L’ANC de Sabadell, Sílvia Orriols i la censura

 

 

OPINIÓ

 

 

"I és aquí on som ara: pentinant la gata en comptes de parlar de com materialitzaran la llibertat de Catalunya els partits independentistes"

 

 

 

 

VICTOR ALEXANDRE

16/04/2024 21:12

 

 

 

 

Déu n’hi do, el rebombori que ha generat el cicle de conferències de l’ANC de Sabadell per tal de conèixer, un per un (Junts, ERC, CUP, Alhora i Aliança Catalana), el projecte independentista dels cinc partits que, definint-se com a tals, es presenten a les eleccions del 12 de maig. Tot comença amb el comunicat d’ERC dient que es retirarà si també hi participa Aliança Catalana, el partit de Sílvia Orriols. I tot seguit s’hi afegeix la CUP. Davant d’això, el secretariat de Sabadell sotmet a votació la decisió de mantenir el cicle o suspendre’l i es conclou per unanimitat que cal mantenir-lo. A partir d’aquí, els mitjans de comunicació s’hi interessen, la cosa agafa volada, es produeix un creuament de desqualificacions i es crea un gran rebombori. I és aquí on som ara: pentinant la gata en comptes de parlar de com materialitzaran la llibertat de Catalunya els partits independentistes. Els militars en saben molt, d’això. En diuen ‘maniobres de distracció’.

Si el lector em permet, voldria fer dues consideracions. Una, sobre la maniobra de distracció; l’altra, sobre els valors democràtics. En el primer cas, hem de tenir present que el retorn del president Puigdemont ha tornat a posar en primer pla el tema de la independència, cosa altament enutjosa per a aquells que, dient-se independentistes, no sols no tenen cap intenció de fer-la realitat sinó que s’han mostrat absolutament submisos davant el govern espanyol. Esquerra, concretament, se sent molt còmoda allà on pot desviar l’atenció amb qüestions autonomistes, però en un marc centrat exclusivament en la independència adopta la vella divisa del doctor Soler en les seves sessions de psicopatologia conjugal: «Quan la dona et diu “hem de parlar”, el millor que pots fer és no ser-hi».
Som, per tant, davant d’u

La contradicció del president Puigdemont Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Una part del possible electorat de Puigdemont no crec que se senta còmoda amb la configuració d'unes llistes tant de Junts. Però caldrà veure què passa en la campanya, perquè la seua figura, per als espanyols, encarna la confrontació.

 

 

 

Carles Puigdemont durant la presentació de les llistes aquest dissabte a Elna (Fotografia d'Albert Salamé)

 

 

 

Vicent Partal

07.04.2024 - 21:40 Actualització: 08.04.2024 - 07:35

@vpartal

 

 

 

La qüestió central d’aquestes eleccions és Carles Puigdemont. O, per dir-ho d’una manera més precisa, el 130è president de la Generalitat i la seua peripècia institucional i vital, personal, després de la proclamació de la independència. És lògic que tots els altres candidats vulguen evitar que això siga així, però tots ho sabem, que aquest és el principal element. No són unes eleccions normals, regulars, com qualssevol altres. I per això mateix, i en justa correspondència, els passos del candidat Puigdemont s’han de sotmetre a un escrutini especial.

Durant els anys d’exili, aquest període que ara sembla a punt d’acabar, Puigdemont ha tingut de manera simultània dos instruments polítics actius: el seu partit, Junts, i el govern legítim de Catalunya, encarnat finalment en el Consell per la República. Eren eines diferents; diferents en la intenció i en la forma, diferents en estructura i en ambició, però també diferents ideològicament, conceptualment si ho voleu dir així. I no sempre compatibles.

Al final, l’un i l’altre representaven dues possibilitats, dues encarnacions diferents de la mateixa causa. Junts és el partit polític que sempre

Política nacional amb els advocats independents Lluís Gibert i Josep Rosell.Política nacional: Llei d'amnistia i eleccions autonòmiques.

 

 

Política nacional amb els advocats independents Lluís Gibert i Josep Rosell.

La conversa a fons sobre l'amnistia i les eleccions catalanes del 12M de 2024 que no veureu mai a la TV3 de Vichy.

 

 

 

 

 ENLLAÇ VIDEO ENTREVISTA :

https://youtu.be/8pyGZYEVesY?si=MN79uokG_9pKrDeO

 

L’hora de donar les gràcies a la justícia europea . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Avui és el dia en què cal recordar que durant aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu

 

 

 

 

 

Vicent Partal

07.03.2024 - 21:40

 

 

 

Amb l’aprovació ja segura de la llei de l’amnistia es tanca un període de repressió duríssim contra l’independentisme català. No és cap garantia que no se n’obri un altre immediatament, però, tal com ha acabat la cosa, Espanya s’enduu una derrota molt contundent, amb implicacions futures.

Com deia a l’editorial d’ahir, aquesta amnistia és circumstancial i pot passar perfectament que Espanya torne a la violència quan la proclamació de la independència es torne a posar seriosament sobre la taula. Però en la batalla lliurada d’ençà del 28 d’octubre de 2017 ja hi ha unes claus que hem comprovat, un mapa d’un territori fins aleshores desconegut, que no sabíem si existia en realitat o no. Hi és: existeix un espai jurídic europeu que ens garanteix, contra els abusos espanyols, els nostres drets. S’ha demostrat.

S’ha demostrat gràcies a la lluita de l’exili, sobretot. I per això avui és el dia en què cal recordar que aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu. Ni Bèlgica, ni Suïssa, ni Escòcia, ni Alemanya, ni Itàlia no han donat suport a Espanya en la persecució del moviment independentista. Ben al contrari:

Reclameu, reclameu!

 

 

OPINIÓ - EL VORAVIU

 

 

La multireincidència a no executar la inversió emprenya molt el govern 

 

 

 

  

 

 

 

 Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

 

 

Dimarts el govern de la Generalitat de Catalunya va acordar cantar enèrgicament la canya a Madrid. La portaveu Patrícia Plaja va anar forta en les explicacions. 

Estan indignats per la baixa execució pressupostària del 2022, i es veu que també estan molt emprenyats per la multireincidència. Així és que el govern Aragonès exigeix al govern de l’Estat espanyol que transfereixi els més de cinc mil milions d’inversió que no s’han executat entre el 2015 i el

Què hi ha de cert sobre el possible retorn de Puigdemont aquest estiu?

 

 

OPINIÓ 

 

 

Amb el text definitiu de la llei d'amnistia Llarena podria fer un moviment d'obstrucció a la justícia europea que, possiblement, el TJUE no permetria

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

07.03.2024 - 15:03

Actualització: 07.03.2024 - 16:54

 

 

 

L’acord definitiu sobre la llei d’amnistia a què ha arribat ERC, Junts i el PSOE ha tornat a desfermar una certa psicosi en la premsa de Madrid sobre la possibilitat d’un retorn immediat del president Carles Puigdemont després de més de sis anys d’exili. És una especulació recurrent, però ara es fa amb una carta damunt la taula que ja es pot considerar que és definitiva: el text de la llei d’amnistia ja no canviarà més. I és un factor (no pas l’únic) molt important perquè Puigdemont pugui tornar de l’exili. I si ara mateix no ho pot fer, malgrat tenir la condició d’eurodiputat, és perquè continua vigent una ordre de detenció a l’estat espanyol contra ell dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la causa contra el Primer d’Octubre. És una ordre de detenció que ara mateix és vinculada al delicte de malversació, que pot implicar fins a dotze anys de presó, després de la desaparició de la sedició del codi penal espanyol. L’amnistia, tan bon punt entri en vigor previsiblement a final de maig, obligarà Llarena a alçar aquesta ordre de detenció i a arxivar el procediment penal al Suprem. El text de la llei acota molt el marge de maniobra amb què el jutge pugui voler esquivar la llei i mantenir l’ordre de detenció. Però no l’acota del tot, i Llarena podria fer un moviment d’obstrucció a la justícia europea que, possiblement, el TJUE no li permetria.

 

Què hauria de passar? Retorn possible aquest estiu

17A, un crim d’estat? (2): PSOE i PP van pactar blanquejar el crim d’estat de l’11M

 

 

La Comissió d’Investigació de l’11M feta a contracor dels grans partits va ser una veritable caixa de sorpreses, entre altres descobrir que malgrat insultar-se, Zaplana i Rubalcaba es posaven d’acord per tapar qualsevol vergonya

 

 

Zaplana i Rublcaba, amics per sempre per tapar les veritats de l'11M

 

Joan Puig

Dijous 7 març 2024

Publicat el 11-08-2018

La Comissió d’Investigació de  l’11M, una victòria dels partits perifèrics 

 

 

Ni el PP, ni el PSOE ho volien, però van perdre la partida i no van tenir més remei que acceptar una Comissió d’investigació de l’11M. Davant de la clara molèstia que els provocava, van apostar per dos dels seus màxims dirigents, per part del PP, el seu portaveu parlamentari Eduardo Zaplana (avui a la presó per corrupte) i per part del PSOE el seu portaveu i veterà Alfredo Pérez Rubalcaba per tal que la Comissió s’estrallés.

Malgrat que ho van intentar, Zaplana i Rubalcaba no van poder impedir que la Comissió demostrés els greus errors dels responsables policials i la mentida del govern d’Aznar

Els serveis d’intel·ligència i els dirigents policials coneixien el negoci que realitzaven els dos confidents asturians, d’intercanviar dinamita amb diners o drogues. Sabien que la dinamita a Astúries desapareixia de les mines amb una extraordinària facilitat. Sabien que els confidents van vendre dinamita en entorns de la delinqüència musulmana.

La Comissió va descobrir que el cotxe dels confidents amb quasi 200 quilos de dinamita va entrar a Madrid malgrat un control casual de trànsit, totes aquestes deixadeses van ser comprovades i denunciades pels partits petits del Congreso (IU, PNB, CiU, ERC, Xunta, Uxue Barkos)

 

La comissió va demostrar amb fets que el Govern Aznar va mentir des del primer moment per intentar guanyar les eleccions.

 

Vist el drama i els despropòsits, Zaplana i Rubalcaba van pactar d’amagat encobrir tots els desastres possibles.

(VÍDEO) Un tren de RENFE a Màlaga dona la informació en català i provoca la catalanofòbia i una crisi política

 

 

LLENGUA

 

El PP ha elevat l'anècdota a pregunta parlamentària al Congrés sobre els privilegis dels catalans

 

 

Llengua 

08.03.2024 09.45 h 

Redacció 

 

 

Tren de Rodalies de Màlaga Autor/a: Cercanías de Málaga

 

 

 

 

Aquest dijous els ulls dels sensibles passatgers de la xarxa de Rodalies de Màlaga han hagut de 'tolerar' que les pantalles informatives dels vagons d'un tren estiguessin també en català. Segons informa la Cadena SER, que ha elevat aquest fet 'gravíssim' pels pobres viatgers a notícia d'abast estatal, ha succeït al tren de la línia de Fuengirola C-1, que circulava a les 6 del matí; una manera ben horrorosa d'espatllar-los el dia, haver de llegir català.

Renfe, òbviament, ja ha resolt 'el problema' i cap viatger malagueny més haurà de passar per aquest tràngol del català. Tot plegat, 

Sánchez accepta modificar la llei d’amnistia per donar “més garanties” a Puigdemont

 

 

Confia que l'acord serà imminent  

 

 

El president espanyol, Pedro Sánchez, en roda de premsa Data de publicació: dimecres 27 de desembre del 2023, 15:14 Localització: Madrid Autor: Moncloa

Redacció

Dimecres, 6 de març de 2024

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, finalment ha acceptat fer canvis a la llei d’amnistia per donar “més garanties” als independentistes i, en especial, al president a l’exili Carles Puigdemont, ara que el Tribunal Suprem instruirà la seva causa del Tsunami Democràtic. Ha estat el mateix Sánchez qui, en conversa informal amb els periodistes que l’acompanyen de viatge oficial a Brasil i Xile, ha manifestat aquesta intenció, fet que ha sorprès, ja que la primera vegada la norma no va tirar endavant perquè el PSOE s’havia negat a incloure les esmenes que reclamava Junts.

La llei es tornarà a votar demà dijous a la comissió de Justícia del Congrés després que Junts la tombés fa un mes, perquè no incloïa les esmenes que havien presentat. Els independentistes insisteixen que les

Les excuses de mal pagador del govern amb el Hard Rock . Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El mateix govern que es vanta d’incorporar 2.442 milions d’euros més –nous– en l'apartat de despesa del pressupost, s'excusa per haver-se d’empassar el Hard Rock dient que no podria pagar-ne les indemnitzacions

 

 

El president Aragonès i Salvador Illa signen l'acord per al pressupost (fotografia: Andreu Dalmau).

 

 

 

Vicent Partal

27.02.2024 - 21:40

 

 

 

El pressupost de la Generalitat penja del Hard Rock. Esquerra Republicana, després d’empassar-se la B-40 i l’ampliació de l’aeroport, ara no ha tingut cap més remei que empassar-se també el Hard Rock. Amb això es completa el trio d’elements emblemàtics d’allò que els republicans diuen que no és el seu model de país i amb els quals els socialistes els van rostint a foc lent.

Ara com ara, això ha servit perquè el PSC s’avinga a aprovar el pressupost d’enguany. És un alleujament per al president Aragonès, però no n’hi ha prou i és enverinat. No n’hi ha prou perquè els comuns encara no tenen decidit el seu sí –avui Odei A.-Etxearte ho explica amb detall, tot això, en aquest article. I és enverinat perquè al final Esquerra ha caigut en el parany del tripartit. La cosa, segurament, no dóna per a més. Ells, segurament, no donen per a més.

I en relació amb això crec que avui cal remarcar el pretext que han donat per acabar acceptant el Hard Rock. Perquè explica una manera de fer política, perquè evidencia el poc valor que donen a les promeses fetes i als principis ideològics. Van dir que no ho farien mai, això de permetre el

Catalunya encadenada a Espanya també amb el tema dels lloguers i Euskadi i Navarra no

 

 

Capella lamenta que el govern de Sánchez hagi "trencat l'acord" del gener per l'índex català de preus de lloguer

 

 

 

Agències

Dimarts, 27 de febrer de 2024

 

 

 

La titular de la cartera catalana de Territori continua defensant el sistema de català, que veu “més fiable”

Ester Capella ha lamentat aquest dimarts que el govern de Pedro Sánchez hagi “trencat l’acord” que les dues administracions van establir el gener passat a l’entorn de l’índex català de preus de lloguer. La consellera de Territori ho ha dit després que l’executiu estatal hagi anunciat que finalment es decanta per un índex de referència d’abast estatal, que sortirà publicat a mitjan maig. “No podem estar-hi d’acord”, ha afirmat Capella, que ha anunciat que el Govern continuarà defensant el sistema dissenyat des de Catalunya. “És més fiable, reconeix més les circumstàncies que es produeixen a les ciutats i als pobles”, ha subratllat la consellera, davant del que ha qualificat de barem “homogeneïtzador” que estipula l’índex estatal.

“Lamentem la posició del Ministeri d’Habitatge, que trenca un acord establert el gener passat i que opta per una visió homogeneïtzadora de l’Estat, només amb l’excepció del País Basc i Navarra”, ha indicat, quan la llei “preveu un sistema d’índexs”.

 

En tot cas, Capella sí ha considerat “una bona notícia” que l’Estat “comenci a parlar de publicar les zones tenses”. Sobre aquest extrem ha recordat que Catalunya és “l’únic indret de l’Estat que vol l’aplicació de la contenció de rendes”.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA  :

https://www.larepublica.cat/fixada/catalunya-condemnada-a-espanya-tambe-amb-el-tema-dels-lloguers-i-euskadi-i-navarra-no/

El Consell d’Europa atrapa el PSOE per les trampes amb l’amnistia. I ara què? Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Després del resultat de les eleccions gallegues i l'informe d'aquest cap de setmana, l'oportunitat de negociar una llei d'amnistia que ho siga de veritat i que no excloga ningú sembla més ferma que mai

 

 

 

 

 

Vicent Partal 

25.02.2024 - 21:40

Actualització: 25.02.2024 - 23:07

 

 

Molt oportunament –si fos malpensat diria que massa oportunament i tot–, aquest cap de setmana la Comissió de Venècia del Consell d’Europa ha difós un treball molt interessant en què compara les legislacions i les pràctiques relatives a l’amnistia en cinquanta-sis estats de tot el món: els europeus i alguns de triats de fora d’Europa. Una de les constatacions visibles d’aquest estudi és que cap estat europeu, ni un, no estableix l’anomenat “terrorisme” com a línia vermella.

De fet, tan sols hi ha dos estats que diuen que no es pot amnistiar el terrorisme. L’un és el Brasil, però en el context de la polèmica llei d’amnistia del 1979 promulgada pels militars amb la intenció de convertir-la en una llei de punt final. I l’altre és Quirguísia. Així i tot, en tots dos casos es permet l’amnistia si encara no hi ha hagut condemna.

En vista d’aquests antecedents, doncs, la proposta del PSOE d’excloure de l’amnistia els investigats per terrorisme –encara que no hagen estat condemnats– posa Pedro Sánchez a

Víctimes del 17-A i d’ETA, contra la vinculació de Tsunami i terrorisme: “Banalitzar aquesta paraula ens fa molt mal”

 

 

L'advocada Goirizelaia assegura que la justícia espanyola "trasllada al 100%" a Catalunya el que va aplicar a Euskadi  

 

Javier Martínez, pare del Xavi Martínez (el nen assassinat a la Rambla pels atemptats del 17-A de 2017), durant l'entrevista amb l'ACN Data de publicació: dilluns 26 de febrer del 2024, 06:00 Localització: Barcelona Autor: Nico Tomás

Agències

Dilluns, 26 de febrer de 2024

 

 

Víctimes de l’atemptat del 17-A i d’ETA expliquen a l’ACN que estan en contra de la vinculació de Tsunami i terrorisme. Jesús Fructuoso, germà de Juan Fructuoso (primera víctima civil d’ETA a Catalunya), se sent “insultat” per aquest lligam que fa la justícia espanyola. Afirma que s’està “banalitzant” el terrorisme. Javier Martínez és el pare del Xavi, el nen de 3 anys assassinat el 17-A de 2017 a Barcelona. I coincideix amb Jesús: “Banalitzar el terrorisme fa molt mal a totes les víctimes”. D’altra banda, l’advocada Jone Goirizelaia ha defensat molts membres de l’esquerra abertzale acusats de col·laborar amb ETA. I assegura que la justícia espanyola “ha traslladat al 100%” a Catalunya l’estratègia que ja va aplicar al País Basc.

Un “insult” a les víctimes de terrorisme

Jesús Fructuoso és germà de Juan Fructuoso, la primera víctima civil d’ETA a Catalunya. La banda terrorista va fer esclatar un cotxe bomba el 2 d’abril de 1987 a l’Avinguda Meridiana, i va provocar la seva mort (29 anys). Quasi 37 anys després, Jesús Fructuoso atén l’ACN per explicar que la seva vida va canviar totalment a partir d’aleshores, a partir d’uns fets que “no se superen mai”.

 

En Jesús assegura que, com a víctima del terrorisme, se sent “insultat” per les vinculacions de Tsunami i terrorisme, i també afirma que s’està “banalitzant” aquest concepte: “Els qui hem viscut un acte terrorista sabem el que és, i això no té res a veure”, afegeix en referència a les mobilitzacions del 2019 contra la sentència del Suprem pel judici de l’1-O.

Des de casa seva, i acompanyat per una foto del seu germà, Jesús es pregunta amb retòrica si al final no es podrà “protestar per a res”: “Una cosa és una protesta, que pot ser violenta però dins d’uns límits. I l’altra és organitzar un atemptat i matar gent expressament. Una cosa no té res a veure amb l’altra”, reflexiona.

Finalment, Jesús opina que s’investiga el Tsunami per terrorisme per qüestions “polítiques”: “Ara els interessa que aquesta gent no entri a l’amnistia i s’han inventat això del terrorisme”. Però ja s’estan adonant ells mateixos que això no porta enlloc”, conclou.

“Fa molt mal. I no té res a veure”

Llei d’amnistia o llei del silenci. Via Ramon Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si la llei s'aprova com està, Sánchez haurà salvat un obstacle perillós i podrà encarar la continuïtat, de moment, amb el suport parlamentari suficient"

 

 

 

Ramon Cotarelo

22/02/2024 20:44 

 

 

 

 

 

Quan la data de caducitat de la proposició de llei d’amnistia ja s’havia passat, el PSOE va demanar, i aconseguir, una pròrroga fins al dia 8 de març, dia de la dona, per cert, per continuar negociant. Una negociació tan silenciosa i secreta que sembla clandestina i del curs de la qual ningú no en sap res. Quan això passa, és que hi ha consigna de tancar l’aixeta de la informació i, fins i tot, la castàlia dels rumors. Les parts estan negociant. Tothom a callar.

L’únic que no calla és l’MHP Aragonès que s’esgargamella a tots els mitjans a la seva disposició, és a dir, tots, exigint que aquesta llei s’aprovi perquè és robusta i perquè la seva no aprovació portarà més mals que béns. Són les mateixes raons del govern, les raons espanyoles, amb les quals la Generalitat combrega amb devoció vaticana. Tot el cor unionista demana el mateix, terroritzat de què pugui passar si la llei no s’aprova. El cinquè genet de l’Apocalipsi, el de l’extrema dreta, aguaita a la cantonada de les eleccions

A més, raonen els partidaris de l’aprovació sense més rebombori, a banda de la robustesa de la norma, en el cas, hipotètic, que hi hagués errors en l’aplicació, sempre tenim el recurs als indults. Aquest és el parany saduceu. L’amnistia implica el reconeixement que no hi va haver delicte. L’indult, en canvi, pressuposa

David Folch: “Volem que aquesta ILP sigui un revulsiu per a l’independentisme”

 

 

Entrevista a David Folch, secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, i un dels promotors de la ILP per la independència que avui la mesa del parlament ha admès a tràmit

 

 

 

 

 

Txell Partal 

FOTOGRAFIES  

Enric Galli

20.02.2024 - 21:40

Actualització: 21.02.2024 - 09:11

 

La mesa del Parlament de Catalunya va acordar ahir de tramitar la iniciativa legislativa popular de declaració de la independència de Catalunya impulsada per Solidaritat Catalana per la Independència. Amb aquest primer pas fet, ara han d’obtenir cinquanta mil signatures per aconseguir de tornar a debatre la DUI al parlament. Però com és aquesta ILP? Quins passos s’han de seguir perquè es pugui debatre finalment? En vam parlar ahir amb el secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, David Folch, i un dels impulsors de la ILP.

 

—Per què creieu que és important que s’obri aquesta via amb la ILP per aconseguir la independència?
—La pregunta demana una resposta realment llarga, però intentaré resumir-la. Cal tenir en compte que Catalunya en aquests moments és una nació ocupada. Per tant, hem d’intentar per tots els mitjans, democràtics i pacífics, de revertir aquesta situació. Hem impulsat aquesta idea perquè aquests últims anys veiem una posició molt defensiva de l’independentisme. És lògic, i totalment raonable si tenim en compte les circumstàncies que hem viscut. Sempre estem a la defensiva, i vam pensar que, d’alguna manera, dins les nostres capacitats –que són més o menys limitades–, calia intentar un revulsiu. Calia passar a l’ofensiva. És a dir, no tan sols defensar-nos, que també és important, sinó també tirar endavant projectes per a assolir la independència i la llibertat. No ens podem oblidar d’aquest objectiu. Per això volem que aquesta ILP sigui un revulsiu per a l’independentisme. Cal resituar el debat, que sigui sobre la independència.

 

—Avui ha estat acceptada per la mesa amb els vots favorables de Junts i la CUP, però Esquerra s’hi ha abstingut.
—Crec que tots els independentistes, i jo en sóc un exemple, estem una mica esgotats de tanta baralla, i de tant mirar qui ho fa pitjor, qui té més por… Nosaltres en fem una altra valoració, d’això que ha passat avui. La ILP ha estat admesa a tràmit i ha tingut els vots favorables de Junts i CUP, i Esquerra s’ha abstingut. No hi ha votat en contra. Amb això ja podem treballar. Vull dir que ja està. A vegades sembla que es força que sempre discutim i estiguem barallats. En aquests moments crec que tothom ja sap la posició d’aquell a qui vota. No s’ha de convèncer ningú res, tothom sap cap on va cada partit. La gent ha pres la decisió de confiar en uns o uns altres, doncs, treballem amb això. Nosaltres ens ho hem pres de la manera més positiva possible. De fet, volem obrir la recollida d’assignatures a totes les entitats i a tots els partits independentistes. Si hi hagués votat en contra, hauria estat una altra cosa, però s’ha abstingut i la llei ha tirat endavant. Volem comptar amb tothom.

 

—Però ERC ha arribat a dir que no vol jugar amb les expectatives de la gent. Creieu que ho feu?

Un possible Arenys de Munt, disfressat d’ILP . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La presentació de la ILP i el procés de recollida de signatures és una oportunitat per a somoure la bassa d'oli en què alguns polítics volen convertir aquest país

 

 

 

 

 

Vicent Partal

20.02.2024 - 21:40

 

 

Ahir el Parlament de Catalunya va acceptar la presentació per Solidaritat Catalana d’una iniciativa legislativa popular (ILP) que té per finalitat de declarar la independència.

 

Els promotors d’aquesta ILP tindran ara cent vint dies per a recollir un mínim de cinquanta mil signatures, a partir del moment que ho indique la comissió de control del parlament. Si les aconsegueixen, el ple del parlament haurà de debatre aquesta proposta de DUI i votar-la.

La proposta va ser acceptada amb el vot a favor dels representants en la mesa de Junts i la CUP, l’abstenció d’ERC i el vot en contra del PSC.

Ahir mateix, quan encara no havien passat ni quatre hores de la votació, PSC, PP, Ciutadans i V🤢x ja van presentar sengles escrits –“todos juntos en unión…”– amenaçant amb la repressió judicial i instant la mesa

50.000 signatures per a debatre de nou la DUI al parlament

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Junts i la CUP hi voten a favor, ERC s’absté i el PSC s’hi oposa · Solidaritat Catalana haurà de recollir a partir d’ara 50.000 signatures

 

 

 

Els membres de la mesa del Parlament de Catalunya, en la reunió d'avui (Fotografia: Parlament de Catalunya)

 

 

 

Odei A.-Etxearte   

20.02.2024 - 12:03

Actualització: 20.02.2024 - 13:55

 

 

 

La mesa del Parlament de Catalunya ha acordat de tramitar la iniciativa legislativa popular de declaració de la independència de Catalunya. Ha estat una decisió presa per majoria, amb els vots a favor dels representants de Junts i la CUP, l’abstenció d’ERC i els vots contraris del PSC. És una proposta de Solidaritat Catalana per la Independència que, de fet, es basa en el mateix text d’una proposició de llei de Solidaritat que ja es va debatre a la cambra el 2011. El lletrat de la comissió de control que vetlla per tot el procediment legislatiu ha emès un informe advertint que la llei no compleix els requisits legals perquè la mesa la pugui admetre a tràmit: ho argumenta adduint que no se cenyeix “a l’àmbit estricte de les competències de la Generalitat” i no pretén fonamentar-se ni en la constitució espanyola ni en l’estatut. Ara s’obre el procés de recollida de signatures imprescindible perquè la iniciativa es pugui debatre políticament al parlament. N’han de recollir un mínim de 50.000 que s’han d’autenticar i validar d’acord amb el procediment que regula la llei catalana de la iniciativa legislativa popular.

Fonts de Junts i la CUP han coincidit a defensar que el parlament ha de poder debatre i parlar de tot. ERC ha justificat la seva abstenció dient que vol escoltar totes les propostes “sense voler alimentar carrerons sense sortida”. “No volem jugar amb les expectatives de la gent”, han afirmat fonts d’Esquerra, que també han remarcat que la llei de les ILP, que especifica els àmbits sobre els quals es poden presentar iniciatives, no recull aquest supòsit. El PP i V🤢x van advertir que intentarien portar als tribunals els membres de la mesa si en facilitaven la tramitació.

En un comunicat, Solidaritat ha celebrat la decisió de la mesa perquè creu que respecta la legalitat internacional, el dret d’autodeterminació dels pobles. També sosté que honora el referèndum de l’1-O i pot situar el parlament davant l’oportunitat de declarar la independència. Els dirigents de Solidaritat David Folch, Lluís Tenas i Francesc Fíguls són els tres membres de la comissió promotora designada formalment per la cambra. Ara començarà el procés de comprovació dels plecs per a la recollida de les

És la llengua, coi!

 

 

OPINIÓ

 

 

"Voleu vots? Aneu a la guerra de la llengua. És el factor que millor demostra que no som espanyols"

 

 

 

 

Santiago Espot

19/02/2024 19:13 

 

 

 

 

 

Comprimir tot el sentit d’una campanya guanyadora en quatre paraules, mereix un lloc en el podi (en el cas que existís) dels estrategs electorals. Segurament James Carville, assessor de Bill Clinton l’any 1992 quan va assolir la presidència dels Estats Units, gaudiria d’aquest honor. Va tenir l’habilitat d’ensumar un clima col·lectiu. “És l’economia, estúpid” fou l’expressió que va penjar dins les oficines centrals de la campanya per tal de conscienciar als seus. La frase ha passat a la història.

Probablement, Carville es va avançar al que avui ja és una evidència en qualsevol campanya: si vols assolir l’èxit, parla només d’una cosa. Per què? Simplement perquè la nostra societat, majoritàriament, no té la capacitat de processar l’allau informativa al qual està sotmesa de forma constant. Tot són impactes continuats que nosaltres, volgudament, cerquem i acceptem de forma natural amb el mòbil enganxat tot el dia a les mans. Amb sort, ens quedem amb un ínfim tant per cent de què veiem, llegim o escoltem. Aquell que sap concentrar la nostra atenció i captar el nostre interès més enllà del que és habitual, ens converteix en promotors de la seva idea (ho rebotem, fem “m’agrada”…) i guanya.

 

 

Agradi o no, la psique del votant es mou també dins aquests paràmetres. Dipositar la papereta en una urna després de la lectura d’un programa electoral, queda tan lluny com la televisió en blanc i negre. Si parlo d’aquestes coses és perquè, a Catalunya,

Clatellot de Suïssa a García-Castellón: posa en dubte la investigació a Marta Rovira pel Tsunami Democràtic

 

 

L'Oficina Federal de Justícia no veu clara la relació de Rovira amb Tsunami i suspèn temporalment la petició de l'AN, fins a esbrinar si té "un caràcter polític"

 

 

 

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, a Ginebra Data de publicació: dijous 12 de gener del 2023, 13:45 Localització: Barcelona Autor: Bernat Vilaró

 

Maria Garcia

Dimarts, 20 de febrer de 2024

 

 

Més entrebancs per a Manuel García-Castellón, qui cada vegada té més complicat poder investigar per “terrorisme” els líders independentistes. Aquesta vegada, ha estat Suïssa qui ha propinat el nou revés que s’ha endut el jutge de l’Audiència Nacional: el país on la secretària general d’ERC Marta Rovira està exiliada, precisament per fugir de la repressió judicial espanyola, ha posat en dubte la investigació que du a terme l’AN contra ella, i ha demanat més informació a Espanya “abans de verificar” si la comissió rogatòria “té un caràcter polític”. Mentre esbrinen si hi ha objectius polítics rere la investigació, Suïssa ha optat per suspendre temporalment la petició del jutge espanyol.

Aquesta ha estat la resposta de l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa a la comissió rogatòria que va fer García-Castellón al país, en la qual demanava, entre altres, localitzar Rovira a Suïssa i informació sobre els seus moviments bancaris. “No entenem quina finalitat es persegueix amb aquesta localització”, apunta l’oficina en un extracte de la seva resposta, a la qual ha tingut accés l’ACN.

Però això no és tot:

Deneguen la nacionalitat espanyola a una dona perquè només domina el català

 

 

PAÍS - ILLES

 

 

El tribunal diu que hi ha una "falta evident" d'integració a la societat, tot i que la dona fa gairebé trenta anys que viu a Santa Margalida, Mallorca.

( El que no està integrat és el Tribunal )

 

 Redacció

19.02.2024 - 11:35

Actualització: 19.02.2024 - 12:24

 

 

 L’Audiència espanyola ha denegat la nacionalitat a una veïna de Santa Margalida, que fa gairebé trenta anys que viu a Mallorca i que domina el català, perquè no té prou coneixement del castellà. La dona va presentar un recurs contra la denegació de la nacionalitat i ara el tribunal madrileny ha avalat la decisió administrativa, tot argumentant que el desconeixement del castellà és una “falta evident d’integració”.

Segons que ha avançat el Diario de Mallorca, la dona és d’origen africà i va arribar a Santa Margalida el 1996. Ara fa tres anys va demanar la nacionalitat i se li va denegar perquè en l’entrevista amb el jutge encarregat del registre civil, segons la sentència que ha consultat VilaWeb, no va justificar prou el grau d’integració i perquè no parla ni entén el castellà.

 

 

En el recurs, la dona va al·legar que domina el català, que és la llengua que fa servir per relacionar-se amb els veïns de Santa Margalida. De fet, argumenta