Un altre partit de la selecció espanyola que queda marcat per la catalanofòbia i el racisme d'aficionats ultres espanyols, sobretot envers els propis jugadors de la selecció
Un altre partit de la selecció espanyola que queda marcat per la catalanofòbia i el racisme d'aficionats ultres espanyols, sobretot envers els propis jugadors de la selecció
La selecció espanyola, sobretot la de futbol, no és un espai neutre en l’àmbit esportiu, tal com va quedar demostrat durant el partit d’Espanya contra Egipte, celebrat la nit de dimarts a l’estadi de l’RCDE Stadium, a Cornellà.
El partit novament va quedar marcat per la lamentable actitud d’una gran part de l’afició espanyola, que va fer-se notar amb càntics racistes i xenòfobs contra els contrincants, però també per expressions catalanòfobes i islamòfobes contra els propis jugadors, com ara els jugadors del Barça Lamine Yamal i Joan Garcia. L’afició espanyola va xiular l’himne d’Egipte, i va proferir càntics ofensius,
Llengua Catalana
![]() |
| Logotip del Kit Digital Autor/a: Ministeri d\'Assumptes Econòmics i Transformació Digital |
TRIBUNALS
Quico Sallés
29/03/2026
Sense cap mena de dubte és una causa estranya. Tant pel fons com per la forma en què s’ha procedit. És el cas contra dos oficials del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) acusats de passar informació secreta als Estats Units sobre Rússia. Una investigació que es remunta com a mínim al mes de setembre de 2022, oberta pels delictes de traïció i revelació de secrets. Els advocats dels dos acusats, però, han estat capaços de donar la vota a la instrucció, assenyalant vistoses irregularitats en un sumari declarat secret i amb una escandalosa apagada de 117 arxius que serien la prova recollida internament pel CNI i que haurien servit no només per apartar del servei els dos oficials sinó, a més, per engarjolar-los. Tot plegat per després acabar quedant en llibertat.
El cas ara és en mans de l’Audiència de Madrid, que ha de decidir si arxiva el cas o bé tira endavant el processament dels dos acusats -J.A.L i J.M.- a la vista dels indicis recollits en el sumari per part del Jutjat d’Instrucció número 7 de Madrid, que va actuar conjuntament amb el jutge d’enllaç del CNI i president de la Sala del Contenciós Administratiu, Pablo Lucas de Murillo. La defensa ha presentat un
![]() |
| La Vanguardia assenyala Paneque pel caos a Rodalies | E-Noticies |
E-Notícies
Quan fins i tot la premsa subvencionada denuncia el caos de Rodalies com “la pitjor crisi de mobilitat que es recorda a Catalunya”, és que alguna cosa va realment malament. Quan qui ho fa és La Vanguardia, el mitjà més subvencionat per la Generalitat amb 726.774,64 euros el 2025, és que la cosa va de debò de veritat. Ja ni tan sols la premsa subvencionada pot tapar l’evident col·lapse que pateix Catalunya.
El sotsdirector de La Vanguardia, Enric Sierra, ha publicat un article demolidor on retrata el despropòsit dels trens a Catalunya. A La desvergüenza dirige la crisis de Rodalies, critica durament la gestió del problema per part del Gobierno central i la Generalitat.
![]() |
| La Vanguardia ha criticat durament el caos de Rodalies | Europa Press |
Sierra constata que dos mesos després de la major crisi de les últimes dècades a Rodalies, amb prou feines ha canviat res. Enumera els retards, la disminució de trens, l’existència de desenes de punts negres, la fuga de passatgers i l’incompliment del calendari per tornar a la normalitat. Encara que, en la seva opinió,“el pitjor és la desinformació tant a l’usuari com al ciutadà per un apagat informatiu impresentable i vergonyós”.
RODALIES
Nura Portella
Barcelona. Dimecres, 18 de març de 2026. 09:50
Actualitzat: Dimecres, 18 de març de 2026. 11:47
Temps de lectura: 2 minuts
La tarda i el vespre d'aquest dimarts a la xarxa de Rodalies va estar marcada per un incendi que va interrompre la circulació de les línies R1, R3 i R4 entre les estacions de Plaça Catalunya i de Sants, a Barcelona, afectant la mobilitat de milers de persones que a aquella hora sortien de la feina i havien d'agafar el tren per tornar a casa. Quan passaven pocs minuts de les 21:00, el Telenotícies vespre de TV3 va connectar en directe amb la principal estació de tren del país per informar la ciutadania de l'estat de la situació. Mentre el periodista explicava que es recomanaven serveis alternatius, personal de seguretat d'Adif va boicotejar la connexió, tal com va denunciar el reporter.
Mentre una mà tapava la càmera, va lamentar que "ens estan impedint fer aquest directe". "Ens diuen que no podem. Nosaltres hem vingut aquí amb permís de Renfe, però ens estan interrompent el servei i no podem explicar-vos res més que el que ja us estàvem explicant:
JUSTÍCIA
![]() |
| Pablo Hasel en una fotografia del 2021. |
Clara Ardèvol Mallol
09.03.2026 - 21:40
Actualització: 09.03.2026 - 21:43
El mes passat va fer cinc anys de l’empresonament del raper Pablo Hasel, condemnat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets publicats temps enrere. Inicialment, la condemna era de nou mesos de presó, però l’acumulació d’unes quantes causes va fer que, en conjunt, encara li resti un any i un mes de pena. Aquesta és, per tant, la darrera etapa de l’empresonament, que l’artista ha decidit d’encarar sense acollir-se al tercer grau penitenciari. “Renuncio al penediment i a la col·laboració que m’exigeixen per accedir-hi”, ens explica. El seu segon poemari, Prova de vida, sortirà ben aviat, pels volts de Sant Jordi, i també serveix per a preparar la campanya sobre la fi dels sis anys de presó.
Parlem de tot plegat amb ell, que es manté ferm i enfocat en les lluites col·lectives malgrat el pes que implica aguantar un any i un altre de presó estricta. Les condicions han millorat una mica amb el trasllat a la presó dels Lledoners, però igualment en destaca la duresa i critica el relat que parla de la presó com si fos un hotel. Aquesta entrevista s’ha hagut de fer per correu postal i s’ha respectat tot el contingut que hi ha escrit Hasel.
—Com us trobeu? Com viviu la presó després de cinc anys?
OPINIÓ
Víctor Alexandre
03/03/2026 20:41
“Aturem l’arbitrarietat. 3Cat, oficina de recol·locació” és un lema del Comitè d’Empresa de TV3 que expressa la indignació de la major part dels treballadors de la casa davant el ‘cortijo’ particular en què la direcció i el Govern de Catalunya (PSC al sol, i ERC a l’ombra) l’han convertida. I dic ‘cortijo’ perquè la maniobra forma part d’una operació espanyolitzadora en la línia que temps enrere demanava José Borrell, en considerar que calia “desinfectar Catalunya”.
I és que per als nacionalistes espanyols, l’independentisme és una infecció. D’acord amb aquesta política, de la TV3 de l’etapa vinculada al Primer d’Octubre no en resta absolutament res. A Madrid es va contemplar la possibilitat
23-F
Jordi Martín
Barcelona. Dimecres, 4 de març de 2026. 12:08
Temps de lectura: 2 minuts
Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.
Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.
"La nit prèvia al 23 de febrer, en la intimitat de la llar, el meu pare, el Tinent Coronel Antonio Tejero Molina, ens va comunicar el que el deure li exigia: la presa del Congrés per ordre del Rei i amb el suport de l'estament militar. La meva mare i nosaltres vam escoltar en silenci, assumint el pes d'una missió que marcaria les nostres vides per sempre", ha afirmat Ramón, un dels sis fills del colpista. Sobre la nit del mateix 23F, Tejero fill assevera que a casa seva es va viure el
GUERRA A L'ORIENT MITJÀ
Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2026. 14:08
Temps de lectura: 2 minuts
Els Estats Units han mobilitzat fins a onze avions cisterna de les bases espanyoles de Morón de la Frontera (Sevilla) i Rota (Cadis) per reubicar-los en altres bases europees des de les quals sortir a donar suport a les maniobres de guerra contra l'Iran. Un moviment que s'ha produït aquest diumenge a la tarda davant la negativa del govern espanyol que s'utilitzin les bases nord-americanes en territori espanyol com a enclavament per a l'operació Fúria Èpica. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha admès que els avions cisterna americans han sortit de les seves bases "perquè des d'aquí no anaven a executar cap actuació".
El conveni de Defensa entre els Estats Units i Espanya que regula l'ús de les bases militars de Morón de la Frontera i Rota estipula que qualsevol operació militar que suposi un ús de les instal·lacions fora de l'estipulat requereix una autorització del govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez, que ha condemnat l'atac "unilateral i sense suport internacional" dels Estats Units i Israel a l'Iran, assenyala que des de les bases americanes a Espanya no s'ha donat cap suport a l'operació i així continuarà sent. L'única excepció serien operacions d'evacuació per motius humanitaris, segons ha precisat Robles.
El govern espanyol ha descartat taxativament que Espanya segueixi els passos del Regne Unit, França i Alemanya i es declari disposada a donar suport als Estats Units en la seva ofensiva contra l'Iran. "En tot el que depengui de la decisió de la sobirania d'Espanya, nosaltres no participarem en cap acció militar", ha asseverat també aquest dilluns el ministre de Transformació Digital, Óscar López. La ministra Robles ha reiterat el mateix missatge aquest dilluns i ha assenyalat que la postura espanyola és el suport a les vies diplomàtiques i al dret internacional. "El poble iranià és el que s'ha d'alliberar", ha valorat.
23-F
David González
Barcelona. Dimecres, 25 de febrer de 2026. 17:43
Actualitzat: Dijous, 26 de febrer de 2026. 11:44
Temps de lectura: 6 minuts
El novembre del 1980, quatre mesos abans de l'intent de cop d'estat del 23F, hi havia en marxa fins a tres tipus d'operacions colpistes per fer caure el govern de la Unió de Centre Democràtic (UCD), que presidia Adolfo Suárez, i crear un nou règim polític a Espanya. Aquestes maniobres implicaven no només sectors militars, sinó també polítics. Una d'aquestes trames, que preveia el nomenament d'un general com a president d'un govern format per militars, independents i membres dels partits, estava avalada per alguns líders del PSOE i la UCD. Així s'exposa en un document anònim de la Guàrdia Civil, provinent dels arxius del Ministeri de l'Interior, que forma part de la documentació sobre el cop d'estat del 23 de febrer del 1981 desclassificada pel govern espanyol i que es pot consultar íntegrament aquí.
El document manuscrit detalla tres tipus de conxorxes prèvies al 23F: "operacions civils", "operacions militars" i "operacions mixtes civicomilitars". Les operacions civils, amb participació de destacades figures de la transició política espanyola, inclouen polítics i partits democràtics com el PSOE, la UCD i AP. Se subdivideixen, a la vegada, en quatre grups. El primer és el de les d'"ideologia democristiana", la direcció de la qual s'atribueix a un dels pares de la Constitució, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, i a la qual es donen "escasses possibilitats de prosperar". El segon grup correspon a les d'"ideologia mixta", el promotor de les quals és Rodolfo Martín Villa, que proposava un govern mixt PSOE-AP presidit per Manuel Fraga, amb una viabilitat "molt escassa".
![]() |
| Document desclassificat del 23F |
El tercer grup d'operacions o maniobres "civils" contra el govern Suárez inclou les d'"ideologia socialista". A la vegada, les subdivideix en dues tipologies. La primera, les de "caràcter civil", per dur a terme una moció de censura pactant amb un grup dissident d'UCD i aconseguint l'abstenció del PCE. Se li atorga "molt escassa" viabilitat. El segon tipus és la "civil amb complement militar", que a les
Món - Espanya
![]() |
| Enrique Santiago, secretari general del PCE, en una imatge d’arxiu. Fotografia: PCE. |
Redacció Europa Press
26.02.2026 | Actualització 26.02.2026-11:45
Enrique Santiago, secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE), ha denunciat una “operació claríssima d’emblanquir” la figura de Juan Carlos I amb la desclassificació dels documents sobre l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Segons Santiago, respon a una estratègia per a rebaixar la implicació del rei espanyol en el cop i, de fet, ha posat en entredit la versemblança dels documents negant-ne la veracitat d’un en concret.
Quins interrogants continuen oberts després de la desclassificació de documents del 23-F?
Es tracta d’un document de la direcció general de la policia espanyola sobre el PCE amb data de l’11 de maig de 1981. Recull una nota confidencial a Santiago Carrillo, secretari general del partit aleshores, avisant-lo del perill “que representa deixar que l’extrema dreta imperi en el mercat negre del rumor, les declaracions del [nom censurat] i, encara més greu, incidir en la suposada implicació del rei en el cop”.
Segons que diu aquest document, es va avisar Carrillo que l’extrema dreta volia implicar la monarquia en l’intent de cop d’estat i “destruir-la com a institució democràtica”. Tot seguit, avisa que hi ha un “escac i mat a la monarquia, proposat per l’extrema dreta”.
MÓN - ESPANYA
Arnau Lleonart i Fernàndez
25.02.2026.| Actualització 25.02.2026-14:53h
El CESID –l’organisme d’intel·ligència espanyol predecessor del CNI– va recollir que Juan Carlos I s’havia reunit de manera confidencial amb alguns dels principals autors del cop d’estat del 23-F poc abans del judici per aquells fets. L’objectiu, segons que recullen els informants, era evitar que la corona espanyola “no sortís lesionada del procés”. Aquesta revelació forma part dels documents secrets del 23-F que ha desclassificat el govern espanyol.
Segons que s’explica en una nota interna del CSID del 5 de febrer de 1982, titulada “Sobre entrevistes de S.M. El Rei amb militars implicats en el ’23-F'”, algú “molt important” de la casa reial espanyola es va entrevistar amb el general Alfonso Armada “matisant amb ell comportaments relatius a la vista oral del procés [judicial]”. Tot seguit, s’explica que també es va voler reunir amb el tinent general Jaime Milans del Bosch, però que aquest darrer va exigir que l’entrevista fos sense intermediaris. Arran d’això, va ser rei Juan Carlos I mateix qui s’hi va reunir d’amagat.
COP D'ESTAT 23F
![]() |
| Antonio Tejero a la tribuna del Congrés durant el 23-F / Europa Press |
25/02/2026 14:22
Finalment, aquest migdia la web de la Moncloa ha publicat una munió de documents desclassificats sobre el cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Una llista de desenes de documents aportats pel ministeri de l’Interior, per les direccions general de la Policia i de la Guàrdia Civil, així com del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) així com del ministeri d’Exteriors. Transcripcions de comunicacions, manuscrits de preparació del cop, converses, sessions del consell de guerra, el paper de l’aleshores monarca Joan Carles de Borbó o els informes d’anàlisi policial sobre els fets que els cossos i forces de seguretat de l’Estat sobre la rebel·lió militar.
Curiosament, el primer document desclassificat de la llista és una joia. Una conversa telefònica entre el tinent coronel Antonio Tejero, i l’únic civil condemnat pel cop, Juan Garcia Tarrés. Una conversa telefònica quan Tejero es trobava dins el Congrés de Diputats i en la qual, Garcia Tarrés li comenta les maniobres del general Alfonso Armada, un dels intel·lectuals del cop, per intentar formar un govern alternatiu amb ell com a membre destacat. Precisament, en aquesta conversa es denota com s’estructurava el cop amb Tejero com a punta de llança, amb l’expressió “La victòria és per a Espanya, aguanta Antonio”.

Part del document manuscrit sobre el 23F desclassificat
MÓN - ESPANYA
23.02.2026 | Actualització: 23.02.2026 - 10:45
El govern espanyol desclassificarà demà els documents relacionats amb l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981, coincidint amb els quaranta-cinc anys dels fets. L’anunci fet pel president espanyol, Pedro Sánchez, ha generat reaccions immediates de Junts i ERC, que han rebut la iniciativa amb escepticisme.
Sánchez anuncia que demà desclassificarà els documents del 23-F
El secretari general de Junts, Jordi Turull, considera que la desclassificació “serà interessant per fer arqueologia política”, però que no n’hi ha prou. En una atenció als mitjans a l’estació de Sants, ha reclamat que també
MÓN - ESPANYA - 23F
Redaccció
23.02.2026|Actualització: 23.02.2026 - 12:02
La desclassificació dels documents de l’intent de cop d’estat del 23-F és una reivindicació històrica de molts sectors i grups polítics, especialment per treure l’entrellat de la implicació de l’ex-rei espanyol Juan Carlos. Demà, segons el president espanyol, Pedro Sánchez, s’aprovarà el decret de desclassificació i, una volta ho publiqui el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) –previsiblement dimecres–, es podrà consultar lliurement tota la documentació al portal oficial de la Moncloa.
Entre els materials que encara resten classificats, hi ha el sumari íntegre del judici, conservat al Tribunal Suprem espanyol. El dossier inclou vuitanta-nou lligalls amb enregistraments originals i declaracions dels implicats. També s’hi afegeixen
LLENGUA CATALANA
![]() |
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha criticat aquest divendres que saber català es consideri un supòsit d’arrelament dels migrants que optin a la regularització extraordinària que prepara el govern espanyol.
La dirigent popular ho ha denunciat després que ahir ERC digués que havia pactat amb el govern espanyol una esmena al nou reial decret de regularització extraordinària per incloure el català com un argument d’inclusió social i comunitària.
"Una vegada més, els socialistes pretenen saltar-se la llei per construir un país destrossant tota Espanya. La Comunitat de Madrid farà els passos necessaris als tribunals contra Sánchez per evitar aquesta ocurrència il·legal que, a més, és xenòfoba", ha escrit a ‘X’.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
![]() |
| Estelades als carrers de Verges, el 24 de maig del 2019 Autor/a: ACN |
19.02.2026 13.15 h
ACN
l jutjat contenciós administratiu 2 de Girona obliga Verges (Baix Empordà) a col·locar les banderes "oficials d'Espanya i Catalunya" a l'exterior de l'Ajuntament i declara "contrària a dret" l'exhibició al balcó d'una "bandera antifeixista amb l'estelada". Segons la resolució, la rojigualda ha d'ocupar "sempre un lloc destacat, visible i d'honor". La sentència, que estima un recurs de l'entitat Impulso Ciudadano, també condemna el consistori a retirar les estelades penjades als fanals de les voreres de la confluència de la C-31 amb la C-252 i GI-634 i resol que és un "símbol de significació partidista o ideològica" que "trenca el deure de neutralitat" de l'administració. El consistori ha anunciat que ho acata, però demana un canvi legal.
La sentència arriba després de l'adopció de mesures cautelars, que ja feia retirar la pancarta amb el lema
![]() |
| Tesh Sidi, diputada de Sumar | Europa Press |
per
Redacció
El decretàs del Gobierno per regularitzar mig milió d'immigrants il·legals a Espanya està suscitant polèmica. El motiu és que no s'exigiran els antecedents penals, i això obre la porta que molts multireincidents puguin obtenir la residència. Policies i juristes han mostrat la seva preocupació per les conseqüències que tindrà sobre la seguretat dels espanyols.
![]() |
El Gobierno ha impulsat la regularització massiva d’immigrants | Europa Press |
En ple debat sobre les conseqüències de la regularització massiva, membres del Gobierno opten per la frivolitat. La diputada de Sumar Tesh Sidi s'ha mofat d'un usuari a les xarxes socials que li va recordar el percentatge d'immigrants que cometen delictes a Espanya.
Aquest perfil va recórrer a les estadístiques per afirmar que "hi ha més probabilitat que et robi un immigrant que un espanyol". La diputada de Sumar va respondre que "ara que els nacionalitzarem a tots, tots seran espanyols". Amb un to irònic pretesament graciós, la diputada va reconèixer implícitament que la regularització massiva beneficiarà centenars de multireincidents.
Monarquia
Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 12 de febrer de 2026. 13:30
Temps de lectura: 2 minuts
Felip VI, Letícia i la reina emèrita cobraran aquest 2026 un 1,5% més que l'any passat. Concretament, Felip VI tindrà un sou de 290.000 euros bruts anuals (el triple que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que, segons els pressupostos generals de l'Estat del 2023, els últims que es van aprovar, té un salari de 90.010 bruts anuals), la reina Letícia 160.000 i la reina Sofia, 131.000. L'emèrita s'ha reincorporat en els últims dies a la seva agenda institucional després de la mort de la seva germana Irene, que vivia amb ella al Palau de la Sarsuela però no tenia cap assignació. Cal recordar que, el 2020, després que es conegués que Joan Carles I tenia comptes bancàries a Suïssa, on guardava els més de 60 milions d'euros que li havia regalat un príncep saudí, Felip VI va renunciar a la seva herència i va
OPINIÓ
Santiago Espot
02/02/2026
Corria el 1948 i Winston Churchill va pronunciar a la Cambra dels Comuns britànica les següents paraules: “Aquells que no coneixen la història, estan condemnats a repetir-la”. L’autor original de la frase no és ell, però la fama del polític anglès va col·laborar definitivament a popularitzar-la. Qui gosa discutir una evidència tan clara?
Després de sentir tota mena de canterelles de representants polítics de partits catalans aquests dies sobre el caos de Rodalies, veig que són l’encarnació en persona dels qui definia Churchill. No saben veure més enllà del seu propi melic i creuen que la història de Catalunya comença amb ells. Que si les legislatures del PP, que si les del PSOE, que si el govern de la Generalitat d’abans o el d’ara… No saben res de res.
Quan fa cent quaranta-sis anys (1880) es va organitzar el Primer Congrés Catalanista, el seu principal artífex que era Valentí Almirall escrivia això en el “Diari Català” per justificar i promoure l’esdeveniment: “Les nostres comarques no tenen res del que necessiten. En la part material, ni camins, ni canals, ni carreteres” Quina diferència hi ha entre el que deia el pare del catalanisme modern i el que veiem avui cada dia a les televisions? Substituïu els camins per Rodalies, els canals pel corredor del Mediterrani i les carreteres per l’AP-7 i semblarà que encara no s’ha celebrat l’Exposició Universal de Barcelona del 1898. Rius i Taulet encara podria tornar a ser batlle del cap i casal una altra vegada.
Tota aquesta apocalipsi de mobilitat que viu la nació, no va començar ni amb Felipe González ni amb Aznar. Si fa gairebé 150 anys Almirall ja es posava les mans al cap al respecte, d’on dimonis venim?