El ‘paseíllo’ de Pujol a l’Audiència Nacional: un viatge a Madrid amb 95 anys i un 'Arriba España’

 

 

ESPANYA

 

El metge forense certifica que el president no pot ser jutjat i el tribunal el deixa fora de la causa 

 

 

 

Abel Degà
Foto: Europa Press
Madrid. Dilluns, 27 d'abril de 2026. 13:04
Actualitzat: Dilluns, 27 d'abril de 2026. 13:42
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Segueix-nos a

Encara era fosc a San Fernando de Henares (Madrid) i ja hi havia els primers periodistes amb ànims de captar la imatge de Jordi Pujol entrant a l’Audiència Nacional. L’expresident de la Generalitat hi estava citat a dos quarts de deu del matí per ser avaluat per un metge forense. Cap sorpresa: tal com ja van determinar els metges de la família i el de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, ha quedat acreditat que l’exlíder de Convergència Democràtica “està impossibilitat per romandre amb plenitud de coneixement en aquest judici”. Així ho ha informat el president del tribunal, José Ricardo de Prada, que ha confirmat que “ha quedat fora del procediment” sobre els milions amagats a Andorra. Però la justícia espanyola ja ha aconseguit la imatge que volia: fer-li un paseíllo pels jutjats de Madrid a l’home que va governar Catalunya durant vint-i-tres anys. 

 

 

  

Ho ha assolit a mitges. Perquè la família ha pogut fer entrar el pare a través del pàrquing, en un SEAT Tarraco amb els vidres tintats que anava escortat amb un voluminós BMW al darrere. No ha existit la imatge del president Pujol recorrent cinquanta metres fins a arribar a la porta amb un caminador. L’excap de l’executiu català hauria estat exhibit com un trofeu de guerra. Per il·lustrar-ho: en un moment d’aquesta llarga espera, un conductor ha passat per aquest pàrquing fent sonar el clàxon davant les càmeres, ha abaixat les finestretes i ha cridat Arriba España. I algun operari de càmera lamentava que Pujol pogués entrar pel pàrquing, un “delinqüent” a qui tothom hauria de poder-li veure la cara. El president va dirigir-se cap a la capital espanyola aquest diumenge a la tarda, acompanyat de les seves dues filles. Elles i els seus germans han entrat també a primera hora a l'Audiència Nacional, alguns abans que ho fes el pare. Ara haurà de tornar a fer els 600 quilòmetres de tornada.

Una sortida sigil·losa

L’Estat ordena triturar les proves de l’1-O: Una operació d’Estat per liquidar el llegat del referèndum i la violència policial

 

ESPANYA

 

Amb el vistiplau del Suprem, els Mossos destruiran les urnes i el material incautat: un "crim contra la memòria" que pretén esborrar les evidències de la dignitat d’un poble i de la repressió judicial.

 

 

Un grup de persones amb urnes davant del Parlament durant l'acte posterior a la manifestació per l'aniversari de l'1-O, l'1 d'octubre de 2018 (horitzontal).

 

 

Joan Puig

17/04/2026

 

 

Cal evitar la destrucció de les proves de la repressió de l’estat l’1-O

En el que representa un nou intent per imposar l’amnèsia col·lectiva sobre la fita més gran de sobirania de Catalunya, el Tribunal Suprem ha autoritzat la destrucció massiva del material decomissat durant el referèndum de l’1 d’octubre. Sota l’excusa de la “gestió logística”, l’Estat activa una operació per convertir en pols milers d’urnes i paperetes que no només són objectes, sinó testimonis incòmodes d’una derrota de l’Estat que ara volen eliminar de la vista.

Cal un clam per salvar la “memòria viva” de la repressió

Plataforma per la Llengua Denuncien que la regularització extraordinària de migrants ignora el català

 

 

IMMIGRACIÓ

 

El Govern d'Illa havia dit que la llengua seria un requisit per renovar la residència al cap d'un any

 

 

 Berto Sagrera
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Divendres, 17 d'abril de 2026. 10:57
Actualitzat: Divendres, 17 d'abril de 2026. 12:44
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Tant Plataforma per la Llengua com Junts per Catalunya han denunciat que la regularització extraordinària de migrants ignora el català, mentre asseguren que el Govern de Salvador Illa va anunciar fa dos mesos que faria de la llengua un requisit per renovar la residència al cap d'un any. "Havent analitzat la normativa publicada al BOE ahir (dimecres), veiem que no és pas així", va lamentar aquest dijous l'entitat. 

En un fil de Twitter, Plataforma per la Llengua explica que "el català no és cap requisit obligatori, només apareix en un informe d'arrelament opcional en casos concrets". "Parlem d'una via excepcional, però, si les persones regularitzades ja treballen a Catalunya, no cal que acreditin cap coneixement de la llengua", afegeix. L'entitat defensa que,

No volem ser substituïts!

 

 

 

CRIT

16 d'abril de 2026

Per Josep Bellpuig

 

 

És així de clar i català. No volem ser substituïts. Perquè se’ns està substituïnt. Els governants espanyols són del tot conscients que a tot Occident, i a Catalunya encara més, la caiguda de la natalitat autòctona ha estat molt gran i amb aquesta excusa van començar una política de foment salvatge de la immigració (legal i il·legal) que ja ens ha deixat, als catalans, en clara minoria a casa nostra.

Va començar el PP d’Aznar i va continuar el PSOE de Zapatero. Després van venir Rajoy i Sánchez i tots dos, del PP i el PSOE respectivament, no només no han aturat l’arribada d’estrangers sinó que l’han fomentada encara més. Formalment aquesta immigració va a tot l’Estat espanyol però a la pràctica un percentatge molt alt s’ha establert als Països Catalans. I aquest flux no és pas innocent. L’Estat espanyol sabia perfectament que tota aquesta gent s’instal·laria, en un percentatge altíssim, en terres de la Nació Catalana. I ja els va bé, per diluir els catalans encara més a casa seva i per acabar-los substituïnt.

Els espanyols s’hi ha dedicat en cos i ànima, a fer venir gent de fora a les terres catalanes. Primer van ser altres espanyols, especialment del sud de la Península durant el franquisme. Ara que se’ls ha acabat

AENA diu que el traspàs de la gestió aeroportuària a la Generalitat és inconstitucional

 

CENTRALISME ESPANYOL

 

 

Maurici Lucena acceptaria un òrgan "estrictament consultiu", com al País Basc

 

 

 Redacció ACN

16.04.2026 - 14:55 | Actualització: 16.04.2026 - 15:06

 

El president d’AENA, Maurici Lucena, ha dit que les propostes de participació o de traspàs de la gestió aeroportuària a les autonomies eren “clarament incompatibles” amb el marc constitucional espanyol. Ho ha dit durant la junta d’accionistes de la companyia, enmig del debat sobre la voluntat del govern català d’obtenir més pes en la governança de l’aeroport de Barcelona.

Lucena ha reiterat que la regulació i la supervisió dels aeroports corresponien únicament a l’estat espanyol i que la gestió “correspon només i exclusivament” als òrgans de govern de la companyia, propietat en part dels accionistes. Tot i això, ha defensat la possibilitat d’un òrgan “estrictament consultiu”, com el cas del País Basc.

Avui mateix, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha dit a la SER que el govern estudiava una fórmula per a participar en “l’estratègia i la governança” aeroportuària. Ha dit que el País Basc havia trobat un camí propi i que la prioritat havia de ser que els aeroports catalans no es quedessin enrere.

El 49% d’AENA és privat

Es confirma novament la necessitat que Catalunya tingui una selecció pròpia

 

 

Un altre partit de la selecció espanyola que queda marcat per la catalanofòbia i el racisme d'aficionats ultres espanyols, sobretot envers els propis jugadors de la selecció

 

 

 

Maria Garcia

Dimecres, 1 d'abril de 2026

 

La selecció espanyola, sobretot la de futbol, no és un espai neutre en l’àmbit esportiu, tal com va quedar demostrat durant el partit d’Espanya contra Egipte, celebrat la nit de dimarts a l’estadi de l’RCDE Stadium, a Cornellà. 

El partit novament va quedar marcat per la lamentable actitud d’una gran part de l’afició espanyola, que va fer-se notar amb càntics racistes i xenòfobs contra els contrincants, però també per expressions catalanòfobes i islamòfobes contra els propis jugadors, com ara els jugadors del Barça Lamine Yamal i Joan Garcia. L’afició espanyola va xiular l’himne d’Egipte, i va proferir càntics ofensius,

El Govern espanyol imposa el castellà i exclou el català al Kit Digital per als autònoms

 

 

Llengua Catalana

 

Els webs, els continguts per a Instagram, Facebook o LinkedIn, els butlletins electrònics són exclusivament en castellà

 

Logotip del Kit Digital Autor/a: Ministeri d\'Assumptes Econòmics i Transformació Digital

 

30.03.2026 14.00 h 

Redacció

 

El Kit Digital és el programa estrella del govern espanyol per impulsar la transformació digital de les petites empreses, les microempreses i els autònoms. Amb fons europeus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, ofereix subvencions de fins a 12.000 euros per contractar serveis com la creació de pàgines web, la gestió de xarxes socials, la ciberseguretat o el comerç electrònic. Milers d’autònoms catalans s’hi han acollit pensant que era una oportunitat per modernitzar el seu negoci i arribar a més clients. 

Però la realitat és ben diferent. Molts dels proveïdors homologats —els anomenats agents digitalitzadors— imposen el castellà com a única llengua possible per als projectes que financen. Els webs que es creen, els continguts per a Instagram, Facebook o LinkedIn, els butlletins electrònics o fins i tot els

La flaire de conspiració desarma l’altra trama russa del CNI

 

TRIBUNALS

 

 

El sumari dels agents del servei secret acusats de passar informació de Rússia als EUA, ple de dubtes

 

 

 

Quico Sallés

29/03/2026

 

Sense cap mena de dubte és una causa estranya. Tant pel fons com per la forma en què s’ha procedit. És el cas contra dos oficials del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) acusats de passar informació secreta als Estats Units sobre Rússia. Una investigació que es remunta com a mínim al mes de setembre de 2022, oberta pels delictes de traïció i revelació de secrets. Els advocats dels dos acusats, però, han estat capaços de donar la vota a la instrucció, assenyalant vistoses irregularitats en un sumari declarat secret i amb una escandalosa apagada de 117 arxius que serien la prova recollida internament pel CNI i que haurien servit no només per apartar del servei els dos oficials sinó, a més, per engarjolar-los. Tot plegat per després acabar quedant en llibertat. 

El cas ara és en mans de l’Audiència de Madrid, que ha de decidir si arxiva el cas o bé tira endavant el processament dels dos acusats -J.A.L i J.M.- a la vista dels indicis recollits en el sumari per part del Jutjat d’Instrucció número 7 de Madrid, que va actuar conjuntament amb el jutge d’enllaç del CNI i president de la Sala del Contenciós Administratiu, Pablo Lucas de Murillo. La defensa ha presentat un

Fins i tot La Vanguardia assenyala la vergonya de Rodalies

 

 

Duríssim article del vicedirector Enric Sierra contra Sílvia Paneque i la gestió de la crisi dels trens

 

La Vanguardia assenyala Paneque pel caos a Rodalies |  E-Noticies

 

 

23/03/2026 13:22:00h

per

E-Notícies

 

Quan fins i tot la premsa subvencionada denuncia el caos de Rodalies com “la pitjor crisi de mobilitat que es recorda a Catalunya”, és que alguna cosa va realment malament. Quan qui ho fa és La Vanguardia, el mitjà més subvencionat per la Generalitat amb 726.774,64 euros el 2025, és que la cosa va de debò de veritat. Ja ni tan sols la premsa subvencionada pot tapar l’evident col·lapse que pateix Catalunya. 

El sotsdirector de La Vanguardia, Enric Sierra, ha publicat un article demolidor on retrata el despropòsit dels trens a Catalunya. A La desvergüenza dirige la crisis de Rodalies, critica durament la gestió del problema per part del Gobierno central i la Generalitat.

 

La Vanguardia ha criticat durament el caos de Rodalies | Europa Press

 

 

Sierra constata que dos mesos després de la major crisi de les últimes dècades a Rodalies, amb prou feines ha canviat res. Enumera els retards, la disminució de trens, l’existència de desenes de punts negres, la fuga de passatgers i l’incompliment del calendari per tornar a la normalitat. Encara que, en la seva opinió,“el pitjor és la desinformació tant a l’usuari com al ciutadà per un apagat informatiu impresentable i vergonyós”.

La Vanguardia assenyala Paneque i Illa

Adif boicoteja una connexió en directe a TV3 sobre les incidències a Rodalies

 

 

RODALIES 

 

Personal de seguretat d'Adif va censurar una connexió en directe de TV3 a Sants tapant la càmera amb una mà 

 

 

  Nura Portella
Barcelona. Dimecres, 18 de març de 2026. 09:50
Actualitzat: Dimecres, 18 de març de 2026. 11:47
Temps de lectura: 2 minuts 

La tarda i el vespre d'aquest dimarts a la xarxa de Rodalies va estar marcada per un incendi que va interrompre la circulació de les línies R1, R3 i R4 entre les estacions de Plaça Catalunya i de Sants, a Barcelona, afectant la mobilitat de milers de persones que a aquella hora sortien de la feina i havien d'agafar el tren per tornar a casa. Quan passaven pocs minuts de les 21:00, el Telenotícies vespre de TV3 va connectar en directe amb la principal estació de tren del país per informar la ciutadania de l'estat de la situació. Mentre el periodista explicava que es recomanaven serveis alternatius, personal de seguretat d'Adif va boicotejar la connexió, tal com va denunciar el reporter. 

Mentre una mà tapava la càmera, va lamentar que "ens estan impedint fer aquest directe". "Ens diuen que no podem. Nosaltres hem vingut aquí amb permís de Renfe, però ens estan interrompent el servei i no podem explicar-vos res més que el que ja us estàvem explicant: 

Pablo Hasel: “Prefereixo sortir més tard de la presó, però sense haver-los donat allò que volen”

 

JUSTÍCIA

 

Entrevista al raper, que encara la darrera etapa de l'empresonament després de cinc anys

 

 

Pablo Hasel en una fotografia del 2021.

 

 

Clara Ardèvol Mallol

09.03.2026 - 21:40

Actualització: 09.03.2026 - 21:43

 

 

El mes passat va fer cinc anys de l’empresonament del raper Pablo Hasel, condemnat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets publicats temps enrere. Inicialment, la condemna era de nou mesos de presó, però l’acumulació d’unes quantes causes va fer que, en conjunt, encara li resti un any i un mes de pena. Aquesta és, per tant, la darrera etapa de l’empresonament, que l’artista ha decidit d’encarar sense acollir-se al tercer grau penitenciari. “Renuncio al penediment i a la col·laboració que m’exigeixen per accedir-hi”, ens explica. El seu segon poemari, Prova de vida, sortirà ben aviat, pels volts de Sant Jordi, i també serveix per a preparar la campanya sobre la fi dels sis anys de presó.

Parlem de tot plegat amb ell, que es manté ferm i enfocat en les lluites col·lectives malgrat el pes que implica aguantar un any i un altre de presó estricta. Les condicions han millorat una mica amb el trasllat a la presó dels Lledoners, però igualment en destaca la duresa i critica el relat que parla de la presó com si fos un hotel. Aquesta entrevista s’ha hagut de fer per correu postal i s’ha respectat tot el contingut que hi ha escrit Hasel.

—Com us trobeu? Com viviu la presó després de cinc anys?

TV3, direcció dictatorial i oficina de recol·locació

 

 

OPINIÓ

 

 

"Utilitzar els diners de la ciutadania per premiar submissions, descatalanitzar els mitjans públics i utilitzar-los com a eina per promoure un sentiment de pertinença a Espanya és corrupció"

 

 

  

 

 Víctor Alexandre
03/03/2026 20:41 

 

 

“Aturem l’arbitrarietat. 3Cat, oficina de recol·locació” és un lema del Comitè d’Empresa de TV3 que expressa la indignació de la major part dels treballadors de la casa davant el ‘cortijo’ particular en què la direcció i el Govern de Catalunya (PSC al sol, i ERC a l’ombra) l’han convertida. I dic ‘cortijo’ perquè la maniobra forma part d’una operació espanyolitzadora en la línia que temps enrere demanava José Borrell, en considerar que calia “desinfectar Catalunya”. 

I és que per als nacionalistes espanyols, l’independentisme és una infecció. D’acord amb aquesta política, de la TV3 de l’etapa vinculada al Primer d’Octubre no en resta absolutament res. A Madrid es va contemplar la possibilitat

Tejero va dir al seu fill la nit abans del 23F que la presa del Congrés era "per ordre del rei"

 

 

23-F

 

Un fill del colpista Tejero insisteix en la "traïció" al seu pare dels qui "havien donat les ordres" 

 

 

  Jordi Martín
Barcelona. Dimecres, 4 de març de 2026. 12:08
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

"La nit prèvia al 23 de febrer, en la intimitat de la llar, el meu pare, el Tinent Coronel Antonio Tejero Molina, ens va comunicar el que el deure li exigia: la presa del Congrés per ordre del Rei i amb el suport de l'estament militar. La meva mare i nosaltres vam escoltar en silenci, assumint el pes d'una missió que marcaria les nostres vides per sempre", ha afirmat Ramón, un dels sis fills del colpista. Sobre la nit del mateix 23F, Tejero fill assevera que a casa seva es va viure el

Els EUA retiren avions de Morón i Rota davant la negativa de Sánchez a donar suport a l'atac contra l'Iran

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

Robles obre la porta a usar les bases americanes a Espanya tan sols per a evacuacions humanitàries

 

 

Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2026. 14:08
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Els Estats Units han mobilitzat fins a onze avions cisterna de les bases espanyoles de Morón de la Frontera (Sevilla) i Rota (Cadis) per reubicar-los en altres bases europees des de les quals sortir a donar suport a les maniobres de guerra contra l'Iran. Un moviment que s'ha produït aquest diumenge a la tarda davant la negativa del govern espanyol que s'utilitzin les bases nord-americanes en territori espanyol com a enclavament per a l'operació Fúria Èpica. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha admès que els avions cisterna americans han sortit de les seves bases "perquè des d'aquí no anaven a executar cap actuació". 

El conveni de Defensa entre els Estats Units i Espanya que regula l'ús de les bases militars de Morón de la Frontera i Rota estipula que qualsevol operació militar que suposi un ús de les instal·lacions fora de l'estipulat requereix una autorització del govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez, que ha condemnat l'atac "unilateral i sense suport internacional" dels Estats Units i Israel a l'Iran, assenyala que des de les bases americanes a Espanya no s'ha donat cap suport a l'operació i així continuarà sent. L'única excepció serien operacions d'evacuació per motius humanitaris, segons ha precisat Robles.

El govern espanyol ha descartat taxativament que Espanya segueixi els passos del Regne Unit, França i Alemanya i es declari disposada a donar suport als Estats Units en la seva ofensiva contra l'Iran. "En tot el que depengui de la decisió de la sobirania d'Espanya, nosaltres no participarem en cap acció militar", ha asseverat també aquest dilluns el ministre de Transformació Digital, Óscar López. La ministra Robles ha reiterat el mateix missatge aquest dilluns i ha assenyalat que la postura espanyola és el suport a les vies diplomàtiques i al dret internacional. "El poble iranià és el que s'ha d'alliberar", ha valorat.

Albares: "No s'utilitzen i no s'utilitzaran les bases per a res que no estigui dins del conveni"

Documents 23F | Líders del PSOE i UCD van avalar un cop d'estat civil-militar amb un general com a president

 

 

23-F 

 

 

Un document anònim de la Guàrdia Civil revela el paper d'alguns partits en trames colpistes prèvies al 23F 

 

 

 

 David González
Barcelona. Dimecres, 25 de febrer de 2026. 17:43
Actualitzat: Dijous, 26 de febrer de 2026. 11:44
Temps de lectura: 6 minuts 

 

 

El novembre del 1980, quatre mesos abans de l'intent de cop d'estat del 23F, hi havia en marxa fins a tres tipus d'operacions colpistes per fer caure el govern de la Unió de Centre Democràtic (UCD), que presidia Adolfo Suárez, i crear un nou règim polític a Espanya. Aquestes maniobres implicaven no només sectors militars, sinó també polítics. Una d'aquestes trames, que preveia el nomenament d'un general com a president d'un govern format per militars, independents i membres dels partits, estava avalada per alguns líders del PSOE i la UCD. Així s'exposa en un document anònim de la Guàrdia Civil, provinent dels arxius del Ministeri de l'Interior, que forma part de la documentació sobre el cop d'estat del 23 de febrer del 1981 desclassificada pel govern espanyol i que es pot consultar íntegrament aquí. 

El document manuscrit detalla tres tipus de conxorxes prèvies al 23F: "operacions civils", "operacions militars" i "operacions mixtes civicomilitars". Les operacions civils, amb participació de destacades figures de la transició política espanyola, inclouen polítics i partits democràtics com el PSOE, la UCD i AP. Se subdivideixen, a la vegada, en quatre grups. El primer és el de les d'"ideologia democristiana", la direcció de la qual s'atribueix a un dels pares de la Constitució, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, i a la qual es donen "escasses possibilitats de prosperar". El segon grup correspon a les d'"ideologia mixta", el promotor de les quals és Rodolfo Martín Villa, que proposava un govern mixt PSOE-AP presidit per Manuel Fraga, amb una viabilitat "molt escassa". 

 

Document desclassificat del 23F

 

 

El tercer grup d'operacions o maniobres "civils" contra el govern Suárez inclou les d'"ideologia socialista". A la vegada, les subdivideix en dues tipologies. La primera, les de "caràcter civil", per dur a terme una moció de censura pactant amb un grup dissident d'UCD i aconseguint l'abstenció del PCE. Se li atorga "molt escassa" viabilitat. El segon tipus és la "civil amb complement militar", que a les

El PCE nega la veracitat d’un dels documents del 23-F desclassificats i denuncia un emblanquiment de Juan Carlos

 

 

Món - Espanya

 

Denuncia que hi ha molts documents sobre el cop d'estat que no s'han fet públics

 

Enrique Santiago, secretari general del PCE, en una imatge d’arxiu. Fotografia: PCE.

 

 

Redacció Europa Press

26.02.2026 | Actualització 26.02.2026-11:45 

 

Enrique Santiago, secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE), ha denunciat una “operació claríssima d’emblanquir” la figura de Juan Carlos I amb la desclassificació dels documents sobre l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Segons Santiago, respon a una estratègia per a rebaixar la implicació del rei espanyol en el cop i, de fet, ha posat en entredit la versemblança dels documents negant-ne la veracitat d’un en concret.

 

Quins interrogants continuen oberts després de la desclassificació de documents del 23-F?

 Es tracta d’un document de la direcció general de la policia espanyola sobre el PCE amb data de l’11 de maig de 1981. Recull una nota confidencial a Santiago Carrillo, secretari general del partit aleshores, avisant-lo del perill “que representa deixar que l’extrema dreta imperi en el mercat negre del rumor, les declaracions del [nom censurat] i, encara més greu, incidir en la suposada implicació del rei en el cop”.

Segons que diu aquest document, es va avisar Carrillo que l’extrema dreta volia implicar la monarquia en l’intent de cop d’estat i “destruir-la com a institució democràtica”. Tot seguit, avisa que hi ha un “escac i mat a la monarquia, proposat per l’extrema dreta”.

 

 

“Aquesta nota no existeix de cap manera”

El CESID va detectar una reunió confidencial entre Juan Carlos i Milans del Bosch després del 23-F

 

 

MÓN - ESPANYA

 

El rei espanyol volia assegurar-se que el judici del 23-F no afectava negativament la monarquia

 

 

 

Arnau Lleonart i Fernàndez

25.02.2026.| Actualització 25.02.2026-14:53h

 

El CESID –l’organisme d’intel·ligència espanyol predecessor del CNI– va recollir que Juan Carlos I s’havia reunit de manera confidencial amb alguns dels principals autors del cop d’estat del 23-F poc abans del judici per aquells fets. L’objectiu, segons que recullen els informants, era evitar que la corona espanyola “no sortís lesionada del procés”. Aquesta revelació forma part dels documents secrets del 23-F que ha desclassificat el govern espanyol.

Segons que s’explica en una nota interna del CSID del 5 de febrer de 1982, titulada “Sobre entrevistes de S.M. El Rei amb militars implicats en el ’23-F'”, algú “molt important” de la casa reial espanyola es va entrevistar amb el general Alfonso Armada “matisant amb ell comportaments relatius a la vista oral del procés [judicial]”. Tot seguit, s’explica que també es va voler reunir amb el tinent general Jaime Milans del Bosch, però que aquest darrer va exigir que l’entrevista fos sense intermediaris. Arran d’això, va ser rei Juan Carlos I mateix qui s’hi va reunir d’amagat.

 

 “En aquests cercles d’opinió s’assegura que, en efecte,

“Un cop constitucional, amb la Corona i la coalició d’UCD i PSOE”: el 23-F, desclassificat

 

 

COP D'ESTAT 23F

 

 

Desenes de documents es difonen a través de la web de la Moncloa amb detalls inèdits de la rebel·lió de 1981 

 

 

Antonio Tejero a la tribuna del Congrés durant el 23-F / Europa Press

 

Quico Sallés

25/02/2026 14:22  

 

Finalment, aquest migdia la web de la Moncloa ha publicat una munió de documents desclassificats sobre el cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Una llista de desenes de documents aportats pel ministeri de l’Interior, per les direccions general de la Policia i de la Guàrdia Civil, així com del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) així com del ministeri d’Exteriors. Transcripcions de comunicacions, manuscrits de preparació del cop, converses, sessions del consell de guerra, el paper de l’aleshores monarca Joan Carles de Borbó o els informes d’anàlisi policial sobre els fets que els cossos i forces de seguretat de l’Estat sobre la rebel·lió militar. 

Curiosament, el primer document desclassificat de la llista és una joia. Una conversa telefònica entre el tinent coronel Antonio Tejero, i l’únic civil condemnat pel cop, Juan Garcia Tarrés. Una conversa telefònica quan Tejero es trobava dins el Congrés de Diputats i en la qual, Garcia Tarrés li comenta les maniobres del general Alfonso Armada, un dels intel·lectuals del cop, per intentar formar un govern alternatiu amb ell com a membre destacat. Precisament, en aquesta conversa es denota com s’estructurava el cop amb Tejero com a punta de llança, amb l’expressió “La victòria és per a Espanya, aguanta Antonio”.

 

Part del document manuscrit sobre el 23F desclassificat

  

“Un cop constitucional o a la turca”

Junts reclama a Sánchez que desclassifiqui els documents del 17-A i les clavegueres de l’estat

 

MÓN - ESPANYA

 

 

ERC assegura que el president espanyol prova de tapar els seus problemes de gestió i de lideratge

 

 

 

 

 23.02.2026 | Actualització: 23.02.2026 - 10:45

 

El govern espanyol desclassificarà demà els documents relacionats amb l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981, coincidint amb els quaranta-cinc anys dels fets. L’anunci fet pel president espanyol, Pedro Sánchez, ha generat reaccions immediates de Junts i ERC, que han rebut la iniciativa amb escepticisme.

 

Sánchez anuncia que demà desclassificarà els documents del 23-F 

 

El secretari general de Junts, Jordi Turull, considera que la desclassificació “serà interessant per fer arqueologia política”, però que no n’hi ha prou. En una atenció als mitjans a l’estació de Sants, ha reclamat que també

Quins són els documents del 23-F que encara són secrets?

 

 

MÓN - ESPANYA - 23F

 

 

Entre els documents, hi ha les escoltes del CESID durant el 23-F i les comunicacions entre la casa reial espanyola i la Moncloa

 

 

 

 

L’Elefante Blanco: un bar de cites eròtiques de Madrid amaga la clau més fosca del 23-F

Junts reclama a Sánchez que desclassifiqui els documents del 17-A i les clavegueres de l’estat

Redaccció

23.02.2026|Actualització: 23.02.2026 - 12:02

 

 

La desclassificació dels documents de l’intent de cop d’estat del 23-F és una reivindicació històrica de molts sectors i grups polítics, especialment per treure l’entrellat de la implicació de l’ex-rei espanyol Juan Carlos. Demà, segons el president espanyol, Pedro Sánchez, s’aprovarà el decret de desclassificació i, una volta ho publiqui el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) –previsiblement dimecres–, es podrà consultar lliurement tota la documentació al portal oficial de la Moncloa.

Entre els materials que encara resten classificats, hi ha el sumari íntegre del judici, conservat al Tribunal Suprem espanyol. El dossier inclou vuitanta-nou lligalls amb enregistraments originals i declaracions dels implicats. També s’hi afegeixen