Un atemptat amb interrogants

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 24 de març de 2024. 21:10
Temps de lectura: 1 minut  

 

 

 

 

 

 

L'atemptat del passat divendres a la nit al Crocus City Hall, un complex de concerts a prop de Moscou, que ha deixat provisionalment 137 morts i una xifra encara més alta de ferits greus, després que els atacants obrissin foc amb armes automàtiques i llancessin bombes incendiàries, ha apropat encara més el fantasma d'un conflicte a gran escala sobre el qual fa mesos que diversos governs europeus parlen.

La Comissió Europea, amb diferents llenguatges i matisos, també alimenta a vegades aquest temor i aprofita la circumstància per posar l'accent en la necessitat de reforçar les línies de defensa i augmentar significativament les partides econòmiques i les inversions en seguretat. El president francès, Emmanuel Macron, és, probablement, el líder del Vell Continent que porta la veu cantant entre els socis de la Unió Europea, mentre molts països comunitaris assenteixen amb el silenci per no despertar les seves respectives opinions públiques.

En espera que se sàpiga l'autoria definitiva de l'atemptat de Moscou, sabem que hi ha quatre detinguts. També sabem que Vladímir Putin culpa Ucraïna d'estar al darrere de la matança, que Volodímir Zelenski ho nega, que l'autoproclamat Estat Islàmic n'assumeix l'autoria i que països com els Estats Units consideren creïble

García-Castellón, la nova estrella del PP contra l'amnistia

 

 

OPINIÓ

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 28 de gener de 2024. 21:16
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

La dreta no guanya les eleccions amb prou majoria per governar però sap com ningú preparar les manifestacions i encimbellar davant de l'opinió pública espanyola els seus nous referents. Fins ara, no li havia tocat a cap jutge ser el més victorejat en una manifestació. Però aquest diumenge, el PP d'Alberto Núñez Feijóo, però també de José María Aznar i d'Isabel Díaz Ayuso ha elevat el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón a les altures per provar d'acorralar el president a l'exili Carles Puigdemont en el sumari que té obert del cas Tsunami i en el qual l'inculpa de terrorisme juntament amb la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira.

Al voltant de 50.000 persones ha tret el PP aquest diumenge novament al carrer a Madrid contra la llei d'amnistia. Just en la setmana clau en què el Congrés ha d'aprovar la llei i que, després del moviment de García-Castellón la setmana passada, no sembla estar prou blindada. El debat, que és més polític que jurídic, és vell: tenint en compte que

Amnistia: el passat llasta el PSOE a Estrasburg

 

 

OPINIÓ

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 22 de novembre de 2023. 20:40
Actualitzat: Dimecres, 22 de novembre de 2023. 20:40
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Que el politiqueig espanyol de vol gal·linaci hagi arribat fins a Estrasburg i el Parlament Europeu hagi tingut un debat sobre la proposició de llei d'amnistia espanyola és una mala notícia. No ho és, òbviament, perquè un tema intern arribi a debatre's a Europa, una cosa que sempre és d'aplaudir; des de Catalunya, si alguna cosa hem criticat en el passat, és que no es debatés. Però és una notícia pèssima, perquè fa evident que la capacitat perquè es propaguin fake news avança amb molta més rapidesa del que costa que la veritat sigui l'eix vertebrador d'un debat.

El títol mateix de la sessió no respon a cap realitat: Amenaça a l'Estat de dret com a conseqüència d'un acord de govern a Espanya. Esclar que és un relat fals, però importa poc que sigui així. La potència de la dreta a Europa, amb grans grups parlamentaris a l'Eurocambra —a més del PP, els que engloben els diputats de Ciutadans i V🤢x— i a la Comissió Europea, on, per exemple, el comissari de Justícia,

Negreira i l'Operació Catalunya, dues velocitats

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dilluns, 13 de març de 2023. 22:31
Actualitzat: Dilluns, 13 de març de 2023. 22:34
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

La rapidesa amb què la Fiscalia i el govern espanyol s'han personat com a acusació en el cas Negreira fa recordar, ni que sigui per comparació, la lentitud amb què ho han fet, o més aviat no ho han fet, en casos tan greus com, per exemple, l'Operació Catalunya. La Fiscalia, amb el seu escrit acusador en un jutjat de Barcelona contra el Barça i, entre altres, contra exresponsables del club —dos expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, però no contra els altres mandataris que ha tingut l'entitat des de Joan Gaspart, perquè el seu possible delicte hauria prescrit— als qui acusa de corrupció continuada, administració deslleial i falsedat en document mercantil. I el govern de Pedro Sánchez, a través del president del Consell Superior d'Esports, José Manuel Franco, que depèn del ministre de Cultura, Miquel Iceta, i que aquest dilluns ha assenyalat: "Un club no paga així per cap cosa el vicepresident dels àrbitres. És veritat que s'ha d'investigar".

 

Doncs el cas Negreira, que ja veurem quina és, al final, la seva importància i gravetat, i el qual només coneixem per informacions des de fa molt poques setmanes, ja té el pack complet del que és tenir l'Estat davant: la Fiscalia i el govern espanyol. No es tracta de defensar Laporta, de qui ja vaig assenyalar la setmana passada que deu als socis més explicacions de les que ha ofert fins al moment, sinó de

El trilerisme del PSOE amb l'Operació Catalunya

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 28 de febrer de 2023. 21:44
Actualitzat: Dimarts, 28 de febrer de 2023. 21:44
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

A la tornada de l'estiu passat, el PSOE va acceptar de mala gana la demanda de l'independentisme català i basc, a la qual no va tardar a sumar-se Unidas Podemos, per crear la tercera comissió d'investigació al Congrés dels Diputats relacionada amb les clavegueres de l'Estat. Per 191 vots a favor i 153 en contra, es va acordar investigar la trama andorrana de l'Operació Catalunya, un moviment clau del Ministeri de l'Interior i la policia patriòtica en un intent d'aconseguir informació financera secreta sobre els líders independentistes pressionant la desapareguda Banca Privada d'Andorra (BPA). Quan falten pocs dies perquè es compleixin sis mesos d'aquell compromís polític, els socialistes, molt ficats en el tram final de la legislatura, sense necessitats decisives en les votacions i un cop allunyat el fantasma d'un avançament electoral, es mostren esquius al fet que es constitueixi, per més notícies que continuen apareixent.

 

Els socialistes ja saben els pactes secrets que tenen amb el Partit Popular en tots aquells temes que afecten la judicialització de la política a Catalunya. És obvi que el règim del 78 té en el PSOE un puntal fonamental, com s'ha pogut veure en diferents moments de la Transició. Quan alguna cosa seriosa

Marchena treu i posa candidats

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 14 de febrer de 2023. 22:00
Actualitzat: Dimarts, 14 de febrer de 2023. 22:09
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Una de les característiques de la justícia espanyola des que va desembarcar, el 2017, amb tota la força i autoritat de l'Estat per revertir la situació generada pel referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència del dia 27 del mateix mes, ha estat atribuir-se la facultat de decidir qui es presenta a unes eleccions i qui no. Poc es diu del que és, a la pràctica, una anomalia a Europa. Així, per la via penal, s'aparten candidats de la carrera política i es fan vestits a mida, a criteri del magistrat sentenciador de torn. Només els exiliats, i per la via del Parlament Europeu, han aconseguit saltar-se el mur jurídic de Llarena i Marchena, així com el de la Junta Electoral Central. Els últims que pagaran aquesta arbitrarietat del Suprem seran Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, tots ells membres del Govern de Carles Puigdemont i als quals se'ls ha aplicat la malversació agreujada per mantenir-los una inhabilitació en càrrec públic d'entre 12 i 13 anys.

 

Per què ells i no d'altres? Per contestar-nos aquesta pregunta l'hem de veure amb els ulls del Tribunal Suprem i no amb la mirada en el guerracivilisme existent al si del món independentista. El deep state té al radar de la repressió, de

Marlaska i el desvergonyiment

 

 

EDITORIAL

 

 

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 7 de febrer de 2023. 21:51
Actualitzat: Dimarts, 7 de febrer de 2023. 22:05
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

El desvergonyiment del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, justificant la infiltració d'un membre de la policia nacional espanyola en els moviments socials catalans per la necessitat de prevenir la comissió de delictes, ens hauria d'avergonyir a tots. És una resposta més pròpia dels ministres de la Governació que van tenir la responsabilitat de dirigir la seguretat de l'Estat en els anys pretèrits a la Transició espanyola que una contestació del govern que s'autodefineix com el més progressista de la història d'Espanya. És clar que Marlaska no és progressista i la seva etapa passada com a jutge ho evidencia. O moltes de les respostes que ha ofert quan el seu ministeri ha tingut conflictes i només s'ha de recordar l'escandalós cas de la tanca de Melilla. Però el que és més preocupant és que Marlaska diu això perquè té carta blanca, sap que no li passarà res i que es poden dir disbarats com aquest, que, encara que expliquen moltes coses, també diuen força de la manera d'entendre el poder sense cap mirament envers plantejaments democràtics.

 

No és casual el que diu Marlaska. Tampoc el que fa. El govern espanyol ha entrat en una deriva de regressió i, després de pactar fins ara els eixos de la legislatura amb Esquerra, ha enfilat el camí de l'aparent separació de cadascú per la seva banda. Un cop superat l'últim revolt, que va ser

Puigdemont se'ls escapa un cop més

 

 

EDITORIAL

 

 

 

  José Antich
Barcelona. Dimarts, 31 de gener de 2023. 22:00
Actualitzat: Dimarts, 31 de gener de 2023. 22:14
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

L'esperada sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no facilitarà el lliurament del president Carles Puigdemont i de la resta d'exiliats, en contra del que creia el Tribunal Suprem. Segon, a les euroordres que cursarà en els propers dies el jutge Pablo Llarena a la justícia belga els espera un camí no gaire diferent de les tres anteriors i el Madrid polític, judicial i mediàtic, que estava preparant la cel·la de Soto del Real o d'Estremera i cantava victòria abans d'hora, ja se'n pot anar oblidant. Tercer, s'obre un escenari jurídic, fora de les nostres fronteres, molt interessant, ja que el TJUE accepta que s'examini l'existència de deficiències en el sistema judicial contra un "grup objectivament identificable", amb les sigles GOI. Quedem-nos un instant amb aquest acrònim, perquè en sentirem parlar i molt en els pròxims temps, igual que en altres moments vam haver d'aprendre què era la prima de risc quan la crisi financera o de la transmissibilitat, o el tipus de vacunes a l'hora de parlar del coronavirus, també anomenat covid-19. Ara arriba el moment del GOI.

 

L'independentisme és un grup objectivament identificable que rep per aquest motiu un maltractament de la justícia espanyola? Hi ha proves més que evidents que això és així. Ho han certificat la justícia de diferents països a l'hora de no acceptar fins ara les extradicions. Durant més de cinc anys, des del

El TC posa Sánchez contra les cordes

 

 

EDITORIAL

 

 

 

  José Antich
Barcelona. Dilluns, 19 de desembre de 2022. 22:39
Actualitzat: Dilluns, 19 de desembre de 2022. 23:10
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 

La decisió del Tribunal Constitucional acceptant el recurs del Partit Popular i dictant mesures cautelaríssimes sobre la reforma del Poder Judicial i la renovació exprés que afectava l'esmentat organisme suposa el desafiament institucional més gran entre poders a Espanya des del cop d'estat de 1981 protagonitzat per un grup de militars. El TC ha tirat pel dret i ha donat la raó en tot a la dreta i la ultradreta espanyola, consagrant una situació insòlita a les Corts com és la suspensió d'un debat parlamentari enmig de la seva celebració. Així, la reforma del Codi Penal va sortir aprovada del Congrés a finals de la passada setmana i aquest dijous havia de ser ratificada pel Senat, una cosa que, en principi no succeirà després de la rebolcada propiciada pel Constitucional al govern de Pedro Sánchez.

 

Serveix de més aviat poc que els catalans recordem que això ja va succeir a Catalunya, el 2017, en diverses ocasions arran del referèndum i de la declaració d'independència. També que

La presa de pèl de la directora del CNI

 

 

EDITORIAL

 

 

  José Antich
Barcelona. Dimarts, 29 de novembre de 2022. 21:04
Actualitzat: Dimarts, 29 de novembre de 2022. 21:26
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

La compareixença de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, en la coneguda com a Comissió Pegasus del Parlament Europeu aquest dimarts, ha estat una veritable presa de pèl per als eurodiputats assistents i, per extensió, per al públic en general. Les seves respostes recurrents que la informació ja es facilita als parlamentaris espanyols en la denominada Comissió de Secrets Oficials del Congrés i que tenen l'obligació de guardar silenci del que s'hi coneix, situa en els llimbs més absoluts no només el coneixement del que el CNI esbrini o sàpiga sobre l'espionatge realitzat amb el programari Pegasus als líders independentistes catalans, sinó també quin tipus d'actuació han fet els mateixos serveis d'espionatge oficials dels casos que han rebut autorització del Tribunal Suprem.

 

La nebulosa teixida pel govern espanyol per poder desembullar la troca ordida conscientment sobre el Catalangate, el cas d'espionatge conegut més greu de la democràcia en un país europeu, només permet apuntar directament als socialistes. Des que la Moncloa va fer cessar Paz Esteban el passat mes de

La comunicació entre Carles Puigdemont i Pedro Sánchez

 

 

EDITORIAL

 

 

  José Antich
Barcelona. Diumenge, 30 d'octubre de 2022. 21:59
Actualitzat: Diumenge, 30 d'octubre de 2022. 22:23
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Coincidint amb el cinquè aniversari de la marxa de Carles Puigdemont a l'exili, el president ha fet públic des de Waterloo un escrit on dona compte del seu compromís amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i la proclamació d'independència duta a terme pel Parlament, i repassa les dificultats personals i polítiques per dur a terme una activitat per internacionalitzar la causa de Catalunya. També rebutja tota solució personal a la seva situació, ja sigui a partir de la modificació de delictes com la sedició, indults o una altra via, i assenyala que ha procurat no perdre de vista que la raó de l'exili és política. S'endinsa a més en un terreny inhòspit i desconegut, almenys per boca seva, com són els contactes que ha mantingut des del 2017 amb enviats socialistes que li han proposat el que qualifica de "solucions felices" i que Pedro Sánchez coneix.

 

Puigdemont diu en el seu escrit d'onze paràgrafs el següent: "En aquests cinc anys no he buscat cap solució personal ni he demanat a ningú que ho fes en nom meu; no he buscat de quina manera passaria menys anys en una presó espanyola, ni he esperat per a mi els beneficis que s'apliquen a d'altres. Sobre aquesta qüestió he estat explícit en públic i en privat, davant de tots els interlocutors que se m'han adreçat per proposar-me 'solucions felices'. També a gent del PSOE que diverses vegades

Un rei mancat de maneres i educació

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich

 
Barcelona. Dilluns, 8 d'agost de 2022. 21:36
Actualitzat: Dimarts, 9 d'agost de 2022. 14:53
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

La imatge de Felip VI assegut i sense aplaudir, en l'extensa tribuna de convidats, mentre la resta dels que hi eren s'aixecaven, en senyal de respecte, quan va arribar l'espasa de Simón Bolívar, que portaven quatre soldats amb uniforme de gala, en l'acte de presa de possessió del nou president de Colòmbia, Gustavo Petro, exemplifica més bé que cap altra explicació com està de desfasada la monarquia espanyola. Només des d'una visió retrògrada d'aquella Espanya imperial i colonialista és concebible un gest de tant menyspreu i de tanta mala educació.

 

Fa 212 anys que Colòmbia va deixar de ser una colònia i Simón Bolívar, el llibertador, va lluitar per la independència de Veneçuela, el Perú, l'Equador, Bolívia i també Colòmbia combatent els reis espanyols absolutistes. Temps més que suficient perquè Felip VI hagi après a saber estar a l'altura del

El finançament autonòmic, un sistema que ploma Catalunya

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Editorial. Dijous, 4 d'agost de 2022. 21:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Que Catalunya rep menys diners dels que disposaria si fos un estat independent està fora de tota discussió. Aquesta ha estat, potser, una batalla perduda pels diferents governs catalans a l'hora d'explicar, més enllà de les pròpies files, que el benestar de tots els ciutadans estava en joc i molt condicionat per una sèrie de normes que li resten capacitat de maniobra, perquè no disposa dels recursos propis que li tocarien.

 

L'ofec financer que pateix Catalunya ve, fonamentalment, condicionat per dues variables: el dèficit fiscal crònic que fa que al voltant de 16.000 milions d'euros viatgin amb destinació a Madrid i no tornin mai. Per amagar-ho, el Ministeri d'Hisenda va deixar de publicar les balances fiscals. En segon lloc, el sistema de finançament autonòmic pel qual es regeixen 15 de les 17 autonomies, perquè Euskadi i Navarra tenen el seu propi sistema de finançament amb la quota i el concert, que està vençut des de l'any 2014 i cap ministre o ministra no s'ha atrevit ni tan sols a presentar-hi una nova proposta.

 

A més, hi ha un tercer camí per escurar Catalunya, que és l'execució de les inversions previstes en els pressupostos generals de l'Estat, que és extraordinàriament baixa any rere any i que, per exemple, el 2021 va ser el 35,7% del

Una llei de secrets oficials per no conèixer mai la veritat

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dilluns, 1 d'agost de 2022. 22:28
Actualitzat: Dilluns, 1 d'agost de 2022. 23:29
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Sota la capa d'acabar amb una llei de secrets oficials aprovada en ple franquisme, en època de l'almirall Carrero Blanco, i retocada l'octubre de 1978, una mica abans d'aprovar-se la Constitució, el govern de Pedro Sánchez està a punt d'aprovar l'avantprojecte de llei d'Informació Classificada que pretén embolicar en una capa d'opacitat, silenci i foscor els principals esdeveniments ocorreguts a Espanya durant 50 anys des que van succeir, amb una pròrroga excepcional de 10 anys més. O sigui, a la pràctica, mai no sabrem res en vida de qui va dur a terme una acció important i tot quedarà en mans dels historiadors.

 

Això succeirà, per exemple, amb el 23-F de 1981, que es desclassificaria —si s'arribés a complir el termini màxim— el 2041; o els esdeveniments de la transició o els GAL, que

Focs artificials de Sant Joan a la Moncloa

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 22 de juny de 2022. 21:26
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

La visita de la consellera Laura Vilagrà a la Moncloa per reunir-se amb el seu homòleg Félix Bolaños ha servit per a ben poca cosa, més enllà de la pirotècnia dialèctica que sol acompanyar aquest tipus de reunions. Cap avenç a l'agenda del Govern que es va constituir fa més d'un any i que se sustentava en l'amnistia, un referèndum acordat i la fi de la repressió. Tampoc cap resposta satisfactòria que permeti girar full al CatalanGate, l'escàndol més gran d'espionatge il·legal conegut a Europa i que només podria passar per la creació d'una comissió d'investigació independent al Congrés dels Diputats i l'assumpció de responsabilitats polítiques. La famosa taula de diàleg sembla haver anat directament a alguna de les fogueres d'aquesta nit de Sant Joan, ja que cap dels dos governs no va tenir especial interès a convocar-la. L'única concessió de la Moncloa a la Generalitat ha estat una reunió, sense data, quan l'agenda de Pedro Sánchez ho permeti, amb el president Aragonès. Una cita que la consellera Vilagrà va situar abans de les vacances d'estiu i que, evidentment, no ha timbrat com una carpeta urgent atès que la va sol·licitar el 6 de maig passat.

 

El fet que Vilagrà i Bolaños compareguessin davant de la premsa separadament i en llocs diferents —la consellera, a la delegació de la Generalitat a Madrid i el ministre, a la Moncloa— ja donava una idea de la necessitat que tenien ambdós d'enviar missatges diferents i que no estàvem davant d'un gran anunci. I menys encara, positiu. Les vaguetats de Vilagrà ressaltant que s'havia de treballar en les garanties i que

'Que se consiga el efecto y que se note el cuidado'

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dilluns, 30 de maig de 2022. 22:16
Actualitzat: Dilluns, 30 de maig de 2022. 22:20
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

No recordo una etapa recent de la història de Catalunya en què l'estat espanyol s'hagi tret la careta sense cap complex i hagi decidit, utilitzant tots els recursos al seu abast, desarborar tot el que són les senyes d'identitat del país, començant per la llengua.Tampoc recordo una època en què cada dia hi hagués tantes notícies negatives per a Catalunya que tinguessin com a subjecte l'estat espanyol: des de l'espionatge als dirigents independentistes fins a la persecució judicial a la cúpula de Salut per les vacunes als agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil; passant pel sobreseïment provisional dels primers casos d'espionatge amb Pegasus a l'expresident del Parlament Roger Torrent i l'exconseller Ernest Maragall. Com tampoc no soc capaç de recordar un exemple de maltractament, per utilitzar un qualificatiu suau, a un partit català disposat a negociar amb el govern d'Espanya el seu suport parlamentari al Congrés i que el resultat hagi estat, almenys fins ara, un fracàs tan absolut i tan vergonyós.

 

L'últim exemple conegut aquest dilluns és demolidor, com ho va ser el de la setmana passada amb la llei de l'audiovisual. En un i en un altre cas el protagonista i perjudicat ha estat

Justícia a Europa, revenja a Espanya

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 24 de maig de 2022. 22:00
Actualitzat: Dimarts, 24 de maig de 2022. 22:21
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Algun dia, algú que no sigui un independentista català, que no sintonitzi amb els seus plantejaments polítics, o, simplement, que sigui respectuós amb el que és el Dret, posarà el crit al cel acarant l'abisme existent entre els pronunciaments que fa la justícia europea i la justícia espanyola quan es tracta d'abordar qüestions relacionades amb els membres del Govern de Carles Puigdemont, els líders socials de les entitats sobiranistes i amb dirigents de les formacions independentistes. No es tracta només de la mirada judicial sobre la unitat d'Espanya sinó de com es violenta la legislació existent per crear-ne una nova ad hoc que doni cobertura a les seves posicions.

 

Aquest dimarts hem tingut un exemple de tot això amb l'anunci del Tribunal Suprem que revisarà la concessió dels indults parcials als nou presos polítics duta a terme pel govern de Pedro Sánchez el mes de juny passat. Amb aquesta decisió de la secció cinquena de la sala tercera del contenciós-administratiu de l'Alt Tribunal, el Suprem s'esmena a si mateix. La votació, que rectifica la de gener passat, ha estat adoptada per 3 magistrats a 2 i després que —oh casualitat!

El Govern punxa

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dilluns, 23 de maig de 2022. 22:23
Actualitzat: Dimarts, 24 de maig de 2022. 00:11
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

En complir-se un any del Govern presidit per Pere Aragonès, la puntuació que rep l'executiu català és del 4,55 i només l'aproven els votants d'Esquerra, Junts i la CUP. La confiança en el president de la Generalitat és poca o cap per a més del 50% dels catalans i només el 16,4% hi tenen molta o bastant. Aquesta és una de les dades publicades aquest dilluns per El Nacional a partir d'una enquesta que per a aquest diari ha realitzat l'Institut Feedback, que dirigeix el professor Jordi Sauret. Les desavinences entre els socis, la falta d'una agenda política clara en clau catalana, el pobre perfil en la política espanyola, l'absència de resposta davant dels atacs a la llengua i, en resum, una política borrosa i, en moltes ocasions, sense rumb aparent, ha acabat passant factura i, amb això, sent possible una eventualitat que fins ara sempre s'havia descartat: l'independentisme podria perdre les pròximes eleccions catalanes.

 

Perquè qui sí que aprofita la situació política és el PSC, que està en condicions d'ampliar els resultats que va obtenir fa un any, a més de veure's beneficiats els comuns. La política de Salvador Illa dona fruits i el seu paper de cap de l'oposició rep una valoració raonable tant pels votants

L'Estat claveguera

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 18 de maig de 2022. 22:26
Actualitzat: Dimecres, 18 de maig de 2022. 22:55
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Caldrà començar a pensar que no és que a Espanya s'espiï els independentistes amb el programari Pegasus amb autorització judicial del Tribunal Suprem i també sense cap autorització, fent servir algunes de les clavegueres policials per desacreditar o tenir informació de l'adversari polític; sinó que el nivell de sofisticació d'aquestes clavegueres, que ara sabem que han servit també per manipular resultats electorals, és absolutament nauseabund. No és que a Espanya hi hagi clavegueres, sinó que Espanya és un estat claveguera on s'obté informació per tota mena de vies il·legals, s'inventen informes policials des de despatxos oficials del màxim nivell ministerial i es coneix a la perfecció els mitjans de comunicació als quals se'ls ha de proporcionar aquesta informació falsa i que publicaran sense queixar-se.

 

Tot això, passa a Espanya i el Defensor del Poble, una figura que hauria de ser independent, lluny d'escandalitzar-se per l'espionatge del CNI conclou, amb enorme celeritat, que es va realitzar "d'acord amb la Constitució". Potser sabrem aviat a què s'ha degut la pressa del socialista Ángel Gabilondo i que no hi hagi una raó tan prosaica com la

Vorejant el ridícul a Estrasburg... i també a Madrid

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 4 de maig de 2022. 21:45
Actualitzat: Dimecres, 4 de maig de 2022. 22:24
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

Els eurodiputats reunits a Estrasburg per analitzar les conseqüències de l'espionatge de l'estat espanyol a l'independentisme català han tingut aquest dimecres a la tarda un tast del que és, en realitat, la dreta extrema espanyola en les seves tres organitzacions polítiques —PP, V🤢x i Ciutadans— i, també, des d'una posició molt més críptica, del PSOE. S'ha de tenir molt poc coneixement del que és la democràcia a Europa per anar amb el trabuc a l'espatlla a propagar, als quatre vents, que el programari Pegasus és per espiar els dirigents independentistes condemnats pel Tribunal Suprem per sedició i per ampliar fins i tot el focus a tots aquells que han vingut defensant públicament des del referèndum de l'1-O o la proclamació d'independència del Parlament el 2017 que ho tornarien a fer.

 

És obvi que Espanya té una posició difícil, insostenible. Incompatible amb qualsevol plantejament democràtic que es pugui fer. Hi ha hagut espionatge massiu, il·legal i indiscriminat als independentistes i encara no sabem ni qui és el responsable últim d'una acció il·lícita, ni qui no ha pagat la intromissió en la vida dels espiats. Tenim una certa idea que, d'una o una altra manera, l'escàndol assenyala l'estat espanyol, ja sigui un organisme oficial o les clavegueres: en molts casos, quan se'ls necessita, tampoc no són gaire lluny. Una altra cosa és l'espionatge a Pedro Sánchez i Margarita Robles que sembla situar el Marroc entre els responsables, una molt mala posició per al president del govern espanyol després que hagi lliurat sense cap explicació convincent a Mohamed VI el poble sahrauí, renunciant Espanya a defensar el seu dret a l'autodeterminació.

 

Però tornem a Estrasburg. Sentir l'exministre de l'Interior José Ignacio Zoido dir les bajanades que va pronunciar en un minut va ser suficient per posar els pèls de punta als seus col·legues europeus. Va fer un margaritarobles, que sembla que