[ESCÀNDOL] El govern espanyol més progressista de la història segueix espoliant Catalunya

 

 

L’Estat només va executar el 16,3% del pressupostat a Catalunya el primer semestre de 2023 i a Madrid va arribar al 52,7%

 

 

Les obres eternes estació de la Sagrera a Catalunya

 

Redacció

Diumenge, 3 de març de 2024

 

 

La inversió a Madrid va superar el 50% en el mateix període, segueix augmentant l’espoli fiscal a tots els Països Catalans

L’Estat va executar 370 milions d’euros a Catalunya durant els sis primers mesos de 2023, la qual cosa suposa el 16,3% dels 2.276 milions pressupostats per a l’any passat. Així ho recull l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) que ha publicat aquest diumenge el diari ‘Ara’. Segons aquestes dades, Adif, per exemple, va executar 94 milions dels 1.080 previstos, Renfe va invertir 36 milions dels 151 pressupostats i Ports de l’Estat, 15 milions dels 182 previstos. 

 

Segons per la cua en inversió real per part de l’estat

Dolors Montserrat es cava la seva pròpia tomba: admet que no té fonaments per perseguir la immersió

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

Diana Riba ha fet pública una carta on la popular admet que la UE no té competències sobre els sistemes educatius 

 

 

Nura Portella
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 27 de febrer de 2024. 17:21
Actualitzat: Dimarts, 27 de febrer de 2024. 21:50
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dolors Montserrat, líder del PP a Europa i una de les veus més dures contra la immersió lingüística i la llengua catalana en general, ha estat enxampada in fraganti. Després d'haver perseguit el model d'escola catalana des de la presidència de la Comissió de Peticions, que va encarregar la missió dels eurodiputats a Catalunya el desembre passat, ara ha admès que els organismes europeus no tenen les competències per legislar sobre els sistemes educatius dels estats membre ni per revisar tot el que envolta l'ús de les llengües, siguin nacionals o regionals, com ha fet durant els últims mesos i anys: la missió —molt criticada a Catalunya per les institucions i tota la comunitat educativa— va acabar reclamant l'equivalència del castellà al sistema educatiu de Catalunya.

El cas d'un ciutadà grec que desmunta Montserrat

L'encarregada de denunciar-ho ha estat Diana Riba, eurodiputada d'ERC i que encapçalarà la llista republicana a les

Ha costat anys però, finalment, @DolorsMM ha admès que la #UE no té competències per legislar sobre els sistemes educatius dels Estats Membre ni per revisar les seves decisions pel que fa a l'ús de les llengües nacionals/regionals.

Benvinguts a la història d'un despropòsit 🧵 pic.twitter.com/RfMvO6TySp

— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) February 27, 2024

Pròximes eleccions al Parlament Europeu, en un fil a Twitter on comparteix una carta en què Dolors Montserrat respon a un ciutadà que pertany a la minoria turca de Grècia, el qual reclama una educació bilingüe en grec i turc per als infants que formen part d'aquesta minoria. És a dir, els demana

Jesús María Barrientos, president del TSJC, té la barra de dir que la llei d’amnistia no és un element de “pacificació” sinó de “discòrdia”

 

 

Barrientos afirma que la futura llei “privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania” i reitera que "ningú ha d'estar per sobre la llei"  

 

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, a la Comissió de Justícia del Parlament Data de publicació: dijous 02 de juny del 2022, 10:50 Localització: Barcelona Autor: Sara Escalera

Agències

Dilluns, 26 de febrer de 2024

 

 

 

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha criticat aquest dilluns durament la futura llei d’amnistia, en considerar que no aportarà “pacificació”, sinó “discòrdia”. En el seu discurs a l’acte de promesa del càrrec dels nous jutges de Catalunya, Barrientos ha assegurat que “una llei que privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania mai podrà ser esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia”, com, segons ell s’evidencia últimament en debats acadèmics sobre aquesta llei. “Ningú, cap persona, entitat o organització, per poderosa que es pretengui i encara que s’escudi en els vots, està per sobre la llei”.

Per a Barrientos, la llei “o és general, o no és llei”, i durant la seva vigència “obliguen per igual a tothom, inclosos els jutges”, que han d’”assegurar la seva aplicació efectiva a tots els ciutadans en pla d’igualtat, sense excepcions ni privilegis, sense espais d’impunitat, que comprometrien el caràcter general de tota llei”. Així, ha afirmat que la llei d’amnistia comprometrà “sense cap dubte” el caràcter general d’altres lleis perquè “en benefici exclusiu d’alguns exceptua l’aplicació d’altres lleis que segueixen vigents i són d’aplicació inexorable per a la generalitat de la ciutadania”.

Així, ha dit als nous jutges que tots ells han de garantir “el sotmetiment de tothom, també de les institucions, a la legalitat constitucional”.

Com és tradicional en els seus discursos de benvinguda als nous jutges, els ha recordat que molts d’ells

Víctimes del 17-A i d’ETA, contra la vinculació de Tsunami i terrorisme: “Banalitzar aquesta paraula ens fa molt mal”

 

 

L'advocada Goirizelaia assegura que la justícia espanyola "trasllada al 100%" a Catalunya el que va aplicar a Euskadi  

 

Javier Martínez, pare del Xavi Martínez (el nen assassinat a la Rambla pels atemptats del 17-A de 2017), durant l'entrevista amb l'ACN Data de publicació: dilluns 26 de febrer del 2024, 06:00 Localització: Barcelona Autor: Nico Tomás

Agències

Dilluns, 26 de febrer de 2024

 

 

Víctimes de l’atemptat del 17-A i d’ETA expliquen a l’ACN que estan en contra de la vinculació de Tsunami i terrorisme. Jesús Fructuoso, germà de Juan Fructuoso (primera víctima civil d’ETA a Catalunya), se sent “insultat” per aquest lligam que fa la justícia espanyola. Afirma que s’està “banalitzant” el terrorisme. Javier Martínez és el pare del Xavi, el nen de 3 anys assassinat el 17-A de 2017 a Barcelona. I coincideix amb Jesús: “Banalitzar el terrorisme fa molt mal a totes les víctimes”. D’altra banda, l’advocada Jone Goirizelaia ha defensat molts membres de l’esquerra abertzale acusats de col·laborar amb ETA. I assegura que la justícia espanyola “ha traslladat al 100%” a Catalunya l’estratègia que ja va aplicar al País Basc.

Un “insult” a les víctimes de terrorisme

Jesús Fructuoso és germà de Juan Fructuoso, la primera víctima civil d’ETA a Catalunya. La banda terrorista va fer esclatar un cotxe bomba el 2 d’abril de 1987 a l’Avinguda Meridiana, i va provocar la seva mort (29 anys). Quasi 37 anys després, Jesús Fructuoso atén l’ACN per explicar que la seva vida va canviar totalment a partir d’aleshores, a partir d’uns fets que “no se superen mai”.

 

En Jesús assegura que, com a víctima del terrorisme, se sent “insultat” per les vinculacions de Tsunami i terrorisme, i també afirma que s’està “banalitzant” aquest concepte: “Els qui hem viscut un acte terrorista sabem el que és, i això no té res a veure”, afegeix en referència a les mobilitzacions del 2019 contra la sentència del Suprem pel judici de l’1-O.

Des de casa seva, i acompanyat per una foto del seu germà, Jesús es pregunta amb retòrica si al final no es podrà “protestar per a res”: “Una cosa és una protesta, que pot ser violenta però dins d’uns límits. I l’altra és organitzar un atemptat i matar gent expressament. Una cosa no té res a veure amb l’altra”, reflexiona.

Finalment, Jesús opina que s’investiga el Tsunami per terrorisme per qüestions “polítiques”: “Ara els interessa que aquesta gent no entri a l’amnistia i s’han inventat això del terrorisme”. Però ja s’estan adonant ells mateixos que això no porta enlloc”, conclou.

“Fa molt mal. I no té res a veure”

Envien a presó Dani Gallardo, el jove madrileny que va solidaritzar-se amb la causa catalana

 

 

Mentre la llei d'amnistia continua encallada, la xifra de presos polítics represaliats per l'Estat espanyol arran del Procés independentista continua creixent

 

 

Dani Gallardo, a la sala del tribunal que el jutja per les protestes per la sentència de l'1-O a Madrid, aquest 6/11/2020 (horitzontal)

 

Maria Garcia

Dilluns, 26 de febrer de 2024

 

 

La repressió contra el moviment independentista català no s’atura, mentre la xifra de presos polítics continua creixent. Aquest dilluns, l’Audiència Provincial de Madrid ha comunicat a Dani Gallardo, el jove madrileny represaliat per la seva participació en les protestes contra la sentència de l’1-O organitzades a la capital espanyola, que té tres dies per a ingressar a presó. Malgrat que va passar 13 mesos en presó preventiva, el tribunal ha decidit que acabi de complir la condemna, la qual encara és de 2 anys i 11 mesos de presó, per haver comès, suposadament, desordres públics i atemptat contra l’autoritat, ja que va interposar-se entre els agents antiavalots i una amiga seva, a qui els policies havien capturat violentament.

La condemna imposada pel tribunal a Dani Gallardo suma un total de quatre anys i mig de presó. La defensa del jove ha exhaurit tots els recursos per a evitar el seu ingrés a presó, però finalment

VIDEO | Només cinc diputats, dels 350 que hi ha, es dignen a assistir a la jornada sobre l’ELA

 

 

El ple del Congrés Data de publicació: dimecres 20 de desembre del 2023, 10:13 Localització: Madrid Autor: Congrés dels Diputats

 

 

Redacció

Dimecres, 21 de febrer de 2024

 

 

El passat dimarts, 20 de febrer, va tenir local Congrés dels Diputats una jornada dedicada a l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i a la necessitat d’aprovar la llei ELA que ha de facilitar la vida de malalts i cuidadors, la qual porta paralitzada des del 2022. La sessió havia de servir per a reivindicar l’aprovació de la llei, ja que més de 1.200 persones malaltes amb ELA han mort des de l’última vegada que va debatre’s la llei. Tanmateix, només cinc diputats, dels 350 que conformen el Congrés dels Diputats, va dignar-se a assistir a la sessió. 

Els diputats que van ser presents a la jornada per a la regularització que garanteixi una vida digna a les persones amb ELA són Pilar Calvo (JUnts), Elvira Velasco (PP), Rafael Cofiño (Sumar), Carmen Martínez (PSOE) i Rocío de Meer (Vox). Els 345 diputats i diputades restants, malgrat tenir dret a assistir a aquestes sessions, no van presentar-se.

Una situació que els representants de la fundació ConELA no van prendre’s gens bé, tal com va exposar l’exfutbolista del FC Barcelona José Carlos Unzue, també diagnosticat amb la malaltia, que va lamentar que tots els altres diputats i diputades tinguessin millors coses a fer que escoltar els testimonis i les reclames dels malalts d’ELA.

 

 

Unzue, en el Congreso de los Diputados, en la jornada por la regulación que garantice una vida digna a las personas con ELA:

🗨️ "Lo primero que quiero saber es cuántos disputados y diputadas hay en la sala. Creo que he contado cinco. El resto tendrá algo importante que hacer". pic.twitter.com/c9ZIVfR7a4

— Relevo (@relevo) February 20, 2024

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/video-nomes-cinc-diputats-dels-350-que-hi-ha-es-dignen-a-assistir-a-la-jornada-sobre-lela/

 

La confirmació de l’espoli fiscal: els col·legis professionals pressionen a favor que Catalunya gestioni els seus recursos

 

 

El manifest deixa en evidència com el maltractament econòmic persistent de l'Estat espanyol ha mermat el creixement de l'economia i de la qualitat de vida

 

 

 

Maria Garcia

Dimarts, 20 de febrer de 2024

 

 

Una de les principals reivindicacions de l’independentisme català és acabar amb l’espoli fiscal que Catalunya pateix des de fa dècades per part de l’Estat espanyol, i així va quedar recollit en els respectius acords d’ERC i Junts amb el PSOE per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Aquest espoli, que durant anys i panys els partits unionistes i espanyolistes han negat insistentment malgrat les denúncies dels catalans, ha quedat confirmat de nou aquest dimarts, 20 de febrer, a través del manifest conjunt que han signat una vintena de col·legis professionals catalans.

Les institucions signants, que aglutinen alguns dels sectors professionals més importants, reclamen que Catalunya tingui les competències per a gestionar els recursos econòmics propis, exposant amb dades la gravetat de l’espoli fiscal patit. Manifesten que Catalunya ha de “tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre la destinació dels recursos que genera amb l’objectiu de potenciar la competitivitat de la seva economia i situar el benestar i el progrés dels seus ciutadans al nivell del seu esforç, sense eludir la col·laboració raonable en l’equilibri i solidaritat territorial”.

 

MANIFEST_adhesions col·legis FEBRER 24

Clatellot de Suïssa a García-Castellón: posa en dubte la investigació a Marta Rovira pel Tsunami Democràtic

 

 

L'Oficina Federal de Justícia no veu clara la relació de Rovira amb Tsunami i suspèn temporalment la petició de l'AN, fins a esbrinar si té "un caràcter polític"

 

 

 

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, a Ginebra Data de publicació: dijous 12 de gener del 2023, 13:45 Localització: Barcelona Autor: Bernat Vilaró

 

Maria Garcia

Dimarts, 20 de febrer de 2024

 

 

Més entrebancs per a Manuel García-Castellón, qui cada vegada té més complicat poder investigar per “terrorisme” els líders independentistes. Aquesta vegada, ha estat Suïssa qui ha propinat el nou revés que s’ha endut el jutge de l’Audiència Nacional: el país on la secretària general d’ERC Marta Rovira està exiliada, precisament per fugir de la repressió judicial espanyola, ha posat en dubte la investigació que du a terme l’AN contra ella, i ha demanat més informació a Espanya “abans de verificar” si la comissió rogatòria “té un caràcter polític”. Mentre esbrinen si hi ha objectius polítics rere la investigació, Suïssa ha optat per suspendre temporalment la petició del jutge espanyol.

Aquesta ha estat la resposta de l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa a la comissió rogatòria que va fer García-Castellón al país, en la qual demanava, entre altres, localitzar Rovira a Suïssa i informació sobre els seus moviments bancaris. “No entenem quina finalitat es persegueix amb aquesta localització”, apunta l’oficina en un extracte de la seva resposta, a la qual ha tingut accés l’ACN.

Però això no és tot:

Deneguen la nacionalitat espanyola a una dona perquè només domina el català

 

 

PAÍS - ILLES

 

 

El tribunal diu que hi ha una "falta evident" d'integració a la societat, tot i que la dona fa gairebé trenta anys que viu a Santa Margalida, Mallorca.

( El que no està integrat és el Tribunal )

 

 Redacció

19.02.2024 - 11:35

Actualització: 19.02.2024 - 12:24

 

 

 L’Audiència espanyola ha denegat la nacionalitat a una veïna de Santa Margalida, que fa gairebé trenta anys que viu a Mallorca i que domina el català, perquè no té prou coneixement del castellà. La dona va presentar un recurs contra la denegació de la nacionalitat i ara el tribunal madrileny ha avalat la decisió administrativa, tot argumentant que el desconeixement del castellà és una “falta evident d’integració”.

Segons que ha avançat el Diario de Mallorca, la dona és d’origen africà i va arribar a Santa Margalida el 1996. Ara fa tres anys va demanar la nacionalitat i se li va denegar perquè en l’entrevista amb el jutge encarregat del registre civil, segons la sentència que ha consultat VilaWeb, no va justificar prou el grau d’integració i perquè no parla ni entén el castellà.

 

 

En el recurs, la dona va al·legar que domina el català, que és la llengua que fa servir per relacionar-se amb els veïns de Santa Margalida. De fet, argumenta

Que a la Generalitat li caiga la cara de vergonya per això que fa amb Pablo Hasel. Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La detenció de Pablo Hasel i el seu ingrés a presó no és responsabilitat de la Generalitat de Catalunya. Però el tracte indigne que rep sí.

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal 

15.02.2024 - 21:40

Actualització: 15.02.2024 - 21:57

 

 

 

Manlleve el titular i l’argument a Josep Miquel Arenas, que ho va deixar tot claríssim durant el debat que va fer amb subscriptors de VilaWeb despús-ahir –ací podeu veure el vídeo complet de l’acte.

Ell va dir que l’únic cantant que hi ha a la presó a Europa per les seues cançons és a Catalunya i es diu Pablo Hasel. I va afegir que a la Generalitat li hauria de caure la cara de vergonya pel maltractament a què el sotmet.

I és així, efectivament. La detenció i empresonament de Pablo Hasel no és responsabilitat de la Generalitat de Catalunya. Però el tracte que rep sí.

Un revés d’Estrasburg i una llei que no canvia: tres anys de l’empresonament de Hasel

 

Avui, per exemple, fa tres anys exactes que Pablo Hasel va entrar a la presó i es va convertir en presoner polític. I costa molt de no recordar, precisament avui, què va passar quan els presos del procés van complir tres anys de presó. Perquè tots deveu recordar que,

Així es va fabricar la trama russa del procés

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'advocat Boye acusa el jutjat del cas Volhov de filtrar el contingut del telèfon de Terradellas per fonamentar cartes "anònimes" que servissin per nodrir la causa sobre els contactes de l'independentisme amb el Kremlin

 

 

Un agent de la Guàrdia Civil, durant un escorcoll de l'operació Volhov | ACN

 

 

 

 

 per Bernat Surroca, Barcelona | 16 de febrer de 2024 a les 07:00

 

 

Reunions amb emissaris del Kremlin, soldats russos, ingerències de Rússia per desestabilitzar Europa... L'anomenada trama russa és una de les causes judicials més controvertides que envolten el procés català. Pilotada des de fa anys pel jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, el jutge Joaquín Aguirre l'ha reactivada fa unes setmanes, coincidint amb la tramitació de la llei d'amnistia al Congrés i obrint la porta a investigar Carles Puigdemont i el seu entorn per un delicte de traïció. Una figura penal que, ara com ara, quedaria exclòs de la llei pactada entre el PSOE, ERC i Junts. Aquest procediment neix per al gran públic amb l'operació Volhov, l'any 2020, una macrocausa que investiga -entre moltes altres coses- el finançament del procés. La trama russa, però, s'havia començat a fabricar anys abans.

L'advocat Gonzalo Boye, que representa Puigdemont i Josep Alay, ha presentat un escrit al jutjat en què denuncia les maniobres que hi ha darrere d'aquest procediment. El lletrat argumenta que des del jutjat es va filtrar el contingut del telèfon de Víctor Terradellas, principal investigat en la trama russa, per fonamentar articles periodístics i cartes "anònimes", que al seu torn han servit per nodrir la causa judicial sobre els vincles de l'independentisme amb el Kremlin. Boye ho portarà, d'aquí a uns dies, al jutjat degà de Barcelona, perquè ho enviï al jutjat que correspongui i s'obri una investigació. Sobre la taula hi podria haver delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental o revelació de secrets, però tot plegat és encara massa preliminar per a acotar-ho.

En l'escrit, Boye dibuixa el circuit que va fer la informació del telèfon de Terradellas. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) confisca el dispositiu el 24 de maig de 2018. Un any més tard, s'encarrega a la Guàrdia Civil, en substitució de la UDEF, que analitzi tota la informació que

L’Audiència no atura la repressió i manté la condemna de presó a un independentista per les protestes de la visita del rei

 

 

L'home s'enfronta a una pena de 2 anys i 4 mesos de presó per un delicte de "coaccions", que no s'inclou a l'amnistia  

 

Diversos manifestants amb xiulets protesten davant d'un dispositiu de Mossos d'Esquadra en el marc d'una visita del rei Felip VI a Barcelona el 4 de novembre del 2019. Pla general. (Horitzontal) Data de publicació: dilluns 04 de novembre del 2019, 20:10 Autor: Miquel Codolar

Redacció

Divendres, 16 de febrer de 2024

 

 

L’Audiència de Barcelona manté la persecució a un independentista condemnat a presó per un suposat delicte de “coaccions” arran de les protestes en contra de la visita del rei espanyol a la capital catalana el 9 d’octubre del 2020. El tribunal ha ratificat aquest divendres la condemna a l’home, un veí de l’Empordà, que s’enfronta a una pena de 2 anys, 4 mesos i 16 dies de presó, per presumptament haver escridassat un grup de manifestants a favor del rei espanyol, i haver pintat amb un esprai una creu a una bandera espanyola. Des d’Alerta Solidària denuncien que la resolució obvia les al·legacions que havia presentat la defensa i titlla de “vergonyosa” la nova sentència. L’entitat adverteix que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem.

Els fets es remunten al 9 d’octubre del 2020, durant l’entrega dels premis BNEW, els quals van reunir a la capital catalana el president i el rei espanyols. La presència de tots dos no va passar desapercebuda, i al voltant de l’estació de França es van concentrar centenars d’independentistes i antimonàrquics que rebutjaven la presència del Borbó. D’altra banda, l’associació Concordia Real Española havia fet crides a la mobilització en defensa de la monarquia. En un moment determinat, van aparèixer un grup

“Ningú hauria de ser imputat per terrorisme en el cas Tsunami”

 

 

ESTEBAN BELTRÁN

DIRECTOR D’AMNISTIA INTERNACIONAL A ESPANYA

 

“En la discussió sobre l’amnistia, els drets de les víctimes de violació de drets humans i de delictes no han estat en el centre”

“El concepte de llindar mínim de gravetat inclòs a la llei va en contra de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans” 

 

 

 

barcelona - 14 febrer 2024 2.00 h 

 

 

 

 

 

Anna Serrano - barcelona

 

 

 

No hi ha terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic. Ho sosté el director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, que veu algunes ombres en la llei d’amnistia.

 

L’Estat espanyol respecta els drets humans?

A Espanya, hi ha, sens dubte, la possibilitat d’exercir la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació, però també hi ha amenaces. Tenen a veure amb un Codi Penal amb articles antiquats que afecten la llibertat d’expressió, com són injúries a la corona o l’ofensa de sentiments religiosos, o el manteniment d’una legislació antiterrorista que vulnera els drets humans, és ambigua i no respon al que són els delictes de terrorisme fixats pel relator de les Nacions Unides. L’any 2015 aquesta legislació es va fer més restrictiva i ambigua, és una de les amenaces que hem vist en el cas de Tsunami Democràtic o en el dels CDR. També hi ha l’amenaça de la llei de seguretat ciutadana, que, com hem vist, té un ampli grau d’arbitrarietat, de poders policials sense contrapès judicial. I hi ha l’ús de Pegasus. Amnistia i altres organitzacions han documentat que s’ha utilitzat com a mínim en 65 casos. Aquí el que ens preocupa és que, encara que hi hagi diversos sumaris judicials oberts, quasi no avancen, i quan es desclassifica la informació és poc i es fa en una comissió de secrets oficials, que no és el lloc correcte. S’hauria de canviar la llei del CNI i, sobretot, la de secrets oficials, que és una llei franquista de l’any 1968 que fa que pràcticament tot és secret fins que es diu el contrari. Això també és una amenaça als drets humans.

 

 

Des d’Amnistia van fer arribar recomanacions als partits perquè la llei d’amnistia garanteixi els drets de les víctimes de violacions de drets humans. Amb l’actual redacció es compleix?

Felipe VI beneeix a Barcelona la rebel·lió dels jutges espanyols contra l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"Deixeu-nos en pau", deixa anar el president del CGPJ en un discurs contra l'amnistia a l'acte de lliurament de despatxos als 160 nous jutges

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

Fotografies

Albert Salamé 

 

 

Hi havia somriures i copets a l’espatlla forçats al vestíbul de l’entrada del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, al Fòrum. Feien rotlle el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños; el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz; el president del TSJC, Jesús María Barrientos; el fiscal en cap de Catalunya, Francisco Bañeres, i el president del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guilarte. Esperaven l’arribada de Felipe VI a l’auditori, on havia de presidir l’acte anual de lliurament de despatxos als nous jutges formats a l’Escola Judicial de Barcelona. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, també hi assistia com a autoritat, però no ha participat en la rebuda al rei i hi ha tingut un paper del tot secundari, testimonial.

Hi havia prou metres de separació perquè la premsa no pogués sentir la conversa, però de fora estant qualsevol observador hauria dit que estaven d’acord amb tot. Era un miratge, perquè aquella camaraderia impostada amagava una guerra oberta entre els poders de l’estat per l’amnistia als represaliats del procés. I restava per veure si aquell que esperaven beneïa d’una manera més o menys explícita la rebel·lió de jutges i fiscals que hi ha en marxa. I l’ha beneïda.

 

 

 

 

Perquè Felipe VI ha aprofitat el discurs de benvinguda als nous jutges per dir unes paraules que tothom sabia interpretar: “Són condicions indispensables en una democràcia la funció de jutjar i executar allò jutjat, atribuïda en exclusiva a un poder de l’estat independent i plenament separat dels altres poders; el respecte a les resolucions dictades pels òrgans judicials i la igualtat de tots davant la llei.” El rei espanyol esmentava

Dels narcos de Barbate a Pegasus: l’acumulació de peticions de dimissió de Marlaska

 

 

GOVERN ESPANYOL

 

 

Fernando Grande-Marlaska ha estat qüestionat també per les infiltracions policials en moviments dels Països Catalans 

 

 

 

Abel Degà
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 14 de febrer de 2024. 13:46
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

No és d’estranyar que el ministre de l’Interior més longeu de la democràcia espanyola, Fernando Grande-Marlaska, acumuli un gran llistat d’escàndols. Va amb el càrrec. Aquesta setmana n’ha acumulat un més: narcotraficants han assassinat amb la seva llanxa dos guàrdies civils a Barbate. El seu Ministeri està en el punt de mira perquè associacions de la benemèrita i de la policia espanyola denuncien falta de mitjans i efectius policials a la zona. I per això el PP demana la dimissió de Marlaska. El ministre s’hi nega i assegura que els fets “no quedaran impunes”. Ara bé, no és la primera vegada que es posa de manifest la desafecció dins les files policials amb el ministre socialista: ha estat xiulat algunes vegades i aquest diumenge la viuda d’un dels guàrdies morts a Barbate es va negar que Marlaska li col·loqués una medalla. Però no són, ni de lluny, les úniques polèmiques que acumula el Ministre de l’Interior de Pedro Sánchez. Ha estat qüestionat per l’espionatge a l’independentisme a través de Pegasus, s’han posat al descobert infiltracions policials en moviments polítics, socials i populars; i ha sigut el màxim responsable d’una policia amb fixacions sobre els CDR. Tot plegat, acumula una reprovació al Congrés: per la massacre de migrants que saltaven la tanca de Melilla.

La setmana que ve, Marlaska se sotmetrà a dues votacions de reprovació. La primera, al Congrés dels Diputats, el dimarts. I la segona, l'endemà, dimecres, al Senat. S’espera que aquesta segona tiri endavant, en tant que el PP té majoria absoluta en aquesta cambra i és aquest partit qui ha impulsat ambdues reprovacions. L’excusa dels populars és la petició dels sindicats: augmentar el nombre d’efectius a la zona on uns narcotraficants van assassinar dos guàrdies civils. El mateix Feijóo va convidar Pedro Sánchez a cessar-lo per “respecte” als familiars dels morts. Fonts del govern espanyol, mentrestant, remarquen que el ministre de l’Interior té tota la confiança del president Pedro Sánchez.

Ceuta i Melilla

Una quarantena de policies espanyols aniran a judici per les càrregues de l’1-O a Barcelona

 

 

L'Audiència Nacional considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral

 

 

 

 

Agències

Dijous, 8 de febrer de 2024

 

 

 

L’Audiència de Barcelona ha confirmat la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona d’enviar a judici un total de 46 policies nacionals per les càrregues a les diferents escoles de la ciutat de Barcelona durant l’1 d’octubre del 2017. Referma, així, el criteri del magistrat instructor, que considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral en aquest cas. En la resolució, el tribunal descarta investigar més agents —motiu dels recursos d’apel·lació de les acusacions—, però també descarta arxivar la causa contra cap d’ells denegant les peticions de les seves defenses, amb el suport majoritàriament pel ministeri fiscal.

La interlocutòria estableix que “la qualificació jurídica indiciària que atorga la interlocutòria als fets descrits va més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament a que algunes conductes podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionari públic”.

La interlocutòria del jutjat, ara confirmada, envia a judici 46 policies i arxiva la causa per a 21 més. Òmnium, Irídia i l’ANC van recórrer contra alguns d’aquests arxivaments, però l’Audiència els ha confirmat. Pel que fa als agents investigats, s’han desestimat els seus recursos contra la seva imputació. El tribunal diu

Allisada de Puigdemont a Marlaska per no investigar l”Operació Catalunya’: “Aquesta sí que és una trama real i una amenaça a la democràcia”

 

 

Retreu al ministre espanyol que "qualsevol Estat democràtic emprendria accions contundents per enviar a la presó els autors intel·lectuals i tots els senyors X d’aquesta trama"

 

 

 

L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont en la roda de premsa per valorar la sentència del TGUE sobre la immunitat. Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 14:24 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 

Maria Garcia

Divendres, 9 de febrer de 2024

 

 

El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha respost les declaracions que el ministre espanyol de l’Interior Fernando Grande-Marlaska ha fet en relació amb l”Operació Catalunya’, titllant la instrumentalització de la policia per part del PP de “càncer”. Com no podia ser d’altra manera, Puigdemont ha negat l’afirmació del ministre que aquest càncer ha estat “extirpat”, tot evidenciant la manca d’interès per part del ministeri espanyol a l’hora d’investigar els fets i condemnar-ne els responsables.

El dirigent de Junts ha matisat les paraules de Marlaska, que també ha dit que l”Operació Catalunya’ és “impensable en una democràcia”, lamentant que ha estat una realitat, a diferència d’altres entramats que denuncia el PP sense proves, com les suposades relacions entre l’independentisme i Rússia, que l’Eurocambra investigarà a petició dels populars i amb el suport d’alguns socialistes europeus.

 

Puigdemont també ha retret que “qualsevol Estat democràtic emprendria accions contundents per

La Moncloa diu que no li consten vincles entre Rússia i l’independentisme

 

 

ESPAÑA

 

 

El ministre de l'Interior confia que la investigació determinarà si van arribar a existir les suposades vinculacions

 

 

El ministre d'interior, Fernando Grande-Marlaska, en una imatge d'arxiu / EP

 

Gerard Mira

09/02/2024 15:46 

 

 

El govern espanyol assegura que no té cap constància sobre els suposats vincles entre Rússia i l’independentisme. Així ho ha afirmat aquest divendres el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una entrevista a TVE: “A mi no em consta, però on han de constar, si és el cas, és en la institució que és l’encarregada de la recerca de qualsevol circumstància que en aquest cas, com en uns altres, són els òrgans judicials i la Fiscalia del nostre país”, ha deixat clar el ministre, que tot i que ha posat especial èmfasi en remarcar que no és conscient que existissin aquests suposats vincles en el marc del Procés, tampoc ha volgut negar-los.

Marlaska també ha volgut deixar clar que “Espanya és un país que investiga tot el que ha d’investigar, tot el que es denuncia i tot el que es coneix” i que, per la qual cosa, la mateixa investigació que forçat el PP a l’Eurocambra ja determinarà quina mena de vincles van arribar a existir, en cas que sí, entre l’independentisme i el Kremlin. “Són els òrgans competents els encarregats de determinar el que

L’amnistia incompleta: 115 catalans que dormen amb les sabates posades. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

VilaWeb us fa avinents els noms de 115 persones, conegudes i no conegudes, que són incloses en els sumaris amb què els jutges esquivaran l'amnistia si no es millora el text i es tapen els forats que té ara

 

 

 

 

 

Vicent Partal

06.02.2024 - 21:40

Actualització: 06.02.2024 - 23:57

 

 

 

L’any 2020 es va estrenar un documentari sobre Adrià Carrasco i Tamara Carrasco que portava per títol Dormir amb les sabates posades. La frase, extremadament gràfica, feia referència a aquest estat d’ànim que una persona té quan sap que, en qualsevol moment, la policia pot tirar a terra la porta de sa casa. Dorms amb les sabates posades per estar preparat.

Arran de la discussió sobre la llei d’amnistia, els forats que té i la necessitat de blindar-la tant com siga possible abans d’aprovar-la, a VilaWeb ens hem capbussat en els milers de fulls de les causes que els jutges fan servir per boicotar el procés. Concretament, ara per ara, les de l’operació Judes i el Tsunami Democràtic, on volen fer passar el terrorisme, i la del cas Vólkhov, on volen fer passar la traïció a la pàtria –la seua.

Ens hi hem capbussat durant dies per poder fer-nos una idea exacta, basada en dades concretes i contrastades, de quanta gent forma part d’aquestes investigacions. De quanta gent, per això i per tant, en un moment o altre –però sempre depenent de l’arbitrarietat dels jutges– podria entrar en situació de persecució. D’una persecució que, si mai arribàs, no seria emparada per la llei d’amnistia, tal com és redactada ara.

La llista inclou avui 115 noms.

La trampa de García Castellón que va confondre el fiscal del Suprem en el cas Tsunami

TRIBUNALS

 

Álvaro Redondo es va embolicar amb l'exposició raonada enviada al Suprem, que donava a entendre que s'havia produït un 'segrest' de controladors en la protesta del Prat

 

 

Sentada de manifestants a l'Aeroport del Prat davant dels Mossos

 

 

 

Quico Sallés Ciutat de la Justícia 07/02/2024 14:12

 

 

A mesura que passen els dies, es van desgranant detalls de com s’ha despertat la guerra interna dins la Fiscalia Penal del Tribunal Suprem arran de la causa del Tsunami Democràtic. Segons fonts judicials, un nou element podria fer entendre l’existència d’un esborrany anterior al dictamen del fiscal Álvaro Redondo on sí que hauria contemplat la possibilitat que les protestes postsentència constituïssin un delicte de terrorisme. Aquest element hauria estat la convicció del fiscal del Suprem que els controladors aeris haurien estat ‘segrestats’, és a dir, sense possibilitat de sortir de la torre de control per acció dels manifestants.

Aquest fet hauria estat la clau per sostenir que la causa s’hauria d’instruir per terrorisme perquè hi hauria hagut una detenció il·legal, una conseqüència dels desordres públics a l’aeroport. Redondo va arribar a aquesta conclusió perquè només havia fet una lectura de l’exposició raonada que havia remès el magistrat Manuel García Castellón al Tribunal, no tota la causa sencera, ni tampoc hauria compartit