Amnistien finalment els independentistes represaliats per protestar contra Jusapol

 

 

La policia espanyola no arriba a més: els dos agents que exercien l'acusació volien impedir l'amnistia, però se'ls ha passat el termini per a recórrer-la

 

 

El cordó de Mossos d'Esquadra a la Via Laietana ple de pintura de colors, el 29 de setembre del 2018 (Horitzontal). Data de publicació: dissabte 29 de setembre del 2018, 13:17 Autor: Josep Molina

 

 

 

Maria Garcia

Dilluns, 13 d'abril de 2026

 

 

 Està clar que la policia espanyola no dona per a més, fins i tot quan el seu objectiu principal és reprimir i represaliar independentistes catalans. Aquest dilluns, després d’anys d’incertesa, judicis i amenaces, finalment s’ha aplicat la llei d’amnstia als tres manifestants independentistes represaliats per la manifestació ‘Holi’ contra el sindicat policíac Jusapol. El passat mes de desembre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), contradient la sentència inicial de l’Audiència de Barcelona, va determinar que els tres independentistes complien els requisits perquè se’ls apliqués la llei d’amnistia; com era d’esperar, però, el sindicat espanyolista Jusapol va anuniar que recorreria contra la decisió del tribunal, fet que deixava novament en suspensió l’aplicació de l’amnistia.

Mesos després, tanmateix, el recurs dels policies ni tan sols ha arribat, precisament perquè els agents que exercien l’acusació no han formalitzat el recurs en el període establert, de manera que la sentència que amnistia els tres independentistes serà ferma properament. 

Els fets van tenir lloc el setembre del 2018, quan Jusapol va convocar una manifestació sota el fals reclam d’equiparar salaris, però que realment buscava homenatjar els policies i guàrdies civils que havien agredit els votants de l’1-O. Arran i els CDR van convocar una contramanifestació a la qual els manifestants van acudir amb pintura en pols, simulant el festival indi ‘Holli’. La contramanifestació, però, va ser aturada pels Mossos d’Esquadra, que van acabar acolorits.

Com era d’esperar, múltiples activistes van ser represaliats, acusats d’haver agredit els agents de policia i d’haver causat desordres, amb acusacions que incloïen el delicte de coaccions, amenaces i lesions. Quan les seves defenses van demanar l’aplicació de la llei d’amnistia, l’Audiència de Barcelona els la va denegar al·legant que les seves accions no tenien a veure amb el procés independentista, malgrat el fort caràcter polític de la manifestació de Jusapol.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/amnistien-finalment-els-independentistes-represaliats-per-protestar-contra-jusapol/  

 

La jutgessa d’Osca obliga a traslladar en cinquanta-sis setmanes les pintures de Sixena a l’Aragó

 

 

CULTURA I ROBATORIS 

 

 

La jutgessa assumeix els arguments del govern de l'Aragó segons els quals les pintures es podran instal·lar i conservar adequadament a Santa Maria de Sixena

 

 

 

 

 Josep Nualart Casulleras 

 

13.04.2026 - 11:3

Actualització: 13.04.2026 - 12:22

 

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) haurà de traslladar al monestir de Santa Maria de Sixena les pintures murals de la sala capitular en un termini de cinquanta-sis setmanes, és a dir, abans del maig de l’any vinent. Ho ha ordenat la jutgessa Rocío Pilar Vargas Magallón, titular del jutjat de primera instància 2 d’Osca en una providència que ha pogut consultar VilaWeb. La jutgessa no fa cabal dels informes tècnics dels principals experts mundials en conservació sobre el risc elevat de destrucció o danys irreparables en cas de trasllat. En canvi, assumeix els arguments del govern de l’Aragó segons els quals les pintures es podran instal·lar i conservar adequadament a Santa Maria de Sixena.

De manera que no ha aturat pas l’execució de la sentència ferma dictada pel Tribunal Suprem espanyol l’any passat que obligava el MNAC a traslladar les pintures a Vilanova de Sixena malgrat aquests advertiments, i ha agafat com a referència

La presidenta del TSJC defensa els drets lingüístics dels catalans, mentre imposa el 25% de castellà a les escoles

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

El tribunal també avala recursos contra el català a les oposicions

 

 

Entrada del TSJC Autor/a: Betevé

 

08.04.2026

per Redacció

 

La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso, ha assegurat en roda de premsa que "els drets lingüístics són del ciutadà i no del jutge", i ha instat els magistrats a utilitzar la llengua pròpia del país a les sales. Un missatge engrescador, però que contrasta radicalment amb la trajectòria recent del mateix tribunal, que ha dictat —i continua dictant— sentències que limiten l’ús del català com a llengua vehicular a l’escola i que ha avalat els recursos de grupuscles catalanòfons com Hablamos Español, Asamblea para una Escuela Bilingüe i Convivencia Cívica per impugnar l’exigència d'un nivell de català a les oposicions públiques.

El TSJC ha estat, des del 2020, l'instrument judicial per imposar el 25% de castellà a les aules. Aquella sentència històrica va obligar tots els centres a garantir un mínim d’una assignatura troncal en castellà, una mesura que va passar de casos concrets a una directriu general. Malgrat les lleis i decrets de la

Impacte per les imatges d’una crida a l’oració durant el Ramadà en plena via pública a Barcelona

 

ISLAMISME

 

 

Les pregàries en llocs públics xoquen amb la tradició d’una societat laica com la catalana

 

Crida a l’oració a la Rambla del Raval durant el Ramadà | Redes sociales

 

 

18/03/2026 10:10:00h

per Redacció

 

 Els resos de musulmans a la via pública s'estan convertint en una imatge cada vegada més habitual a Catalunya, sobretot durant el Ramadà. Encara que algunes d'aquestes estampes no deixen de sorprendre i generen un gran impacte en una societat tradicionalment laica. El vídeo d'una crida a l'oració durant el Ramadà a la Rambla del Raval de Barcelona, davant d'una multitud que segueix l'acte com si fos un espectacle, s'ha fet ràpidament viral a les xarxes socials.

 

Les pregàries en llocs públics s'han convertit en habituals | EP

 

La Rambla del Raval s'ha convertit en escenari improvisat d'una crida a l'oració durant la celebració del mes sagrat del Ramadà. No és un cas aïllat. Els resos de la comunitat islàmica s'han convertit en habituals en ciutats com Terrassa, Lleida, Sant Cugat, Tarragona o Mataró. En aquest cas, les imatges s'han viralitzat ràpidament causant una gran polèmica.

 

 

ATENCIÓ 🔴. Aquí en tenim una crida a l’oració del dia 26 de Ramadà a Barcelona. I mentrestant, el pessebre desapareix de la plaça Sant Jaume, no fos cas que molesti. La gent, que no sap ni el que canta, ho escolta com si fos flamenc.

Anem cedint a poc a poc. Primer els… pic.twitter.com/9q4wMpYZX4

— Jordi Amela 💙 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 (@jordiamelabcn) March 17, 2026

 

Això torna a posar en qüestió les concessions contínues a la comunitat islàmica en una societat laica i un Estat aconfessional. Torna a obrir-se el debat sobre l'avenç de l'islamisme en ciutats de Catalunya amb la complicitat de les autoritats.

'Anem cedint a poc a poc'

Es confirma l’eliminació d’un milió de dades referents a subvencions que fins fa dos dies eren públiques

 

 

CORRUPCIÓ

 

 

El creador del web 'subvencions.cat' constata que s'ha entorpit intencionalment l'accés a les dades sobre les subvencions donades pels consistoris, entre ells l'Ajuntament de Barcelona, abans accessibles 

 

 

Maria García

12-03-2026

 

Es complica l’accés a unes dades que per llei han de ser públiques i accessibles

L’èxit de la pàgina web ‘subvencions.cat’, creada per l’informàtic Gerard Giménez Adsuar,  que revelava les subvencions atorgades per exemple a entitats que ignoren el català, com és el cas de l’entitat presidida per Brigitte Vasallo (la qual va rebre quasi 3 milions d’euros en subvencions per part de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona), ha posat nerviós el Govern, que ràpidament va afanyar-se a blocar i censurar l’accés a la base de dades que alimentava l’eina. 

Davant les crítiques, la base de dades ha tornat a estar operativa; això sí, s’han eliminat més d’un milió de dades que abans eren accessibles. Es tracta de dades, la majoria relacionades

Opinió : El repte de regularitzar de debò la immigració

 

OPINIÓ

 

 

 

 

  Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.

És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.

I és que, si realment fos un pas ben pensat, hauria de servir per fer cau i net, per posar a zero el comptador de la immigració il·legal i per establir, a partir d’aquí, unes normes clares de conducta que impedissin que el fenomen es tornés a repetir. Dit d’una altra manera, l’única immigració permesa hauria de ser la legal i la il·legal hauria d’estar expressament prohibida, i qui, malgrat el que establís la llei, se saltés la restricció s’hauria d’atenir a les conseqüències. I això hauria d’afectar tots els actors, sense excepció, que intervenen en el procés migratori. D’una banda, l’immigrant mateix que entrés al país sense papers hauria de ser deportat. D’una altra, tot aquell, fos empresari o no, que

Opinió : L’hora dels radicals

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

Enric Vila
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

M’ha fet gràcia saber que l’Abel Cutillas i el Jaume Clotet van coincidir a l’MDT i que hi publicaven una revista que es deia Poble Insurgent, més o menys a la mateixa època en què Sílvia Orriols militava a Estat Català. Llavors els meus amics de l’Escola Súnion cantaven allò de “zubizarreta ETA ETA”. Jo ja era el més radical de tots i les consignes proetarres i les organitzacions extraparlamentàries em semblaven una collonada, una absoluta pèrdua de temps. Quan Macià Alavedra em va explicar que Jordi Pujol hauria sortit amb el fusell si hagués cregut que podia defensar així la llibertat de Catalunya, el vaig entendre perfectament.

 

"No és casualitat que Pujol acabi la vida escarnit i que Felipe González i José María Aznar, que li deuen tantes coses, s’hagin fet multimilionaris

  

Els radicals tenen mala fama a tot arreu, però a Catalunya encara en tenen més, perquè no sols discuteixen les convencions establertes, sinó que posen el país en relació amb la seva història anterior a la formació d'Espanya. Quan va emergir Primàries, el primer que van fer els diaris del sistema va ser acusar Jordi Graupera de ser d’ultradreta. Després, Graupera va penjar l’etiqueta de feixista a Orriols amb un encegament que només s’explica per les confusions que crea la pressió política i pel valor que els premis de consolació han adquirit en la tradició catalanista. No és casualitat que Pujol acabi la vida escarnit i que Felipe González i José María Aznar, que li deuen tantes coses, s’hagin fet multimilionaris. 

Des que Catalunya va ser separada del poder, la seva tradició ha tendit a romantitzar les figures derrotades o desposseïdes.

S'incendia una bateria externa en un tren de Rodalies a Castelldefels: desenes de passatgers evacuats pel fum

 

 

EL CASO

 

 

  Orsolya Gazdagi
Castelldefels (Baix Llobregat)
Foto: Policia Local de Castelldefels 10/03/2026 10:49
Actualitzat 10/03/2026 11:09
2 minuts

 

Greu ensurt a bord d'un tren de Rodalies aquest cap de setmana. Diumenge 8 de març, pels volts de tres quarts de quatre de la tarda, el telèfon d'emergències 112 va rebre diverses trucades que alertaven de la presència de fum dins d'uns dels vagons d'un tren de la línia R2 sud que, arran d'un possible incendi, es va aturar a uns 50 metres de l'estació de Castelldefels Platja. Es van activar patrulles de la Policia Local del municipi, efectius de seguretat d'Adif, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) amb dues ambulàncies i els Bombers de la Generalitat, que hi van enviar quatre dotacions terrestres. 

A l'arribada dels dispositius ja no es detectava ni fum ni flama, però es va confirmar un petit incendi que, segons han explicat a ElCaso.cat des dels Bombers, es va originar per una bateria externa, dins de la motxilla d'una de les passatgeres que viatjava a l'últim vagó. Policies i bombers van procedir a evacuar els usuaris, que van viure moments de molta tensió quan van detectar el foc. Afortunadament, ningú no va prendre mal, amb l'excepció de la propietària de la bateria, que va patir una cremada en un dels dits. Els sanitaris del SEM la van atendre i li van poder donar l'alta in situ. 

 

El foc es va originar a l'interior d'una motxilla a causa d'una bateria externa / Policia Local de Castelldefels. 

 

 

 

Desenes de persones evacuades i servei interromput 

Toni Clapés retrata la degradació dels informatius de TV3: 'He canviat de canal'

 

 

El comunicador s'ha mostrat indignat pel cost elevat del canal i la seva pèrdua progressiva de qualitat

 

Clapés, indignat per l’abisme entre el cost i la qualitat de TV3 |  E-Noticies

 

 

07/03/2026 05:15:00h

per Redacció

 

TV3 s'ha convertit en el reflex de la decadència de Catalunya en mans del poder processista. Cada vegada són més els catalans que demanen el tancament del canal, o un canvi profund que acabi amb la seva deriva ideològica i la seva alarmant pèrdua de qualitat. Els contribuents estan tips de veure un canal que costa més de 350 milions l'any convertit en un pamflet del poder amb zero rigor informatiu.

L'últim a despullar les vergonyes del canal ha estat el comunicador Toni Clapés, que últimament no es mossega la llengua. El prestigiós presentador de RAC1 va criticar recentment la imparable degradació "que s'estén com una taca d'oli" a Barcelona.

 

 

El comunicador ha assenyalat la pèrdua de qualitat del servei públic |  RAC1

 

 

Ara carrega contra els informatius de la televisió pública catalana per la seva pèrdua de qualitat tot i el seu elevat cost. El motiu ha estat la cobertura del conflicte a l'Orient Pròxim arran de la intervenció militar dels Estats Units a l'Iran. Clapés no es va tallar un pèl al seu programa, Versió RAC1, on l'expert televisiu Roco Seinhauser va analitzar la cobertura del conflicte a TV3.

'Canvio a Televisión Española'

Acció Cassandra interposarà una denúncia penal per delicte d’odi contra Brigitte Vasallo, Marc Giró i RAC1

 

JUSTÍCIA 

 

 

 

4-MARÇ-2026

per Redacció

 

L’entitat jurídica Acció Cassandra, que defensa judicialment els drets dels catalans, ha anunciat que interposarà una denúncia penal contra la periodista Brigitte Vasallo, el presentador Marc Giró i l’emissora RAC1 per un presumpte delicte d’odi contra la minoria nacional catalana.

 

 

🔴 CAS VASALLO RAC1
Anunciem la interposició d'una denúncia penal contra Brigitte @la_vasallo, @Marc_Giro i @rac1. Us avisarem quan estigui presentada. 👇 https://t.co/aallNbTK9j

— Acció Cassandra (@Pro_Cassandra) March 3, 2026

 

La decisió arriba arran de les declaracions fetes per Vasallo al programa de RAC1 Vostè primer, on va afirmar que

L'embargament comercial de Trump a Espanya posa en risc més de 4.000 milions d'euros per a Catalunya

 

L'economia catalana podria pagar un preu alt per l'estratègia internacional agressiva de Pedro Sánchez

 

 

Donald Trump amenaça de tallar el comerç amb Espanya | Agencia

 

04-03-2026

per E-Notícies

 

L'amenaça de Donald Trump de tallar les relacions comercials amb Espanya ha posat en guàrdia el govern de Catalunya i les empreses catalanes. El president dels Estats Units va anunciar la possibilitat d'un embargament comercial a causa de la posició del Gobierno de Pedro Sánchez davant la guerra a l'Orient Pròxim. L'estratègia internacional agressiva de Sánchez no només condemna Espanya a l'aïllament, sinó que també posa en risc un volum important d'inversions i exportacions a Catalunya.

Cal recordar que els Estats Units són el principal inversor estranger a Catalunya, i el país on més exporten les empreses catalanes. És lògic que, tenint això en compte, l'amenaça d'ahir de Donald Trump hagi causat preocupació a Catalunya.

El govern espanyol va intentar traslladar un missatge de calma ahir, després de l'órdago de Trump, i va apel·lar als Estats Units al compliment dels acords comercials. Però el risc d'un aïllament comercial en un moment geopolític especialment delicat és més que real, la qual cosa podria tenir un impacte

El nou anticatalanisme de l’esquerra woke

 

CRIT

 

 

3 de març de 2026

Per Josep Bellpuig

 

 

Les darreres declaracions de Brigitte Vasallo, afirmant que el català, quan sigui una llengua morta, serà recordat com una “llengua feixista”, no són una simple provocació aïllada. Són, més aviat, un símptoma claríssim de l’ascens d’un anticatalanisme d’esquerres i radicalment woke que, sota la coartada de l’antifeixisme i la defensa dels immigrants, ha assumit obertament un discurs hostil contra la Nació catalana i els seus fonaments culturals.

Aquest article ve a tomb d’aquestes declaracions, que no es poden banalitzar. Quan es qualifica el català de “llengua feixista”, no s’està fent una crítica política concreta: s’està atacant tota una Nació, la catalana.

A principis del segle XX, el lerrouxisme va construir un relat segons el qual el catalanisme

Un forat de 21.092 milions: el darrer càlcul del govern del dèficit fiscal amb Espanya

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

L’actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l’administració espanyola revela que el dèficit fiscal va ser del 8,2% del PIB, molt similar a la mitjana històrica

 

 

La consellera d'Economia, Alícia Romero, aquest matí en una roda de premsa al parlament (fotografia: ACN.)

 

Odei A.-Etxearte

27.02.2026 | Actualització 27.02.2026 -15:36

 

Catalunya continua patint un dèficit fiscal que mina la seva capacitat d’afrontar la despesa pública. El 2022 va ser de 21.092 milions d’euros, l’equivalent al 8,2% del PIB, d’acord amb el mètode de càlcul del flux monetari. Així ho ha fet públic el govern de la Generalitat dins de l’informe econòmic i financer que acompanya el pressupost, que ja es tramita al parlament. A diferència dels anteriors governs independentistes, que acostumaven a donar rellevància política a la presentació de la balança, l’executiu de Salvador Illa no n’ha fet una presentació específica. L’ha introduïda en un annex de l’esmentat informe que acompanya els comptes, sense destacar-la informativament. Publicar-la, de fet, és una obligació legal del govern d’ençà que el 2012 es va aprovar una reforma de la llei de finances públiques de Catalunya promoguda per ERC i pactada amb CiU.

Les dades publicades assenyalen que el dèficit fiscal del 2022 es va reduir respecte a l’any anterior, quan va ser de 22.012 milions, l’equivalent al 9,6% del PIB. La xifra, tanmateix, es troba molt a prop de la mitjana que ha tingut històricament el dèficit fiscal, del 8,1% entre el 1986 i el 2022. De fet,

VÍDEO | 'L'altra cara' podcast #19: L'últim ridícul de Gabriel Rufián

 

 

El podcast que t'explica l'altra cara de l'actualitat política, aquella que el sistema i la seva premsa subvencionada no volen que sàpigues

 

 

 

 

13/02/2026 11:00:00h

per

Arnau Borràs

 

 

Capítol 19 de 'L'altra cara'. Parlem de la violència política viscuda aquesta setmana a Santpedor amb la CUP i Aliança Catalana, de la hipocresia de l'esquerra woke i la premsa subvencionada amb el macrodesallotjament d'okupes a Barcelona, de Donald Trump i de la vaga de docents. I amb el Guillem Bargalló parlem de l'últim ridícul de Gabriel Rufián i del panorama electoral que queda després dels comicis a Aragó. Pots veure el programa en el vídeo que trobaràs a la part superior de la notícia, en YouTube o a Spotify.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE D'OPINIÓ I VIDEO :

https://e-noticies.cat/politica/video-laltra-cara-podcast-19-ridicul-gabriel-rufian 

El Confidencial revela un pacte secret PSC-Junts per frenar Sílvia Orriols

 

 

CATALUNYA

 

 

Un nou sistema electoral de circumscripció única perjudicaria les expectatives d'Aliança Catalana

 

 

Sílvia Orriols s'ha convertit en el malson dels partits del poder | E-Noticies, Parlament

 

 

12/02/2026 11:45 h

per Redacció

 

 

Els partits de l'establishment polític a Catalunya fa dos anys que ho intenten tot desesperadament per frenar el creixement imparable d'Aliança Catalana. El PSC i Junts se les tenen cada dos per tres al Parlament, però s'entenen per anar contra el partit antiimmigració. Segons revela El Confidencial, socialistes i juntaires estarien negociant una reforma electoral per tallar les ales a Sílvia Orriols.

 

 

Socialistes i juntaires sí que s’entenen per anar contra Aliança Catalana | Europa Press

 

 

Totes les alarmes van saltar el mes de novembre passat amb una enquesta de La Vanguardia que deixava Sílvia Orriols a només dos escons de Junts. Altres sondejos han confirmat després l'acostament i fins i tot el sorpasso d'Aliança Catalana al partit de Carles Puigdemont.

Tot i que el creixement d'Aliança Catalana afecta sobretot Junts, la preocupació és compartida per la resta de l'esquerra i el processisme, des del PSC i els Comuns fins a ERC i la CUP. Aprofitant aquesta unió de forces, i que Catalunya és l'única regió d'Espanya sense una llei electoral pròpia, els socialistes haurien temptat Junts amb un sistema electoral de circumscripció única.

Per què el PSC vol canviar el sistema electoral

Opinió : Buit de poder

 

 

 

 

Bernart Dedèu

Barcelona 04/02/2026 

 

La crisi ferroviària no només ha demostrat la incompetència del PSC per gestionar l’autonomia (després d’una setmana de col·lapse, eslògans com “el Govern de tothom” o “Catalunya en marxa” són carn d’acudit), sinó també la impossibilitat d’administrar amb la mínima decència aquest país nostre des d’una estructura com la Generalitat, que fou dissenyada per Espanya amb l’objectiu de castrar-nos la vida beata. Ahir mateix, la consellera de la baixa velocitat, Sílvia Paneque, tingué la decència de no fer més prediccions sobre quan Rodalies funcionaria al 100% (a saber, amb els retards de sempre). Contràriament, com si acabés d’arribar al càrrec tot just fa setmanes, la política llagosterenca declarà haver-se trobat la xarxa “en un estat lamentable, molt pitjor del que hauríem imaginat.” La qüestió important, Sílvia, no és com te l’has trobada; sinó per què coi has esperat un any a mirar-te-la.

Per si amb això no n’hi hagués prou, acceptant la submissió del Govern als dictats de Madrit (tot i que el ministre del ram encara tingui massa feina per visitar-nos), Paneque va suplicar al secretari d’Estat de Transports, Óscar Manzano, que tingui la bondat d’establir-se a Catalunya per resoldre la papereta. La cosa té certa gràcia,

El gir ideològic a Catalunya s'accelera: dos de cada tres catalans limitarien l’entrada d’immigrants

 

 

Una enquesta de l'ICPS assenyala un avançament ràpid de les posicions conservadores, sobretot en la joventut

 

La crisi demogràfica és al darrere del canvi de preferències |  Cedida

 

04-02-2026

per Redacció 

 

La societat catalana està experimentant un ràpid canvi ideològic empès per la crisi social dels últims anys. Una nova enquesta de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) retrata perfectament aquest canvi radical en les preferències dels catalans. L'enquesta ha provocat que els principals mitjans catalans es posin les mans al cap, sense preguntar-se el perquè d'aquest gir.

Darrere d'aquest pendulàs hi ha la creixent preocupació pel canvi demogràfic als pobles i ciutats de Catalunya. Un canvi accelerat de la fisonomia dels barris que discorre en paral·lel a la degradació de la seguretat i el col·lapse dels serveis públics. 

 

Creix la preocupació pel canvi demogràfic als barris |  Europa Press

 

 

La preocupació dels catalans per l'augment de la inseguretat, la tensió a la sanitat i l'educació, i la crisi identitària, expliquen aquest gir. La persistència dels partits i els seus aparells mediàtics en el model immigracionista empeny cada vegada més catalans a la posició contrària. El cordó sanitari és un exemple de com en lloc de tallar en sec una tendència, el que fan és catapultar-la encara més.

Els joves es revolten contra els seus pares

Els barrufets d’ERC pacten engrunes amb Espanya

 

 

CRIT

 

 

 

 

9 de gener de 2026

Per Josep Bellpuig

 

 

 

 L’acord anunciat entre Oriol Junqueras i el president espanyol Pedro Sánchez sobre un suposat finançament singular per a Catalunya s’ha presentat com un pas endavant històric, gairebé com una reparació d’un greuge que s’arrossega de fa dècades. Però més enllà dels titulars optimistes i de la retòrica institucional, el que emergeix és una sensació massa coneguda pels catalans: la d’estar davant d’un nou i enèsim engany de l’Estat espanyol, governi qui governi.

Segons l’acord, Catalunya disposaria de més capacitat de gestió dels seus recursos, d’un millor retorn fiscal i d’un reconeixement de les seves especificitats dins del sistema de finançament autonòmic. La música pot sonar bé, com sempre. Però la lletra —difusa, condicionada i sotmesa a la voluntat última de Madrid— fa saltar totes les alarmes. No hi ha sobirania fiscal real, no hi ha blindatge jurídic ferm, ni tampoc cap garantia efectiva de compliment. Tot queda supeditat a lleis espanyoles, a futurs desenvolupaments reglamentaris i, sobretot, a la correlació de forces al Congrés dels Diputats.

La història és prou clara per no caure novament en la ingenuïtat. Catalunya ja ha viscut promeses semblants sota governs del PSOE i del PP: reformes estatutàries retallades, inversions pactades que mai no arriben, balances fiscals maquillades i sistemes de finançament que perpetuen l’espoli sota un altre nom. L’Estat espanyol sempre ha sabut vendre concessions que després es desinflen en el moment de passar dels papers als fets.

En aquest context,

L’Ajuntament de Reus castellanitza Antoni Gaudí en un acte del centenari de la mort de l’arquitecte

 

 

SOCIETAT

 

 

 

8 de gener de 2026

Per Redacció

 

 

L’acte inaugural de l’Any Gaudí a Reus ha generat una forta polèmica després de l’espectacle de patinatge artístic Trencadís: de la natura a la llum, en què diversos moments van incloure diàlegs en castellà, fins i tot atribuïts a una recreació d’Antoni Gaudí generada amb intel·ligència artificial. Aquest fet ha suscitat crítiques de part de formacions polítiques i entitats culturals, que consideren que es tracta d’una distorsió de la figura de l’arquitecte reusenc i d’un menyspreu a la llengua catalana.

L’espectacle, organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Reus —governat per PSC, ERC i Ara Reus— i la Reial Federació Espanyola de Patinatge, es va celebrar el 3 de gener al Pavelló Olímpic de la ciutat i va oferir una síntesi de la biografia de Gaudí amb coreografies sobre rodes i projeccions audiovisuals. La transmissió, emesa també per 3Cat i Esport3, va ampliar l’impacte de la proposta a tota Catalunya.

Una de les parts més controvertides ha estat l’aparició d’un Gaudí virtual que parla en castellà, fet que falseja la història. Això ha indignat molts reusencs i catalans, tenint en compte que l’arquitecte era molt compromès amb l’ús del català, fins al punt d’haver estat empresonat per negar-se a parlar en castellà davant l’autoritat. És un fet històricament constatat que Gaudí, nacionalista català radical, no volia parlar mai en castellà i era fervorosament anticastellà. La manipulació castellanista de l’espectacle arriba al punt de veure un Gaudí parlant en castellà i batejat amb el nom castellà d’Antonio.

El compte de X Efèmerides d’Arquitectura fa anys que posa de relleu amb documents històrics el nacionalisme català radical de Gaudí i el seu sentiment d’odi cap als castellans que oprimien Catalunya, a més del seu amor cap a la llengua i la història catalanes que el portava a no voler parlar mai en castellà.

 

 

 

 

 

 

Sí q estem sense paraules, sí... astorats. El vostre espectacle és una ofensa a la memòria de Gaudí i la seva militància lingüística. I per cert, l'espectacle té GREUS errades documentals: Gaudí no viatjà mai a Andalusia, només PASSÀ per Granada en un sol viatge q féu al Marroc. https://t.co/I5RezXfpzM

— Efemèrides d'Arquitectura (@efemarq) January 7, 2026

Fins al moment de publicar aquesta notícia, l’Ajuntament de Reus i la Federació Espanyola de Patinatge no han fet declaracions oficials per respondre a les crítiques.

Gaudí va anar a la presó per NEGAR-SE a parlar en castellà, no parlava en castellà ni al rei d'Espanya, i va TV3 i comença l'Any Gaudí... fent parlar en castellà a Gaudí! 😶

Surrealista. Felicitats a l'Ajuntament de Reus per insultar la memòria del seu fill més il·lustre. 🤢 pic.twitter.com/PbHfbJlsJt

— Efemèrides d'Arquitectura (@efemarq) January 6, 2026

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.estat.cat/lajuntament-de-reus-castellanitza-antoni-gaudi-en-un-acte-del-centenari-de-la-mort-de-larquitecte/ 

 

Toc d’atenció de l’IEC als polítics: “Els discursos institucionals s’han de fer en català”

 

LLENGUA CATALANA

 

 

La presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans també ha destacat el paper de les escoles i demana més recursos en l'educació

 

 

 

 

Sandra García Prat

avui a les 12:28 |1 minut de lectura 

 

 

El català sembla que perd parlants a cada bugada i, segons dades concretes de l’Enquesta d’usos lingüístics de Catalunya, el seu retrocés com a llengua d’ús habitual és generalitzat arreu del país. En aquest moment crític per a la llengua, la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré i Castellví, ha fet un toc d’atenció als responsables polítics: “Els discursos institucionals s’han de fer en català“.

Cabré ha destacat al Bon dia, Barcelona que “hi hauria d’haver un pacte intern a l’Ajuntament de Barcelona en què tots els grups polítics i tots els agents implicats en els barris tinguessin un horitzó comú“. En aquest sentit, apunta que, més enllà de la bona voluntat, cal que els agents parlin en català “perquè aquell que parla no és un individu; aquell que parla és un càrrec“.

El paper de les escoles i la falta de recursos