estudis Econòmics Valencià va realitzar el 2020, les empreses madrilenyes concentren el major percentatge de licitacions públiques, en detriment de les empreses catalanes, valencianes i mallorquines, malgrat el significant pes que els tres territoris tenen en el conjunt de l’economia espanyola i la seva competitivitat.
Les empreses catalanes, valencianes i mallorquines, així com les de les
altres comunitats autònomes, veu “limitades a la meitat (en el cas de
les PIMES) o al 30% (en el cas de les grans empreses) les adjudicacions
d’uns òrgans de contractació pública ubicats a Madrid que, en principi”,
les quals