TV3, direcció dictatorial i oficina de recol·locació

 

 

OPINIÓ

 

 

"Utilitzar els diners de la ciutadania per premiar submissions, descatalanitzar els mitjans públics i utilitzar-los com a eina per promoure un sentiment de pertinença a Espanya és corrupció"

 

 

  

 

 Víctor Alexandre
03/03/2026 20:41 

 

 

“Aturem l’arbitrarietat. 3Cat, oficina de recol·locació” és un lema del Comitè d’Empresa de TV3 que expressa la indignació de la major part dels treballadors de la casa davant el ‘cortijo’ particular en què la direcció i el Govern de Catalunya (PSC al sol, i ERC a l’ombra) l’han convertida. I dic ‘cortijo’ perquè la maniobra forma part d’una operació espanyolitzadora en la línia que temps enrere demanava José Borrell, en considerar que calia “desinfectar Catalunya”. 

I és que per als nacionalistes espanyols, l’independentisme és una infecció. D’acord amb aquesta política, de la TV3 de l’etapa vinculada al Primer d’Octubre no en resta absolutament res. A Madrid es va contemplar la possibilitat

Acció Cassandra interposarà una denúncia penal per delicte d’odi contra Brigitte Vasallo, Marc Giró i RAC1

 

JUSTÍCIA 

 

 

 

4-MARÇ-2026

per Redacció

 

L’entitat jurídica Acció Cassandra, que defensa judicialment els drets dels catalans, ha anunciat que interposarà una denúncia penal contra la periodista Brigitte Vasallo, el presentador Marc Giró i l’emissora RAC1 per un presumpte delicte d’odi contra la minoria nacional catalana.

 

 

🔴 CAS VASALLO RAC1
Anunciem la interposició d'una denúncia penal contra Brigitte @la_vasallo, @Marc_Giro i @rac1. Us avisarem quan estigui presentada. 👇 https://t.co/aallNbTK9j

— Acció Cassandra (@Pro_Cassandra) March 3, 2026

 

La decisió arriba arran de les declaracions fetes per Vasallo al programa de RAC1 Vostè primer, on va afirmar que

L'embargament comercial de Trump a Espanya posa en risc més de 4.000 milions d'euros per a Catalunya

 

L'economia catalana podria pagar un preu alt per l'estratègia internacional agressiva de Pedro Sánchez

 

 

Donald Trump amenaça de tallar el comerç amb Espanya | Agencia

 

04-03-2026

per E-Notícies

 

L'amenaça de Donald Trump de tallar les relacions comercials amb Espanya ha posat en guàrdia el govern de Catalunya i les empreses catalanes. El president dels Estats Units va anunciar la possibilitat d'un embargament comercial a causa de la posició del Gobierno de Pedro Sánchez davant la guerra a l'Orient Pròxim. L'estratègia internacional agressiva de Sánchez no només condemna Espanya a l'aïllament, sinó que també posa en risc un volum important d'inversions i exportacions a Catalunya.

Cal recordar que els Estats Units són el principal inversor estranger a Catalunya, i el país on més exporten les empreses catalanes. És lògic que, tenint això en compte, l'amenaça d'ahir de Donald Trump hagi causat preocupació a Catalunya.

El govern espanyol va intentar traslladar un missatge de calma ahir, després de l'órdago de Trump, i va apel·lar als Estats Units al compliment dels acords comercials. Però el risc d'un aïllament comercial en un moment geopolític especialment delicat és més que real, la qual cosa podria tenir un impacte

L'Ajuntament de Barcelona, en el focus de la polèmica per les seves concessions a l'islam

 

AJUNTAMENT DE BARCELONA

 

 

La publicació d'una guia per adaptar les escoles al Ramadà ha estat la gota que ha fet vessar el got

 

 

 

Acusen Collboni de fomentar la islamització de Barcelona |  E-Noticies

 

 

 03/03/2026

per E - Notícies

 

La publicació d'una guia amb orientacions als centres escolars per adaptar-se al ramadà ha posat l'Ajuntament de Barcelona en el focus de la polèmica. Això ha destapat altres concessions a la comunitat islàmica que qüestionen el suposat laïcisme amb què s'han de regir les institucions públiques del nostre país. La pregunta que sorgeix davant tot això és si l'Ajuntament liderat per Jaume Collboni i el PSC està exercint un tracte de favor cap a una minoria religiosa.

 

Jaume Collboni, alcalde Espanyolista de Barcelona |  Europa Press

 

 

Tot va començar quan el digital Percepcions va alertar de la publicació d'una guia de l'Ajuntament de Barcelona amb inquietants recomanacions a la comunitat educativa durant el ramadà. El manual no es limitava a informar sobre la festivitat sagrada dels musulmans, sinó que introduïa recomanacions per facilitar-ne la pràctica als alumnes musulmans, algunes d'aquestes alineades amb els corrents més integristes de l'islam, com evitar la música i la dansa, considerades pecaminoses.

Això ha alertat sobre una deriva perillosa que sotmet els poders públics a Catalunya a les branques més fonamentalistes de l'islam. No només trenca amb la laïcitat, sinó que afavoreix la islamització i la segregació als centres escolars. Però això no és tot.

S'està eliminant el porc dels menjadors escolars?

Tejero va dir al seu fill la nit abans del 23F que la presa del Congrés era "per ordre del rei"

 

 

23-F

 

Un fill del colpista Tejero insisteix en la "traïció" al seu pare dels qui "havien donat les ordres" 

 

 

  Jordi Martín
Barcelona. Dimecres, 4 de març de 2026. 12:08
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

"La nit prèvia al 23 de febrer, en la intimitat de la llar, el meu pare, el Tinent Coronel Antonio Tejero Molina, ens va comunicar el que el deure li exigia: la presa del Congrés per ordre del Rei i amb el suport de l'estament militar. La meva mare i nosaltres vam escoltar en silenci, assumint el pes d'una missió que marcaria les nostres vides per sempre", ha afirmat Ramón, un dels sis fills del colpista. Sobre la nit del mateix 23F, Tejero fill assevera que a casa seva es va viure el

Enxampen in fraganti dos homes i una dona quan intentaven empadronar-se il·legalment a Montblanc

 

 

EL CASO

 

 

 

 

ORSOLYA GAZDAGI

Montblanc (Conca de Barberà)
04/03/2026 09:30
2 minuts 

 

Aquest dilluns, a Montblanc, es va evitar que dos homes s'empadronin de manera il·legal. La Policia Nacional espanyola, amb la col·laboració de la Policia Local de la capital de la Conca de Barberà van intervenir aquest 2 de març al migdia durant un procés d'inscripció al padró del municipi, a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC), a les dependències de l'Ajuntament, a la Plaça Major, just abans que tres persones, una dona espanyola i dos homes d'origen estranger, formalitzessin les gestions. 

Tots tres van ser identificats i arrestats, acusats d'un delicte de falsedat documental en el context d'inscripció al padró municipal. L'operatiu va estar liderat per la Policia Nacional espanyola, el cos encarregat dels delictes i infraccions que tenen a veure amb estrangeria, i van emportar-se els detinguts a comissaria per a interrogar-los sobre els fets. Tot i els arrestos, la investigació que gira al voltant de possibles fraus pel que fa als empadronaments a Montblanc continua en marxa, ja que no es descarta que tot fos part d'una xarxa criminal especialitzada en aquest delicte tan estès a casa nostra, i no es descarta fer més detencions els propers dies. 

Per la seva part, el consistori ha valorat "positivament" aquesta intervenció, que consideren que "evita l'existència de fraus al padró i que delinqüents s'aprofitin de persones vulnerables" econòmicament. 

Empadronaments per 750 euros a Santa Coloma de Gramenet 

Última hora : Israel bombarda l’edifici on s’havia de reunir el consell que elegirà el nou líder suprem iranià

 

 

El conflicte causa centenars de morts, més de mig miler a l'Iran, i s'expandeix per tot el Llevant

 

 

 

03.03.2026 - 06:45

|

Actualització: 03.03.2026 - 16:55

 

Quart dia de guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que ha causat la mort del líder suprem iranià, Ali Khamenei, i de bona part de la cúpula militar i política de Teheran. L’aiatol·là Alireza Arafi ha estat nomenat líder provisional de l’Iran. De matinada, han continuat els bombardaments sobre Teheran i Beirut. L’exèrcit israelià ha ordenat a les seves tropes que avancin al sud del Líban. La Guàrdia Revolucionària iraniana assegura que ha tancat la navegació a l’estret d’Ormuz, un dels llocs més importants de comerç de petroli a escala mundial.

 

Com funciona la successió de Khamenei, i qui podria ser el nou líder suprem de l’Iran?

  

 

D’ençà que va començar la guerra, els bàndols han bescanviat foc. Els atacs amb míssils iranians han afectat gairebé tots els països del Llevant. Es calcula que hi ha gairebé 800 morts a l’Iran i una desena a Israel. L’exèrcit nord-americà ha confirmat la mort de sis militars dels EUA.

 

Catar i els EAU, acorralats per l’Iran, lluiten contra corrent per convèncer Trump que rebaixi la tensió

Ara per ara, Xipre és l’únic país europeu esquitxat per la guerra arran d’un atac amb drons a la base militar britànica d’Akrotiri. Grècia, França i Alemanya han decidit de donar-li suport militar amb vaixells, caces i míssils.

Netanyahu amenaça amb més atacs contra l’Iran i l'Hesbol·là

El nou anticatalanisme de l’esquerra woke

 

CRIT

 

 

3 de març de 2026

Per Josep Bellpuig

 

 

Les darreres declaracions de Brigitte Vasallo, afirmant que el català, quan sigui una llengua morta, serà recordat com una “llengua feixista”, no són una simple provocació aïllada. Són, més aviat, un símptoma claríssim de l’ascens d’un anticatalanisme d’esquerres i radicalment woke que, sota la coartada de l’antifeixisme i la defensa dels immigrants, ha assumit obertament un discurs hostil contra la Nació catalana i els seus fonaments culturals.

Aquest article ve a tomb d’aquestes declaracions, que no es poden banalitzar. Quan es qualifica el català de “llengua feixista”, no s’està fent una crítica política concreta: s’està atacant tota una Nació, la catalana.

A principis del segle XX, el lerrouxisme va construir un relat segons el qual el catalanisme

AC registra una esmena a la totalitat als pressupostos perquè "consoliden un infern fiscal" i "l'espoli"

 

 

El partit critica que els comptes "blinden una Generalitat sobredimensionada"

 

 

La diputada d'Aliança Catalana Sílvia Orriols Autor/a: Marta Sierra

 

 Economia, Política 03.03.2026 12.30 h 

ACN

Aliança Catalana ha registrat una esmena a la totalitat al projecte de pressupostos en considerar que "consoliden un autèntic infern fiscal". El partit argumenta la decisió perquè el projecte de comptes inclou "més pressió sobre les famílies i empreses mentre es cronifica l'espoli anual que Espanya imposa a Catalunya i es normalitza un saqueig fiscal estructural", que la formació xifra en 20.000 milions d'euros cada any. A més, defensen que els pressupostos pactats amb els Comuns "consoliden un model intervencionista que penalitza la propietat privada" i "blinda una Generalitat sobredimensionada" i "perpetua un sistema de subvencions milionàries".

El partit indica que el projecte de pressupostos preveu una dotació per a sanitat inferior a la que calculen que s'acabarà gastant, cosa que argumenten "genera una distorsió sistemàtica de la realitat comptable". Segons apunten, els comptes preveuen 13.840 milions d'euros per a sanitat el 2026 i la despesa de l'exercici 2025 va estar al voltant dels 16.000 milions d'euros.

Aliança també argumenta que els comptes preveuen 1.616 milions d'euros en interessos del deute i que la major part són del FLA, cosa que consideren que "evidencia fins a quin punt la càrrega financera del deute limita la capacitat del país". També indiquen que s'augmenta el sou del president de la Generalitat i els consellers respecte als assignats a l'inici de la legislatura.

 

50 anys dels fets de Vitòria, una taca de sang sense càstig del franquisme sense Franco

 

 

MEMÒRIA HISTÒRICA

 

El tres de març de 1976, cinc vaguistes van ser assassinats per la policia predemocràtica en una església de Vitòria 

 

 

 

 

Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 3 de març de 2026. 12:42
Actualitzat: Dimarts, 3 de març de 2026. 13:18
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Vitòria, País Basc. Tres de març de 1976. Milers de treballadors en vaga celebren una assemblea a l'església de Sant Francesc d'Assís. Al barri obrer de Zaramaga, al nord de la capital alabesa, sorgit el segle passat de les famílies arribades de diferents punts de la geografia espanyola per treballar en la indústria basca. Lluïtaven per una pujada salarial de 5.000 pessetes, la jornada setmanal laboral de 40 hores, el 100% del sou en cas d'accident o malaltia i la jubilació als 60 anys. La policia va dissoldre la reunió amb fum i trets d'armes de foc. Van morir cinc ciutadans: Pedro Mari Martínez, Francisco Aznar, Romualdo Barroso, José Castillo i Bienvenido Pereda. També hi va haver més d'un centenar de ferits, alguns de gravetat.

El dictador Francisco Franco havia mort feia poc més de tres mesos i el govern espanyol estava en mans de Carlos Arias Navarro. Rodolfo Martín Villa era ministre de Relacions Sindicals i Manuel Fraga el responsable de Governació. Encara faltaven quatre mesos perquè Adolfo Suárez fos nomenat president, les primeres eleccions democràtiques no es farien fins al juny de l'any següent i la Constitució s'aprovaria dos anys després.

Aquest dimarts tres de març de 2026 es compleixen cinquanta anys de la massacre de Vitòria i els familiars de les víctimes encara exigeixen una reparació i un reconeixement de responsabilitats que mai no ha arribat. Totes les denúncies presentades des d'aleshores per depurar responsabilitats penals s'han arxivat, excepte la causa que es va obrir a l'Argentina el 2010 contra crims del franquisme comesos durant la dictadura i la Transició, que continua activa. La causa la va obrir la jutgessa María Servini, que va emetre una ordre internacional de detenció contra l'exministre Martín Villa, si bé mai no s'ha materialitzat.

 

Aquest 3 de març es compleixen 50 anys de la matança de Vitòria / EFE

 

 

Les víctimes demanen una reparació que mai va arribar a través dels tribunals

Repàs monumental d'una activista iraniana a Mònica Terribas en directe:‘Compte amb el que diem al món’

 

 

L'esquerra s'indigna per l'atac dels EUA i Israel però va callar davant la repressió dels aiatol·làs

 

 

Mònica Terribas va rebre un sever correctiu a les ones de RAC1 |  TV3

 

 

03/03/2026 05:47:00h

per

Redacció

 

 

Aquests dies l'esquerra està donant sobrades mostres de la seva superioritat moral, intentant dir als iranians què els convé i què no. Ja ho van fer amb Veneçuela, on van blanquejar un règim dictatorial amb l'única intenció de criticar l'imperialisme nord-americà. Aquests dies, mentre el poble iranià, sobretot dones, celebra l'atac dels EUA i Israel als aiatol·làs, l'esquerra occidental anomena "pederasta" Trump i "genocida" Netanyahu, però "cap d'estat" Jamenei.

Està bé veure com de tant en tant una dona iraniana posa al seu lloc els demòcrates de l'esquerra que repeteixen eslògans a les tertúlies. Com Mònica Terribas, que va voler posar contra les cordes una activista iraniana a RAC1 i en va sortir mal parada.

Va passar dilluns en la tertúlia del programa de Jordi Basté, El Món a RAC1. Els tertulians progres es donaven cops al pit dient que el que és important no és si el règim iranià és una dictadura o no o si reprimeix les dones, sinó el respecte al dret internacional. Aleshores va intervenir Ryma Sheermohammad, activista iraniana, que va donar una lliçó a Mònica Terribas i altres progres.

 

 

Ryma Sheermohammad, activista pels drets humans |  Cedida

 

 

Ryma Sheermohammad es va mostrar molt preocupada "sobretot per les anàlisis que s'estan fent sobre el meu país". Va lamentar que la comunitat internacional compri la narrativa del govern iranià i abandoni constantment la resistència contra els aiatol·làs. Aquesta activista es pregunta, per exemple, per què no surt als mitjans el paper que ha jugat l'Iran en la desestabilització de la regió.

Es va mostrar també indignada pel fet que molts mitjans estiguin venent el possible successor de Jamenei, Masoud Pezeshkian, com un reformista capaç de liderar una transició. "Dir això és riure's de les víctimes", ha dit aquesta activista, recordant que durant el seu mandat l'Iran ha patit la major persecució a les minories i les dones. "Hem d'anar amb compte amb el que estem dient al món", ha afegit.

Repàs monumental a Mònica Terribas

10 tuits que retraten l'esquerra espanyola i catalana després del cop al règim dels aiatol·làs

 

GUERRA IRAN

 

 

Mentre el poble iranià (sobretot les dones) celebra la mort de Jamenei, la nostra esquerra s'ofèn i es posa feta una fúria

 

Alí Khamenei, líder del règim tirànic iranià, ha estat liquidat |  Agencia

 
 

 02-03-2026

per E-Notícies

 

L'atac fulminant dels EUA i Israel a l'Iran, aquest dissabte, ha provocat una forta commoció arreu del món. Hi ha una lògica inquietud perquè suposa la culminació d'una escalada bèl·lica al Pròxim Orient, i per la por que derivi en un conflicte global. Però l'atac també ha estat aplaudit per bona part del món lliure i, sobretot, pel poble iranià sota la tirania dels aiatol·làs.

 

Donald Trump ha tornat a donar un cop exitós a una dictadura |  Europa Press

El curiós és el contrast entre les celebracions a Teheran, sobretot de les dones que fa temps que es rebel·len contra el règim, i la tristesa, i fins i tot la indignació, de l'esquerra a Espanya i a Catalunya. Figures polítiques i mediàtiques de l'univers progre han reaccionat airats com van fer amb Veneçuela, malgrat que la majoria del poble veneçolà i iranià van aplaudir la intervenció.

L'atac dels Estats Units i Israel ha estat tan exitós que en qüestió d'hores i sense gaire danys col·laterals van aconseguir eliminar gairebé tota la cúpula iraniana. A la qual cosa cal afegir el decapitament de Hamas i Hezbollah en els últims mesos.

Desolació a l'esquerra: Podemos, ERC, CUP, Comuns...

Els EUA retiren avions de Morón i Rota davant la negativa de Sánchez a donar suport a l'atac contra l'Iran

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

Robles obre la porta a usar les bases americanes a Espanya tan sols per a evacuacions humanitàries

 

 

Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2026. 14:08
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Els Estats Units han mobilitzat fins a onze avions cisterna de les bases espanyoles de Morón de la Frontera (Sevilla) i Rota (Cadis) per reubicar-los en altres bases europees des de les quals sortir a donar suport a les maniobres de guerra contra l'Iran. Un moviment que s'ha produït aquest diumenge a la tarda davant la negativa del govern espanyol que s'utilitzin les bases nord-americanes en territori espanyol com a enclavament per a l'operació Fúria Èpica. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha admès que els avions cisterna americans han sortit de les seves bases "perquè des d'aquí no anaven a executar cap actuació". 

El conveni de Defensa entre els Estats Units i Espanya que regula l'ús de les bases militars de Morón de la Frontera i Rota estipula que qualsevol operació militar que suposi un ús de les instal·lacions fora de l'estipulat requereix una autorització del govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez, que ha condemnat l'atac "unilateral i sense suport internacional" dels Estats Units i Israel a l'Iran, assenyala que des de les bases americanes a Espanya no s'ha donat cap suport a l'operació i així continuarà sent. L'única excepció serien operacions d'evacuació per motius humanitaris, segons ha precisat Robles.

El govern espanyol ha descartat taxativament que Espanya segueixi els passos del Regne Unit, França i Alemanya i es declari disposada a donar suport als Estats Units en la seva ofensiva contra l'Iran. "En tot el que depengui de la decisió de la sobirania d'Espanya, nosaltres no participarem en cap acció militar", ha asseverat també aquest dilluns el ministre de Transformació Digital, Óscar López. La ministra Robles ha reiterat el mateix missatge aquest dilluns i ha assenyalat que la postura espanyola és el suport a les vies diplomàtiques i al dret internacional. "El poble iranià és el que s'ha d'alliberar", ha valorat.

Albares: "No s'utilitzen i no s'utilitzaran les bases per a res que no estigui dins del conveni"

La guerra arriba a Europa? Explosions a Xipre mentre França, Alemanya i el Regne Unit amenacen d'atacar l'Iran

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

 

Un dron ataca la base d'Akrotiri després que el 'premier' britànic anunciés més participació en els atacs contra l'Iran 

 

 

  Berto Sagrera
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2026. 10:18
Temps de lectura: 3 minuts 

 

En mig de l'escalada regional a l'Orient Mitjà, ens preguntem: la guerra arriba a Europa? El cas és que poc abans de la mitjanit d'aquest diumenge es van registrar explosions a Xipre, mentre que França, Alemanya i el Regne Unit han amenaçat d'atacar l'Iran, sumant-se així als Estats Units i Israel. Concretament, un dron va atacar la base britànica d'Akrotiri, ubicada a Limassol —la segona ciutat de Xipre—, una estona després que el primer ministre britànic, Keir Starmer, anunciés una participació més activa del seu país en els atacs contra el règim iranià i donés permís a l'aviació estatunidenca per fer servir algunes de les seves bases a la zona. 

🔴 Guerra a l’Iran, DIRECTE | Continuen els atacs a l'Orient Mitjà, última hora
 

En resum, París, Berlín i Londres —el denominat bloc E3— van trencar la seva equidistància inicial aquest diumenge i van advertir que es plantegen prendre mesures per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons per defensar tant els seus interessos com els dels seus aliats a l'Orient Mitjà. "Prendrem mesures per defensar els nostres interessos i els dels nostres aliats a la regió, potencialment permetent les accions defensives necessàries i proporcionades per destruir la capacitat de l'Iran de llançar míssils i drons en el seu origen", van indicar, en una declaració conjunta. I van afegir: "Hem acordat col·laborar amb els EUA i els aliats de la regió en aquesta qüestió".

El bloc E3, contra l'Iran

La tornada de l'emèrit, el darrer pacte d'Estat

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

 

José Antich
Barcelona. Dijous, 26 de febrer de 2026. 22:19
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'operació retorn a Espanya de Joan Carles I, que va abandonar Madrid amb destinació a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units, el 3 d'agost del 2020, ja està en marxa. Només cal veure els pronunciaments en cadena del Palau de la Zarzuela, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular a la desclassificació dels papers del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 per veure el veritable interès de la documentació, parcial i incompleta, penjada al web de la Moncloa. El deteriorament de la salut de l'emèrit, que aquest gener va fer 88 anys, és més que probable que hagi portat a una decisió dràstica: seria un descrèdit per a la monarquia espanyola que Joan Carles I morís a l'estranger. Per això, l'Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats.

L'operació retorn a Espanya de Joan Carles I, que va abandonar Madrid amb destinació a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units, el 3 d'agost del 2020, ja està en marxa. Només cal veure els pronunciaments en cadena del Palau de la Zarzuela, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular a la desclassificació dels papers del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 per veure el veritable interès de la documentació, parcial i incompleta, penjada al web de la Moncloa. El deteriorament de la salut de l'emèrit, que aquest gener va fer 88 anys, és més que probable que hagi portat a una decisió dràstica: seria un descrèdit per a la monarquia espanyola que Joan Carles I morís a l'estranger. Per això, l'Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats.

Aquest dijous, tots els missatges han anat en aquesta direcció. Ha començat el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, assegurant que

Detingut un pro-palestí després de vandalitzar l’estàtua de Winston Churchill amb pintades a Londres

 

 

 

 

27 de Febrer 2026 

per Redacció

 

Un home de 38 anys ha estat detingut aquest divendres a la matinada després de vandalitzar l’estàtua de Winston Churchill situada a la plaça del Parlament, al centre de Londres. Segons ha informat la Policia Metropolitana, el detingut està acusat d’un delicte de danys criminals agreujats per motius racials.

L’estàtua, una de les més emblemàtiques del Regne Unit, ha aparegut coberta de pintades amb pintura vermella amb missatges com “Zionist war criminal” (“criminal de guerra sionista”), “Stop the genocide” (“atureu el genocidi”), “Free Palestine” (“Palestina lliure”), “Never again is now” i “Globalise the Intifada” (“globalitzeu la intifada”).

Els fets han tingut lloc poc després de les quatre de la matinada. Fonts policials han indicat que els

Un forat de 21.092 milions: el darrer càlcul del govern del dèficit fiscal amb Espanya

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

L’actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l’administració espanyola revela que el dèficit fiscal va ser del 8,2% del PIB, molt similar a la mitjana històrica

 

 

La consellera d'Economia, Alícia Romero, aquest matí en una roda de premsa al parlament (fotografia: ACN.)

 

Odei A.-Etxearte

27.02.2026 | Actualització 27.02.2026 -15:36

 

Catalunya continua patint un dèficit fiscal que mina la seva capacitat d’afrontar la despesa pública. El 2022 va ser de 21.092 milions d’euros, l’equivalent al 8,2% del PIB, d’acord amb el mètode de càlcul del flux monetari. Així ho ha fet públic el govern de la Generalitat dins de l’informe econòmic i financer que acompanya el pressupost, que ja es tramita al parlament. A diferència dels anteriors governs independentistes, que acostumaven a donar rellevància política a la presentació de la balança, l’executiu de Salvador Illa no n’ha fet una presentació específica. L’ha introduïda en un annex de l’esmentat informe que acompanya els comptes, sense destacar-la informativament. Publicar-la, de fet, és una obligació legal del govern d’ençà que el 2012 es va aprovar una reforma de la llei de finances públiques de Catalunya promoguda per ERC i pactada amb CiU.

Les dades publicades assenyalen que el dèficit fiscal del 2022 es va reduir respecte a l’any anterior, quan va ser de 22.012 milions, l’equivalent al 9,6% del PIB. La xifra, tanmateix, es troba molt a prop de la mitjana que ha tingut històricament el dèficit fiscal, del 8,1% entre el 1986 i el 2022. De fet,

"Guerra oberta" entre el Pakistan i l'Afganistan: les claus

 

 

GUERRA

 

 

Cada banda s’acusa mútuament mentre la comunitat internacional demana calma i mediació immediata 

 

 

 

 

Anna Solé Sans
Barcelona. Divendres, 27 de febrer de 2026. 14:53
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Els enfrontaments entre Pakistan i Afganistan han escalat després que el govern talibà anunciés una ofensiva contra posicions militars pakistaneses a prop de la frontera, i Islamabad respongués amb bombardejos sobre objectius a Kabul i a les províncies limítrofes de Kandahar i Paktika. És la més recent escalada d’un conflicte latent entre els dos veïns, amb un historial de violència intermitent. Els primers informes van emergir dijous 26 de febrer, quan el govern talibà va llançar una ofensiva a les províncies de Nangarhar, Nuristan, Kunar, Khost, Paktia i Paktika. Segons els portaveus talibans, els atacs van començar a les 20:00 hora local. El Pakistan va replicar ràpidament, acusant els insurgents d’haver obert foc sense provocació a diverses localitats de la seva província de Khyber Pakhtunkhwa.

Durant la matinada de divendres, les forces pakistaneses van realitzar una sèrie de bombardejos sobre objectius a Kabul i en altres províncies frontereres, segons fonts militars d'Islamabad. Es van informar més incidents prop del pas fronterer de Torkham, clau per al comerç i trànsit entre Peshawar i Jalalabad.

Qui hi ha implicat?

Documents 23F | Líders del PSOE i UCD van avalar un cop d'estat civil-militar amb un general com a president

 

 

23-F 

 

 

Un document anònim de la Guàrdia Civil revela el paper d'alguns partits en trames colpistes prèvies al 23F 

 

 

 

 David González
Barcelona. Dimecres, 25 de febrer de 2026. 17:43
Actualitzat: Dijous, 26 de febrer de 2026. 11:44
Temps de lectura: 6 minuts 

 

 

El novembre del 1980, quatre mesos abans de l'intent de cop d'estat del 23F, hi havia en marxa fins a tres tipus d'operacions colpistes per fer caure el govern de la Unió de Centre Democràtic (UCD), que presidia Adolfo Suárez, i crear un nou règim polític a Espanya. Aquestes maniobres implicaven no només sectors militars, sinó també polítics. Una d'aquestes trames, que preveia el nomenament d'un general com a president d'un govern format per militars, independents i membres dels partits, estava avalada per alguns líders del PSOE i la UCD. Així s'exposa en un document anònim de la Guàrdia Civil, provinent dels arxius del Ministeri de l'Interior, que forma part de la documentació sobre el cop d'estat del 23 de febrer del 1981 desclassificada pel govern espanyol i que es pot consultar íntegrament aquí. 

El document manuscrit detalla tres tipus de conxorxes prèvies al 23F: "operacions civils", "operacions militars" i "operacions mixtes civicomilitars". Les operacions civils, amb participació de destacades figures de la transició política espanyola, inclouen polítics i partits democràtics com el PSOE, la UCD i AP. Se subdivideixen, a la vegada, en quatre grups. El primer és el de les d'"ideologia democristiana", la direcció de la qual s'atribueix a un dels pares de la Constitució, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, i a la qual es donen "escasses possibilitats de prosperar". El segon grup correspon a les d'"ideologia mixta", el promotor de les quals és Rodolfo Martín Villa, que proposava un govern mixt PSOE-AP presidit per Manuel Fraga, amb una viabilitat "molt escassa". 

 

Document desclassificat del 23F

 

 

El tercer grup d'operacions o maniobres "civils" contra el govern Suárez inclou les d'"ideologia socialista". A la vegada, les subdivideix en dues tipologies. La primera, les de "caràcter civil", per dur a terme una moció de censura pactant amb un grup dissident d'UCD i aconseguint l'abstenció del PCE. Se li atorga "molt escassa" viabilitat. El segon tipus és la "civil amb complement militar", que a les

El PCE nega la veracitat d’un dels documents del 23-F desclassificats i denuncia un emblanquiment de Juan Carlos

 

 

Món - Espanya

 

Denuncia que hi ha molts documents sobre el cop d'estat que no s'han fet públics

 

Enrique Santiago, secretari general del PCE, en una imatge d’arxiu. Fotografia: PCE.

 

 

Redacció Europa Press

26.02.2026 | Actualització 26.02.2026-11:45 

 

Enrique Santiago, secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE), ha denunciat una “operació claríssima d’emblanquir” la figura de Juan Carlos I amb la desclassificació dels documents sobre l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Segons Santiago, respon a una estratègia per a rebaixar la implicació del rei espanyol en el cop i, de fet, ha posat en entredit la versemblança dels documents negant-ne la veracitat d’un en concret.

 

Quins interrogants continuen oberts després de la desclassificació de documents del 23-F?

 Es tracta d’un document de la direcció general de la policia espanyola sobre el PCE amb data de l’11 de maig de 1981. Recull una nota confidencial a Santiago Carrillo, secretari general del partit aleshores, avisant-lo del perill “que representa deixar que l’extrema dreta imperi en el mercat negre del rumor, les declaracions del [nom censurat] i, encara més greu, incidir en la suposada implicació del rei en el cop”.

Segons que diu aquest document, es va avisar Carrillo que l’extrema dreta volia implicar la monarquia en l’intent de cop d’estat i “destruir-la com a institució democràtica”. Tot seguit, avisa que hi ha un “escac i mat a la monarquia, proposat per l’extrema dreta”.

 

 

“Aquesta nota no existeix de cap manera”