Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #SpainIsAFascistState#DUI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #SpainIsAFascistState#DUI. Mostrar tots els missatges

divendres, 5 de desembre del 2025

La revisió de la frontera entre Andorra i l’estat espanyol fa aflorar set punts de discrepància

 

PAÍS - ANDORRA

 

 

Els treballs tècnics, reactivats arran del conflicte del planell de la Tosa, són a punt d'acabar · La primavera del 2026 hi haurà una reunió decisiva a Madrid

 

 


 

 REDACCIÓ

04.12.2025 - 16:2 | Actualització: 04.12.2025 - 22:52

 

 

La revisió històrica de la frontera entre Andorra i l’estat espanyol encamina la fase final després de dècades de divergències cartogràfiques i dos anys llargs de treball tècnic bilateral. Les dues delegacions han identificat set punts de discrepància que hauran de ser resolts en el marc d’una comissió mixta, que és previst que es reuneixi la primavera del 2026 a Madrid.

El ministre portaveu andorrà, Guillem Casal, ha confirmat que la fase tècnica “està pràcticament tancada” i que es preveu culminar-la abans d’acabar l’any. Aquest pas permetrà traslladar tota la informació a la comissió mixta, que haurà de negociar i decidir quin traçat és l’escadusser en cadascun dels set punts oberts. Casal ha subratllat que Andorra

Eurovisió decideix que Israel participi en l'edició del 2026 i Espanya es retira

 

 

EUROVISION

 

L'Assemblea General de la UER ha acceptat aquest dijous en votació les reformes del festival 

 

 


 

 

  Guillem Barrera
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 4 de desembre de 2025. 18:49
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'Assemblea General de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), organitzadora del Festival d'Eurovisió, han acceptat aquest dijous en votació les reformes del festival plantejades per l'organització d'Eurovisió i han decidit no apartar Israel del concurs. La moció ha sigut adoptada per majoria de 738 vots, davant de 264 vots en contra i 120 abstencions. Just després d'aquesta decisió, Radiotelevisió Espanyola (RTVE) ha anunciat la retirada d'Espanya del festival i ha complert amb la seva promesa de no participar si ho feia Israel. El Consell d'Administració de RTVE va acordar el mes de setembre passat que Espanya es retiraria d'Eurovisió si Israel en formava part pel "genocidi" a Gaza i l'"incompliment sistemàtic" d'aquest país de les normes del mateix concurs.

La sortida del Festival implica a més que RTVE no emetrà la final d'Eurovisió 2026, que se celebrarà a Viena (Àustria) el pròxim 16 de maig, ni les semifinals prèvies del concurs, que es faran els dies 12 i 14. Al seu compte de la xarxa social X, el president de la Corporació, José Pablo López, ha publicat un missatge després de la reunió:

dimecres, 3 de desembre del 2025

La fiscalia europea veu frau en la diplomàcia europea durant l’etapa Borrell

 

 

ESPAÑA - DIPLOMACIA

 

 

La investigació, de moment, compta amb tres detinguts

 

 

L'exministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell | ACN

 

 

Quico Sallés

03/12/2025

 

La Fiscalia Europea té “fortes sospites” de frau en la licitació d’un programa de nou mesos per a la formació de diplomàtics joves el 2021-22 que es va dur a terme al Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) de la Unió Europea, amb seu a Brussel·les. És a dir, en l’etapa en què al capdavant d’aquest servei hi havia el socialista espanyol i actual director del CIDOB Josep Borrell. De fet, Borrell va inaugurar aquests cursos segons la mateixa publicitat de l’entitat el 13 d’octubre de 2022.

Segons explica la Fiscalia Europea, a través de dos comunicats, la investigació ja s’ha cobrat tres detencions. Una de les arrestades és Federica Mogherini, exvicepresidenta de la Comissió Europea (CE) i exalta representant per a la Política Exterior i de Seguretat en el període 2014-2019 i rectora de la institució. La licitació va dels cursos va ser oferida pel servei diplomàtic de la UE i es va adjudicar al Col·legi d’Europa a Bruges. Els investigadors tenen indicis que aquest col·legi, o els seus representants van ser informats de la licitació, dels criteris i de les condicions abans de publicar-se oficialment.  

La fiscalia manté la investigació del cas pels delictes de frau en el mercat públic, corrupció, conflicte d’interessos i violació del secret professional. De moment, els tres detinguts, que a més de Mogherini també hi ha un funcionari de la Comissió Europea i un alt funcionari del Col·legi a Bruges, han estat

L’Audiència Nacional colla el PSOE perquè entregui tots els pagaments en metàl·lic entre 2017 i 2024

 

 

ESPAÑA

 

 


 

 

Maria Garcia | Dimecres, 3 de desembre de 2025

 

L’Audiència Nacional continua collant el PSOE pel ‘cas Koldo’, i ara insisteix que el partit ha d’entregar la relació de tots els pagaments en metàl·lic fets entre 2017 a 2024, no només els referents als investigats. El tribunal desestima així la petició d’aclariment feta pel PSOE en relació a l’entrega dels pagaments, i remarca que he satisfer la demanda de la Fiscalia, que precisament sol·licitava les dades de tots els pagaments que hagin pogut rebre càrrecs, simpatitzants i treballadors del partit.

El magistrat Ismael Moreno remarca en la resolució publicada aquest dimecres que l’informe policial posa de manifest l’existència de certes comunicacions relatives a pagaments en metàl·lic del PSOE a José Luis Ábalos i Koldo García, les quals “no constarien, malgrat tot, ni per dates ni pels seus imports, en la informació facilitada” pel PSOE en aquesta causa. El magistrat considera que són

dimecres, 26 de novembre del 2025

El fiscal admet que el cas contra els Pujol es va iniciar amb Vicky Álvarez, pagada amb fons reservats

 

JUDICI ALS PUJOL

 

L'advocat de l'Estat afirma que la publicació dels comptes dels Pujol per 'El Mundo' "no és revelació de secrets" 

 


 

 

Mayte Piulachs
Vídeo: Martí Torres
Barcelona. Dimecres, 26 de novembre de 2025. 10:53
Actualitzat: Dimecres, 26 de novembre de 2025. 14:05
Temps de lectura: 2 minuts 

 

El fiscal anticorrupció Fernando Bermejo ha admès que la investigació contra la família Pujol Ferrusola es va iniciar amb la denúncia de l’exparella del primogènit, Vicky Álvarez, primer a la policia espanyola i després al jutjat, el 2013, a partir de la qual Hisenda (Seplac) va investigar la situació tributària de Jordi Pujol Ferrusola. Amb aquest reconeixement, en la tercera sessió del judici contra els Pujol, aquest dimecres, el fiscal Bermejo ha denegat que fos una “investigació prospectiva”, denunciada per les defenses dels Pujol i dels empresaris acusats, i també ha defensat l'actuació dels agents de la Udef, de la policia espanyola. Això no obstant, el fiscal no ha citat Álvarez com a testimoni clau en aquest judici, ja que  va cobrar fons reservats de l’Estat espanyol per aquesta declaració, segons va desvelar el comissari jubilat José Manuel Villarejo, integrant de la policia patriòtica del PP, en l’operació Catalunya. "Ningú va obligar Victoria a anar a declarar", ha arribat a afirmar el fiscal. Álvarez només ha estat citada per la defensa de Mercè Gironès, l'exdona de Pujol Júnior, i en podria renunciar.

Acabada la intervenció del fiscal i dels dos advocats de l'Estat, el judici es reprendrà el pròxim 11 de desembre, on el tribunal de l'Audiència Nacional haurà de resoldre

dilluns, 24 de novembre del 2025

L’Audiència espanyola manté Jordi Pujol al judici malgrat el seu estat de salut

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

El tribunal li permetrà de seguir el judici per videoconferència de Barcelona estant

 


 

 

 Ot Bou Costa

24/11/2025 | Actualització: 24.11.2025 - 11:55 

 

L’Audiència espanyola ha refusat d’apartar el president Jordi Pujol del judici contra la seva família, que comença aquest matí mateix. Ho havia demanat el seu advocat, Cristóbal Martell, esgrimint el fràgil estat de salut del president, que té noranta-cinc anys i tot just la setmana passada rebé d’alta hospitalària després d’una pneumònia. Els metges forenses que n’han avaluat l’estat han conclòs que Pujol té un deteriorament cognitiu moderat, cosa que posa en dubte que estigui en condicions físiques ni cognitives de comparèixer en un judici i que tingui capacitat processal per a defensar-se. La seva dona, Marta Ferrusola, que tenia Alzheimer, ja fou apartada de la causa per les mateixes raons abans de traspassar, l’any passat. L’Audiència, tanmateix, ha decidit de mantenir-lo en el judici, per bé que li permetrà de declarar de Barcelona estant.

Pujol és acusat juntament amb els seus set fills –Jordi, Marta, Josep, Pere, Oriol, Mireia i Oleguer–, la seva ex-jove –Mercè Gironès– i una desena d’empresaris afins a l’extinta Convergència Democràtica de Catalunya –entre els quals Carles Sumarroca, Luis Delso i Carles Vilarrubí. El president Pujol és acusat d’haver aprofitat la seva posició política “per teixir una xarxa de clientelisme” a fi d’enriquir-se ell, la seva família i uns quants empresaris afins a Convergència. 

Segons l’escrit d’acusació de la fiscalia anticorrupció espanyola, els diners que la família atribueix a la deixa són, en realitat, els beneficis d’unes comissions que cobraven en canvi de concedir concursos públics a empreses de confiança. L’escrit indica que, presumptament,

dijous, 13 de novembre del 2025

L’advocat general del TJUE avala l’amnistia als CDR I Exiliats acusats de terrorisme, malversació i el gruix de la llei

 

 

MÓN - EUROPA 

 

 

En les seves conclusions, desmunta l'argument del Tribunal de Comptes i del Suprem segons els quals la llei afecta els interessos financers de la UE i nega que es tracti de cap autoamnistia

 

Xevi Buigas i Edu Garzón, acusats en l'operació Judes, a la gran sala del TJUE el 15 de juliol passat.

 

Josep Nualart Casulleras

13.11.2025 - 10:30 | ctualització: 13.11.2025 - 11:54

 

 

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala l’amnistia dels tretze CDR acusats de terrorisme en l’operació Judes: recomana al tribunal que respongui a l’Audiència espanyola que el fet d’aplicar-los la llei d’amnistia no s’oposa de cap manera a la directiva europea contra el terrorisme perquè no significaria deixar impunes delictes que vulneren greument els drets humans. A més, afegeix que la llei d’amnistia no trenca el principi d’igualtat.

Els arguments de l’advocat general són molt contundents: “La directiva [europea contra el terrorisme] no inclou cap disposició que prohibeixi expressament l’ús de mecanismes d’extinció de la responsabilitat penal, com l’amnistia.” Més: “El criteri determinant per a avaluar aquesta compatibilitat rau en la seva conformitat amb les exigències mínimes derivades del dret internacional, en particular el dret humanitari, i amb els estàndards jurisprudencials establerts, en particular, pel Tribunal Europeu dels Drets Humans.”

En aquest sentit, diu que la llei d’amnistia “compleix els estàndards jurisprudencials establerts pel TEDH: per una banda, sembla haver-se aprovat en un context real de reconciliació política i social i no constitueix una autoamnistia. Per una altra banda, no inclou violacions greus de drets humans, entre les

dimecres, 5 de novembre del 2025

Villarejo acusa davant la justícia andorrana el govern de Mariano Rajoy de l'operació per fer caure el BPA

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

Assegura que també volia investigar a AndBank però no li van permetre per la sospita que hi havia comptes del Rei 

 

 


 

 

Marta Lasalas / Mayte Piulachs
Barcelona. Dimarts, 4 de novembre de 2025. 20:05
Actualitzat: Dimarts, 4 de novembre de 2025. 20:18
Temps de lectura: 3 minuts 

 

El comissari jubilat José Manuel Villarejo ha tornat a responsabilitzar el govern de Mariano Rajoy de l'operació que va provocar la desaparició de la Banca Privada d'Andorra (BPA). L'expolicia ha declarat aquest dimarts davant la jutgessa d'instrucció d'Andorra que investiga el paper que va tenir l'executiu espanyol i l'andorrà en la liquidació d'aquell banc enmig de les pressions de la policia patriòtica per aconseguir els comptes bancaris de la família Pujol. "He ratificat totes les meves declaracions", ha assegurat el comissari, que també ha reconegut l'autoria i l'autenticitat dels documents en què es relata l'operació policial i la intervenció de l'executiu de Rajoy que va acabar provocant la desaparició del banc

Villarejo, que abans de comparèixer ha assegurat que havia rebut "moltes amenaces" per no declarar, ha ratificat que "sense dubte" la Moncloa estava rere l'operació. "És evident. Una qüestió d’aquesta entitat no la fa un comissari o un coronel del CNI o un guàrdia civil o un capità o un comandant. És una operació d’alt nivell, en què presidència de govern d’un país d’un altre intervé al tema, com apareix a les meves notes d’intel·ligència", ha insistit.

Els germans Cierco, propietaris de la Banca Privada d'Andorra, van denunciar que havien rebut pressions de policies espanyols i que, davant la negativa a facilitar-los informació confidencial, es va fer pública una nota d'alerta del Tresor dels Estats Units (FINCen) amb informació errònia, facilitada per Espanya, sobre suposat blanqueig de capitals des del BPA, que va acabar provocant el tancament del banc.

Comptes del rei

dilluns, 3 de novembre del 2025

[VERGONYA] Negociar amb Espanya sempre costa molt car

 

 

El govern de Sánchez s’oblida de la prioritat de defensar l’oficialitat del català a la UE

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, parla al costat del canceller alemany, Friedrich Merz Data de publicació: dijous 18 de setembre del 2025, 23:07 Localització: Madrid Autor: Borja Puig de la Bellacasa / Pool Moncloa

 

 

En marxa el cop d’Estat judicial del mateix espanyolisme que va perseguir el moviment independentista

 

 

Un tribunal de majoria conservadora, que ja va fer-ne de les seves contra l'independentisme, jutja el fiscal general per revelació de secrets, que nega els fets

 

 

 

La façana del Tribunal Suprem, aquest dimecres durant la declaració del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Orti Data de publicació: dimecres 29 de gener del 2025, 10:05 Localització: Madrid Autor: Miquel Vera

 

 

dijous, 23 d’octubre del 2025

S’ha mort Tejero, figura clau del cop d’estat del 23-F impulsat per Juan Carlos

 

 

UN FATXENDA MENYS

 

Els darrers anys va fer aparicions públiques en homenatges oficials de la Guàrdia Civil i criticant el procés català

 

 


 


  Nura Portella
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 23 d'octubre de 2025. 13:27
Temps de lectura: 1 minut 

 

 

23.10.2025 - 13:38

Actualització: 23.10.2025 - 13:52

 

L’ex-tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, executor del cop d’estat del 23-F, s’ha mort a 93 anys a València. Tejero era una figura històrica de l’extrema dreta espanyola, que encara havia protagonitzat escàndols els darrers anys, com ara quan va participar en un acte oficial de la Guàrdia Civil, va denunciar Artur Mas i va ser escortat per agents de la policia espanyola per accedir al funeral de Franco.

 


"Tejero va celebrar el 33è aniversari del 23-F a una caserna de la guàrdia civil

 

El 23 de febrer de 1981 va capitanejar l’assalt al congrés espanyol en l’intent de cop d’estat durant la

dilluns, 20 d’octubre del 2025

El sistema judicial continua maltractant els independentistes represaliats

 

 

(IN)JUSTICIA ESPANYOLA 

 

 

L'Audiència de Barcelona suspèn el judici per la protesta 'holi' contra el sindicat ultraespanyolista policial Jusapol i no ho comunica a Alerta Solidària, la defensa dels joves persegutis

 

 

Detall del cordó policial a la Via Laietana amb els manifestants independentistes a la banda esquerra, el 29 de setembre del 2018 (Horitzontal). Data de publicació: dissabte 29 de setembre del 2018, 11:19 Autor: Josep Molina

 

 

 

Les "singularitats" per a tothom de Montero satisfan el PSC tot i mantenir els dubtes sobre ordinalitat

 

 

FINANÇAMENT - CAFE PER A TOTHOM

 

 

El PSC mostra el convenciment que el nou model recollirà els compromisos de l'acord d'investidura 

 

 


 

  Marta Lasalas
Foto: EFE/Enric Fontcuberta
Barcelona. Dilluns, 20 d'octubre de 2025. 14:39
Actualitzat: Dilluns, 20 d'octubre de 2025. 15:41
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

El compromís sobre el nou model de finançament autonòmic singular per a Catalunya s'havia encallat al ministeri d'Hisenda des de feia mesos i l'anunci de la vicepresidenta María Jesús Montero assegurant que presentarà aviat una proposta ha tranquil·litzat el PSC. La lletra petita d'aquell acord serà una altra tema. La viceprimera secretària del PSC, Lluïsa Moret, ha assegurat després de la reunió de la Permanent del partit que els socialistes catalans celebren que Montero hagi deixat clar aquest matí a Barcelona que posarà sobre la taula una proposta que "es basarà en element fonamentals, com la solidaritat, l'augment d'autogovern i també les singularitats de cada territori". 

"Estem en bona la bona direcció", ha assegurat Moret. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja va anunciar que el seu govern presentaria aquesta legislatura un nou model de finançament el passat 21 de setembre a la Festa de la Rosa de Gavà. L'endemà, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, va assegurar que el nou model es presentaria aquest any, però fins que no ho ha anunciat Montero el PSC no ha respirat tranquil. Ara el dubte és en què es concretarà el finançament singular acordat entre ERC i PSC per a la investidura de Salvador Illa, que havia de garantir que Catalunya recaptarà i gestionarà tots els seus impostos i que es respectarà el principi d'ordinalitat.

Singularitats

divendres, 10 d’octubre del 2025

La Comissió de Venècia suspèn les propostes d'elecció del CGPJ: "Politització interna i externa"

 

 

PODER JUDICIAL

 

 

L'òrgan europeu sosté que no són suficients els canvis plantejats pels grups consevador i progressista dels jutges 

 

 


 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 10 d'octubre de 2025. 14:59
Actualitzat: Divendres, 10 d'octubre de 2025. 15:48
Temps de lectura: 3 minuts 


 

La Comissió de Venècia del Consell d'Europa ha aprovat un dictamen en el qual assegura que veu problemes de "politització externa i interna" en les dues propostes de models d'elecció dels dotze vocals judicials que formen el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), juntament amb vuit juristes, que va plantejar l’òrgan de govern dels jutges espanyol per reformar el sistema actual, després que el PP i el PSOE pactessin repartir-se el nomenament de deu vocals cada un i altres mesures per no repetir el bloqueig de la renovació del poder judicial, que va durar més de cinc anys. Les dues propostes van ser plantejades pels dos grups que hi ha al CGPJ —conservadors i progressistes—, i amb plantejaments oposats.

En el dictamen, comunicat aquest divendres i avançat per l’agència Europa Press, la Comissió de Venècia recorda que els membres d'institucions com el CGPJ "han de ser jutges triats pels seus parells de manera que es garanteixi una àmplia representació del poder judicial"; no obstant això, avisa que el sistema d'elecció ha d'estar protegit no sols de "la influència política externa" sinó també de "la politització interna". "És a dir, no sols de la interferència directa d'actors polítics, sinó també de la dependència indirecta o l'alineació amb aquests actors, en particular a través de les associacions judicials", apunta. Segons ha anunciat la Comissió de Venècia en una nota informativa, el text íntegre del dictamen es farà públic el 13 d'octubre vinent.

Dues propostes oposades

dijous, 25 de setembre del 2025

"Espanya és un acudit: reconeix la solució dels dos estats per Palestina, però no per a Catalunya"

 

 

Un anàlisi de la hipocresia espanyola en política exterior: "No podem prendre'ns seriosament aquesta gent"

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, a la declaració institucional prèvia a la reunió de la Conferència de Presidents de Pedralbes, a Barcelona, el 6 de juny del 2025 Autor/a: Jordi Borràs

 

 

Redacció

 

 

L'analista polític kurd-americà, Diliman Abdulkader, ha publicat al seu compte d'X un mapa en què apareix Catalunya separada d'Espanya amb el següent text: "El govern espanyol reconeix una solució de dos estats per a Palestina, però no reconeix una solució de dos estats al seu propi país per a Catalunya. No podem prendre seriosament aquesta gent".

Diliman Abdulkader és una figura emergent en els cercles d'anàlisi política de Washington, conegut per la seva tasca d'investigador a l'Endowment for Middle East Truth (EMET) i ser el portaveu de l'associació d'Amics Americans del Kurdistan. Col·labora amb mitjans de comunicació i és actiu a les xarxes socials. 

Aquest tuit remarca una de tantes contradiccions en la política exterior espanyola; mentre el govern de Pedro Sánchez defensa una solució de dos estats per a Palestina, rebutja qualsevol consideració similar per a Catalunya dins de les seves pròpies fronteres. La resposta de l'executiu espanyol a la convocatòria del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i la DUI va ser la repressió política, policia i judicial amb la intervenció directa de l'Estat, mitjançant l'article 155 de la Constitució, la detenció, judici i

dimarts, 16 de setembre del 2025

La Vuelta i els signes d’un estat fallit

 

 

OPINIÓ

 

 


 

 

Darrerament, sovint sentim dir que Espanya és un Estat fallit. Només cal fer ús dels serveis públics per entendre d’on surt aquesta idea: entres a l’app per demanar cita amb el metge de capçalera i no n’hi ha fins d'aquí a deu dies. L’avantatge és que, quan arriba el dia, el mal ja ha passat i així no col·lapses el servei. El transport públic tampoc no es queda enrere. Cada trajecte s’ha convertit en una espècie de mystery trip: pots acabar amb un cop de calor perquè l’aire condicionat s’ha espenyat o encarregant un Glovo a mig trajecte, tot i tenir l’hotel reservat a pensió completa. 

Fins ara, aquesta sensació era més aviat domèstica, però fa dues setmanes que s'ha internacionalitzat amb la imatge que Espanya ha projectat a La Vuelta. Ciclistes vinguts d’arreu del món han comprovat de primera mà com l’Estat és incapaç de garantir-los la seguretat. Encara pitjor: tampoc ha semblat que s’hi hagin posat tots els mitjans. Víctimes de les excentricitats d’un president que fa les darreres, aferrat a qualsevol cortina de fum, els corredors han hagut d’esquivar les malifetes d’uns manifestants que de pacífics només en tenien el nom.

 

 


Tot això té un origen més coordinat del que pot semblar. Poc abans de l’estiu, Pedro Sánchez —outsider a la UE, col·leccionista de felicitacions de Hamàs i convençut de què és per damunt del bé i del mal— es va erigir en jutge del conflicte. Al Congrés, va deixar una frase tan irresponsable com captivadora per als nostàlgics d’aquella extrema esquerra que vivia de rebentar carrers: va qualificar d’estat genocida Israel. 

Les sentències internacionals que fins ara han negat una acusació tan greu li han estat indiferents. També li ha estat igual que a Gaza encara hi hagi ostatges segrestats, que el grup terrorista difongui imatges d’un Evyatar David absolutament desnodrit cavant la seva pròpia tomba, o que fins i tot s’hi retinguin cadàvers d’ostatges morts. Tot plegat ha estat engolit per una mena d’amnèsia col·lectiva, perquè tenim un sector de la població que considera sagrada la paraula de Sánchez i la dels seus portaveus als mitjans de comunicació. 

A pesar de tot, el balanç no podia ser més grotesc: el boicot a l’Israel Premier Tech s’ha saldat amb un mallot blanc per a Mattehew Riccitello i amb la caiguda de Javier Romo, víctima col·lateral del caos. La permissivitat de les autoritats no només no ha perjudicat l’equip israelià, sinó que ha convertit l’escenari en una trampa per als corredors locals. 

Mentrestant, Israel —referent mundial en tecnologia, innovació i seguretat— decideix retirar-se del Mobile World Congress 2026. En resum, estam davant d’un Estat fallit que ja ha entrat a l’era 4.0: ni tecnologia ni seguretat, però amb una gran capacitat per pedalar al ritme d’un president tronat. 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE D'OPINIÓ 

https://e-noticies.cat/opinio/vuelta-signes-fallit 

 

divendres, 12 de setembre del 2025

El “nacionalisme extractiu” d’Illa i altres enrabiades de la premsa de Madrid amb la Diada

 

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

 

Els rotatius espanyols s'abonen al que consideren un fracàs de l'independentisme, malgrat haver tret més de 40.000 persones al carrer | N'hi ha que acusen el PSC de complicitat amb el sobiranisme per la defensa de la llengua

 

 

Imatge de la manifestació de la Diada arribant a l'estàtua de Colom | Mireia Comas

 

 

 

 

L’independentisme va “punxar” en la manifestació de la Diada –més de 40.000 persones al carrer, segons la policia, després de 13 anys– tot i que el govern de la Generalitat de Salvador Illa es va apuntar a la defensa de la llengua arran de la sentència del TSJC del dia anterior, que anul·lava bona part del decret que intentava blindar el català a l’escola. Aquest és l’eix vertebrador aquest any de la tradicional lectura enrabiada dels actes de l’Onze de Setembre que fa la premsa editada a Madrid. Tots els rotatius insisteixen en el que consideren un fracàs –sense que puguin posar exemples alternatius d’altres manifestacions multitudinàries any rere any–, però la línia editorial de cadascun –o fins i tot del cronista– els porta a fer una interpretació variada del paper del PSC.

La Diada apareix només en tres portades, en espais reduïts

divendres, 5 de setembre del 2025

L’estat espanyol en fallida democràtica

 

 

ESPAÑA

 

L'ofensiva del PP contra el fiscal general de l'Estat marca l'acte d'obertura de l'Any Judicial

 

 

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, aquest dimecres en la seva arribada al Tribunal Suprem Data de publicació: dimecres 29 de gener del 2025, 09:57 Localització: Madrid Autor: Miquel Vera
 

 

 

Redacció 

Divendres, 5 de setembre de 2025

 

 

L’acte d’obertura de l’Any Judicial, presidit per Felip VI, és aquest divendres escenari de la confrontació política a l’Estat per l’ofensiva del PP i de la judicatura conservadora contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, pendent de judici per la suposada filtració de dades de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, considera “una provocació” que Ortiz hi sigui i ha declinat anar-hi, mentre la Fiscalia apunta que el fiscal general té el dret i el deure de ser-hi. El govern espanyol ha acusat Feijóo de plantar el rei i de no tenir “visió d’Estat”. La judicatura conservadora reclama al fiscal que no prengui la paraula a l’acte, un fiscal que té el suport del sector progressista i de l’executiu.

La cerimònia solemne d’obertura de l’Any Judicial comença a les dotze del migdia i reuneix al Tribunal Suprem, a Madrid, els representants dels tres poders de l’Estat. L’acte en si consisteix en els discursos

dilluns, 18 d’agost del 2025

Andorra no fa cabal de la pressió espanyolista per a fer oficial el castellà

 

PAÍS - ANDORRA

 

Entitats com ara Hablamos Español, Convivencia Cívica i Izquierdas por la lengua fa anys que alimenten l'espantall d'imposar el castellà com a llengua oficial del país

 

 


 

 

 Arnau Lleonart i Fernandez

18-08-2025

 

 

Aquests darrers anys, en paral·lel a la nova legislació andorrana per a promoure i protegir el català, diferents grupuscles espanyolistes han insinuat un possible desplegament a Andorra per a pressionar a favor de l’oficialitat del castellà. El 2023, el president de Convivencia Cívica Catalana, Ángel Escribano, va dir que constituirien una branca andorrana de l’associació per “defensar els drets dels castellanoparlants d’aquell país”, tot i que mai no se’n va saber res més. Una altra facció, Izquierda por la lengua, fa temps que fa campanya en contra de la legislació andorrana pel català i pressiona per l’oficialitat del català, i ara s’hi ha afegit Hablamos Español, activa a Catalunya, el País Valencià i les Illes.

 

 


 

 

La constitució d’Andorra estableix clarament a l’article segon que “la llengua oficial de l’estat és el català”. És per això que les principals veus polítiques andorranes treuen ferro a aquests exabruptes. Consultat per VilaWeb, el govern d’Andorra diu que no farà declaracions d’un fet puntual, i Demòcrates, partit del cap de govern Xavier Espot, contesta, senzillament que “el castellà no és llengua oficial” i que ja van impulsar i aprovar la llei del català per protegir, precisament, la llengua que és realment oficial. “L’oficialitat del castellà a Andorra és una utopia”, afegeix Cerni Escalé, cap de l’oposició i dirigent de Concòrdia. “Està reclamada de forma anecdòtica i, en la majoria dels casos, per veu de persones que no viuen al nostre país. A casa nostra simplement no és un debat: tenim el català com a única llengua oficial.”

Per a la Plataforma Andorrana per la Llengua, aquestes propostes són comentaris que s’escriuen a les xarxes socials i que “encenen una mica els ànims”, però aconsellen de no sobredimensionar-los. “Se’ls ha de donar la importància que tenen”, diu Guillem Fiñana, secretari de l’entitat, que reivindica que el català és la llengua oficial d’Andorra perquè n’és la pròpia. “De la mateixa manera que el castellà no és llengua oficial a França ni el francès ho és a Espanya, ni el castellà ni el francès ho són a Andorra”, remarca.

La llengua del 53% dels andorrans

divendres, 1 d’agost del 2025

El Consell d’Europa estira les orelles a Espanya per la poca esma en la lluita contra la corrupció

 

 

MON - ESPANYA

 


 

 Redacció-ACN

 

 

El Consell d’Europa reclama a Espanya una “acció més decidida” per a reforçar els mecanismes anticorrupció dins el govern espanyol. És la conclusió principal de l’últim informe del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), un organisme del Consell d’Europa que supervisa el compliment de les normes anticorrupció per part dels estats membres. En el document, el GRECO conclou que Espanya ha d’intensificar els esforços per a aplicar les reformes previstes destinades a reforçar els mecanismes contra la corrupció dins l’executiu, però també dins la policia espanyola i la Guàrdia Civil. L’organisme també retreu a l’estat espanyol la manca d’una implantació satisfactòria de les recomanacions fetes en l’informe del 2019.

“El GRECO conclou que Espanya no ha implantat satisfactòriament ni ha abordat de manera suficient cap de les dinou recomanacions recollides en l’Informe d’Avaluació de la Cinquena Ronda (publicat el 2019)”, diu l’organisme al document.

Sobre això, el grup lamenta la manca d’accions decidides i de resultats tangibles en relació amb les recomanacions que feien referència a les funcions executives superiors del govern. “Si bé iniciatives com ara el pla d’acció per a la democràcia, ja adoptat, i, particularment, l’avantprojecte de llei de l’administració oberta, encara pendent d’adopció, proposen mesures, la seva aplicació continua sense concretar-se”, indica.

“El GRECO ha constatat que les autoritats espanyoles han d’intensificar els seus esforços per a implantar les reformes previstes destinades a enfortir els mecanismes anticorrupció en relació amb les