Els militars espanyols de missió a l’Antàrtida estan tan enfeinats que es dediquen a represaliar científiques independentistes

POLITICA

 

La biòloga marina Conxita Àvila relata que militars espanyols van denunciar-la perquè portava una estelada en un collaret

 

 

 

María García

Dimecres, 25 de març de 2026

 

 

Una de les missions de l’Estat espanyol és boicotejar i represaliar totes aquelles persones que es mostrin dissidents i, sobretot, partidaris de la independència de Catalunya, tal com constata el cas de repressió que va patir la biòloga marina Conxita Àvila. 

La científica, una de les millors i més reconegudes en el seu camp, va ser entrevistada el passat dilluns al programa ‘Les dones i els dies’ de Catalunya Ràdio, on va relatar que en una de les seves missions a l’Antàrtida, militars espanyols van denunciar-la per dur un collaret amb una estelada independentista, igual que ja van denunciar-la el 2018 per dur un llaç groc i un pin amb l’estelada a la base militar espanyola Gabriel de Castilla, a l’illa Livingston. 

Durant l’entrevista, Àvila va parlar sense embuts dels sacrifics familiars i personals que ha hagut de fer per la seva feina, però també

ATENCIÓ | Ex assessor del Pentàgon insta Trump a entregar Ceuta i Melilla a Marroc per castigar la “hipocresia colonial” de Sánchez

 

Rubin, analista influent, exigeix als EUA reconèixer Ceuta i Melilla com a "territoris marroquins ocupats". El 2017 va dir "Espanya es mereix el separatisme català"

 

 

 

Joan Puig

Diumenge, 15 de març de 2026

 

I una Catalunya independent?
D’aquesta manera respondre a les crítiques de Sánchez contra Israel i els EUA. La proposta, publicada recentment en un article al think tank American Enterprise Institute (i amplificada per mitjans marroquins i espanyols), vincula directament aquesta mesura extrema a la postura del president espanyol Pedro Sánchez, a qui acusa de doble moral: condemnar ocupacions mentre manté el control colonial sobre les dues ciutats nord-africanes.

Rubin recorda el reconeixement de Trump el 2020 de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental com a precedent i suggereix que aquest nou pas seria una

Opinió : El repte de regularitzar de debò la immigració

 

OPINIÓ

 

 

 

 

  Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.

És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.

I és que, si realment fos un pas ben pensat, hauria de servir per fer cau i net, per posar a zero el comptador de la immigració il·legal i per establir, a partir d’aquí, unes normes clares de conducta que impedissin que el fenomen es tornés a repetir. Dit d’una altra manera, l’única immigració permesa hauria de ser la legal i la il·legal hauria d’estar expressament prohibida, i qui, malgrat el que establís la llei, se saltés la restricció s’hauria d’atenir a les conseqüències. I això hauria d’afectar tots els actors, sense excepció, que intervenen en el procés migratori. D’una banda, l’immigrant mateix que entrés al país sense papers hauria de ser deportat. D’una altra, tot aquell, fos empresari o no, que

Pablo Hasel: “Prefereixo sortir més tard de la presó, però sense haver-los donat allò que volen”

 

JUSTÍCIA

 

Entrevista al raper, que encara la darrera etapa de l'empresonament després de cinc anys

 

 

Pablo Hasel en una fotografia del 2021.

 

 

Clara Ardèvol Mallol

09.03.2026 - 21:40

Actualització: 09.03.2026 - 21:43

 

 

El mes passat va fer cinc anys de l’empresonament del raper Pablo Hasel, condemnat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets publicats temps enrere. Inicialment, la condemna era de nou mesos de presó, però l’acumulació d’unes quantes causes va fer que, en conjunt, encara li resti un any i un mes de pena. Aquesta és, per tant, la darrera etapa de l’empresonament, que l’artista ha decidit d’encarar sense acollir-se al tercer grau penitenciari. “Renuncio al penediment i a la col·laboració que m’exigeixen per accedir-hi”, ens explica. El seu segon poemari, Prova de vida, sortirà ben aviat, pels volts de Sant Jordi, i també serveix per a preparar la campanya sobre la fi dels sis anys de presó.

Parlem de tot plegat amb ell, que es manté ferm i enfocat en les lluites col·lectives malgrat el pes que implica aguantar un any i un altre de presó estricta. Les condicions han millorat una mica amb el trasllat a la presó dels Lledoners, però igualment en destaca la duresa i critica el relat que parla de la presó com si fos un hotel. Aquesta entrevista s’ha hagut de fer per correu postal i s’ha respectat tot el contingut que hi ha escrit Hasel.

—Com us trobeu? Com viviu la presó després de cinc anys?

S'incendia una bateria externa en un tren de Rodalies a Castelldefels: desenes de passatgers evacuats pel fum

 

 

EL CASO

 

 

  Orsolya Gazdagi
Castelldefels (Baix Llobregat)
Foto: Policia Local de Castelldefels 10/03/2026 10:49
Actualitzat 10/03/2026 11:09
2 minuts

 

Greu ensurt a bord d'un tren de Rodalies aquest cap de setmana. Diumenge 8 de març, pels volts de tres quarts de quatre de la tarda, el telèfon d'emergències 112 va rebre diverses trucades que alertaven de la presència de fum dins d'uns dels vagons d'un tren de la línia R2 sud que, arran d'un possible incendi, es va aturar a uns 50 metres de l'estació de Castelldefels Platja. Es van activar patrulles de la Policia Local del municipi, efectius de seguretat d'Adif, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) amb dues ambulàncies i els Bombers de la Generalitat, que hi van enviar quatre dotacions terrestres. 

A l'arribada dels dispositius ja no es detectava ni fum ni flama, però es va confirmar un petit incendi que, segons han explicat a ElCaso.cat des dels Bombers, es va originar per una bateria externa, dins de la motxilla d'una de les passatgeres que viatjava a l'últim vagó. Policies i bombers van procedir a evacuar els usuaris, que van viure moments de molta tensió quan van detectar el foc. Afortunadament, ningú no va prendre mal, amb l'excepció de la propietària de la bateria, que va patir una cremada en un dels dits. Els sanitaris del SEM la van atendre i li van poder donar l'alta in situ. 

 

El foc es va originar a l'interior d'una motxilla a causa d'una bateria externa / Policia Local de Castelldefels. 

 

 

 

Desenes de persones evacuades i servei interromput 

TV3, direcció dictatorial i oficina de recol·locació

 

 

OPINIÓ

 

 

"Utilitzar els diners de la ciutadania per premiar submissions, descatalanitzar els mitjans públics i utilitzar-los com a eina per promoure un sentiment de pertinença a Espanya és corrupció"

 

 

  

 

 Víctor Alexandre
03/03/2026 20:41 

 

 

“Aturem l’arbitrarietat. 3Cat, oficina de recol·locació” és un lema del Comitè d’Empresa de TV3 que expressa la indignació de la major part dels treballadors de la casa davant el ‘cortijo’ particular en què la direcció i el Govern de Catalunya (PSC al sol, i ERC a l’ombra) l’han convertida. I dic ‘cortijo’ perquè la maniobra forma part d’una operació espanyolitzadora en la línia que temps enrere demanava José Borrell, en considerar que calia “desinfectar Catalunya”. 

I és que per als nacionalistes espanyols, l’independentisme és una infecció. D’acord amb aquesta política, de la TV3 de l’etapa vinculada al Primer d’Octubre no en resta absolutament res. A Madrid es va contemplar la possibilitat

50 anys dels fets de Vitòria, una taca de sang sense càstig del franquisme sense Franco

 

 

MEMÒRIA HISTÒRICA

 

El tres de març de 1976, cinc vaguistes van ser assassinats per la policia predemocràtica en una església de Vitòria 

 

 

 

 

Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 3 de març de 2026. 12:42
Actualitzat: Dimarts, 3 de març de 2026. 13:18
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Vitòria, País Basc. Tres de març de 1976. Milers de treballadors en vaga celebren una assemblea a l'església de Sant Francesc d'Assís. Al barri obrer de Zaramaga, al nord de la capital alabesa, sorgit el segle passat de les famílies arribades de diferents punts de la geografia espanyola per treballar en la indústria basca. Lluïtaven per una pujada salarial de 5.000 pessetes, la jornada setmanal laboral de 40 hores, el 100% del sou en cas d'accident o malaltia i la jubilació als 60 anys. La policia va dissoldre la reunió amb fum i trets d'armes de foc. Van morir cinc ciutadans: Pedro Mari Martínez, Francisco Aznar, Romualdo Barroso, José Castillo i Bienvenido Pereda. També hi va haver més d'un centenar de ferits, alguns de gravetat.

El dictador Francisco Franco havia mort feia poc més de tres mesos i el govern espanyol estava en mans de Carlos Arias Navarro. Rodolfo Martín Villa era ministre de Relacions Sindicals i Manuel Fraga el responsable de Governació. Encara faltaven quatre mesos perquè Adolfo Suárez fos nomenat president, les primeres eleccions democràtiques no es farien fins al juny de l'any següent i la Constitució s'aprovaria dos anys després.

Aquest dimarts tres de març de 2026 es compleixen cinquanta anys de la massacre de Vitòria i els familiars de les víctimes encara exigeixen una reparació i un reconeixement de responsabilitats que mai no ha arribat. Totes les denúncies presentades des d'aleshores per depurar responsabilitats penals s'han arxivat, excepte la causa que es va obrir a l'Argentina el 2010 contra crims del franquisme comesos durant la dictadura i la Transició, que continua activa. La causa la va obrir la jutgessa María Servini, que va emetre una ordre internacional de detenció contra l'exministre Martín Villa, si bé mai no s'ha materialitzat.

 

Aquest 3 de març es compleixen 50 anys de la matança de Vitòria / EFE

 

 

Les víctimes demanen una reparació que mai va arribar a través dels tribunals

La tornada de l'emèrit, el darrer pacte d'Estat

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

 

José Antich
Barcelona. Dijous, 26 de febrer de 2026. 22:19
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'operació retorn a Espanya de Joan Carles I, que va abandonar Madrid amb destinació a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units, el 3 d'agost del 2020, ja està en marxa. Només cal veure els pronunciaments en cadena del Palau de la Zarzuela, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular a la desclassificació dels papers del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 per veure el veritable interès de la documentació, parcial i incompleta, penjada al web de la Moncloa. El deteriorament de la salut de l'emèrit, que aquest gener va fer 88 anys, és més que probable que hagi portat a una decisió dràstica: seria un descrèdit per a la monarquia espanyola que Joan Carles I morís a l'estranger. Per això, l'Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats.

L'operació retorn a Espanya de Joan Carles I, que va abandonar Madrid amb destinació a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units, el 3 d'agost del 2020, ja està en marxa. Només cal veure els pronunciaments en cadena del Palau de la Zarzuela, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular a la desclassificació dels papers del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 per veure el veritable interès de la documentació, parcial i incompleta, penjada al web de la Moncloa. El deteriorament de la salut de l'emèrit, que aquest gener va fer 88 anys, és més que probable que hagi portat a una decisió dràstica: seria un descrèdit per a la monarquia espanyola que Joan Carles I morís a l'estranger. Per això, l'Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats.

Aquest dijous, tots els missatges han anat en aquesta direcció. Ha començat el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, assegurant que

El Ministeri de Transports diu que està analitzant “cartell a cartell” l’idioma de la senyalització de les autopistes

 

#MARCAESPAÑA

 

“Si hi ha alguna cosa que contradiu la normativa de senyalització, procedirem a canviar els cartells”, apunten

 

Llengua, Política 

25.02.2026 13.00 h

 ACN 

 

La senyalització en castellà de l'AP-7 Autor/a: @nlprat

 

 

La Direcció General de Carreteres del Ministeri de Transports està analitzant “cartell a cartell” l’idioma de la senyalització de les autopistes per veure si es compleix l’ús dels rètols en català. “Si hi ha alguna cosa que contradiu la normativa vinculada a la senyalització, procedirem a canviar els cartells que ho incompleixen”, han indicat aquest dimecres fonts del govern espanyol. Destaquen que l’Estat compleix amb els criteris de senyalització en idiomes oficials com el català, però que si es detecta “alguna anomalia” treballaran “d’immediat” per arreglar-ho.

En el cas concret de l’AP-7, apunten que és una autopista que estava concessionada i que ha passat a ser de gestió estatal. “La seva senyalització es va renovar per substituir la que es trobava en mal estat i corregir la numeració de les sortides que estaven mal quilometrades”, exposen. En total, s’han canviat 22 cartells, dels quals 20 són “exclusivament en català” perquè corresponen a topònims oficials (nom propi), i només dos tenen desdoblament bilingüe.

Queixa de Junts

El CESID va detectar una reunió confidencial entre Juan Carlos i Milans del Bosch després del 23-F

 

 

MÓN - ESPANYA

 

El rei espanyol volia assegurar-se que el judici del 23-F no afectava negativament la monarquia

 

 

 

Arnau Lleonart i Fernàndez

25.02.2026.| Actualització 25.02.2026-14:53h

 

El CESID –l’organisme d’intel·ligència espanyol predecessor del CNI– va recollir que Juan Carlos I s’havia reunit de manera confidencial amb alguns dels principals autors del cop d’estat del 23-F poc abans del judici per aquells fets. L’objectiu, segons que recullen els informants, era evitar que la corona espanyola “no sortís lesionada del procés”. Aquesta revelació forma part dels documents secrets del 23-F que ha desclassificat el govern espanyol.

Segons que s’explica en una nota interna del CSID del 5 de febrer de 1982, titulada “Sobre entrevistes de S.M. El Rei amb militars implicats en el ’23-F'”, algú “molt important” de la casa reial espanyola es va entrevistar amb el general Alfonso Armada “matisant amb ell comportaments relatius a la vista oral del procés [judicial]”. Tot seguit, s’explica que també es va voler reunir amb el tinent general Jaime Milans del Bosch, però que aquest darrer va exigir que l’entrevista fos sense intermediaris. Arran d’això, va ser rei Juan Carlos I mateix qui s’hi va reunir d’amagat.

 

 “En aquests cercles d’opinió s’assegura que, en efecte,

“Un cop constitucional, amb la Corona i la coalició d’UCD i PSOE”: el 23-F, desclassificat

 

 

COP D'ESTAT 23F

 

 

Desenes de documents es difonen a través de la web de la Moncloa amb detalls inèdits de la rebel·lió de 1981 

 

 

Antonio Tejero a la tribuna del Congrés durant el 23-F / Europa Press

 

Quico Sallés

25/02/2026 14:22  

 

Finalment, aquest migdia la web de la Moncloa ha publicat una munió de documents desclassificats sobre el cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Una llista de desenes de documents aportats pel ministeri de l’Interior, per les direccions general de la Policia i de la Guàrdia Civil, així com del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) així com del ministeri d’Exteriors. Transcripcions de comunicacions, manuscrits de preparació del cop, converses, sessions del consell de guerra, el paper de l’aleshores monarca Joan Carles de Borbó o els informes d’anàlisi policial sobre els fets que els cossos i forces de seguretat de l’Estat sobre la rebel·lió militar. 

Curiosament, el primer document desclassificat de la llista és una joia. Una conversa telefònica entre el tinent coronel Antonio Tejero, i l’únic civil condemnat pel cop, Juan Garcia Tarrés. Una conversa telefònica quan Tejero es trobava dins el Congrés de Diputats i en la qual, Garcia Tarrés li comenta les maniobres del general Alfonso Armada, un dels intel·lectuals del cop, per intentar formar un govern alternatiu amb ell com a membre destacat. Precisament, en aquesta conversa es denota com s’estructurava el cop amb Tejero com a punta de llança, amb l’expressió “La victòria és per a Espanya, aguanta Antonio”.

 

Part del document manuscrit sobre el 23F desclassificat

  

“Un cop constitucional o a la turca”

Junts reclama a Sánchez que desclassifiqui els documents del 17-A i les clavegueres de l’estat

 

MÓN - ESPANYA

 

 

ERC assegura que el president espanyol prova de tapar els seus problemes de gestió i de lideratge

 

 

 

 

 23.02.2026 | Actualització: 23.02.2026 - 10:45

 

El govern espanyol desclassificarà demà els documents relacionats amb l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981, coincidint amb els quaranta-cinc anys dels fets. L’anunci fet pel president espanyol, Pedro Sánchez, ha generat reaccions immediates de Junts i ERC, que han rebut la iniciativa amb escepticisme.

 

Sánchez anuncia que demà desclassificarà els documents del 23-F 

 

El secretari general de Junts, Jordi Turull, considera que la desclassificació “serà interessant per fer arqueologia política”, però que no n’hi ha prou. En una atenció als mitjans a l’estació de Sants, ha reclamat que també

Ayuso critica que saber català sigui un supòsit d’arrelament de migrants

 

LLENGUA CATALANA 

 

 

La presidenta de la Comunitat de Madrid amenaça amb portar-ho a la justícia

 

 

 

 

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha criticat aquest divendres que saber català es consideri un supòsit d’arrelament dels migrants que optin a la regularització extraordinària que prepara el govern espanyol. 

La dirigent popular ho ha denunciat després que ahir ERC digués que havia pactat amb el govern espanyol una esmena al nou reial decret de regularització extraordinària per incloure el català com un argument d’inclusió social i comunitària. 

"Una vegada més, els socialistes pretenen saltar-se la llei per construir un país destrossant tota Espanya. La Comunitat de Madrid farà els passos necessaris als tribunals contra Sánchez per evitar aquesta ocurrència il·legal que, a més, és xenòfoba", ha escrit a ‘X’. 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/70105/ayuso-critica-saber-catala-sigui-suposit-darrelament-migrants 

 

Un jutjat obliga Verges a col·locar la bandera espanyola a l'exterior de l'Ajuntament i fa retirar estelades de fanals

 

 

El consistori ho acata, però demana un canvi legal que s'adeqüi "a la realitat social i política" dels pobles

 

 

Estelades als carrers de Verges, el 24 de maig del 2019 Autor/a: ACN

 

 

19.02.2026 13.15 h

ACN  

 

 

l jutjat contenciós administratiu 2 de Girona obliga Verges (Baix Empordà) a col·locar les banderes "oficials d'Espanya i Catalunya" a l'exterior de l'Ajuntament i declara "contrària a dret" l'exhibició al balcó d'una "bandera antifeixista amb l'estelada". Segons la resolució, la rojigualda ha d'ocupar "sempre un lloc destacat, visible i d'honor". La sentència, que estima un recurs de l'entitat Impulso Ciudadano, també condemna el consistori a retirar les estelades penjades als fanals de les voreres de la confluència de la C-31 amb la C-252 i GI-634 i resol que és un "símbol de significació partidista o ideològica" que "trenca el deure de neutralitat" de l'administració. El consistori ha anunciat que ho acata, però demana un canvi legal.

La sentència arriba després de l'adopció de mesures cautelars, que ja feia retirar la pancarta amb el lema

Dos-cents catedràtics i professors universitaris de tot el món demanen la llibertat de Pablo Hasel

 

LLIBERTAT PABLO HASEL

 

 

S'ha activat una campanya de suport a través de l’ANC en ocasió dels cinc anys d’empresonament del raper

 

 

Pablo Hasel en un moment del judici (fotografia: Europa Press/Lorena Sopena.)

 

 

Redacció

13.02.2026 - 12:32 | Actualització: 13.02.2026 - 12:51

 

Dos-cents catedràtics i professors universitaris de 95 universitats i 25 països de tot el món han signat una carta oberta per a demanar la llibertat de Pablo Hasel. El raper català ja fa cinc anys que és a la presó.

El text denuncia que Hasel és empresonat injustament arran d’una polèmica condemna per suposades calúmnies contra la corona i per una suposada apologia del terrorisme. També destaca les reaccions que va comportar la condemna, criticada per juristes experts i organitzacions de drets humans d’arreu del món, inclosa Amnistia Internacional. I es fa ressò del fet que la prestigiosa revista internacional de música Rolling Stone va dedicar la portada al cas Pablo Hasel la primavera del 2025.

També aprofiten l’avinentesa per a postular-lo com el candidat idoni a rebre el Premi Sàkharov, que concedeix el Parlament Europeu en reconeixement de persones o organitzacions dedicades a la

Acció Cassandra avança contra l’espoli espanyol i demanda Espanya al TEDH

 

SIXENA

 

 

L'associació acusa Espanya de vulnerar els drets culturals i la memòria patrimonial i històrica de la minoria nacional catalana en el cas de Sixena

 

 

La sala on es troben les pintures murals de Sixena exposades al MNAC, a Barcelona Data de publicació: dimecres 28 de maig del 2025, 15:03 Localització: Barcelona Autor: Eli Don

 

Maria Garcia

Divendres, 13 de febrer de 2026

 

L’associació Acció Cassandra no es rendeix en la seva lluita per evitar l’espoli espanyol del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i, amb aquest propòsit, ha demandat el Reino de España davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per vulneració de drets culturals, en el marc del cas Sixena. Paral·lelament, Acció Cassandra fa una petició de mesures provisionals urgents per aturar el trasllat de les pintures murals romàniques del MNAC a Sixena. La demanda defensa que les pintures murals de Sixena formen part essencial del patrimoni romànic català i de la memòria històrica de la minoria nacional catalana, després de 90 anys de conservació, restauració i exhibició pública al MNAC, on van ser traslladades per ser salvades durant la Guerra Civil espanyola. El text destaca que la comunitat catalana ha assumit la cura i el finançament d’aquestes obres durant dècades, mentre que la reclamació actual arriba després d’un llarg període de desinterès per part de les institucions aragoneses. En aquest sentit, es denuncia també

Els reis, com els funcionaris: Felip VI s'apuja el sou un 1,5%,

 

 

Monarquia 

 

Felip VI cobrarà 290.000 euros bruts anuals, el triple que Pedro Sánchez, aquest 2026 

 

 

 

  Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 12 de febrer de 2026. 13:30
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Felip VI, Letícia i la reina emèrita cobraran aquest 2026 un 1,5% més que l'any passat. Concretament, Felip VI tindrà un sou de 290.000 euros bruts anuals (el triple que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que, segons els pressupostos generals de l'Estat del 2023, els últims que es van aprovar, té un salari de 90.010 bruts anuals), la reina Letícia 160.000 i la reina Sofia, 131.000. L'emèrita s'ha reincorporat en els últims dies a la seva agenda institucional després de la mort de la seva germana Irene, que vivia amb ella al Palau de la Sarsuela però no tenia cap assignació. Cal recordar que, el 2020, després que es conegués que Joan Carles I tenia comptes bancàries a Suïssa, on guardava els més de 60 milions d'euros que li havia regalat un príncep saudí, Felip VI va renunciar a la seva herència i va

Els espanyols confirmen el seu odi pels catalans

 

 

Una enquesta assenyala els catalans com el segon col·lectiu més odiat pels espanyols, i Puigdemont com un dels polítics més odiats, per davant d'Abascal o Sánchez

 

 

 

La Gran Via de Barcelona omplint-se per la manifestació de la Diada i amb un gran estelada en primer terme, l'11 de setembre del 2019 (Horitzontal).

Redacció

Dimarts, 10 de febrer de 2026

 

 

Els catalans són un dels col·lectius més odiats pels habitants de l’Estat espanyol, tal com constata una enquesta de 40dB feta per a Acción Contra el Odio. 

Els resultats de l’estudi assenyalen que el 49% dels espanyols enquestats odia algun col·lectiu; així mateix, també confirmen que els grups més odiats són, en aquest ordre, els menors no acompanyats, els catalans i els gitanos. 

Completen la llista de col·lectius més odiats pels espanyols els immigrants en general, els bascos, els madrilenys, els negres i els turistes. També generen rebuig els grups vinculats a la política, al feminisme i a l’esport. 

Per si la catalanofòbia no quedés prou constatada, l’enquesta, feta el gener a 1.500 persones de més de 12 anys, també assenyala el president exiliat Carles Puigdemont com un dels polítics més odiats de l’Estat espanyol, concretament per més d’un 10% dels menors d’edat, i per davant del líder de Vox, Santiago Abascal, el president espanyol, Pedro Sánchez o la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/els-espanyols-confirmen-el-seu-odi-pels-catalans/ 

Opinió : Buit de poder

 

 

 

 

Bernart Dedèu

Barcelona 04/02/2026 

 

La crisi ferroviària no només ha demostrat la incompetència del PSC per gestionar l’autonomia (després d’una setmana de col·lapse, eslògans com “el Govern de tothom” o “Catalunya en marxa” són carn d’acudit), sinó també la impossibilitat d’administrar amb la mínima decència aquest país nostre des d’una estructura com la Generalitat, que fou dissenyada per Espanya amb l’objectiu de castrar-nos la vida beata. Ahir mateix, la consellera de la baixa velocitat, Sílvia Paneque, tingué la decència de no fer més prediccions sobre quan Rodalies funcionaria al 100% (a saber, amb els retards de sempre). Contràriament, com si acabés d’arribar al càrrec tot just fa setmanes, la política llagosterenca declarà haver-se trobat la xarxa “en un estat lamentable, molt pitjor del que hauríem imaginat.” La qüestió important, Sílvia, no és com te l’has trobada; sinó per què coi has esperat un any a mirar-te-la.

Per si amb això no n’hi hagués prou, acceptant la submissió del Govern als dictats de Madrit (tot i que el ministre del ram encara tingui massa feina per visitar-nos), Paneque va suplicar al secretari d’Estat de Transports, Óscar Manzano, que tingui la bondat d’establir-se a Catalunya per resoldre la papereta. La cosa té certa gràcia,

20 anys dels Papers de Salamanca: l’espoli franquista continua impune i Urtasun ho permet

 

 

El ministre de Cultura abandona la reparació dels documents pendents i facilita la destrucció del patrimoni català a Sixena amb passivitat còmplice 

 

 

El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, en una roda de premsa l'endemà de les eleccions. Data de publicació: dilluns 24 de juliol del 2023, 13:42 Localització: Madrid Autor: Cedida per Sumar

 

 

Joan Puig

Diumenge 1 de Febrer 2026

 

 

El trist paper d’un ministre català amb l’espoli franquista

Fa exactament 20 anys del primer trasllat massiu dels Papers de Salamanca a l’Arxiu Nacional de Catalunya (31 de gener de 2006), però l’espoli franquista del 1939 segueix viu: uns 34.000 documents (prop del 5% del total) continuen retinguts a Salamanca, incloent-hi fons municipals, maçònics i de la Causa General. La Comissió de la Dignitat denuncia amb duresa “20 anys d’incompliments vergonyosos” de la llei del 2005 i acusa el ministre Ernest Urtasun de manca total de voluntat política i de traïció a la memòria històrica. Des del 2023, Urtasun només ha ofert paraules buides i actes propagandístics: no ha reactivat la comissió mixta Generalitat-Estat (bloquejada des del 2021), ignora les demandes de restitució completa i perpetua la injustícia franquista.

“La memòria no es fa amb discursos, sinó amb fets”, ha afirmat Josep Cruanyes, que exigeix accions immediates. El menyspreu es repeteix al cas Sixena: