TV3, direcció dictatorial i oficina de recol·locació

 

 

OPINIÓ

 

 

"Utilitzar els diners de la ciutadania per premiar submissions, descatalanitzar els mitjans públics i utilitzar-los com a eina per promoure un sentiment de pertinença a Espanya és corrupció"

 

 

  

 

 Víctor Alexandre
03/03/2026 20:41 

 

 

“Aturem l’arbitrarietat. 3Cat, oficina de recol·locació” és un lema del Comitè d’Empresa de TV3 que expressa la indignació de la major part dels treballadors de la casa davant el ‘cortijo’ particular en què la direcció i el Govern de Catalunya (PSC al sol, i ERC a l’ombra) l’han convertida. I dic ‘cortijo’ perquè la maniobra forma part d’una operació espanyolitzadora en la línia que temps enrere demanava José Borrell, en considerar que calia “desinfectar Catalunya”. 

I és que per als nacionalistes espanyols, l’independentisme és una infecció. D’acord amb aquesta política, de la TV3 de l’etapa vinculada al Primer d’Octubre no en resta absolutament res. A Madrid es va contemplar la possibilitat

Tejero va dir al seu fill la nit abans del 23F que la presa del Congrés era "per ordre del rei"

 

 

23-F

 

Un fill del colpista Tejero insisteix en la "traïció" al seu pare dels qui "havien donat les ordres" 

 

 

  Jordi Martín
Barcelona. Dimecres, 4 de març de 2026. 12:08
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

"La nit prèvia al 23 de febrer, en la intimitat de la llar, el meu pare, el Tinent Coronel Antonio Tejero Molina, ens va comunicar el que el deure li exigia: la presa del Congrés per ordre del Rei i amb el suport de l'estament militar. La meva mare i nosaltres vam escoltar en silenci, assumint el pes d'una missió que marcaria les nostres vides per sempre", ha afirmat Ramón, un dels sis fills del colpista. Sobre la nit del mateix 23F, Tejero fill assevera que a casa seva es va viure el

Els EUA retiren avions de Morón i Rota davant la negativa de Sánchez a donar suport a l'atac contra l'Iran

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

Robles obre la porta a usar les bases americanes a Espanya tan sols per a evacuacions humanitàries

 

 

Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2026. 14:08
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Els Estats Units han mobilitzat fins a onze avions cisterna de les bases espanyoles de Morón de la Frontera (Sevilla) i Rota (Cadis) per reubicar-los en altres bases europees des de les quals sortir a donar suport a les maniobres de guerra contra l'Iran. Un moviment que s'ha produït aquest diumenge a la tarda davant la negativa del govern espanyol que s'utilitzin les bases nord-americanes en territori espanyol com a enclavament per a l'operació Fúria Èpica. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha admès que els avions cisterna americans han sortit de les seves bases "perquè des d'aquí no anaven a executar cap actuació". 

El conveni de Defensa entre els Estats Units i Espanya que regula l'ús de les bases militars de Morón de la Frontera i Rota estipula que qualsevol operació militar que suposi un ús de les instal·lacions fora de l'estipulat requereix una autorització del govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez, que ha condemnat l'atac "unilateral i sense suport internacional" dels Estats Units i Israel a l'Iran, assenyala que des de les bases americanes a Espanya no s'ha donat cap suport a l'operació i així continuarà sent. L'única excepció serien operacions d'evacuació per motius humanitaris, segons ha precisat Robles.

El govern espanyol ha descartat taxativament que Espanya segueixi els passos del Regne Unit, França i Alemanya i es declari disposada a donar suport als Estats Units en la seva ofensiva contra l'Iran. "En tot el que depengui de la decisió de la sobirania d'Espanya, nosaltres no participarem en cap acció militar", ha asseverat també aquest dilluns el ministre de Transformació Digital, Óscar López. La ministra Robles ha reiterat el mateix missatge aquest dilluns i ha assenyalat que la postura espanyola és el suport a les vies diplomàtiques i al dret internacional. "El poble iranià és el que s'ha d'alliberar", ha valorat.

Albares: "No s'utilitzen i no s'utilitzaran les bases per a res que no estigui dins del conveni"

Documents 23F | Líders del PSOE i UCD van avalar un cop d'estat civil-militar amb un general com a president

 

 

23-F 

 

 

Un document anònim de la Guàrdia Civil revela el paper d'alguns partits en trames colpistes prèvies al 23F 

 

 

 

 David González
Barcelona. Dimecres, 25 de febrer de 2026. 17:43
Actualitzat: Dijous, 26 de febrer de 2026. 11:44
Temps de lectura: 6 minuts 

 

 

El novembre del 1980, quatre mesos abans de l'intent de cop d'estat del 23F, hi havia en marxa fins a tres tipus d'operacions colpistes per fer caure el govern de la Unió de Centre Democràtic (UCD), que presidia Adolfo Suárez, i crear un nou règim polític a Espanya. Aquestes maniobres implicaven no només sectors militars, sinó també polítics. Una d'aquestes trames, que preveia el nomenament d'un general com a president d'un govern format per militars, independents i membres dels partits, estava avalada per alguns líders del PSOE i la UCD. Així s'exposa en un document anònim de la Guàrdia Civil, provinent dels arxius del Ministeri de l'Interior, que forma part de la documentació sobre el cop d'estat del 23 de febrer del 1981 desclassificada pel govern espanyol i que es pot consultar íntegrament aquí. 

El document manuscrit detalla tres tipus de conxorxes prèvies al 23F: "operacions civils", "operacions militars" i "operacions mixtes civicomilitars". Les operacions civils, amb participació de destacades figures de la transició política espanyola, inclouen polítics i partits democràtics com el PSOE, la UCD i AP. Se subdivideixen, a la vegada, en quatre grups. El primer és el de les d'"ideologia democristiana", la direcció de la qual s'atribueix a un dels pares de la Constitució, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, i a la qual es donen "escasses possibilitats de prosperar". El segon grup correspon a les d'"ideologia mixta", el promotor de les quals és Rodolfo Martín Villa, que proposava un govern mixt PSOE-AP presidit per Manuel Fraga, amb una viabilitat "molt escassa". 

 

Document desclassificat del 23F

 

 

El tercer grup d'operacions o maniobres "civils" contra el govern Suárez inclou les d'"ideologia socialista". A la vegada, les subdivideix en dues tipologies. La primera, les de "caràcter civil", per dur a terme una moció de censura pactant amb un grup dissident d'UCD i aconseguint l'abstenció del PCE. Se li atorga "molt escassa" viabilitat. El segon tipus és la "civil amb complement militar", que a les

El PCE nega la veracitat d’un dels documents del 23-F desclassificats i denuncia un emblanquiment de Juan Carlos

 

 

Món - Espanya

 

Denuncia que hi ha molts documents sobre el cop d'estat que no s'han fet públics

 

Enrique Santiago, secretari general del PCE, en una imatge d’arxiu. Fotografia: PCE.

 

 

Redacció Europa Press

26.02.2026 | Actualització 26.02.2026-11:45 

 

Enrique Santiago, secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE), ha denunciat una “operació claríssima d’emblanquir” la figura de Juan Carlos I amb la desclassificació dels documents sobre l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Segons Santiago, respon a una estratègia per a rebaixar la implicació del rei espanyol en el cop i, de fet, ha posat en entredit la versemblança dels documents negant-ne la veracitat d’un en concret.

 

Quins interrogants continuen oberts després de la desclassificació de documents del 23-F?

 Es tracta d’un document de la direcció general de la policia espanyola sobre el PCE amb data de l’11 de maig de 1981. Recull una nota confidencial a Santiago Carrillo, secretari general del partit aleshores, avisant-lo del perill “que representa deixar que l’extrema dreta imperi en el mercat negre del rumor, les declaracions del [nom censurat] i, encara més greu, incidir en la suposada implicació del rei en el cop”.

Segons que diu aquest document, es va avisar Carrillo que l’extrema dreta volia implicar la monarquia en l’intent de cop d’estat i “destruir-la com a institució democràtica”. Tot seguit, avisa que hi ha un “escac i mat a la monarquia, proposat per l’extrema dreta”.

 

 

“Aquesta nota no existeix de cap manera”

El CESID va detectar una reunió confidencial entre Juan Carlos i Milans del Bosch després del 23-F

 

 

MÓN - ESPANYA

 

El rei espanyol volia assegurar-se que el judici del 23-F no afectava negativament la monarquia

 

 

 

Arnau Lleonart i Fernàndez

25.02.2026.| Actualització 25.02.2026-14:53h

 

El CESID –l’organisme d’intel·ligència espanyol predecessor del CNI– va recollir que Juan Carlos I s’havia reunit de manera confidencial amb alguns dels principals autors del cop d’estat del 23-F poc abans del judici per aquells fets. L’objectiu, segons que recullen els informants, era evitar que la corona espanyola “no sortís lesionada del procés”. Aquesta revelació forma part dels documents secrets del 23-F que ha desclassificat el govern espanyol.

Segons que s’explica en una nota interna del CSID del 5 de febrer de 1982, titulada “Sobre entrevistes de S.M. El Rei amb militars implicats en el ’23-F'”, algú “molt important” de la casa reial espanyola es va entrevistar amb el general Alfonso Armada “matisant amb ell comportaments relatius a la vista oral del procés [judicial]”. Tot seguit, s’explica que també es va voler reunir amb el tinent general Jaime Milans del Bosch, però que aquest darrer va exigir que l’entrevista fos sense intermediaris. Arran d’això, va ser rei Juan Carlos I mateix qui s’hi va reunir d’amagat.

 

 “En aquests cercles d’opinió s’assegura que, en efecte,

“Un cop constitucional, amb la Corona i la coalició d’UCD i PSOE”: el 23-F, desclassificat

 

 

COP D'ESTAT 23F

 

 

Desenes de documents es difonen a través de la web de la Moncloa amb detalls inèdits de la rebel·lió de 1981 

 

 

Antonio Tejero a la tribuna del Congrés durant el 23-F / Europa Press

 

Quico Sallés

25/02/2026 14:22  

 

Finalment, aquest migdia la web de la Moncloa ha publicat una munió de documents desclassificats sobre el cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Una llista de desenes de documents aportats pel ministeri de l’Interior, per les direccions general de la Policia i de la Guàrdia Civil, així com del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) així com del ministeri d’Exteriors. Transcripcions de comunicacions, manuscrits de preparació del cop, converses, sessions del consell de guerra, el paper de l’aleshores monarca Joan Carles de Borbó o els informes d’anàlisi policial sobre els fets que els cossos i forces de seguretat de l’Estat sobre la rebel·lió militar. 

Curiosament, el primer document desclassificat de la llista és una joia. Una conversa telefònica entre el tinent coronel Antonio Tejero, i l’únic civil condemnat pel cop, Juan Garcia Tarrés. Una conversa telefònica quan Tejero es trobava dins el Congrés de Diputats i en la qual, Garcia Tarrés li comenta les maniobres del general Alfonso Armada, un dels intel·lectuals del cop, per intentar formar un govern alternatiu amb ell com a membre destacat. Precisament, en aquesta conversa es denota com s’estructurava el cop amb Tejero com a punta de llança, amb l’expressió “La victòria és per a Espanya, aguanta Antonio”.

 

Part del document manuscrit sobre el 23F desclassificat

  

“Un cop constitucional o a la turca”

Junts reclama a Sánchez que desclassifiqui els documents del 17-A i les clavegueres de l’estat

 

MÓN - ESPANYA

 

 

ERC assegura que el president espanyol prova de tapar els seus problemes de gestió i de lideratge

 

 

 

 

 23.02.2026 | Actualització: 23.02.2026 - 10:45

 

El govern espanyol desclassificarà demà els documents relacionats amb l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981, coincidint amb els quaranta-cinc anys dels fets. L’anunci fet pel president espanyol, Pedro Sánchez, ha generat reaccions immediates de Junts i ERC, que han rebut la iniciativa amb escepticisme.

 

Sánchez anuncia que demà desclassificarà els documents del 23-F 

 

El secretari general de Junts, Jordi Turull, considera que la desclassificació “serà interessant per fer arqueologia política”, però que no n’hi ha prou. En una atenció als mitjans a l’estació de Sants, ha reclamat que també

Quins són els documents del 23-F que encara són secrets?

 

 

MÓN - ESPANYA - 23F

 

 

Entre els documents, hi ha les escoltes del CESID durant el 23-F i les comunicacions entre la casa reial espanyola i la Moncloa

 

 

 

 

L’Elefante Blanco: un bar de cites eròtiques de Madrid amaga la clau més fosca del 23-F

Junts reclama a Sánchez que desclassifiqui els documents del 17-A i les clavegueres de l’estat

Redaccció

23.02.2026|Actualització: 23.02.2026 - 12:02

 

 

La desclassificació dels documents de l’intent de cop d’estat del 23-F és una reivindicació històrica de molts sectors i grups polítics, especialment per treure l’entrellat de la implicació de l’ex-rei espanyol Juan Carlos. Demà, segons el president espanyol, Pedro Sánchez, s’aprovarà el decret de desclassificació i, una volta ho publiqui el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) –previsiblement dimecres–, es podrà consultar lliurement tota la documentació al portal oficial de la Moncloa.

Entre els materials que encara resten classificats, hi ha el sumari íntegre del judici, conservat al Tribunal Suprem espanyol. El dossier inclou vuitanta-nou lligalls amb enregistraments originals i declaracions dels implicats. També s’hi afegeixen

Ayuso critica que saber català sigui un supòsit d’arrelament de migrants

 

LLENGUA CATALANA 

 

 

La presidenta de la Comunitat de Madrid amenaça amb portar-ho a la justícia

 

 

 

 

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha criticat aquest divendres que saber català es consideri un supòsit d’arrelament dels migrants que optin a la regularització extraordinària que prepara el govern espanyol. 

La dirigent popular ho ha denunciat després que ahir ERC digués que havia pactat amb el govern espanyol una esmena al nou reial decret de regularització extraordinària per incloure el català com un argument d’inclusió social i comunitària. 

"Una vegada més, els socialistes pretenen saltar-se la llei per construir un país destrossant tota Espanya. La Comunitat de Madrid farà els passos necessaris als tribunals contra Sánchez per evitar aquesta ocurrència il·legal que, a més, és xenòfoba", ha escrit a ‘X’. 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/70105/ayuso-critica-saber-catala-sigui-suposit-darrelament-migrants 

 

Un jutjat obliga Verges a col·locar la bandera espanyola a l'exterior de l'Ajuntament i fa retirar estelades de fanals

 

 

El consistori ho acata, però demana un canvi legal que s'adeqüi "a la realitat social i política" dels pobles

 

 

Estelades als carrers de Verges, el 24 de maig del 2019 Autor/a: ACN

 

 

19.02.2026 13.15 h

ACN  

 

 

l jutjat contenciós administratiu 2 de Girona obliga Verges (Baix Empordà) a col·locar les banderes "oficials d'Espanya i Catalunya" a l'exterior de l'Ajuntament i declara "contrària a dret" l'exhibició al balcó d'una "bandera antifeixista amb l'estelada". Segons la resolució, la rojigualda ha d'ocupar "sempre un lloc destacat, visible i d'honor". La sentència, que estima un recurs de l'entitat Impulso Ciudadano, també condemna el consistori a retirar les estelades penjades als fanals de les voreres de la confluència de la C-31 amb la C-252 i GI-634 i resol que és un "símbol de significació partidista o ideològica" que "trenca el deure de neutralitat" de l'administració. El consistori ha anunciat que ho acata, però demana un canvi legal.

La sentència arriba després de l'adopció de mesures cautelars, que ja feia retirar la pancarta amb el lema

Una diputada de Sumar reconeix que la regularització del Gobierno també beneficiarà els delinqüents

 

 

Tesh Sidi, portaveu de Más Madrid, riu de la inseguretat que pateixen els espanyols

 

Tesh Sidi, diputada de Sumar | Europa Press

 

 

12/02/2026 10:45:00h

per

Redacció

 

 

El decretàs del Gobierno per regularitzar mig milió d'immigrants il·legals a Espanya està suscitant polèmica. El motiu és que no s'exigiran els antecedents penals, i això obre la porta que molts multireincidents puguin obtenir la residència. Policies i juristes han mostrat la seva preocupació per les conseqüències que tindrà sobre la seguretat dels espanyols. 

 

El Gobierno ha impulsat la regularització massiva d’immigrants | Europa Press

 

 

En ple debat sobre les conseqüències de la regularització massiva, membres del Gobierno opten per la frivolitat. La diputada de Sumar Tesh Sidi s'ha mofat d'un usuari a les xarxes socials que li va recordar el percentatge d'immigrants que cometen delictes a Espanya.

Aquest perfil va recórrer a les estadístiques per afirmar que "hi ha més probabilitat que et robi un immigrant que un espanyol". La diputada de Sumar va respondre que "ara que els nacionalitzarem a tots, tots seran espanyols". Amb un to irònic pretesament graciós, la diputada va reconèixer implícitament que la regularització massiva beneficiarà centenars de multireincidents.

Un exemple de per què s'enfonsa l'esquerra

Els reis, com els funcionaris: Felip VI s'apuja el sou un 1,5%,

 

 

Monarquia 

 

Felip VI cobrarà 290.000 euros bruts anuals, el triple que Pedro Sánchez, aquest 2026 

 

 

 

  Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 12 de febrer de 2026. 13:30
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Felip VI, Letícia i la reina emèrita cobraran aquest 2026 un 1,5% més que l'any passat. Concretament, Felip VI tindrà un sou de 290.000 euros bruts anuals (el triple que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que, segons els pressupostos generals de l'Estat del 2023, els últims que es van aprovar, té un salari de 90.010 bruts anuals), la reina Letícia 160.000 i la reina Sofia, 131.000. L'emèrita s'ha reincorporat en els últims dies a la seva agenda institucional després de la mort de la seva germana Irene, que vivia amb ella al Palau de la Sarsuela però no tenia cap assignació. Cal recordar que, el 2020, després que es conegués que Joan Carles I tenia comptes bancàries a Suïssa, on guardava els més de 60 milions d'euros que li havia regalat un príncep saudí, Felip VI va renunciar a la seva herència i va

Rodalies: la mateixa cantarella de fa 150 anys

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si continuem així, al final Espanya ens reemplaçarà els trens per rucs de càrrega"

 

 

 

 

 

 

Santiago Espot

02/02/2026 

 

 

Corria el 1948 i Winston Churchill va pronunciar a la Cambra dels Comuns britànica les següents paraules: “Aquells que no coneixen la història, estan condemnats a repetir-la”. L’autor original de la frase no és ell, però la fama del polític anglès va col·laborar definitivament a popularitzar-la. Qui gosa discutir una evidència tan clara?

Després de sentir tota mena de canterelles de representants polítics de partits catalans aquests dies sobre el caos de Rodalies, veig que són l’encarnació en persona dels qui definia Churchill. No saben veure més enllà del seu propi melic i creuen que la història de Catalunya comença amb ells.  Que si les legislatures del PP, que si les del PSOE, que si el govern de la Generalitat d’abans o el d’ara… No saben res de res. 

Quan fa cent quaranta-sis anys (1880) es va organitzar el Primer Congrés Catalanista, el seu principal artífex que era Valentí Almirall escrivia això en el “Diari Català” per justificar i promoure l’esdeveniment: “Les nostres comarques no tenen res del que necessiten. En la part material, ni camins, ni canals, ni carreteres” Quina diferència hi ha entre el que deia el pare del catalanisme modern i el que veiem avui cada dia a les televisions? Substituïu els camins per Rodalies, els canals pel corredor del Mediterrani i les carreteres per l’AP-7 i semblarà que encara no s’ha celebrat l’Exposició Universal de Barcelona del 1898. Rius i Taulet encara podria tornar a ser batlle del cap i casal una altra vegada.

Tota aquesta apocalipsi de mobilitat que viu la nació, no va començar ni amb Felipe González ni amb Aznar. Si fa gairebé 150 anys Almirall ja es posava les mans al cap al respecte, d’on dimonis venim?

20 anys dels Papers de Salamanca: l’espoli franquista continua impune i Urtasun ho permet

 

 

El ministre de Cultura abandona la reparació dels documents pendents i facilita la destrucció del patrimoni català a Sixena amb passivitat còmplice 

 

 

El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, en una roda de premsa l'endemà de les eleccions. Data de publicació: dilluns 24 de juliol del 2023, 13:42 Localització: Madrid Autor: Cedida per Sumar

 

 

Joan Puig

Diumenge 1 de Febrer 2026

 

 

El trist paper d’un ministre català amb l’espoli franquista

Fa exactament 20 anys del primer trasllat massiu dels Papers de Salamanca a l’Arxiu Nacional de Catalunya (31 de gener de 2006), però l’espoli franquista del 1939 segueix viu: uns 34.000 documents (prop del 5% del total) continuen retinguts a Salamanca, incloent-hi fons municipals, maçònics i de la Causa General. La Comissió de la Dignitat denuncia amb duresa “20 anys d’incompliments vergonyosos” de la llei del 2005 i acusa el ministre Ernest Urtasun de manca total de voluntat política i de traïció a la memòria històrica. Des del 2023, Urtasun només ha ofert paraules buides i actes propagandístics: no ha reactivat la comissió mixta Generalitat-Estat (bloquejada des del 2021), ignora les demandes de restitució completa i perpetua la injustícia franquista.

“La memòria no es fa amb discursos, sinó amb fets”, ha afirmat Josep Cruanyes, que exigeix accions immediates. El menyspreu es repeteix al cas Sixena:

Adif ha deixat d'invertir 5.000 milions d’euros a Catalunya des de l'any 2010

 

 

CRISI FERROVIÀRIA

 

Un informe de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya titlla el buit inversor "d'endèmic" 

 

 

 

Aleix RamírezFoto

Foto: Europa Press

Barcelona. Divendres, 30 de gener de 2026. 16:10

Temps de lectura: 3 minuts

 

El sector de la construcció pública a Catalunya ha llançat un crit d'alarma sobre l'estat d'abandonament crònic que, segons els seus càlculs, pateixen les infraestructures ferroviàries a càrrec de l'Estat. En un informe presentat aquest divendres, la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) ha quantificat la desinversió acumulada al llarg de més d'una dècada, un dèficit que situa en 5.000 milions d'euros la diferència entre el que es pressuposta i el que s'ha executat realment per l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) des de l'any 2010. Aquesta radiografia financera, elaborada a partir del seu Informe de Licitació anual, dibuixa un panorama de promeses incomplides i execucions raquítiques que, segons la patronal, posen en risc la seguretat i la competitivitat del país. 

La mitjana del grau de compliment dels pressuposts d'Adif per a Catalunya entre 2010 i 2023 no arriba ni a la meitat, situant-se per sota del 50%. No es tracta només d'una tendència històrica, sinó d'una dinàmica que s'ha agreujat en el període més recent: en els darrers tres anys, aquest percentatge de realització ha caigut fins a un mínim insostenible que "amb prou feines arriba al 30%". Aquesta realitat estadística significa, en termes pràctics, que els milions assignats per la modernització de vies, estacions o sistemes de senyalització mai han passat del paper.

La desconnexió entre la planificació anunciada i l'obra realitzada ha generat un buit inversor de dimensions estratosfèriques que el sector qualifica d'"endèmic". Aquesta alarma es produeix en un context social especialment sensible, després de l'accident mortal de Gelida, que va posar el focus sobre l'estat de conservació de la xarxa de Rodalies. El president de la CCOC, Lluís Moreno, ha vinculat amb contundència la manca d'inversió amb la seguretat del servei: "No podem dir que els accidents passen perquè no es licita, però sí que es podrien evitar si s’invertís més, sobretot en manteniment de les infraestructures". Moreno va més enllà, assenyalant que aquest dèficit no només amenaça vides, sinó que també és la causa quotidiana d'"avaries, retards innecessaris i un malestar profund per part de la societat".

El manteniment com a solució dels problemes

L'UCO investiga la parella d’Ayuso per cobrar una comissió milionària en la venda de mascaretes

 

 

CORRUPCIÓ

 

Alberto González Amador s'enfronta a la possibilitat d'un segon judici per corrupció en els negocis i administració deslleial 

 

 

 

Aleix Ramírez
Barcelona. Dijous, 29 de gener de 2026. 08:51
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Des del passat mes de novembre, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil treballa en l'elaboració d'un informe decisiu. L'objectiu de la investigació és analitzar el presumpte encobriment d'un repartiment il·lícit d'una comissió multimilionària entre Alberto González Amador, parella d'Isabel Díaz Ayuso, i Fernando Camino, president del Grup Quirón Prevenció. Aquests fets constitueixen el nucli d'una imputació per corrupció en els negocis i administració deslleial que pesa sobre González Amador, sumant-se així als anteriors càrrecs per frau fiscal i falsificació de documents en el mateix jutjat que ja el va enviar al banc dels acusats. L'informe de l'UCO es preveu que esdevingui el pilar fonamental de l'acusació. Un dictamen que, tal com recull elDiario.es podria obrir la porta a un segon judici pels delictes esmentats. La mateixa ordre judicial que va encetar aquesta nova línia d'investigació, cursada per la magistrada Inmaculada Iglesias, ja insinuava la possibilitat que poguessin aflorar altres delictes com el blanqueig de capitals.

La visió que comparteixen tant la fiscalia com l'acusació popular, exercida pel PSOE i Más Madrid, és que existeixen indicis sòlids que acrediten una operació d'aparença lícita per a cobrir un pagament il·legítim. Concretament, es considera provat de manera indiciària que Alberto González Amador va desemborsar la xifra de mig milió d'euros per l'adquisició d'una societat propietat de l'esposa de Fernando Camino. La peculiaritat rau en el fet que aquesta empresa, amb un volum de facturació insignificant, va ser valorada en una quantitat desorbitada. Segons la investigació, aquest preu excessiu no va ser sinó la manera d'encobrir i formalitzar el repartiment de la comissió generada per la venda de mascaretes i altre material de protecció durant l'emergència sanitària.

La relació amb el grup Quirón

"Santo Sadurní", "Orilla-Roja": El Ministeri de Transports s'inventa topònims castellans en ple caos de RENFE

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

Un cop més, l'administració central demostra el seu menyspreu cap a la llengua catalana

 

L'estació de Rodalies de Mataró, amb usuàris esperant trens que no circulen, el 26 de gener del 2026 Autor/a: Jordi Pujolar

 

 

Llengua, Política 26.01.2026 09.30 h 

Redacció 

 

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del govern espanyol ha tornat a demostrar el seu menyspreu per la llengua i la toponímia catalana i per Catalunya en general en una nota de premsa enviada diumenge sobre la represa del servei de Rodalies. En el document, difós inicialment a través d'un tuit, s'utilitzen denominacions franquistes i fins i tot inventades per referir-se a localitats catalanes, una flagrant vulneració de la legislació vigent sobre toponímia oficial. El tuit, que va generar una onada de crítiques a les xarxes socials, ha estat esborrat poc després, sense cap explicació oficial.

La nota de premsa, emesa per informar sobre la tornada del servei de Rodalies després d'inspeccions a 69 punts de la xarxa ferroviària catalana, llistava diverses línies afectades amb noms que recorden l'època de la dictadura franquista, quan es va imposar la castellanització forçada dels topònims catalans. Un exemple clar és la referència a la línia R15, descrita com a

El mateix govern espanyol que no cedeix amb Catalunya traspassa cinc noves competències a Euskadi

 

 

El País Basc es converteix en la primera comunitat a gestionar la prestació d'atur, despesa que l'Estat compensarà posteriorment 

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la celebració del dia de la Constitució a Madrid. Data de publicació: dissabte 06 de desembre del 2025, 13:18 Localització: Madrid Autor: Javier Barbancho

 

 

Redacció

Divendres, 16 de gener de 2026

 

La cessió de competències per part de l’Estat a Catalunya és una qüestió ben complicada, que requereix anys de converses i negociacions, així com assolir el vistiplau de la dreta i extrema dreta més catalanòfoba, i sempre fa perillar l’estabilitat del suposat govern progressista espanyol, motiu pel qual no es tiren endavant. Ho hem vist amb el traspàs de les competències d’immigració o el que se suposava que seria un finançament singular per a Catalunya per compensar l’esforç fiscal que fa (acord que ha acabat sent un model aplicable a cada comunitat, i que no soluciona ni retorna el milionari dèficit fiscal històric). La situació, però, canvia radicalment quan es tracta de cedir competències a les regions fora del règim comú, és a dir, a Euskadi i Navarra. Precisament, el govern de Pedro Sánchez ha tancat un acord amb el lehendakari Imanol Pradales per a traspassar cinc noves competències a Euskadi, entre elles la prestació de l’atur o les prestacions familiars no contributives de la Seguretat Social. Així, el País Basc es converteix en la primera regió que gestionarà el servei d’atur, a la vegada que també és la primera a assumir la competència sobre els subsidis i la desocupació. El finançament d’aquestes cinc competències es farà a través del Cupo derivat del Concert Econòmic.

Tots dos governs tenien diferències que finalment sembla que han aconseguit llimar. L’acord feia mesos que estava pactat i s’ha formalitzat el matí d’aquest divendres, després d’haver-se tancat dijous a última hora de la nit, precisament el dia abans de la Comissió Mixta de Transferències que se celebra aquest 16 de gener. Així, l‘Estat espanyol transfereix a Euskadi les competències sobre les

La revisió de la frontera entre Andorra i l’estat espanyol fa aflorar set punts de discrepància

 

PAÍS - ANDORRA

 

 

Els treballs tècnics, reactivats arran del conflicte del planell de la Tosa, són a punt d'acabar · La primavera del 2026 hi haurà una reunió decisiva a Madrid

 

 

 

 REDACCIÓ

04.12.2025 - 16:2 | Actualització: 04.12.2025 - 22:52

 

 

La revisió històrica de la frontera entre Andorra i l’estat espanyol encamina la fase final després de dècades de divergències cartogràfiques i dos anys llargs de treball tècnic bilateral. Les dues delegacions han identificat set punts de discrepància que hauran de ser resolts en el marc d’una comissió mixta, que és previst que es reuneixi la primavera del 2026 a Madrid.

El ministre portaveu andorrà, Guillem Casal, ha confirmat que la fase tècnica “està pràcticament tancada” i que es preveu culminar-la abans d’acabar l’any. Aquest pas permetrà traslladar tota la informació a la comissió mixta, que haurà de negociar i decidir quin traçat és l’escadusser en cadascun dels set punts oberts. Casal ha subratllat que Andorra