Una diputada de Sumar reconeix que la regularització del Gobierno també beneficiarà els delinqüents

 

 

Tesh Sidi, portaveu de Más Madrid, riu de la inseguretat que pateixen els espanyols

 

Tesh Sidi, diputada de Sumar | Europa Press

 

 

12/02/2026 10:45:00h

per

Redacció

 

 

El decretàs del Gobierno per regularitzar mig milió d'immigrants il·legals a Espanya està suscitant polèmica. El motiu és que no s'exigiran els antecedents penals, i això obre la porta que molts multireincidents puguin obtenir la residència. Policies i juristes han mostrat la seva preocupació per les conseqüències que tindrà sobre la seguretat dels espanyols. 

 

El Gobierno ha impulsat la regularització massiva d’immigrants | Europa Press

 

 

En ple debat sobre les conseqüències de la regularització massiva, membres del Gobierno opten per la frivolitat. La diputada de Sumar Tesh Sidi s'ha mofat d'un usuari a les xarxes socials que li va recordar el percentatge d'immigrants que cometen delictes a Espanya.

Aquest perfil va recórrer a les estadístiques per afirmar que "hi ha més probabilitat que et robi un immigrant que un espanyol". La diputada de Sumar va respondre que "ara que els nacionalitzarem a tots, tots seran espanyols". Amb un to irònic pretesament graciós, la diputada va reconèixer implícitament que la regularització massiva beneficiarà centenars de multireincidents.

Un exemple de per què s'enfonsa l'esquerra

Els reis, com els funcionaris: Felip VI s'apuja el sou un 1,5%,

 

 

Monarquia 

 

Felip VI cobrarà 290.000 euros bruts anuals, el triple que Pedro Sánchez, aquest 2026 

 

 

 

  Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 12 de febrer de 2026. 13:30
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Felip VI, Letícia i la reina emèrita cobraran aquest 2026 un 1,5% més que l'any passat. Concretament, Felip VI tindrà un sou de 290.000 euros bruts anuals (el triple que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que, segons els pressupostos generals de l'Estat del 2023, els últims que es van aprovar, té un salari de 90.010 bruts anuals), la reina Letícia 160.000 i la reina Sofia, 131.000. L'emèrita s'ha reincorporat en els últims dies a la seva agenda institucional després de la mort de la seva germana Irene, que vivia amb ella al Palau de la Sarsuela però no tenia cap assignació. Cal recordar que, el 2020, després que es conegués que Joan Carles I tenia comptes bancàries a Suïssa, on guardava els més de 60 milions d'euros que li havia regalat un príncep saudí, Felip VI va renunciar a la seva herència i va

Rodalies: la mateixa cantarella de fa 150 anys

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si continuem així, al final Espanya ens reemplaçarà els trens per rucs de càrrega"

 

 

 

 

 

 

Santiago Espot

02/02/2026 

 

 

Corria el 1948 i Winston Churchill va pronunciar a la Cambra dels Comuns britànica les següents paraules: “Aquells que no coneixen la història, estan condemnats a repetir-la”. L’autor original de la frase no és ell, però la fama del polític anglès va col·laborar definitivament a popularitzar-la. Qui gosa discutir una evidència tan clara?

Després de sentir tota mena de canterelles de representants polítics de partits catalans aquests dies sobre el caos de Rodalies, veig que són l’encarnació en persona dels qui definia Churchill. No saben veure més enllà del seu propi melic i creuen que la història de Catalunya comença amb ells.  Que si les legislatures del PP, que si les del PSOE, que si el govern de la Generalitat d’abans o el d’ara… No saben res de res. 

Quan fa cent quaranta-sis anys (1880) es va organitzar el Primer Congrés Catalanista, el seu principal artífex que era Valentí Almirall escrivia això en el “Diari Català” per justificar i promoure l’esdeveniment: “Les nostres comarques no tenen res del que necessiten. En la part material, ni camins, ni canals, ni carreteres” Quina diferència hi ha entre el que deia el pare del catalanisme modern i el que veiem avui cada dia a les televisions? Substituïu els camins per Rodalies, els canals pel corredor del Mediterrani i les carreteres per l’AP-7 i semblarà que encara no s’ha celebrat l’Exposició Universal de Barcelona del 1898. Rius i Taulet encara podria tornar a ser batlle del cap i casal una altra vegada.

Tota aquesta apocalipsi de mobilitat que viu la nació, no va començar ni amb Felipe González ni amb Aznar. Si fa gairebé 150 anys Almirall ja es posava les mans al cap al respecte, d’on dimonis venim?

20 anys dels Papers de Salamanca: l’espoli franquista continua impune i Urtasun ho permet

 

 

El ministre de Cultura abandona la reparació dels documents pendents i facilita la destrucció del patrimoni català a Sixena amb passivitat còmplice 

 

 

El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, en una roda de premsa l'endemà de les eleccions. Data de publicació: dilluns 24 de juliol del 2023, 13:42 Localització: Madrid Autor: Cedida per Sumar

 

 

Joan Puig

Diumenge 1 de Febrer 2026

 

 

El trist paper d’un ministre català amb l’espoli franquista

Fa exactament 20 anys del primer trasllat massiu dels Papers de Salamanca a l’Arxiu Nacional de Catalunya (31 de gener de 2006), però l’espoli franquista del 1939 segueix viu: uns 34.000 documents (prop del 5% del total) continuen retinguts a Salamanca, incloent-hi fons municipals, maçònics i de la Causa General. La Comissió de la Dignitat denuncia amb duresa “20 anys d’incompliments vergonyosos” de la llei del 2005 i acusa el ministre Ernest Urtasun de manca total de voluntat política i de traïció a la memòria històrica. Des del 2023, Urtasun només ha ofert paraules buides i actes propagandístics: no ha reactivat la comissió mixta Generalitat-Estat (bloquejada des del 2021), ignora les demandes de restitució completa i perpetua la injustícia franquista.

“La memòria no es fa amb discursos, sinó amb fets”, ha afirmat Josep Cruanyes, que exigeix accions immediates. El menyspreu es repeteix al cas Sixena:

Adif ha deixat d'invertir 5.000 milions d’euros a Catalunya des de l'any 2010

 

 

CRISI FERROVIÀRIA

 

Un informe de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya titlla el buit inversor "d'endèmic" 

 

 

 

Aleix RamírezFoto

Foto: Europa Press

Barcelona. Divendres, 30 de gener de 2026. 16:10

Temps de lectura: 3 minuts

 

El sector de la construcció pública a Catalunya ha llançat un crit d'alarma sobre l'estat d'abandonament crònic que, segons els seus càlculs, pateixen les infraestructures ferroviàries a càrrec de l'Estat. En un informe presentat aquest divendres, la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) ha quantificat la desinversió acumulada al llarg de més d'una dècada, un dèficit que situa en 5.000 milions d'euros la diferència entre el que es pressuposta i el que s'ha executat realment per l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) des de l'any 2010. Aquesta radiografia financera, elaborada a partir del seu Informe de Licitació anual, dibuixa un panorama de promeses incomplides i execucions raquítiques que, segons la patronal, posen en risc la seguretat i la competitivitat del país. 

La mitjana del grau de compliment dels pressuposts d'Adif per a Catalunya entre 2010 i 2023 no arriba ni a la meitat, situant-se per sota del 50%. No es tracta només d'una tendència històrica, sinó d'una dinàmica que s'ha agreujat en el període més recent: en els darrers tres anys, aquest percentatge de realització ha caigut fins a un mínim insostenible que "amb prou feines arriba al 30%". Aquesta realitat estadística significa, en termes pràctics, que els milions assignats per la modernització de vies, estacions o sistemes de senyalització mai han passat del paper.

La desconnexió entre la planificació anunciada i l'obra realitzada ha generat un buit inversor de dimensions estratosfèriques que el sector qualifica d'"endèmic". Aquesta alarma es produeix en un context social especialment sensible, després de l'accident mortal de Gelida, que va posar el focus sobre l'estat de conservació de la xarxa de Rodalies. El president de la CCOC, Lluís Moreno, ha vinculat amb contundència la manca d'inversió amb la seguretat del servei: "No podem dir que els accidents passen perquè no es licita, però sí que es podrien evitar si s’invertís més, sobretot en manteniment de les infraestructures". Moreno va més enllà, assenyalant que aquest dèficit no només amenaça vides, sinó que també és la causa quotidiana d'"avaries, retards innecessaris i un malestar profund per part de la societat".

El manteniment com a solució dels problemes

L'UCO investiga la parella d’Ayuso per cobrar una comissió milionària en la venda de mascaretes

 

 

CORRUPCIÓ

 

Alberto González Amador s'enfronta a la possibilitat d'un segon judici per corrupció en els negocis i administració deslleial 

 

 

 

Aleix Ramírez
Barcelona. Dijous, 29 de gener de 2026. 08:51
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Des del passat mes de novembre, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil treballa en l'elaboració d'un informe decisiu. L'objectiu de la investigació és analitzar el presumpte encobriment d'un repartiment il·lícit d'una comissió multimilionària entre Alberto González Amador, parella d'Isabel Díaz Ayuso, i Fernando Camino, president del Grup Quirón Prevenció. Aquests fets constitueixen el nucli d'una imputació per corrupció en els negocis i administració deslleial que pesa sobre González Amador, sumant-se així als anteriors càrrecs per frau fiscal i falsificació de documents en el mateix jutjat que ja el va enviar al banc dels acusats. L'informe de l'UCO es preveu que esdevingui el pilar fonamental de l'acusació. Un dictamen que, tal com recull elDiario.es podria obrir la porta a un segon judici pels delictes esmentats. La mateixa ordre judicial que va encetar aquesta nova línia d'investigació, cursada per la magistrada Inmaculada Iglesias, ja insinuava la possibilitat que poguessin aflorar altres delictes com el blanqueig de capitals.

La visió que comparteixen tant la fiscalia com l'acusació popular, exercida pel PSOE i Más Madrid, és que existeixen indicis sòlids que acrediten una operació d'aparença lícita per a cobrir un pagament il·legítim. Concretament, es considera provat de manera indiciària que Alberto González Amador va desemborsar la xifra de mig milió d'euros per l'adquisició d'una societat propietat de l'esposa de Fernando Camino. La peculiaritat rau en el fet que aquesta empresa, amb un volum de facturació insignificant, va ser valorada en una quantitat desorbitada. Segons la investigació, aquest preu excessiu no va ser sinó la manera d'encobrir i formalitzar el repartiment de la comissió generada per la venda de mascaretes i altre material de protecció durant l'emergència sanitària.

La relació amb el grup Quirón

"Santo Sadurní", "Orilla-Roja": El Ministeri de Transports s'inventa topònims castellans en ple caos de RENFE

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

Un cop més, l'administració central demostra el seu menyspreu cap a la llengua catalana

 

L'estació de Rodalies de Mataró, amb usuàris esperant trens que no circulen, el 26 de gener del 2026 Autor/a: Jordi Pujolar

 

 

Llengua, Política 26.01.2026 09.30 h 

Redacció 

 

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del govern espanyol ha tornat a demostrar el seu menyspreu per la llengua i la toponímia catalana i per Catalunya en general en una nota de premsa enviada diumenge sobre la represa del servei de Rodalies. En el document, difós inicialment a través d'un tuit, s'utilitzen denominacions franquistes i fins i tot inventades per referir-se a localitats catalanes, una flagrant vulneració de la legislació vigent sobre toponímia oficial. El tuit, que va generar una onada de crítiques a les xarxes socials, ha estat esborrat poc després, sense cap explicació oficial.

La nota de premsa, emesa per informar sobre la tornada del servei de Rodalies després d'inspeccions a 69 punts de la xarxa ferroviària catalana, llistava diverses línies afectades amb noms que recorden l'època de la dictadura franquista, quan es va imposar la castellanització forçada dels topònims catalans. Un exemple clar és la referència a la línia R15, descrita com a

El mateix govern espanyol que no cedeix amb Catalunya traspassa cinc noves competències a Euskadi

 

 

El País Basc es converteix en la primera comunitat a gestionar la prestació d'atur, despesa que l'Estat compensarà posteriorment 

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la celebració del dia de la Constitució a Madrid. Data de publicació: dissabte 06 de desembre del 2025, 13:18 Localització: Madrid Autor: Javier Barbancho

 

 

Redacció

Divendres, 16 de gener de 2026

 

La cessió de competències per part de l’Estat a Catalunya és una qüestió ben complicada, que requereix anys de converses i negociacions, així com assolir el vistiplau de la dreta i extrema dreta més catalanòfoba, i sempre fa perillar l’estabilitat del suposat govern progressista espanyol, motiu pel qual no es tiren endavant. Ho hem vist amb el traspàs de les competències d’immigració o el que se suposava que seria un finançament singular per a Catalunya per compensar l’esforç fiscal que fa (acord que ha acabat sent un model aplicable a cada comunitat, i que no soluciona ni retorna el milionari dèficit fiscal històric). La situació, però, canvia radicalment quan es tracta de cedir competències a les regions fora del règim comú, és a dir, a Euskadi i Navarra. Precisament, el govern de Pedro Sánchez ha tancat un acord amb el lehendakari Imanol Pradales per a traspassar cinc noves competències a Euskadi, entre elles la prestació de l’atur o les prestacions familiars no contributives de la Seguretat Social. Així, el País Basc es converteix en la primera regió que gestionarà el servei d’atur, a la vegada que també és la primera a assumir la competència sobre els subsidis i la desocupació. El finançament d’aquestes cinc competències es farà a través del Cupo derivat del Concert Econòmic.

Tots dos governs tenien diferències que finalment sembla que han aconseguit llimar. L’acord feia mesos que estava pactat i s’ha formalitzat el matí d’aquest divendres, després d’haver-se tancat dijous a última hora de la nit, precisament el dia abans de la Comissió Mixta de Transferències que se celebra aquest 16 de gener. Així, l‘Estat espanyol transfereix a Euskadi les competències sobre les

La revisió de la frontera entre Andorra i l’estat espanyol fa aflorar set punts de discrepància

 

PAÍS - ANDORRA

 

 

Els treballs tècnics, reactivats arran del conflicte del planell de la Tosa, són a punt d'acabar · La primavera del 2026 hi haurà una reunió decisiva a Madrid

 

 

 

 REDACCIÓ

04.12.2025 - 16:2 | Actualització: 04.12.2025 - 22:52

 

 

La revisió històrica de la frontera entre Andorra i l’estat espanyol encamina la fase final després de dècades de divergències cartogràfiques i dos anys llargs de treball tècnic bilateral. Les dues delegacions han identificat set punts de discrepància que hauran de ser resolts en el marc d’una comissió mixta, que és previst que es reuneixi la primavera del 2026 a Madrid.

El ministre portaveu andorrà, Guillem Casal, ha confirmat que la fase tècnica “està pràcticament tancada” i que es preveu culminar-la abans d’acabar l’any. Aquest pas permetrà traslladar tota la informació a la comissió mixta, que haurà de negociar i decidir quin traçat és l’escadusser en cadascun dels set punts oberts. Casal ha subratllat que Andorra

Eurovisió decideix que Israel participi en l'edició del 2026 i Espanya es retira

 

 

EUROVISION

 

L'Assemblea General de la UER ha acceptat aquest dijous en votació les reformes del festival 

 

 

 

 

  Guillem Barrera
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 4 de desembre de 2025. 18:49
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'Assemblea General de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), organitzadora del Festival d'Eurovisió, han acceptat aquest dijous en votació les reformes del festival plantejades per l'organització d'Eurovisió i han decidit no apartar Israel del concurs. La moció ha sigut adoptada per majoria de 738 vots, davant de 264 vots en contra i 120 abstencions. Just després d'aquesta decisió, Radiotelevisió Espanyola (RTVE) ha anunciat la retirada d'Espanya del festival i ha complert amb la seva promesa de no participar si ho feia Israel. El Consell d'Administració de RTVE va acordar el mes de setembre passat que Espanya es retiraria d'Eurovisió si Israel en formava part pel "genocidi" a Gaza i l'"incompliment sistemàtic" d'aquest país de les normes del mateix concurs.

La sortida del Festival implica a més que RTVE no emetrà la final d'Eurovisió 2026, que se celebrarà a Viena (Àustria) el pròxim 16 de maig, ni les semifinals prèvies del concurs, que es faran els dies 12 i 14. Al seu compte de la xarxa social X, el president de la Corporació, José Pablo López, ha publicat un missatge després de la reunió:

La fiscalia europea veu frau en la diplomàcia europea durant l’etapa Borrell

 

 

ESPAÑA - DIPLOMACIA

 

 

La investigació, de moment, compta amb tres detinguts

 

 

L'exministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell | ACN

 

 

Quico Sallés

03/12/2025

 

La Fiscalia Europea té “fortes sospites” de frau en la licitació d’un programa de nou mesos per a la formació de diplomàtics joves el 2021-22 que es va dur a terme al Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) de la Unió Europea, amb seu a Brussel·les. És a dir, en l’etapa en què al capdavant d’aquest servei hi havia el socialista espanyol i actual director del CIDOB Josep Borrell. De fet, Borrell va inaugurar aquests cursos segons la mateixa publicitat de l’entitat el 13 d’octubre de 2022.

Segons explica la Fiscalia Europea, a través de dos comunicats, la investigació ja s’ha cobrat tres detencions. Una de les arrestades és Federica Mogherini, exvicepresidenta de la Comissió Europea (CE) i exalta representant per a la Política Exterior i de Seguretat en el període 2014-2019 i rectora de la institució. La licitació va dels cursos va ser oferida pel servei diplomàtic de la UE i es va adjudicar al Col·legi d’Europa a Bruges. Els investigadors tenen indicis que aquest col·legi, o els seus representants van ser informats de la licitació, dels criteris i de les condicions abans de publicar-se oficialment.  

La fiscalia manté la investigació del cas pels delictes de frau en el mercat públic, corrupció, conflicte d’interessos i violació del secret professional. De moment, els tres detinguts, que a més de Mogherini també hi ha un funcionari de la Comissió Europea i un alt funcionari del Col·legi a Bruges, han estat

L’Audiència Nacional colla el PSOE perquè entregui tots els pagaments en metàl·lic entre 2017 i 2024

 

 

ESPAÑA

 

 

 

 

Maria Garcia | Dimecres, 3 de desembre de 2025

 

L’Audiència Nacional continua collant el PSOE pel ‘cas Koldo’, i ara insisteix que el partit ha d’entregar la relació de tots els pagaments en metàl·lic fets entre 2017 a 2024, no només els referents als investigats. El tribunal desestima així la petició d’aclariment feta pel PSOE en relació a l’entrega dels pagaments, i remarca que he satisfer la demanda de la Fiscalia, que precisament sol·licitava les dades de tots els pagaments que hagin pogut rebre càrrecs, simpatitzants i treballadors del partit.

El magistrat Ismael Moreno remarca en la resolució publicada aquest dimecres que l’informe policial posa de manifest l’existència de certes comunicacions relatives a pagaments en metàl·lic del PSOE a José Luis Ábalos i Koldo García, les quals “no constarien, malgrat tot, ni per dates ni pels seus imports, en la informació facilitada” pel PSOE en aquesta causa. El magistrat considera que són

El fiscal admet que el cas contra els Pujol es va iniciar amb Vicky Álvarez, pagada amb fons reservats

 

JUDICI ALS PUJOL

 

L'advocat de l'Estat afirma que la publicació dels comptes dels Pujol per 'El Mundo' "no és revelació de secrets" 

 

 

 

Mayte Piulachs
Vídeo: Martí Torres
Barcelona. Dimecres, 26 de novembre de 2025. 10:53
Actualitzat: Dimecres, 26 de novembre de 2025. 14:05
Temps de lectura: 2 minuts 

 

El fiscal anticorrupció Fernando Bermejo ha admès que la investigació contra la família Pujol Ferrusola es va iniciar amb la denúncia de l’exparella del primogènit, Vicky Álvarez, primer a la policia espanyola i després al jutjat, el 2013, a partir de la qual Hisenda (Seplac) va investigar la situació tributària de Jordi Pujol Ferrusola. Amb aquest reconeixement, en la tercera sessió del judici contra els Pujol, aquest dimecres, el fiscal Bermejo ha denegat que fos una “investigació prospectiva”, denunciada per les defenses dels Pujol i dels empresaris acusats, i també ha defensat l'actuació dels agents de la Udef, de la policia espanyola. Això no obstant, el fiscal no ha citat Álvarez com a testimoni clau en aquest judici, ja que  va cobrar fons reservats de l’Estat espanyol per aquesta declaració, segons va desvelar el comissari jubilat José Manuel Villarejo, integrant de la policia patriòtica del PP, en l’operació Catalunya. "Ningú va obligar Victoria a anar a declarar", ha arribat a afirmar el fiscal. Álvarez només ha estat citada per la defensa de Mercè Gironès, l'exdona de Pujol Júnior, i en podria renunciar.

Acabada la intervenció del fiscal i dels dos advocats de l'Estat, el judici es reprendrà el pròxim 11 de desembre, on el tribunal de l'Audiència Nacional haurà de resoldre

L’Audiència espanyola manté Jordi Pujol al judici malgrat el seu estat de salut

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

El tribunal li permetrà de seguir el judici per videoconferència de Barcelona estant

 

 

 

 Ot Bou Costa

24/11/2025 | Actualització: 24.11.2025 - 11:55 

 

L’Audiència espanyola ha refusat d’apartar el president Jordi Pujol del judici contra la seva família, que comença aquest matí mateix. Ho havia demanat el seu advocat, Cristóbal Martell, esgrimint el fràgil estat de salut del president, que té noranta-cinc anys i tot just la setmana passada rebé d’alta hospitalària després d’una pneumònia. Els metges forenses que n’han avaluat l’estat han conclòs que Pujol té un deteriorament cognitiu moderat, cosa que posa en dubte que estigui en condicions físiques ni cognitives de comparèixer en un judici i que tingui capacitat processal per a defensar-se. La seva dona, Marta Ferrusola, que tenia Alzheimer, ja fou apartada de la causa per les mateixes raons abans de traspassar, l’any passat. L’Audiència, tanmateix, ha decidit de mantenir-lo en el judici, per bé que li permetrà de declarar de Barcelona estant.

Pujol és acusat juntament amb els seus set fills –Jordi, Marta, Josep, Pere, Oriol, Mireia i Oleguer–, la seva ex-jove –Mercè Gironès– i una desena d’empresaris afins a l’extinta Convergència Democràtica de Catalunya –entre els quals Carles Sumarroca, Luis Delso i Carles Vilarrubí. El president Pujol és acusat d’haver aprofitat la seva posició política “per teixir una xarxa de clientelisme” a fi d’enriquir-se ell, la seva família i uns quants empresaris afins a Convergència. 

Segons l’escrit d’acusació de la fiscalia anticorrupció espanyola, els diners que la família atribueix a la deixa són, en realitat, els beneficis d’unes comissions que cobraven en canvi de concedir concursos públics a empreses de confiança. L’escrit indica que, presumptament,

L’advocat general del TJUE avala l’amnistia als CDR I Exiliats acusats de terrorisme, malversació i el gruix de la llei

 

 

MÓN - EUROPA 

 

 

En les seves conclusions, desmunta l'argument del Tribunal de Comptes i del Suprem segons els quals la llei afecta els interessos financers de la UE i nega que es tracti de cap autoamnistia

 

Xevi Buigas i Edu Garzón, acusats en l'operació Judes, a la gran sala del TJUE el 15 de juliol passat.

 

Josep Nualart Casulleras

13.11.2025 - 10:30 | ctualització: 13.11.2025 - 11:54

 

 

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala l’amnistia dels tretze CDR acusats de terrorisme en l’operació Judes: recomana al tribunal que respongui a l’Audiència espanyola que el fet d’aplicar-los la llei d’amnistia no s’oposa de cap manera a la directiva europea contra el terrorisme perquè no significaria deixar impunes delictes que vulneren greument els drets humans. A més, afegeix que la llei d’amnistia no trenca el principi d’igualtat.

Els arguments de l’advocat general són molt contundents: “La directiva [europea contra el terrorisme] no inclou cap disposició que prohibeixi expressament l’ús de mecanismes d’extinció de la responsabilitat penal, com l’amnistia.” Més: “El criteri determinant per a avaluar aquesta compatibilitat rau en la seva conformitat amb les exigències mínimes derivades del dret internacional, en particular el dret humanitari, i amb els estàndards jurisprudencials establerts, en particular, pel Tribunal Europeu dels Drets Humans.”

En aquest sentit, diu que la llei d’amnistia “compleix els estàndards jurisprudencials establerts pel TEDH: per una banda, sembla haver-se aprovat en un context real de reconciliació política i social i no constitueix una autoamnistia. Per una altra banda, no inclou violacions greus de drets humans, entre les

Villarejo acusa davant la justícia andorrana el govern de Mariano Rajoy de l'operació per fer caure el BPA

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

Assegura que també volia investigar a AndBank però no li van permetre per la sospita que hi havia comptes del Rei 

 

 

 

 

Marta Lasalas / Mayte Piulachs
Barcelona. Dimarts, 4 de novembre de 2025. 20:05
Actualitzat: Dimarts, 4 de novembre de 2025. 20:18
Temps de lectura: 3 minuts 

 

El comissari jubilat José Manuel Villarejo ha tornat a responsabilitzar el govern de Mariano Rajoy de l'operació que va provocar la desaparició de la Banca Privada d'Andorra (BPA). L'expolicia ha declarat aquest dimarts davant la jutgessa d'instrucció d'Andorra que investiga el paper que va tenir l'executiu espanyol i l'andorrà en la liquidació d'aquell banc enmig de les pressions de la policia patriòtica per aconseguir els comptes bancaris de la família Pujol. "He ratificat totes les meves declaracions", ha assegurat el comissari, que també ha reconegut l'autoria i l'autenticitat dels documents en què es relata l'operació policial i la intervenció de l'executiu de Rajoy que va acabar provocant la desaparició del banc. 

Villarejo, que abans de comparèixer ha assegurat que havia rebut "moltes amenaces" per no declarar, ha ratificat que "sense dubte" la Moncloa estava rere l'operació. "És evident. Una qüestió d’aquesta entitat no la fa un comissari o un coronel del CNI o un guàrdia civil o un capità o un comandant. És una operació d’alt nivell, en què presidència de govern d’un país d’un altre intervé al tema, com apareix a les meves notes d’intel·ligència", ha insistit.

Els germans Cierco, propietaris de la Banca Privada d'Andorra, van denunciar que havien rebut pressions de policies espanyols i que, davant la negativa a facilitar-los informació confidencial, es va fer pública una nota d'alerta del Tresor dels Estats Units (FINCen) amb informació errònia, facilitada per Espanya, sobre suposat blanqueig de capitals des del BPA, que va acabar provocant el tancament del banc.

Comptes del rei

[VERGONYA] Negociar amb Espanya sempre costa molt car

 

 

El govern de Sánchez s’oblida de la prioritat de defensar l’oficialitat del català a la UE

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, parla al costat del canceller alemany, Friedrich Merz Data de publicació: dijous 18 de setembre del 2025, 23:07 Localització: Madrid Autor: Borja Puig de la Bellacasa / Pool Moncloa

 

 

Joan Puig

Diumenge, 2 de novembre de 2025

 

 

De cobrar per avançat a un engany general del govern espanyol als partits catalans
El govern espanyol per venjança per el trencament de Junts no ha demanat incloure l’oficialitat del català a la Unió Europea a l’agenda de la pròxima reunió de ministres d’Afers Europeus del 17 de novembre. Amb aquesta lamentable actuació demostra la seva poca credibilitat.
Dissabte era l’últim dia que els estats membres podien demanar a la presidència del Consell de la UE -que ostenta Dinamarca fins al desembre- incloure un tema a l’agenda de la trobada i, segons han indicat fonts diplomàtiques, el govern d’Espanya no ha proposat discutir l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE.

Cap govern espanyol estima la llengua catalana, utilitzant un suposada estima per enganyar els partits catalans
Fa uns dies, els governs d’Espanya i Alemanya van signar una declaració conjunta en què van anunciar que havien acordat obrir un “diàleg bilateral” sobre el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la UE.

Català, llengua marginada a Espanya

En marxa el cop d’Estat judicial del mateix espanyolisme que va perseguir el moviment independentista

 

 

Un tribunal de majoria conservadora, que ja va fer-ne de les seves contra l'independentisme, jutja el fiscal general per revelació de secrets, que nega els fets

 

 

 

La façana del Tribunal Suprem, aquest dimecres durant la declaració del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Orti Data de publicació: dimecres 29 de gener del 2025, 10:05 Localització: Madrid Autor: Miquel Vera

 

 

Maria Garcia

 

Dilluns, 3 de novembre de 2025

 

El Tribunal Suprem jutja des d’aquest dilluns el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, acusat d’un presumpte delicte de revelació de secrets per suposadament haver filtrat dos correus electrònics en què l’advocat de la parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso admetia que Alberto González Amador havia defraudat a Hisenda. 

Un fet insòlit en la història de l’Estat espanyol, però que el moviment independentista català va avisar que succeiria si no es feia net a les instàncies judicials hereves del franquisme. 

Ara, Ortiz, denunciat per una acusació particular (la parella d’Ayuso en qualitat de perjudicat), sis acusacions populars (entitats i partits que mai demostren el seu biaix, com ara l’Associació Professional i Independent de Fiscals, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Madrid, Manos Limpias i la Fundación Foro Libertad y Alternativa, que agrupa Vox i Hazte Oír), s’enfronta a peticions que varien entre quatre anys de presó, la suspensió de tres anys d’ocupació i sou, una inhabilitació i multes vàries de milers d’euros. 

El tribunal que el jutjarà tampoc no promet garanties, ja que és de majoria conservadora; ja vam veure molts dels seus membres en acció durant la persecució judicial contra l’independentisme pel Procés i pel Tsunami Democràtic.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/en-marxa-el-cop-destat-judicial-del-mateix-espanyolisme-que-va-perseguir-el-moviment-independentista/ 

 

S’ha mort Tejero, figura clau del cop d’estat del 23-F impulsat per Juan Carlos

 

 

UN FATXENDA MENYS

 

Els darrers anys va fer aparicions públiques en homenatges oficials de la Guàrdia Civil i criticant el procés català

 

 

 

  Nura Portella
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 23 d'octubre de 2025. 13:27
Temps de lectura: 1 minut 

 

 

23.10.2025 - 13:38

Actualització: 23.10.2025 - 13:52

 

L’ex-tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, executor del cop d’estat del 23-F, s’ha mort a 93 anys a València. Tejero era una figura històrica de l’extrema dreta espanyola, que encara havia protagonitzat escàndols els darrers anys, com ara quan va participar en un acte oficial de la Guàrdia Civil, va denunciar Artur Mas i va ser escortat per agents de la policia espanyola per accedir al funeral de Franco.

 

"Tejero va celebrar el 33è aniversari del 23-F a una caserna de la guàrdia civil

 

El 23 de febrer de 1981 va capitanejar l’assalt al congrés espanyol en l’intent de cop d’estat durant la

El sistema judicial continua maltractant els independentistes represaliats

 

 

(IN)JUSTICIA ESPANYOLA 

 

 

L'Audiència de Barcelona suspèn el judici per la protesta 'holi' contra el sindicat ultraespanyolista policial Jusapol i no ho comunica a Alerta Solidària, la defensa dels joves persegutis

 

 

Detall del cordó policial a la Via Laietana amb els manifestants independentistes a la banda esquerra, el 29 de setembre del 2018 (Horitzontal). Data de publicació: dissabte 29 de setembre del 2018, 11:19 Autor: Josep Molina

 

 

 

Maria Garcia

Dilluns, 20 d'octubre de 2025

 

 

El sistema judicial espanyol continua fent-ne de les seves per tal de maltractar i empitjorar el tràngol dels independentistes represaliats. Segons ha denunciat aquest dilluns l’entitat antirepressiva Alerta Solidària, s’ha suspès el judici contra els quatre joves independentistes represaliats per la protesta ‘holi’ de 2018, convocada com a resposta a la manifestació del sindicat policial i ultraespanyolista Jusapol; tanmateix, l’entitat, que defensa els joves acusats, no ha rebut cap comunicació oficial per part de l’Audiència de Barcelona, on s’havia de celebrar el judici, sinó que se n’ha assabentat per altres vies, i exigeix ara tant una resposta com una comunicació oficial.

El judici contra els quatre joves independentistes represaliats per protestar contra l’acte d’homenatge als agents responsables de les càrregues policials de l’1-O organitzat per Jusapol havia de celebrar-se a l’Audiència de Barcelona els dies 3, 5 i 6 de novembre. Malgrat estar previst i