Junts completa un gir copernicà de quatre mesos que exaspera Esquerra. Per Josep Casulleras Nualart

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

Què passarà si ningú no es mou quan acabi la nova tramitació en comissió i la llei d'amnistia torni al ple del congrés espanyol?

 

 

 

 

 

 

Josep Casullera Nualart

30.01.2024 - 21:40

 

 

 

“N’esteu ben segurs que d’aquí a un mes no serà tot igual?”, demanava Pilar Vallugera, diputada d’ERC al congrés espanyol, als diputats de Junts que eren a punt de votar “no” a la llei d’amnistia. Ahir es va fer ben visible la línia de ruptura entre les dues forces independentistes a Madrid sobre els límits de la negociació amb el PSOE. Perquè després d’haver anat força de bracet aquests darrers mesos en la negociació per a millorar el text d’una llei que presentava unes grans vies d’aigua, en el moment decisiu les estratègies han tornat a diferir. El “no” de Junts a una amnistia que encara exclou els investigats per delictes de terrorisme i traïció fa que el text torni a la Comissió de Justícia del congrés i força els socialistes a continuar negociant durant dues setmanes abans no torni al ple per a ser votada de nou.

Junts completa d’aquesta manera un gran tomb de quatre mesos, del novembre ençà, quan el secretari general, Jordi Turull, afirmava que la proposició de llei entrada a registre al congrés estava bé i que no caldria fer-hi cap esmena, fins a la votació d’ahir, en què els set diputats del grup es van oposar a la llei després d’una fase llarga i feixuga de negociació d’esmenes que no ha estat satisfactòria. Amb aquesta decisió

García-Castellón, la nova estrella del PP contra l'amnistia

 

 

OPINIÓ

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 28 de gener de 2024. 21:16
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

La dreta no guanya les eleccions amb prou majoria per governar però sap com ningú preparar les manifestacions i encimbellar davant de l'opinió pública espanyola els seus nous referents. Fins ara, no li havia tocat a cap jutge ser el més victorejat en una manifestació. Però aquest diumenge, el PP d'Alberto Núñez Feijóo, però també de José María Aznar i d'Isabel Díaz Ayuso ha elevat el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón a les altures per provar d'acorralar el president a l'exili Carles Puigdemont en el sumari que té obert del cas Tsunami i en el qual l'inculpa de terrorisme juntament amb la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira.

Al voltant de 50.000 persones ha tret el PP aquest diumenge novament al carrer a Madrid contra la llei d'amnistia. Just en la setmana clau en què el Congrés ha d'aprovar la llei i que, després del moviment de García-Castellón la setmana passada, no sembla estar prou blindada. El debat, que és més polític que jurídic, és vell: tenint en compte que

Comunicat de l'Executiva Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència sobre l'acord JuntsXCat PSOE

 

 

Suposa una rendició en tota regla i la renúncia a la unilateralitat i al Primer d'Octubre.

 

 

 

Enllaç video : https://youtu.be/27-E_F5yVI8?si=lw44rFtseKBVmTIh

 

 

 

 

 

ENLLAÇ COMUNICAT :

https://twitter.com/solidaritatcat/status/1723810883158122535 

 

Oratòria dels polítics catalans

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si per conduir un camió de gran tonatge fan tota mena d’exàmens psicotècnics, potser que comencem a exigir a aquells que han de conduir una societat que passin alguna petita prova"

 

 

 

 

 

 

 Santiago Espot
30/10/2023 19:02 

 

 

 

Sovint, quan veig i escolto les dissertacions dels polítics catalans, no puc evitar recordar una llegendària conferència de Carles M. Espinalt que duia un títol suggerent: “El secret de l’eloqüència”. Pronunciada fa més de trenta anys, el seu contingut manté una vigència absoluta. Si en aquell moment denunciava la poca talla oratòria dels dirigents d’aleshores, no vull ni pensar què diria dels actuals. Tot parlant de com havia de ser un discurs, va citar la descripció que en feia Aristòtil: “el discurs ha de ser majestuós i commoure”. Afirmava que, després d’aquesta definició del geni grec, no calia dir res més. El filòsof havia sentenciat per a l’eternitat allò que era un veritable discurs. Us sona llunyà tot plegat?

El més normal, quan escolteu els parlaments que fan els diputats de la cambra catalana, és que penseu que potser Aristòtil no va existir mai. El to de “ses senyories” sempre és apagat i monòton, la passió inexistent i la gesticulació, la d’un ninot. Això pel que respecta a la qüestió formal. Si anem al contingut, res va més enllà de quatre consignes tronades i el relat oficial del partit. Cap idea o plantejament original. Mancats de qualsevol idealisme, les frases que pronuncien són embarbollades i

Ni govern ni democràcia

 

 

OPINIÓ

 

 

"El règim parlamentari vol que el govern sigui responsable davant del Parlament. Però aquest govern no només no és responsable davant de la cambra, sinó que és irresponsable"

 

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
26/10/2023 20:48 

 

 

 

 

 

Al mapa general de les democràcies parlamentàries del món, Catalunya ocupa un lloc únic, excepcional, gairebé miraculós, el d’un govern parlamentari sense suport parlamentari. Hi ha gent que ho jutja kafkià, com un Gregori Samsa de la democràcia i una altra ho troba surrealista, com una pipa de Magritte.

El govern governa contra la voluntat del Parlament implementant mesures com l’Acord de claredat que el legislatiu ha rebutjat per 61 vots contra 41. I fins i tot ho presenta al senat espanyol com si tingués el suport de tota Catalunya o com si el president la representés. No diu que governa per a tots els catalans, amb 33 diputats, el 14% de la càmera? Amb vint diputats, és capaç de governar per a tot Europa. I, amb deu o menys, per al món sencer.

 

El govern incompleix les promeses electorals, no només les ideològiques i polítiques, que les

ERC i JxCat li fan la feina a Pedro Sánchez

 

 

TRIBUNA

 

 

 

ERC i JxCat li fan la feina a Pedro Sánchez R. BUCH.

 

 

 

 

Josep Gisbert - Periodista

 

 

 

Si ERC i JxCat són conscients de l’abast real que tindran els acords amb el PSOE per fer efectiva una nova investidura de Pedro Sánchez com a president del govern d’Espanya, de cara a la galeria fan veure que no. És inqüestionable que una amnistia hauria de beneficiar tots els encausats arran del procés sobiranista, des de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras fins a l’últim activista anònim, passant pels membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR). I ho és també que la demanda d’un referèndum d’autodeterminació acordat i vinculant no passarà d’això, d’una petició per fer bullir l’olla i prou. A qui beneficien, doncs, els acords a què puguin arribar el PSOE i JxCat i ERC? I a qui perjudiquen?

Malgrat la irada reacció de la caverna espanyola, les proclames guerracivilistes del PP a mans de José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso i idèntiques a les de Vox, la revolta de la vella guàrdia “en vies d’extinció” del PSOE personificada en Felipe González i Alfonso Guerra, la disconformitat de jutges i fiscals, la suposada amenaça d’alçament de la Guàrdia Civil o la pretesa negativa del rei espanyol a signar una llei d’amnistia, la realitat és

Editorial Vicent Partal : El perfeccionisme i aquesta crítica que en fa Puigdemont

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Trobar el camí recte entre l’estètica i el fonament, entre l’avanç concret que pot solidificar la posició i el retrocés que dissol tot allò que s’ha guanyat amb el Primer d’Octubre no serà fàcil enmig de la pressió negociadora de Madrid

 

 

 

 

Vicent Partal

 

01.10.2023 - 21:40

Actualització: 01.10.2023 - 21:59

 

 

 

Winston Churchill era un home obsedit pel perfeccionisme. En els seus fabulosos llibres sobre la Segona Guerra Mundial, aquest tema hi surt recurrentment. Ell no hi creia, pensava que l’obsessió per la perfecció feia mal en el dia a dia, una teoria que va consagrar públicament amb aquella frase famosa que fa: “La màxima que diu que res no preval excepte la perfecció l’hauríem d’escriure lletrejant la paraula ‘pa-rà-li-si’…”

En relació amb això, ahir el president Puigdemont em va sorprendre molt quan va parlar justament del perfeccionisme, durant el seu discurs en l’acte de commemoració del Primer d’Octubre. I en féu una crítica oberta.

És evident que ahir no tenia un paper fàcil. Ara mateix porta dos barrets al cap, el del Consell de la República i el de Junts, cosa que sembla poc compatible. I barrejar-los com esperava molta gent