Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #SpainIsAFascistState#DUI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #SpainIsAFascistState#DUI. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de novembre del 2026

Un regidor del PP clava una bufetada al delegat del govern espanyol a Cantàbria

 

 

CANTÀBRIA

 

 

Pedro Casares ha denunciat una presumpta agressió durant una visita oficial a la fira de bestiar d'Arredondo 

 

 


 

 

Jordi Martín
Foto: Delegación del Gobierno en Cantabria
Barcelona. Dimarts, 3 de novembre de 2026. 12:14
Actualitzat: Dimarts, 3 de novembre de 2026. 13:16
Temps de lectura: 3 minuts
 

 

 

El delegat del govern espanyol a Cantàbria i líder del PSOE càntabre, Pedro Casares, ha denunciat una bufetada per part d'un regidor del PP. El socialista ha presentat una denúncia davant la Guàrdia Civil per una presumpta agressió física i verbal que hauria ocorregut aquest diumenge, durant una visita oficial a una fira ramadera al municipi d'Arredondo. Segons la denúncia, el regidor popular de la localitat de Ruesga, anomenat David Setién, es va acostar a Casares, li va recriminar la seva postura sobre la protecció del llop i en algun moment de la discussió el va bufetejar, cosa que va obligar a la intervenció de l'escorta del representant del govern espanyol a la comunitat càntabra.

Els fets van ocórrer cap al migdia d'aquest diumenge, a la plaça de l'Església d'Arredondo, un municipi d'uns 400 habitants a l'oest de Cantàbria. Allà s'estava celebrant un concurs de cabres, durant la fira de bestiar de Tots Sants. El delegat del govern espanyol a la comunitat, Pedro Casares, va

dilluns, 26 d’octubre del 2026

La Sagrera, quinze anys d’obres i una estació encara sense data d’inauguració

 

ESPANYA - ADIF

 

 

El muntatge de les vuit vies d’alta velocitat marca una nova fita en una infraestructura que havia de funcionar el 2016 i que, segons les previsions actuals, difícilment rebrà passatgers abans del 2031 o el 2032

 

 

El ministre Óscar Puente i l'alcalde Jaume Collboni amb altres autoritats en una visita a l'estació de la Sagrera, dijous 22 d’octubre del 2026. Autor: Cedida a l'ACN

 

 

Gemma Aguilera

26-10-2026

 

La futura estació de la Sagrera ha completat aquests dies el muntatge de les vuit vies d’alta velocitat i es prepara per provar els sistemes de senyalització. La fita representa un nou pas en una de les grans infraestructures ferroviàries pendents de Barcelona, però no significa que l’estació estigui a punt per obrir als viatgers. Quinze anys després de l’inici de les obres, la infraestructura continua sense data d’inauguració. De fet, el novembre del 2025, el director general de Barcelona Sagrera Alta Velocitat (BSAV), Joan Baltà, advertia que caldrien almenys sis anys més de treballs i que difícilment l’estació podria estar a punt abans del 2031 o el 2032. La previsió situa la finalització de l’obra ferroviària a finals del 2026 o principis del 2027, però deixa per als anys següents els treballs necessaris per completar la terminal. La diferència entre tenir les vies instal·lades i disposar d’una estació operativa és, precisament, la clau per entendre per què el muntatge de les vies no acosta més l’horitzó de l’obertura.

Un calendari que ja apuntava al 2016

divendres, 23 d’octubre del 2026

Els acusats per l’operació Judes, amnistiats

 

 

(IN) JUSTICIA ESPANYOLA

 

 

L'Audiència Nacional tanca una de les carpetes més extravagants del Procés

 

 

 


 

 

Quico Sallés

23-10-2026

 

Set anys de malson han acabat pels CDR investigats en el marc de l’operació Judes. La sala penal que presideix el magistrat Félix Alfonso Guevara ha decidit sense més dilacions aplicar l’amnistia a tots els processats en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va desestimar les seves qüestions prejudicials. És a dir, els dubtes induïts per una de les acusacions al Tribunal sobre si en una instrucció judicial per delictes de terrorisme es podia aplicar l’amnistia sense trepitjar el dret de la Unió. El TJUE ho va avalar el passat 16 de juliol. Més de tres mesos després, la sala penal ha aplicat la llei de l’oblit penal per l’independentisme als encausats. 

En la resolució d’arxiu, la sala conclou que a la vista de la resolució del TJUE la llei d’Amnistia “aprovada per reduir tensions institucionals i facilitar un escenari de reconciliació, no compromet l’efecte útil de la Directiva 2017/541 relacionada amb la lluita antiterrorista”. Per tant, no veuen cap impediment per aplicar la llei de l’oblit penal per l’independentisme. De fet, la fiscalia havia defensat l’arxiu de la causa perquè després de la sentència del TJUE eren “faves comptades”. 

 

Part dispositiva de la interlocutòria que allibera els processats per l'operació Judes/QS
Part dispositiva de la interlocutòria que allibera els processats per l’operació Judes/QS

 

 

Set anys de la ràtzia

dimarts, 20 d’octubre del 2026

Creix la llista de socialistes amb patrimoni i negocis immobiliaris en plena batalla per l’habitatge

 

PSOE

 

Les informacions sobre Martínez Salmerón, Mercè Perea i Raquel Ruz eixamplen una polèmica que colpeja el PSOE

 

 

La polèmica perjudica electoralment el PSOE |  EFE

 

 20-10-2026

per E-Notícies 

 

El PSOE afronta un problema incòmode en un dels terrenys on vol disputar la campanya:la vivenda. Les informacions sobre el patrimoni immobiliari i les activitats empresarials de diferents representants socialistes s’acumulen.I obliguen el partit a explicar com encaixen les seves crítiques als grans propietaris amb els interessos privats presents a les seves pròpies files. 

 

Dona de cabell arrissat ros parlant davant de micròfons amb fons vermell i jaqueta de cuir negra
El cas Montse Mínguez va enfonsar la credibilitat del PSOE |  PSOE

 

 

L’episodi més recent afecta Joaquín Martínez Salmerón, diputat socialista per Múrcia. Segons les informacions publicades per El Español, el despatx que va fundar intervé en procediments d’execució hipotecària per a fons d’inversió. També ha transcendit la seva vinculació amb Jomasa Geluk, una societat constituïda el 2023 amb un capital proper al milió d’euros l’absència de la qual en la seva declaració de béns ha denunciat el PP.

El PSOE murcià sosté que ha complert la legalitat i ha declarat el seu patrimoni, i recorda que ha votat per protegir persones vulnerables davant els desnonaments. La documentació patrimonial presentada el 2023 recollia, a més, sis vivendes i apartaments, amb diferents percentatges de titularitat. Aquesta xifra no permet qualificar-lo automàticament de gran tenidor, però afegeix una altra dimensió a la controvèrsia sobre la seva activitat professional i els seus interessos immobiliaris.

El cas Mínguez, punt d’inflexió

Radiografia de la catalanofòbia policial: mossos, agents del CNP i municipals

 

LLENGUA 

 

La majoria de casos denunciats a Plataforma per la Llengua el 2025 es produeixen en tràmits quotidians dels ciutadans

 

Agents de la Policia Nacional lluint banderes d'Espanya, en una imatge d'arxiu / Europa Press

 

 

 Joae Maria Botanch

19-10-2026

 

El respecte pels drets lingüístics dels catalanoparlants continua topant amb una barrera sistemàtica en l’àmbit dels cossos i forces de seguretat presents a Catalunya. Les 23 discriminacions recollides per Plataforma per la Llengua entre gener i desembre de 2025 posa de manifest un degoteig constant d’episodis de catalanofòbia protagonitzats per agents de la Policia espanyola. També n’hi ha dels Mossos d’Esquadra i policies locals de diversos municipis, però són testimonials comparades amb les altres. Lluny de ser fets aïllats, els testimonis descriuen un patró recurrent de menyspreu, coaccions, exigències il·legals de canvi de llengua i, en alguns casos, expedients sancionadors amb relats falsos per justificar la discriminació.  

El 2025, l’ONG del català va rebre denúncies per 176 casos de discriminació lingüística contra els catalanoparlants en l’administració pública, un nou rècord molt superior al de l’any passat. De fet, tots els casos registrats l’any passat per l’entitat presidida per Òscar Escuder representen un augment del 44,3% respecte del 2024. Així mateix, l’informe de discriminacions lingüístiques a catalanoparlants per part de l’Estat espanyol destaca que, en el període 2007-2025, els cossos i forces de seguretat van ser el segon àmbit amb més casos (24,3%), només per darrere de la sanitat pública (34,4%). Durant l’últim any analitzat, van concentrar el 17% de les denúncies.

Els casos recollits per Plataforma per la Llengua evidencien que tràmits quotidians –com renovar el DNI o el passaport, un control de trànsit o una atenció a la via pública– es converteixen sovint en situacions de tensió on s’incompleix la legalitat vigent sobre l’oficialitat del català. L’entitat en defensa de la llengua atribueix aquestes actituds al supremacisme lingüístic castellà latent en les forces de seguretat de l’Estat, a causa de l'”estatisme i la vinculació que té amb la idea hegemònica d’Espanya”. 

 

Usuària fent un tràmit a la comissaria de la Policia Nacional a l’Hospitalet de Llobregat / ACN

 

 

 

El recull complet dels casos registrats durant l’any 2025:

Disturbis a França: risc de contagi a Espanya?

 

 

 


 

 

Nico Salvado

20-10-2026 

 

Part de la classe política creu que és possible que Espanya experimenti disturbis després dels disturbis francesos.

Les terribles imatges de la desolació a París i les principals ciutats han creuat en gran mesura la frontera. Els mitjans de comunicació van fer els seus titulars de la insurrecció francesa. I una sèrie de polítics espanyols creuen que el país no és immune a un efecte contagiós de la violència.

No és d'estranyar, és en el costat més dret del tauler d'escacs polític que aquestes teories s'escolten. La presidenta de la regió de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, traça un paral·lelisme entre els disturbis francesos i les tensions observades a la capital espanyola.

Dilluns, els professors en vaga van interrompre un esdeveniment del seu assessor educatiu. La mateixa Ayuso va ser bloquejada durant 45 minuts en un edifici del centre de Madrid a causa de les protestes. Evoca el risc que els esdeveniments francesos es reprodueixin als carrers de Madrid i acusi part de l'esquerra d'afavorir els enfrontaments polítics. No obstant això, els incidents de Madrid segueixen sent infreqüents amb la destrucció francesa.

Al costat dels nacionalistes, Santiago Abascal, el president de Vox, va publicar dissabte un missatge inflamatori en el seu compte X. El líder de la dreta radical va compartir una foto on veiem dos jubilats despullats als carrers de París amb aquest comentari: “L’esquerra islamista ha arrossegat aquests salvatges al carrer ... els jubilats seran tractats d’aquesta manera a Espanya amb Pedro Sánchez. Cal afegir que aquesta foto és una falsificació feta per la IA, com demostren els nostres col·legues d'Alliberament.

Convergència de crisis

dimarts, 6 d’octubre del 2026

Els 7 del ‘no’

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els perdedors de la votació s’han llançat en tromba contra els set diputats que han decidit dir 'no' a la clara bogeria que haurien significat unes mesures que, per vergonya dels seus proposants, pretenien que no s’apliquessin a Catalunya per convèncer-los que s’abstinguessin"

 

 


 

 

 


 

 

Mentre es consumeix el cap de setmana, Pedro Sánchez ha aconseguit de nou que el món periodístic i polític estiguin pendents dels seus moments de reflexió, en aquest cas després de la derrota en el tràmit de convalidació dels dos decrets llei aprovats recentment pel Consell de Ministres. Qualsevol jurista sap que el primer d’ells ha estat una loteria per a aquells arrendataris als quals vencia en aquestes dates el contracte d’arrendament. Sens dubte aquesta és la raó per la qual Ione Belarra exigia diumenge a Sánchez que dicti un nou decret llei cada mes a partir d’ara: sap que, encara que sigui amb un clamorós frau de llei, aquests decrets llei estarien en vigor fins al moment de debatre’n la convalidació o la derogació, cosa que és tant com dir que encadenant l’un rere l’altre pràcticament tots els contractes que existeixen al nostre país, en algun moment o altre, acabarien podent prorrogar-se els dos anys que aquest decret llei establia en aquest cas. Potser ens hauríem de preguntar si de la mateixa manera els que vencien ara podrien entendre’s forçosament prorrogats com establia el segon dels decrets llei que es van sotmetre a votació. És un debat jurídic que estic convençuda que els afectats portaran als tribunals, però coneixent el perfil del votant del PSOE, força semblant, i viva la paradoxa, als del PP, estic convençuda que molts d’ells hauran respirat alleujats, perquè les mesures proposades -sense una seguretat corresponent que qui no paga el lloguer o ocupa il·legalment un habitatge pugui ser expulsat de forma immediata- cap altra cosa no haurien fet que contreure encara més la ja molt petita i minvant oferta.

A Pedro Sánchez, per tant, l’interessava que els decrets no tiressin endavant, que l’incendi al carrer es dirigís contra el PP (no en va la principal mobilització s’ha produït a la capital de l’Estat) i que el policia dolent en l’escenificació fos Junts, que cada cop s’ha vist més alineat amb

El jutge Llarena aixeca l’ordre de detenció contra Puigdemont i encamina el seu retorn imminent

 

 

EXILI

 

El Suprem suspèn la cerca i captura després de la decisió del Constitucional, però encara no aplica l’amnistia al líder de Junts

 

 

Carles Puigdemont, pendent de l’aplicació de l’amnistia |  Europa Press


06-10-2026

per Redacció

 

Carles Puigdemont té obert el camí per retornar a Espanya sense ser detingut per la causa del procés. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha deixat sense efecte aquest dimarts les ordres nacionals de cerca i captura i detenció contra l'expresident català. La decisió també afecta els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig i té efectes immediats.

El moviment arriba després que el Tribunal Constitucional hagi avalat aplicar l'amnistia a la malversació en el cas de Dolors Bassa. La majoria progressista ha aprovat la resolució per set vots davant dels cinc del sector conservador. Aquest criteri obre la via per revisar la situació d'altres dirigents independentistes afectats pel mateix debat jurídic.

Una suspensió provisional, sense amnistia automàtica

divendres, 2 d’octubre del 2026

La fiscalia defensa la legalitat del tret que li va buidar un ull a Roger Español

 

POLICIA ESPANYOLA - 1-O

 

El judici queda vist per a sentència després dels informes de les defensesa 

 

 

Un moment de la vista de Roger Español d'aquest divendres

 

 

Quico Sallés

2-10-2026 14:36 h

Mercedes García Aran i Francisco Muñoz Conde són dos grans catedràtics de dret penal. De fet, van ser els tòtems de generacions de penalistes que van ser capaços de sintetitzar de manera clara i funcional, els fonaments d’aquesta disciplina. Tots dos partien de la idea que parlar de dret penal és parlar, d’una o altra manera, de violència. Però també advertien, per tal que la ideologia no deformés els fets, que “no tota la violència és jutjada o valorada de la mateixa manera”. Possiblement, cap dels dos eminents juristes haurien imaginat mai tenir un exemple tan clar de la seva tesi com el que s’ha viscut aquestes setmanes a la secció segona de l’Audiència de Barcelona. 

Ha estat el cas de Roger Español contra els quatre policies acusats de buidar-li un ull durant l’operació policial per aturar el referèndum del Primer d’Octubre de 2017. Una vista oral intensa, llarga, un pèl caòtica però interessant per analitzar com el monopoli de la violència que es reserva l’Estat es jutja ell mateix sobre si va fer un ús legítim i legal de la seva força aquell dia. Els policies jutjats, defensats per

El fracàs de Sánchez amb els decrets d’habitatge obre la porta a un eventual avançament electoral

 

ESPANYA

 

 

Junts vota contra els textos aprovats pel Consell de Ministres | El president del govern espanyol apostava per esgotar la legislatura i fer eleccions el 2027, però ara no es descarta una convocatòria immediata 

 

 

E 134 l president del Govern, Pedro Sánchez, i ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, en arribar a una sessió plenària / Eduardo Parra / Europa Press

 

Josep Maria Botanch

2-10-2026 15:52

 

Els decrets d’habitatge que el govern de Pedro Sánchez ha convertit en la seva bandera aquesta setmana han fracassat. Aprovats a correcuita i portats al Congrés a tota velocitat, no s’han pogut convalidar al Congrés després que la negociació iniciada amb Junts descarrilés. Junts per Catalunya ha complert el va anunciar ahir a la nit i els ha tombat. La formació de Carles Puigdemont, reunida ahir a la nit en una executiva nacional d’urgència abans del ple, havia demanat la retirada dels textos per obrir una negociació discreta. La negativa de l’executiu estatal a frenar la tramitació ha abocat la cambra baixa a una votació, que s’ha fet en veu alta i per crida, que ha evidenciat la fragilitat de la majoria de la investidura i que, fins i tot abans, ja ha desfermat els rumors d’un eventual avançament electoral a l’Estat, que podria ser el 29 de novembre. El mateix Sánchez ha fet ús de la

dimarts, 29 de setembre del 2026

El PSOE i Sumar arriben a un acord ‘in extremis’ pel decret Maricarmen, però sense lligar Junts

 

 

ESPANYA

 

El Gobierno tanca la seva disputa interna després d'endarrerir el Consell de Ministres, però encara necessita suports al Congrés

 

 

L'acord permet tirar endavant el decret, a l'espera del Congrés |  Europa Press

 

 

29/09/2026 11:33:00h 

per

Redacció

 

PSOE i Sumar han arribat aquest dimarts a un acord per tirar endavant el denominat decret Maricarmen. El pacte ha arribat després d'una nit de negociacions i ha retardat aproximadament una hora l'inici del Consell de Ministres. El Gobierno resol així la seva disputa interna, però encara no té garantits els vots per mantenir la norma en vigor.

 

Dona de cabell llarg i llis amb ulleres grosses asseguda davant d’un micròfon en una sala de reunions
Junts adverteix que les negociacions amb el Gobierno van malament |  X

 

La pressió s'ha intensificat des del desnonament de Maricarmen, la dona de 87 anys que feia dècades que vivia en un pis del barri madrileny de Retiro. El seu cas ha provocat protestes en diverses ciutats i una acampada a la Puerta del Sol. Mentrestant, l'Executiu intentava tancar unes mesures d'habitatge que feia mesos que negociava sense èxit.

L'acord al Gobierno no assegura el del Congrés

dimarts, 22 de setembre del 2026

L’Estat dilueix la catalanitat de Casals al Congrés

 

 

 

La mateixa operació de «maquillatge» que ja va patir Gaudí durant la visita del Papa  

 

 


 

Joan Puig

21/09/2026 - 21:39 h. 

 

 

L’omissió del cèlebre discurs de l’ONU i el veto al català com a llengua vehicular de l’acte del Dia de la Pau encenen les crítiques contra la temptació de l’Estat d’«espanyolitzar» de forma sistemàtica els grans referents del país.

 

El primer homenatge oficial de les Corts espanyoles a Pau Casals, organitzat avui amb motiu del Dia Internacional de la Pau, ha acabat transformat en un profund focus de polèmica política. El que s’havia anunciat com una fita històrica ha deslligat la indignació de bona part de la societat i el mapa polític català. S’acusa l’aparell institucional de l’Estat de dissenyar un acte a mida per neutralitzar el perfil nacional del músic, reescrivint la seva biografia com la d’un pacifista abstracte i inofensiu per al relat centralista [Junts per Catalunya].

La indignació ha culminat amb el plante en bloc de formacions independentistes, que denuncien una maniobra deliberada per amagar la catalanitat contundent de Casals, relegant la seva llengua a la marginalitat institucional i silenciant el seu llegat més combatiu.  

El silenci de l’«I am a Catalan» i el precedent de Gaudí

divendres, 18 de setembre del 2026

La justícia espanyola segueix excloent el català

 

 

INJUSTICIA ESPANYOLA

 

L’últim escàndol al judici de Roger Español reobre la ferida de la renuncia lingüística al judici del TS

 

 


 

 

Joan Puig

18/09/2026 - 09:29 h.

 

 

Més de mig segle després de la mort de Franco, l’Estat espanyol continua sent incapaç de garantir els drets de la ciutadania als tribunals, forçant els advocats a passar-se al castellà per evitar el col·lapse judicial de la causa.

El català continua sent arraconat a les sales de vistes, demostrant que sense el respecte a l’idioma propi no pot existir una autèntica justícia per als catalans. Les entitats Irídia, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han denunciat formalment una greu «vulneració de drets lingüístics» i una manca de transparència absoluta en les primeres jornades del judici de Roger Español, l’activista que va perdre un ull per una bala de goma de la policia espanyola durant l’1-O.

Durant les sessions a l’Audiència de Barcelona, la incompetència i la manca de solvència de les intèrprets oficials han abocat els advocats de l’acusació a haver d’autotraduir-se o, finalment, a cedir i formular les preguntes en castellà als testimonis i agents policials per tal d’evitar que el magistrat suspengués o retardés el procés. Una claudicació forçada que el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha titllat d’un «insult» fruit de la «catalanofòbia arrelada» al sistema judicial espanyol.

El fantasma del Suprem: l’error de la renúncia que es paga nou anys després

dissabte, 12 de setembre del 2026

Detingut a Ceuta un gihadista expulsat el 2015 de Catalunya i que es va poder colar durant la invasió

 

 

El cas torna a posar de manifest la necessitat de controls fronterers més estrictes

 

La Guàrdia Civil ha detectat aquest gihadista entre els migrants de Ceuta |  E-Noticies

 

 1/09/2026 14:10:00h

per Redacció

 

La crisi migratòria de Ceuta torna a posar el focus sobre els controls de seguretat. La Guàrdia Civil ha detingut un ciutadà marroquí condemnat per terrorisme gihadista que tenia prohibida l'entrada a Espanya i que ha estat localitzat a la ciutat autònoma després de l'entrada massiva registrada a finals de juliol. La seva presència obre ara l'interrogant sobre com va aconseguir tornar a territori nacional. 

 

Platja abarrotada de joves entre flotadors i deixalles escampades mentre alguns caminen, d’altres corren i un descansa estirat a la sorra
La invasió de Ceuta pot haver obert la porta a potencials terroristes |  Europa Press

 

 

La detenció es va produir durant la tarda de dijous. L'home es trobava amb el seu germà quan va ser interceptat per agents de la Guàrdia Civil en un dels controls extraordinaris desplegats després de l'arribada massiva de migrants des del Marroc.

Els agents van procedir a comprovar la seva identitat i van descobrir aleshores els seus antecedents. Sobre el detingut pesava una sentència ferma de 2015 relacionada amb el terrorisme gihadista arran d'una operació policial a Catalunya. Tenia prohibida l'entrada en territori espanyol, però hauria aprofitat la invasió de finals de juliol per tornar a entrar. 

Una prohibició d'entrada que continuava vigent

dimecres, 9 de setembre del 2026

La dictadura progrewoke. Via Ramon Cotarelo

 

CRIT

 


 

9 de setembre de 2026

Per Ramón Cotarelo

 

Aquest govern espanyol recorda el sant Job, sobre el qual el Senyor acumulava desgràcies. Sembla que li ha tocat la taca negra de l’Illa del tresor, de Stevenson, amb el seu veredicte final “deposat”. O sigui, en romà paladí, traduït del castellà, al gos flac, tot se li tornen puces.

La darrera puça, i molt grossa, és aquesta llista de periodistes amb llurs tendències polítiques. Això és una cosa que fan totes les policies, encara que no pas tan barroerament. La brigada politicosocial de Franco les tenia molt al dia, no només de periodistes, sinó de tot Juan Español que obrís el bec. Es feia ja al temps de la Restauració. Tinc una fotocòpia de la fitxa policial de Pablo Iglesias Posse, amb el seu retrat i un judici sumari: “propagandista i acèrrim socialista”. Aquestes coses, la Stasi les brodava.

Els socialistes diuen sempre que ells no en fan. I, com sempre, una cosa és el que diuen i una altra el

Catalans a la llista secreta de Marlaska: qui són i com els classifica Interior

 

 

GOVERN ESPANYOL

 

 

El dossier revelat per 'El Confidencial' perfila 280 tertulians i els etiqueta per ideologia i actitud davant de l'executiu 

 

 


 

 

Arnau Ruiz
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 8 de setembre de 2026. 22:41
Temps de lectura: 5 minuts 

 

 

El Ministeri de l’Interior va elaborar el 2024 un dossier amb fitxes de 280 periodistes, tertulians i altres col·laboradors habituals dels mitjans de comunicació. El document, revelat per ElConfidencial, porta la capçalera del Ministeri i de la seva Oficina de Comunicació i té per títol Tertulianos. Radio y Televisión. Segons la informació publicada per aquest digital espanyol el dossier consta de 54 folis i 281 fitxes —una persona hi apareix duplicada— i inclou fotografies, trajectòries professionals i, en molts casos, valoracions sobre la ideologia dels protagonistes o sobre la seva posició respecte del govern de Pedro Sánchez.

El diari també explica que la seva elaboració va generar reticències dins de la mateixa Oficina de Comunicació d’Interior. El Ministeri nega que fos una "llista negra" i desvincula Fernando Grande-Marlaska de l’encàrrec.

Entre els 280 noms hem identificat 26 persones nascudes a Catalunya. No totes són periodistes: també hi ha polítics, politòlegs, economistes o sindicalistes que participen habitualment en tertúlies. Això és exactament el que el dossier escriu sobre cadascuna d’elles, respectant la redacció original:

Destapen un document secret d'Interior amb periodistes fitxats i classificats per la seva ideologia

 

 

ESPANYA

 

 

El Confidencial revela l'existència d'un document intern que recollia informació sobre professionals de diferents mitjans

 

 

La polèmica apunta novament al Ministeri de l’Interior |  Europa Press

 

 

08/09/2026 09:55:00h

per

Redacció

 

 El Ministeri de l'Interior torna a quedar al centre de la polèmica. L'equip de Fernando Grande-Marlaska va elaborar un dossier intern sobre desenes de periodistes en què es recollien dades sobre els professionals. Segons ha revelat El Confidencial se'ls classificava atenent, entre altres elements, al seu suposat perfil ideològic.

L'informació, publicada pel periodista Alejandro Requeijo, apunta a l'existència d'un document reservat confeccionat des de l'entorn d'Interior. La revelació resulta especialment delicada perquè afecta directament professionals de la informació i posa el focus sobre el tractament que des d'un departament governamental s'hauria fet dels seus perfils.

 

Home amb vestit blau parlant davant de diversos micròfons de diferents mitjans de comunicació en una roda de premsa
El Gobierno de Pedro Sánchez suma un altre escàndol |  Europa Press
 

 

L'assumpte ha provocat ràpidament reaccions. El jurista Borja Adsuara, especialista en dret digital i protecció de dades, ha advertit públicament de les implicacions que pot tenir l'elaboració d'un fitxer d'aquestes característiques. Assenyala tant la vessant relacionada amb la llibertat d'expressió com la protecció de dades personals.

Periodistes classificats pel seu perfil

dilluns, 7 de setembre del 2026

El CE Europa denuncia una agressió policial a un aficionat per portar una estelada a Alcorcón

 

Diversos testimonis afirmen que els agents de la Policia Nacional han colpejat el jove, li han requisat la bandera i han intentat obligar a dir que era espanyol

 

 


 

dimecres, 22 de juliol del 2026

El traspàs dels Mossos a ports i aeroports s’ajorna sense data: un nou incompliment del PSC que posa a prova el silenci d’ERC

 

 

L'executiu de Salvador Illa congela de forma indefinida el desplegament policial pactat, mentre els republicans mantenen hores d'hermetisme malgrat haver exigit concretar-lo aquest juliol

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, saluda al líder d'ERC, Oriol Junqueras, a les portes del palau de la Moncloa aquest dijous Data de publicació: dijous 08 de gener del 2026, 11:34 Localització: Madrid Autor: Javier Barbancho

 

 

dijous, 25 de juny del 2026

L’espoli colonial del Banc d’Espanya a Catalunya: El luxe franquista que paguem tots

 

 

ESPOLI ESPANYOL

 

 

L’opacitat total sobre el preu de compra del Castell de Berà durant la dictadura blinda un paradís vacacional d’ús exclusiu per a l'elit de funcionaris i directius del Banc d’Espanya