L’ex-ministre Campo s’aparta d’un recurs contra l’amnistia per salvaguardar la “imparcialitat” del TC

 

 

En els informes dels indults als presos polítics, Campos va deixar escrit que l'amnistia era "clarament inconstitucional"

 

 

 

 

 

 

Europa Press   

23.11.2023 - 09:52

Actualització: 23.11.2023 - 11:26

 

 

El magistrat del Tribunal Constitucional (TC) i ex-ministre de Justícia del PSOE, Juan Carlos Campo, ha decidit d’abstenir-se en un recurs d’empara presentat per un particular sobre la futura llei d’amnistia per tal de salvaguardar la “imparcialitat” del TC, tot i que en els informes sobre els indults als presos polítics va explicitar que l’amnistia era inconstitucional.

Ho indiquen fonts del tribunal a Europa Press, que avancen que en la sessió plenària prevista per a avui es tractarà la qüestió. Cal recordar que en els informes dels indults, Campo va deixar escrit que, “a diferència de l’amnistia, clarament inconstitucional, que reclamen alguns sectors independentistes, l’indult no fa desaparèixer el delicte”.

Al marge, el Constitucional ha rebut un altre recurs d’empara

L’ONU condemna Espanya per haver impedit la reelecció del president Puigdemont

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El Comitè de Drets Humans condemna que se li suspenguessin al president els drets de diputat, fet que va impedir la seva investidura el 2018

 

 

 

 

 

 

Redacció 

18.05.2023 - 13:38

Actualització: 18.05.2023 - 14:00

 

 

Nou revés de l’ONU contra l’estat espanyol per la repressió de l’independentisme català. El Comitè de Drets Humans ha condemnat l’estat per haver violat els drets polítics del president Carles Puigdemont quan es va decretar la seva suspensió com a diputat i impedint-ne la investidura. El comitè dóna un termini de 180 dies perquè l’estat prengui les mesures necessàries i faci difusió de la condemna. “L’estat té l’obligació d’adoptar totes les mesures que siguin necessàries per evitar que es cometin violacions semblants en el futur”, afegeix.

 

 

 

 

 

 

Segons el dictamen, l’estat espanyol ha violat l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, és a dir, el dret de presentar-se i de ser elegit en unes eleccions i d’exercir com a representant públic. “És l’essència del govern democràtic”, diu el comitè, que afirma que 

La presa de pèl de la directora del CNI

 

 

EDITORIAL

 

 

  José Antich
Barcelona. Dimarts, 29 de novembre de 2022. 21:04
Actualitzat: Dimarts, 29 de novembre de 2022. 21:26
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

La compareixença de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, en la coneguda com a Comissió Pegasus del Parlament Europeu aquest dimarts, ha estat una veritable presa de pèl per als eurodiputats assistents i, per extensió, per al públic en general. Les seves respostes recurrents que la informació ja es facilita als parlamentaris espanyols en la denominada Comissió de Secrets Oficials del Congrés i que tenen l'obligació de guardar silenci del que s'hi coneix, situa en els llimbs més absoluts no només el coneixement del que el CNI esbrini o sàpiga sobre l'espionatge realitzat amb el programari Pegasus als líders independentistes catalans, sinó també quin tipus d'actuació han fet els mateixos serveis d'espionatge oficials dels casos que han rebut autorització del Tribunal Suprem.

 

La nebulosa teixida pel govern espanyol per poder desembullar la troca ordida conscientment sobre el Catalangate, el cas d'espionatge conegut més greu de la democràcia en un país europeu, només permet apuntar directament als socialistes. Des que la Moncloa va fer cessar Paz Esteban el passat mes de

Ordenen de repetir el judici a la mesa de l’1-O per manca d’imparcialitat de dos magistrats

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Els jutges parcials són José Luis Barrientos i Carlos Ramos, que també han estat apartats del judici contra la mesa de Roger Torrent 

 

 

 

 

 

Redacció

15.11.2022 - 15:17

Actualització: 15.11.2022 - 16:08

 

 

La sala penal del Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat el judici contra els ex-membres independentistes de la mesa del parlament de l’1-O, que va fer el TSJC el 19 d’octubre de 2020. El motiu és la manca d’imparcialitat de dos magistrats, José Luis Barrientos i Carlos Ramos. Cal recordar que aquests mateixos jutges també van ser apartats del judici contra la mesa que presidia Roger Torrent.

 

 

 

Amb aquesta decisió, la sala estima el recurs d’Anna Simó, al qual es van adherir Lluís Maria Corominas, Ramona Maria Barrufet i Lluís Guinó, tots ells condemnats per

Boye, sobre l'informe Pegasus: "Ens han arrossegat fora de l'estat de dret"

 

 

CATALANGATE

 

 

L'advocat s'indigna després de rebre l'informe de la Comissió Pegasus: "Sense secret professional, no hi ha estat de dret" 

 

 

 

 

  Sara Brull i Ortega
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 8 de novembre de 2022. 14:54
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

L'advocat Gonzalo Boye, defensor dels independentistes espiats per l'Estat espanyol amb el programari Pegasus i víctima del CatalanGate ha reaccionat amb contundència a l'esborrany de l'informe de l'Eurocambra que confirma les escoltes il·legals al moviment polític fet públic aquest dimarts. A banda de la repressió per part de l'Estat a un moviment democràtic, Boye ha posat l'accent en el fet que l'espiessin a ell i a altres advocats en representació dels líders independentistes, per la gravetat del delicte que representa en vulnerar una norma tan fonamental com el secret professional, i, de retruc, el mateix dret a la defensa. Ho ha fet a través de Twitter, on ha reblat que l'espionatge a advocats impossibilita l'existència de "l'estat de dret i la democràcia". "Aquí és on ens han arrossegat, fora de l'estat de dret", ha afegit més tard.

 

Sin secreto profesional no hay derecho de defensa y, por tanto, ni estado de derecho ni democracia:

La comisión Pegasus de la Eurocámara señala al Gobierno como responsable del CatalanGate vía @elnacionalcat_e https://t.co/w5zIJdR1tS

— Gonzalo Boye (@boye_g) November 8, 2022

 

L'advocat Gonzalo Boye, defensor dels independentistes espiats per l'Estat espanyol amb el programari Pegasus i víctima del CatalanGate ha reaccionat amb contundència a l'esborrany de

Informe molt dur del Parlament Europeu contra el govern espanyol per l’escàndol del Catalangate

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

El document remarca que el govern espanyol segurament fou el primer client de l'empresa de vigilància NSO Group a tota la Unió Europea 

 

 

 

 

Redacció

08.11.2022 - 11:07

Actualització: 08.11.2022 - 11:45

 

L’esborrany de l’informe de la comissió Pegasus del Parlament Europeu assenyala amb molta duresa el paper de l’estat espanyol en l’espionatge del Catalangate. El document, signat per l’eurodiputada i ponent Sophie in ‘t Veld, destaca que l’escàndol ha afectat seixanta-cinc persones, entre les quals diputats i eurodiputats independentistes i familiars seus, advocats i membres d’organitzacions civils. La comissió, després d’un període d’esmenes, votarà l’informe a final d’aquest mes o començament del mes vinent.

 

L’origen inquietant dels diners amb què Espanya ha espiat l’independentisme I Anàlisi de Josep Casulleras 

 

El document explica que el govern espanyol ha admès l’espionatge a divuit persones amb autorització del Tribunal Suprem, però lamenta l’opacitat que envolta el cas. “El govern espanyol ha donat poca informació ara com ara sobre el seu

Editorial Vicent Partal : Quan El País fa l’elogi del criminal útil

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Les declaracions de Barrionuevo reconeixent que els GAL els dirigia el govern espanyol revelen una atroç perversió moral 

 

 

Felipe González abraça José Barrionuevo en el moment que entra a la presó

 

 

 

Vicent Partal

06.11.2022 - 21:40

 

 

Malgrat tot el que ha passat, el diari El País encara és el cànon fàctic a Espanya, el diari de l’estat, el paper que dibuixa el perímetre per a delimitar què hi ha dins el règim i què hi ha fora. Ja no és com abans, certament, i sort que no ho és, però en els moments més solemnes encara torna a exercir i mira de marcar la línia, com ho va fer ahir.

 

Ahir va publicar amb tots els honors una entrevista repugnant, fastigosa, amb l’ex-ministre socialista d’Interior i dirigent dels GAL José Barrionuevo, en què finalment assumia de manera descarada que els esquadrons de la mort que durant la dècada dels vuitanta van assassinar 27 persones al País Basc els dirigia ell personalment al Ministeri d’Interior espanyol; per tant –tot i que ell no ho diu, això–, sota el comandament de Felipe González.

 

En el relat complaent del diari, El País destaca un moment en què Barrionuevo explica que va ordenar que Segundo Marey fos alliberat. Aquest home havia estat segrestat pels GAL pensant-se que segrestaven Mikel Lujua, aleshores un dels

Una causa tapada a Luxemburg té les claus jurídiques del retorn de Puigdemont

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

El futur dels eurodiputats exiliats es decideix en dues vistes importants aquest mes al Tribunal General de la Unió Europea

 

 

 

 

 

 

JOSEP CASULLERAS NUALART

30.10.2022 - 21:40

 

 

Quan Clara Ponsatí va travessar el coll de Banyuls abans-d’ahir i va entrar en territori administrativament de l’estat espanyol per primera vegada d’ençà de la seva sortida a l’exili, va assumir un cert risc. Per més que fos durant trenta minuts i havent travessat poques desenes de metres frontera. Perquè per més que Ponsatí és eurodiputada i té la immunitat recuperada de manera cautelar d’ençà del mes de maig per ordre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el Tribunal Suprem espanyol manté activa l’ordre de detenció espanyola contra ella, contra Carles Puigdemont i Toni Comín (també contra Lluís Puig i contra Marta Rovira, exiliats a Bèlgica i a Suïssa, respectivament). Però el cas dels eurodiputats és singular, perquè les immunitats que tenen reconegudes haurien de permetre que poguessin tornar a casa sense cap risc. Però no és així, i aquest mes de novembre hi ha dues sessions al Tribunal de Luxemburg, el 24 i el 25 de novembre, que poden ser cabdals perquè els eurodiputats exiliats recuperin plenament les seves immunitats: les que els van ser retirades pel controvertit suplicatori aprovat pel Parlament Europeu, i la que Pablo Llarena sempre va fer veure que no tenien, la que els protegiria dins l’estat espanyol i els obriria de bat a bat la porta d’un possible retorn.

 

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) –la primera instància judicial del Tribunal de Luxemburg– ha convocat la vista oral de dos procediments judicials diferents, aquells dos dies, però força relacionats entre si. D’una banda, la demanda que van presentar Puigdemont i Comín al TGUE quan a final del 2019, i abans de la sentència sobre Junqueras que els va acabar obrint la porta de l’Eurocambra, el president

El govern planta la ministra de Transports espanyola en protesta per la manca d’inversió a Catalunya

 

 

PAÍS - PRINCIPAT 

 

 

El Departament de Territori no assistirà a la conferència de premsa conjunta amb Raquel Sánchez per abordar el futur de les infrastructures al Vallès 

 

 

 

Redacció

10.06.2022 - 12:20

Actualització: 10.06.2022 - 13:01

 

 

El secretari general de vice-presidència, Ricard Font, no assistirà avui a la conferència de premsa prevista amb la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana espanyola, Raquel Sánchez, per abordar el futur de les infrastructures al Vallès. Es preveia que hi anés, juntament amb els batlles de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès, en un acte al Consell Comarcal del Vallès Occidental. Territori justifica l’absència com una mostra de rebuig per la manca d’inversions de l’estat espanyol a Catalunya, i diu que es trobaran a la reunió de la Comissió Bilateral d’Infraestructures de divendres vinent.

 

L’acte ha de servir per a definir el futur d’una de les vies més reclamades pel sector econòmic de l’entorn del Vallès Occidental: la B-40, també coneguda com el Quart Cinturó, en el tram entre Terrassa i Castellar del Vallès, que passa per Sabadell. En aquesta part del traçat hi ha hagut uns quants obstacles històricament, atès que s’ha reclamat el consens amb el territori per determinar el pas de la carretera, que, d’una

Un àudio demostra que Mikel Zabalza va ser torturat a Intxaurrondo fins a la mort

 

 

MÓN - PAÍS BASC

 

 

Zabalza va ser detingut per la Guàrdia Civil el 26 de novembre de 1985 i va aparèixer mort tres setmanes després al riu Bidasoa  

 

Per: Redacció

22.02.2021  10:35

 

 

El 26 de novembre de 1985 ala matinada, la Guàrdia Civil va detenir el conductor d’autobusos Mikel Zabalza. En la mateixa operació, van detenir la seva parella, un cosí i dos germans. Van ser traslladats i incomunicats –d’acord amb la llei antiterrorista– a la caserna d’Intxaurrondo. Amb el pas dels dies, van ser alliberats, però no pas Mikel Zabalza, que el 15 de desembre va aparèixer mort al riu Bidasoa.

 

Tot apuntava que Zabalza havia estat torturat fins a la mort, però fins ara no s’havien publicat les proves dels fets. Avui el diari Público ha fet públic l’àudio d’una conversa entre Luis Alberto Perote, ex-coronel del Centre Superior d’Informació de la Defensa (CSID), i Pedro Gómez Nieto, capità de la Guàrdia Civil, en què s’admet l’assassinat.

 

L’enregistrament es va trobar a la cel·la de l’ex-coronel Perote i forma part de la investigació que els directors