La policia patriòtica espiava els ‘espies’ dels Mossos

 

 

La unitat secreta Ucroinf, de la policia de la Generalitat, objecte cobejat a l'operació Catalunya, segons els documents aportats al Congrés

 

Pino, mira de reüll Jorge Fernández Díaz en un acte del ministeri de l'Interior/MdI

 

 Quico Sallés

Barcelona 21-11-2024 21:44 h

L’operació Catalunya va tenir com a objectius polítics representants del sobiranisme, empresaris, membres de la societat civil o, fins i tot, qualsevol membre sospitós de simpatitzar amb la causa del dret a decidir. Però els documents que té la comissió d’investigació de l’operació Catalunya que se celebra al Congrés de Diputats també incorporen un altre tipus de víctima, els Mossos d’Esquadra. Així es desprèn de la documentació aportada per un dels primers integrants de la policia patriòtica, l’excap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, el comissari Marcelino Martín Blas.

Un d’aquests documents és una investigació de la direcció adjunta operativa de la Policia Nacional, a través de la policia patriòtica, “gravada al Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació”, el GATI, l’arxiu virtual de la direcció de la seguretat espanyola, on es registren les actuacions, les investigacions i els plans operatius. En concret, es tracta d’una investigació sobre la ja extingida Unitat Central de Recursos Operatius d’Informació dels Mossos, tot i que algunes fonts s’hi referien amb la variant Unitat Central de Resposta Operativa d’Informació. Sigui com sigui, la Ucroinf. Una unitat privilegiada del cos de policia de la Generalitat que en el seu moment va ser acusada d’espionatge clandestí a diversos líders polítics tant sobiranistes com espanyolistes. Eren els espies dels Mossos.  

De fet, molts dels informes d’aquesta unitat van ser requisats el 26 d’octubre del 2017, quan el Cos Nacional de Policia va interceptar furgonetes dels Mossos que portaven documentació per ser incinerada a Sant Adrià de Besòs, un operatiu que no només va aixecar una gran polèmica sinó que va obrir un procés penal que no va acabar fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans va tancar el cas l’any passat. En aquesta operació també hi va participar la sinistra BARC, la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos, creada per l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino, amb l’aval de qui era ministre de l’Interior a l’època, Jorge Fernández Díaz, ara processat per l’operació Kitchen. 

 

Marcelino Martín Blas, al Congrés/Eduardo Parra / Europa Press

 

L’enllaç d’un sotsinspector dels Mossos

La UDEF manipulava informes sobre Catalunya amb finalitats polítiques, segons confirma Martín-Blas

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA 

 

L'excap d'Afers Interns de la Policia compareix per segona vegada a la comissió d'investigació de l''Operació Catalunya' i aporta noves proves

 

Captura de pantalla de l'excap d'Afers Interns de la Policia, Marcelino Martín-Blas, a la comissió de l'Operació Catalunya Data de publicació: dimarts 19 de novembre del 2024, 12:11 Localització: Madrid Autor: Redacció ACN

 

Agències - Dimarts 19-11-2024

L’excap d’Afers Interns de la Policia Marcelino Martín-Blas ha afirmat aquest dimarts a la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya del Congrés que molts dels informes de la UDEF que afectaven Catalunya es manipulaven amb finalitats polítiques, tal com consta en una gravació d’una conversa del 2012 entre l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb Eugenio Pino i el comissari Villarejo, on aquests afirmen que la UDEF els ha “salvat” en la trama Gürtel i a Catalunya. “Hi havia alguns funcionaris que no feien el que havien de fer”, ha sentenciat. També ha situat l’inici de l’Operació Catalunya en una reunió que va tenir lloc el 2012 a la qual va assistir l’actual vicesecretari del PP Esteban González Pons.

Martín-Blas ha comparegut per segona vegada davant la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya després que la setmana passada va aportar diversa documentació que situava Fernández Díaz, Villarejo i l’exnúmero dos d’Interior Francisco Martínez al capdavant de l’Operació Barna, o Operació Catalunya.

També ha ratificat que l’Operació Catalunya es va iniciar en una reunió que va tenir lloc al voltant del 21 de setembre del 2012 a la qual hi havia l’actual vicepresident del parlament Europeu i vicesecretari general del PP Esteban González Pons, el ja desaparegut expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino, i altres membres de la cúpula del PP.

Aquest dimarts ha aportat nova documentació que, entre altres, apunta que va ser l’exdirector adjunt operatiu de la Policia Eugenio Pino –i no ell- qui va filtrar a El Mundo una captura de pantalla sobre suposats comptes dels Pujol a Andorra. També ha apuntat alguns mitjans que participaven en l’estratègia mediàtica per difondre les informacions falses, com ‘El Mundo’ i Ana Rosa Quintana. També ha afirmat que Victoria Álvarez i Javier de la Rosa van rebre pagaments de fons reservats i del mateix PP.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/la-udef-manipulava-informes-sobre-catalunya-amb-finalitats-politiques-segons-confirma-martin-blas/ 

Confirmen que El Ministeri d’Interior tenia registrades totes les investigacions de l’operació Catalunya

 

 

Desenes d'informes amb investigacions prospectives eren al sistema informàtic de la Direcció Adjunta Operativa i han estat entregats a la comissió d'investigació del Congrés

 

 

Jorge Fernández Díaz i M. Rajoy, en una imatge d'arxiu/EP

 

Quico Sallés Barcelona

 
13/11/2024 22:10 

 

 

 Ara ja no es podrà dir que l’operació Catalunya no existia o que és un invent mediàtic. Si aquest dimarts l’excomissari en cap de la poderosa Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, Marcelino Martín Blas, ja apuntava la seva existència en la seva compareixença al Congrés, els documents aportats confirmen que el Ministeri de l’Interior tenia controlades les investigacions contra el Procés. Així es constata amb un dels documents aportats pel comissari a la comissió d’investigació del Congrés, a la qual ha tingut accés El Món. 

Un document de sis pàgines on s’acredita que la Direcció Adjunta Operativa -el cap de la qual és el màxim comandament uniformat del cos i que només depèn del director general de la policia, del secretari d’Estat de Seguretat i del ministre de l’Interior– tenia incorporades al Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació (GATI) les investigacions prospectives sobre la família Pujol, Artur Mas, dirigents de CDC, d’ERC, gestors, exparelles, empresaris o simplement, sospitosos de ser simpatitzants amb la causa independentista. El registre al GATI de la DAO implica que no només en tenien coneixement la cúpula policial i d’Interior, sinó que es codificaven. Fins i tot, després de l’etapa de Jorge Fernández Díaz.  

 

Martín Blas, en una imatge d’arxiu/EP

 

 

Una munió d’investigats, tot registrat al sistema informàtic anomenat GATI

L'acusació del fiscal contra Boye es trenca: un dels processats confessa que els diners no són de Miñanco

 

TRIBUNALS 

 

La Fiscalia acusa Boye de blanquejar diners de Sito Miñanco i ara un dels encausats sosté que els diners són seus

 

 

Mayte Piulachs / Marta Lasalas
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Diumenge, 10 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 

 

 

Una nova prova esquerda l’acusació que manté la Fiscalia contra l’advocat Gonzalo Boye. A vuit dies de l’inici del judici, el tribunal de l’Audiència Nacional ha rebut un escrit de l’acusat Manuel Pedro González Rubio, el qual sosté que els 889.620 euros que li van comissar a l’aeroport de Madrid el 2017, no eren de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco i condemnat per narcotràfic, sinó d’ell. Aquesta és la primera versió que va donar González Rubio i que després hauria canviat, juntament amb altres acusats, que van asssegurar que Miñanco volia tenir aquests diners a Colòmbia.

La Fiscalia  demana  5 anys i 9 mesos de presó per al  penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a González  Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.

Una nova prova esquerda l’acusació que manté la Fiscalia contra l’advocat Gonzalo Boye. A vuit dies de l’inici del judici, el tribunal de l’Audiència Nacional ha rebut un escrit de l’acusat Manuel Pedro González Rubio, el qual sosté que els 889.620 euros que li van comissar a l’aeroport de Madrid el 2017, no eren de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco i condemnat per narcotràfic, sinó d’ell. Aquesta és la primera versió que va donar González Rubio i que després hauria canviat, juntament amb altres acusats, que van asssegurar que Miñanco volia tenir aquests diners a Colòmbia.

La Fiscalia  demana  5 anys i 9 mesos de presó per al  penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a González  Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.

"Els diners eren i són" de González Rubio

Escàndol i corrupció a la UDEF, la policia de l’operació Catalunya

POLITICA - ESPANYA

 

La detenció de l'inspector Óscar Sánchez augmenta els dubtes sobre aquesta omnipotent i polèmica unitat policial

 

 

Imatge d'arxiu de dos agents de la Policia Nacional / CNP

 

 

 

Quico Sallés

10-11-2024 

“Què cony és la UDEF?”, diuen que el president Jordi Pujol va preguntar, tot escamat, quan es van difondre les informacions sobre els fons que podria tenir a Andorra. A partir d’aleshores, la UDEF va ser un tot un papus de la política i un passatger habitual en el llarg viatge del Procés. UDEF és l’acrònim de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional. La unitat dels esborranys que van implicar Xavier Trias amb informacions falses, dels informes contra Artur Mas o dels onírics i falsos atestats de l’operació contra els Pujol amb l’inspector Álvaro Ibáñez, l’inspector en cap del grup 24 d’aquest òrgan policial. Amb TIP 89140, aquest és l’agent signant de tots els atestats i l’home que va incorporar proves com el pendrive de la família, que va acabar amb una condemna a l’exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino. 

La UDEF és una unitat policial poderossíssima i que, des de la seva creació l’any 2005, ha tingut plens poders i la complicitat generosíssima del ministeri fiscal i de bona part de l’alta magistratura, dels tribunals superiors, de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem. De fet, un dels seus responsables va ser el comissari José Luis Olivera, un dels principals caps visibles de l’operació Catalunya i home d’absoluta confiança de Jorge Fernández Díaz com a director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). Tot aquest poder, però, sempre qüestionat per experimentats advocats que defensaven investigats per aquesta unitat, ha patit ara un cop fortíssim. En concret, la detenció de l’inspector Òscar Sánchez, alies L’anodí, cap de la UDEF a la Brigada Provincial de Madrid.  

Un arrest sorprenent perquè, segons avançava Vozpópuli i van confirmar fonts del Ministeri de l’Interior i de l’Audiència Nacional, li van trobar a casa seva vint milions d’euros dins una paret i un milió d’euros al despatx de casa seva. La investigació, a càrrec d’Afers Interns, feia setmanes que es portava a terme sota la direcció del titular del jutjat central d’instrucció número 1 de l’Audiència Nacional, el magistrat Luis de Jorge. La detenció ha suposat una sacsejada duríssima en aquesta unitat omnipotent que ha marcat l’agenda política dels darrers anys en la política catalana i també bona part de l’espanyola.  

 

Part de la droga intervinguda fa tres dies a Algesires que ha portat a l’arrest de l’inspector/CNP

 

 

20 milions emparedats, llicències de VTC i el Bernabéu

Veïns de Paiporta demanen que “roden caps” després de la visita de Felipe VI, Mazón i Sánchez

 

 

PAÍS - PAÍS VALENCIÀ

 

Els afectats per la riuada critiquen la gestió de la crisi i lamenten que els voluntaris no puguen accedir a la zona més afectada

 

 

 04-11-2024

Arnau Martinez,Nia Escolà,Mar Rovira i Gemma Sánchez

 

La comitiva encapçalada pel rei espanyol Felip VI; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; i el de la Generalitat, Carlos Mazón, no va ser ben rebuda a Paiporta. Els veïns estan indignats per la visita d’ahir de les autoritats al municipi, un dels més afectats per la riuada del País Valencià.

Els carrers encara són plens de fang, els cossos d’emergència cerquen desapareguts i tenen la sensació que no arriben els recursos suficients. Per això critiquen com es gestiona la crisi i demanen responsabilitats polítiques. “No és possible que haja mort tanta gent i que no roden caps”, diu Carlos Martínez a l’ACN. Una altra veïna, Eva Garcia, assegura que no són morts, sinó assassinats. “El suport que necessitem no és el de l’abraçada o les paraules tendres, és el de les màquines”, afegeix. També lamenten que s’hagi restringit el pas del voluntariat a la zona més afectada.

“Mazón hauria de demanar perdó per la mala gestió”, afegeix Garcia. En la mateixa línia, Martínez es demana: “Qui era el responsable d’activar l’alarma? No és possible que haja mort tanta gent i que no roden caps. Tots els veïns estem indignats, no tinc familiars morts, però sí amics.” Explica que quan va venir la barrancada era al carrer. Va poder aferrar-se a un arbre i quan feia tres quarts d’hora que hi estava enganxat, va rebre l’alarma al mòbil mentre el seu amic s’ofegava dins el cotxe a escassos metres. “Qui paga les vides humanes?”, crida.

“Jo els agafaria aquí quinze dies, llevant fang i passant calamitats. No tenint aigua i no tenint llum, ni res, aquí amb la pala”, diu Antonio Casas, que ha perdut tot allò que hi tenia dins de casa. I la seva filla, Míriam, lamenta que avui no deixin entrar els voluntaris que s’han abocat a treballar per ajudar: “És indignant.”

 

Enllaç video 1ibrpqq0u43b5d0a86b

 

Restriccions als voluntaris

El Suprem bloqueja l'aplicació de l'amnistia a Rull, Forcadell, Forn, Cuixart i Sànchez

 

 

AMNISTIA

 

Els cinc penats per l'1-O denuncien que el Suprem no els permet anar al TC i els manté els antecedents penals per sedició 

 

Mayte Piulachs
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dijous, 24 d'octubre de 2024. 05:30
Actualitzat: Dijous, 24 d'octubre de 2024. 11:07
Temps de lectura: 4 minuts 

Estupor. El Tribunal Suprem ha comunicat a l'actual president del Parlament, Josep Rull, a Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que els paralitza l'aplicació de la llei d'amnistia i, per tant, no els suspèn els antecedents penals que tenen pel delicte de desobediència per l'1-O, malgrat que els va extingir la seva inhabilitació el febrer de 2023. El Suprem sosté que no farà res fins que el Tribunal Constitucional resolgui la seva qüestió d’inconstitucionalitat, que va presentar contra l’article 1 de la llei d'amnistia. Els advocats dels líders polítics i socials sostenen que aquesta resolució de la sala, que presideix Manuel Marchena, vulnera els seus drets de defensa i de tutela judicial efectiva, i han presentat recursos perquè rectifiqui i els apliqui l'amnistia, segons han informat a ElNacional.cat.

Els penalistes detallen que el Suprem ha fet la consulta al TC amb el cas de la condemna a un jove per desordres públics l’1-O a Girona, no pas pels presos polítics i el delicte de desobediència. Asseguren que aquest fet els impedeix presentar un recurs de cassació a l’òrgan de garanties perquè no són part en la causa de Girona. Fins i tot, els advocats dels polítics han descobert que el Suprem no ha fet esborrar els seus antecedents pel delicte de sedició pel qual els va condemnar, tot i que fa un any va ser derogat pel govern espanyol.

Negada l'amnistia

Polèmica a Mestalla: Expulsen un aficionat del Girona per portar una estelada

 

 

ESPORTS - POLÍTICA

 

 

 

22 de setembre de 2024

Per Redacció

 

Ahir, dissabte 21 de setembre, durant el partit que enfrontava el València i el Girona a l’estadi de Mestalla, on el Girona va caure derrotat per 2 gols a 0 es va produir un incident polèmic a la graderia dels aficionats visitants, recordant-nos la cara fosca de l’Espanya que ens manté subjugats. Un seguidor del Girona va ser expulsat per la Policia Nacional per portar una estelada.

Els agents que delimitaven la zona destinada als seguidors del Girona van intervenir de manera immediata, escortant l’aficionat fora de l’estadi, fet que evidentment ha tornat a encendre les xarxes socials, en mig d’una normalització in crescendo que es tradueix en un silenci sepulcral als grans mitjans de comunicació.

Marlaska tanca la porta a transferir el control de fronteres i enfurisma Junts

 

 

POLÍTICA - ESPANYA

 

Junts adverteix el PSOE que si no compleixen amb els acords hauran d'assumir noves derrotes parlamentàries

 

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una sessió de control al Congrés / Europa Press

 

Xavi Fernández de Castro

18/09/2024 12:09

Enganxada de Junts amb el PSOE pel traspàs de les competències en immigració pactada a principis d’any a canvi de salvar dos decrets del govern espanyol. Tot i que fa mesos que ambdós partits treballen en la redacció d’una proposició de llei conjunta per transferir a la Generalitat les competències d’immigració, la falta d’avenços i les línies vermelles dels socialistes han enverinat les converses. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha tornat a tancar la porta a transferir el control de fronteres i les competències sobre fluxos migratoris, que són “competència exclusiva de l’Estat i el govern central”, cosa que ha enfurismat el grup de Junts, que insisteix que el traspàs ha de ser “integral”.

El diputat de Junts, Josep Maria Cruset, ha avisat el PSOE que la negativa a complir els acords signats amb el seu partit dificultarà les negociacions del govern espanyol amb la seva formació, que no dubtarà a tombar l’agenda legislativa de l’executiu. “O compleixen els acords, o derrotes parlamentàries. O els nostres acords, o les seves derrotes”, ha etzibat Cruset en una pregunta sobre el tema dirigida a Grande-Marlaska. “Si vostès no compleixen amb Junts, vostès no tenen el que necessiten, els nostres set vots. De fet, aquest primer any han pogut aprovar poques coses, perquè això del peça a peça i els acords veiem que els costa”.

Els diputats de Junts Josep Maria Cruset i Míriam Nogueras durant una sessió de control al govern espanyol / Europa Press

Les relacions PSOE-Junts, en hores baixes

Llarena prevarica de nou: es nega a amnistiar Puigdemont, Comín i Puig per malversació

 

 

El jutge espanyol s'aferra a la seva falsa tesi que els tres polítics independentistes van enriquir-se amb el referèndum perquè van destinar-hi diners públics i no pas recursos propis

 

 

L'expresident Carles Puigdemont en la seva reaparició a Catalunya Data de publicació: dijous 08 d’agost del 2024, 09:17 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs

 

Maria Garcia

Dimarts 10/09/2024

 

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l’encarregat de la persecució judicial contra els líders independentistes del Procés, torna a prevaricar, un fet que ja és costum pels alts tribunals espanyols i els seus magistrats. El jutge espanyol ha confirmat que no amnistia Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació, tal com ja va sentenciar l’1 de juliol, i deixa caure així els recursos interposats per la Fiscalia, així com per l’advocat del president a l’exili, Gonzalo Boye.

Llarena, en una interlocutòria de 21 pàgines, s’aferra a la seva tesi sobre l’enriquiment patrimonial dels tres polítics independentistes processats, i argumenta que una de les excepcions previstes a la llei d’amnistia diu que no poden ser amnistiats aquells que amb el desviament de fons obtinguessin un enriquiment personal de caràcter patrimonial. Tot i que no s’ha pogut demostrar que Puigdemont, Comín i Puig s’enriquissin a través del referèndum, els jutges Llarena i Manuel Marchena ja van encarregar-se de tergiversar els seus arguments per tal de defensar que destinar diners públics al referèndum era una manera d’enriquir-se personalment, ja que deixaven de posar diners de la seva butxaca i se n’estalviaven.

Llarena no va aconseguir el seu objectiu d’atrapar Puigdemont pel Tsunami Democràtic, causa que va caure arran d’un

El jutge Aguirre obre una nova peça per alta traïció contra Puigdemont, Mas, Boye i Alay per intentar d’esquivar l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

El jutge preveu de demanar al Tribunal Suprem espanyol que es faci càrrec de la investigació contra Puigdemont

 

Carles Porta i Natàlia Boronat: Aguirre involucra ara dos periodistes en el seu deliri judicial sobre l’alta traïció 

 

 

 

 

Redacció

21.06.2024 - 09:49 

Actualització: 21.06.2024 - 11:54

 

 

El jutge instructor del cas Vólkhov, Joaquín Aguirre, maniobra per intentar d’excloure Carles Puigdemont de l’amnistia i ha obert una nova peça separada en l’anomenada trama russa en què l’acusa dels delictes d’alta traïció i de malversació. Segons el magistrat, l’objectiu de la peça és “investigar, a instància també del Parlament Europeu, totes les connexions relacionades amb el govern rus, els viatges i trobades de Puigdemont i els seus col·laboradors i les activitats fetes per ells, que haurien facilitat la infiltració de persones d’origen rus en territori espanyol amb l’objectiu d’influir en les estructures financeres i en la realització d’activitats de desinformació, desestabilització i alteració de la pau social.”

El gener passat, en plena negociació de l’amnistia, Aguirre va fer un viratge en la investigació i va obrir la porta a l’alta traïció, que en alguns casos és exclosa de la llei, concretament si hi ha hagut “una amenaça efectiva i real” i “un ús efectiu de la força contra la integritat territorial”. Unes situacions que no encaixen pas amb la causa.

El magistrat també preveu de demanar al Tribunal Suprem espanyol que es faci càrrec de la investigació contra Puigdemont i Francesc de Dalmases. En aquesta peça separada, també hi són investigats Artur Mas, Josep Lluís Alay, Gonzalo Boye, Víctor Terradellas, Elsa Artadi, Carles Porta, Natàlia Boronat, Aleksander Dimitrenko, Jordi Sardà, Miquel Casals i Zeus Borrell.

La instrucció del cas és encallada en el mateix punt d’ençà de fa sis anys, quan el jutge va obrir la investigació arran d’un enregistrament de Terradellas en què es mencionaven els famosos 10.000 soldats russos disposats a fer costat a la independència. D’aleshores ençà, Aguirre no ha trobat més indicis que fonamentin l’anomenada trama russa.

A principis de juny, l’Audiència de Barcelona, arran d’un recurs de Xavier Vendrell, va anul·lar la pròrroga de sis mesos per allargar la investigació del cas i va ordenar al magistrat que ho enviés a judici o ho arxivés. Aguirre, en canvi, no ha fet ni una cosa, ni l’altra, ha decidit d’obrir una peça nova i prosseguir amb diligències prospectives.

Guerra híbrida

VIDEO | Catalanofòbia en estat pur a Ceuta: reben els jugadors del Nàstic amb crits de “Puta Catalunya”

 

 

Les imatges, que recorden molt als crits d'"A por ellos" del 2017, demostren que la catalanofòbia continua ben present a l'Estat espanyol

 

 

Els jugadors del Nàstic de Tarragona arriben a l'estadi Alfonso Murube per a disputar l'anada de les semifinals d'ascens contra el Ceuta. Foto: Nàstic de Tarragona via Twitter

 

Maria Garcia

Dilluns, 3 de juny de 2024

 

 

La catalanofòbia continua ben present arreu de l’Estat espanyol, tal com han pogut comprovar els jugadors del Nàstic de Tarragona en el seu desplaçament a Ceuta, fins a on van viatjar per a disputar el partit d’anada de les semifinals d’ascens. Els jugadors tarragonins van arribar a la ciutat de Ceuta el passat 2 de juny, i van ser rebuts amb hostilitat per part de l’afició local, que va xiular els futbolistes mentre proferia insults catalanòfobs. 

“Puta Catalunya”, “Puta Nàstic” i crits de “Jo soc espanyol” són el que va escridassar l’afició del Ceuta als jugadors del Nàstic de Tarragona, així com a l’equip tècnic del club de futbol tarragoní. Unes imatges que recorden molt

[ESCÀNDOL] El govern espanyol més progressista de la història segueix espoliant Catalunya

 

 

L’Estat només va executar el 16,3% del pressupostat a Catalunya el primer semestre de 2023 i a Madrid va arribar al 52,7%

 

 

Les obres eternes estació de la Sagrera a Catalunya

 

Redacció

Diumenge, 3 de març de 2024

 

 

La inversió a Madrid va superar el 50% en el mateix període, segueix augmentant l’espoli fiscal a tots els Països Catalans

L’Estat va executar 370 milions d’euros a Catalunya durant els sis primers mesos de 2023, la qual cosa suposa el 16,3% dels 2.276 milions pressupostats per a l’any passat. Així ho recull l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) que ha publicat aquest diumenge el diari ‘Ara’. Segons aquestes dades, Adif, per exemple, va executar 94 milions dels 1.080 previstos, Renfe va invertir 36 milions dels 151 pressupostats i Ports de l’Estat, 15 milions dels 182 previstos. 

 

Segons per la cua en inversió real per part de l’estat

Dolors Montserrat es cava la seva pròpia tomba: admet que no té fonaments per perseguir la immersió

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

Diana Riba ha fet pública una carta on la popular admet que la UE no té competències sobre els sistemes educatius 

 

 

Nura Portella
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 27 de febrer de 2024. 17:21
Actualitzat: Dimarts, 27 de febrer de 2024. 21:50
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dolors Montserrat, líder del PP a Europa i una de les veus més dures contra la immersió lingüística i la llengua catalana en general, ha estat enxampada in fraganti. Després d'haver perseguit el model d'escola catalana des de la presidència de la Comissió de Peticions, que va encarregar la missió dels eurodiputats a Catalunya el desembre passat, ara ha admès que els organismes europeus no tenen les competències per legislar sobre els sistemes educatius dels estats membre ni per revisar tot el que envolta l'ús de les llengües, siguin nacionals o regionals, com ha fet durant els últims mesos i anys: la missió —molt criticada a Catalunya per les institucions i tota la comunitat educativa— va acabar reclamant l'equivalència del castellà al sistema educatiu de Catalunya.

El cas d'un ciutadà grec que desmunta Montserrat

L'encarregada de denunciar-ho ha estat Diana Riba, eurodiputada d'ERC i que encapçalarà la llista republicana a les

Ha costat anys però, finalment, @DolorsMM ha admès que la #UE no té competències per legislar sobre els sistemes educatius dels Estats Membre ni per revisar les seves decisions pel que fa a l'ús de les llengües nacionals/regionals.

Benvinguts a la història d'un despropòsit 🧵 pic.twitter.com/RfMvO6TySp

— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) February 27, 2024

Pròximes eleccions al Parlament Europeu, en un fil a Twitter on comparteix una carta en què Dolors Montserrat respon a un ciutadà que pertany a la minoria turca de Grècia, el qual reclama una educació bilingüe en grec i turc per als infants que formen part d'aquesta minoria. És a dir, els demana

Jesús María Barrientos, president del TSJC, té la barra de dir que la llei d’amnistia no és un element de “pacificació” sinó de “discòrdia”

 

 

Barrientos afirma que la futura llei “privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania” i reitera que "ningú ha d'estar per sobre la llei"  

 

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, a la Comissió de Justícia del Parlament Data de publicació: dijous 02 de juny del 2022, 10:50 Localització: Barcelona Autor: Sara Escalera

Agències

Dilluns, 26 de febrer de 2024

 

 

 

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha criticat aquest dilluns durament la futura llei d’amnistia, en considerar que no aportarà “pacificació”, sinó “discòrdia”. En el seu discurs a l’acte de promesa del càrrec dels nous jutges de Catalunya, Barrientos ha assegurat que “una llei que privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania mai podrà ser esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia”, com, segons ell s’evidencia últimament en debats acadèmics sobre aquesta llei. “Ningú, cap persona, entitat o organització, per poderosa que es pretengui i encara que s’escudi en els vots, està per sobre la llei”.

Per a Barrientos, la llei “o és general, o no és llei”, i durant la seva vigència “obliguen per igual a tothom, inclosos els jutges”, que han d’”assegurar la seva aplicació efectiva a tots els ciutadans en pla d’igualtat, sense excepcions ni privilegis, sense espais d’impunitat, que comprometrien el caràcter general de tota llei”. Així, ha afirmat que la llei d’amnistia comprometrà “sense cap dubte” el caràcter general d’altres lleis perquè “en benefici exclusiu d’alguns exceptua l’aplicació d’altres lleis que segueixen vigents i són d’aplicació inexorable per a la generalitat de la ciutadania”.

Així, ha dit als nous jutges que tots ells han de garantir “el sotmetiment de tothom, també de les institucions, a la legalitat constitucional”.

Com és tradicional en els seus discursos de benvinguda als nous jutges, els ha recordat que molts d’ells

Víctimes del 17-A i d’ETA, contra la vinculació de Tsunami i terrorisme: “Banalitzar aquesta paraula ens fa molt mal”

 

 

L'advocada Goirizelaia assegura que la justícia espanyola "trasllada al 100%" a Catalunya el que va aplicar a Euskadi  

 

Javier Martínez, pare del Xavi Martínez (el nen assassinat a la Rambla pels atemptats del 17-A de 2017), durant l'entrevista amb l'ACN Data de publicació: dilluns 26 de febrer del 2024, 06:00 Localització: Barcelona Autor: Nico Tomás

Agències

Dilluns, 26 de febrer de 2024

 

 

Víctimes de l’atemptat del 17-A i d’ETA expliquen a l’ACN que estan en contra de la vinculació de Tsunami i terrorisme. Jesús Fructuoso, germà de Juan Fructuoso (primera víctima civil d’ETA a Catalunya), se sent “insultat” per aquest lligam que fa la justícia espanyola. Afirma que s’està “banalitzant” el terrorisme. Javier Martínez és el pare del Xavi, el nen de 3 anys assassinat el 17-A de 2017 a Barcelona. I coincideix amb Jesús: “Banalitzar el terrorisme fa molt mal a totes les víctimes”. D’altra banda, l’advocada Jone Goirizelaia ha defensat molts membres de l’esquerra abertzale acusats de col·laborar amb ETA. I assegura que la justícia espanyola “ha traslladat al 100%” a Catalunya l’estratègia que ja va aplicar al País Basc.

Un “insult” a les víctimes de terrorisme

Jesús Fructuoso és germà de Juan Fructuoso, la primera víctima civil d’ETA a Catalunya. La banda terrorista va fer esclatar un cotxe bomba el 2 d’abril de 1987 a l’Avinguda Meridiana, i va provocar la seva mort (29 anys). Quasi 37 anys després, Jesús Fructuoso atén l’ACN per explicar que la seva vida va canviar totalment a partir d’aleshores, a partir d’uns fets que “no se superen mai”.

 

En Jesús assegura que, com a víctima del terrorisme, se sent “insultat” per les vinculacions de Tsunami i terrorisme, i també afirma que s’està “banalitzant” aquest concepte: “Els qui hem viscut un acte terrorista sabem el que és, i això no té res a veure”, afegeix en referència a les mobilitzacions del 2019 contra la sentència del Suprem pel judici de l’1-O.

Des de casa seva, i acompanyat per una foto del seu germà, Jesús es pregunta amb retòrica si al final no es podrà “protestar per a res”: “Una cosa és una protesta, que pot ser violenta però dins d’uns límits. I l’altra és organitzar un atemptat i matar gent expressament. Una cosa no té res a veure amb l’altra”, reflexiona.

Finalment, Jesús opina que s’investiga el Tsunami per terrorisme per qüestions “polítiques”: “Ara els interessa que aquesta gent no entri a l’amnistia i s’han inventat això del terrorisme”. Però ja s’estan adonant ells mateixos que això no porta enlloc”, conclou.

“Fa molt mal. I no té res a veure”

Envien a presó Dani Gallardo, el jove madrileny que va solidaritzar-se amb la causa catalana

 

 

Mentre la llei d'amnistia continua encallada, la xifra de presos polítics represaliats per l'Estat espanyol arran del Procés independentista continua creixent

 

 

Dani Gallardo, a la sala del tribunal que el jutja per les protestes per la sentència de l'1-O a Madrid, aquest 6/11/2020 (horitzontal)

 

Maria Garcia

Dilluns, 26 de febrer de 2024

 

 

La repressió contra el moviment independentista català no s’atura, mentre la xifra de presos polítics continua creixent. Aquest dilluns, l’Audiència Provincial de Madrid ha comunicat a Dani Gallardo, el jove madrileny represaliat per la seva participació en les protestes contra la sentència de l’1-O organitzades a la capital espanyola, que té tres dies per a ingressar a presó. Malgrat que va passar 13 mesos en presó preventiva, el tribunal ha decidit que acabi de complir la condemna, la qual encara és de 2 anys i 11 mesos de presó, per haver comès, suposadament, desordres públics i atemptat contra l’autoritat, ja que va interposar-se entre els agents antiavalots i una amiga seva, a qui els policies havien capturat violentament.

La condemna imposada pel tribunal a Dani Gallardo suma un total de quatre anys i mig de presó. La defensa del jove ha exhaurit tots els recursos per a evitar el seu ingrés a presó, però finalment

VIDEO | Només cinc diputats, dels 350 que hi ha, es dignen a assistir a la jornada sobre l’ELA

 

 

El ple del Congrés Data de publicació: dimecres 20 de desembre del 2023, 10:13 Localització: Madrid Autor: Congrés dels Diputats

 

 

Redacció

Dimecres, 21 de febrer de 2024

 

 

El passat dimarts, 20 de febrer, va tenir local Congrés dels Diputats una jornada dedicada a l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i a la necessitat d’aprovar la llei ELA que ha de facilitar la vida de malalts i cuidadors, la qual porta paralitzada des del 2022. La sessió havia de servir per a reivindicar l’aprovació de la llei, ja que més de 1.200 persones malaltes amb ELA han mort des de l’última vegada que va debatre’s la llei. Tanmateix, només cinc diputats, dels 350 que conformen el Congrés dels Diputats, va dignar-se a assistir a la sessió. 

Els diputats que van ser presents a la jornada per a la regularització que garanteixi una vida digna a les persones amb ELA són Pilar Calvo (JUnts), Elvira Velasco (PP), Rafael Cofiño (Sumar), Carmen Martínez (PSOE) i Rocío de Meer (Vox). Els 345 diputats i diputades restants, malgrat tenir dret a assistir a aquestes sessions, no van presentar-se.

Una situació que els representants de la fundació ConELA no van prendre’s gens bé, tal com va exposar l’exfutbolista del FC Barcelona José Carlos Unzue, també diagnosticat amb la malaltia, que va lamentar que tots els altres diputats i diputades tinguessin millors coses a fer que escoltar els testimonis i les reclames dels malalts d’ELA.

 

 

Unzue, en el Congreso de los Diputados, en la jornada por la regulación que garantice una vida digna a las personas con ELA:

🗨️ "Lo primero que quiero saber es cuántos disputados y diputadas hay en la sala. Creo que he contado cinco. El resto tendrá algo importante que hacer". pic.twitter.com/c9ZIVfR7a4

— Relevo (@relevo) February 20, 2024

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/video-nomes-cinc-diputats-dels-350-que-hi-ha-es-dignen-a-assistir-a-la-jornada-sobre-lela/

 

La confirmació de l’espoli fiscal: els col·legis professionals pressionen a favor que Catalunya gestioni els seus recursos

 

 

El manifest deixa en evidència com el maltractament econòmic persistent de l'Estat espanyol ha mermat el creixement de l'economia i de la qualitat de vida

 

 

 

Maria Garcia

Dimarts, 20 de febrer de 2024

 

 

Una de les principals reivindicacions de l’independentisme català és acabar amb l’espoli fiscal que Catalunya pateix des de fa dècades per part de l’Estat espanyol, i així va quedar recollit en els respectius acords d’ERC i Junts amb el PSOE per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Aquest espoli, que durant anys i panys els partits unionistes i espanyolistes han negat insistentment malgrat les denúncies dels catalans, ha quedat confirmat de nou aquest dimarts, 20 de febrer, a través del manifest conjunt que han signat una vintena de col·legis professionals catalans.

Les institucions signants, que aglutinen alguns dels sectors professionals més importants, reclamen que Catalunya tingui les competències per a gestionar els recursos econòmics propis, exposant amb dades la gravetat de l’espoli fiscal patit. Manifesten que Catalunya ha de “tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre la destinació dels recursos que genera amb l’objectiu de potenciar la competitivitat de la seva economia i situar el benestar i el progrés dels seus ciutadans al nivell del seu esforç, sense eludir la col·laboració raonable en l’equilibri i solidaritat territorial”.

 

MANIFEST_adhesions col·legis FEBRER 24

Clatellot de Suïssa a García-Castellón: posa en dubte la investigació a Marta Rovira pel Tsunami Democràtic

 

 

L'Oficina Federal de Justícia no veu clara la relació de Rovira amb Tsunami i suspèn temporalment la petició de l'AN, fins a esbrinar si té "un caràcter polític"

 

 

 

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, a Ginebra Data de publicació: dijous 12 de gener del 2023, 13:45 Localització: Barcelona Autor: Bernat Vilaró

 

Maria Garcia

Dimarts, 20 de febrer de 2024

 

 

Més entrebancs per a Manuel García-Castellón, qui cada vegada té més complicat poder investigar per “terrorisme” els líders independentistes. Aquesta vegada, ha estat Suïssa qui ha propinat el nou revés que s’ha endut el jutge de l’Audiència Nacional: el país on la secretària general d’ERC Marta Rovira està exiliada, precisament per fugir de la repressió judicial espanyola, ha posat en dubte la investigació que du a terme l’AN contra ella, i ha demanat més informació a Espanya “abans de verificar” si la comissió rogatòria “té un caràcter polític”. Mentre esbrinen si hi ha objectius polítics rere la investigació, Suïssa ha optat per suspendre temporalment la petició del jutge espanyol.

Aquesta ha estat la resposta de l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa a la comissió rogatòria que va fer García-Castellón al país, en la qual demanava, entre altres, localitzar Rovira a Suïssa i informació sobre els seus moviments bancaris. “No entenem quina finalitat es persegueix amb aquesta localització”, apunta l’oficina en un extracte de la seva resposta, a la qual ha tingut accés l’ACN.

Però això no és tot: