Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #AixequeuLaDUISuspesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #AixequeuLaDUISuspesa. Mostrar tots els missatges

dijous, 8 d’agost del 2024

Sílvia Orriols intervé en el ple d’investidura d’Illa: “La història de Catalunya no l’escriuen els vencedors, l’escriuen els catalans”

 

 

Critica el "processisme" i la "rendició" d'ERC i Junts mentre assenyala "l'espanyolisme confés" de Salvador Illa i el PSC actual

 

La líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, en la seva primera intervenció al ple. Data de publicació: dimecres 26 de juny del 2024, 11:35 Localització: Barcelona Autor: Mariona Puig

 

 

 

Redacció

Dijous-8-08-2024


La formació independentista Aliança Catalana, que va irrompre al Parlament les darreres eleccions amb dos diputats, ha dut a terme l’última intervenció del debat d’investidura de Salvador Illa. La líder de la formació i alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha començat el seu discurs fent referència a les derrotes històriques dels catalans però amb un potent missatge: “La història de Catalunya no l’escriuen els vencedors, l’escriuen els catalans”.

 

Investir un espanyolista és immoral, però legítim“, ha exposat la líder d’AC, que no ha deixat de carregar contra ERC, Junts i la resta de partits espanyolistes que conformen l’hemicicle català. Orriols no ha deixat passar l’ocasió per a criticar el “processisme” i la “rendició” dels partits independentistes davant l’Estat espanyol, així com per assenyalar

Els Mossos identifiquen els acompanyants de Puigdemont: Turull, tres mossos i un bomber

 

 

La policia avisa Jordi Turull que és investigat policialment i el citarà per declarar

 

 

El secretari general de Junts, Jordi Turull, durant l'acte d'Argelers d'aquest dilluns / Nico Tomás / ACN

 


Quico Sallés

08-08-2024

 


Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació contra el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, per compartir el vehicle amb què s’ha escapolit el president Carles Puigdemont aquest matí. A més, han ordenat també investigar dos mossos més, a més del detingut aquest migdia, i un bomber que també l’acompanyava al cotxe. De fet, tots han estat identificats per la policia de la Generalitat com a col·laboradors de la marxa del president un cop ha acabat l’acte d’arribada al passeig Lluís Companys. 

 

 

Carles Puigdemont i Jordi Turull, en l’arribada a Barcelona/Quico Sallés


Tot i que en un principi s’havia difós una ordre de detenció del líder de Junts, Mossos insisteix que no hi ha cap ordre de detenció, sinó que el citaran a declarar pels fets d’aquest matí. De fet, des d’Interior asseguren que si el secretari general de Junts no respon a la citació, tramitaran la petició al jutge per tal que sigui citat a declarar. L’encarregada d’instruir la investigació és la Comissaria General d’Informació que, de moment, hi veu possibles responsabilitats penals dels que han col·laborat en la maniobra de marxa de Puigdemont. Val a dir que els preparatius d’una virtual detenció anaven a càrrec d’aquesta unitat especialitzada i amb monitoratge directa de la Prefectura. 

 

Una detenció segura

Els Mossos cerquen Puigdemont a la desesperada: tanquen Barcelona com el 17-A per mirar de detenir-lo

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

 

 

Col·lapse a les vies de sortida de la ciutat, tancades per la inspecció cotxe per cotxe a la recerca del president

 

 

[EN DIRECTE] Puigdemont parla davant milers de persones a Barcelona, desapareix i esquiva el dispositiu per a detenir-lo 

 

 

 

Un dels controls dels Mossos a l'autopista AP-8 (fotografia: ACN / Gerard Vilà).



Pol Baraza Curtichs

Dijous-7-08-2024 Actualització: 08.08.2024 - 11:46

 

 

Els Mossos d’Esquadra han engegat un operatiu extraordinari anomenat “Gàbia” amb un objectiu clar: detenir el president Carles Puigdemont. La policia catalana ha desplegat tot de recursos a tota Barcelona i els voltants i ha tallat algunes carreteres per a localitzar el vehicle en què, presumptament, hauria marxat el president.

Les sortides de Barcelona estan col·lapsades. Ara per ara, hi ha controls a la AP-7, a la C-31 i a la B-23, on hi ha llargs quilòmetres. Els Mossos també fan controls a la Jonquera i al Pertús, a la N-II, cosa que causa llargues cues. Els agents inspeccionen els vehicles: miren l’interior dels automòbils i fins i tot obren algun maleter.

L’operació Gàbia se centra en Barcelona, però hi ha molts més controls, com ara a l’entrada de

VIDEO | Els Mossos llencen gas pebre contra els manifestants independentistes a les portes del Parlament

 

 

La policia catalana carrega contra els manifestants independentistes que defensaven l'arribada de Puigdemont

 

 

Manifestants intenten escapar del gas dispersats per la policia Data de publicació: dijous 08 d’agost del 2024, 10:30 Localització: Barcelona Autor: Blanca Blay

 


Maria Garcia

Dijous-7-08-2024

 



Moments de tensió durant la concentració per a rebre el 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el seu esperat retorn a Catalunya després de gairebé set anys a l’exili fugint de la persecució política que l’Estat espanyol du a terme a través dels tribunals. Els milers de manifestants s’han concentrat a la principal entrada del parc de la Ciutadella i del Parlament de Catalunya, totalment blindat pels Mossos d’Esquadra, i han aconseguit trencar el cordó policial. Després d’això, la policia catalana ha respost llençant gas pebre contra els manifestants, tal com es pot veure al vídeo publicat a Twitter per un dels presents a la concentració. La policia catalana, a més d’haver llençat gas pebre, ha carregat amb les porres contra els manifestants per tal de dissoldre’ls. 


 

Un nombrós grup de manifestants s’ha concentrat davant d’una de les portes d’accés al parc al carrer Pujades, on ha arribat a tombar les tanques. Uns quants dels manifestants han pogut entrar uns pocs metres dins del parc, moment en el qual els agents han llençat gas pebre per dispersar-los i fer-los tornar a sortir de la Ciutadella. L’Agència Catalana de Notícies (ACN) ha captat a través de les càmeres els

VIDEO | El Passeig Lluís Companys, ple de gom a gom per a rebre Puigdemont i impedir-ne la detenció

 

 

Puigdemont publica una piulada en la qual sembla confirmar que ja és a Barcelona, concretament a l'Arc de Triomf

 

 

Desenes de persones amb màscares de Carles Puigdemont a l'acte per rebre'l al Passeig Lluís Companys de Barcelona Data de publicació: dijous 08 d’agost del 2024, 08:37 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs

 


Marta Garcia

Dijous 7-08-2024


El Passeig Lluís Companys, a tocar del Parlament de Catalunya i del Parc de la Ciutadella, tots dos completament blindats pel dispositiu de seguretat dels Mossos d’Esquadra, està ple de gom a gom des de primera hora del matí. Centenars de persones s’acumulen al passeig i a l’Arc de Triomf per a rebre institucionalment el 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que torna a Catalunya després de gairebé set anys d’exili amb l’ordre de detenció de la injustícia espanyola encara activa, ja que el Suprem, en el que és un clar acte de prevaricació, rebutja aplicar-li la llei d’amnistia.

El mateix Carles Puigdemont, l’entorn del qual s’ha mantingut completament hermètic per tal de mantenir el secretisme del seu viatge de retorn des de l’exili, ha publicat una piulada a Twitter escassos minuts enrere en el qual confirma que

VIDEO | Puigdemont trepitja Catalunya: entrada triomfal del 130è president perseguit per la injustícia espanyola

 

 

El president exiliat, durant el seu parlament davant de més de 16.000 persones: "No serà mai un delicte fer un referèndum ni obeir el mandat del Parlament. D’aquella victòria, en va sorgir una repressió ferotge"

 

 

L'expresident Carles Puigdemont en la seva reaparició a Catalunya Data de publicació: dijous 08 d’agost del 2024, 09:17 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs

 


Marta García

07-08-2024

 



El 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, finalment trepitja Catalunya després de gairebé set anys a l’exili. Puigdemont ha arribat al Passeig Lluís Companys des del carrer Trafalgar, i ha estat rebut amb crits de “Preisdent” i d'”Independència” per centenars de persones que des de primera hora s’han concentrat a Arc de Triomf per tal de donar la benvinguda a casa al president i impedir-ne la detenció. L’amenaça de la detenció, més present i real que mai, no ha impedit que el president exiliat hagi pogut pronunciar un breu discurs en el qual ha denunciat la repressió judicial de l’Estat espanyol i la política bruta dels partits espanyols; a la vegada, ha reivindicat el dret dels catalans i catalanes a decidir el futur del seu país lliurement.

El president ha conclòs el seu discurs, de menys de cinc minuts de duració, amb un fort crit: “Visca Catalunya lliure!”, ha exclamat Puigdemont visiblement nerviós i emocionat, després de quasi set anys a l’exili arran de la seva destitució com a president per l’aplicació de l’article 155 a mans del PP i el PSOE, així com els diputats del PSC. Després del discurs, Puigdemont ha emprès a peu el camí de pocs metres fins al Parlament de Catalunya, totalment blindat pels Mossos d’Esquadra, que tot fa pensar que seran el braç executor de l’ordre de detenció dictada pel Tribunal Suprem.

Els milers de persones que s’han congregat al Passeig Lluís Companys acompanyen Puigdemont fins a les portes del Parlament, evitant així la immediata detenció del president.

dimarts, 2 de juliol del 2024

Maragall manifesta “malestar profund” pels cartells sobre l’Alzheimer i apunta a l’exdirector de comunicació Tolo Moya


 

 


 

 

Agències

Dimarts, 2 de juliol de 2024

 

 

ACN Barcelona – L’excandidat d’ERC a Barcelona Ernest Maragall ha explicat que va sentir “astorament i malestar profund” quan va saber que els autors dels polèmics cartells sobre l’Alzheimer estaven contractades “des d’algun àmbit de responsabilitat interna” del partit. 

En una carta que ha fet pública a través de la xarxa X, Maragall afegeix que ben aviat va quedar clar que l’aleshores director de comunicació d’ERC, Tolo Moya, era la persona que “n’havia tingut responsabilitat des del punt de vista orgànic”. Segons relata, el mateix Moya li va presentar les seves excuses formals per “manca de control suficient”. 

Tot i els fets, l’excandidat defensa la “indubtable honestedat” del conjunt de l’organització.  

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/minut-a-minut/maragall-manifesta-malestar-profund-pels-cartells-sobre-lalzheimer-i-apunta-a-lexdirector-de-comunicacio-tolo-moya/


dilluns, 1 de juliol del 2024

Esquerra, rere els cartells difamatoris contra Ernest Maragall a les eleccions municipals de 2023

 

 

ER

 

Una investigació del diari Ara revela que els cartells van ser encarregats i pagats per ERC i a l'esquena de Maragall 

 

Guillem RS
Barcelona. Dilluns, 1 de juliol de 2024. 10:41
Actualitzat: Dilluns, 1 de juliol de 2024. 12:40
Temps de lectura: 3 minuts  

 


 

 

 

Els tres joves que van penjar els cartells de la campanya "Fora l'Alzheimer de Barcelona" contra Ernest Maragall abans de les eleccions municipals de 2023, i que ElNacional.cat va poder identificar, no actuaven sols. Era un secret a veus, però ningú ho va voler confirmar fins ara, que el diari Ara, en una investigació que ha durat diversos mesos, ha pogut confirmar que qui els va encarregar la feina va ser el mateix partit on està afiliat Maragall i pel qual es presentava a les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona, Esquerra Republicana de Catalunya.

 

Cartells Maragall (1)
Els tres homes identificats pels Mossos per penjar els cartells contra Ernest Maragall / Cedida

 

 

 

Segons aquesta investigació que ha fet el diari de Barcelona, els cartells que difamaven Maragall, barrejant la malaltia que pateix l'expresident Pasqual Maragall, germà de l'Ernest, es van coordinar des de Calàbria, la seu d'Esquerra, i es va gestionar a través d'un dels 150 militants que el partit té a la comarca de l'Anoia, que va ser l'encarregat de reclutar els tres joves que van ser enxampats pels Mossos. Van ser investigats i cridats a declarar en una investigació que va portar a terme la Comissaria General d'Informació, però no van dir qui els havia contractat per baixar d'Igualada a Barcelona per penjar aquests cartells de mal gust. Els cartells es van penjar davant d'algunes seus del partit i després es va activar una campanya de victimització per treure profit d'aquest atac de falsa bandera. ElNacional.cat va poder tenir accés a les imatges dels tres joves de l'Anoia que van penjar els cartells i ara s'han confirmat totes les sospites.

Van cobrar per penjar els cartells

dimecres, 26 de juny del 2024

L’extrema dreta judicial seguirà controlant el CGPJ, la dona de Llarena i una talibana ultra de la Universitat de Barcelona entre els elegits

 

 

El PSOE i el PP tanquen un acord per renovar el CGPJ i reformar la llei sobre el poder judicial per tal de no canviar res

 


 


Redacció

Dimarts 26 de juny 2024



El PSOE i el PP han tancat un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial, reformar la llei sobre el poder judicial i el ministeri fiscal, així com per nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional. El pacte posa fi a més de cinc anys de controvèrsia per l’elecció de la cúpula judicial a Espanya. El ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, i el cap negociador dels populars, Esteban González Pons, s’han reunit aquesta tarda a Brussel·les i, posteriorment, han ratificat el pacte en una cerimònia de firma amb la vicepresidenta de Valors i Transparència de la Comissió Europea, Vera Jourová, que ha fet de mediadora en l’últim tram de negociació.

En una roda de premsa per separat, però conjunta amb Jourová, Bolaños i Pons han defensat l’acord, que veuen positiu per al sistema judicial espanyol. Segons un comunicat de PP i PSOE, el pacte inclou una “immediata renovació” del CGPJ, la presentació d’una proposició de llei orgànica que “reforçarà la independència del poder judicial” i el nomenament de José María Macías Castaño com nou magistrat del Tribunal Constitucional. Macías Castaño és actualment un vocal conservador del CGPJ, que passarà al TC.

 

Reforma del la llei del CGPJ i de la fiscalia

divendres, 21 de juny del 2024

Òmnium, Irídia i l’ANC demanen que no s’amnistiï els ‘piolins’ de l’1-O

 

 

Reacció a la decisió de la fiscalia, que ha demanat l'amnistia en considerar que van ser delictes lleus

 

 

Càrregues policials contra els manifestants

 


Ivet Nuñez

21/06/2024



Òmnium Cultural, Irídia i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han presentat un escrit al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona per exigir la no aplicació de l’amnistia als 46 policies nacionals que van agredir votants durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. La fiscalia, al contrari, ha demanat l’amnistia amb l’argument que l’actuació dels agents per impedir el referèndum com a molt suposaria delictes de lesions, lesions lleus o maltractament d’obra lleu. Les acusacions, en canvi, consideren que les càrregues van suposar un delicte contra la integritat moral, tot i que la fiscalia ho descarta i considera que no van ser prou greus per a no ser amnistiats.

Les entitats sobiranistes consideren que la llei d’amnistia no ha de beneficiar “els responsables de la brutalitat policial” de l’1-O i assenyalen que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Així, argumenten que els actes que se’ls imputen han de quedar exempts de l’amnistia perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH. L’article 2 de la llei d’amnistia, consideren, els exclou. 

Les organitzacions personades, que asseguren no estar sorpreses per la decisió de la fiscalia, contradiuen els arguments presentats pel ministeri públic, que aquest dijous es va posicionar a favor de l’aplicació de l’amnistia. A més, al·leguen que els fets no poden incloure’s en l’àmbit d’aplicació de l’article 1 de la llei, ja que aquestes actuacions policials no anaven dirigides a impedir delictes ni infraccions administratives.

Anuncien que plantaran batalla judicial en cas que se’ls apliqui l’amnistia

dimecres, 19 de juny del 2024

La fiscalia del Suprem espanyol demana l’amnistia de tots els represaliats per l’1-O i el Tsunami

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

En la causa de l'1-O, la fiscalia demana a Llarena que aixequi les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín i Marta Rovira.

 

 

Puigdemont diu a Llarena que ha d’aixecar “inevitablement” l’ordre de detenció per l’amnistia 

 

 


 

 

 REDACCIÓ

19.06.2024 - 14:07

Actualització: 19.06.2024 - 14:36

 

 

La fiscalia del Tribunal Suprem espanyol ha demanat d’aplicar la llei d’amnistia a tots els represaliats per l’1-O i el Tsunami Democràtic. D’aquesta manera, el ministeri públic, per ordre del fiscal general de l’estat, enterra de manera definitiva la guerra interna instigada pels fiscals del procés, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Javier Moreno. En la causa de l’1-O, la fiscalia reclama al jutge Pablo Llarena que aixequi les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín i Marta Rovira.

En el seu informe, Ángeles Sánchez Conde i Joaquín Sánchez-Covisa defensen que el delicte de malversació és amnistiable perquè no hi ha cap “afectació directa o indirecta als interessos financers de la Unió Europea”, que és una de les exclusions que contempla la llei, concretament l’article 2e. Així mateix, detallen que no hi ha hagut enriquiment personal dels represaliats.

Per als fiscals “és lògic concloure” que s’ha d’amnistiar la malversació “sempre que el responsable del

Divisió entre les bases republicanes: gran part del Govern i de l’executiva d’ERC es posiciona contra Junqueras

 

 

No hi ha res clar: Rovira té majoria a l'estructura de l'organització, però que l'expresident d'ERC es pot imposar entre les bases

 

 


 


Agències

El Govern aprova els nous estatuts del Diplocat i el canvi de nom a Catalunya Internacional

 

 


 per David Folch

19 de Juny 2024



l Govern ha aprovat la modificació dels estatuts del Diplocat i la seva denominació, que passa a ser Catalunya Internacional. L’acord del Consell de Govern ha donat, així, llum verda a la proposta del ple del Diplocat del passat 6 de juny.

Els nous estatuts i el nou nom permeten al consorci publicoprivat reforçar el consens a favor de la voluntat i les capacitats d’internacionalització de Catalunya, després d’anys d’esforç i treball per revertir els efectes de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola contra la Generalitat de Catalunya, que va intentar desmantellar la institució i va provocar, entre d’altres, l’acomiadament dels professionals que treballaven al Diplocat.

El Diplocat està integrat per 38 entitats, entre les quals hi ha les principals institucions públiques i

dilluns, 17 de juny del 2024

No som “terra d’acollida”

 

 

OPINIÓ

 

Felix Rebassa

15 - 06 - 2024

Abans de res, vull dir que aquest article és deutor d’un altre article, del qual en recomano la lectura. Es tracta de El mite de la terra de pas, de Jordi Homs, publicat a la revista Esperit. Sense aquest primer article el meu segurament no hagués existit.

Fa dècades que se’ns va imposar el mantra de “Catalunya, terra de pas” o “Catalunya, terra d’acollida”, segons el qual la nostra nació, històricament, ha estat un indret en el qual s’hi ha establert molta gent d’arreu. Segons aquest mantra això és així i ho és en molta més proporció que en els altres països, fins al punt que ser “terra d’acollida” defineix la identitat mateixa de Catalunya.

El “Catalunya, terra d’acollida” es va anar introduint a Catalunya durant la dècada de 1960, en plena immigració castellana massiva propiciada pel govern espanyol de Franco. L’obra de Paco Candel Els altres catalans (1964) i l’acció de l’aleshores clandestí PSUC, tot plegat en el marc de la ideologia del maig del 68, van donar cobertura a aquesta idea. Durant la dècada de 1980 Jordi Pujol la va fer seva amb la mítica i desafortunada frase “És català qui viu i treballa a Catalunya” i amb el “Som 6 milions”.

D’aleshores ençà l’esquerreta cumbaià de pa sucat amb oli que tenim al nostre país ha fet seva aquesta idea. Segons aquesta gent es veu que els catalans fa molt temps, fa dècades, fa segles, que som una mena de

Ignacio Garriga va carregar despeses personals de més de 39.000 euros al compte de V🤢x del Parlament

 

Redacció

Dilluns 17 de Juny 2024

 

 

 


 


Ignacio Garriga, el líder del grup parlamentari de V🤢x, l’extrema dreta espanyola que malauradament té representació al Parlament de Catalunya, ha aprofitat per carregar despeses personals al compte que la formació ultradretana té a la cambra catalana, segons ha avançat ‘El Confidencial’ i ha pogut comprovar l’ACN. L’informe al qual han accedit als mitjans l’ha elaborat l’Oficina Antifrau, després que una exdiputada de Vox denunciés Garriga assegurant que facturava despeses personals a càrrec del grup parlamentari.

L’Oficina Antifrau ha descobert que l’ultradretà Ignacio Garriga hauria carregat despeses personals que sumen més de 30.000 euros, entre les quals hi ha la quota de l’AMPA dels seus fills, serveis de

Puigdemont acusa Le Pen d'actuar com a "titella dels franquistes de V🤢x"

 

 

POLÍTICA

 

El president defensa que té "llibertat de moviments" i assegura que continuarà anant a la Catalunya Nord

 

 

ACN

 

 

El candidat de Junts+, Carles Puigdemont, durant la seva compareixença, el 12 de maig del 2024 Autor/a: Gemma Tubert

 

 

L'expresident i candidat de Junts+ el 12-M, Carles Puigdemont, ha replicat aquest migdia a la líder del partit d'ultradreta francès Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, que ha amenaçat d'expulsar-lo de França, per les seves estades a la Catalunya Nord, si guanya les eleccions legislatives. "M'ha ensopegat justament a París. No només hi penso tornar sinó que plantaré cara a tots els intents d'aplicar lleis franquistes que impedeixen la llibertat de moviments als ciutadans europeus", ha dit en un missatge a la xarxa social X. Puigdemont ha acusat Le Pen d'actuar com a "titella dels franquistes de V🤢x".

 

 

 

 

Preguntada per Puigdemont en una entrevista a 'El Periódico' aquest dilluns, Le Pen ha lamentat que França "serveixi de lloc de referència per als criminals" i ha promès ser "implacable amb tots aquells que ataquin les institucions legítimes del seu país, especialment si són de països amics i socis".A l'espera de la decisió del Tribunal Suprem sobre l'aplicació de l'amnistia, Puigdemont té una ordre de detenció a l'estat espanyol, però no té cap ordre de detenció europea ni internacional, ja que el jutge instructor Pablo Llarena no ha decidit encara reactivar-les.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/64606/puigdemont-acusa-le-pen-dactuar-com-titella-dels-franquistes-vox 


El PSOE desinfla la idea del finançament singular i s’oposa a un “concert” català

 

 

FINANÇAMENT AUTONÒMIC

 

 

El PSOE admet que Catalunya mereix singularitats perquè té més competències, però s’oposa a un “concert” català 

 

Abel Degà
Foto: Europa Press
Madrid. Dilluns, 17 de juny de 2024. 13:45
Actualitzat: Dilluns, 17 de juny de 2024. 14:53
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 




On no és el PSOE és en el concert”, ha etzibat aquest dilluns la portaveu del partit, Esther Peña. Gairebé totes les preguntes que se li han fet a la socialista a l’habitual roda de premsa d’aquest dilluns han girat al voltant del sistema de finançament singular per a Catalunya, l’endemà que es publiqués una entrevista en la qual Pedro Sánchez reconeixia que es pot treballar en aquesta qüestió de manera paral·lela a un acord multilateral amb la resta de comunitats autònomes. De fet, en la seva compareixença ha reiterat que tots els territoris de l’estat espanyol tenen les seves pròpies singularitats. Sí que la portaveu del PSOE ha donat una pista sobre quina és la idea que passa pel cap del president del govern espanyol: “És innegable que qui tingui més transferències tingui més mitjans econòmics”. Fonts de la direcció del partit, sense entrar en concrecions, recorden que Catalunya té transferides les competències policials i d’institucions penitenciàries. Però en cap cas s’estaria parlant que la Generalitat passés a partir d’ara a recaptar i gestionar els seus propis diners, com sí que passa a Euskadi.

 

Link video : https://www.elnacional.cat/ 

 

Així, Peña ha reiterat en aquesta roda de premsa que el PSOE va presentar-se als comicis generals del 23-J amb “la promesa electoral de reformar el sistema de finançament per a totes les comunitats autònomes” i “és compatible fer-ho en el pla multilateral i alhora articular un sistema de finançament singular per a un territori com Catalunya”. Així, la portaveu socialista segella la idea que

dilluns, 10 de juny del 2024

Rull, escollit president del Parlament amb el suport de Junts, ERC i la CUP

 

 

CATALUNYA

 

El diputat de Junts ha rebut 59 vots per davant dels 42 de la diputada socialista Sílvia Paneque

 

Redacció

 

 

El diputat de Junts Josep Rull ha estat escollit president del Parlament en segona votació després de rebre els vots del seu partit, d’ERC i la CUP. En total, 59 vots a favor per davant dels 42 que ha rebut la diputada del PSC Sílvia Paneque. Així doncs, la mesa d’edat ha comptabilitzat el vot dels diputats de Junts Carles Puigdemont i Lluís Puig tot i que el Tribunal Constitucional (TC) hagi tombat el vot delegat i el vot telemàtic que Puig exercia en l’anterior legislatura. Per la seva banda, els comuns han votat en blanc i no s’han decantat per cap de les dues opcions. D’aquesta manera, han tancat la porta a la possibilitat que el PPC donés els seus vots a la candidata socialista.

Les votacions s’han fet mitjançant paperetes que els diputats han dipositat en una urna. I el diputat de Junts Albert Batet ha estat l’encarregat d’introduir a la urna les paperetes de part de Puigdemont i de Puig. Tant el PPC com Vox han anunciat que presentaran un recurs d’empara al TC contra la decisió d’acceptar la delegació de vot dels dos diputats de Junts exiliats.

En la primera ronda de votacions, cap dels candidats a la presidència del Parlament ha obtingut la majoria absoluta necessària dels 68 vots. Rull ha rebut els 35 de Junts; Panque els 42 del PSC; ERC i la CUP han votat en blanc; els 15 diputats del PPC han votat pel seu diputat Pere Lluís Huguet; els 11 diputats de Vox han apostat la seva diputada María Elisa García Fuster; i els 6 diputats dels comuns han votat la seva diputada Susanna Segovia. Els dos diputats d’Aliança Catalana han fet vot nul ja que han escrit la paraula “estat català” a la papereta.

Els republicans han votat en blanc en la primera volta, segons fonts del partit, per evitar sumes en la segona votació que intentessin evitar la presidència de Rull, tal com havien pactat amb Junts.

En canvi, en la segona ronda de votacions els diputats només han pogut escollir entre els dos candidats més votats en la primera: Josep Rull i Sílvia Paneque. 32 diputats han votat en blanc i els dos d’Aliança Catalana han tornat a emetre vot nul.

Les primeres decisions de Rull

Junqueras deixa la presidència d’ERC aquest dilluns però es veu amb força per presentar-se a la reelecció al novembre

 

 

Aspira a ser cap de llista gràcies a l'amnistia, mentre Rovira agafa les regnes d'Esquerra per pilotar les negociacions  



Oriol Junqueras intervenint a l'acte d'ERC al Palau de Congressos de Barcelona Data de publicació: dijous 09 de maig del 2024, 20:25 Localització: Barcelona Autor: Àlex Recolons



Agències

Els partits processistes perden el 60% de la seva representació a l’Eurocambra

 

 

NACIONAL

 

09/06/2024

 

 



 

 

Amb pràcticament el 100% del vot escrutat al conjunt de l’Estat, la suma de Junts i ERC perd tres eurodiputats respecte dels cinc assolits l’any 2019, així com més de 930.000 votants.

Si bé la candidatura Ara Repúbliques, dins la qual es presentava ERC, ha obtingut 3 escons, Diana Riba serà l’única membre del partit d’Oriol Junqueras que s’asseurà al Parlament Europeu.

Els darrers cinc anys,