El primer homenatge oficial de les Corts espanyoles a Pau Casals, organitzat avui amb motiu del Dia Internacional de la Pau, ha acabat transformat en un profund focus de polèmica política. El que s’havia anunciat com una fita històrica ha deslligat la indignació de bona part de la societat i el mapa polític català. S’acusa l’aparell institucional de l’Estat de dissenyar un acte a mida per neutralitzar el perfil nacional del músic, reescrivint la seva biografia com la d’un pacifista abstracte i inofensiu per al relat centralista [Junts per Catalunya].
La indignació ha culminat amb el plante en bloc de formacions independentistes, que denuncien una maniobra deliberada per amagar la catalanitat contundent de Casals, relegant la seva llengua a la marginalitat institucional i silenciant el seu llegat més combatiu.
Fins a 17 jugadors blaugranes posaran rumb amb les seves seleccions en aquesta llarga aturada
Oriol Cartró
21/09/2026 18:50
El vestidor del Futbol Club Barcelona quedarà pràcticament buit en aquesta aturada de seleccions, tenint en compte que fins a 17 jugadors blaugranes han estat convocats amb les seves respectives seleccions. En aquesta llarga aturada, que serà de tres setmanes, la més gran fins ara, Hansi Flick només tindrà a la seva disposició a Wojciech Szczesny, Gerard Martín, Alejandro Balde, Gavi, Brian Fariñas i Gabriel Jesus. La resta, estaran jugant amb els seus combinats nacionals a l’espera que la competició de clubs torni el cap de setmana del 10 i 11 d’octubre amb la vuitena jornada de Lliga.
Fins a 17 jugadors del Barça marxen amb les seves seleccions en aquesta aturada
L'entitat aplica la interpretació "restrictiva" de la resolució europea
La Santa Inquisició
Quico Sallés
15-09-2026
Després que fa menys d’una setmana s’anunciés que el Tribunal de Comptes reculava i aplicava la llei d’amnistia, una nova resolució de l’entitat refreda les expectatives. En una interlocutòria de 24 pàgines a la qual ha tingut accés El Món, el tribunal ha decidit tombar tots els recursos de reposició contra la resolució que obria un nou termini de deu dies a les parts per valorar l’efecte de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avalava la llei d’amnistia.
El tribunal justifica la seva decisió arran del fet que les associacions que van instar el procediment, com Societat Civil Catalana, han plantejat al·legacions sobre la sentència del TJUE i sobre com afecta el cas. De fet, la resolució de la justícia europea era precisament per resoldre les qüestions prejudicials presentades pel Tribunal de Comptes. En tot cas, ara l’ens administratiu de responsabilitat comptable tomba els recursos de reposició interposats pels afectats del procés. Uns recursos que comptaven amb el suport del ministeri fiscal. A més, els magistrats s’agafen a una interpretació “restrictiva” de la sentència del TJUE per justificar la demora.
Part dispositiva de la sentència del Tribunal de Comptes/QS
El dossier revelat per 'El Confidencial' perfila 280 tertulians i els etiqueta per ideologia i actitud davant de l'executiu
Arnau Ruiz Foto: Europa Press Barcelona. Dimarts, 8 de setembre de 2026. 22:41 Temps de lectura: 5 minuts
El Ministeri de l’Interior va elaborar el 2024 un dossier amb fitxes de 280 periodistes, tertulians i altres col·laboradors habituals dels mitjans de comunicació. El document, revelat per ElConfidencial, porta la capçalera del Ministeri i de la seva Oficina de Comunicació i té per títol Tertulianos. Radio y Televisión. Segons la informació publicada per aquest digital espanyol el dossier consta de 54 folis i 281 fitxes —una persona hi apareix duplicada— i inclou fotografies, trajectòries professionals i, en molts casos, valoracions sobre la ideologia dels protagonistes o sobre la seva posició respecte del govern de Pedro Sánchez.
El diari també explica que la seva elaboració va generar reticències dins de la mateixa Oficina de Comunicació d’Interior. El Ministeri nega que fos una "llista negra" i desvincula Fernando Grande-Marlaska de l’encàrrec.
Entre els 280 noms hem identificat 26 persones nascudes a Catalunya. No totes són periodistes: també hi ha polítics, politòlegs, economistes o sindicalistes que participen habitualment en tertúlies. Això és exactament el que el dossier escriu sobre cadascuna d’elles, respectant la redacció original:
El Confidencial revela l'existència d'un document intern que recollia informació sobre professionals de diferents mitjans
La polèmica apunta novament al Ministeri de l’Interior | Europa Press
08/09/2026 09:55:00h
per
Redacció
El Ministeri de l'Interior torna a quedar al centre de la polèmica. L'equip de Fernando Grande-Marlaska va elaborar un dossier intern sobre desenes de periodistes en què es recollien dades sobre els professionals. Segons ha revelat El Confidencial se'ls classificava atenent, entre altres elements, al seu suposat perfil ideològic.
L'informació, publicada pel periodista Alejandro Requeijo, apunta a l'existència d'un document reservat confeccionat des de l'entorn d'Interior. La revelació resulta especialment delicada perquè afecta directament professionals de la informació i posa el focus sobre el tractament que des d'un departament governamental s'hauria fet dels seus perfils.
El Gobierno de Pedro Sánchez suma un altre escàndol | Europa Press
L'assumpte ha provocat ràpidament reaccions. El jurista Borja Adsuara, especialista en dret digital i protecció de dades, ha advertit públicament de les implicacions que pot tenir l'elaboració d'un fitxer d'aquestes característiques. Assenyala tant la vessant relacionada amb la llibertat d'expressió com la protecció de dades personals.
Diversos testimonis afirmen que els agents de la Policia Nacional han colpejat el jove, li han requisat la bandera i han intentat obligar a dir que era espanyol
L’artista urbà Tvboy ha vist com la seva darrera obra dedicada a
Ferran Torres per la victòria d'Espanya a la final del mundial ha durat
poc més de 24 hores. El mural, pintat aquest dilluns a la plaça Joanic
del barri de Gràcia, ha aparegut aquest dimecres al matí amb pintades
que expressen el desgrat per una imatge del jugador del FC Barcelona
vestit amb els colors de la selecció espanyola.
La imatge original
mostrava el davanter de Foios (Horta Nord) fent un petó a la Copa
del Món amb la samarreta d'Espanya, acompanyat de la frase "Making
History" i les dues estrelles en referència al segon títol mundial. La
signatura de Tvboy completava l’obra. Ara, però,
L’opacitat total sobre el preu de compra del Castell de Berà durant la
dictadura blinda un paradís vacacional d’ús exclusiu per a l'elit de
funcionaris i directius del Banc d’Espanya
Com pot ser durant 40 anys de democràcia cap partit català hagi exigit la devolució de la finca a l’erari públic del país?.
En ple segle XXI, la Costa Daurada allotja un dels anacronismes més flagrants del llegat de la dictadura borbònica i l’expansionisme institucional de l’Estat a Catalunya.
El Castell de Berà, una imponent fortalesa de 33.000 metres quadrats a
primera línia de mar a Roda de Berà (Tarragonès), continua funcionant
avui com un vedat privat de luxe subvencionat per a l’ús exclusiu dels funcionaris, directius i consellers del Banc d’Espanya.
L’origen d’aquest oasi de riquesa és el reflex d’una època fosca
marcada pel despotisme i la manca absoluta de control democràtic. L’any
1962, sota el jou del règim de Francisco Franco, el Banc d’Espanya va
ser nacionalitzat. Poc després, a finals d’aquella dècada d’opacitat,
l’organisme supervisor va utilitzar la seva maquinària financera per
perpetrar el que molts consideren un acte de
TVEha emès un documental que ha provocat un gran escàndol a les xarxes socials. Amb Iñaki Gabilondo
al capdavant, no els fa vergonya negar obertament que s’imposés el
castellà als indígenes americans. Al llarg de totes les entrevistes amb
“experts” i el recordatori de publicacions de l’època, intenten
justificar una teoria que evidentment és contrària a tot el que s’ha
documentat al llarg dels anys.
Només cal veure que el mateix tuit que ha fet la cadena compta amb l’apartat contra les fake news que ha creat X (l’antic Twitter). I és que des de La 2 arriben a dir “La conquista espanyola no va imposar als amerindis l’aprenentatge del castellà“.
Què posa en el context que ho debat? Doncs que, efectivament, la
monarquia hispànica sí que va imposar la castellanització: “Entre el
1550 i el 1782 van expedir-se almenys 32 cèdules sobre l’aprenentatge
del castellà als indígenes. La Real Cédula de 1770 va ordenar desterrar
els altres idiomes i que només es parlés castellà”.
La descripció del programa amb què acompanyen el documental a la
pàgina web diu tal que això:
A aquestes alçades el catalanisme que diu
defensar la llengua i la cultura catalanes i que s’esgarrifa de veure el
retrocés galopant de la nostra llengua a casa seva mateix ja hauria
d’estar fent campanyes on s’exhortés els catalans a parlar només en
català a Catalunya.
Si volem defensar la nostra llengua, si
volem fer-la necessària per viure a Catalunya, si volem fer impossible
que els catalanòfobs se sentin còmodes al nostre país, hem de parlar
sempre en català i mai en castellà, que és la llengua dels ocupants, la
llengua de l’imperialisme espanyol, del 155.
Totes aquestes entitats com Òmnium que diuen que defensen la nostra
llengua haurien d’estar fent campanyes per fer arribar a la gent un
missatge molt clar: no parleu en castellà a Catalunya. Aquestes entitats
saben perfectament que això és el que va salvar la llengua neerlandesa,
el flamenc, a Flandes. Després de la segona Guerra Mundial els flamencs
van començar a defensar amb ungles i dents la seva
El president de la CEE assegura que pretenien mostrar l’estelada, cridar "independència" i cantar "Els segadors"
Concentració aquest dijous als peus de la Sagrada Família en protesta
per l'expulsió de cantaires a la missa en record a Gaudí, l'11 de juny
del 2026
El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, ha
explicat aquest dimarts en roda de premsa que alguns cantaires van
denunciar les intencions d’alguns companys a la Sagrada Família.
“Entre
els membres dels cors es va produir un canvi de la carpeta amb les
partitures i en algunes hi havia una estelada, amb la intenció
d’estendre l’estelada, cridar independència i cantar ‘Els segadors’.
Alguns membres dels cors van ser els que van denunciar aquesta
situació”, va indicar Argüello, que ha afegit que aquestes són les
explicacions que li van donar aquella nit. Pretenien fer aquest “gest”
davant del Papa, el rei i membres del govern espanyol.
Argüello ha
indicat que li va cridar l’atenció que els cors no baixessin per les
escalinates, i ha indicat que després es va assabentar de la “crisi” que
s’havia produït. Ha afegit que la policia va conduir els cors per una
altra porta.
Encara era fosc a San Fernando de Henares (Madrid) i ja hi havia els primers periodistes amb ànims de captar la imatge de Jordi Pujol
entrant a l’Audiència Nacional. L’expresident de la Generalitat hi
estava citat a dos quarts de deu del matí per ser avaluat per un metge
forense. Cap sorpresa: tal com ja van determinar els metges de la
família i el de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, ha quedat
acreditat que l’exlíder de Convergència Democràtica “està impossibilitat per romandre amb plenitud de coneixement en aquest judici”. Així ho ha informat el president del tribunal, José Ricardo de Prada, que ha confirmat que “ha quedat fora del procediment” sobre els milions amagats a Andorra. Però la justícia espanyola ja ha aconseguit la imatge que volia: fer-li un paseíllo pels jutjats de Madrid a l’home que va governar Catalunya durant vint-i-tres anys.
Ho ha assolit a mitges. Perquè la família ha pogut fer entrar el pare a través del pàrquing,
en un SEAT Tarraco amb els vidres tintats que anava escortat amb un
voluminós BMW al darrere. No ha existit la imatge del president Pujol
recorrent cinquanta metres fins a arribar a la porta amb un caminador.
L’excap de l’executiu català hauria estat exhibit com un trofeu de
guerra. Per il·lustrar-ho: en un moment d’aquesta llarga espera, un conductor ha passat per aquest pàrquing fent sonar el clàxon davant les càmeres, ha abaixat les finestretes i ha cridat Arriba España. I algun operari de càmera lamentava que Pujol pogués entrar pel pàrquing, un “delinqüent” a qui tothom hauria de poder-li veure la cara. El president va dirigir-se cap a la capital espanyola aquest diumenge a la tarda,
acompanyat de les seves dues filles. Elles i els seus germans han
entrat també a primera hora a l'Audiència Nacional, alguns abans que ho
fes el pare. Ara haurà de tornar a fer els 600 quilòmetres de tornada.
L’extresorer del PP assegura que tenia material delicat sobre la trama Gürtel desat al núvol
Abel Degà Foto: EFE (Edit.) Madrid. Dilluns, 20 d'abril de 2026. 12:02 Actualitzat: Dilluns, 20 d'abril de 2026. 12:48 Temps de lectura: 2 minut
L’extresorer del PP Luis Bárcenas ha explicat aquest dilluns al judici del cas Kitchen que ell mateix va encarregar a un pres de Soto del Real amb coneixements sobre informàtica destruir uns àudios “d’MR, que era Mariano Rajoy”.
En la seva declaració com a testimoni, ha confirmat que les dues
inicials corresponien a les de l’expresident del govern espanyol i
llavors líder dels populars. A aquest pres, ha relatat, li va donar les
claus per accedir al seu núvol privat, on hi tenia desat material
delicat sobre la trama Gürtel. Ha relatat els dos es van conèixer al
centre penitenciari i que li va fer "un encàrrec puntual i remunerat".
“Álex, cal destruir tots els àudios d’MR, no ha de quedar res, és el meu compromís,
fes el favor d’anar-los recuperant, una abraçada”, ha llegit en veu
alta Bárcenas, tot admetent que aquella nota està escrita per ell
mateix. "Alguna cosa devia fer perquè quan vaig recuperar la llibertat
al núvol no hi havia res", ha afegit.
La setmana passada, Rajoy ja va ser identificat en aquest mateix judici
amb altres sobrenoms. L’inspector en cap del cas Kitchen va apuntar a
l'expresident del govern espanyol per la seva presumpta relació amb la
trama d’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas. En la seva
Ildefonso Urizar Azpitarte va ser un dels vicepresidents del Comitè Tècnic dels Àrbitres (CTA) de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) durant l'època de Negreira. Ostentava el mateix càrrec que el famós Enríquez Negreira, una de les figures més comentades en el futbol espanyol al llarg dels darrers anys pels pagaments que va rebre per part del Barça.
El seu ha estat un cas que ha generat un fort debat, el qual, tot i que
sembla haver-se apagat recentment, sempre acaba ressorgint en un moment
o altre. Ara han estat notícia unes declaracions d'Urizar Azpitarte, que defensa que el club blaugrana no va ser beneficiat per aquests pagaments. Tot el contrari.
Amb el vistiplau del Suprem, els Mossos destruiran les urnes i el
material incautat: un "crim contra la memòria" que pretén esborrar les
evidències de la dignitat d’un poble i de la repressió judicial.
Un grup de persones amb urnes davant del Parlament durant l'acte
posterior a la manifestació per l'aniversari de l'1-O, l'1 d'octubre de
2018 (horitzontal).
Joan Puig
17/04/2026
Cal evitar la destrucció de les proves de la repressió de l’estat l’1-O
En el que representa un nou intent per imposar l’amnèsia
col·lectiva sobre la fita més gran de sobirania de Catalunya, el
Tribunal Suprem ha autoritzat la destrucció massiva del material
decomissat durant el referèndum de l’1 d’octubre. Sota l’excusa
de la “gestió logística”, l’Estat activa una operació per convertir en
pols milers d’urnes i paperetes que no només són objectes, sinó
testimonis incòmodes d’una derrota de l’Estat que ara volen eliminar de
la vista.
Cal un clam per salvar la “memòria viva” de la repressió
El Govern d'Illa havia dit que la llengua seria un requisit per renovar la residència al cap d'un any
Berto Sagrera Foto: Carlos Baglietto Barcelona. Divendres, 17 d'abril de 2026. 10:57 Actualitzat: Divendres, 17 d'abril de 2026. 12:44 Temps de lectura: 2 minuts
En un fil de Twitter, Plataforma per la Llengua explica que "el català no és cap requisit obligatori, només apareix en un informe d'arrelament opcional en casos concrets".
"Parlem d'una via excepcional, però, si les persones regularitzades ja
treballen a Catalunya, no cal que acreditin cap coneixement de la
llengua", afegeix. L'entitat defensa que,
És així de clar i català. No volem ser substituïts. Perquè se’ns està
substituïnt. Els governants espanyols són del tot conscients que a tot
Occident, i a Catalunya encara més, la caiguda de la natalitat autòctona
ha estat molt gran i amb aquesta excusa van començar una política de
foment salvatge de la immigració (legal i il·legal) que ja ens ha
deixat, als catalans, en clara minoria a casa nostra.
Va començar el PP d’Aznar i va continuar el PSOE de Zapatero. Després
van venir Rajoy i Sánchez i tots dos, del PP i el PSOE respectivament,
no només no han aturat l’arribada d’estrangers sinó que l’han fomentada
encara més. Formalment aquesta immigració va a tot l’Estat espanyol però
a la pràctica un percentatge molt alt s’ha establert als Països
Catalans. I aquest flux no és pas innocent. L’Estat espanyol sabia
perfectament que tota aquesta gent s’instal·laria, en un percentatge
altíssim, en terres de la Nació Catalana. I ja els va bé, per diluir els
catalans encara més a casa seva i per acabar-los substituïnt.
Els espanyols s’hi ha dedicat en cos i ànima, a fer venir gent de fora a
les terres catalanes. Primer van ser altres espanyols, especialment del
sud de la Península durant el franquisme. Ara que se’ls ha acabat
L'inspector
en cap Gonzalo Fraga esquitxa l'ex-president del govern espanyol, que
sempre ha negat qualsevol vincle amb la trama d'espionatge
Redacció
13.04.2026 - 11:40
Actualització: 13.04.2026 - 12:38
El judici del cas Kitchen ha esquitxat de ple l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy. L’inspector en cap que es va fer càrrec de la investigació, Gonzalo Fraga, ha declarat que els sobrenoms de “l’asturià” i “el barbes”
–que feien servir alguns dels investigats per la trama d’espionatge a
Luis Bárcenas– eren per a “referir-se a Mariano Rajoy, sens dubte”.
Rajoy sempre ha negat qualsevol vincle amb la trama d’espionatge de la
cúpula del PP i el Ministeri de l’Interior, aleshores dirigit per Jorge
Fernández Díaz, per a esbrinar si l’ex-tresorer del partit tenia més
informació delicada –amb la intenció de robar-li-la– sobre alts càrrecs
de la formació i del govern.
De fet, en alguns enregistraments dels investigats en la trama, com ara
l’ex-comissari José Manuel Villarejo, l’ús dels sobrenoms de “l’asturià”
i “el barbes” permetia intuir que l’ex-president del govern –i també
l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal, que no està
acusada– era conscient de l’espionatge.
Preguntat per la fiscalia anticorrupció, Fraga ha dit que en el primer
tram de la investigació es podien confondre les atribucions de
“l’asturià” amb uns altres implicats, sobretot Fernández Díaz. Aquestes
atribucions, segons que ha dit, eren la capacitat de destituir el cap
d’Afers Interns de la policia espanyola –aleshores Marcelino Martín
Blas– i el secretari d’estat de Seguretat.
Ara, tots els dubtes es van aclarir el 2019, quan els investigadors
van tenir accés a un àudio de Villarejo en què explicava “de manera
superficial” els detalls de la trama a la presentadora Ana Rosa
Quintana. En aquest punt, van saber que “l’asturià” era el sobrenom de
l’ex-president.
La
jutgessa assumeix els arguments del govern de l'Aragó segons els quals
les pintures es podran instal·lar i conservar adequadament a Santa Maria
de Sixena
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) haurà de traslladar al monestir de Santa Maria de Sixena
les pintures murals de la sala capitular en un termini de cinquanta-sis
setmanes, és a dir, abans del maig de l’any vinent. Ho ha ordenat la
jutgessa Rocío Pilar Vargas Magallón, titular del
jutjat de primera instància 2 d’Osca en una providència que ha pogut
consultar VilaWeb. La jutgessa no fa cabal dels informes tècnics dels
principals experts mundials en conservació sobre el risc elevat de
destrucció o danys irreparables en cas de trasllat. En canvi, assumeix
els arguments del govern de l’Aragó segons els quals les pintures es
podran instal·lar i conservar adequadament a Santa Maria de Sixena.
De manera que no ha aturat pas l’execució de la sentència ferma dictada
pel Tribunal Suprem espanyol l’any passat que obligava el MNAC a
traslladar les pintures a Vilanova de Sixena malgrat aquests
advertiments, i ha agafat com a referència
Un altre partit de la selecció espanyola que queda marcat per la
catalanofòbia i el racisme d'aficionats ultres espanyols, sobretot
envers els propis jugadors de la selecció
La selecció espanyola, sobretot la de futbol, no és un espai neutre en l’àmbit esportiu, tal com va quedar demostrat durant el partit d’Espanya contra Egipte, celebrat la nit de dimarts a l’estadi de l’RCDE Stadium, a Cornellà.
El partit novament va quedar marcat per la lamentable actitud d’una gran part de l’afició espanyola, que va fer-se notar amb càntics racistes i xenòfobs contra els contrincants, però també per expressions catalanòfobes i islamòfobes contra els propis jugadors, com ara els jugadors del Barça Lamine Yamal i Joan Garcia. L’afició espanyola va xiular l’himne d’Egipte, i va proferir càntics ofensius,
