Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POLITICA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POLITICA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 d’abril del 2025

Victòria antimonàrquica: Forcen la cancel·lació dels premis Princesa de Girona en el seu retorn a la ciutat

 

 

La Generalitat havia cedit la seva seu a Girona per a celebrar l'acte.

 


 
Protesta de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines contra els premis de la Fundació Princesa de Girona, el 29 d'abril del 2025 Autor/a: @CACCGi

 

 

Política

Redacció

 

 

La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACCGi) ha aconseguit evitar que Girona tornés a acollir els premis de la Fundació Princesa de Girona. La Generalitat havia cedit l'Auditori Josep Irla de la seva seu a la ciutat per aquest acte, que s'ha acabat desconvocant arran de la pressió exercida pels manifestants.

La Coordinadora havia convocat una concentració de protesta a les 15:30 hores, mitja hora abans de l'inici previst de l'acte, per denunciar el que consideraven un "blanqueig institucional" de la monarquia i la complicitat de la Generalitat, sota el lema "Illa botifler!". A més, van criticar la participació de l'Institut Santiago Sobrequés, acusant-lo de donar suport a la monarquia borbònica mitjançant l'assistència d'alumnes, i van rebutjar la presència de l'actriu Vicky Luengo. La pressió de la

Un batlle del Camp de Tarragona va rebre un avís per possibles incidències abans del gran col·lapse elèctric

 

 

NOTÍCIES - POLITICA

 

 


 


Trump suspèn en les enquestes dels cent dies de mandat: els pitjors resultats d’un president en 72 anys

 

 

ESTATS UNITS

 

 

Els sondejos li atorguen entre el 39% i el 42% d’aprovació general i mostren una percepció negativa de la seva gestió 

 

 


 

  Ketty Calatayud
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 30 d'abril de 2025. 09:04
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

Aquest dimecres 30 d’abril es compleixen 100 dies des que Donald Trump va assumir el càrrec de president dels Estats Units per segona vegada, una efemèride que ha estat profundament analitzada per experts de tot el món i que ha motivat que els mitjans de comunicació nord-americans hagin encarregat enquestes d’opinió sobre el que pensen els ciutadans sobre la gestió de la seva administració. La majoria de les enquestes (Gallup, The New York Times, CNN, Marist Poll, Washington Post/ABC News/Ipsos)  tenen un resultat comú: Trump suspèn la nota i aconsegueix el pitjor registre d’aprovació per a un president dels Estats Units en els seus primers 100 dies de mandat des d’almenys set dècades, quan Dwigth Eisenhower va arribar a la Casa Blanca en 1953, que és des que existeixen dades comparables.

 

 

 

 

La pitjor enquesta

dilluns, 21 d’abril del 2025

S’ha mort Francesc, el papa de l’obertura inacabada de l’Església

 

 

MÓN - EUROPA

 

Auster i d'esperit compassiu, Francesc va provar de transformar l'Església Catòlica a desgrat d'una part dels poders fàctics vaticans

 

El papa Francesc, al Vaticà, en una imatge del 2023 (fotografia: Efe).

 

 


Redacció

21.04.2025 - Actualització 21.04.2025.10.30h,

 

 

Francesc, el 266è papa de l’Església Catòlica, s’ha mort a vuitanta-vuit anys, tal com confirma el servei de premsa del Vaticà.

La defunció ha estat a les 7.35, segons que ha comunicat el cardenal Kevin Farrell: “Tota la seva vida va estar dedicada al servei del Senyor i de la seva Església. Ens va ensenyar a viure els valors de l’Evangeli amb la fidelitat, el coratge i el marge més universals, especialment en favor de l’amor universal. Immensa gratitud pel seu exemple com a veritable deixeble del Senyor Jesús, encomanem l’ànima del Papa Francesc a l’amor infinitament misericordiós del Déu Únic i Triun”, ha anunciat.

Ahir, va poder participar finalment en la cerimònia de benedicció “Urbi et Orbi” del diumenge de Pasqua. El pontífex va comparèixer al balcó del Vaticà en cadira de rodes i encara convalescent, en ple procés de recuperació de la greu malaltia respiratòria que havia tingut. Només va saludar i va fer la benedicció final als 35.000 fidels que omplien la plaça de Sant Pere. “Bona Pasqua”, va dir en arribar.

Els metges li havien recomanat que fes repòs a casa seva després de sortir de l’hospital per haver tingut una pneumònia bilateral. Aquesta Setmana Santa, tan sols va aparèixer el dijous Sant a veure uns presos a la presó que hi ha prop del Vaticà, com marca la tradició, i ahir, diumenge de Pasqua, amb la cerimònia de benedicció. També va rebre a casa seva, breument, la visita del vice-president dels Estats Units, J. D. Vance.

Francesc va haver de ser ingressat a l’hospital Agostino Gemelli de Roma arran d’una bronquitis, que després va derivar en una pneumònia bilateral. Passades sis setmanes d’incertesa, el 23 de març va rebre l’alta mèdica hospitalària i va continuar la recuperació a la residència de Santa Marta del Vaticà.

No serà fins d’aquí a 15 o 20 dies que es farà el conclave, que serveix per a triar el futur papa de Roma.

La seva marxa, de nom Jorge Mario Bergoglio, marca la fi d’un procés d’obertura inconclús que en poc més d’una dècada ha transformat radicalment la institució i que li ha fet guanyar aliats a tot el món –com també enemics poderosos, tant dins el Vaticà com fora.

 

 

 

 

 

 

 

Sacerdot del poble

dimarts, 15 d’abril del 2025

Illa despatxa el polèmic Christopher Daniel Person de la direcció de la Casa de Perpinyà

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

El govern diu que el relleu és per "motius personals", però va precedit d'un reguitzell de polèmiques i queixes · El nou director és Albert Piñeira, tal com va avançar VilaWeb fa una setmana

 

Personalitats i entitats tornen a exigir a Illa la destitució del director de la Casa de Perpinyà pel menysteniment de Sant Jordi 

 


 

 

Redacció

15-04-2025 - Actualització: 15.04.2025 - 13:00


Una mica més de sis mesos. Això ha durat Christopher Daniel Person com a director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Avui, després del consell executiu, el govern n’ha anunciat el relleu. Person ha al·legat “motius personals”, però la veritat és que acumulava tota mena de polèmiques que qüestionaven molt la seva feina. El nou director, tal com va avançar VilaWeb ara fa una setmana, serà Albert Piñeira, ex-batlle de Puigcerdà del PDECat i actualment membre de Junts.

El nomenament de Person va ser molt mal rebut a Catalunya Nord per la seva manca de vincles amb el territori. Una indignació que no va parar de créixer per la poca cura amb la llengua –ni tan sols va enviar felicitacions de Nadal en català– i amb la identitat nord-catalana.

En seu parlamentària, Person fins i tot va refusar de fer servir el terme “Catalunya Nord”, tot al·legant

dilluns, 14 d’abril del 2025

La Catalunya que seríem ara

 

EL CRIT

 

 

14 ABRIL 2025

Per Miquel Soler 

 

 

 

 


 

 

 

Molts catalans encara no són conscients que fins el 1714 el Principat de Catalunya tenia la sobirania política d’un estat independendent actual. Que tenia un cap d’estat (compartit amb altres territoris) sotmès a les lleis catalanes, un govern (la Generalitat), un parlament efectiu (que legislava, que podia fer lleis i controlar al govern), lleis pròpies, sistema judicial propi, administració pública (la Cancelleria), ambaixadors, exèrcit i marina de guerra, moneda pròpia, hisenda pròpia i control total sobre els impostos, control de fronteres i de concessió de la nacionalitat.

Els més de tres-cents anys transcorreguts i la imposició del marc mental espanyol han fet que aquests catalans -la majoria dels polítics i molts catalans del carrer- no sàpiguen què és un estat independent. Que no siguin incapaços d’entendre el que significa ser un estat independent. Per això els costa tant de plantejar la resolució dels problemes des d’una òptica d’estat, per exemple. O adoptar la postura més lògica o correcta davant de determinades situacions.

Mirem de fer l’exercici mental de pensar en com seria avui Catalunya si no hagués perdut la seva sobirania política el 1714. Tant se val els detalls concrets que ho haguessin permès (un acord amb el rei Felip IV -Felipe V a Castella-, el primer dels Borbons, o el triomf de Carles III, l’emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic).

Llevat que hi hagués hagut alguna revolució o un canvi radical, dràstic, el Principat de Catalunya seria

Setze espiats més a l’estat espanyol amb Pegasus tot aprofitant un forat a WhatsApp

 

 

 

Es fa públic un document de la causa de WhatsApp contra NSO que revela que el nombre d’espiats a l’estat espanyol va més enllà dels cinc independentistes catalans que havien transcendit

 

 


 

 

 Josep Nualart Casulleras

14-04-2025 - Actualització: 13.04.2025 - 21:43

 

 

A l’estat espanyol hi ha setze persones a qui van espiar el telèfon mòbil amb el programari Pegasus entre l’abril i el maig del 2019 la identitat de les quals encara no ha transcendit. Ara, per primera vegada, s’ha pogut saber que les víctimes de l’espionatge amb Pegasus durant aquells dos mesos, en què els van introduir el programari als mòbils aprofitant una escletxa de seguretat de Pegasus, van ser vint-i-un i no pas cinc. Se n’han fet ressò webs de referència en el sector tecnològic, com ara TechCrunch.

Les cinc persones espiades van resultar ser persones destacades de l’independentisme català: l’aleshores president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent; l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel; l’ex-conseller Ernest Maragall; l’activista de l’ANC Jordi Domingo i l’ex-director de la Casa de la República Sergi Miquel. Però s’acaba de fer públic un document de la querella de WhatsApp contra l’empresa israeliana NSO, propietària de Pegasus, que ha detallat el nombre exacte de víctimes d’aquell episodi. I a l’estat espanyol és on n’hi ha més entre els països de l’Europa occidental.  

La qüestió ara és saber qui són les altres setze víctimes; si les cinc que fins ara havien transcendit són independentistes catalans, tot fa pensar que aquestes també ho poden ser, si més no una bona part. Durant aquelles dates es feia al Tribunal Suprem espanyol el judici contra el Primer d’Octubre, es preparaven mobilitzacions per donar resposta a

Montoro té la barra de dir que l’única ‘Operació Catalunya’ que coneix va ser el “rescat” de la Generalitat amb el FLA

 

 

L'exministre del PP ha comparegut aquest dilluns davant la comissió d'investigació del Congrés

 

 

L'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en una imatge d'arxiu Data de publicació: dimecres 27 de febrer del 2019, 18:02 Localització: Madrid Autor: Senyal Tribunal Suprem

 


Trump diu que anunciarà nous aranzels als semiconductors la setmana que ve

 

ECONOMIA INTERNACIONAL

 

 

La Xina minimitza l'impacte de la guerra comercial amb els EUA en les seves exportacions: "El cel no caurà"  

 


El president dels EUA, Donald Trump, en un acte a la Casa Blanca. Data de publicació: dimecres 09 d’abril del 2025, 10:18 Localització: Barcelona Autor: Redacció ACN



Mor Vargas Llosa, l'escriptor bel·ligerant amb Catalunya que tenia nostàlgia de la Barcelona franquista

 

 

CULTURA

 

 

Recopilem accions i accions de l'autor acabat de traspassar contra Catalunya i l'independentisme

 

Cultura, Política 

Redacció 

 

 

 


Els líders de Cs, Inés Arrimadas i Albert Rivera, amb el Premi Nobel, Mario Vargas Llosa, el 8 d'octubre del 2017 Autor/a: Estefania Escolà


Mario Vargas Llosa, escriptor peruà i Premi Nobel de Literatura, ha mort aquest passat diumenge a l'edat de 89 anys, a Lima. Entre 1970 i 1974, va viure a Barcelona i en entrevistes posteriors, ha significat que aquesta estada el va convertir en"escriptor", i a més, va conèixer clau de la seva carrera; l'editor Carlos Barral i l'agent literària Carme Balcells.

Amb el pas dels anys, i l'increment del sentiment català, Vargas Llosa va mantenir al llarg dels anys una postura molt crítica i combativa contra l'independentisme català, a través d'articles, ponències, declaracions, entrevistes i participacions en actes de caràcter espanyolista com manifestos o manifestacions. Se sentia molt pròxim a Ciutadans, tot i que no va fer mai escarafalls a col·laborar amb FAES, la fundació dirigida per l'expresident espanyol, José María Aznar, una altra personalitat obsessionada amb l'independentisme.

El 2008, l'escriptor peruà va signar el Manifest per la llengua comuna, un document que defensava la primacia del castellà per sobre de les altres llengües cooficials, en un context de tensions amb el catalanisme. Aquest gest ja apuntava

dijous, 10 d’abril del 2025

Nou embat de la injustícia espanyola: el Suprem confirma que no amnistia Puigdemont ni Comín pel delicte de malversació

 

 

PROCESSISTES

 

Carles Puigdemont, aquest dissabte a la Casa de la República, a Waterloo (Bèlgica) Data de publicació: dissabte 10 d’agost del 2024, 19:59 Localització: Waterloo Autor: Nico Tomás

 


Maria Garcia 

10-04-2025

 

 

La (in)justícia espanyola torna a fer-ne de les seves i constata el seu clar biaix polític, demostrant una vegada més que el sistema judicial espanyol no és ni imparcial ni democràtic. Fins ara el Tribunal Suprem no havia denegat cap petició d’amnistia; tanmateix, això ha canviat aquest matí, quan el Suprem ha confirmat la decisió de Pablo Llarena de no amnistiar Carles Puigdemont ni Toni Comín pel delicte de malversació, tot i la petició de la Fiscalia perquè se’ls amnistiés. Així, la sala rebutja els recursos que tots dos havien interposat contra el criteri inicial de Llarena, i manté la persecució contra el president a l’exili. Tot plegat, un nou fracàs de la llei d’amnistia i de Pedro Sánchez, incapaç de tenir una justícia democràtica.

La Sala Penal del Suprem ha ignorat completament les al·legacions de la Fiscalia, que va reclamar amnistiar-los pel delicte de malversació en considerar que no hi ha prou indicis que demostrin que Puigdemont i Comín busquessin un enriquiment personal. En canvi, argumenta que la decisió de

dimecres, 9 d’abril del 2025

Aprendre’n dels gitanos

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

Els gitanos han estat uns grans defensors de la llengua catalana i l'han mantinguda viva enmig de les repressions, com no ho ha fet ningú

 

 

Acte de celebració del Dia del Poble Gitano, ahir al Parlament de Catalunya (fotografia: Gerard Artigas).

 

Vicent Partal

8-04-2025-21:40h

 

 

 Un vent nou bufa en les geografies oblidades del món. Els pobles indígenes –que van veure arribar estranys vaixells a les platges o exèrcits a les muntanyes, que van haver d’aprendre llengües foranes i assumir costums imposats des de continents allunyats– avui alcen el cap amb una dignitat renovada. Ja no és aquell enyor romàntic del “noble salvatge”, sinó una reivindicació política concreta, una presència institucional guanyada a pols. Els maoris de Nova Zelanda, que fa dos segles rebien trets dels mosquets britànics, avui són com més va més reivindicats com l’essència d’aquella nació. Les nacions originàries d’Amèrica, de les tundres del nord als boscs australs, recuperen lentament el seu espai en constitucions i parlaments, fent voleiar banderes multicolors. D’alguna manera és com si el món, cansat de tanta imposició, reconegués finalment els seus pecats històrics.

Mentre passa això en unes altres latituds, Europa contempla el fenomen amb un cert aire de desorientació i ignorància, que és un greu error. Perquè a Europa hi viuen també dos pobles indígenes, encara que no tinguem el costum d’anomenar-los així. Hi ha els samis, pastors de rens en les terres glaçades del nord escandinau que tenen parlaments propis i organitzacions sòlides i reivindicatives; i els

La Xina avisa els Estats Units que no farà marxa enrere, després de l’entrada en vigor d’un aranzel del 104%

 

 

MÓN - THE WASHINGTON POST

 

Les borses asiàtiques obren a la baixa i la Xina sospesa, fins i tot, de prohibir la importació de films i sèries dels Estats Units

 

 

Una persona fotografia la caiguda a la borsa de Jakarta. (Fotografia de Mast Irham)

 

 

 

The Washington Post · Lily Kuo

09.04.2025 - 08:40

Actualització: 09.04.2025 - 11:00

 

 

Pequín. Els mercats asiàtics han obert avui amb caigudes, després d’una nova jornada d’extrema volatilitat als Estats Units, on l’índex S&P 500 ha tancat amb una davallada de l’1,5%. Amb aquesta nova caiguda, el descens acumulat des de mitjan febrer ja voreja el 20%, límit que marca l’entrada en un mercat baixista.

La caiguda als Estats Units ha coincidit amb l’entrada en vigor d’un nou paquet d’aranzels impulsat pel president Donald Trump, que imposa un gravamen a productes procedents de 86 països. En el cas de la Xina, l’aranzel és del 104% per a totes les importacions. Tot i l’escalada, Trump ha deixat la porta oberta a arribar a acords comercials.

A Hong Kong, l’índex Hang Seng, on cotitzen molts exportadors xinesos, ha obert amb una caiguda de gairebé el 4%, tot i que més tard

La UE respon: aranzels del 25% a productes dels EUA per valor de 21.000 milions

 

 

COMERÇ INTERNACIONAL

 

 

Els Vint-i-set han aprovat aquest dimecres les primeres mesures en resposta a les taxes dels EUA 

 

 

 


 

 

 

 

  • Sara Casas
  • Foto: Europa Press

  • Barcelona. Dimecres, 9 d'abril de 2025. 15:12
  • Temps de lectura: 1 minut
 

La Unió Europea contraataca. Els Vint-i-set han aprovat aquest dimecres les primeres mesures en resposta a les taxes del president dels Estats Units, Donald Trump: aranzels del 25% contra els productes nord-americans per valor de 21.000 milions d'euros.

La redacció d'ON ECONOMIA està treballant per ampliar aquesta informació. Per llegir l'última hora de la notícia, actualitza la pàgina.

 

 

 

ENLLAÇ  NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/oneconomia/ca/economia/ue-respon-aranzels-25-productes-eua-valor-21000-milions_1396249_102.html 

 

La Generalitat Valenciana sabia a les 20.30 h del dia de la DANA que hi havia morts, ferits i desapareguts

 

 

PAÍS VALENCIÀ

 

Compromís revela un informe d'Emergències que demostra que la Generalitat demanava ajuda a l'UME a les 19.34 hores 

 

 


 

 


Marta Sánchez Iranzo
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 9 d'abril de 2025. 12:45
Actualitzat: Dimecres, 9 d'abril de 2025. 14:22
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

Noves dades que posen encara més en dubte la gestió de la DANA del govern de Carlos Mazón. A les 19.34 hores del 29 d'octubre, la Generalitat Valenciana tenia preparat un document per demanar la mobilització de la Unitat Militar d’Emergències (UME) a tot el País Valencià, però finalment no es va enviar a la delegació del govern espanyol fins una hora més tard. Així doncs, almenys a les 20.33 hores, el govern valencià ja tenia coneixement que la riuada havia provocat morts, així com desapareguts, ferits i persones atrapades. Tanmateix, el president Carlos Mazón no va arribar al CECOPI (Centre de Coordinació d'Emergències) fins a les 20.28 hores. Així ho demostra un document de la Generalitat al qual ha tingut accés Compromís, en el qual s'observa que el 112 tenia preparat un informe per sol·licitar el desplegament de l'UME abans de l'arriba de Mazón i de l'enviament de l'alerta massiva.

L'informe enviat a les 20.33 hores estava signat pel subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, i se sol·licitava ajuda de l'Exèrcit per inundacions en tota la província. A l'apartat "danys i conseqüències", la Generalitat ja feia referència a morts, ferits, evacuats i atrapats. També assenyalava errors en els serveis essencials com la telefonia i el gas o en infraestructures de tota mena.

Noves dades que posen encara més en dubte la gestió de la DANA del govern de Carlos Mazón. A les 19.34 hores del 29 d'octubre, la Generalitat Valenciana tenia preparat un document per demanar la mobilització de la Unitat Militar d’Emergències (UME) a tot el País Valencià, però finalment no es va enviar a la delegació del govern espanyol fins una hora més tard. Així doncs, almenys a les 20.33 hores, el govern valencià ja tenia coneixement que la riuada havia provocat morts, així com desapareguts, ferits i persones atrapades. Tanmateix, el president Carlos Mazón no va arribar al CECOPI (Centre de Coordinació d'Emergències) fins a les 20.28 hores. Així ho demostra un document de la Generalitat al qual ha tingut accés Compromís, en el qual s'observa que el 112 tenia preparat un informe per sol·licitar el desplegament de l'UME abans de l'arriba de Mazón i de l'enviament de l'alerta massiva.

L'informe enviat a les 20.33 hores estava signat pel subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, i se sol·licitava ajuda de l'Exèrcit per inundacions en tota la província. A l'apartat "danys i conseqüències", la Generalitat ja feia referència a morts, ferits, evacuats i atrapats. També assenyalava errors en els serveis essencials com la telefonia i el gas o en infraestructures de tota mena.

"Absoluta descoordinació" 

dilluns, 7 d’abril del 2025

La Catalunya dels 10 milions o com acabar amb la nostra Nació

 

 

CRIT

 

 


 


7 Abril 2025

Per Joaquim Torrent

 

 

 

És una constatació històrica que al llarg dels temps un dels millors mètodes per a assegurar la dominació política d’un territori és l’assimilació i / o la desaparició de la població preexistent. És un mètode que s’ha revelat com a especialment eficaç i que es manté permanentment vigent, posat al dia, és clar. Per exemple a hores d’ara ja no es tolera una desaparició física massiva d’altres pobles -tot i romandre encara casos puntuals-. Seria l’excepció a la regla i constituiria un clar genocidi. Ara aquest concepte ha estat substituït pel d’etnocidi, que pot presentar diverses formes, de l’etnocidi merament cultural al demogràfic (o substitució demogràfica), que poden perfectament coexistir i que tenen en comú l’absorció i la desaparició d’un poble preexistent per mètodes no directament cruents –a diferència del genocidi-.

Com hem apuntat l’etnocidi és una arma que molts estats fan servir per a aconseguir els seus objectius uniformitzadors, una arma que evidentment mai es mostra de forma explícita, sobretot en les nostres latituds, i que sempre s’emmascara sota altres aspectes , suposadament de progrés i altruistes. En realitat no hi ha mètode més eficaç  que l’etnocidi per a subjugar un poble i, per poc que puguin, els estats no dubten d’aplicar-lo a fi d’aconseguir la uniformització  cultural definitiva, i si cal amb l’auxili dels nous mitjans globals. És una tàctica continuada i persistent, sense treva i que, en determinats casos, es pot veure accelerada puntualment tot aprofitant la conjuntura econòmica i internacional.

Així, no ens hauria de sorprendre que estats pregonament jacobins en facin ús, com així ha estat històricament a l’Hexàgon i

El CNI va intoxicar els EUA per implicar-los en la branca andorrana de l’operació Catalunya

 

 

PAÍS - ANDORRA

 

 

 


Una imatge d'arxiu de l'ex-president de la BPA Higini Cierco i l'ex-conseller delegat Joan Pau Miquel



Redacció

07.04.2025

Actualització : 07.04.2025 - 11:03

 

 

A final del 2014, en plena ebullició del procés d’independència, el govern espanyol de Mariano Rajoy va activar la guerra bruta per trobar draps bruts dels dirigents independentistes. Entre les figures centrals d’aquesta ofensiva hi havia l’ex-comissari policia espanyola José Manuel Villarejo, que sostenia que l’independentisme amagava milions d’euros Andorra amb la intenció de finançar una futura república. Aquella teoria, sense fonament, va convèncer el govern de Rajoy fins al punt d’autoritzar una operació il·legal —l’anomenada branca andorrana de l’operació Catalunya— que tenia per objectiu el sistema financer andorrà i, concretament, els comptes suposadament vinculats al moviment independentista.

D’ençà del 2012, Villarejo i altres membres de les clavegueres de l’estat actuaven a Andorra. Havien reclutat fonts en l’àmbit bancari i polític, i també van recórrer a l’extorsió per obtenir informació comprometedora. D’aquesta manera van aconseguir la captura de pantalla —posteriorment publicada pel diari El Mundo— d’un compte de la família Pujol a la Banca Privada d’Andorra (BPA). Això va fer que l’ex-president admetés que tenia diners a Andorra.

Tanmateix, la confessió de Pujol no va aturar les clavegueres, que encara van anar més enllà i van maniobrar per rebentar la BPA. Segons uns correus confidencials obtinguts per El món a RAC-1, Rajoy

Trump inclou la protecció del cinema en català en la llista per a justificar els aranzels

 

 

CULTURA

 

 





ACN

07.94.2025

Actualització: 07.04.2025 - 11:04

 

 

 L’informe de prop de 400 pàgines del departament de Comerç dels Estats Units que el president Donald Trump va mostrar per justificar els seus “aranzels recíprocs” inclou la protecció del cinema en llengües com el català, el basc i el gallec en la seva llista de “barreres” al comerç internacional. Així, el text assenyala l’estat espanyol com un dels estats de la Unió Europea amb pràctiques “més significatives” que afecten el comerç de serveis audiovisuals. “Cada tres dies que s’exhibeix una pel·lícula d’un país de fora de la UE, se n’ha d’exhibir una altra de la UE, i la ràtio es redueix a cada quatre dies si el cinema inclou una pel·lícula en una llengua oficial d’Espanya diferent de l’espanyol”, diu el document.

El text també es queixa que en el cas de les plataformes, calgui que comptin amb un catàleg “d’almenys el 30% de producció de la UE, del qual almenys la meitat ha de ser en una llengua oficial d’Espanya”. 

Així mateix, carrega contra el fet que les empreses audiovisuals amb una facturació superior als

[ESCÀNDOL] Pablo Iglesias: “ERC ens va demanar en privat que aturéssim el traspàs de les competències d’immigració”

 

 

PROCESSISTES

 

 

O Pablo Iglesias menteix o algú d’ERC ha d’assumir responsabilitats, en tot cas cal saber qui dels republicans va demanar aquesta animalada

 

 

 


 

 





Iglesias adverteix Tardà que les esquerres espanyoles no són fiables
En una entrevista al diari Ara, l’exlíder de Podemos, Pablo Iglesias ha dit en tot cas una veritat a mitges, afirmar que els republicans li van demanar que aturessin el traspàs de les competències d’immigració, però amagar el nom de les persones que ho van exigir forma part del pur esnobisme d’una esquerra espanyola fracassada i que et traeix tot just començar.


O Iglesias diu els noms d’aquests responsables republicans o demostra que fa un periodisme groc que busca el titular

Nous correus confirmen la implicació de Rajoy en la trama andorrana de l’operació Catalunya

 

 OPERCIÓ CATALUNYA

 

 

Els documents, destapats per RAC1, apunten que el l’expresident espanyol hauria autoritzat l’operació per enfonsar Banca Privada d'Andorra (BPA)

 

 

 

Mariano Rajoy, a l'arribada a la comissió d'investigació de l'Operació Ctalunya/A.Pérez Meca/EP

 

 

 

Higini Cierco, màxim accionista de la BPA, i Joan Pau Miquel, el CEO de l’entitat/ACN

 

 

 

Les maniobres del CNI per implicar els EUA