L’executiu també reclama que s’acordin mesures d’afers interns i seguretat com la protecció d'infraestructura crítica
Imatge de l'edifici Berlaymont, la seu de la Comissió Europea
Data de publicació: dimecres 18 de setembre del 2024, 18:33
Localització: Brussel·les
Autor: Unió Europea
Agències
Dijous 28-11-2024
La Comissió Europea ha enviat un avís a Espanya perquè apliqui
normatives de temes de migració i economia digital. Juntament amb altres
26 estats membres, l’executiu ha donat un termini de dos mesos per
rebre resposta sobre la transposició de lleis que no s’han efectuat i
per a les que el termini per fer-ho ha caducat recentment. Per una
banda, la Comissió reclama a 23 estats no haver complert la
implementació a nivell nacional de polítiques d’alt nivell de
ciberseguretat a tota la UE. D’altra banda, també hi ha hagut una manca
del compliment de transposició per part de 24 països de la UE referent a
la protecció d’infraestructures crítiques i sectors clau d’amenaces
naturals o atacs terroristes, entre d’altres.
A partir d’aquí, si la resposta que envien els estats membres, dins el
termini dels dos pròxims mesos, no és validada per la Comissió o les
alternatives que es proposen des dels diferents 26 estats advertits no
són “satisfactòries”, l’executiu comunitari enviarà un dictamen motivat
que amenaci de portar els estats membres als tribunals.
Esclata una nova via d'investigació sobre l'ofensiva policial contra el Procés
Nervis Villalobos, en la compareixença d'aquesta tarda al Congrés/Pool Congreso
Quico Sallés
28-11-2024, 20:30h
PP i Vox s’han esgargamellat a intentar desacreditar l’únic compareixent
d’aquest dijous a la tarda a la comissió d’investigació del Congrés
sobre l’operació Catalunya.
Ha estat un testimoni esgarrifós i amb sorpresa. Tant és així que ha
relatat les maniobres de la política patriòtica, amb la suposada ajuda
de la fiscalia i la judicatura, per intentar embolicar el règim
bolivarià i el Tresor dels EUA a través del Principat d’Andorra. Ha
estat el testimoni de Nervis Gerardo Villalobos, exviceprimer ministre d’Energia de Veneçuela entre el 2002 i el 2006.
Un enginyer elèctric que ha denunciat diversos agents de la Unitat de
Delinqüència Fiscal i Financera (UDEF), del Cos Nacional de Policia, el
fiscal anticorrupció José Grinda i fins i tot, el jutgeJuan Carlos Peinado,
el que empaita Pedro Sánchez i la seva parella, Begoña Gómez.
Villalobos ha relatat les pressions de membres de la policia patriòtica
per tal de delatar informació sobre els fons que presumiblement tenia la
família Pujol a Andorra, en concret, a la Banca Privada d’Andorra.
Una imatge de la comissió de l’Operació Catalunya/Congreso Pool
Els denunciants defensen que la regularització que va fer el rei emèrit va ser il·legal
Marta Sánchez Iranzo Foto: Europa Press Barcelona. Dilluns, 25 de novembre de 2024. 08:18 Actualitzat: Dilluns, 25 de novembre de 2024. 10:13 Temps de lectura: 2 minuts
Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José
Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com
Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributàriava ser il·legal, tot
i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que
la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva
situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el
febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta
contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues
diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del
2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense
especificar els tipus de delictes que investigava.
Pagaments irregulars
Els fets que denuncien són uns ingressos multimilionaris per part del
rei a través de la fundació Zagatka, presidida pel seu cosí Carles
d'Orleans, que va arribar a pagar 8 milions d'euros per serveis privats de Joan Carles I i
de l'exempresari mexicà Allen Jesús Sanginés Krause. En el seu moment,
no va declarar a Hisenda aquests ingressos, però el febrer del 2021 va
presentar unes autoliquidacions de cinc exercicis fiscals, en concret,
del 2014 al 2018, per evitar la sanció. Els denunciants asseguren que
els fets encara no han prescrit i que la Fiscalia va advertir l'emèrit
que s'havia iniciat una investigació per possibles infraccions
tributàries. Tanmateix, els advocats de Joan Carles I
van defensar en el seu moment que els escrits de la Fiscalia avisant
Joan Carles I no detallaven el motiu de les investigacions.
Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i
José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com
Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributàriava ser il·legal, tot
i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que
la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva
situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el
febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta
contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues
diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del
2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense
especificar els tipus de delictes que investigava.
21. November 2024 um 13:30Ein Artikel von Eckart Leiser
Trotz des hoch entwickelten Talents der Spurenbeseitigung bei
Korruptionsskandalen im Land kommen immer wieder Skandale ans Licht, und
das gegenwärtig „am laufenden Band“. Ein bekanntes Beispiel der
Spurenbeseitigung war die „Kasse B“ der Rechtspartei PP. Aus der bezog
nach Enthüllungen von Luis Bárcenas, lange Zeit Schatzmeister dieser
Partei, die gesamte Führungsriege der Rechtspartei, der Regierungschef
Mariano Rajoy eingeschlossen, jahrelang ein zweites Gehalt – aus
Korruptionsgeldern. Von Eckart Leiser.
Dieser Beitrag ist auch als Audio-Podcast verfügbar.
Damals tauchte ein Zettel in den Medien auf mit einer von Bárcenas
erstellten handschriftlichen Liste der Empfänger, einer davon mit der
Abkürzung „M. Rajoy“. Wer das wohl war? Aus derselben Kasse von
Bestechungsgeldern wurde seinerzeit der Millionen teure Umbau der
Madrider Parteizentrale finanziert. Als Bárcenas dann während der
Ermittlungen gegen ihn Datenträger mit weiteren Beweisen vorlegen
wollte, war es zu spät: Sein Büro in der Zentrale der Volkspartei war
„gesäubert“ worden: alle Datenträger vernichtet. Und eine in seinem
Privatbereich aufbewahrte Kopie hatten Einbrecher entwendet. Geradezu
filmreif. Am Ende wurde Bárcenas zu zwei Jahren Haft verurteilt – wegen
illegaler Finanzierung des Umbaus der Parteizentrale. Er blieb der
Einzige in diesem Skandal, der ein Gefängnis betrat.
Nach einigen ruhigeren Jahren kommen die Korruptionsskandale zurzeit
aber zurück, und zwar „Schlag auf Schlag“. Dieser Tage wurde Eduardo
Zaplana, Ex-Regierungschef der autonomen Region Valencia
El film de Ronan Farrow per a Max assenyala Espanya com a exemple de l'ús antidemocràtic del programari espia Pegasus
Àlex Montoya Barcelona. Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:23 Actualitzat: Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:32 Temps de lectura: 5 minuts
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè
tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels
meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow,
obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies
Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de
programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment
consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística
convertida en el documentalSurveilled: bajo escucha,
que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow
va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples
casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein.
Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu
periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que
principalment venen a governs, i que participen d'una indústria
multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur
d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo,
treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat
de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que,
fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo,
troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no
només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental,
també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels
primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de
categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya,
el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li
explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre
de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les
tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem
testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de
l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més
dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de
l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa
israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones
infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el
Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils
d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res
que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la
investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental
que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el
Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el
documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol
com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta
tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet
servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en
l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi,
crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del
consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim,
però resulta especialment significatiu que la investigació d'un
periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a
tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España
ha fet de Pegasus
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè
tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels
meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow,
obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies
Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de
programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment
consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística
convertida en el documentalSurveilled: bajo escucha,
que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow
va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples
casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein.
Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu
periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que
principalment venen a governs, i que participen d'una indústria
multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur
d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo,
treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat
de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que,
fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo,
troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no
només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental,
també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels
primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de
categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya,
el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li
explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre
de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les
tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem
testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de
l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més
dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de
l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa
israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones
infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el
Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils
d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res
que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la
investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental
que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el
Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el
documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol
com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta
tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet
servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en
l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi,
crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del
consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim,
però resulta especialment significatiu que la investigació d'un
periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a
tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España
ha fet de Pegasus
Max ha estrenat avui el documental Surveilled
El dit a la nafra espanyola
En la seva investigació, Farrow posa el dit a la nafra espanyola,
mostrant un moment tan impactant com el d'Elies Campo fent la diagnosi
del telèfon de la seva germana, dient-li amb un evident nus a la gola
que tot el que hi ha al seu mòbil ha estat espiat. O quan explica que
els seus pares, metges investigadors, han vist exposades dades tan
delicades com els historials i les patologies dels seus pacients, més
enllà de fotografies i converses privades. L'escandalós cas català
apareix constantment en el documental, i el periodista deixa clar, per
si algun espectador s'ho pregunta, que el govern espanyol no va
respondre les nostres peticions per comentar el tema”.
L'escandalós cas català apareix constantment en el documental, i el
periodista deixa clar, per si algun espectador s'ho pregunta, que el
govern espanyol no va respondre les nostres peticions per comentar el
tema
Abans, Ronan Farrow s'ha entrevistat amb
responsables i treballadors de la corporació israeliana NSO, que diuen
allò que podem esperar: “És igual el què diguin els titulars, fem del
món un lloc millor. No entenen que no vigilem les masses, no infringim
l'intimitat de gent innocent”, diu una. “Ens molesta l'ús inadequat
d'aquest sistema, però ens importa el cost que podria tenir no entrar en
el mòbil d'un criminal, d'un assassí o d'un pedòfil”, diu un altre. Tocar el violí i justificar el que no té justificació per motius més grans que la vida.
Una altra cosa és el que confessa un extreballador d'NSO disposat a
parlar sense permís de l'empresa, això sí, sense mostrar la cara i amb
la veu distorsionada. Ves qui el pot culpar, per voler mantenir el seu
anonimat. Recorda que va marxar d'allà, com d'altres companys, després
de l'assassinat de Jamal Kashoggi. I quan el periodista li pregunta pels governs que són clients de Pegasus, el primer que cita és... bingo! Espanya.
Però també es parla d'Itàlia, dels Països Baixos i, fora d'Europa, dels
Emirats Àrabs, Kuwait, l'Aràbia Saudita, i uns quants països africans.
60 minuts són més que suficients per denunciar al món una conclusió
clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I Espanya
s'ha apuntat a la festa
Posant el focus en els Estats Units, el documental navega en la idea que l'administració Biden està preocupada per l'ús que es pugui fer d'una tecnologia estrangera,
pels perills interns que pot suposar. No tant per si la seva
utilització atempta o no contra els drets humans. “Necessitem que els
nostres experts sàpiguen què passa fora dels Estats Units. No ens oposem al fet que l'FBI compri la tecnologia per estudiar-la. La qüestió és si volem que la facin servir.
Hem de garantir que les autoritats l'utilitzin de manera coherent amb
les nostres llibertats civils”, apunta el congressista Jim Himes: “Hi ha
una eina espectacular que podria caure en mans d'iranians, nord-coreans
o xinesos, i seria irresponsable no deixar que l'FBI la faci servir.
Segurament de tant en tant se n'abusarà, però no podem permetre que els
dolents es quedin amb una tecnologia que nosaltres no volem. Si ho
pensem, fa por”.
Si li volem posar algun però al, d'altra banda apassionant documental Surveilled: bajo escucha, és la seva minsa durada.
Però 60 minuts són més que suficients per denunciar al món una
conclusió clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I
Espanya s'ha apuntat a la festa.
José Antich Barcelona. Dimecres, 20 de novembre de 2024. 21:20 Temps de lectura: 3 minuts
És molt probable que els militars deixessin d'aparèixer a les
primeres planes dels mitjans de comunicació quan, en un acte audaç i
sens dubte valent, l'aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va designar Carme Chacón ministra de Defensa el 2008.
Va ser un moviment sense precedents fins aquell moment a la història
d'Espanya: una dona jove i embarassada del seu primer fill assumia, a 36
anys, el Ministeri de Defensa. Tot i que han passat molts anys, alguns
comentaris a les casernes d'aquells dies encara són irreproduïbles i els
inicis de Chacón no van ser certament fàcils, ja que per a molts
militars era la confirmació inequívoca que el seu protagonisme seria a
partir de llavors molt diferent. Aquell "¡Capitán, mande firmes!"
en la presa de possessió, després de passar revista a les tropes,
embarassada de set mesos, va simbolitzar un abans i un després, i dels
militars només se'n va parlar a fogonades quan sortia alguna notícia de malestar a l'exèrcit, sempre a través de membres retirats.
Hi va haver un petit revival arran de l'esclat de la pandèmia de covid-19 el març del 2020. Pedro Sánchez va declarar aleshores l'estat d'alarma i el confinament domiciliari obligatori
a tota la població espanyola i els militars van ser part de l'equip de
comunicació de la crisi inicialment. Més o menys, durant un mes,
representants de les Forces Armades, la Policia Nacional i la Guàrdia
Civil van formar part de l'equip de crisi que compareixia a televisió,
fins que els uniformats van desaparèixer. El fet que el
L’organisme també urgeix Espanya a vetllar per l’ús de la llengua catalana en el sistema de salut i en l’àmbit judicial
Pla obert de l'exterior de l'edifici del Consell d'Europa, situat a Estrasburg. Imatge del 7 de setembre de 2021. (Horitzontal)
Data de publicació: dimarts 21 de setembre del 2021, 16:51
Autor: Albert Cadanet
El Consell d’Europa ha instat l’Estat a garantir l’ensenyament en català “a tots els nivells” educatius. L’organisme ha publicat una sèrie de recomanacions dirigides a les autoritats espanyoles després que el passat mes de setembre fes públic un informe
en què afirmava veure amb “gran preocupació” la sentència del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena un 25% de classes en
castellà a l’escola si una família ho demana, i considerava
la decisió “incompatible” amb compromisos ratificats per l’Estat en
virtut Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. L’organisme també ha instat el govern espanyol a vetllar per l’ús de la llengua catalana en el sistema de salut i en l’àmbit judicial.
“El comitè d’experts està profundament preocupat per una sèrie de decisions judicials adoptades pels tribunals superiors de justícia autonòmics i confirmades pel Tribunal Suprem, l’execució de les quals ha generat incerteses sobre l’ús de la llengua en l’ensenyament en diverses comunitats autònomes”, assenyalava el Consell d’Europa en l’informe publicat el passat mes de setembre.
Ara, el Comitè d’Experts de la Carta Europea de Les Llengües
Regionals i Minoritàries ha aprovat una
La imatge de
l'advocat de Puigdemont enmig d'una mar d'acusats en aquest macrojudici
era colpidora, però no l'ha defugida, per fer visible la persecució
contra ell
Josep Casulleras Nualart
18.11.2024 - 19:28
Actualització: 18.11.2024 - 21:24
La imatge era colpidora: la testa inconfusible de Gonzalo Boye
sobreeixint enmig d’una mar policromada de desenes d’acusats asseguts
en una de les grans sales de vistes que té l’Audiència espanyola en
l’edifici llòbrec de San Fernando de Henares, a prop de Madrid. És una
imatge que Boye no ha volgut defugir, perquè, com a advocat, hauria
pogut demanar de seure al costat del seu lletrat, Eduardo García Peña.
Però, ja que el volien al banc dels acusats, hi ha volgut ser, vestit
amb pantalons, americana i corbata blava, no pas amb la toga que sí que
duien la desena d’advocats catalans que l’han acompanyat en aquest
tràngol. Perquè, a desgrat de la tranquil·litat i la confiança que ha
exhibit en tot moment, abans de començar el judici, durant el recés i
també a l’acabament de la sessió, l’acusació és molt seriosa i ha
arribat viva fins avui, malgrat la fragilitat de les proves. La fiscalia li demana nou anys i nou mesos de presó i la inhabilitació com a advocat.
El mig centenar d’acusats que hi ha en aquesta causa, batejada “operació
Mito”, tenen peticions de pena molt altes per delictes contra la salut
pública (tràfic de cocaïna, fins a quatre mil quilos intervinguts),
d’emblanquiment de capitals i falsedat documental, per exemple. A Boye
l’acusen d’haver ajudat a ocultar l’origen il·lícit de prop de nou-cents
mil euros que van intervenir a l’aeroport de Madrid a cinc dels acusats
el febrer del 2017, quan anaven a Colòmbia; i concretament d’haver
falsificat contractes de compra-venda de lletres de canvi. Boye ho nega,
afirma que els diners no provenien del narcotràfic, sinó d’una de les
persones a qui els hi van intervenir i que li va demanar ajuda per a
recuperar-los perquè els volia invertir en els seus negocis. Hi ha
proves de l’acusació que trontollen, i n’hi ha que pràcticament són
invalidades amb documentació de darrera hora que ha aconseguit d’aportar la defensa de Boye.
Un judici gros, per narcotràfic i amb molta gent acusada. Ingredients
típics per a enviar-los tots a la seu fosca de
L'excap d'Afers Interns de la Policia compareix per segona vegada a la
comissió d'investigació de l''Operació Catalunya' i aporta noves proves
Captura de pantalla de l'excap d'Afers Interns de la Policia, Marcelino Martín-Blas, a la comissió de l'Operació Catalunya
Data de publicació: dimarts 19 de novembre del 2024, 12:11
Localització: Madrid
Autor: Redacció ACN
Agències - Dimarts 19-11-2024
L’excap d’Afers Interns de la Policia Marcelino Martín-Blas ha afirmat aquest dimarts a la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya del Congrés que molts dels informes de la UDEF que afectaven Catalunya es manipulaven amb finalitats polítiques, tal com consta en una gravació d’una conversa del 2012 entre l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb Eugenio Pino i el comissari Villarejo, on aquests afirmen que la UDEF els ha “salvat” en la trama Gürtel i a Catalunya. “Hi havia alguns funcionaris que no feien el que havien de fer”, ha sentenciat. També ha situat l’inici de l’Operació Catalunya en una reunió que va tenir lloc el 2012 a la qual va assistir l’actual vicesecretari del PP Esteban González Pons.
Martín-Blas ha comparegut per segona vegada davant la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya després que
la setmana passada va aportar diversa documentació que situava
Fernández Díaz, Villarejo i l’exnúmero dos d’Interior Francisco Martínez
al capdavant de l’Operació Barna, o Operació Catalunya.
També ha ratificat que l’Operació Catalunya es va iniciar en una reunió que va tenir lloc al voltant del 21 de setembre del 2012
a la qual hi havia l’actual vicepresident del parlament Europeu i
vicesecretari general del PP Esteban González Pons, el ja desaparegut
expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino, i altres membres de la
cúpula del PP.
Aquest dimarts ha aportat nova documentació que,
entre altres, apunta que va ser l’exdirector adjunt operatiu de la
Policia Eugenio Pino –i no ell- qui va filtrar a El Mundo una captura de
pantalla sobre suposats comptes dels Pujol a Andorra. També ha apuntat
alguns mitjans que participaven en l’estratègia mediàtica per difondre
les informacions falses, com ‘El Mundo’ i Ana Rosa Quintana. També ha
afirmat que Victoria Álvarez i Javier de la Rosa van rebre pagaments de
fons reservats i del mateix PP.
Foto: Europa Press Barcelona. Dimarts, 19 de novembre de 2024. 07:47 Temps de lectura: 2 minuts
Una de les principals ferides obertes després de la DANA al País
Valencià és quan es va alertar als ciutadans del perill del temporal.
Mentre que el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón defensa la seva gestió de la crisi, altres institucions es van decidir a alertar abans. Segons informa elDiario.es, el dilluns 28 d'octubre, 24 hores abans que la riada arrasés desenes de pobles, l'ambaixada del Japó va llançar una alerta per mail als
seus ciutadans residents a l'Estat espanyol i turistes advertint-los
dels perills del temporal. En canvi, la Generalitat va enviar les
alertes als mòbils dels ciutadans poc després de les 20 hores del 29
d'octubre.
L'ambaixada japonesa va enviar un mail alertant dels perills de la
DANA. La institució japonesa es va basar en els advertiments penjats a
la web de Protecció Civil, depenent del Ministeri d'Interior, els quals
al seu temps es basaven en els avisos de l'Agència Estatal de
Meteorologia (AEMET).
En el text, les autoritats japoneses alertaven de les zones amb més
risc, destacant Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa i el País Valencià.
"Aquest tipus de canvis climàtics són difícils de predir amb precisió i
es recomana mantenir-se actualitzat amb la informació més recent", s'avisava al correu i demanava "preparar-se per a situacions d'emergència",
“garantir-ne la seguretat evitant riscos innecessaris” o "verificar
acuradament les condicions climàtiques i de trànsit abans de
desplaçar-se i considerar si és segur viatjar".
Una de les principals ferides obertes després de la DANA al País
Valencià és quan es va alertar als ciutadans del perill del temporal.
Mentre que el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón defensa la seva gestió de la crisi, altres institucions es van decidir a alertar abans. Segons informa elDiario.es, el dilluns 28 d'octubre, 24 hores abans que la riada arrasés desenes de pobles, l'ambaixada del Japó va llançar una alerta per mail als
seus ciutadans residents a l'Estat espanyol i turistes advertint-los
dels perills del temporal. En canvi, la Generalitat va enviar les
alertes als mòbils dels ciutadans poc després de les 20 hores del 29
d'octubre.
L'ambaixada japonesa va enviar un mail alertant dels perills de la
DANA. La institució japonesa es va basar en els advertiments penjats a
la web de Protecció Civil, depenent del Ministeri d'Interior, els quals
al seu temps es basaven en els avisos de l'Agència Estatal de
Meteorologia (AEMET).
En el text, les autoritats japoneses alertaven de les zones amb més
risc, destacant Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa i el País Valencià.
"Aquest tipus de canvis climàtics són difícils de predir amb precisió i
es recomana mantenir-se actualitzat amb la informació més recent", s'avisava al correu i demanava "preparar-se per a situacions d'emergència",
“garantir-ne la seguretat evitant riscos innecessaris” o "verificar
acuradament les condicions climàtiques i de trànsit abans de
desplaçar-se i considerar si és segur viatjar".
El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha nomenat el
tinent general Francisco José Gan Pampols com a vicepresident per a la
recuperació econòmica i social. El membre de l’exèrcit de terra, nascut a
Figueras el 1958, estava retirat. Segons informa el govern valencià,
entre les seves funcions, hi haurà el disseny d’un pla de recuperació i
coordinarà les taques de reconstrucció i normalització econòmica. També
presidiria la comissió interdepartamental que coordinarà tots els
departaments implicats en la reconstrucció després de la dana. Gan
Pampols va ingressar a l’acadèmia militar el 1975 i ha estat cap de
diferents operacions, entre elles, de l’equip de reconstrucció
provincial a Quala e Naw, a l’Afganistan.
Durant la seva carrera militar, va anar ascendint de grau fins arribar a
ser tinent general el 2016. Ha participat en nombroses operacions i
missions de pau en diferents països. El 1995 com a cap d’operacions a la
missió de
Desenes d'informes amb investigacions prospectives eren al sistema
informàtic de la Direcció Adjunta Operativa i han estat entregats a la
comissió d'investigació del Congrés
Jorge Fernández Díaz i M. Rajoy, en una imatge d'arxiu/EP
Ara ja no es podrà dir que l’operació Catalunya
no existia o que és un invent mediàtic. Si aquest dimarts l’excomissari
en cap de la poderosa Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de
Policia, Marcelino Martín Blas, ja apuntava la
seva existència en la seva compareixença al Congrés, els documents
aportats confirmen que el Ministeri de l’Interior tenia controlades les
investigacions contra el Procés. Així es constata amb un dels documents aportats pel comissari a la comissió d’investigaciódel Congrés, a la qual ha tingut accés El Món.
Un document de sis pàgines on s’acredita que la Direcció Adjunta Operativa
-el cap de la qual és el màxim comandament uniformat del cos i que
només depèn del director general de la policia, del secretari d’Estat de
Seguretat i del ministre de l’Interior– tenia incorporades al Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació (GATI) les investigacions prospectives sobre la família Pujol, Artur Mas, dirigents de CDC, d’ERC, gestors, exparelles, empresaris
o simplement, sospitosos de ser simpatitzants amb la causa
independentista. El registre al GATI de la DAO implica que no només en
tenien coneixement la cúpula policial i d’Interior, sinó que es
codificaven. Fins i tot, després de l’etapa de Jorge Fernández Díaz.
Martín Blas, en una imatge d’arxiu/EP
Una munió d’investigats, tot registrat al sistema informàtic anomenat GATI
Avisen que
advertiran qualsevol irregularitat en el judici que comença dilluns a
l'Audiència espanyola, en què es demanen nou anys i mig de presó a Boye
Josep Casulleras Nualart
14.11.2024 - 13:08
Actualització: 14.11.2024 - 13:51
Un grup de tretze advocats internacionals han adreçat una carta al fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz, en què li expressen la preocupació per l’acusació contra Gonzalo Boye
de falsedat documental i emblanquiment de diners del narcotràfic en el
macrojudici que començarà dilluns a l’Audiència espanyola. La fiscalia
demana nou anys i mig de presó i la inhabilitació de Boye com a advocat.
Els signants de la carta, que són advocats i juristes de prestigi
d’Alemanya, Suïssa, França, els Països Baixos, Bèlgica, Itàlia, el Regne
Unit i els Estats Units, dubten de les garanties d’aquest procediment
contra Boye, ateses les pressions i la persecució de què ha estat
víctima arran del seu paper com a advocat del president Carles
Puigdemont i dels exiliats catalans; es declaren preocupats per
l’impacte que pot tenir per a la professió d’advocat en conjunt; i
avisen que observaran amb deteniment el judici per si hi ha
irregularitats o no es tenen en compte adequadament les proves de
descàrrec sobre Boye.
“Ens preocupa especialment que els càrrecs contra el senyor Boye es
puguin percebre com una extensió de les pressions que ha rebut d’ençà de
la seva implicació en la defensa dels clients catalans després del
referèndum del 2017”, diu la carta, a la qual ha tingut accés VilaWeb.
“Sembla que aquesta implicació ha fet augmentar l’escrutini sobre ell,
la qual cosa
La Fiscalia acusa Boye de blanquejar diners de Sito Miñanco i ara un dels encausats sosté que els diners són seus
Mayte Piulachs
/ Marta Lasalas Foto: Carlos Baglietto Barcelona. Diumenge, 10 de novembre de 2024. 05:30 Temps de lectura: 3 minuts
Una nova prova esquerda l’acusació que manté la Fiscalia contra l’advocat Gonzalo Boye. A vuit dies de l’inici del judici, el tribunal de l’Audiència Nacional ha rebut un escrit de l’acusat Manuel Pedro González Rubio, el qual sosté que els 889.620 euros que li van comissar a l’aeroport de Madrid el 2017, no eren de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco i
condemnat per narcotràfic, sinó d’ell. Aquesta és la primera versió que
va donar González Rubio i que després hauria canviat, juntament amb
altres acusats, que van asssegurar que Miñanco volia tenir aquests diners a Colòmbia.
La Fiscalia demana 5 anys i 9 mesos de presó per al penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó
pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a
González Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.
Una nova prova esquerda l’acusació que manté la Fiscalia contra l’advocat Gonzalo Boye. A vuit dies de l’inici del judici, el tribunal de l’Audiència Nacional ha rebut un escrit de l’acusat Manuel Pedro González Rubio, el qual sosté que els 889.620 euros que li van comissar a l’aeroport de Madrid el 2017, no eren de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco i
condemnat per narcotràfic, sinó d’ell. Aquesta és la primera versió que
va donar González Rubio i que després hauria canviat, juntament amb
altres acusats, que van asssegurar que Miñanco volia tenir aquests diners a Colòmbia.
La Fiscalia demana 5 anys i 9 mesos de presó per al penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó
pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a
González Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.
La detenció de l'inspector Óscar Sánchez augmenta els dubtes sobre aquesta omnipotent i polèmica unitat policial
Imatge d'arxiu de dos agents de la Policia Nacional / CNP
Quico Sallés
10-11-2024
“Què cony és la UDEF?”, diuen que el president Jordi Pujol va
preguntar, tot escamat, quan es van difondre les informacions sobre els
fons que podria tenir a Andorra. A partir d’aleshores, la UDEF
va ser un tot un papus de la política i un passatger habitual en el
llarg viatge del Procés. UDEF és l’acrònim de la Unitat de Delinqüència
Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional. La unitat dels esborranys que
van implicar Xavier Trias amb informacions falses,
dels informes contra Artur Mas o dels onírics i falsos atestats de
l’operació contra els Pujol amb l’inspector Álvaro Ibáñez, l’inspector en cap del grup 24 d’aquest òrgan policial. Amb TIP 89140, aquest és l’agent signant de tots els atestats i l’home que va incorporar proves com el pendrive de la família, que va acabar amb una condemna a l’exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino.
La UDEF és una unitat policial poderossíssima i que, des de la seva
creació l’any 2005, ha tingut plens poders i la complicitat
generosíssima del ministeri fiscal i de bona part de l’alta
magistratura, dels tribunals superiors, de l’Audiència Nacional i del
Tribunal Suprem. De fet, un dels seus responsables va ser el comissari
José Luis Olivera, un dels principals caps visibles de l’operació
Catalunya i home d’absoluta confiança de Jorge Fernández Díaz com a
director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim
Organitzat (CITCO). Tot aquest poder, però, sempre qüestionat per
experimentats advocats que defensaven investigats per aquesta unitat, ha
patit ara un cop fortíssim. En concret, la detenció de l’inspector Òscar Sánchez, alies L’anodí, cap de la UDEF a la Brigada Provincial de Madrid.
Un arrest sorprenent perquè, segons avançava Vozpópuli i van confirmar fonts del Ministeri de l’Interior i de l’Audiència Nacional, li van trobar a casa seva vint milions d’euros dins una paret i un milió d’euros al despatx de casa seva.
La investigació, a càrrec d’Afers Interns, feia setmanes que es portava
a terme sota la direcció del titular del jutjat central d’instrucció
número 1 de l’Audiència Nacional, el magistrat Luis de Jorge. La
detenció ha suposat una sacsejada duríssima en aquesta unitat omnipotent
que ha marcat l’agenda política dels darrers anys en la política
catalana i també bona part de l’espanyola.
Part de la droga intervinguda fa tres dies a Algesires que ha portat a l’arrest de l’inspector/CNP
20 milions emparedats, llicències de VTC i el Bernabéu
