OPINIÓ
Felix Rebassa
15 - 06 - 2024
Abans de res, vull dir que aquest article és deutor d’un altre article, del qual en recomano la lectura. Es tracta de El mite de la terra de pas, de Jordi Homs, publicat a la revista Esperit. Sense aquest primer article el meu segurament no hagués existit.
Fa dècades que se’ns va imposar el mantra de “Catalunya, terra de pas” o “Catalunya, terra d’acollida”, segons el qual la nostra nació, històricament, ha estat un indret en el qual s’hi ha establert molta gent d’arreu. Segons aquest mantra això és així i ho és en molta més proporció que en els altres països, fins al punt que ser “terra d’acollida” defineix la identitat mateixa de Catalunya.
El “Catalunya, terra d’acollida” es va anar introduint a Catalunya durant la dècada de 1960, en plena immigració castellana massiva propiciada pel govern espanyol de Franco. L’obra de Paco Candel Els altres catalans (1964) i l’acció de l’aleshores clandestí PSUC, tot plegat en el marc de la ideologia del maig del 68, van donar cobertura a aquesta idea. Durant la dècada de 1980 Jordi Pujol la va fer seva amb la mítica i desafortunada frase “És català qui viu i treballa a Catalunya” i amb el “Som 6 milions”.
D’aleshores ençà l’esquerreta cumbaià de pa sucat amb oli que tenim al nostre país ha fet seva aquesta idea. Segons aquesta gent es veu que els catalans fa molt temps, fa dècades, fa segles, que som una mena de
