El ‘paseíllo’ de Pujol a l’Audiència Nacional: un viatge a Madrid amb 95 anys i un 'Arriba España’

 

 

ESPANYA

 

El metge forense certifica que el president no pot ser jutjat i el tribunal el deixa fora de la causa 

 

 

 

Abel Degà
Foto: Europa Press
Madrid. Dilluns, 27 d'abril de 2026. 13:04
Actualitzat: Dilluns, 27 d'abril de 2026. 13:42
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Segueix-nos a

Encara era fosc a San Fernando de Henares (Madrid) i ja hi havia els primers periodistes amb ànims de captar la imatge de Jordi Pujol entrant a l’Audiència Nacional. L’expresident de la Generalitat hi estava citat a dos quarts de deu del matí per ser avaluat per un metge forense. Cap sorpresa: tal com ja van determinar els metges de la família i el de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, ha quedat acreditat que l’exlíder de Convergència Democràtica “està impossibilitat per romandre amb plenitud de coneixement en aquest judici”. Així ho ha informat el president del tribunal, José Ricardo de Prada, que ha confirmat que “ha quedat fora del procediment” sobre els milions amagats a Andorra. Però la justícia espanyola ja ha aconseguit la imatge que volia: fer-li un paseíllo pels jutjats de Madrid a l’home que va governar Catalunya durant vint-i-tres anys. 

 

 

  

Ho ha assolit a mitges. Perquè la família ha pogut fer entrar el pare a través del pàrquing, en un SEAT Tarraco amb els vidres tintats que anava escortat amb un voluminós BMW al darrere. No ha existit la imatge del president Pujol recorrent cinquanta metres fins a arribar a la porta amb un caminador. L’excap de l’executiu català hauria estat exhibit com un trofeu de guerra. Per il·lustrar-ho: en un moment d’aquesta llarga espera, un conductor ha passat per aquest pàrquing fent sonar el clàxon davant les càmeres, ha abaixat les finestretes i ha cridat Arriba España. I algun operari de càmera lamentava que Pujol pogués entrar pel pàrquing, un “delinqüent” a qui tothom hauria de poder-li veure la cara. El president va dirigir-se cap a la capital espanyola aquest diumenge a la tarda, acompanyat de les seves dues filles. Elles i els seus germans han entrat també a primera hora a l'Audiència Nacional, alguns abans que ho fes el pare. Ara haurà de tornar a fer els 600 quilòmetres de tornada.

Una sortida sigil·losa

Bárcenas confirma que va encarregar a un pres destruir àudios de Rajoy, que “era MR”

 

 

CAS KITCHEN

 

L’extresorer del PP assegura que tenia material delicat sobre la trama Gürtel desat al núvol 

 

 

 

 

Abel Degà
Foto: EFE (Edit.)
Madrid. Dilluns, 20 d'abril de 2026. 12:02
Actualitzat: Dilluns, 20 d'abril de 2026. 12:48
Temps de lectura: 2 minut

 

 

L’extresorer del PP Luis Bárcenas ha explicat aquest dilluns al judici del cas Kitchen que ell mateix va encarregar a un pres de Soto del Real amb coneixements sobre informàtica destruir uns àudios “d’MR, que era Mariano Rajoy”. En la seva declaració com a testimoni, ha confirmat que les dues inicials corresponien a les de l’expresident del govern espanyol i llavors líder dels populars. A aquest pres, ha relatat, li va donar les claus per accedir al seu núvol privat, on hi tenia desat material delicat sobre la trama Gürtel. Ha relatat els dos es van conèixer al centre penitenciari i que li va fer "un encàrrec puntual i remunerat". “Álex, cal destruir tots els àudios d’MR, no ha de quedar res, és el meu compromís, fes el favor d’anar-los recuperant, una abraçada”, ha llegit en veu alta Bárcenas, tot admetent que aquella nota està escrita per ell mateix. "Alguna cosa devia fer perquè quan vaig recuperar la llibertat al núvol no hi havia res", ha afegit. 

La setmana passada, Rajoy ja va ser identificat en aquest mateix judici amb altres sobrenoms. L’inspector en cap del cas Kitchen va apuntar a l'expresident del govern espanyol per la seva presumpta relació amb la trama d’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas. En la seva

La impactant confessió d'un exvicepresident dels àrbitres: "Enríquez Negreira va enganyar el Barça"( Video)

 

 

FUTBOL

 

Urizar Azpitarte no s'ha tallat a l'hora de parlar sobre el cas Negreira 

 

 

Alessandro Marruccelli

Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 20 d'abril de 2026. 11:11
Actualitzat: Dilluns, 20 d'abril de 2026. 12:27
Temps de lectura: 2 minuts

 

Segueix-nos a

Ildefonso Urizar Azpitarte va ser un dels vicepresidents del Comitè Tècnic dels Àrbitres (CTA) de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) durant l'època de Negreira. Ostentava el mateix càrrec que el famós Enríquez Negreira, una de les figures més comentades en el futbol espanyol al llarg dels darrers anys pels pagaments que va rebre per part del Barça. El seu ha estat un cas que ha generat un fort debat, el qual, tot i que sembla haver-se apagat recentment, sempre acaba ressorgint en un moment o altre. Ara han estat notícia unes declaracions d'Urizar Azpitarte, que defensa que el club blaugrana no va ser beneficiat per aquests pagaments. Tot el contrari.

"Enríquez Negreira va enganyar el Barça"

L’Estat ordena triturar les proves de l’1-O: Una operació d’Estat per liquidar el llegat del referèndum i la violència policial

 

ESPANYA

 

Amb el vistiplau del Suprem, els Mossos destruiran les urnes i el material incautat: un "crim contra la memòria" que pretén esborrar les evidències de la dignitat d’un poble i de la repressió judicial.

 

 

Un grup de persones amb urnes davant del Parlament durant l'acte posterior a la manifestació per l'aniversari de l'1-O, l'1 d'octubre de 2018 (horitzontal).

 

 

Joan Puig

17/04/2026

 

 

Cal evitar la destrucció de les proves de la repressió de l’estat l’1-O

En el que representa un nou intent per imposar l’amnèsia col·lectiva sobre la fita més gran de sobirania de Catalunya, el Tribunal Suprem ha autoritzat la destrucció massiva del material decomissat durant el referèndum de l’1 d’octubre. Sota l’excusa de la “gestió logística”, l’Estat activa una operació per convertir en pols milers d’urnes i paperetes que no només són objectes, sinó testimonis incòmodes d’una derrota de l’Estat que ara volen eliminar de la vista.

Cal un clam per salvar la “memòria viva” de la repressió

Plataforma per la Llengua Denuncien que la regularització extraordinària de migrants ignora el català

 

 

IMMIGRACIÓ

 

El Govern d'Illa havia dit que la llengua seria un requisit per renovar la residència al cap d'un any

 

 

 Berto Sagrera
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Divendres, 17 d'abril de 2026. 10:57
Actualitzat: Divendres, 17 d'abril de 2026. 12:44
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Tant Plataforma per la Llengua com Junts per Catalunya han denunciat que la regularització extraordinària de migrants ignora el català, mentre asseguren que el Govern de Salvador Illa va anunciar fa dos mesos que faria de la llengua un requisit per renovar la residència al cap d'un any. "Havent analitzat la normativa publicada al BOE ahir (dimecres), veiem que no és pas així", va lamentar aquest dijous l'entitat. 

En un fil de Twitter, Plataforma per la Llengua explica que "el català no és cap requisit obligatori, només apareix en un informe d'arrelament opcional en casos concrets". "Parlem d'una via excepcional, però, si les persones regularitzades ja treballen a Catalunya, no cal que acreditin cap coneixement de la llengua", afegeix. L'entitat defensa que,

No volem ser substituïts!

 

 

 

CRIT

16 d'abril de 2026

Per Josep Bellpuig

 

 

És així de clar i català. No volem ser substituïts. Perquè se’ns està substituïnt. Els governants espanyols són del tot conscients que a tot Occident, i a Catalunya encara més, la caiguda de la natalitat autòctona ha estat molt gran i amb aquesta excusa van començar una política de foment salvatge de la immigració (legal i il·legal) que ja ens ha deixat, als catalans, en clara minoria a casa nostra.

Va començar el PP d’Aznar i va continuar el PSOE de Zapatero. Després van venir Rajoy i Sánchez i tots dos, del PP i el PSOE respectivament, no només no han aturat l’arribada d’estrangers sinó que l’han fomentada encara més. Formalment aquesta immigració va a tot l’Estat espanyol però a la pràctica un percentatge molt alt s’ha establert als Països Catalans. I aquest flux no és pas innocent. L’Estat espanyol sabia perfectament que tota aquesta gent s’instal·laria, en un percentatge altíssim, en terres de la Nació Catalana. I ja els va bé, per diluir els catalans encara més a casa seva i per acabar-los substituïnt.

Els espanyols s’hi ha dedicat en cos i ànima, a fer venir gent de fora a les terres catalanes. Primer van ser altres espanyols, especialment del sud de la Península durant el franquisme. Ara que se’ls ha acabat

El principal investigador del cas Kitchen identifica Rajoy com “l’asturià” i “el barbes” de la trama

 

 

MÓN - ESPANYA

 

L'inspector en cap Gonzalo Fraga esquitxa l'ex-president del govern espanyol, que sempre ha negat qualsevol vincle amb la trama d'espionatge

 

 

 Redacció

13.04.2026 - 11:40

Actualització: 13.04.2026 - 12:38

 

El judici del cas Kitchen ha esquitxat de ple l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy. L’inspector en cap que es va fer càrrec de la investigació, Gonzalo Fraga, ha declarat que els sobrenoms de “l’asturià” i “el barbes” –que feien servir alguns dels investigats per la trama d’espionatge a Luis Bárcenas– eren per a “referir-se a Mariano Rajoy, sens dubte”.

Rajoy sempre ha negat qualsevol vincle amb la trama d’espionatge de la cúpula del PP i el Ministeri de l’Interior, aleshores dirigit per Jorge Fernández Díaz, per a esbrinar si l’ex-tresorer del partit tenia més informació delicada –amb la intenció de robar-li-la– sobre alts càrrecs de la formació i del govern.

De fet, en alguns enregistraments dels investigats en la trama, com ara l’ex-comissari José Manuel Villarejo, l’ús dels sobrenoms de “l’asturià” i “el barbes” permetia intuir que l’ex-president del govern –i també l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal, que no està acusada– era conscient de l’espionatge.

Preguntat per la fiscalia anticorrupció, Fraga ha dit que en el primer tram de la investigació es podien confondre les atribucions de “l’asturià” amb uns altres implicats, sobretot Fernández Díaz. Aquestes atribucions, segons que ha dit, eren la capacitat de destituir el cap d’Afers Interns de la policia espanyola –aleshores Marcelino Martín Blas– i el secretari d’estat de Seguretat.

Ara, tots els dubtes es van aclarir el 2019, quan els investigadors van tenir accés a un àudio de Villarejo en què explicava “de manera superficial” els detalls de la trama a la presentadora Ana Rosa Quintana. En aquest punt, van saber que “l’asturià” era el sobrenom de l’ex-president.

Vegeu ací el judici en directe:

 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTICIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-principal-investigador-del-cas-kitchen-identifica-rajoy-com-lasturia-i-el-barbes-de-la-trama/ 

 

La jutgessa d’Osca obliga a traslladar en cinquanta-sis setmanes les pintures de Sixena a l’Aragó

 

 

CULTURA I ROBATORIS 

 

 

La jutgessa assumeix els arguments del govern de l'Aragó segons els quals les pintures es podran instal·lar i conservar adequadament a Santa Maria de Sixena

 

 

 

 

 Josep Nualart Casulleras 

 

13.04.2026 - 11:3

Actualització: 13.04.2026 - 12:22

 

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) haurà de traslladar al monestir de Santa Maria de Sixena les pintures murals de la sala capitular en un termini de cinquanta-sis setmanes, és a dir, abans del maig de l’any vinent. Ho ha ordenat la jutgessa Rocío Pilar Vargas Magallón, titular del jutjat de primera instància 2 d’Osca en una providència que ha pogut consultar VilaWeb. La jutgessa no fa cabal dels informes tècnics dels principals experts mundials en conservació sobre el risc elevat de destrucció o danys irreparables en cas de trasllat. En canvi, assumeix els arguments del govern de l’Aragó segons els quals les pintures es podran instal·lar i conservar adequadament a Santa Maria de Sixena.

De manera que no ha aturat pas l’execució de la sentència ferma dictada pel Tribunal Suprem espanyol l’any passat que obligava el MNAC a traslladar les pintures a Vilanova de Sixena malgrat aquests advertiments, i ha agafat com a referència

Es confirma novament la necessitat que Catalunya tingui una selecció pròpia

 

 

Un altre partit de la selecció espanyola que queda marcat per la catalanofòbia i el racisme d'aficionats ultres espanyols, sobretot envers els propis jugadors de la selecció

 

 

 

Maria Garcia

Dimecres, 1 d'abril de 2026

 

La selecció espanyola, sobretot la de futbol, no és un espai neutre en l’àmbit esportiu, tal com va quedar demostrat durant el partit d’Espanya contra Egipte, celebrat la nit de dimarts a l’estadi de l’RCDE Stadium, a Cornellà. 

El partit novament va quedar marcat per la lamentable actitud d’una gran part de l’afició espanyola, que va fer-se notar amb càntics racistes i xenòfobs contra els contrincants, però també per expressions catalanòfobes i islamòfobes contra els propis jugadors, com ara els jugadors del Barça Lamine Yamal i Joan Garcia. L’afició espanyola va xiular l’himne d’Egipte, i va proferir càntics ofensius,

El Govern espanyol imposa el castellà i exclou el català al Kit Digital per als autònoms

 

 

Llengua Catalana

 

Els webs, els continguts per a Instagram, Facebook o LinkedIn, els butlletins electrònics són exclusivament en castellà

 

Logotip del Kit Digital Autor/a: Ministeri d\'Assumptes Econòmics i Transformació Digital

 

30.03.2026 14.00 h 

Redacció

 

El Kit Digital és el programa estrella del govern espanyol per impulsar la transformació digital de les petites empreses, les microempreses i els autònoms. Amb fons europeus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, ofereix subvencions de fins a 12.000 euros per contractar serveis com la creació de pàgines web, la gestió de xarxes socials, la ciberseguretat o el comerç electrònic. Milers d’autònoms catalans s’hi han acollit pensant que era una oportunitat per modernitzar el seu negoci i arribar a més clients. 

Però la realitat és ben diferent. Molts dels proveïdors homologats —els anomenats agents digitalitzadors— imposen el castellà com a única llengua possible per als projectes que financen. Els webs que es creen, els continguts per a Instagram, Facebook o LinkedIn, els butlletins electrònics o fins i tot els

El TSJC ordena d’aplicar la sentència que esmicola el decret que blindava el català a l’escola

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

El tribunal no espera la resolució del Suprem i estima parcialment el recurs de l'entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe

 

 

 Redacció

30.03.2026 - 09:56

Actualització: 30.03.2026 - 10:23

 

Nou revés judicial a l’escola catalana. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat l’execució provisional de la sentència del setembre que anul·la un bon gruix del decret que blindava el català com a llengua vehicular a les escoles. Això implica que, mentre el Tribunal Suprem espanyol resol els recursos de cassació, no es poden aplicar una desena llarga de preceptes anul·lats –totalment o parcialment– del decret.

Els articles afectats –2c, 2d, 2e, 4.1, 4.2, 4.3, 4.5, 6, 7.2, 9.3b, 10.1, 10.2, 18a, 19.1e, 19.1f, 19.2a, 19.2b. 19.2d, 24.2a, 24.2b, 24.2f, 33, 34.1– fixaven el català i l’aranès a la Vall d’Aran com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge, també com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions.

Entre els preceptes anul·lats, també hi ha els que fan referència al català com a llengua auxiliar prioritària per a ensenyar idiomes estrangers i la llengua única d’acolliment dels alumnes nouvinguts.

Amb aquesta decisió, el TSJC estima parcialment el recurs de l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), que exigia l’aplicació immediata de la sentència contra el decret. Així, l’AEB ha reclamat al Departament d’Educació que dicti les instruccions pertinents per imposar el castellà a les aules i dinamitar la immersió lingüística.

El Tribunal Suprem encara s’ha de pronunciar sobre els recursos contra la sentència del Departament d’Educació, l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans i la Plataforma per la Llengua.

El decret parcialment anul·lat s’emparava en la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i també en el decret llei pel qual es fixen els criteris per a elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El govern de Pere Aragonès va impulsar aquestes normatives amb l’objectiu de blindar el sistema d’immersió lingüística arran de les resolucions judicials que imposaven un 25% dels ensenyaments en castellà, pel cap baix.

L’estiu passat, el TSJC ja va suspendre cautelarment el decret, com demanava l’AEB, tot recordant unes quantes sentències sobre el 25% de castellà i, respecte del decret, avançava: “Dóna cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”.

El tribunal també recordava que el decret desenvolupa una llei i un altre decret que es van promulgar justament en reacció a una sentència del mateix TSJC que declarava l’obligació de la Generalitat d’imposar un 25% del castellà a les aules, pel cap baix.

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-tsjc-ordena-lexecucio-provisional-de-la-sentencia-que-esmicola-el-decret-que-blindava-el-catala-a-lescola/ 

 

Escàndol intolerable: Baltasar Garzón, el jutge que va ignorar les tortures als independentistes catalans del 1992, presidirà la “Comissió de la Veritat” sobre el franquisme

 

 

Espanya

 

El mateix magistrat que va dirigir la brutal “Garzonada” i va mirar cap a una altra banda davant les denúncies de tortures de desenes de catalans ara dirigirà l’òrgan que ha d’investigar les violacions de drets humans. 

 

 

 

 

Joan Puig

Dijous, 26 de març de 2026

 

Hipocresia absoluta del Govern espanyol, oblida el retorn del patrimoni incautat de centenars d’entitats cíviques d’arreu del Països Catalans i nomena el mateix dia Baltasar Garzon com a president de la Comissió de la Veritat. El Congrés dels Diputats ha convalidat el Real Decreto-ley 6/2026, una modificació menor i poc significativa de la Llei de Memòria Democràtica. La reforma només amplia lleugerament el termini temporal de les indemnitzacions econòmiques per a algunes víctimes individuals del tardofranquisme i els primers anys de la Transició (fins al 31 de desembre de 1983), amb quantitats actualitzades de fins a 250.000 euros per mort en defensa de les llibertats. Una mesura limitada que només afecta persones físiques i que ERC ha venut com una “passa endavant”, tot i que deixa intacte el gruix de la llei.

Però l’escàndol real arriba just al costat d’aquesta aprovació. Aquest dimecres 25 de març, el Consell de la Memòria Democràtica —presidit pel ministre Ángel Víctor Torres—

Els militars espanyols de missió a l’Antàrtida estan tan enfeinats que es dediquen a represaliar científiques independentistes

POLITICA

 

La biòloga marina Conxita Àvila relata que militars espanyols van denunciar-la perquè portava una estelada en un collaret

 

 

 

María García

Dimecres, 25 de març de 2026

 

 

Una de les missions de l’Estat espanyol és boicotejar i represaliar totes aquelles persones que es mostrin dissidents i, sobretot, partidaris de la independència de Catalunya, tal com constata el cas de repressió que va patir la biòloga marina Conxita Àvila. 

La científica, una de les millors i més reconegudes en el seu camp, va ser entrevistada el passat dilluns al programa ‘Les dones i els dies’ de Catalunya Ràdio, on va relatar que en una de les seves missions a l’Antàrtida, militars espanyols van denunciar-la per dur un collaret amb una estelada independentista, igual que ja van denunciar-la el 2018 per dur un llaç groc i un pin amb l’estelada a la base militar espanyola Gabriel de Castilla, a l’illa Livingston. 

Durant l’entrevista, Àvila va parlar sense embuts dels sacrifics familiars i personals que ha hagut de fer per la seva feina, però també

ATENCIÓ | Ex assessor del Pentàgon insta Trump a entregar Ceuta i Melilla a Marroc per castigar la “hipocresia colonial” de Sánchez

 

Rubin, analista influent, exigeix als EUA reconèixer Ceuta i Melilla com a "territoris marroquins ocupats". El 2017 va dir "Espanya es mereix el separatisme català"

 

 

 

Joan Puig

Diumenge, 15 de març de 2026

 

I una Catalunya independent?
D’aquesta manera respondre a les crítiques de Sánchez contra Israel i els EUA. La proposta, publicada recentment en un article al think tank American Enterprise Institute (i amplificada per mitjans marroquins i espanyols), vincula directament aquesta mesura extrema a la postura del president espanyol Pedro Sánchez, a qui acusa de doble moral: condemnar ocupacions mentre manté el control colonial sobre les dues ciutats nord-africanes.

Rubin recorda el reconeixement de Trump el 2020 de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental com a precedent i suggereix que aquest nou pas seria una

Opinió : El repte de regularitzar de debò la immigració

 

OPINIÓ

 

 

 

 

  Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.

És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.

I és que, si realment fos un pas ben pensat, hauria de servir per fer cau i net, per posar a zero el comptador de la immigració il·legal i per establir, a partir d’aquí, unes normes clares de conducta que impedissin que el fenomen es tornés a repetir. Dit d’una altra manera, l’única immigració permesa hauria de ser la legal i la il·legal hauria d’estar expressament prohibida, i qui, malgrat el que establís la llei, se saltés la restricció s’hauria d’atenir a les conseqüències. I això hauria d’afectar tots els actors, sense excepció, que intervenen en el procés migratori. D’una banda, l’immigrant mateix que entrés al país sense papers hauria de ser deportat. D’una altra, tot aquell, fos empresari o no, que

Pablo Hasel: “Prefereixo sortir més tard de la presó, però sense haver-los donat allò que volen”

 

JUSTÍCIA

 

Entrevista al raper, que encara la darrera etapa de l'empresonament després de cinc anys

 

 

Pablo Hasel en una fotografia del 2021.

 

 

Clara Ardèvol Mallol

09.03.2026 - 21:40

Actualització: 09.03.2026 - 21:43

 

 

El mes passat va fer cinc anys de l’empresonament del raper Pablo Hasel, condemnat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets publicats temps enrere. Inicialment, la condemna era de nou mesos de presó, però l’acumulació d’unes quantes causes va fer que, en conjunt, encara li resti un any i un mes de pena. Aquesta és, per tant, la darrera etapa de l’empresonament, que l’artista ha decidit d’encarar sense acollir-se al tercer grau penitenciari. “Renuncio al penediment i a la col·laboració que m’exigeixen per accedir-hi”, ens explica. El seu segon poemari, Prova de vida, sortirà ben aviat, pels volts de Sant Jordi, i també serveix per a preparar la campanya sobre la fi dels sis anys de presó.

Parlem de tot plegat amb ell, que es manté ferm i enfocat en les lluites col·lectives malgrat el pes que implica aguantar un any i un altre de presó estricta. Les condicions han millorat una mica amb el trasllat a la presó dels Lledoners, però igualment en destaca la duresa i critica el relat que parla de la presó com si fos un hotel. Aquesta entrevista s’ha hagut de fer per correu postal i s’ha respectat tot el contingut que hi ha escrit Hasel.

—Com us trobeu? Com viviu la presó després de cinc anys?

S'incendia una bateria externa en un tren de Rodalies a Castelldefels: desenes de passatgers evacuats pel fum

 

 

EL CASO

 

 

  Orsolya Gazdagi
Castelldefels (Baix Llobregat)
Foto: Policia Local de Castelldefels 10/03/2026 10:49
Actualitzat 10/03/2026 11:09
2 minuts

 

Greu ensurt a bord d'un tren de Rodalies aquest cap de setmana. Diumenge 8 de març, pels volts de tres quarts de quatre de la tarda, el telèfon d'emergències 112 va rebre diverses trucades que alertaven de la presència de fum dins d'uns dels vagons d'un tren de la línia R2 sud que, arran d'un possible incendi, es va aturar a uns 50 metres de l'estació de Castelldefels Platja. Es van activar patrulles de la Policia Local del municipi, efectius de seguretat d'Adif, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) amb dues ambulàncies i els Bombers de la Generalitat, que hi van enviar quatre dotacions terrestres. 

A l'arribada dels dispositius ja no es detectava ni fum ni flama, però es va confirmar un petit incendi que, segons han explicat a ElCaso.cat des dels Bombers, es va originar per una bateria externa, dins de la motxilla d'una de les passatgeres que viatjava a l'últim vagó. Policies i bombers van procedir a evacuar els usuaris, que van viure moments de molta tensió quan van detectar el foc. Afortunadament, ningú no va prendre mal, amb l'excepció de la propietària de la bateria, que va patir una cremada en un dels dits. Els sanitaris del SEM la van atendre i li van poder donar l'alta in situ. 

 

El foc es va originar a l'interior d'una motxilla a causa d'una bateria externa / Policia Local de Castelldefels. 

 

 

 

Desenes de persones evacuades i servei interromput 

TV3, direcció dictatorial i oficina de recol·locació

 

 

OPINIÓ

 

 

"Utilitzar els diners de la ciutadania per premiar submissions, descatalanitzar els mitjans públics i utilitzar-los com a eina per promoure un sentiment de pertinença a Espanya és corrupció"

 

 

  

 

 Víctor Alexandre
03/03/2026 20:41 

 

 

“Aturem l’arbitrarietat. 3Cat, oficina de recol·locació” és un lema del Comitè d’Empresa de TV3 que expressa la indignació de la major part dels treballadors de la casa davant el ‘cortijo’ particular en què la direcció i el Govern de Catalunya (PSC al sol, i ERC a l’ombra) l’han convertida. I dic ‘cortijo’ perquè la maniobra forma part d’una operació espanyolitzadora en la línia que temps enrere demanava José Borrell, en considerar que calia “desinfectar Catalunya”. 

I és que per als nacionalistes espanyols, l’independentisme és una infecció. D’acord amb aquesta política, de la TV3 de l’etapa vinculada al Primer d’Octubre no en resta absolutament res. A Madrid es va contemplar la possibilitat

50 anys dels fets de Vitòria, una taca de sang sense càstig del franquisme sense Franco

 

 

MEMÒRIA HISTÒRICA

 

El tres de març de 1976, cinc vaguistes van ser assassinats per la policia predemocràtica en una església de Vitòria 

 

 

 

 

Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 3 de març de 2026. 12:42
Actualitzat: Dimarts, 3 de març de 2026. 13:18
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Vitòria, País Basc. Tres de març de 1976. Milers de treballadors en vaga celebren una assemblea a l'església de Sant Francesc d'Assís. Al barri obrer de Zaramaga, al nord de la capital alabesa, sorgit el segle passat de les famílies arribades de diferents punts de la geografia espanyola per treballar en la indústria basca. Lluïtaven per una pujada salarial de 5.000 pessetes, la jornada setmanal laboral de 40 hores, el 100% del sou en cas d'accident o malaltia i la jubilació als 60 anys. La policia va dissoldre la reunió amb fum i trets d'armes de foc. Van morir cinc ciutadans: Pedro Mari Martínez, Francisco Aznar, Romualdo Barroso, José Castillo i Bienvenido Pereda. També hi va haver més d'un centenar de ferits, alguns de gravetat.

El dictador Francisco Franco havia mort feia poc més de tres mesos i el govern espanyol estava en mans de Carlos Arias Navarro. Rodolfo Martín Villa era ministre de Relacions Sindicals i Manuel Fraga el responsable de Governació. Encara faltaven quatre mesos perquè Adolfo Suárez fos nomenat president, les primeres eleccions democràtiques no es farien fins al juny de l'any següent i la Constitució s'aprovaria dos anys després.

Aquest dimarts tres de març de 2026 es compleixen cinquanta anys de la massacre de Vitòria i els familiars de les víctimes encara exigeixen una reparació i un reconeixement de responsabilitats que mai no ha arribat. Totes les denúncies presentades des d'aleshores per depurar responsabilitats penals s'han arxivat, excepte la causa que es va obrir a l'Argentina el 2010 contra crims del franquisme comesos durant la dictadura i la Transició, que continua activa. La causa la va obrir la jutgessa María Servini, que va emetre una ordre internacional de detenció contra l'exministre Martín Villa, si bé mai no s'ha materialitzat.

 

Aquest 3 de març es compleixen 50 anys de la matança de Vitòria / EFE

 

 

Les víctimes demanen una reparació que mai va arribar a través dels tribunals

La tornada de l'emèrit, el darrer pacte d'Estat

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

 

José Antich
Barcelona. Dijous, 26 de febrer de 2026. 22:19
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'operació retorn a Espanya de Joan Carles I, que va abandonar Madrid amb destinació a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units, el 3 d'agost del 2020, ja està en marxa. Només cal veure els pronunciaments en cadena del Palau de la Zarzuela, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular a la desclassificació dels papers del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 per veure el veritable interès de la documentació, parcial i incompleta, penjada al web de la Moncloa. El deteriorament de la salut de l'emèrit, que aquest gener va fer 88 anys, és més que probable que hagi portat a una decisió dràstica: seria un descrèdit per a la monarquia espanyola que Joan Carles I morís a l'estranger. Per això, l'Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats.

L'operació retorn a Espanya de Joan Carles I, que va abandonar Madrid amb destinació a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units, el 3 d'agost del 2020, ja està en marxa. Només cal veure els pronunciaments en cadena del Palau de la Zarzuela, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular a la desclassificació dels papers del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 per veure el veritable interès de la documentació, parcial i incompleta, penjada al web de la Moncloa. El deteriorament de la salut de l'emèrit, que aquest gener va fer 88 anys, és més que probable que hagi portat a una decisió dràstica: seria un descrèdit per a la monarquia espanyola que Joan Carles I morís a l'estranger. Per això, l'Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats.

Aquest dijous, tots els missatges han anat en aquesta direcció. Ha començat el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, assegurant que