"L'anomenada secció B no és un torpede a la línia de flotació del
vaixell dels noranta anys sense casos de corrupció perquè l'explosió
s'ha produït dins de la nau"
Ramon Cotarelo
28/11/2024 20:34
D’ací a dos dies se sabrà quina de les tres candidatures a la
direcció d’ERC triomfa o si s’ha d’anar a una segona volta i en quines
condicions. Hi ha hagut escassetat d’exposició pública, mediàtica, de
les tres opcions. I molt poc debat privat, intern, obstruït, segons dos dels candidats, per la feina de sapa dels seguidors de Junqueras. Però hi ha hagut abundància d’entrevistes als mitjans i molta presència a les xarxes.
Realment,
el background tampoc no feia tanta falta. Les tres opcions sintetitzen
el seu ideari als noms de les candidatures. Com en les llegendes en què
un heroi o heroïna ha de triar entre tres caixes d’aparença diferent,
totes tres presenten llurs millors semblants i malden per ser
escollides. El més important és la marca, l’estendard.
La candidatura de Militància Decidim porta l’empremta populista al
majestàtic ús de la primera persona del plural. Tots som militants, fins
i tot el company i president que ha exercit sota l’ègida del culte a la
Ahir dimecres es va publicar la nova enquesta del Centre d’Estudis
d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, en aquest cas sobre les
eleccions al Parlament de Catalunya en el cas de produir-se ara.
L’enquesta reflecteix una tendència cada cop major de l’electorat a
confiar amb partits allunyats del sistema.
Però en primer lloc allò que es pot percebre és un important augment en
la representació d’Aliança Catalana. El partit de Sílvia Orriols
passaria dels 2 diputats que té ara a 6 o 7, segons l’enquesta.
Segurament l’altaveu que significa ser al Parlament és la causa d’aquest
possible ascens en el vot cap al partit nacionalista català. Els
potents discursos de Sílvia Orriols, parlant de temes que la classe
política catalana no vol abordar i qualificant com a colonial la
ocupació de Catalunya per part d’Espanya, així com posant el dit a la
nafra de la immigració massiva com un dels grans mals que pateix la
Nació catalana, arriben amb força a cada cop més gent i són aplaudits
per cada cop més catalans.
D’altra banda, es comença a percebre el desgast de
Es presenta a
Barcelona Sentinel Alliance, la primera associació internacional de
víctimes de l'espionatge d'estat amb programari espia
Redacció
29-11-2024
Sentinel Alliance
és el nom de la primera associació de víctimes de l’espionatge d’estat
amb programari espia que s’ha presentat en públic avui a l’Ateneu
Barcelonès. Els impulsors són víctimes de l’espionatge amb Pegasus i amb
Candiru per part de l’estat espanyol, en el marc del Catalangate,
l’escàndol d’espionatge d’estat més gran documentat al món, amb (com a
mínim) seixanta-cinc persones afectades. Els impulsors d’aquesta
associació tenen en comú que no tenen vinculacions polítiques i que són
professionals que han treballat en empreses desenvolupadores de
tecnologies de governança de codi obert. Fan aquest pas endavant per a
poder-se defensar, per tenir veu i ser un interlocutor, per a combatre
l’abús de programari espia per part dels estats, obrint-se a les
víctimes d’espionatge en casos semblants arreu del món. I la primera
acció que han anunciat és la presentació, pròximament, d’una querella criminal
per l’espionatge de què van ser víctima perquè l’estat els considerava
perillosos i sospitosos de participar en una causa que l’Audiència
espanyola va etiquetar de terrorisme, la del Tsunami Democràtic,
arxivada finalment. Una causa en la qual es van negar sempre la personació.
Aquesta querella presenta unes novetats importants. La presenten Jordi Baylina, enginyer de telecomunicacions i tota una autoritat mundial en tecnologia de cadenes de blocs, blockchain, resident a Suïssa; Elies Campo,
expert en telecomunicacions, ex-treballador de WhatsApp i de Telegram i
l’investigador que, en col·laboració amb Citizen Lab va destapar
L’executiu també reclama que s’acordin mesures d’afers interns i seguretat com la protecció d'infraestructura crítica
Imatge de l'edifici Berlaymont, la seu de la Comissió Europea
Data de publicació: dimecres 18 de setembre del 2024, 18:33
Localització: Brussel·les
Autor: Unió Europea
Agències
Dijous 28-11-2024
La Comissió Europea ha enviat un avís a Espanya perquè apliqui
normatives de temes de migració i economia digital. Juntament amb altres
26 estats membres, l’executiu ha donat un termini de dos mesos per
rebre resposta sobre la transposició de lleis que no s’han efectuat i
per a les que el termini per fer-ho ha caducat recentment. Per una
banda, la Comissió reclama a 23 estats no haver complert la
implementació a nivell nacional de polítiques d’alt nivell de
ciberseguretat a tota la UE. D’altra banda, també hi ha hagut una manca
del compliment de transposició per part de 24 països de la UE referent a
la protecció d’infraestructures crítiques i sectors clau d’amenaces
naturals o atacs terroristes, entre d’altres.
A partir d’aquí, si la resposta que envien els estats membres, dins el
termini dels dos pròxims mesos, no és validada per la Comissió o les
alternatives que es proposen des dels diferents 26 estats advertits no
són “satisfactòries”, l’executiu comunitari enviarà un dictamen motivat
que amenaci de portar els estats membres als tribunals.
Esclata una nova via d'investigació sobre l'ofensiva policial contra el Procés
Nervis Villalobos, en la compareixença d'aquesta tarda al Congrés/Pool Congreso
Quico Sallés
28-11-2024, 20:30h
PP i Vox s’han esgargamellat a intentar desacreditar l’únic compareixent
d’aquest dijous a la tarda a la comissió d’investigació del Congrés
sobre l’operació Catalunya.
Ha estat un testimoni esgarrifós i amb sorpresa. Tant és així que ha
relatat les maniobres de la política patriòtica, amb la suposada ajuda
de la fiscalia i la judicatura, per intentar embolicar el règim
bolivarià i el Tresor dels EUA a través del Principat d’Andorra. Ha
estat el testimoni de Nervis Gerardo Villalobos, exviceprimer ministre d’Energia de Veneçuela entre el 2002 i el 2006.
Un enginyer elèctric que ha denunciat diversos agents de la Unitat de
Delinqüència Fiscal i Financera (UDEF), del Cos Nacional de Policia, el
fiscal anticorrupció José Grinda i fins i tot, el jutgeJuan Carlos Peinado,
el que empaita Pedro Sánchez i la seva parella, Begoña Gómez.
Villalobos ha relatat les pressions de membres de la policia patriòtica
per tal de delatar informació sobre els fons que presumiblement tenia la
família Pujol a Andorra, en concret, a la Banca Privada d’Andorra.
Una imatge de la comissió de l’Operació Catalunya/Congreso Pool
El PSC guanyaria a les eleccions al Parlament amb entre 39 i 42
escons, igualant els 42 que va obtenir en els comicis del passat 12 de
maig, i, a més aconseguiria ampliar la distància amb Junts, que seguiria
sent la segona opció més votada, que perd vots i representació en
benefici d’Aliança Catalana. Així es desprèn de la tercera onada del
Baròmetre d’Opinió Pública del 2024, realitzada amb una mostra de 2.000
persones més grans de 18 anys, feta entre l’11 d’octubre i el 14 de
novembre.
En efecte, el PSC es mantindria i Junts per Catalunya
cauria respecte als últims comicis, però es mantindria com a segona
força, amb 30-32, amb molt de marge respecte d’Esquerra Republicana, que
repetiria en el tercer lloc sense canviar i amb una forquilla d’entre
20-21. El PP es mantindria com a quarta força amb 15-16, Vox se situaria
cinquena, amb entre 10 i 11 escons, i els comuns, sisens (6-7), en un
empat en escons, que superaria la CUP (5-6).
Un tripartit encapçalat pels socialistes, amb ERC i Comuns, podria
obtenir la majoria absoluta (65-70), tal com van aconseguir per la
mínima en les darreres eleccions a la cambra catalana. Però, per contra,
l’independentisme no assoliria la majoria que va perdre en els
anteriors comicis, ni amb els escons de la formació de Sílvia Orriols
(61-66).
Estimació d'escons i percentatge de vot dels partits al Parlament, segons el CEO
La treva preveu que l'Hesbol·là es retiri al nord del riu Litani i Israel surti de tot el territori libanès
Redacció
26.11.2024 - 19:22
Actualització: 26.11.2024 - 20:27
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha
anunciat un principi d’alto-al-foc al Líban, amb l’Hesbol·là, amb la
qual fa un any que manté un enfrontament obert, principalment, a la
frontera entre el Líban i Israel.
En una compareixença, aquesta mateixa tarda, després de la reunió del
gabinet de seguretat, Netanyahu ha dit que l’Hesbol·là no era el mateix
Hesbol·là i que Israel havia fet retrocedir “dècades” la milícia xiïta.
Ha dit que l’exèrcit israelià havia eliminat “el cap de la serp”, en
referència al cap de l’organització islamista, Hassan Nasral·là.
Abans, havia reunit el seu gabinet de seguretat, i alguns dels seus
ministres més destacats havien tingut converses al nivell més alt sobre
aquest mateix afer. Hi ha reticències del sector més conservador del seu
govern.
També ha dit que la durada de l’alto-el-foc dependria de què passés
al Líban, i que tenia un pacte amb els EUA que l’autoritzava a actuar en
cas que no es respectés el pacte. La setmana passada, el Tribunal Penal
Internacional va emetre una ordre d’arrest contra Netanyahu per crims
de guerra i crims contra la humanitat per la guerra de Gaza. La treva és
de seixanta dies a partir d’avui mateix, durant els quals l’Hesbol·là
s’ha de retirar al nord del riu Litani, entre Tir i Sidó, i Israel ha de
sortir del territori libanès.
Sobre això, el diari L’Orient Le Jour ha publicat els punts de l’acord:
Portada d'un dels volums de 'Clásicos Castellanos' dedicat al Tirant lo Blanc Autor/a: Espasa Calpe
'Tirant lo Blanc', de Joanot Martorell, és una de les obres cabdals
de la literatura catalana i universal. Un clàssic, escrit sobre el 1460,
del que ja se'n va voler apropiar amb una primera edició en castellà
l'any 1511 en la que no s'indicava que es tractava d'una traducció del
català ni tampoc s'acreditava ni el nom dels traductors ni de l'autor,
arribant al lector com una obra anònima. Si no s'hagués conservat tres
exemplars de l'edició valenciana de 1490, 'Tirant lo Blanc' s'hauria
presentat com una obra castellana, sense cap rastre que apuntés al País
Valencià o a la llengua catalana.
463 anys després, l'editorial
Espasa i Calpe va incloure dins de la seva col·lecció "Clásicos
Castellanos" el 'Tirant lo Blanc'. Ni al llom ni a la portada apareix
el nom de l'autor, sí a l'interior del llibre, en la que s'indica, sota
el títol, que és la "versión castellana impresa en Valladolid en 1511 de
la obra de Joanot Martorell y Martí Joan de Galba", a qui durant anys
se li va atribuir la coautoria. L'edició va ser dirigida pel filòleg
Josep Gisbert Barcelona. Dimarts, 26 de novembre de 2024. 05:30 Temps de lectura: 5 minuts
Qui té por de Virginia Woolf? és una obra de teatre en tres
actes del dramaturg nord-americà Edward Albee estrenada el 1962 i
portada al cinema el 1966 pel director Mike Nichols, protagonitzada per
Elizabeth Taylor i Richard Burton, i doblada el 1985 al català per a
TV3. La cita d’aquesta magnífica peça va bé per, parafrasejant-ne el
títol, preguntar-se qui té por de Sílvia Orriols,
alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament en representació del partit
que presideix, Aliança Catalana, a la vista de les invectives que rep
dels partits anomenats tradicionals —els del sistema de tota la vida— i
de com les rep.
La imatge que queda gravada a la retina de molts catalans és la de
tot un president de la Generalitat com Salvador Illa replicant de manera
irada i nerviosa, per moments crispada i tot, les intervencions de la
diputada al Parlament. Sort que Aliança Catalana només té dos diputats,
que si arriba a ser un grup parlamentari numèricament potent potser el
líder del PSC, que ja ha estat a punt de perdre els nervis en més d’una
ocasió, els hauria perdut del tot. O la imatge de tot un president del
Parlament com Josep Rull interrompent-la cada dos per tres mentre parla
al faristol o de l’escó estant i guardant silenci davant les
intervencions de Vox. Amb independència que s’hi estigui d’acord o no, Sílvia Orriols no s’està de dir les coses tal com ragen,
no es refrena en absolut i les etziba com els ases els pets, que és el
que les senyories acostumades a les mitges veritats, i un decòrum mal
entès que no practica ni el parlament del país del parlamentarisme per
excel·lència —la Cambra dels Comuns del Regne Unit—, no estan gens
avesades a veure.
La presidenta d’Aliança Catalana acostuma a ser titllada per l’establishment processista —de què formen part invariablement tots: JxCat, ERC, CUP, PSC i Comuns— de política d’extrema dreta, feixista i populista
i és fins i tot insultada amb altres qualificatius, com els de racista i
xenòfoba o el de
Els denunciants defensen que la regularització que va fer el rei emèrit va ser il·legal
Marta Sánchez Iranzo Foto: Europa Press Barcelona. Dilluns, 25 de novembre de 2024. 08:18 Actualitzat: Dilluns, 25 de novembre de 2024. 10:13 Temps de lectura: 2 minuts
Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José
Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com
Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributàriava ser il·legal, tot
i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que
la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva
situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el
febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta
contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues
diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del
2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense
especificar els tipus de delictes que investigava.
Pagaments irregulars
Els fets que denuncien són uns ingressos multimilionaris per part del
rei a través de la fundació Zagatka, presidida pel seu cosí Carles
d'Orleans, que va arribar a pagar 8 milions d'euros per serveis privats de Joan Carles I i
de l'exempresari mexicà Allen Jesús Sanginés Krause. En el seu moment,
no va declarar a Hisenda aquests ingressos, però el febrer del 2021 va
presentar unes autoliquidacions de cinc exercicis fiscals, en concret,
del 2014 al 2018, per evitar la sanció. Els denunciants asseguren que
els fets encara no han prescrit i que la Fiscalia va advertir l'emèrit
que s'havia iniciat una investigació per possibles infraccions
tributàries. Tanmateix, els advocats de Joan Carles I
van defensar en el seu moment que els escrits de la Fiscalia avisant
Joan Carles I no detallaven el motiu de les investigacions.
Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i
José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com
Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributàriava ser il·legal, tot
i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que
la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva
situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el
febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta
contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues
diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del
2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense
especificar els tipus de delictes que investigava.
Un treballador va
morir ahir mentre netejava un col·legi públic de Massanassa, tot i que
feia setmanes que l'ajuntament hi havia prohibit l'entrada de voluntaris
per risc d'enfonsament
Txell Partal
24.11.2024 - Actualització 24.11.2024 - 22.00 h
Des d’ahir una nova mort recau damunt les espatlles de CarlosMazón
i el seu govern. Una nova mort evitable. Una altra persona ha perdut la
vida per culpa de la nefasta gestió del govern valencià. L’home, que
tenia cinquanta-un anys i era treballador de TRAGSA, una empresa estatal, va morir mentre netejava el col·legi Lluís Vives de Massanassa
(Horta Sud). La passarel·la que connectava els dos edificis del centre
es va enfonsar. I a dos operaris que en aquell moment treballaven al
pati, els va caure tot el forjat a sobre. L’un va morir allà mateix;
l’altre el traslladaren, ferit, a l’Hospital la Fe de València.
“Per què netejaven aquest edifici si ja s’havia dit que s’havia de
tirar tot a terra?”, es demanaven les veïnes de l’escola minuts després
de l’accident. I és una pregunta lògica. Tal com ha explicat el batlle
de Massanassa, Paco Comes, l’escola havia estat
catalogada per la Conselleria d’Educació amb nivell roig. De manera que
forma part d’un grup de dotze escoles greument afectades per la gota
freda, i que ja els han notificat que no s’hi podrà tornar a fer classes
en tot el curs. L’estructura d’aquestes escoles han estat greument
malmesa. Encara es treballa per a avaluar el risc real de tot plegat,
però les comunitats educatives ja saben que segurament s’hi haurà de
reduir la capacitat i reconstruir les instal·lacions.
Els veïns de Massanassa expliquen que els primers dies molts
voluntaris van anar al centre per mirar d’ajudar en la neteja. Però que
ja feia una setmana que els van informar que no hi entrassen per risc
d’enfonsament. Ara feia dos dies que hi tornava a haver activitat a les
instal·lacions, amb l’arribada d’un grup d’operaris de TRAGSA i membres
de l’UME, que feien tasques d’inspecció i de neteja. “Per què els porten
ací, amb la quantitat de coses que hi ha per netejar?”, demana una
altra veïna.
Mentre aquests dubtes es formulen en veu alta, els ànims s’han
escalfat molt i els veïns fan notar que se senten completament
abandonats. Increpen Pilar Bernabé, delegada del govern espanyol al País
Valencià. Increpen els policies encarregats del cordó que aparta la
gent i els mitjans del lloc dels fets. I increpen també els periodistes,
acusant-nos de no informar de tot allò que passa realment al poble.
La gran por i el dubte que també comença a circular entre els veïns
és: “I si ha caigut això, qui ens assegura que no puga caure casa
nostra?” Alguns expliquen que fa vint-i-sis dies que el seu garatge és
ple de fang, i que sols se n’han pogut extreure tres cotxes… I si això
afecta l’estructura de l’edifici? Ningú no els sap respondre.
El 14 de novembre passat, el president francès Emmanuel Macron va
pronunciar un discurs carregat de supremacisme etnocida francofrancès
davant de l’Acadèmia Francesa, amb motiu de la publicació de la novena
edició del Dictionnaire de l’Académie française aquest mes (l’edició precedent es va publicar el 1935, i la redacció de l’actual havia començat el 1992).
En aquest discurs, Macron lloa l’ordonança de Villers-Cotterêts
dictada pel rei Francesc I el 1539, que imposava l’ús del francès en els
textos judicials i administratius, i blasma la mera existència de les
llengües dites “regionals” com a “instrument de divisió”:
“Sí, la nostra nació […], va ser constituïda per l’Estat i per la
llengua, especialment des de Villers-Cotterêts. La llengua va ser el
gresol de la unitat del país, en primer lloc dels seus textos
administratius, de les lleis i judicis pronunciats; va ser la fàbrica
d’una nació que, altrament, s’escolava entre les seves llengües
vernacles, patuesos, llengües regionals diferents, moltes de les quals
encara existeixen, però que eren, en el fons, un instrument de divisió
de la nació.”
Macron no sembla que es va adonar de la incoherència palmària que
suposa afirmar que la nació francesa va ser una creació
Mentre les candidates a la Secretaria General de Militància Decidim i
Nova Esquerra Nacional mantenen un dur enfrontament amb retrets, el
candidat de Foc Nou presenta propostes per tornar il·lusionar
La carta del professorat de l’escola secundària Friedrich Bergius, a
Friedenau, Berlín, ha commogut i escandalitzat a parts iguals l’opinió
pública alemanya. Segons informava el diari local Tagesspiegel, que ha tingut accés al document, els docents denuncien constants atacs i episodis d’assetjament per part dels alumnes.
Insults, amenaces i petards al pati són el pa de cada dia. Els banys
s’han convertit en territori de por, on els mòbils, suposadament
prohibits, es fan servir per a enregistrar humiliacions que després es
comparteixen impunement a les xarxes.
En la majoria d’aules, el 80% dels alumnes no tenen l’alemany com a
llengua materna. En algunes classes, fins i tot, aquest percentatge
s’eleva al 100%. Diversos dels alumnes no han trepitjat mai una aula
abans d’arribar aquí. Hi ha casos,
El ugador del FC Barcelona, Gerard Piqué Autor/a: Sara Gordon
L'exjugador del Barça, Gerard Piqué, ha explicat a 'El nou clam' que el
llavors entrenador de la selecció espanyola, Julen Lopetegui, el capità
Sergio Ramos, li va retreure que s'hagués posicionat a favor del dret a
decidir i li havia escrit un discurs de disculpa
Gerard Piqué, l'endemà de l'1-O. "Lopetegui i Ramos em van dir 'Gerard has de demanar perdó'".
L'exjugador del Barça explica que el llavors entrenador de la selecció espanyola li va retreure que s'hagués posicionat a favor del dret a decidir i li havia escrit un discurs de… pic.twitter.com/HsewhenTS9
Dins la seva silenciosa, però pertinaç, lluita contra la catalanitat, Illa ha inaugurat la fira de l’oli de Jaén a Catalunya i tot l’independentisme ha omplert de jeremiades les xarxes.
Les mateixes xarxes que els seus amics i clients dels mitjans de
comunicació tradicionals volen tancar per raons indecentment
corporatives; és a dir, perquè els estan deixant sense feina.
El president tenia amagada la seva indestructible espanyolitat, amb la mateixa cura que l’emperador Julià el seu paganisme.
Un cop proclamat president, lliure de compromisos, pot manifestar el
seu tarannà: exerceix de cortesà assidu als actes del rei; frisa per fer
les Espanyes explicant que Catalunya és una d’elles; una més. L’acció del seu govern relega a segon pla tot el que és català, des de la llengua que empra en les seves relacions amb els administrats, fins al simbolisme dels adorns de carrer.
Tot i això, cap d’aquests desaires ha suscitat tanta indignació com la
promoció d’oli de la competència. Les ofenses a la simbologia catalana
es podien passar per alt. No, en canvi, l’atac al compte de resultats.
Tanmateix, estava clar des de l’inici, que l’anticatalanisme d’Illa no
seria merament simbòlic, sinó que
21. November 2024 um 13:30Ein Artikel von Eckart Leiser
Trotz des hoch entwickelten Talents der Spurenbeseitigung bei
Korruptionsskandalen im Land kommen immer wieder Skandale ans Licht, und
das gegenwärtig „am laufenden Band“. Ein bekanntes Beispiel der
Spurenbeseitigung war die „Kasse B“ der Rechtspartei PP. Aus der bezog
nach Enthüllungen von Luis Bárcenas, lange Zeit Schatzmeister dieser
Partei, die gesamte Führungsriege der Rechtspartei, der Regierungschef
Mariano Rajoy eingeschlossen, jahrelang ein zweites Gehalt – aus
Korruptionsgeldern. Von Eckart Leiser.
Dieser Beitrag ist auch als Audio-Podcast verfügbar.
Damals tauchte ein Zettel in den Medien auf mit einer von Bárcenas
erstellten handschriftlichen Liste der Empfänger, einer davon mit der
Abkürzung „M. Rajoy“. Wer das wohl war? Aus derselben Kasse von
Bestechungsgeldern wurde seinerzeit der Millionen teure Umbau der
Madrider Parteizentrale finanziert. Als Bárcenas dann während der
Ermittlungen gegen ihn Datenträger mit weiteren Beweisen vorlegen
wollte, war es zu spät: Sein Büro in der Zentrale der Volkspartei war
„gesäubert“ worden: alle Datenträger vernichtet. Und eine in seinem
Privatbereich aufbewahrte Kopie hatten Einbrecher entwendet. Geradezu
filmreif. Am Ende wurde Bárcenas zu zwei Jahren Haft verurteilt – wegen
illegaler Finanzierung des Umbaus der Parteizentrale. Er blieb der
Einzige in diesem Skandal, der ein Gefängnis betrat.
Nach einigen ruhigeren Jahren kommen die Korruptionsskandale zurzeit
aber zurück, und zwar „Schlag auf Schlag“. Dieser Tage wurde Eduardo
Zaplana, Ex-Regierungschef der autonomen Region Valencia
El film de Ronan Farrow per a Max assenyala Espanya com a exemple de l'ús antidemocràtic del programari espia Pegasus
Àlex Montoya Barcelona. Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:23 Actualitzat: Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:32 Temps de lectura: 5 minuts
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè
tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels
meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow,
obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies
Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de
programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment
consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística
convertida en el documentalSurveilled: bajo escucha,
que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow
va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples
casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein.
Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu
periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que
principalment venen a governs, i que participen d'una indústria
multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur
d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo,
treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat
de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que,
fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo,
troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no
només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental,
també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels
primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de
categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya,
el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li
explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre
de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les
tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem
testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de
l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més
dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de
l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa
israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones
infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el
Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils
d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res
que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la
investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental
que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el
Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el
documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol
com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta
tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet
servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en
l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi,
crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del
consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim,
però resulta especialment significatiu que la investigació d'un
periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a
tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España
ha fet de Pegasus
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè
tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels
meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow,
obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies
Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de
programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment
consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística
convertida en el documentalSurveilled: bajo escucha,
que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow
va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples
casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein.
Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu
periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que
principalment venen a governs, i que participen d'una indústria
multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur
d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo,
treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat
de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que,
fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo,
troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no
només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental,
també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels
primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de
categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya,
el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li
explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre
de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les
tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem
testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de
l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més
dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de
l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa
israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones
infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el
Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils
d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res
que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la
investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental
que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el
Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el
documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol
com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta
tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet
servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en
l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi,
crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del
consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim,
però resulta especialment significatiu que la investigació d'un
periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a
tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España
ha fet de Pegasus
Max ha estrenat avui el documental Surveilled
El dit a la nafra espanyola
En la seva investigació, Farrow posa el dit a la nafra espanyola,
mostrant un moment tan impactant com el d'Elies Campo fent la diagnosi
del telèfon de la seva germana, dient-li amb un evident nus a la gola
que tot el que hi ha al seu mòbil ha estat espiat. O quan explica que
els seus pares, metges investigadors, han vist exposades dades tan
delicades com els historials i les patologies dels seus pacients, més
enllà de fotografies i converses privades. L'escandalós cas català
apareix constantment en el documental, i el periodista deixa clar, per
si algun espectador s'ho pregunta, que el govern espanyol no va
respondre les nostres peticions per comentar el tema”.
L'escandalós cas català apareix constantment en el documental, i el
periodista deixa clar, per si algun espectador s'ho pregunta, que el
govern espanyol no va respondre les nostres peticions per comentar el
tema
Abans, Ronan Farrow s'ha entrevistat amb
responsables i treballadors de la corporació israeliana NSO, que diuen
allò que podem esperar: “És igual el què diguin els titulars, fem del
món un lloc millor. No entenen que no vigilem les masses, no infringim
l'intimitat de gent innocent”, diu una. “Ens molesta l'ús inadequat
d'aquest sistema, però ens importa el cost que podria tenir no entrar en
el mòbil d'un criminal, d'un assassí o d'un pedòfil”, diu un altre. Tocar el violí i justificar el que no té justificació per motius més grans que la vida.
Una altra cosa és el que confessa un extreballador d'NSO disposat a
parlar sense permís de l'empresa, això sí, sense mostrar la cara i amb
la veu distorsionada. Ves qui el pot culpar, per voler mantenir el seu
anonimat. Recorda que va marxar d'allà, com d'altres companys, després
de l'assassinat de Jamal Kashoggi. I quan el periodista li pregunta pels governs que són clients de Pegasus, el primer que cita és... bingo! Espanya.
Però també es parla d'Itàlia, dels Països Baixos i, fora d'Europa, dels
Emirats Àrabs, Kuwait, l'Aràbia Saudita, i uns quants països africans.
60 minuts són més que suficients per denunciar al món una conclusió
clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I Espanya
s'ha apuntat a la festa
Posant el focus en els Estats Units, el documental navega en la idea que l'administració Biden està preocupada per l'ús que es pugui fer d'una tecnologia estrangera,
pels perills interns que pot suposar. No tant per si la seva
utilització atempta o no contra els drets humans. “Necessitem que els
nostres experts sàpiguen què passa fora dels Estats Units. No ens oposem al fet que l'FBI compri la tecnologia per estudiar-la. La qüestió és si volem que la facin servir.
Hem de garantir que les autoritats l'utilitzin de manera coherent amb
les nostres llibertats civils”, apunta el congressista Jim Himes: “Hi ha
una eina espectacular que podria caure en mans d'iranians, nord-coreans
o xinesos, i seria irresponsable no deixar que l'FBI la faci servir.
Segurament de tant en tant se n'abusarà, però no podem permetre que els
dolents es quedin amb una tecnologia que nosaltres no volem. Si ho
pensem, fa por”.
Si li volem posar algun però al, d'altra banda apassionant documental Surveilled: bajo escucha, és la seva minsa durada.
Però 60 minuts són més que suficients per denunciar al món una
conclusió clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I
Espanya s'ha apuntat a la festa.
