Experts internacionals afirmen que l'escopeter que va ferir Español l'1-O va actuar de forma perillosa

 

 

1-O

 

L'agent de la policia espanyola va disparar a una distància de 14,12 metres, quan es recomanen uns 25 metres 

 

 

 

 

Mayte Piulachs
Barcelona. Dimecres, 30 de setembre de 2026. 14:45
Actualitzat: Dimecres, 30 de setembre de 2026. 15:26
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

L’escopeter de la policia espanyola que va disparar una bala de goma que va impactar en l’ull dret de Roger Español l’1-O del 2017 va actuar de forma perillosa. Així ho han conclòs Neil Corney i Matthew Mcevoy, experts de l’entitat Omega Research Foundation —que assessora l’ONU i cossos policials sobre l’ús armes i en context de manifestacions— aquest dimecres en el judici contra quatre agents de la policia espanyola, acusats de ferir l’activista a l’Audiència de Barcelona. Tots dos pèrits han estat citats per l’acusació d’Español, amb l’advocat Benet Salellas, i han assegurat que les bales de goma han de ser disparades a "una distància d'uns 25 metres" per reduir riscos i greus lesions, segons les guies internacionals. Una afirmació molt important perquè l’escopeter imputat va disparar a una distància 14,12 metres, tal com han confirmat en el judici tres agents dels Mossos d’Esquadra, que van analitzar les imatges d’aquells fets en el carrer Sardenya de Barcelona.

Per ordre del jutge instructor, i després d’una gran feinada, els Mossos van identificar l’escopeter que va ferir Español del total d’onze que hi havia en aquell tram, quan el grup policial reculava cap a les furgonetes. En la vista, un dels dos pèrits anglesos també ha assegurat que l'escopeter imputat no va fer el tret correctament, si es compara amb els altres escopeters de la zona. Ha precisat que, segons les imatges, els altres policies baixen l’arma i miren per l’espiell per tal que en disparar el projectil a terra el seu rebot no s’elevi en excés i no pugui lesionar la part superior del cos de les persones concentrades. Aquesta actuació deficient va ferir greument Español.

És el mateix que li va passar el 2014 a Ester Quintana, que va perdre l'ull esquerre d'un tret dels Mossos. El cas de Quintana va demostrar que les bales de goma no són precises, ja que no se sap on impactaran, i es van prohibir el seu ús a Catalunya per la policia catalana, no pels cossos espanyols.

Dol eventual 

Amnistien finalment els independentistes represaliats per protestar contra Jusapol

 

 

La policia espanyola no arriba a més: els dos agents que exercien l'acusació volien impedir l'amnistia, però se'ls ha passat el termini per a recórrer-la

 

 

El cordó de Mossos d'Esquadra a la Via Laietana ple de pintura de colors, el 29 de setembre del 2018 (Horitzontal). Data de publicació: dissabte 29 de setembre del 2018, 13:17 Autor: Josep Molina

 

 

 

Maria Garcia

Dilluns, 13 d'abril de 2026

 

 

 Està clar que la policia espanyola no dona per a més, fins i tot quan el seu objectiu principal és reprimir i represaliar independentistes catalans. Aquest dilluns, després d’anys d’incertesa, judicis i amenaces, finalment s’ha aplicat la llei d’amnstia als tres manifestants independentistes represaliats per la manifestació ‘Holi’ contra el sindicat policíac Jusapol. El passat mes de desembre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), contradient la sentència inicial de l’Audiència de Barcelona, va determinar que els tres independentistes complien els requisits perquè se’ls apliqués la llei d’amnistia; com era d’esperar, però, el sindicat espanyolista Jusapol va anuniar que recorreria contra la decisió del tribunal, fet que deixava novament en suspensió l’aplicació de l’amnistia.

Mesos després, tanmateix, el recurs dels policies ni tan sols ha arribat, precisament perquè els agents que exercien l’acusació no han formalitzat el recurs en el període establert, de manera que la sentència que amnistia els tres independentistes serà ferma properament. 

Els fets van tenir lloc el setembre del 2018, quan Jusapol va convocar una manifestació sota el fals reclam d’equiparar salaris, però que realment buscava homenatjar els policies i guàrdies civils que havien agredit els votants de l’1-O. Arran i els CDR van convocar una contramanifestació a la qual els manifestants van acudir amb pintura en pols, simulant el festival indi ‘Holli’. La contramanifestació, però, va ser aturada pels Mossos d’Esquadra, que van acabar acolorits.

Com era d’esperar, múltiples activistes van ser represaliats, acusats d’haver agredit els agents de policia i d’haver causat desordres, amb acusacions que incloïen el delicte de coaccions, amenaces i lesions. Quan les seves defenses van demanar l’aplicació de la llei d’amnistia, l’Audiència de Barcelona els la va denegar al·legant que les seves accions no tenien a veure amb el procés independentista, malgrat el fort caràcter polític de la manifestació de Jusapol.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/amnistien-finalment-els-independentistes-represaliats-per-protestar-contra-jusapol/  

 

Els 46 policies processats per agredir votants de l'1-O, amnistiats

 

 #ThisIsTheRealSpain

AMNISTIA 

El jutge de Barcelona aplica l'amnistia als policies investigats, amb l'oposició d'Òmnium, Irídia i l'ANC 

 

Mayte Piulachs
Foto: ACN / Arxiu
Barcelona. Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:36
Actualitzat: Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:41
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

Mayte Piulachs
Foto: ACN / Arxiu
Barcelona. Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:36
Actualitzat: Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:41
Temps de lectura: 3 minuts 

 

• 
  
• 
  
• 
  
• 
  
• 
  

Els 46 agents de la policia espanyola processats per haver pegat i vexat votants de l’1-O de 2017 a Barcelona també han estat amnistiats, tres setmanes després que la norma estigui en vigor. El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, Francesc Miralles, que va deixar-los a un pas de judici, ara els aplica la llei d’amnistia del procés i extingeix la seva responsabilitat penal, menys si hi ha alguna responsabilitat civil. Segons una resolució comunicada aquest dimarts i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el magistrat exposa que la majoria d'accions dels policies van provocar "lesions de no gravetat", fet inclòs en la norma de l'oblit penal. En el cas de les imputacions pel delicte contra la integritat moral, el jutge també afirma que han de ser amnistiats perquè les accions policials "van ser escassa durada individual, emmarcades en un objectiu policial definit i que no van continuar una vegada assolit el mateix, sense que es perllonguessin en el temps més enllà de la pròpia maniobra policial  d'entrada i sortida dels col·legis electorals". En la resolució, el jutge conclou que "cap de les accions dels policies va superar el llindar de gravetat per a ser exclòs de l'amnistia", com fixa la norma.

Les defenses de 9 dels 46 agents processats van ser els primers a demanar l’amnistia, en considerar que no van  cometre cap delicte, ja que van actuar sota el mandat de la magistrada del TSJC que ordenava aturar el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, i que la norma també els empara, ja que recull que seran amnistiats totes les actuacions policials per aturar qualsevol actuació  il·lícita.  Per contra, Òmnium Cultural, Irídia i l’Assemblea (ANC), personades com acusació particular i popular, van demanar que els policies no siguin amnistiats en afirmar que “no es pot beneficiar els responsables de la brutalitat policial exercida contra la ciutadania, ja que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals”. La resolució del jutge instructor es  podrà recórrer davant l’Audiència de Barcelona.

 

 

 

Segon jutjat en aplicar l'amnistia

Entitats reclamen que la prefectura de la via Laietana sigui “només un lloc de memòria”

 

 

ERC demana concrecions al govern estatal en la conversió de l'espai i el PP i Jupol rebutgen la iniciativa

 

Redacció

ahir a les 22:11

 

 

 

 

 

(ACN) 18 entitats agrupades sota l’Ateneu de Memòria Popular han reclamat que la prefectura de la via Laietana sigui “només un lloc de memòria” i que no es mantinguin els usos policials de l’edifici. Segons les entitats, aquestes dues funcions dins el mateix espai “són incompatibles” i l’edifici no té “ni les raons operatives ni les condicions” per al treball dels funcionaris policials.

Així, lamenten que la decisió de l’Estat “es burla” de la demanda que les entitats memorials exigeixen des del gener del 2023, quan van presentar una sol·licitud per declarar l’edifici com a lloc de memòria democràtica, a la qual encara no tenen resposta. “L’espai es mereix un tractament més seriós i definitiu”, s’han queixat.

 

 

📢Des de l'AMP expressem la nostra perplexitat per l'anunci d'@AngelVictorSuma, de @territorialgob, respecte al futur de #VL43 en la seva trobada amb @jaumecollboni.
Podeu llegir el nostre posicionament a l'enllaç següent 👇https://t.co/BQg17kqwKX
🧵1/4.

— Ateneu Memòria Popular (@Ateneu_Memoria) April 18, 2024

En un comunicat, les entitats remarquen que el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va anunciar la mesura “aprofitant una conjuntura electoral”, ja que les entitats fa temps que exigeixen a les forces polítiques que exposin de forma clara els seus programes en matèria de memòria democràtica.

L’Estat defensa els dos usos