ESPOLI ESPANYOL
L’opacitat total sobre el preu de compra del Castell de Berà durant la dictadura blinda un paradís vacacional d’ús exclusiu per a l'elit de funcionaris i directius del Banc d’Espanya
ESPOLI ESPANYOL
Com pot ser durant 40 anys de democràcia cap partit català hagi exigit la devolució de la finca a l’erari públic del país?.
En ple segle XXI, la Costa Daurada allotja un dels anacronismes més flagrants del llegat de la dictadura borbònica i l’expansionisme institucional de l’Estat a Catalunya. El Castell de Berà, una imponent fortalesa de 33.000 metres quadrats a primera línia de mar a Roda de Berà (Tarragonès), continua funcionant avui com un vedat privat de luxe subvencionat per a l’ús exclusiu dels funcionaris, directius i consellers del Banc d’Espanya.
L’origen d’aquest oasi de riquesa és el reflex d’una època fosca marcada pel despotisme i la manca absoluta de control democràtic. L’any 1962, sota el jou del règim de Francisco Franco, el Banc d’Espanya va ser nacionalitzat. Poc després, a finals d’aquella dècada d’opacitat, l’organisme supervisor va utilitzar la seva maquinària financera per perpetrar el que molts consideren un acte de
COMUNICACIÓ
![]() |
| Crítiques ferotges a TVE per un documental sobre l'arribada del castellà als indígenes americans |
25/06/2026 10:25
TVE ha emès un documental que ha provocat un gran escàndol a les xarxes socials. Amb Iñaki Gabilondo al capdavant, no els fa vergonya negar obertament que s’imposés el castellà als indígenes americans. Al llarg de totes les entrevistes amb “experts” i el recordatori de publicacions de l’època, intenten justificar una teoria que evidentment és contrària a tot el que s’ha documentat al llarg dels anys.
Només cal veure que el mateix tuit que ha fet la cadena compta amb l’apartat contra les fake news que ha creat X (l’antic Twitter). I és que des de La 2 arriben a dir “La conquista espanyola no va imposar als amerindis l’aprenentatge del castellà“. Què posa en el context que ho debat? Doncs que, efectivament, la monarquia hispànica sí que va imposar la castellanització: “Entre el 1550 i el 1782 van expedir-se almenys 32 cèdules sobre l’aprenentatge del castellà als indígenes. La Real Cédula de 1770 va ordenar desterrar els altres idiomes i que només es parlés castellà”.
La descripció del programa amb què acompanyen el documental a la pàgina web diu tal que això:
CRIT
Per Josep Bellpuig
A aquestes alçades el catalanisme que diu defensar la llengua i la cultura catalanes i que s’esgarrifa de veure el retrocés galopant de la nostra llengua a casa seva mateix ja hauria d’estar fent campanyes on s’exhortés els catalans a parlar només en català a Catalunya.
Si volem defensar la nostra llengua, si volem fer-la necessària per viure a Catalunya, si volem fer impossible que els catalanòfobs se sentin còmodes al nostre país, hem de parlar sempre en català i mai en castellà, que és la llengua dels ocupants, la llengua de l’imperialisme espanyol, del 155.
Totes aquestes entitats com Òmnium que diuen que defensen la nostra llengua haurien d’estar fent campanyes per fer arribar a la gent un missatge molt clar: no parleu en castellà a Catalunya. Aquestes entitats saben perfectament que això és el que va salvar la llengua neerlandesa, el flamenc, a Flandes. Després de la segona Guerra Mundial els flamencs van començar a defensar amb ungles i dents la seva
POLÍTICA
![]() |
| Concentració aquest dijous als peus de la Sagrada Família en protesta per l'expulsió de cantaires a la missa en record a Gaudí, l'11 de juny del 2026 |
El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, ha explicat aquest dimarts en roda de premsa que alguns cantaires van denunciar les intencions d’alguns companys a la Sagrada Família.
“Entre
els membres dels cors es va produir un canvi de la carpeta amb les
partitures i en algunes hi havia una estelada, amb la intenció
d’estendre l’estelada, cridar independència i cantar ‘Els segadors’.
Alguns membres dels cors van ser els que van denunciar aquesta situació”, va indicar Argüello, que ha afegit que aquestes són les explicacions que li van donar aquella nit. Pretenien fer aquest “gest” davant del Papa, el rei i membres del govern espanyol.
Argüello ha indicat que li va cridar l’atenció que els cors no baixessin per les escalinates, i ha indicat que després es va assabentar de la “crisi” que s’havia produït. Ha afegit que la policia va conduir els cors per una altra porta.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
INTERNACIONAL
El debut absolut de la selecció de Cap Verd a la Copa del Món de Futbol 2026 ha despertat una onada de simpatia inèdita a Catalunya. Aquest dilluns, l’enfrontament directe contra Espanya al Grup H ha anat molt més enllà de la simple competició esportiva, convertint-se en un mirall de les aspiracions nacionals catalanes i reobrint el debat sobre el reconeixement de les seleccions pròpies en l’àmbit internacional.
Una lliçó de sobirania des de l’Atlàntic
Per a molts aficionats catalans, el partit d’avui s’ha convertit en una cita on les simpaties estan clarament del costat de l’arxipèlag africà. Cap Verd, una nació de només 600.000 habitants que va aconseguir la seva independència l’any 1975, simbolitza l’èxit de les comunitats petites que aconsegueixen competir de tu a tu amb les grans potències globals gràcies a la seva sobirania política.
L’entusiasme de la societat civil cap a la modesta selecció de l’oest d’Àfrica neix de l’empatia històrica cap als pobles que han lluitat per la seva autodeterminació. Des de diversos sectors culturals i digitals de Catalunya, les xarxes s’han omplert de missatges de suport als Taurons Blaus, entenent la seva fita com un triomf de la voluntat i la identitat pròpia.
El greuge comparatiu: El model britànic davant l’espanyol
ESPANYA
Abel Degà
Foto: Europa Press
Madrid. Dilluns, 27 d'abril de 2026. 13:04
Actualitzat: Dilluns, 27 d'abril de 2026. 13:42
Temps de lectura: 3 minuts
Encara era fosc a San Fernando de Henares (Madrid) i ja hi havia els primers periodistes amb ànims de captar la imatge de Jordi Pujol entrant a l’Audiència Nacional. L’expresident de la Generalitat hi estava citat a dos quarts de deu del matí per ser avaluat per un metge forense. Cap sorpresa: tal com ja van determinar els metges de la família i el de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, ha quedat acreditat que l’exlíder de Convergència Democràtica “està impossibilitat per romandre amb plenitud de coneixement en aquest judici”. Així ho ha informat el president del tribunal, José Ricardo de Prada, que ha confirmat que “ha quedat fora del procediment” sobre els milions amagats a Andorra. Però la justícia espanyola ja ha aconseguit la imatge que volia: fer-li un paseíllo pels jutjats de Madrid a l’home que va governar Catalunya durant vint-i-tres anys.
Ho ha assolit a mitges. Perquè la família ha pogut fer entrar el pare a través del pàrquing, en un SEAT Tarraco amb els vidres tintats que anava escortat amb un voluminós BMW al darrere. No ha existit la imatge del president Pujol recorrent cinquanta metres fins a arribar a la porta amb un caminador. L’excap de l’executiu català hauria estat exhibit com un trofeu de guerra. Per il·lustrar-ho: en un moment d’aquesta llarga espera, un conductor ha passat per aquest pàrquing fent sonar el clàxon davant les càmeres, ha abaixat les finestretes i ha cridat Arriba España. I algun operari de càmera lamentava que Pujol pogués entrar pel pàrquing, un “delinqüent” a qui tothom hauria de poder-li veure la cara. El president va dirigir-se cap a la capital espanyola aquest diumenge a la tarda, acompanyat de les seves dues filles. Elles i els seus germans han entrat també a primera hora a l'Audiència Nacional, alguns abans que ho fes el pare. Ara haurà de tornar a fer els 600 quilòmetres de tornada.
ESPANYA
Amb el vistiplau del Suprem, els Mossos destruiran les urnes i el material incautat: un "crim contra la memòria" que pretén esborrar les evidències de la dignitat d’un poble i de la repressió judicial.
![]() |
| Un grup de persones amb urnes davant del Parlament durant l'acte posterior a la manifestació per l'aniversari de l'1-O, l'1 d'octubre de 2018 (horitzontal). |
Joan Puig
17/04/2026
Cal evitar la destrucció de les proves de la repressió de l’estat l’1-O
En el que representa un nou intent per imposar l’amnèsia col·lectiva sobre la fita més gran de sobirania de Catalunya, el Tribunal Suprem ha autoritzat la destrucció massiva del material decomissat durant el referèndum de l’1 d’octubre. Sota l’excusa de la “gestió logística”, l’Estat activa una operació per convertir en pols milers d’urnes i paperetes que no només són objectes, sinó testimonis incòmodes d’una derrota de l’Estat que ara volen eliminar de la vista.
Cal un clam per salvar la “memòria viva” de la repressió
IMMIGRACIÓ
Berto Sagrera
Foto:
Carlos Baglietto
Barcelona. Divendres, 17 d'abril de 2026. 10:57
Actualitzat: Divendres, 17 d'abril de 2026. 12:44
Temps de lectura: 2 minuts
Tant Plataforma per la Llengua com Junts per Catalunya han denunciat que la regularització extraordinària de migrants ignora el català, mentre asseguren que el Govern de Salvador Illa va anunciar fa dos mesos que faria de la llengua un requisit per renovar la residència al cap d'un any. "Havent analitzat la normativa publicada al BOE ahir (dimecres), veiem que no és pas així", va lamentar aquest dijous l'entitat.
En un fil de Twitter, Plataforma per la Llengua explica que "el català no és cap requisit obligatori, només apareix en un informe d'arrelament opcional en casos concrets". "Parlem d'una via excepcional, però, si les persones regularitzades ja treballen a Catalunya, no cal que acreditin cap coneixement de la llengua", afegeix. L'entitat defensa que,
CRIT
És així de clar i català. No volem ser substituïts. Perquè se’ns està substituïnt. Els governants espanyols són del tot conscients que a tot Occident, i a Catalunya encara més, la caiguda de la natalitat autòctona ha estat molt gran i amb aquesta excusa van començar una política de foment salvatge de la immigració (legal i il·legal) que ja ens ha deixat, als catalans, en clara minoria a casa nostra.
Va començar el PP d’Aznar i va continuar el PSOE de Zapatero. Després van venir Rajoy i Sánchez i tots dos, del PP i el PSOE respectivament, no només no han aturat l’arribada d’estrangers sinó que l’han fomentada encara més. Formalment aquesta immigració va a tot l’Estat espanyol però a la pràctica un percentatge molt alt s’ha establert als Països Catalans. I aquest flux no és pas innocent. L’Estat espanyol sabia perfectament que tota aquesta gent s’instal·laria, en un percentatge altíssim, en terres de la Nació Catalana. I ja els va bé, per diluir els catalans encara més a casa seva i per acabar-los substituïnt.
Els espanyols s’hi ha dedicat en cos i ànima, a fer venir gent de fora a les terres catalanes. Primer van ser altres espanyols, especialment del sud de la Península durant el franquisme. Ara que se’ls ha acabat
CENTRALISME ESPANYOL
Redacció ACN
16.04.2026 - 14:55 | Actualització: 16.04.2026 - 15:06
El president d’AENA, Maurici Lucena, ha dit que les propostes de participació o de traspàs de la gestió aeroportuària a les autonomies eren “clarament incompatibles” amb el marc constitucional espanyol. Ho ha dit durant la junta d’accionistes de la companyia, enmig del debat sobre la voluntat del govern català d’obtenir més pes en la governança de l’aeroport de Barcelona.
Lucena ha reiterat que la regulació i la supervisió dels aeroports corresponien únicament a l’estat espanyol i que la gestió “correspon només i exclusivament” als òrgans de govern de la companyia, propietat en part dels accionistes. Tot i això, ha defensat la possibilitat d’un òrgan “estrictament consultiu”, com el cas del País Basc.
Avui mateix, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha dit a la SER que el govern estudiava una fórmula per a participar en “l’estratègia i la governança” aeroportuària. Ha dit que el País Basc havia trobat un camí propi i que la prioritat havia de ser que els aeroports catalans no es quedessin enrere.
Un altre partit de la selecció espanyola que queda marcat per la catalanofòbia i el racisme d'aficionats ultres espanyols, sobretot envers els propis jugadors de la selecció
La selecció espanyola, sobretot la de futbol, no és un espai neutre en l’àmbit esportiu, tal com va quedar demostrat durant el partit d’Espanya contra Egipte, celebrat la nit de dimarts a l’estadi de l’RCDE Stadium, a Cornellà.
El partit novament va quedar marcat per la lamentable actitud d’una gran part de l’afició espanyola, que va fer-se notar amb càntics racistes i xenòfobs contra els contrincants, però també per expressions catalanòfobes i islamòfobes contra els propis jugadors, com ara els jugadors del Barça Lamine Yamal i Joan Garcia. L’afició espanyola va xiular l’himne d’Egipte, i va proferir càntics ofensius,
Llengua Catalana
![]() |
| Logotip del Kit Digital Autor/a: Ministeri d\'Assumptes Econòmics i Transformació Digital |
TRIBUNALS
Quico Sallés
29/03/2026
Sense cap mena de dubte és una causa estranya. Tant pel fons com per la forma en què s’ha procedit. És el cas contra dos oficials del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) acusats de passar informació secreta als Estats Units sobre Rússia. Una investigació que es remunta com a mínim al mes de setembre de 2022, oberta pels delictes de traïció i revelació de secrets. Els advocats dels dos acusats, però, han estat capaços de donar la vota a la instrucció, assenyalant vistoses irregularitats en un sumari declarat secret i amb una escandalosa apagada de 117 arxius que serien la prova recollida internament pel CNI i que haurien servit no només per apartar del servei els dos oficials sinó, a més, per engarjolar-los. Tot plegat per després acabar quedant en llibertat.
El cas ara és en mans de l’Audiència de Madrid, que ha de decidir si arxiva el cas o bé tira endavant el processament dels dos acusats -J.A.L i J.M.- a la vista dels indicis recollits en el sumari per part del Jutjat d’Instrucció número 7 de Madrid, que va actuar conjuntament amb el jutge d’enllaç del CNI i president de la Sala del Contenciós Administratiu, Pablo Lucas de Murillo. La defensa ha presentat un
![]() |
| La Vanguardia assenyala Paneque pel caos a Rodalies | E-Noticies |
E-Notícies
Quan fins i tot la premsa subvencionada denuncia el caos de Rodalies com “la pitjor crisi de mobilitat que es recorda a Catalunya”, és que alguna cosa va realment malament. Quan qui ho fa és La Vanguardia, el mitjà més subvencionat per la Generalitat amb 726.774,64 euros el 2025, és que la cosa va de debò de veritat. Ja ni tan sols la premsa subvencionada pot tapar l’evident col·lapse que pateix Catalunya.
El sotsdirector de La Vanguardia, Enric Sierra, ha publicat un article demolidor on retrata el despropòsit dels trens a Catalunya. A La desvergüenza dirige la crisis de Rodalies, critica durament la gestió del problema per part del Gobierno central i la Generalitat.
![]() |
| La Vanguardia ha criticat durament el caos de Rodalies | Europa Press |
Sierra constata que dos mesos després de la major crisi de les últimes dècades a Rodalies, amb prou feines ha canviat res. Enumera els retards, la disminució de trens, l’existència de desenes de punts negres, la fuga de passatgers i l’incompliment del calendari per tornar a la normalitat. Encara que, en la seva opinió,“el pitjor és la desinformació tant a l’usuari com al ciutadà per un apagat informatiu impresentable i vergonyós”.
RODALIES
Nura Portella
Barcelona. Dimecres, 18 de març de 2026. 09:50
Actualitzat: Dimecres, 18 de març de 2026. 11:47
Temps de lectura: 2 minuts
La tarda i el vespre d'aquest dimarts a la xarxa de Rodalies va estar marcada per un incendi que va interrompre la circulació de les línies R1, R3 i R4 entre les estacions de Plaça Catalunya i de Sants, a Barcelona, afectant la mobilitat de milers de persones que a aquella hora sortien de la feina i havien d'agafar el tren per tornar a casa. Quan passaven pocs minuts de les 21:00, el Telenotícies vespre de TV3 va connectar en directe amb la principal estació de tren del país per informar la ciutadania de l'estat de la situació. Mentre el periodista explicava que es recomanaven serveis alternatius, personal de seguretat d'Adif va boicotejar la connexió, tal com va denunciar el reporter.
Mentre una mà tapava la càmera, va lamentar que "ens estan impedint fer aquest directe". "Ens diuen que no podem. Nosaltres hem vingut aquí amb permís de Renfe, però ens estan interrompent el servei i no podem explicar-vos res més que el que ja us estàvem explicant:
JUSTÍCIA
![]() |
| Pablo Hasel en una fotografia del 2021. |
Clara Ardèvol Mallol
09.03.2026 - 21:40
Actualització: 09.03.2026 - 21:43
El mes passat va fer cinc anys de l’empresonament del raper Pablo Hasel, condemnat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets publicats temps enrere. Inicialment, la condemna era de nou mesos de presó, però l’acumulació d’unes quantes causes va fer que, en conjunt, encara li resti un any i un mes de pena. Aquesta és, per tant, la darrera etapa de l’empresonament, que l’artista ha decidit d’encarar sense acollir-se al tercer grau penitenciari. “Renuncio al penediment i a la col·laboració que m’exigeixen per accedir-hi”, ens explica. El seu segon poemari, Prova de vida, sortirà ben aviat, pels volts de Sant Jordi, i també serveix per a preparar la campanya sobre la fi dels sis anys de presó.
Parlem de tot plegat amb ell, que es manté ferm i enfocat en les lluites col·lectives malgrat el pes que implica aguantar un any i un altre de presó estricta. Les condicions han millorat una mica amb el trasllat a la presó dels Lledoners, però igualment en destaca la duresa i critica el relat que parla de la presó com si fos un hotel. Aquesta entrevista s’ha hagut de fer per correu postal i s’ha respectat tot el contingut que hi ha escrit Hasel.
—Com us trobeu? Com viviu la presó després de cinc anys?
OPINIÓ
Víctor Alexandre
03/03/2026 20:41
“Aturem l’arbitrarietat. 3Cat, oficina de recol·locació” és un lema del Comitè d’Empresa de TV3 que expressa la indignació de la major part dels treballadors de la casa davant el ‘cortijo’ particular en què la direcció i el Govern de Catalunya (PSC al sol, i ERC a l’ombra) l’han convertida. I dic ‘cortijo’ perquè la maniobra forma part d’una operació espanyolitzadora en la línia que temps enrere demanava José Borrell, en considerar que calia “desinfectar Catalunya”.
I és que per als nacionalistes espanyols, l’independentisme és una infecció. D’acord amb aquesta política, de la TV3 de l’etapa vinculada al Primer d’Octubre no en resta absolutament res. A Madrid es va contemplar la possibilitat
23-F
Jordi Martín
Barcelona. Dimecres, 4 de març de 2026. 12:08
Temps de lectura: 2 minuts
Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.
Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.
"La nit prèvia al 23 de febrer, en la intimitat de la llar, el meu pare, el Tinent Coronel Antonio Tejero Molina, ens va comunicar el que el deure li exigia: la presa del Congrés per ordre del Rei i amb el suport de l'estament militar. La meva mare i nosaltres vam escoltar en silenci, assumint el pes d'una missió que marcaria les nostres vides per sempre", ha afirmat Ramón, un dels sis fills del colpista. Sobre la nit del mateix 23F, Tejero fill assevera que a casa seva es va viure el
GUERRA A L'ORIENT MITJÀ
Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2026. 14:08
Temps de lectura: 2 minuts
Els Estats Units han mobilitzat fins a onze avions cisterna de les bases espanyoles de Morón de la Frontera (Sevilla) i Rota (Cadis) per reubicar-los en altres bases europees des de les quals sortir a donar suport a les maniobres de guerra contra l'Iran. Un moviment que s'ha produït aquest diumenge a la tarda davant la negativa del govern espanyol que s'utilitzin les bases nord-americanes en territori espanyol com a enclavament per a l'operació Fúria Èpica. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha admès que els avions cisterna americans han sortit de les seves bases "perquè des d'aquí no anaven a executar cap actuació".
El conveni de Defensa entre els Estats Units i Espanya que regula l'ús de les bases militars de Morón de la Frontera i Rota estipula que qualsevol operació militar que suposi un ús de les instal·lacions fora de l'estipulat requereix una autorització del govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez, que ha condemnat l'atac "unilateral i sense suport internacional" dels Estats Units i Israel a l'Iran, assenyala que des de les bases americanes a Espanya no s'ha donat cap suport a l'operació i així continuarà sent. L'única excepció serien operacions d'evacuació per motius humanitaris, segons ha precisat Robles.
El govern espanyol ha descartat taxativament que Espanya segueixi els passos del Regne Unit, França i Alemanya i es declari disposada a donar suport als Estats Units en la seva ofensiva contra l'Iran. "En tot el que depengui de la decisió de la sobirania d'Espanya, nosaltres no participarem en cap acció militar", ha asseverat també aquest dilluns el ministre de Transformació Digital, Óscar López. La ministra Robles ha reiterat el mateix missatge aquest dilluns i ha assenyalat que la postura espanyola és el suport a les vies diplomàtiques i al dret internacional. "El poble iranià és el que s'ha d'alliberar", ha valorat.
23-F
David González
Barcelona. Dimecres, 25 de febrer de 2026. 17:43
Actualitzat: Dijous, 26 de febrer de 2026. 11:44
Temps de lectura: 6 minuts
El novembre del 1980, quatre mesos abans de l'intent de cop d'estat del 23F, hi havia en marxa fins a tres tipus d'operacions colpistes per fer caure el govern de la Unió de Centre Democràtic (UCD), que presidia Adolfo Suárez, i crear un nou règim polític a Espanya. Aquestes maniobres implicaven no només sectors militars, sinó també polítics. Una d'aquestes trames, que preveia el nomenament d'un general com a president d'un govern format per militars, independents i membres dels partits, estava avalada per alguns líders del PSOE i la UCD. Així s'exposa en un document anònim de la Guàrdia Civil, provinent dels arxius del Ministeri de l'Interior, que forma part de la documentació sobre el cop d'estat del 23 de febrer del 1981 desclassificada pel govern espanyol i que es pot consultar íntegrament aquí.
El document manuscrit detalla tres tipus de conxorxes prèvies al 23F: "operacions civils", "operacions militars" i "operacions mixtes civicomilitars". Les operacions civils, amb participació de destacades figures de la transició política espanyola, inclouen polítics i partits democràtics com el PSOE, la UCD i AP. Se subdivideixen, a la vegada, en quatre grups. El primer és el de les d'"ideologia democristiana", la direcció de la qual s'atribueix a un dels pares de la Constitució, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, i a la qual es donen "escasses possibilitats de prosperar". El segon grup correspon a les d'"ideologia mixta", el promotor de les quals és Rodolfo Martín Villa, que proposava un govern mixt PSOE-AP presidit per Manuel Fraga, amb una viabilitat "molt escassa".
![]() |
| Document desclassificat del 23F |
El tercer grup d'operacions o maniobres "civils" contra el govern Suárez inclou les d'"ideologia socialista". A la vegada, les subdivideix en dues tipologies. La primera, les de "caràcter civil", per dur a terme una moció de censura pactant amb un grup dissident d'UCD i aconseguint l'abstenció del PCE. Se li atorga "molt escassa" viabilitat. El segon tipus és la "civil amb complement militar", que a les