Amnistia Internacional recrimina a Espanya «un clima d'impunitat» per les vulneracions de drets humans a Catalunya

 

 

POLITICA

 

L’informe mundial anual cita el cas Pegasus, l’amnistia o les infiltracions policials en moviments socials i afirma que els preocupa la persistent falta de rendició de comptes per les violacions de drets humans comeses per l'Estat 

 

Benet Salellas apunta a un vincle entre Pegasus i la causa del Tsunami

Carles Riera va ser espiat amb Pegasus, segons els Mossos

 

 

 

REDACCIÓ

24 d'abril del 2024  

L’informe anual sobre la situació dels drets humans al món que fa Amnistia Internacional (AI) adverteix que l’estat espanyol encara té moltes mancances en la protecció dels drets humans, la investigació sobre la seva vulneració i, sobretot, en la rendició de comptes quan aquests drets són violats pel mateix Estat. Així, en el cas de Catalunya posa d’exemple la falta d’investigació, o la seva lentitud, en casos com els de Pegasus o les infiltracions policials en moviments socials. També critiquen la manca d'iniciativa per seguir investigant les tortures franquistes a la comissaria de Via Laietana.

Per tot això, a Espanya, la principal preocupació d'Amnistia Internacional és la “persistent falta de rendició de comptes per les violacions de drets humans comeses per l'Estat”. La lentitud i l'arxivament de processos judicials relacionats amb violacions de drets humans, o el fet que, si més no, no s'iniciïn, “també contribueixen a perpetuar aquest clima d'impunitat”, diu l’entitat. Això no sols impedeix que les víctimes aconsegueixin la justícia i la reparació que mereixen, sinó que també erosiona l'estat de dret, assegura AI.

Al maig, una investigació realitzada pel Parlament Europeu va confirmar que s'havia utilitzat el programa espia Pegasus contra almenys 65 persones, entre les quals hi havia periodistes, figures polítiques i membres de la societat civil catalana. No hi va haver avenços en la investigació d'almenys tretze demandes per l'ús de programari espia presentades davant de diversos tribunals espanyols. Al juliol, a causa de la manca de cooperació de les autoritats israelianes, l'Audiència Nacional va tancar provisionalment la investigació sobre l'ús de Pegasus contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i els seus ministres de Defensa i Interior.

Aspectes preocupants i crítica per no investigar

La justícia obliga l’Ajuntament de Santa Susanna a penjar la bandera espanyola a la façana

 

 

L'extrema dreta de V🤢x instrumentalitza la justícia una vegada més per imposar els símbols espanyols

 

 

 

 

 

AGÈNCIES 

DIMARTS,16 ABRIL 2024

El jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona obliga l’Ajuntament de Santa Susanna (Maresme) a penjar la bandera espanyola a la façana de l’edifici. 

La decisió s’ha fet pública després que V🤢x va presentar un recurs contra el consistori, en considerar que s’incomplia la llei relativa a l’ús de la bandera d’Espanya, tot destacant que haurà d’onejar “i ocupar el lloc preferent a l’interior de tots els edificis i establiments de l’Administració centra, institucional, autonòmica, provincial o insular i municipal de l’Estat”.

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/la-justicia-obliga-lajuntament-de-santa-susanna-a-penjar-la-bandera-espanyola-a-la-facana/ 

Dimiteixen els portaveus de V🤢x al parlament balear i obren una altra crisi al partit

 

 

PAÍS - ILLES

 

 

Idoia Ribas i Sergio Rodríguez han creat una associació al marge del partit i del grup parlamentari

 

 

 

 

 

 Europa Press

15.04.2024 - 10:52

Actualització: 15.04.2024 - 11:03

 

 

 

La portaveu de V🤢x al parlament balear, Idoia Ribas, i el portaveu adjunt, Sergio Rodríguez, han presentat la renúncia als càrrecs amb un escrit enviat a la mesa. Aquests dos portaveus, que ja van encapçalar una crisi interna al partit fa uns quants mesos amb l’intent d’apartar el president del parlament, Gabriel Le Senne, van anunciar divendres, juntament amb el diputat Agustín Buades, que activarien una associació anomenada Avança en Llibertat, dirigida per ells mateixos amb els càrrecs de presidenta, vice-president i secretari, respectivament. És, segons que van explicar, una iniciativa particular, totalment desvinculada del partit i del grup parlamentari, perquè troben a faltar una mobilització de la societat civil en defensa de la unitat d’Espanya i de la cultura espanyola.

Diuen que de vegades necessiten sentir-se “abrigats” per la societat a l’hora de presentar i defensar les seves iniciatives i posen d’exemple la derogació de la llei de memòria democràtica, que portarà al parlament entitats i associacions que criticaran

La batalla de Mossos i Guàrdia Civil entra en campanya per un document ocult de Marlaska

 

 

ELECCIONS

 

 

Una suposada transferència de la seguretat en ports i aeroports enceta un nou front electoral

 

 

El ministre Fernando Grande Marlaska, es dirigeix en un discurs a membres de la Guàrdia Civil/MdI

 

 

Quico Sallés Barcelona

 
14/04/2024 19:40 

 

 

La guerra que fa temps que es cou per les competències entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil també ha entrat en campanya. Tot arran d’un document sobre el nou repartiment competencial en infraestructures crítiques com ports i aeroports. Un document que havia preparat l’equip tècnic i jurídic del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i que suposava un pas endavant en la descentralització de les forces policials i la seguretat pública. 

Aquest nou projecte era previst que s’acordés en les Juntes de Seguretat de Catalunya i Euskadi. Però el ministre Marlaska, tot i que no havia signat el document, va suspendre les dues reunions per sengles convocatòries electorals. Ara bé, la possibilitat que el ministeri sospesi traspassar la seguretat dels ports i aeroports als Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza, per la facultat que tenen totes dues de policies integrals en el seu territori, ha generat un nou incendi. 

Marlaska ha vist en els darrers dies com els parasindicats de la Guàrdia Civil, és a dir, les associacions professionals de l’institut armat atès que pel seu règim militar no poden tenir sindicats, han apujat el to contra el ministeri. De fet, ha tirat vinagre a la ferida que mantenen oberta entre la Guàrdia Civil i el ministre, una batussa on també s’ha ficat algun sindicat del Cos Nacional de Policia que, curiosament, pot ser el cos més beneficiat per la mesura.  

 

No perjudicar els interessos del PSC

Ha arribat primer un nou exili que no l’amnistia.

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Fa vergonya que l’independentisme, cada volta més fragmentat i malaltissament enfrontat, no puga estar unit ni en moments d'aquesta extrema gravetat, quan la repressió torna a colpejar el país

 

 

 

Oleguer Serra, ahir a Perpinyà (fotografia: Albert Salamé).

 

 

 

Vicent Partal 

10.04.2024 - 21:40

Actualització: 11.04.2024 - 10:07

 

 

 

Ahir va fer sis anys de la detenció de Tamara Carrasco i l’eixida a l’exili d’Adrià Carrasco. I, sis anys després d’aquell muntatge policíac que no va poder demostrar mai res, hem sabut que hi ha tota una nova fornada d’exiliats, gent que en qüestió d’hores aniran presentant-se en públic i explicant que se n’han hagut d’anar de Catalunya, no per voluntat pròpia sinó per un muntatge més. Un altre.

Són persones compromeses –com el periodista Jesús Rodríguez, l’empresari Josep Campmajó i el directiu d’Òmnium Oleguer Serra, que ho han fet públic ara, o el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, que fa dies que sabem que hi és–, que han optat per anar-se’n del país en vista de les greus amenaces judicials espanyoles pel Tsunami Democràtic –car els acusen ni més ni menys que de terrorisme.

La llei d’amnistia, sobre el paper, hauria de significar

Òmnium desplega una pancarta gegant a l’aeroport del Prat denunciant que ‘A Espanya, protestar és terrorisme’

 

 

L'entitat avisa així els visitants que Espanya és un país profundament antidemocràtic

 

 

Òmnium desplega una pancarta gegant a l'aeroport del Prat amb el lema: 'A Espanya, protestar és terrorisme' Data de publicació: dijous 11 d’abril del 2024, 09:01 Localització: Barcelona Autor: Òmnium Cultural

 

Redacció

Dijous, 11 d'abril de 2024

 

 

 

L’entitat Òmnium Cultural ha desplegat una pancarta gegant a la Terminal 1 de l’aeroport del Prat de Llobregat, precisament on va tenir lloc la mobilització popular del Tsunami Democràtic, per advertir els visitants que ‘A Espanya, protestar és terrorisme’.  

El missatge, escrit en anglès, denuncia precisament la causa del Tsunami Democràtic, que investiga 12 persones per un delicte de terrorisme arran de les protestes de la plataforma.

Precisament, el passat dimecres al vespre la mateixa entitat va fer públic que un membre de la Junta Nacional d’Òmnium, Oleguer Serra, va exiliar-se a Suïssa setmanes enrere en conèixer l’acusació de terrorisme i davant la possibilitat d’acabar empresonat. 

El mateix va fer el periodista de ‘La Directa’ Jesús Rodríguez, i l’empresari Josep Campmajó Amb tot, però, Òmnium Cultural ha anunciat una estratègia internacional en defensa dels drets fonamentals coordinada per Oleguer Serra des de l’exili.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/omnium-desplega-una-pancarta-gegant-a-laeroport-del-prat-denunciant-que-a-espanya-protestar-es-terrorisme/ 

La majoria dels investigats per Tsunami marxen a l’exili

 

 

POLITICA

 

 

El periodista Jesus Rodríguez, l'empresari Josep Campmajó, l'activista Jaume Cabaní i el banquer Nicola Flavio Guilio ja resideixen fora de l'Estat a l'espera de l'amnistia; en total, 8 dels 12 implicats s'han exiliat 

 

 

Oleguer Serra, directiu d'Òmnium, s'exilia per la causa de Tsunami

El fiscal de l'Audiència Nacional que no veu terrorisme en Tsunami serà traslladat a Ciudad Real

 

 

 

 

 

Bernat Surroca

11 d'abril del 2024

Actualitzat a les 10:03h 

 

 

 

 

La majoria dels investigats per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic han marxat a l’exili. Si dimecres era el directiu d’Òmnium Oleguer Serra el que feia públic que vivia a Suïssa, aquest dijous també ha transcendit que han marxat de l’Estat el periodista Jesús Rodríguez, l’empresari Josep Campmajó, l'activista Jaume Cabaní i el banquer Nicola Flavio Giulio Foglia. Tal com ha informat Els Matins, en total 8 dels 12 investigats per les protestes de la sentència són a l’exili, pendents de què pugui passar amb l'amnistia, que s'ha d'aprovar a finals de maig.

Ahir va ser Oleguer Serra qui explicava des de Perpinyà que també havia marxat a l'estranger, i que resideix a Suïssa des de fa sis mesos, on també hi ha el diputat d'ERC Ruben Wagensberg i la dirigent dels republicans Marta Rovira. Carles Puigdemont, també implicat en la causa, fa anys que viu a Bèlgica -des de fa unes setmanes, resideix a la Catalunya Nord-, però ha assegurat que tornarà a Catalunya per assistir al ple d'investidura, després de les eleccions.

Hi ha més gent implicada en la causa que ha decidit quedar-se a Catalunya. Es tracta de l'editor Oriol Soler, la dirigent d'ERC Marta Molina, l'exconseller Xavier Vendrell i el cap de l'oficina de Puigdemont, Josep Alay. Tot apunta que seran citats a declarar en les properes setmanes, i a l'espera de veure què passa amb l'amnistia i com l'apliquen els jutges,

L’advocat general del TJUE dona la raó a Puigdemont I Comín

 

POLITICA - TRIBUNALS

 

Les conclusions carreguen contra la decisió de Tajani

 

 

El candidat de Junts a les eleccions del 12-M, Carles Puigdemont, a l'acte públic d'Elna / ACN

 

Quico Sallés 

Barcelona

11/04/2024 10:39 

 

 

L’Advocat General Szpunar del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que s’ha d’anul·lar la negativa de l’expresident del Parlament Europeu a reconèixer al president a l’exili Carles Puigdemont i Antoni Comín la condició de diputat europeu el juny del 2019. Una decisió que va ser revocada el desembre de 2019. La decisió no és vinculant pels magistrats, però normalment acostumen a ser assumides pel Tribunal. 

Aquestes conclusions són el primer pas del recurs de cassació presentat davant el TJUE per Puigdemont i Comín, contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que donava la raó al Parlament Europeu per no haver-los donat l’acta d’eurodiputats en el moment de ser elegits. El 6 de juliol de 2022, el TGUE va dictar una resolució amb què avalava el primer veto, de juliol de 2019, de l’Europarlament a l’entrega de les actes de diputat, de l’aleshores president de l’Eurocambra, Antonio Tajani. 

Un veto que es va aixecar amb David Sassoli després de la decisió del TGUE d’aplicar la doctrina Junqueras, la resolució d’una qüestió prejudicial presentada per Manuel Marchena, que establia que la immunitat parlamentària s’adquiria un cop es declarava el resultat electoral, sense necessitat de cap jurament o cap pas administratiu. Ara l’advocat general retreu la decisió. 

 

 

La sala de vistes del TJUE durant la vista/ACN

 

 

Anul·lar la sentència

Una Rambla sense senyeres: El cartell de Collboni per a una diada de Sant Jordi descatalanitzada

 

 

CULTURA - IDENTITAT

 

El pregoner d'aquest any tampoc parla en català

 

 

11.04.2024 11.00 h 

Redacció 

 

 

Fragment del cartell de la Diada de Sant Jordi 2024 a Barcelona Autor/a: Ajuntament de Barcelona

 

 

 

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, entoma la seva primera diada de Sant Jordi amb la polèmica del cànon que vol cobrar als llibreters per a tenir parada al carrer. A aquesta n'hi podríem afegir d'unes més; l'elecció per aquesta primera celebració d'un escriptor no catalanoparlant, l'anglès David Walliams, com a pregoner de la Lectura, conegut per ser un dels dos protagonistes de la sèrie 'Little Britain' i sobretot, un cartell per a la festa que es pot qualificar de pura ciència-ficció; una Rambla amb parades de llibres, roses, vianants i cap ni una senyera. Una imatge descafeïnada, grisa i irreal, que recorda a la decisió que va prendre Destino en l'edició en castellà d'un llibre de Geronimo Stilton, d'eliminar les senyeres de la portada, tot i estar ambientat a Barcelona i per Sant Jordi.

Deu ser la versió en castellà del cartell. pic.twitter.com/wDuoMceEk6

— Oriol Andrés (@oriolanix) April 10, 2024

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/63996/rambla-sense-senyeres-cartell-collboni-diada-sant-jordi-descatalanitzada

 

Un amic íntim d'Eduardo Zaplana confessa que era el seu testaferro al País Valencià: «M'han utilitzat»

 

 

POLITICA

 

 

Joaquín Miguel Barceló que va signar "molts" papers que no va arribar a llegir i que apareixia en diferents societats perquè així li ho van demanar des de l'entorn de l'expresident valencià 

 

 

De Zaplana i Bauzá a Mazón i Prohens: la dreta valenciana i balear coqueteja amb la guerra lingüística 

 

 

 

Una de les imatges del cas Erial, on està implicat Eduardo Zaplana | Europa Press

 

 

 

Redacció  

11 d'abril del 2024

Actualitzat a les 8:16h 

 

 

Joaquín Miguel Barceló, amic de la infància de l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre del govern espanyol amb el Partit Popular Eduardo Zaplana, ha confessat en el judici que se segueix a l'Audiència de València pel cas Erial que era el seu testaferro. "Em va demanar que m'encarregués dels seus diners perquè ell estava en política i ho vaig fer. M'ho va demanar com a favor i al principi ho vaig veure lícit", ha relatat davant el jutge, deixant clar que "el van utilitzar".

Barceló s'ha pronunciat en aquests termes durant la seva declaració a la tercera sessió del judici pel cas Erial, procediment en què s'ha investigat el suposat cobrament de més de 10 milions d'euros en comissions derivades de concessions d'ITV i parcs eòlics del País Valencià. En total hi ha

La policia patriòtica va enganyar l'FBI perquè participés en l'operació Catalunya

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

L'excomissari José Manuel Villarejo va aconseguir que un català acusat de narcotràfic acabés treballant com a font protegida de la policia federal dels Estats Units

 

 

• Javier Gallego: «Els mitjans de Madrid han estat còmplices de les clavegueres de l'Estat»
• La policia patriòtica va fer servir un veí de Jordi Sànchez per espiar-lo

 

 

 

La seu de l'FBI als Estats Units | Europa Press

 

 

 

per Lluís Girona, Barcelona | 8 d'abril de 2024 a les 09:50

 

 

 

Noves informacions sobre l'operació Catalunya de les clavegueres de l'Estat contra l'independentisme. Segons avança RAC1, la policia patriòtica va enganyar l'FBI perquè participés en la guerra bruta contra el moviment sobiranista català. L'excomissari José Manuel Villarejo va aconseguir que un català acusat de narcotràfic acabés treballant com a font protegida de la policia federal dels Estats Units.

L'objectiu de la maniobra, segons detalla la ràdio catalana, era que la policia espanyola tingués un talp infiltrat a l'FBI que pogués contaminar les autoritats estatunidenques amb informació falsa contra l'independentisme. Tot plegat sorgeix d'uns correus electrònics que revelen la relació de Villarejo amb Marc Varry, enviat de l'FBI a Espanya.

Tots dos incrementen el tracte a partir del 2012, coincidint amb l'inici de l'operació Catalunya, i l'excomissari li acaba col·locant dins la policia federal estatunidenca a José Maria Clemente Marcet, un financer català acusat de narcotràfic. La seva implicació no és aleatòria: anteriorment

Disputa en un xat de jutges per un missatge que explica com evitar aplicar la llei d'amnistia

 

 

AMNISTIA

 

 

Una associació de jutges penja en un xat una guia perquè els magistrats sàpiguen com evitar aplicar l'amnistia 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: cgpj
Barcelona. Dilluns, 8 d'abril de 2024. 08:24
Actualitzat: Dilluns, 8 d'abril de 2024. 09:19
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Una guia actualitzada sobre com intentar evitar aplicar la llei d'amnistia ha causat enrenou i disputes en una mena de xat del correu corporatiu que fa servir la judicatura espanyola. Segons ha pogut saber el diari Ara, una associació de jutges ha compartit en aquest xat una guia perquè els magistrats sàpiguen com poden evitar aplicar la llei quan arribi el moment i es recomanen accions com "elevar l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o al Tribunal Constitucional". El missatge ha agradat al sector conservador dels jutges, però no als més progressistes, fet que ha desencadenat una allau de retrets entre uns i altres, tots s'acusen de "polititzar la justícia".

Aquest xat a gran escala al correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial va començar a activar-se fa més d'una dècada, el 2008. De fet, algunes fonts reconeixen al diari que durant els anys del procés el clima era encara més tens que ara.

 

Una amnistia "feta a mida d'un covard"

L'Audiència Nacional suspèn la vista dels CDR de l'Operació Judes: tenen l'amnistia més a prop

 

 

OPERACIÓ JUDES

 

 

Suspesa la vista de l'Operació Judes perquè un lletrat està de baixa. Els 12 encausats guanyen temps per l'amnistia 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 1 d'abril de 2024. 11:58
Actualitzat: Dilluns, 1 d'abril de 2024. 11:59
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Suspesa. L’Audiència Nacional ha suspès la vista , que havia fixat per aquest Dilluns de Pasqua, perquè les defenses dels CDR de l’Operació Judes processats per terrorisme exposessin la vulneració de drets denunciada abans de la celebració del judici. El motiu? L’advocat d’Alexis Codina està de baixa i el tribunal s’ha adonat, un cop els advocats d’Alerta Solidària havien exposat els motius de les irregularitats que denuncien que ha comès el jutge instructor, Manuel García Castellón. Aquesta suspensió no és negativa: els 12 CDR encausats tornen a guanyar temps perquè la pròxima vista que fixi la sala penal de l’Audiència Nacional pot haver entrat en vigor la llei d’amnistia, un dels motius -a més de la vulneració de drets- pel qual Alerta Solidària ha demanat la suspensió del judici. A Madrid, Eva Pous, una de les advocades d’Alerta Solidària, ha destacat les irregularitats d’aquesta causa, que es considera una persecució a l’independentisme català.

 

La llei d’amnistia dels fets del Procés, aprovada en el Congrés dels Diputats, està ja al Senat. El PP,  que té majoria a la cambra alta, ja ha maniobrat perquè aquesta norma de l’oblit sobre els fets relacionats amb la independència de Catalunya s’aturi el màxim possible. Amb tot, s’espera que la llei torni al Congrés per a la seva aprovació definitiva a finals de maig o principi de juny. Llavors, la sala penal de l’Audiència Nacional haurà d’analitzar i valorar si aplica l'amnistia als 12 veïns imputats per terrorisme, o paralitza la seva aplicació amb una consulta al Tribunal Constitucional o al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), com s’espera que farà el Tribunal Suprem, amb la investigació  al president a l’exili Carles Puigdemont.

 

Dos encausats a Madrid

Pedro Sánchez recorre al TC per aturar la ILP per a declarar la independència

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Si la nova mesa del parlament la continua tramitant s'exposarà a una acusació de desobediència

 

 

 

 

Arnau Lleonart   

26.03.2024 - 13:24

Actualització: 26.03.2024 - 14:20

 

 

El govern espanyol ha decidit de recórrer al Tribunal Constitucional espanyol contra la decisió de la mesa del parlament d’admetre a tràmit la ILP que demana la declaració d’independència de Catalunya. Ho ha fet públic el ministre de Justícia espanyol, Félix Bolaños, a la conferència de premsa posterior al consell de ministres.

Pedro Sánchez: amnistia pel 2017, però repressió per avui i demà | Editorial de Vicent Partal

 

Segons la llei espanyola, el parlament no pot continuar tramitant la ILP perquè és el govern espanyol que ha presentat el recurs d’inconstitucionalitat, i haurà d’esperar que el tribunal decideixi si anul·la definitivament o no l’admissió a tràmit de la ILP.

Ara, doncs, si la nova mesa del parlament continua la tramitació pot ser acusada de desobediència, tal com va passar amb les de Carme Forcadell i Roger Torrent. D’una altra banda, la justícia espanyola

O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

És d'una ceguesa imperdonable tractar des de la regió i tancadets en la regió autònoma que ens hagen endossat a cadascú, un problema que és clamorosament nacional: el de la llengua catalana

 

 

La presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó (V🤢x).

 

 

Vicent Partal

24.03.2024 - 21:40

Els Països Catalans som, fonamentalment i per damunt de tot, una unitat d’agressió. Som objecte de la mateixa persecució a les mans de la mateixa gent, amb la mateixa intenció i voluntat en el passat, en el present i amb vista al futur. Però ho som amb intensitat diversa; tan sols perquè les situacions político-administratives són diferents. Tanmateix, que no oblide ningú que la intensitat, per definició, sempre és transitòria.

Si ho entenguéssem, sobretot si ho entengués el Principat –que és la zona més forta del país–, tot això que ens passa al País Valencià de fa uns quants dies seria l’objecte d’una preocupació generalitzada. I d’una gran alarma social.

Perquè ací a València, en una sola vesprada, dijous passat, el govern del PP i V🤢x va llançar una brutal ofensiva anticatalana en cinc proposicions de llei que promouran la segregació lingüística en favor del castellà a l’ensenyament, que imposaran un control polític ferri sobre els mitjans públics i en promouran l’espanyolització i que substituiran la llei de memòria històrica per una llei de “concòrdia” que parla de

L’Audiència de Madrid ordena la detenció de Dani Gallardo per a empresonar-lo

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

La setmana passada, l'Audiència de Madrid li va donar tres dies perquè es lliurés voluntàriament a la presó, però no ho va fer

 

 

 

 

 

Arnau Lleonart

06.03.2024 - 11:08

Actualització: 06.03.2024 - 11:31

 

 

L’Audiència de Madrid ha emès una ordre de detenció contra Dani Gallardo perquè el tanquin a la presó i compleixi la condemna pels delictes de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat en concurs ideal amb un delicte lleu de lesions, durant una manifestació contra la sentència del procés el 2019 a Madrid. La setmana passada, l’Audiència li havia comunicat que tenia tres dies per a entrar a la presó, però no es va lliurar voluntàriament i ara n’han ordenat la detenció.

 

Concentració de suport a Dani Gallardo, que té l’ordre d’entrar a la presó

 

Gallardo ja va passar tretze mesos en presó provisional, i ara encara té pendent de complir dos anys i onze mesos més. La seva defensa va demanar de suspendre temporalment l’ordre d’entrar a la presó perquè la llei d’amnistia n’eliminarà la condemna quan sigui aprovada, però el tribunal ho va desestimar.

El 16 d’octubre de 2019, Gallardo va participar en la manifestació en solidaritat amb els presos polítics catalans a la plaça del Sol de Madrid, i es va interposar entre un grup d’antiavalots de la policia espanyola que havien capturat violentament una amiga seva. “La policia va rebentar la manifestació i va començar a carregar. En aquesta persecució

Espanya Irreformable: El govern espanyol més progressista de la història impedeix fer justícia

 

 Els intents per jutjar l’assassinat de Puig Antich arriben a un cul-de-sac 50 anys després: "No podem fer absolutament res"

 

 

Els intents per jutjar l’assassinat de Puig Antich arriben a un cul-de-sac 50 anys després: "No podem fer absolutament res"

 

 

Redacció

Dijous, 29 de febrer de 2024

 

 

La jutgessa Servini, l’advocada Oranich i la família denuncien les traves de l’Estat mentre els responsables van morint

Avui Salvador Puig Antich tindria 75 anys. Si la dictadura franquista no li hagués segat la vida amb el garrot vil el 2 de març del 1974. Una execució que s’ha intentat jutjar a Espanya, a Europa i fins i tot a Buenos Aires. Però, 50 anys després, una de les paraules més repetides és “frustració”. Els intents per la via judicial han arribat a un cul-de-sac. La jutgessa argentina Maria Servini, la família de l’activista i l’advocada Magda Oranich expliquen a l’ACN que ja “no hi poden fer absolutament res”. Servini en responsabilitza l’Estat per no haver facilitat l’extradició dels responsables, que han anat morint en les llargues esperes. Imma i Montse Puig Antich tampoc confien en la llei de memòria democràtica espanyola.

 

(S’ha corregit la vinculació que l’advocada Magda Oranich té amb l’execució de Puig Antich, matisant que no va ser la seva advocada sinó que coneixia el cas de prop per haver participat de l’estratègia de defensa amb els seus advocats prèviament al Consell de Guerra. La notícia original ja ha estat modificada)

 

En aquests moments, l’Argentina és l’únic país on hi ha una investigació judicial oberta sobre l’execució de Salvador Puig Antich, militant de l’anarquista MIL i condemnat per la mort d’un subinspector de policia. És en el marc de la querella pels crims del franquisme. La jutgessa federal María Servini va arribar a sol·licitar el novembre del 2014, a través d’Interpol, la detenció i extradició de fins a una vintena de responsables de la dictadura franquista. També el Parlament de Catalunya, el Parlament Europeu o el relator de l’ONU sobre la veritat, la justícia i la reparació van instar les autoritats espanyoles a col·laborar.

Però, el març del 2015, després de dilatar el procés, el govern de Mariano Rajoy va denegar l’extradició. El llavors ministre de Justícia,

Tot seran presses

 

 

EL VORAVIU

 

 

Si Ábalos engega el ventilador des del grup mixt, Illa s’esperrucarà 

 

 

28 febrer 2024 2.00 h  

 

 

 

 

 

Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

 

 

Les 24 hores que han donat a Ábalos perquè desaparegués d’escena no seran les úniques presses que els entraran en els propers dies, bo i que l’ultimàtum ha fet l’efecte contrari del que buscaven. Les altes instàncies es mostraven convençudes que l’exministre i exsecretari d’organització faria el millor per al partit. Però havien calculat malament. 

El protector, avalador i arrendador de Koldo no té clar que els seus interessos i els del partit que l’ha alletat fins a fer-lo gran coincideixin. Passar-se al grup mixt no era el que esperaven d’ell. Diria que esperaven alguna cosa com això que en Salvador Illa en diu “estar a l’alçada”, i que és el que espera que Junts i Comuns facin amb els pressupostos de la Generalitat. 

Put a cremat, que diria l’àvia Neus. Amb Ábalos. Amb Koldo i amb Sánchez a Madrid. I amb Illa a Barcelona. Put a cremat la pressa sobtada per als pressupostos de la Generalitat. Put a cremat

La Fiscalia rebutja la petició de García-Castellón d’investigar de forma secreta les “filtracions” de la causa del Tsunami

 

 

El jutge estava entestat a perseguir les autoritats o els funcionaris que suposadament van fer pública la resposta de Suïssa

 

 

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón durant la seva intervenció.

 

Maria Garcia

Dimecres, 28 de febrer de 2024

 

 

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón té el cap calent de tants clatellots que rep en relació amb l’esbiaixada investigació de la causa del Tsunami Democràtic que du a terme. Després que Suïssa el deixés en evidència rebutjant la comissió rogatòria que el jutge espanyol havia sol·licitat el mes de novembre passat per tal d’obtenir la localització i la informació bancària de la secretària general d’ERC Marta Rovira, García-Castellón va emprenyar-se perquè aquesta resposta de les autoritats helvètiques fa fer-se pública. El jutge espanyol, doncs, va obrir una peça separada dins del cas, amb caràcter reservat, per tal d’aclarir si es va cometre un possible delicte de revelació de secrets.

Ara, el Ministeri Fiscal ha rebutjat aquesta petició del magistrat espanyol, en considerar que no és

Envien a presó Dani Gallardo, el jove madrileny que va solidaritzar-se amb la causa catalana

 

 

Mentre la llei d'amnistia continua encallada, la xifra de presos polítics represaliats per l'Estat espanyol arran del Procés independentista continua creixent

 

 

Dani Gallardo, a la sala del tribunal que el jutja per les protestes per la sentència de l'1-O a Madrid, aquest 6/11/2020 (horitzontal)

 

Maria Garcia

Dilluns, 26 de febrer de 2024

 

 

La repressió contra el moviment independentista català no s’atura, mentre la xifra de presos polítics continua creixent. Aquest dilluns, l’Audiència Provincial de Madrid ha comunicat a Dani Gallardo, el jove madrileny represaliat per la seva participació en les protestes contra la sentència de l’1-O organitzades a la capital espanyola, que té tres dies per a ingressar a presó. Malgrat que va passar 13 mesos en presó preventiva, el tribunal ha decidit que acabi de complir la condemna, la qual encara és de 2 anys i 11 mesos de presó, per haver comès, suposadament, desordres públics i atemptat contra l’autoritat, ja que va interposar-se entre els agents antiavalots i una amiga seva, a qui els policies havien capturat violentament.

La condemna imposada pel tribunal a Dani Gallardo suma un total de quatre anys i mig de presó. La defensa del jove ha exhaurit tots els recursos per a evitar el seu ingrés a presó, però finalment