 |
| L'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en una imatge d'arxiu Data de publicació: dimecres 27 de febrer del 2019, 18:02 Localització: Madrid Autor: Senyal Tribunal Suprem |
CRIT
7 Abril 2025
Per Joaquim Torrent
És una constatació històrica que al llarg dels temps un dels millors mètodes per a assegurar la dominació política d’un territori és l’assimilació i / o la desaparició de la població preexistent. És un mètode que s’ha revelat com a especialment eficaç i que es manté permanentment vigent, posat al dia, és clar. Per exemple a hores d’ara ja no es tolera una desaparició física massiva d’altres pobles -tot i romandre encara casos puntuals-. Seria l’excepció a la regla i constituiria un clar genocidi. Ara aquest concepte ha estat substituït pel d’etnocidi, que pot presentar diverses formes, de l’etnocidi merament cultural al demogràfic (o substitució demogràfica), que poden perfectament coexistir i que tenen en comú l’absorció i la desaparició d’un poble preexistent per mètodes no directament cruents –a diferència del genocidi-.
Com hem apuntat l’etnocidi és una arma que molts estats fan servir per a aconseguir els seus objectius uniformitzadors, una arma que evidentment mai es mostra de forma explícita, sobretot en les nostres latituds, i que sempre s’emmascara sota altres aspectes , suposadament de progrés i altruistes. En realitat no hi ha mètode més eficaç que l’etnocidi per a subjugar un poble i, per poc que puguin, els estats no dubten d’aplicar-lo a fi d’aconseguir la uniformització cultural definitiva, i si cal amb l’auxili dels nous mitjans globals. És una tàctica continuada i persistent, sense treva i que, en determinats casos, es pot veure accelerada puntualment tot aprofitant la conjuntura econòmica i internacional.
Així, no ens hauria de sorprendre que estats pregonament jacobins en facin ús, com així ha estat històricament a l’Hexàgon i
PAÍS - ANDORRA
 |
| Una imatge d'arxiu de l'ex-president de la BPA Higini Cierco i l'ex-conseller delegat Joan Pau Miquel |
Redacció
07.04.2025
Actualització : 07.04.2025 - 11:03
A final del 2014, en plena ebullició del procés d’independència, el govern espanyol de Mariano Rajoy va activar la guerra bruta per trobar draps bruts dels dirigents independentistes. Entre les figures centrals d’aquesta ofensiva hi havia l’ex-comissari policia espanyola José Manuel Villarejo, que sostenia que l’independentisme amagava milions d’euros Andorra amb la intenció de finançar una futura república. Aquella teoria, sense fonament, va convèncer el govern de Rajoy fins al punt d’autoritzar una operació il·legal —l’anomenada branca andorrana de l’operació Catalunya— que tenia per objectiu el sistema financer andorrà i, concretament, els comptes suposadament vinculats al moviment independentista.
D’ençà del 2012, Villarejo i altres membres de les clavegueres de l’estat actuaven a Andorra. Havien reclutat fonts en l’àmbit bancari i polític, i també van recórrer a l’extorsió per obtenir informació comprometedora. D’aquesta manera van aconseguir la captura de pantalla —posteriorment publicada pel diari El Mundo— d’un compte de la família Pujol a la Banca Privada d’Andorra (BPA). Això va fer que l’ex-president admetés que tenia diners a Andorra.
Tanmateix, la confessió de Pujol no va aturar les clavegueres, que encara van anar més enllà i van maniobrar per rebentar la BPA. Segons uns correus confidencials obtinguts per El món a RAC-1, Rajoy
OPERCIÓ CATALUNYA
 |
| Mariano Rajoy, a l'arribada a la comissió d'investigació de l'Operació Ctalunya/A.Pérez Meca/EP |
 |
| Higini Cierco, màxim accionista de la BPA, i Joan Pau Miquel, el CEO de l’entitat/ACN |
ATEMPTATS 17-A
Redacció
6-04-2025
Nous detalls apareguts aquesta setmana apunten al fet que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol mantenia una relació activa amb Abdelbaki Es Satty, l’imam de Ripoll i cervell dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. Segons publica el diari ABC, Es Satty era confident dels serveis secrets espanyols i percebia una remuneració mensual de 500 euros fins poc abans dels atacs.
La vinculació entre Es Satty i el CNI s’hauria iniciat l’any 2014, segons el diari ABC, quan el religiós complia una condemna per delictes relacionats amb el narcotràfic. Durant aquest període, el CNI el va captar com a informador. Fonts del mateix organisme han explicat al citat mitjà que l’imam no va mostrar mai actituds violentes ni va aportar informació útil sobre el procés de radicalització dels joves que més tard formarien part de la cèl·lula terrorista. Aquest fet hauria conduït, segons aquestes fonts, a una “deixadesa” en el seguiment i control del confident.
Malgrat reconèixer mancances en la supervisió d’Es Satty, les fonts del CNI rebutgen qualsevol responsabilitat directa en els fets i asseguren que els atemptats van ser “una sorpresa completa”. Aquesta versió, però, contrasta amb les declaracions fetes fa unes setmanes per Mohamed Houli Chemlal, un dels condemnats pels atacs, qui va afirmar davant la comissió d’investigació del Parlament que el CNI coneixia les intencions de l’imam i va permetre que els atemptats es produïssin. Segons Chemlal, no va revelar aquesta informació abans per por de represàlies i ho ha fet ara perquè ja no té “res a perdre”.
El cas ha tornat a posar en el punt de mira la gestió dels serveis secrets espanyols. Després dels atemptats, els dos agents del CNI que havien tingut contacte directe amb Es Satty van ser traslladats: un a Panamà i l’altre a l’ambaixada espanyola a Bogotà, Colòmbia. Segons informa ABC, aquests canvis podrien respondre a una mesura disciplinària per la gestió dels fets o bé a una estratègia per allunyar-los del focus mediàtic i evitar que transcendís la relació del CNI amb el cervell dels atacs.
Aquestes noves revelacions tornen a alimentar el debat sobre el paper de l’Estat espanyol en els fets del 17-A i posen de nou en qüestió la transparència i les responsabilitats al voltant de l’actuació dels serveis d’intel·ligència en un dels episodis més tràgics de la història recent de Catalunya.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
ATEMPTATS 17-A
 |
| Foto de carnet de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, trobada entre les runes d'Alcanar i inclosa a la causa dels atempats del 17-A. Al revés hi havia una inscripció en àrab (vertical). |
Redacció
Dimecres, 2 d'abril de 2025
Es confirmen les sospites que l’independentisme català tenia des de feia temps: l’Estat espanyol podria haver evitat els atemptats del 17-A, però en un clar exercici de catalanofòbia, va optar per no fer-ho. Segons ha publicat aquest dimecres el diari espanyolista ABC, el CNI encara tenia a sou el cervell dels atemptats, l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty, quan es van cometre els atacs a Barcelona i Cambrils. Concretament, Es Satty cobrava 500 euros mensuals d’aquesta institució pública a canvi dels seus serveis com a informador, segons confirmen a l’ABC fonts del mateix CNI.
 | |
| Un edifici de la Banca Privada d'Andorra (BPA) a Andorra la Vella. (horitzontal) Data de publicació: divendres 20 de març del 2015, 19:02 Autor: Ferran Garcia |
Redacció
Dimarts, 25 de març de 2025
El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, ha confirmat que la policia patriòtica espanyola va pressionar l’entitat financera Banca Privada d’Andorra (BPA) per aconseguir dades d’alguns clients, tal com evidencien les gravacions publicades de Cospedal, Villarejo i Camacho. Així ho ha afirmat en una entrevista al programa ‘Cafè d’Idees’ d’RTVE, en la qual també ha matisat que l’Estat no va promoure la intervenció a la BPA.
Sobre la intervenció que va patir la BPA, Espot ha assegurat que aquesta “no va ser per cap pressió d’Espanya o la policia patriòtica”, i ha insistit que estava relacionada amb l’emissió d’una nota del FinCEN -el Tresor dels EUA- que va dir que al banc “hi havia altes sospites de blanqueig massiu de capitals”. D’aquesta manera,
 |
| El logo de Rodalies en un tren estacionat a la base de manteniment integral de Renfe al barri de Sant Andreu de Barcelona. Data de publicació: dijous 15 de desembre del 2022, 12:20 Localització: Barcelona Autor: Redacció ACN |
 |
| Pino, mira de reüll Jorge Fernández Díaz en un acte del ministeri de l'Interior/MdI |
Quico Sallés
Barcelona 21-11-2024 21:44 h
L’operació Catalunya va tenir com a objectius polítics representants del sobiranisme, empresaris, membres de la societat civil o, fins i tot, qualsevol membre sospitós de simpatitzar amb la causa del dret a decidir. Però els documents que té la comissió d’investigació de l’operació Catalunya que se celebra al Congrés de Diputats també incorporen un altre tipus de víctima, els Mossos d’Esquadra. Així es desprèn de la documentació aportada per un dels primers integrants de la policia patriòtica, l’excap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, el comissari Marcelino Martín Blas.
Un d’aquests documents és una investigació de la direcció adjunta operativa de la Policia Nacional, a través de la policia patriòtica, “gravada al Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació”, el GATI, l’arxiu virtual de la direcció de la seguretat espanyola, on es registren les actuacions, les investigacions i els plans operatius. En concret, es tracta d’una investigació sobre la ja extingida Unitat Central de Recursos Operatius d’Informació dels Mossos, tot i que algunes fonts s’hi referien amb la variant Unitat Central de Resposta Operativa d’Informació. Sigui com sigui, la Ucroinf. Una unitat privilegiada del cos de policia de la Generalitat que en el seu moment va ser acusada d’espionatge clandestí a diversos líders polítics tant sobiranistes com espanyolistes. Eren els espies dels Mossos.
De fet, molts dels informes d’aquesta unitat van ser requisats el 26 d’octubre del 2017, quan el Cos Nacional de Policia va interceptar furgonetes dels Mossos que portaven documentació per ser incinerada a Sant Adrià de Besòs, un operatiu que no només va aixecar una gran polèmica sinó que va obrir un procés penal que no va acabar fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans va tancar el cas l’any passat. En aquesta operació també hi va participar la sinistra BARC, la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos, creada per l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino, amb l’aval de qui era ministre de l’Interior a l’època, Jorge Fernández Díaz, ara processat per l’operació Kitchen.
 |
| Marcelino Martín Blas, al Congrés/Eduardo Parra / Europa Press |
OPERACIÓ CATALUNYA
 |
| Captura de pantalla de l'excap d'Afers Interns de la Policia, Marcelino Martín-Blas, a la comissió de l'Operació Catalunya Data de publicació: dimarts 19 de novembre del 2024, 12:11 Localització: Madrid Autor: Redacció ACN |
Agències - Dimarts 19-11-2024
L’excap d’Afers Interns de la Policia Marcelino Martín-Blas ha afirmat aquest dimarts a la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya del Congrés que molts dels informes de la UDEF que afectaven Catalunya es manipulaven amb finalitats polítiques, tal com consta en una gravació d’una conversa del 2012 entre l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb Eugenio Pino i el comissari Villarejo, on aquests afirmen que la UDEF els ha “salvat” en la trama Gürtel i a Catalunya. “Hi havia alguns funcionaris que no feien el que havien de fer”, ha sentenciat. També ha situat l’inici de l’Operació Catalunya en una reunió que va tenir lloc el 2012 a la qual va assistir l’actual vicesecretari del PP Esteban González Pons.
Martín-Blas ha comparegut per segona vegada davant la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya després que la setmana passada va aportar diversa documentació que situava Fernández Díaz, Villarejo i l’exnúmero dos d’Interior Francisco Martínez al capdavant de l’Operació Barna, o Operació Catalunya.
També ha ratificat que l’Operació Catalunya es va iniciar en una reunió que va tenir lloc al voltant del 21 de setembre del 2012 a la qual hi havia l’actual vicepresident del parlament Europeu i vicesecretari general del PP Esteban González Pons, el ja desaparegut expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino, i altres membres de la cúpula del PP.
Aquest dimarts ha aportat nova documentació que, entre altres, apunta que va ser l’exdirector adjunt operatiu de la Policia Eugenio Pino –i no ell- qui va filtrar a El Mundo una captura de pantalla sobre suposats comptes dels Pujol a Andorra. També ha apuntat alguns mitjans que participaven en l’estratègia mediàtica per difondre les informacions falses, com ‘El Mundo’ i Ana Rosa Quintana. També ha afirmat que Victoria Álvarez i Javier de la Rosa van rebre pagaments de fons reservats i del mateix PP.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
 |
| Jorge Fernández Díaz i M. Rajoy, en una imatge d'arxiu/EP |
 |
| Martín Blas, en una imatge d’arxiu/EP |
TRIBUNALS
Una nova prova esquerda l’acusació que manté la Fiscalia contra l’advocat Gonzalo Boye. A vuit dies de l’inici del judici, el tribunal de l’Audiència Nacional ha rebut un escrit de l’acusat Manuel Pedro González Rubio, el qual sosté que els 889.620 euros que li van comissar a l’aeroport de Madrid el 2017, no eren de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco i condemnat per narcotràfic, sinó d’ell. Aquesta és la primera versió que va donar González Rubio i que després hauria canviat, juntament amb altres acusats, que van asssegurar que Miñanco volia tenir aquests diners a Colòmbia.
La Fiscalia demana 5 anys i 9 mesos de presó per al penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a González Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.
La Fiscalia demana 5 anys i 9 mesos de presó per al penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a González Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.
POLITICA - ESPANYA
 |
| Imatge d'arxiu de dos agents de la Policia Nacional / CNP |
Quico Sallés
10-11-2024
“Què cony és la UDEF?”, diuen que el president Jordi Pujol va preguntar, tot escamat, quan es van difondre les informacions sobre els fons que podria tenir a Andorra. A partir d’aleshores, la UDEF va ser un tot un papus de la política i un passatger habitual en el llarg viatge del Procés. UDEF és l’acrònim de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional. La unitat dels esborranys que van implicar Xavier Trias amb informacions falses, dels informes contra Artur Mas o dels onírics i falsos atestats de l’operació contra els Pujol amb l’inspector Álvaro Ibáñez, l’inspector en cap del grup 24 d’aquest òrgan policial. Amb TIP 89140, aquest és l’agent signant de tots els atestats i l’home que va incorporar proves com el pendrive de la família, que va acabar amb una condemna a l’exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino.
La UDEF és una unitat policial poderossíssima i que, des de la seva creació l’any 2005, ha tingut plens poders i la complicitat generosíssima del ministeri fiscal i de bona part de l’alta magistratura, dels tribunals superiors, de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem. De fet, un dels seus responsables va ser el comissari José Luis Olivera, un dels principals caps visibles de l’operació Catalunya i home d’absoluta confiança de Jorge Fernández Díaz com a director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). Tot aquest poder, però, sempre qüestionat per experimentats advocats que defensaven investigats per aquesta unitat, ha patit ara un cop fortíssim. En concret, la detenció de l’inspector Òscar Sánchez, alies L’anodí, cap de la UDEF a la Brigada Provincial de Madrid.
Un arrest sorprenent perquè, segons avançava Vozpópuli i van confirmar fonts del Ministeri de l’Interior i de l’Audiència Nacional, li van trobar a casa seva vint milions d’euros dins una paret i un milió d’euros al despatx de casa seva. La investigació, a càrrec d’Afers Interns, feia setmanes que es portava a terme sota la direcció del titular del jutjat central d’instrucció número 1 de l’Audiència Nacional, el magistrat Luis de Jorge. La detenció ha suposat una sacsejada duríssima en aquesta unitat omnipotent que ha marcat l’agenda política dels darrers anys en la política catalana i també bona part de l’espanyola.
 |
| Part de la droga intervinguda fa tres dies a Algesires que ha portat a l’arrest de l’inspector/CNP |
PAÍS - PAÍS VALENCIÀ
04-11-2024
Arnau Martinez,Nia Escolà,Mar Rovira i Gemma Sánchez
La comitiva encapçalada pel rei espanyol Felip VI; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; i el de la Generalitat, Carlos Mazón, no va ser ben rebuda a Paiporta. Els veïns estan indignats per la visita d’ahir de les autoritats al municipi, un dels més afectats per la riuada del País Valencià.
Els carrers encara són plens de fang, els cossos d’emergència cerquen desapareguts i tenen la sensació que no arriben els recursos suficients. Per això critiquen com es gestiona la crisi i demanen responsabilitats polítiques. “No és possible que haja mort tanta gent i que no roden caps”, diu Carlos Martínez a l’ACN. Una altra veïna, Eva Garcia, assegura que no són morts, sinó assassinats. “El suport que necessitem no és el de l’abraçada o les paraules tendres, és el de les màquines”, afegeix. També lamenten que s’hagi restringit el pas del voluntariat a la zona més afectada.
“Mazón hauria de demanar perdó per la mala gestió”, afegeix Garcia. En la mateixa línia, Martínez es demana: “Qui era el responsable d’activar l’alarma? No és possible que haja mort tanta gent i que no roden caps. Tots els veïns estem indignats, no tinc familiars morts, però sí amics.” Explica que quan va venir la barrancada era al carrer. Va poder aferrar-se a un arbre i quan feia tres quarts d’hora que hi estava enganxat, va rebre l’alarma al mòbil mentre el seu amic s’ofegava dins el cotxe a escassos metres. “Qui paga les vides humanes?”, crida.
“Jo els agafaria aquí quinze dies, llevant fang i passant calamitats. No tenint aigua i no tenint llum, ni res, aquí amb la pala”, diu Antonio Casas, que ha perdut tot allò que hi tenia dins de casa. I la seva filla, Míriam, lamenta que avui no deixin entrar els voluntaris que s’han abocat a treballar per ajudar: “És indignant.”
Enllaç video 1ibrpqq0u43b5d0a86b
AMNISTIA
Mayte Piulachs
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dijous, 24 d'octubre de 2024. 05:30
Actualitzat: Dijous, 24 d'octubre de 2024. 11:07
Temps de lectura: 4 minuts
Estupor. El Tribunal Suprem ha comunicat a l'actual president del Parlament, Josep Rull, a Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que els paralitza l'aplicació de la llei d'amnistia i, per tant, no els suspèn els antecedents penals que tenen pel delicte de desobediència per l'1-O, malgrat que els va extingir la seva inhabilitació el febrer de 2023. El Suprem sosté que no farà res fins que el Tribunal Constitucional resolgui la seva qüestió d’inconstitucionalitat, que va presentar contra l’article 1 de la llei d'amnistia. Els advocats dels líders polítics i socials sostenen que aquesta resolució de la sala, que presideix Manuel Marchena, vulnera els seus drets de defensa i de tutela judicial efectiva, i han presentat recursos perquè rectifiqui i els apliqui l'amnistia, segons han informat a ElNacional.cat.
Els penalistes detallen que el Suprem ha fet la consulta al TC amb el cas de la condemna a un jove per desordres públics l’1-O a Girona, no pas pels presos polítics i el delicte de desobediència. Asseguren que aquest fet els impedeix presentar un recurs de cassació a l’òrgan de garanties perquè no són part en la causa de Girona. Fins i tot, els advocats dels polítics han descobert que el Suprem no ha fet esborrar els seus antecedents pel delicte de sedició pel qual els va condemnar, tot i que fa un any va ser derogat pel govern espanyol.
POLÍTICA - ESPANYA
Junts adverteix el PSOE que si no compleixen amb els acords hauran d'assumir noves derrotes parlamentàries
 |
| El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una sessió de control al Congrés / Europa Press |
Xavi Fernández de Castro
18/09/2024 12:09
Enganxada de Junts amb el PSOE pel traspàs de les competències en immigració pactada a principis d’any a canvi de salvar dos decrets del govern espanyol. Tot i que fa mesos que ambdós partits treballen en la redacció d’una proposició de llei conjunta per transferir a la Generalitat les competències d’immigració, la falta d’avenços i les línies vermelles dels socialistes han enverinat les converses. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha tornat a tancar la porta a transferir el control de fronteres i les competències sobre fluxos migratoris, que són “competència exclusiva de l’Estat i el govern central”, cosa que ha enfurismat el grup de Junts, que insisteix que el traspàs ha de ser “integral”.
El diputat de Junts, Josep Maria Cruset, ha avisat el PSOE que la negativa a complir els acords signats amb el seu partit dificultarà les negociacions del govern espanyol amb la seva formació, que no dubtarà a tombar l’agenda legislativa de l’executiu. “O compleixen els acords, o derrotes parlamentàries. O els nostres acords, o les seves derrotes”, ha etzibat Cruset en una pregunta sobre el tema dirigida a Grande-Marlaska. “Si vostès no compleixen amb Junts, vostès no tenen el que necessiten, els nostres set vots. De fet, aquest primer any han pogut aprovar poques coses, perquè això del peça a peça i els acords veiem que els costa”.
 |
| Els diputats de Junts Josep Maria Cruset i Míriam Nogueras durant una sessió de control al govern espanyol / Europa Press |
 |
| L'expresident Carles Puigdemont en la seva reaparició a Catalunya Data de publicació: dijous 08 d’agost del 2024, 09:17 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs |
Maria Garcia
Dimarts 10/09/2024
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l’encarregat de la persecució judicial contra els líders independentistes del Procés, torna a prevaricar, un fet que ja és costum pels alts tribunals espanyols i els seus magistrats. El jutge espanyol ha confirmat que no amnistia Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació, tal com ja va sentenciar l’1 de juliol, i deixa caure així els recursos interposats per la Fiscalia, així com per l’advocat del president a l’exili, Gonzalo Boye.
Llarena, en una interlocutòria de 21 pàgines, s’aferra a la seva tesi sobre l’enriquiment patrimonial dels tres polítics independentistes processats, i argumenta que una de les excepcions previstes a la llei d’amnistia diu que no poden ser amnistiats aquells que amb el desviament de fons obtinguessin un enriquiment personal de caràcter patrimonial. Tot i que no s’ha pogut demostrar que Puigdemont, Comín i Puig s’enriquissin a través del referèndum, els jutges Llarena i Manuel Marchena ja van encarregar-se de tergiversar els seus arguments per tal de defensar que destinar diners públics al referèndum era una manera d’enriquir-se personalment, ja que deixaven de posar diners de la seva butxaca i se n’estalviaven.
Llarena no va aconseguir el seu objectiu d’atrapar Puigdemont pel Tsunami Democràtic, causa que va caure arran d’un
PAÍS - PRINCIPAT
Redacció
21.06.2024 - 09:49
Actualització: 21.06.2024 - 11:54
El jutge instructor del cas Vólkhov, Joaquín Aguirre, maniobra per intentar d’excloure Carles Puigdemont de l’amnistia i ha obert una nova peça separada en l’anomenada trama russa en què l’acusa dels delictes d’alta traïció i de malversació. Segons el magistrat, l’objectiu de la peça és “investigar, a instància també del Parlament Europeu, totes les connexions relacionades amb el govern rus, els viatges i trobades de Puigdemont i els seus col·laboradors i les activitats fetes per ells, que haurien facilitat la infiltració de persones d’origen rus en territori espanyol amb l’objectiu d’influir en les estructures financeres i en la realització d’activitats de desinformació, desestabilització i alteració de la pau social.”
El gener passat, en plena negociació de l’amnistia, Aguirre va fer un viratge en la investigació i va obrir la porta a l’alta traïció, que en alguns casos és exclosa de la llei, concretament si hi ha hagut “una amenaça efectiva i real” i “un ús efectiu de la força contra la integritat territorial”. Unes situacions que no encaixen pas amb la causa.
El magistrat també preveu de demanar al Tribunal Suprem espanyol que es faci càrrec de la investigació contra Puigdemont i Francesc de Dalmases. En aquesta peça separada, també hi són investigats Artur Mas, Josep Lluís Alay, Gonzalo Boye, Víctor Terradellas, Elsa Artadi, Carles Porta, Natàlia Boronat, Aleksander Dimitrenko, Jordi Sardà, Miquel Casals i Zeus Borrell.
La instrucció del cas és encallada en el mateix punt d’ençà de fa sis anys, quan el jutge va obrir la investigació arran d’un enregistrament de Terradellas en què es mencionaven els famosos 10.000 soldats russos disposats a fer costat a la independència. D’aleshores ençà, Aguirre no ha trobat més indicis que fonamentin l’anomenada trama russa.
A principis de juny, l’Audiència de Barcelona, arran d’un recurs de Xavier Vendrell, va anul·lar la pròrroga de sis mesos per allargar la investigació del cas i va ordenar al magistrat que ho enviés a judici o ho arxivés. Aguirre, en canvi, no ha fet ni una cosa, ni l’altra, ha decidit d’obrir una peça nova i prosseguir amb diligències prospectives.
