EMPRESES
 |
| Imatge d'arxiu de tres treballadors en una oficina / Pixabay |
Per part seva, el nombre de societats mercantils que van ampliar capital va baixar un 6,29% a Catalunya al novembre, fins a les 417 empreses. El capital subscrit en aquestes ampliacions va aconseguir els 210,74 milions d’euros, xifra un 47,52% superior a la de novembre de l’any anterior.
TRIBUNALS
 |
| Agents de la Guàrdia Civil després d'un registre a Girona pel cas Tsunami / Europa Press |
Agents de la Guàrdia Civil van anar de bòlit buscant informació sobre suposades criptomonedes catalanes/GC
CONGRÉS DELS DIPUTATS
Pedro Ruiz
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 8 de gener de 2024. 13:34
Actualitzat: Dilluns, 8 de gener de 2024. 14:05
Temps de lectura: 3 minuts
Els tres reials decrets del govern espanyol pengen d'un fil. Junts per Catalunya reitera el seu 'no' als tres paquets legislatius que l'executiu portarà a votació del Congrés dels Diputats aquest dimecres. En una roda de premsa posterior a l'executiva del partit, el portaveu Josep Rius ha explicat que han plantejat al PSOE que retiri els tres decrets llei perquè els torni a presentar "negociats i pactats amb Junts" i que hi hagi un decret "individualitzat per cada tema". Per als juntaires, no es poden tirar endavant uns decrets "aprovats de pressa i sense haver tancat cap acord" amb ells. A més, Rius ha expressat que votaran que no "a hores d'ara" perquè les mesures "agreugen l'infrafinançament que pateix Catalunya, implica una retallada de competències de la Generalitat i posen en perill l'aplicació de la llei d'amnistia". "En comptes d'avançar cap a la resolució del conflicte, reculem", ha alertat el també vicepresident juntaire.
Durant la compareixença, Josep Rius ha volgut recalcar en un missatge dirigit als socialistes que "amb Junts no funcionarà l''a cambio de nada'": "El PSOE ha de tenir clar que no ha signat un acord de legislatura. Només hi haurà estabilitat si hi ha avenços en l'àmbit nacional i social". El portaveu de la formació de Jordi Turull i Laura Borràs ha fet al·lusió a l'article 43 bis d'un dels decrets, que és el que pot laminar l'aplicació de la llei d'amnistia: "Suposa donar instruments a la cúpula judicial per dilatar-ne l'aplicació i no es pot posar en safata cap escletxa que permeti ajornar-la". En aquest sentit, Rius ha afegit que "si algú es necessita fer perdonar per la cúpula judicial, és el seu problema, però no ho farà amb els vots de Junts". A més d'aquest punt, els juntaires reclamen "respecte" a les
SEGURETAT
 |
| Jordi Turull, en una imatge d'arxiu. | Lorena Sopena / Europa Press |
per Carme Rocamora, Barcelona | 14 de desembre de 2023 a les 11:39
La direcció nacional de Junts tanca files amb els alcaldes del Maresme que han demanat l'expulsió immediata de les persones migrants que delinqueixen. Així ho ha expressat el secretari general, Jordi Turull, que en una entrevista a RAC1 ha defensat que qualsevol persona que vulgui viure a Catalunya, ha de complir amb els "drets i deures".
"Jo soc partidari que la gent que fa seva l'opció que Catalunya sigui
el seu país, s'aculli a tots els drets que qualsevol ciutadà té. Però
també a tots els deures", ha expressat.
Va ser aquest dimecres quan tots els alcaldes de Junts del Maresme van fer pinya al voltant de l'alcalde de Calella, Marc Buch,
que ha demanat l'expulsió de migrants multireincidents arran d'un
conflicte violent que viu el municipi, amb 11 persones implicades que
han estat detingudes múltiples vegades per fets
delictius. Davant d'això, la direcció nacional de Junts dona suport a
les declaracions dels alcaldes i a les seves peticions. "Marc Buch és
una excel·lent persona i un excel·lent alcalde. Una persona molt ferma i maca. Ha fet una crida des de la desesperació", ha afegit Turull.
CEO
Laura Cercós Tuset
Foto: Rubén Moreno / Generalitat
Barcelona. Dijous, 14 de desembre de 2023. 11:43
Actualitzat: Dijous, 14 de desembre de 2023. 12:13
Temps de lectura: 2 minuts
Els catalans aproven la gestió del Govern de Catalunya. Segons l'enquesta de valoració del Govern i de les polítiques públiques de 2023 que ha publicat aquest dijous el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), els catalans valoren la gestió del Govern amb un 5 pelat de nota mitjana. L'enquesta, que es va realitzar entre el 29 de setembre i el 30 de novembre i compta amb una mostra final de 2.083 persones, il·lustra amb tot un augment en la valoració al Govern respecte de l'enquesta de l'any passat, que suspenia la gestió de l'executiu català amb una nota mitjana d'un 4,4 poc després de la sortida de Junts del Govern. "Trobem un canvi cap a millor en la valoració dels diferents governs, al voltant de mig punt, però és consistent en diferents indicadors", ha assenyalat el director del CEO, Jordi Muñoz, en roda de premsa.
L'enquesta també inclou la valoració dels diferents executius —municipal, Govern de la Generalitat, Comissió Europea i el govern espanyol, que suspèn amb un 4,5— i mostra com varien les valoracions per edat, gènere i simpatia de partit. A diferència de l'anterior enquesta, on només els simpatitzants d'Esquerra Republicana aprovaven la gestió del govern de Pere Aragonès, ara només són els simpatitzants del PP, Vox i Ciutadans els que el suspenen.
OPINIÓ
José Antich
Barcelona. Dimecres, 22 de novembre de 2023. 20:40
Actualitzat: Dimecres, 22 de novembre de 2023. 20:40
Temps de lectura: 2 minuts
Que el politiqueig espanyol de vol gal·linaci hagi arribat fins a Estrasburg i el Parlament Europeu hagi tingut un debat sobre la proposició de llei d'amnistia espanyola és una mala notícia. No ho és, òbviament, perquè un tema intern arribi a debatre's a Europa, una cosa que sempre és d'aplaudir; des de Catalunya, si alguna cosa hem criticat en el passat, és que no es debatés. Però és una notícia pèssima, perquè fa evident que la capacitat perquè es propaguin fake news avança amb molta més rapidesa del que costa que la veritat sigui l'eix vertebrador d'un debat.
El títol mateix de la sessió no respon a cap realitat: Amenaça a l'Estat de dret com a conseqüència d'un acord de govern a Espanya. Esclar que és un relat fals, però importa poc que sigui així. La potència de la dreta a Europa, amb grans grups parlamentaris a l'Eurocambra —a més del PP, els que engloben els diputats de Ciutadans i V🤢x— i a la Comissió Europea, on, per exemple, el comissari de Justícia,
23.11.2023 - 09:52
Actualització: 23.11.2023 - 11:26
El magistrat del Tribunal Constitucional (TC) i ex-ministre de Justícia del PSOE, Juan Carlos Campo, ha decidit d’abstenir-se en un recurs d’empara presentat per un particular sobre la futura llei d’amnistia per tal de salvaguardar la “imparcialitat” del TC, tot i que en els informes sobre els indults als presos polítics va explicitar que l’amnistia era inconstitucional.
Ho indiquen fonts del tribunal a Europa Press, que avancen que en la sessió plenària prevista per a avui es tractarà la qüestió. Cal recordar que en els informes dels indults, Campo va deixar escrit que, “a diferència de l’amnistia, clarament inconstitucional, que reclamen alguns sectors independentistes, l’indult no fa desaparèixer el delicte”.
Al marge, el Constitucional ha rebut un altre recurs d’empara
Després d'unes intenses negociacions, la llei d'amnistia finalment inclourà els casos de guerra judicial o 'lawfare'
 |
| Carles Puigdemont, Toni Comín, Míriam Nogueras, Jordi Turull i Laura Borràs al Parlament Europeu en el marc de les negociacions per a la investidura. Data de publicació: dimecres 08 de novembre del 2023, 14:50 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero |
OPINIÓ
 |
| Trobada Aragonès-Sánchez |
La Generalitat finalment podrà gestionar de forma directa i integral el deficitari servei de Rodalies, una reclama històrica que finalment s’ha complert després de setmanes de negociacions entre ERC i el PSOE, tot i semblar que no arribaria mai. Finalment, però, el matí d’aquest dijous, 2 de novembre, ERC i PSOE han tancat l’acord per al traspàs de Rodalies, segons ha pogut saber l’ACN.
El documentat pactat entre ERC i el PSOE es titula ‘Culminar el traspàs integral de Rodalies’, segons han explicat fonts dels republicans, i estipula que el traspàs integral del servei inclou vies, trens i recursos. Tanmateix,
POLITICA
 |
| La família reial espanyola durant l'entrega de premis de la Fundació Princesa de Girona / ACN |
31/10/2023 08:57
La princesa Elionor arriba a la majoria d’edat aquest dimarts amb la popularitat de la Corona en mínims històrics a Catalunya. La monarquia espanyola suspèn de manera estrepitosa entre els catalans, que mai han posat més d’un 3 sobre 10 a la família reial des que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va introduir la pregunta als seus sondejos el 2014. La mala nota que els catalans posen a la monarquia encara va baixar més després del referèndum de l’1-O del 2017 i del discurs de Felip VI després del 3-O. Des de llavors mai més s’ha recuperat, segons mostra l’històric d’enquestes que ha recollit l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
En els últims sis anys, la nota mitjana que els catalans posen a la Corona no ha superat mai el 2 sobre 10 i actualment es troba en un mínim històric d’1,7. L’hereva al tron espanyol jurarà la Constitució amb un 75% de catalans favorables a la república i amb un suspens transversal de la societat catalana, ja que els simpatitzants de tots els partits polítics amb representació parlamentària —i això inclou el PP, Vox i Cs— suspenen la Corona.
 |
| L'expresident Carles Puigdemont durant la seva intervenció a la Catalunya del Nord Data de publicació: dilluns 21 d’agost del 2023, 14:52 Localització: Sant Miquel de Cuixà Autor: Cedida a l'ACN per la UCE |
En mig de les negociacions entre els partits independentistes catalans i el PSOE i Sumar per a la investidura de Pedro Sánchez, el president a l’exili, Carles Puigdemont, ha recordat la declaració unilateral d’independència (DUI) que el Parlament de Catalunya va proclamar sis anys enrere.
Puigdemont recorda en el seu missatge que el Parlament de Catalunya és el representant legítim del poble català, i que aquesta legitimació, així com els resultats del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, són els que van permetre que la cambra catalana proclamés la independència de Catalunya, malgrat que s’hagués de suspendre menys d’un minut després per evitar la repressió de l’Estat espanyol.
“Durant sis anys l’hem preservat [la DUI] de la pulsió amnèsica o devaluadora d’alguns. L’hem reivindicat, l’hem traduït a 25 llengües i la mantenim viva per quan l’independentisme en el seu conjunt sàpiga aplegar-se en una única estratègia, superant temptacions partidistes. Enmig de les
LA VEU DE NACIÓ
per Oriol March, Barcelona | 24 d'octubre de 2023 a les 19:00 |
CULTURA - LLENGUA
El ministre espanyol José Manuel Albares va vendre com un triomf haver
començat el procés d'oficialització, però no hi ha cap data fixada
perquè s'aprovi (fotografia: EFE/EPA/Julien Warnand).
22.10.2023 - 21:40
Actualització: 23.10.2023 - 00:06
Representants dels governs dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea es reuniran demà a Luxemburg per assistir a una altra sessió del Consell d’Afers Generals amb l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec novament a l’ordre del dia. La qüestió ja es va tractar ara fa un mes, però abans de la reunió ja es veia clar que no tenia el suport unànime dels governs i es va retirar de la votació per estudiar-ho amb detall i donar respostes als dubtes dels altres executius. Tanmateix, si a l’ordre del dia de la reunió del setembre l’oficialitat apareixia amb la previsió de ser adoptada, a la de demà apareix simplement com a “informe d’evolució”. És a dir, els ministres intercanviaran impressions sobre els avenços fets durant aquest mes, però, si no hi ha cap sorpresa, tornaran a deixar per a més endavant la votació sobre l’oficialitat.
De fet, a la reunió preparatòria del Consell d’Afers Generals, el conegut com a COREPER II (Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea), es va passar de puntetes sobre aquesta qüestió. Fonts comunitàries apunten que si bé es va anunciar que en la reunió de demà s’exposaran oralment els avanços fets, no hi van dedicar gaire temps i cap dels delegats dels diferents països no hi van intervenir.
En la conferència per a detallar les condicions de Junts per a la investidura de Pedro Sánchez, Carles Puigdemont
 |
|
TRIBUNALS
 |
| La seu oficial del Tribunal de Comptes a Madrid/Quico Sallés |
OPINIÓ
OPINIÓ
Opinió - Editorial
 |
| Imatge d'una concentració en suport dels presoners polítics catalans l'any 2018. |
Vicent Partal
05.10.2023 - 21:40
Aquesta setmana hem publicat a VilaWeb uns quants articles d’opinió que m’agradaria remarcar i comentar avui, aprofitant el debat sobre l’amnistia. Crec que recapitular tot allò que s’hi exposa i sotmetre-ho al criteri dels subscriptors és necessari. Perquè el debat de l’amnistia va esdevenint particularment excitat i tens, amb poca tirada al matís.
Aquests dies hem vist que gent que en trauria profit, com és el cas de Roger Espanyol, la rebutjava en públic. Avui mateix entrevistem Dani Cornellà de la CUP, que també s’hi oposa. Hi ha gent que té por –i és una preocupació legítima– que l’amnistia siga una taula de salvació per a Espanya per les imminents sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans. I que creu, per tant, que políticament és un contrasentit. Hi ha qui, com Josep Costa, opina que Espanya no concedirà aquesta amnistia si no és en canvi de la promesa de renunciar a la independència. I, evidentment, les compensacions que ens diuen que la llei podria contenir –sobretot l’amnistia per als policies– fan alçar la cella al més tranquil dels humans.
Però, al costat de tot això, i sense negar-ho en cap moment, també aquesta setmana alguns dels opinants i entrevistats de VilaWeb han posat sobre la taula una altra cara del debat, una altra mirada sobre
