ESPOLI ESPANYOL
L’opacitat total sobre el preu de compra del Castell de Berà durant la dictadura blinda un paradís vacacional d’ús exclusiu per a l'elit de funcionaris i directius del Banc d’Espanya
ESPOLI ESPANYOL
Com pot ser durant 40 anys de democràcia cap partit català hagi exigit la devolució de la finca a l’erari públic del país?.
En ple segle XXI, la Costa Daurada allotja un dels anacronismes més flagrants del llegat de la dictadura borbònica i l’expansionisme institucional de l’Estat a Catalunya. El Castell de Berà, una imponent fortalesa de 33.000 metres quadrats a primera línia de mar a Roda de Berà (Tarragonès), continua funcionant avui com un vedat privat de luxe subvencionat per a l’ús exclusiu dels funcionaris, directius i consellers del Banc d’Espanya.
L’origen d’aquest oasi de riquesa és el reflex d’una època fosca marcada pel despotisme i la manca absoluta de control democràtic. L’any 1962, sota el jou del règim de Francisco Franco, el Banc d’Espanya va ser nacionalitzat. Poc després, a finals d’aquella dècada d’opacitat, l’organisme supervisor va utilitzar la seva maquinària financera per perpetrar el que molts consideren un acte de
COMUNICACIÓ
![]() |
| Crítiques ferotges a TVE per un documental sobre l'arribada del castellà als indígenes americans |
25/06/2026 10:25
TVE ha emès un documental que ha provocat un gran escàndol a les xarxes socials. Amb Iñaki Gabilondo al capdavant, no els fa vergonya negar obertament que s’imposés el castellà als indígenes americans. Al llarg de totes les entrevistes amb “experts” i el recordatori de publicacions de l’època, intenten justificar una teoria que evidentment és contrària a tot el que s’ha documentat al llarg dels anys.
Només cal veure que el mateix tuit que ha fet la cadena compta amb l’apartat contra les fake news que ha creat X (l’antic Twitter). I és que des de La 2 arriben a dir “La conquista espanyola no va imposar als amerindis l’aprenentatge del castellà“. Què posa en el context que ho debat? Doncs que, efectivament, la monarquia hispànica sí que va imposar la castellanització: “Entre el 1550 i el 1782 van expedir-se almenys 32 cèdules sobre l’aprenentatge del castellà als indígenes. La Real Cédula de 1770 va ordenar desterrar els altres idiomes i que només es parlés castellà”.
La descripció del programa amb què acompanyen el documental a la pàgina web diu tal que això:
CRIT
Per Josep Bellpuig
A aquestes alçades el catalanisme que diu defensar la llengua i la cultura catalanes i que s’esgarrifa de veure el retrocés galopant de la nostra llengua a casa seva mateix ja hauria d’estar fent campanyes on s’exhortés els catalans a parlar només en català a Catalunya.
Si volem defensar la nostra llengua, si volem fer-la necessària per viure a Catalunya, si volem fer impossible que els catalanòfobs se sentin còmodes al nostre país, hem de parlar sempre en català i mai en castellà, que és la llengua dels ocupants, la llengua de l’imperialisme espanyol, del 155.
Totes aquestes entitats com Òmnium que diuen que defensen la nostra llengua haurien d’estar fent campanyes per fer arribar a la gent un missatge molt clar: no parleu en castellà a Catalunya. Aquestes entitats saben perfectament que això és el que va salvar la llengua neerlandesa, el flamenc, a Flandes. Després de la segona Guerra Mundial els flamencs van començar a defensar amb ungles i dents la seva
POLÍTICA
![]() |
| Concentració aquest dijous als peus de la Sagrada Família en protesta per l'expulsió de cantaires a la missa en record a Gaudí, l'11 de juny del 2026 |
El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, ha explicat aquest dimarts en roda de premsa que alguns cantaires van denunciar les intencions d’alguns companys a la Sagrada Família.
“Entre
els membres dels cors es va produir un canvi de la carpeta amb les
partitures i en algunes hi havia una estelada, amb la intenció
d’estendre l’estelada, cridar independència i cantar ‘Els segadors’.
Alguns membres dels cors van ser els que van denunciar aquesta situació”, va indicar Argüello, que ha afegit que aquestes són les explicacions que li van donar aquella nit. Pretenien fer aquest “gest” davant del Papa, el rei i membres del govern espanyol.
Argüello ha indicat que li va cridar l’atenció que els cors no baixessin per les escalinates, i ha indicat que després es va assabentar de la “crisi” que s’havia produït. Ha afegit que la policia va conduir els cors per una altra porta.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
ESPANYA
Abel Degà
Foto: Europa Press
Madrid. Dilluns, 27 d'abril de 2026. 13:04
Actualitzat: Dilluns, 27 d'abril de 2026. 13:42
Temps de lectura: 3 minuts
Encara era fosc a San Fernando de Henares (Madrid) i ja hi havia els primers periodistes amb ànims de captar la imatge de Jordi Pujol entrant a l’Audiència Nacional. L’expresident de la Generalitat hi estava citat a dos quarts de deu del matí per ser avaluat per un metge forense. Cap sorpresa: tal com ja van determinar els metges de la família i el de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, ha quedat acreditat que l’exlíder de Convergència Democràtica “està impossibilitat per romandre amb plenitud de coneixement en aquest judici”. Així ho ha informat el president del tribunal, José Ricardo de Prada, que ha confirmat que “ha quedat fora del procediment” sobre els milions amagats a Andorra. Però la justícia espanyola ja ha aconseguit la imatge que volia: fer-li un paseíllo pels jutjats de Madrid a l’home que va governar Catalunya durant vint-i-tres anys.
Ho ha assolit a mitges. Perquè la família ha pogut fer entrar el pare a través del pàrquing, en un SEAT Tarraco amb els vidres tintats que anava escortat amb un voluminós BMW al darrere. No ha existit la imatge del president Pujol recorrent cinquanta metres fins a arribar a la porta amb un caminador. L’excap de l’executiu català hauria estat exhibit com un trofeu de guerra. Per il·lustrar-ho: en un moment d’aquesta llarga espera, un conductor ha passat per aquest pàrquing fent sonar el clàxon davant les càmeres, ha abaixat les finestretes i ha cridat Arriba España. I algun operari de càmera lamentava que Pujol pogués entrar pel pàrquing, un “delinqüent” a qui tothom hauria de poder-li veure la cara. El president va dirigir-se cap a la capital espanyola aquest diumenge a la tarda, acompanyat de les seves dues filles. Elles i els seus germans han entrat també a primera hora a l'Audiència Nacional, alguns abans que ho fes el pare. Ara haurà de tornar a fer els 600 quilòmetres de tornada.
CAS KITCHEN
Abel Degà
Foto: EFE (Edit.)
Madrid. Dilluns, 20 d'abril de 2026. 12:02
Actualitzat: Dilluns, 20 d'abril de 2026. 12:48
Temps de lectura: 2 minut
L’extresorer del PP Luis Bárcenas ha explicat aquest dilluns al judici del cas Kitchen que ell mateix va encarregar a un pres de Soto del Real amb coneixements sobre informàtica destruir uns àudios “d’MR, que era Mariano Rajoy”. En la seva declaració com a testimoni, ha confirmat que les dues inicials corresponien a les de l’expresident del govern espanyol i llavors líder dels populars. A aquest pres, ha relatat, li va donar les claus per accedir al seu núvol privat, on hi tenia desat material delicat sobre la trama Gürtel. Ha relatat els dos es van conèixer al centre penitenciari i que li va fer "un encàrrec puntual i remunerat". “Álex, cal destruir tots els àudios d’MR, no ha de quedar res, és el meu compromís, fes el favor d’anar-los recuperant, una abraçada”, ha llegit en veu alta Bárcenas, tot admetent que aquella nota està escrita per ell mateix. "Alguna cosa devia fer perquè quan vaig recuperar la llibertat al núvol no hi havia res", ha afegit.
La setmana passada, Rajoy ja va ser identificat en aquest mateix judici amb altres sobrenoms. L’inspector en cap del cas Kitchen va apuntar a l'expresident del govern espanyol per la seva presumpta relació amb la trama d’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas. En la seva
FUTBOL
Ildefonso Urizar Azpitarte va ser un dels vicepresidents del Comitè Tècnic dels Àrbitres (CTA) de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) durant l'època de Negreira. Ostentava el mateix càrrec que el famós Enríquez Negreira, una de les figures més comentades en el futbol espanyol al llarg dels darrers anys pels pagaments que va rebre per part del Barça. El seu ha estat un cas que ha generat un fort debat, el qual, tot i que sembla haver-se apagat recentment, sempre acaba ressorgint en un moment o altre. Ara han estat notícia unes declaracions d'Urizar Azpitarte, que defensa que el club blaugrana no va ser beneficiat per aquests pagaments. Tot el contrari.
ESPANYA
Amb el vistiplau del Suprem, els Mossos destruiran les urnes i el material incautat: un "crim contra la memòria" que pretén esborrar les evidències de la dignitat d’un poble i de la repressió judicial.
![]() |
| Un grup de persones amb urnes davant del Parlament durant l'acte posterior a la manifestació per l'aniversari de l'1-O, l'1 d'octubre de 2018 (horitzontal). |
Joan Puig
17/04/2026
Cal evitar la destrucció de les proves de la repressió de l’estat l’1-O
En el que representa un nou intent per imposar l’amnèsia col·lectiva sobre la fita més gran de sobirania de Catalunya, el Tribunal Suprem ha autoritzat la destrucció massiva del material decomissat durant el referèndum de l’1 d’octubre. Sota l’excusa de la “gestió logística”, l’Estat activa una operació per convertir en pols milers d’urnes i paperetes que no només són objectes, sinó testimonis incòmodes d’una derrota de l’Estat que ara volen eliminar de la vista.
Cal un clam per salvar la “memòria viva” de la repressió
IMMIGRACIÓ
Berto Sagrera
Foto:
Carlos Baglietto
Barcelona. Divendres, 17 d'abril de 2026. 10:57
Actualitzat: Divendres, 17 d'abril de 2026. 12:44
Temps de lectura: 2 minuts
Tant Plataforma per la Llengua com Junts per Catalunya han denunciat que la regularització extraordinària de migrants ignora el català, mentre asseguren que el Govern de Salvador Illa va anunciar fa dos mesos que faria de la llengua un requisit per renovar la residència al cap d'un any. "Havent analitzat la normativa publicada al BOE ahir (dimecres), veiem que no és pas així", va lamentar aquest dijous l'entitat.
En un fil de Twitter, Plataforma per la Llengua explica que "el català no és cap requisit obligatori, només apareix en un informe d'arrelament opcional en casos concrets". "Parlem d'una via excepcional, però, si les persones regularitzades ja treballen a Catalunya, no cal que acreditin cap coneixement de la llengua", afegeix. L'entitat defensa que,
CRIT
És així de clar i català. No volem ser substituïts. Perquè se’ns està substituïnt. Els governants espanyols són del tot conscients que a tot Occident, i a Catalunya encara més, la caiguda de la natalitat autòctona ha estat molt gran i amb aquesta excusa van començar una política de foment salvatge de la immigració (legal i il·legal) que ja ens ha deixat, als catalans, en clara minoria a casa nostra.
Va començar el PP d’Aznar i va continuar el PSOE de Zapatero. Després van venir Rajoy i Sánchez i tots dos, del PP i el PSOE respectivament, no només no han aturat l’arribada d’estrangers sinó que l’han fomentada encara més. Formalment aquesta immigració va a tot l’Estat espanyol però a la pràctica un percentatge molt alt s’ha establert als Països Catalans. I aquest flux no és pas innocent. L’Estat espanyol sabia perfectament que tota aquesta gent s’instal·laria, en un percentatge altíssim, en terres de la Nació Catalana. I ja els va bé, per diluir els catalans encara més a casa seva i per acabar-los substituïnt.
Els espanyols s’hi ha dedicat en cos i ànima, a fer venir gent de fora a les terres catalanes. Primer van ser altres espanyols, especialment del sud de la Península durant el franquisme. Ara que se’ls ha acabat
MÓN - ESPANYA
L'inspector en cap Gonzalo Fraga esquitxa l'ex-president del govern espanyol, que sempre ha negat qualsevol vincle amb la trama d'espionatge
Redacció
13.04.2026 - 11:40
Actualització: 13.04.2026 - 12:38
El judici del cas Kitchen ha esquitxat de ple l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy. L’inspector en cap que es va fer càrrec de la investigació, Gonzalo Fraga, ha declarat que els sobrenoms de “l’asturià” i “el barbes” –que feien servir alguns dels investigats per la trama d’espionatge a Luis Bárcenas– eren per a “referir-se a Mariano Rajoy, sens dubte”.
Rajoy sempre ha negat qualsevol vincle amb la trama d’espionatge de la cúpula del PP i el Ministeri de l’Interior, aleshores dirigit per Jorge Fernández Díaz, per a esbrinar si l’ex-tresorer del partit tenia més informació delicada –amb la intenció de robar-li-la– sobre alts càrrecs de la formació i del govern.
De fet, en alguns enregistraments dels investigats en la trama, com ara l’ex-comissari José Manuel Villarejo, l’ús dels sobrenoms de “l’asturià” i “el barbes” permetia intuir que l’ex-president del govern –i també l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal, que no està acusada– era conscient de l’espionatge.
Preguntat per la fiscalia anticorrupció, Fraga ha dit que en el primer tram de la investigació es podien confondre les atribucions de “l’asturià” amb uns altres implicats, sobretot Fernández Díaz. Aquestes atribucions, segons que ha dit, eren la capacitat de destituir el cap d’Afers Interns de la policia espanyola –aleshores Marcelino Martín Blas– i el secretari d’estat de Seguretat.
Ara, tots els dubtes es van aclarir el 2019, quan els investigadors van tenir accés a un àudio de Villarejo en què explicava “de manera superficial” els detalls de la trama a la presentadora Ana Rosa Quintana. En aquest punt, van saber que “l’asturià” era el sobrenom de l’ex-president.
Vegeu ací el judici en directe:
ENLLAÇ NOTICIA :
CULTURA I ROBATORIS
13.04.2026 - 11:3
Actualització: 13.04.2026 - 12:22
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) haurà de traslladar al monestir de Santa Maria de Sixena les pintures murals de la sala capitular en un termini de cinquanta-sis setmanes, és a dir, abans del maig de l’any vinent. Ho ha ordenat la jutgessa Rocío Pilar Vargas Magallón, titular del jutjat de primera instància 2 d’Osca en una providència que ha pogut consultar VilaWeb. La jutgessa no fa cabal dels informes tècnics dels principals experts mundials en conservació sobre el risc elevat de destrucció o danys irreparables en cas de trasllat. En canvi, assumeix els arguments del govern de l’Aragó segons els quals les pintures es podran instal·lar i conservar adequadament a Santa Maria de Sixena.
De manera que no ha aturat pas l’execució de la sentència ferma dictada pel Tribunal Suprem espanyol l’any passat que obligava el MNAC a traslladar les pintures a Vilanova de Sixena malgrat aquests advertiments, i ha agafat com a referència
Un altre partit de la selecció espanyola que queda marcat per la catalanofòbia i el racisme d'aficionats ultres espanyols, sobretot envers els propis jugadors de la selecció
La selecció espanyola, sobretot la de futbol, no és un espai neutre en l’àmbit esportiu, tal com va quedar demostrat durant el partit d’Espanya contra Egipte, celebrat la nit de dimarts a l’estadi de l’RCDE Stadium, a Cornellà.
El partit novament va quedar marcat per la lamentable actitud d’una gran part de l’afició espanyola, que va fer-se notar amb càntics racistes i xenòfobs contra els contrincants, però també per expressions catalanòfobes i islamòfobes contra els propis jugadors, com ara els jugadors del Barça Lamine Yamal i Joan Garcia. L’afició espanyola va xiular l’himne d’Egipte, i va proferir càntics ofensius,
Llengua Catalana
![]() |
| Logotip del Kit Digital Autor/a: Ministeri d\'Assumptes Econòmics i Transformació Digital |
PAÍS - PRINCIPAT
Redacció
30.03.2026 - 09:56
Actualització: 30.03.2026 - 10:23
Nou revés judicial a l’escola catalana. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat l’execució provisional de la sentència del setembre que anul·la un bon gruix del decret que blindava el català com a llengua vehicular a les escoles. Això implica que, mentre el Tribunal Suprem espanyol resol els recursos de cassació, no es poden aplicar una desena llarga de preceptes anul·lats –totalment o parcialment– del decret.
Els articles afectats –2c, 2d, 2e, 4.1, 4.2, 4.3, 4.5, 6, 7.2, 9.3b, 10.1, 10.2, 18a, 19.1e, 19.1f, 19.2a, 19.2b. 19.2d, 24.2a, 24.2b, 24.2f, 33, 34.1– fixaven el català i l’aranès a la Vall d’Aran com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge, també com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions.
Entre els preceptes anul·lats, també hi ha els que fan referència al català com a llengua auxiliar prioritària per a ensenyar idiomes estrangers i la llengua única d’acolliment dels alumnes nouvinguts.
Amb aquesta decisió, el TSJC estima parcialment el recurs de l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), que exigia l’aplicació immediata de la sentència contra el decret. Així, l’AEB ha reclamat al Departament d’Educació que dicti les instruccions pertinents per imposar el castellà a les aules i dinamitar la immersió lingüística.
El Tribunal Suprem encara s’ha de pronunciar sobre els recursos contra la sentència del Departament d’Educació, l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans i la Plataforma per la Llengua.
El decret parcialment anul·lat s’emparava en la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i també en el decret llei pel qual es fixen els criteris per a elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El govern de Pere Aragonès va impulsar aquestes normatives amb l’objectiu de blindar el sistema d’immersió lingüística arran de les resolucions judicials que imposaven un 25% dels ensenyaments en castellà, pel cap baix.
L’estiu passat, el TSJC ja va suspendre cautelarment el decret, com demanava l’AEB, tot recordant unes quantes sentències sobre el 25% de castellà i, respecte del decret, avançava: “Dóna cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”.
El tribunal també recordava que el decret desenvolupa una llei i un altre decret que es van promulgar justament en reacció a una sentència del mateix TSJC que declarava l’obligació de la Generalitat d’imposar un 25% del castellà a les aules, pel cap baix.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Espanya
Hipocresia absoluta del Govern espanyol, oblida el retorn del patrimoni incautat de centenars d’entitats cíviques d’arreu del Països Catalans i nomena el mateix dia Baltasar Garzon com a president de la Comissió de la Veritat. El Congrés dels Diputats ha convalidat el Real Decreto-ley 6/2026, una modificació menor i poc significativa de la Llei de Memòria Democràtica. La reforma només amplia lleugerament el termini temporal de les indemnitzacions econòmiques per a algunes víctimes individuals del tardofranquisme i els primers anys de la Transició (fins al 31 de desembre de 1983), amb quantitats actualitzades de fins a 250.000 euros per mort en defensa de les llibertats. Una mesura limitada que només afecta persones físiques i que ERC ha venut com una “passa endavant”, tot i que deixa intacte el gruix de la llei.
Però l’escàndol real arriba just al costat d’aquesta aprovació. Aquest dimecres 25 de març, el Consell de la Memòria Democràtica —presidit pel ministre Ángel Víctor Torres—
POLITICA
María García
Dimecres, 25 de març de 2026
Una de les missions de l’Estat espanyol és boicotejar i represaliar totes aquelles persones que es mostrin dissidents i, sobretot, partidaris de la independència de Catalunya, tal com constata el cas de repressió que va patir la biòloga marina Conxita Àvila.
La científica, una de les millors i més reconegudes en el seu camp, va ser entrevistada el passat dilluns al programa ‘Les dones i els dies’ de Catalunya Ràdio, on va relatar que en una de les seves missions a l’Antàrtida, militars espanyols van denunciar-la per dur un collaret amb una estelada independentista, igual que ja van denunciar-la el 2018 per dur un llaç groc i un pin amb l’estelada a la base militar espanyola Gabriel de Castilla, a l’illa Livingston.
Durant l’entrevista, Àvila va parlar sense embuts dels sacrifics familiars i personals que ha hagut de fer per la seva feina, però també
OPINIÓ
Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts
És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.
És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.
I és que, si realment fos un pas ben pensat, hauria de servir per fer cau i net, per posar a zero el comptador de la immigració il·legal i per establir, a partir d’aquí, unes normes clares de conducta que impedissin que el fenomen es tornés a repetir. Dit d’una altra manera, l’única immigració permesa hauria de ser la legal i la il·legal hauria d’estar expressament prohibida, i qui, malgrat el que establís la llei, se saltés la restricció s’hauria d’atenir a les conseqüències. I això hauria d’afectar tots els actors, sense excepció, que intervenen en el procés migratori. D’una banda, l’immigrant mateix que entrés al país sense papers hauria de ser deportat. D’una altra, tot aquell, fos empresari o no, que
JUSTÍCIA
![]() |
| Pablo Hasel en una fotografia del 2021. |
Clara Ardèvol Mallol
09.03.2026 - 21:40
Actualització: 09.03.2026 - 21:43
El mes passat va fer cinc anys de l’empresonament del raper Pablo Hasel, condemnat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets publicats temps enrere. Inicialment, la condemna era de nou mesos de presó, però l’acumulació d’unes quantes causes va fer que, en conjunt, encara li resti un any i un mes de pena. Aquesta és, per tant, la darrera etapa de l’empresonament, que l’artista ha decidit d’encarar sense acollir-se al tercer grau penitenciari. “Renuncio al penediment i a la col·laboració que m’exigeixen per accedir-hi”, ens explica. El seu segon poemari, Prova de vida, sortirà ben aviat, pels volts de Sant Jordi, i també serveix per a preparar la campanya sobre la fi dels sis anys de presó.
Parlem de tot plegat amb ell, que es manté ferm i enfocat en les lluites col·lectives malgrat el pes que implica aguantar un any i un altre de presó estricta. Les condicions han millorat una mica amb el trasllat a la presó dels Lledoners, però igualment en destaca la duresa i critica el relat que parla de la presó com si fos un hotel. Aquesta entrevista s’ha hagut de fer per correu postal i s’ha respectat tot el contingut que hi ha escrit Hasel.
—Com us trobeu? Com viviu la presó després de cinc anys?