#ThisIsTheRealSpain
AMNISTIA
El jutge de Barcelona aplica l'amnistia als policies investigats, amb l'oposició d'Òmnium, Irídia i l'ANC
Mayte Piulachs
Foto: ACN / Arxiu
Barcelona. Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:36
Actualitzat: Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:41
Temps de lectura: 3 minuts
Mayte Piulachs
Foto: ACN / Arxiu
Barcelona. Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:36
Actualitzat: Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:41
Temps de lectura: 3 minuts
Els 46 agents de la policia espanyola processats per haver pegat i vexat votants de l’1-O de 2017 a Barcelona també han estat amnistiats, tres setmanes després que la norma estigui en vigor. El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, Francesc Miralles, que va deixar-los a un pas de judici, ara els aplica la llei d’amnistia del procés i extingeix la seva responsabilitat penal, menys si hi ha alguna responsabilitat civil. Segons una resolució comunicada aquest dimarts i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el magistrat exposa que la majoria d'accions dels policies van provocar "lesions de no gravetat", fet inclòs en la norma de l'oblit penal. En el cas de les imputacions pel delicte contra la integritat moral, el jutge també afirma que han de ser amnistiats perquè les accions policials "van ser escassa durada individual, emmarcades en un objectiu policial definit i que no van continuar una vegada assolit el mateix, sense que es perllonguessin en el temps més enllà de la pròpia maniobra policial d'entrada i sortida dels col·legis electorals". En la resolució, el jutge conclou que "cap de les accions dels policies va superar el llindar de gravetat per a ser exclòs de l'amnistia", com fixa la norma.
Les defenses de 9 dels 46 agents processats van ser els primers a demanar l’amnistia, en considerar que no van cometre cap delicte, ja que van actuar sota el mandat de la magistrada del TSJC que ordenava aturar el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, i que la norma també els empara, ja que recull que seran amnistiats totes les actuacions policials per aturar qualsevol actuació il·lícita. Per contra, Òmnium Cultural, Irídia i l’Assemblea (ANC), personades com acusació particular i popular, van demanar que els policies no siguin amnistiats en afirmar que “no es pot beneficiar els responsables de la brutalitat policial exercida contra la ciutadania, ja que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals”. La resolució del jutge instructor es podrà recórrer davant l’Audiència de Barcelona.
Segon jutjat en aplicar l'amnistia
El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona és el segon a aplicar l’amnistia. Per contra, el Tribunal Suprem ha resolt, aquest dilluns, que no pot aplicar l'amnistia en el delicte de malversació de l'1-O. I el jutge Pablo Llarena manté l'ordre de detenció del president a l'exili Carles Puigdemont.
La secció d’apel·lacions de la sala civil i penal del TSJC, presidida per la magistrada Ángels Vivas, ha estat la primera a aplicar la norma de l’oblit penal, aquest dimarts, després que la llei entrés en vigor l’11 de juny passat. Els primers beneficiaris van ser l’exconseller Miquel Buch i l’agent dels Mossos Lluís Escolà, condemnats per protegir el president Carles Puigdemont a l’exili. El TSJC també va acordar l’amnistia per a una quinzena de joves en vuit causes, condemnats per manifestar-se i per atemptar contra l’autoritat. Els agents de la policia espanyola i dels Mossos ferits, però, podran reclamar-los la indemnització per la via civil.
No van impedir delictes ni infraccions
Les entitats de drets humans personades en la causa afirmen que no es pot aplicar l’amnistia als policies perquè les seves actuacions “no anaven dirigides a impedir infraccions penals ni infraccions administratives”, com permet la norma. Hi exposen que la secció 3a de l’Audiència de Barcelona va resoldre que “els ciutadans que es trobaven en els col·legis electorals d’1 d’octubre de 2017 no van cometre cap conducta delictiva” i va descartar imputar votants de l’1-O, com demanava un sindicat policial, amb el suport de la Fiscalia. I, per tant, la seva actuació l’1-O “no era delictiva” ni es va multar cap ciutadà, conclouen.
A més a més, les acusacions recorden al magistrat que en la interlocutòria del 20 de gener de 2023, relata i afirma que l'1-O es va produir “una pluralitat de conductes totalment gratuïtes i injustificades per part dels agents investigats, especialment els que formaven el grup operatiu Camel 1, que van actuar en una vintena de centres de votació, que no tenien altre propòsit que el de castigar, humiliar o degradar a les persones afectades”, accions -reiteren- excloses en l’amnistia.
Així, recorden casos de gravetat, com ara en el centre de les Escoles Pies del barri de Sant Antoni, en la que, segons recorden que deia el jutge, “es constata una actuació especialment violenta i desproporcionada dels agents de policia”, i que un agent donava “una puntada de peu totalment gratuïta a una persona d’avançada edat”. També citen casos de brutalitat policial a les escoles Pau Claris, i Mediterrània, on una dona va ser ferida al cap, la que il·lustra aquesta notícia, entre d’altres.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada