Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POLITICA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POLITICA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de desembre del 2024

SI presenta de nou la ILP per Declarar la Independència de Catalunya

 

 


 

 

 

Aquest dimarts dia 3 de desembre, Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat de nou la Iniciativa Legislativa Popular per a que el Parlament de Catalunya declari la Independència.

El registre d’aquesta iniciativa, al Parlament, l’han fet Francesc Fíguls, David Folch i Lluís Tenas, tots ells membres de l’Executiva Nacional. És un acte polític de resposta automàtica a la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de prohibir la tramitació de la ILP presentada el passat mes de febrer amb el text:

El ministre de Defensa sud-coreà dimiteix pel caos de la llei marcial

 

 

MÓN - ÀSIA - PACÍFIC 


Kim Yong-hyun s'ha disculpat amb els ciutadans per la confusió i l'angoixa que va causar l'aplicació del règim marcial

 

L’estrany cop d’estat que ha fracassat a Corea del Sud

 


 

 

Redacció

 

Villarejo insinua que l’Estat va poder evitar el 17-A sense aportar proves

 

 

ATEMPTATS 17-A

 

Imputa “negligència” al CNI de Sanz Roldán per “comandos virtuals”

Recrimina a Trapero que parli de col.laboració exemplar dels Mossos i el CNI 

 

L’excomissari José Manuel Villarejo, avui a la comissió del Congrés EFE/ JAVIER LIZÓN.

 

 

El comissari jubilat José Manuel Villarejo ha comparegut avui al Congrés en la comissió d’investigació dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils amb el seu enemic Félix Sanz Roldán, exdirector del CNI, entre cella i cella. Després d’animar els diputats perquè és referissin a Sanz Roldán com a “general” i a ell el presentin com a “excomissari” - “de ex res sóc comissari. Comissari jubilat”, ha precisat-, Villarejo ha alimentat la teoria de la implicació de l’estat en el 17-A. “No dic que l’Estat va permetre el 17A però si dic que el podia haver evitat”, ha dit Villarejo sense aportar cap prova més enllà de formular preguntes retòriques.

“Hi ha hagut error important per obviar les meves notes d’intel·ligència del 2015 i també culpa de tapar error de no seguir controlant l’imam”, ha reblat davant les preguntes de Jon Iñarritu (EH Bildu), Francesc-Marc Álvaro (ERC), Pilar Calvo (Junts), Arnau Ramírez (PSC) i Eloi Badia (Sumar). “I vostè que és el rei de la gravació no pot aportar cap àudio ni cap prova de tot això?”, li ha exigit Iñarritu sense èxit. “Sens dubte que mantinc el que vaig dir al Congrés que Sanz Roldán va voler donar un ensurt a Catalunya i que allò se li va anar de les mans”, ha reblat el comissari jubilat.

Per Villarejo, hi va haver

Marchena se’n va: en mans de qui restarà la poderosa sala segona del Suprem?

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Els magistrats Andrés Martínez Arrieta i Ana Ferrer es disputaran la presidència de la sala penal i l'herència terrible de Marchena

 

 


 

 

Josep Casulleras Nualart

03-12-2024

Actualització- 03-12-21:45h

 

 

Manuel Marchena deixarà de ser el president de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol demà, 5 de desembre, deu anys després d’haver assumit el càrrec. Plegarà i serà rellevat o bé pel magistrat conservador Andrés Martínez-Arrieta o bé per la magistrada alineada amb el PSOE Ana Ferrer, però la seva ombra serà present en tot moment, i la seva influència dins la sala continuarà essent enorme. Perquè Marchena continuarà com a magistrat de la sala, vigilant que la doctrina conservadora i involutiva quant als drets civils que ha anat imposant al llarg de tota una dècada (per la sentència contra el procés que qualificava de sedició l’exercici de drets com el de manifestació, per la introducció del concepte de la violència ambiental, per la definició de la doctrina que tot pot ser terrorisme si vol “subvertir l’ordre constitucional”, etc.) pervisqui i es consolidi.

Continuarà tenint veu i vot a la sala segona, i molta influència, però també serà determinant qui el rellevarà a la presidència. Hi ha dos candidats: Andrés Martínez Arrieta (Logronyo, 1955), el de més

S’esbomben els draps bruts de l’ex-comissari Reynders, aliat de l’espanyolisme contra l’independentisme a Brussel·les

 

 

MÓN - EUROPA

 

La policia belga l'investiga per emblanquiment de capitals mitjançant bitllets electrònics de loteria

 

Didier Reynders, l’amic de Ciutadans a la Comissió Europea que feia ‘blackface’

 


 

 

 

Redacció

4-12-2024

Actualització: 04.12.2024 - 11:47

 

 

La policia belga ha escorcollat dos habitatges de l’ex-comissari de Justícia europeu Didier Reynders i l’ha interrogat, amb motiu d’una investigació per emblanquiment de capitals mitjançant la compra de bitllets electrònics de rifa durant el seu mandat com a ministre.

El dirigent liberal, que fou ministre de Finances (1999-2011) i d’Afers Estrangers (2011-2019), és investigat arran d’una denúncia de la Unitat de Processament d’Informació Financera i la Rifa belga —en va ser l’encarregat entre el 2007 i el 2011—, que han detectat transaccions sospitoses per un import elevat en la compra de bitllets de rifa.

Fa pocs dies que Reynders va deixar el càrrec de comissari de Justícia de la Comissió Europea. Com que la investigació se centra en un període en què Reynders era ministre i posteriorment comissari europeu, de moment té immunitat i no ha estat detingut, segons que ha informat Le Soir.

Reynders es va retirar de l’escena política quan no va sortir reelegit com a comissari en el nou equip encapçalat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Un aliat de l’espanyolisme

divendres, 29 de novembre del 2024

Nostàlgia de Deulofeu

 

 

OPINIÓ

 

 

"L'anomenada secció B no és un torpede a la línia de flotació del vaixell dels noranta anys sense casos de corrupció perquè l'explosió s'ha produït dins de la nau"

 

 

 

 

 

D’ací a dos dies se sabrà quina de les tres candidatures a la direcció d’ERC triomfa o si s’ha d’anar a una segona volta i en quines condicions. Hi ha hagut escassetat d’exposició pública, mediàtica, de les tres opcions. I molt poc debat privat, intern, obstruït, segons dos dels candidats, per la feina de sapa dels seguidors de Junqueras. Però hi ha hagut abundància d’entrevistes als mitjans i molta presència a les xarxes.

Realment, el background tampoc no feia tanta falta. Les tres opcions sintetitzen el seu ideari als noms de les candidatures. Com en les llegendes en què un heroi o heroïna ha de triar entre tres caixes d’aparença diferent, totes tres presenten llurs millors semblants i malden per ser escollides. El més important és la marca, l’estendard.

La candidatura de Militància Decidim porta l’empremta populista al majestàtic ús de la primera persona del plural. Tots som militants, fins i tot el company i president que ha exercit sota l’ègida del culte a la

Aliança Catalana passaria de 2 a 6 o 7 diputats, segons la nova enquesta del CEO

 

 

28-11-2024

Redacció

 


 

 

Ahir dimecres es va publicar la nova enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, en aquest cas sobre les eleccions al Parlament de Catalunya en el cas de produir-se ara. L’enquesta reflecteix una tendència cada cop major de l’electorat a confiar amb partits allunyats del sistema.

Però en primer lloc allò que es pot percebre és un important augment en la representació d’Aliança Catalana. El partit de Sílvia Orriols passaria dels 2 diputats que té ara a 6 o 7, segons l’enquesta. Segurament l’altaveu que significa ser al Parlament és la causa d’aquest possible ascens en el vot cap al partit nacionalista català. Els potents discursos de Sílvia Orriols, parlant de temes que la classe política catalana no vol abordar i qualificant com a colonial la ocupació de Catalunya per part d’Espanya, així com posant el dit a la nafra de la immigració massiva com un dels grans mals que pateix la Nació catalana, arriben amb força a cada cop més gent i són aplaudits per cada cop més catalans.

D’altra banda, es comença a percebre el desgast de

Primera acció contra la Guàrdia Civil pel Catalangate: sis víctimes porten al cas a l’Audiència espanyola

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

Es presenta a Barcelona Sentinel Alliance, la primera associació internacional de víctimes de l'espionatge d'estat amb programari espia

 


 

 

Redacció

29-11-2024

 

 

Sentinel Alliance és el nom de la primera associació de víctimes de l’espionatge d’estat amb programari espia que s’ha presentat en públic avui a l’Ateneu Barcelonès. Els impulsors són víctimes de l’espionatge amb Pegasus i amb Candiru per part de l’estat espanyol, en el marc del Catalangate, l’escàndol d’espionatge d’estat més gran documentat al món, amb (com a mínim) seixanta-cinc persones afectades. Els impulsors d’aquesta associació tenen en comú que no tenen vinculacions polítiques i que són professionals que han treballat en empreses desenvolupadores de tecnologies de governança de codi obert. Fan aquest pas endavant per a poder-se defensar, per tenir veu i ser un interlocutor, per a combatre l’abús de programari espia per part dels estats, obrint-se a les víctimes d’espionatge en casos semblants arreu del món. I la primera acció que han anunciat és la presentació, pròximament, d’una querella criminal per l’espionatge de què van ser víctima perquè l’estat els considerava perillosos i sospitosos de participar en una causa que l’Audiència espanyola va etiquetar de terrorisme, la del Tsunami Democràtic, arxivada finalment. Una causa en la qual es van negar sempre la personació.

Aquesta querella presenta unes novetats importants. La presenten Jordi Baylina, enginyer de telecomunicacions i tota una autoritat mundial en tecnologia de cadenes de blocs, blockchain, resident a Suïssa; Elies Campo, expert en telecomunicacions, ex-treballador de WhatsApp i de Telegram i l’investigador que, en col·laboració amb Citizen Lab va destapar

La Comissió Europea crida l’atenció a Espanya per no haver transposat polítiques de migració i economia digital

 

EUROPA

 

 

L’executiu també reclama que s’acordin mesures d’afers interns i seguretat com la protecció d'infraestructura crítica  

 


Imatge de l'edifici Berlaymont, la seu de la Comissió Europea Data de publicació: dimecres 18 de setembre del 2024, 18:33 Localització: Brussel·les Autor: Unió Europea



Agències

Dijous 28-11-2024

 



La Comissió Europea ha enviat un avís a Espanya perquè apliqui normatives de temes de migració i economia digital. Juntament amb altres 26 estats membres, l’executiu ha donat un termini de dos mesos per rebre resposta sobre la transposició de lleis que no s’han efectuat i per a les que el termini per fer-ho ha caducat recentment. Per una banda, la Comissió reclama a 23 estats no haver complert la implementació a nivell nacional de polítiques d’alt nivell de ciberseguretat a tota la UE. D’altra banda, també hi ha hagut una manca del compliment de transposició per part de 24 països de la UE referent a la protecció d’infraestructures crítiques i sectors clau d’amenaces naturals o atacs terroristes, entre d’altres.

A partir d’aquí, si la resposta que envien els estats membres, dins el termini dels dos pròxims mesos, no és validada per la Comissió o les alternatives que es proposen des dels diferents 26 estats advertits no són “satisfactòries”, l’executiu comunitari enviarà un dictamen motivat que amenaci de portar els estats membres als tribunals.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/la-comissio-europea-crida-latencio-a-espanya-per-no-haver-transposat-politiques-de-migracio-i-economia-digital/ 


La comissió del Congrés destapa la trama veneçolana de l’operació Catalunya

 

 

Esclata una nova via d'investigació sobre l'ofensiva policial contra el Procés

 

 

Nervis Villalobos, en la compareixença d'aquesta tarda al Congrés/Pool Congreso

 


Quico Sallés

28-11-2024, 20:30h

 



PP i Vox s’han esgargamellat a intentar desacreditar l’únic compareixent d’aquest dijous a la tarda a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya. Ha estat un testimoni esgarrifós i amb sorpresa. Tant és així que ha relatat les maniobres de la política patriòtica, amb la suposada ajuda de la fiscalia i la judicatura, per intentar embolicar el règim bolivarià i el Tresor dels EUA a través del Principat d’Andorra. Ha estat el testimoni de Nervis Gerardo Villalobos, exviceprimer ministre d’Energia de Veneçuela entre el 2002 i el 2006. 

Un enginyer elèctric que ha denunciat diversos agents de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera (UDEF), del Cos Nacional de Policia, el fiscal anticorrupció José Grinda i fins i tot, el jutge Juan Carlos Peinado, el que empaita Pedro Sánchez i la seva parella, Begoña Gómez. Villalobos ha relatat les pressions de membres de la policia patriòtica per tal de delatar informació sobre els fons que presumiblement tenia la família Pujol a Andorra, en concret, a la Banca Privada d’Andorra.  

 

 

Una imatge de la comissió de l'Operació Catalunya/Congreso Pool
Una imatge de la comissió de l’Operació Catalunya/Congreso Pool



La policia patriòtica truca a la porta

dimecres, 27 de novembre del 2024

El PSC amplia la distància amb Junts i Aliança Catalana es dispara, segons el CEO

 

 

La formació de Sílvia Orriols podria triplicar els dos escons que té en aquesta legislatura i podria superar la CUP

 

 

El president de la Generalitat, Salvador Illa, amb el president de Junts al Parlament, Albert Batet, al debat de política general / ACN

 


El PSC guanyaria a les eleccions al Parlament amb entre 39 i 42 escons, igualant els 42 que va obtenir en els comicis del passat 12 de maig, i, a més aconseguiria ampliar la distància amb Junts, que seguiria sent la segona opció més votada, que perd vots i representació en benefici d’Aliança Catalana. Així es desprèn de la tercera onada del Baròmetre d’Opinió Pública del 2024, realitzada amb una mostra de 2.000 persones més grans de 18 anys, feta entre l’11 d’octubre i el 14 de novembre.

En efecte, el PSC es mantindria i Junts per Catalunya cauria respecte als últims comicis, però es mantindria com a segona força, amb 30-32, amb molt de marge respecte d’Esquerra Republicana, que repetiria en el tercer lloc sense canviar i amb una forquilla d’entre 20-21. El PP es mantindria com a quarta força amb 15-16, Vox se situaria cinquena, amb entre 10 i 11 escons, i els comuns, sisens (6-7), en un empat en escons, que superaria la CUP (5-6). 

Un tripartit encapçalat pels socialistes, amb ERC i Comuns, podria obtenir la majoria absoluta (65-70), tal com van aconseguir per la mínima en les darreres eleccions a la cambra catalana. Però, per contra, l’independentisme no assoliria la majoria que va perdre en els anteriors comicis, ni amb els escons de la formació de Sílvia Orriols (61-66).

Estimació d'escons i percentatge de vot dels partits al Parlament, segons el CEO

Els punts de l’acord d’alto-el-foc al Líban anunciat per Netanyahu

 

 

MÓN - LLEVANT

 

 

La treva preveu que l'Hesbol·là es retiri al nord del riu Litani i Israel surti de tot el territori libanès

 


 

 

 

Redacció

 26.11.2024 - 19:22

Actualització: 26.11.2024 - 20:27

 

 

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat un principi d’alto-al-foc al Líban, amb l’Hesbol·là, amb la qual fa un any que manté un enfrontament obert, principalment, a la frontera entre el Líban i Israel.

En una compareixença, aquesta mateixa tarda, després de la reunió del gabinet de seguretat, Netanyahu ha dit que l’Hesbol·là no era el mateix Hesbol·là i que Israel havia fet retrocedir “dècades” la milícia xiïta. Ha dit que l’exèrcit israelià havia eliminat “el cap de la serp”, en referència al cap de l’organització islamista, Hassan Nasral·là.

Abans, havia reunit el seu gabinet de seguretat, i alguns dels seus ministres més destacats havien tingut converses al nivell més alt sobre aquest mateix afer. Hi ha reticències del sector més conservador del seu govern.

També ha dit que la durada de l’alto-el-foc dependria de què passés al Líban, i que tenia un pacte amb els EUA que l’autoritzava a actuar en cas que no es respectés el pacte. La setmana passada, el Tribunal Penal Internacional va emetre una ordre d’arrest contra Netanyahu per crims de guerra i crims contra la humanitat per la guerra de Gaza. La treva és de seixanta dies a partir d’avui mateix, durant els quals l’Hesbol·là s’ha de retirar al nord del riu Litani, entre Tir i Sidó, i Israel ha de sortir del territori libanès.

Sobre això, el diari L’Orient Le Jour ha publicat els punts de l’acord:

500 anys d'intents (fracassats) de robar 'Tirant lo Blanc' per fer-ne un "clásico castellano"

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

Si no fos perquè es conserven exemplars en català anteriors, hauria estat així

 

 

Cultura, Llengua

Redacció 

 


Portada d'un dels volums de 'Clásicos Castellanos' dedicat al Tirant lo Blanc Autor/a: Espasa Calpe
 

 

 

 

'Tirant lo Blanc', de Joanot Martorell, és una de les obres cabdals de la literatura catalana i universal. Un clàssic, escrit sobre el 1460, del que ja se'n va voler apropiar amb una primera edició en castellà l'any 1511 en la que no s'indicava que es tractava d'una traducció del català ni tampoc s'acreditava ni el nom dels traductors ni de l'autor, arribant al lector com una obra anònima. Si no s'hagués conservat tres exemplars de l'edició valenciana de 1490, 'Tirant lo Blanc' s'hauria presentat com una obra castellana, sense cap rastre que apuntés al País Valencià o a la llengua catalana.

463 anys després, l'editorial Espasa i Calpe va incloure dins de la seva col·lecció "Clásicos Castellanos" el 'Tirant lo Blanc'.  Ni al llom ni a la portada apareix el nom de l'autor, sí a l'interior del llibre, en la que s'indica, sota el títol, que és la "versión castellana impresa en Valladolid en 1511 de la obra de Joanot Martorell y Martí Joan de Galba", a qui durant anys se li va atribuir la coautoria. L'edició va ser dirigida pel filòleg

dimarts, 26 de novembre del 2024

Qui té por de Sílvia Orriols?

 

 

OPINIÓ

 


 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 26 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 




Qui té por de Virginia Woolf? és una obra de teatre en tres actes del dramaturg nord-americà Edward Albee estrenada el 1962 i portada al cinema el 1966 pel director Mike Nichols, protagonitzada per Elizabeth Taylor i Richard Burton, i doblada el 1985 al català per a TV3. La cita d’aquesta magnífica peça va bé per, parafrasejant-ne el títol, preguntar-se qui té por de Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament en representació del partit que presideix, Aliança Catalana, a la vista de les invectives que rep dels partits anomenats tradicionals —els del sistema de tota la vida— i de com les rep.

La imatge que queda gravada a la retina de molts catalans és la de tot un president de la Generalitat com Salvador Illa replicant de manera irada i nerviosa, per moments crispada i tot, les intervencions de la diputada al Parlament. Sort que Aliança Catalana només té dos diputats, que si arriba a ser un grup parlamentari numèricament potent potser el líder del PSC, que ja ha estat a punt de perdre els nervis en més d’una ocasió, els hauria perdut del tot. O la imatge de tot un president del Parlament com Josep Rull interrompent-la cada dos per tres mentre parla al faristol o de l’escó estant i guardant silenci davant les intervencions de Vox. Amb independència que s’hi estigui d’acord o no, Sílvia Orriols no s’està de dir les coses tal com ragen, no es refrena en absolut i les etziba com els ases els pets, que és el que les senyories acostumades a les mitges veritats, i un decòrum mal entès que no practica ni el parlament del país del parlamentarisme per excel·lència —la Cambra dels Comuns del Regne Unit—, no estan gens avesades a veure.

La presidenta d’Aliança Catalana acostuma a ser titllada per l’establishment processista —de què formen part invariablement tots: JxCat, ERC, CUP, PSC i Comuns— de política d’extrema dreta, feixista i populista i és fins i tot insultada amb altres qualificatius, com els de racista i xenòfoba o el de

dilluns, 25 de novembre del 2024

Exjutges del Suprem i exfiscals es querellen contra Joan Carles I per cinc delictes fiscals

 

 

MONARQUIA ESPANYOLA

 

Els denunciants defensen que la regularització que va fer el rei emèrit va ser il·legal 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 25 de novembre de 2024. 08:18
Actualitzat: Dilluns, 25 de novembre de 2024. 10:13
Temps de lectura: 2 minuts 






Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributària va ser il·legal, tot i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del 2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense especificar els tipus de delictes que investigava. 

Pagaments irregulars

Els fets que denuncien són uns ingressos multimilionaris per part del rei a través de la fundació Zagatka, presidida pel seu cosí Carles d'Orleans, que va arribar a pagar 8 milions d'euros per serveis privats de Joan Carles I i de l'exempresari mexicà Allen Jesús Sanginés Krause. En el seu moment, no va declarar a Hisenda aquests ingressos, però el febrer del 2021 va presentar unes autoliquidacions de cinc exercicis fiscals, en concret, del 2014 al 2018, per evitar la sanció. Els denunciants asseguren que els fets encara no han prescrit i que la Fiscalia va advertir l'emèrit que s'havia iniciat una investigació per possibles infraccions tributàries. Tanmateix, els advocats de Joan Carles I van defensar en el seu moment que els escrits de la Fiscalia avisant Joan Carles I no detallaven el motiu de les investigacions. 

Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributària va ser il·legal, tot i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del 2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense especificar els tipus de delictes que investigava. 

Pagaments irregulars

Una nova mort evitable recau sobre les espatlles de Mazón

 

 

PAÍS - PAÍS VALENCIÀ

 

 

Un treballador va morir ahir mentre netejava un col·legi públic de Massanassa, tot i que feia setmanes que l'ajuntament hi havia prohibit l'entrada de voluntaris per risc d'enfonsament

 

 

 


 

 

 

Txell Partal

24.11.2024 - Actualització 24.11.2024 - 22.00 h     

 

 

 

Des d’ahir una nova mort recau damunt les espatlles de Carlos Mazón i el seu govern. Una nova mort evitable. Una altra persona ha perdut la vida per culpa de la nefasta gestió del govern valencià. L’home, que tenia cinquanta-un anys i era treballador de TRAGSA, una empresa estatal, va morir mentre netejava el col·legi Lluís Vives de Massanassa (Horta Sud). La passarel·la que connectava els dos edificis del centre es va enfonsar. I a dos operaris que en aquell moment treballaven al pati, els va caure tot el forjat a sobre. L’un va morir allà mateix; l’altre el traslladaren, ferit, a l’Hospital la Fe de València.

“Per què netejaven aquest edifici si ja s’havia dit que s’havia de tirar tot a terra?”, es demanaven les veïnes de l’escola minuts després de l’accident. I és una pregunta lògica. Tal com ha explicat el batlle de Massanassa, Paco Comes, l’escola havia estat catalogada per la Conselleria d’Educació amb nivell roig. De manera que forma part d’un grup de dotze escoles greument afectades per la gota freda, i que ja els han notificat que no s’hi podrà tornar a fer classes en tot el curs. L’estructura d’aquestes escoles han estat greument malmesa. Encara es treballa per a avaluar el risc real de tot plegat, però les comunitats educatives ja saben que segurament s’hi haurà de reduir la capacitat i reconstruir les instal·lacions.

 

VilaWeb

 

 

Els veïns de Massanassa expliquen que els primers dies molts voluntaris van anar al centre per mirar d’ajudar en la neteja. Però que ja feia una setmana que els van informar que no hi entrassen per risc d’enfonsament. Ara feia dos dies que hi tornava a haver activitat a les instal·lacions, amb l’arribada d’un grup d’operaris de TRAGSA i membres de l’UME, que feien tasques d’inspecció i de neteja. “Per què els porten ací, amb la quantitat de coses que hi ha per netejar?”, demana una altra veïna.

Mentre aquests dubtes es formulen en veu alta, els ànims s’han escalfat molt i els veïns fan notar que se senten completament abandonats. Increpen Pilar Bernabé, delegada del govern espanyol al País Valencià. Increpen els policies encarregats del cordó que aparta la gent i els mitjans del lloc dels fets. I increpen també els periodistes, acusant-nos de no informar de tot allò que passa realment al poble.

La gran por i el dubte que també comença a circular entre els veïns és: “I si ha caigut això, qui ens assegura que no puga caure casa nostra?” Alguns expliquen que fa vint-i-sis dies que el seu garatge és ple de fang, i que sols se n’han pogut extreure tres cotxes… I si això afecta l’estructura de l’edifici? Ningú no els sap respondre.

El Lluís Vives no és l’únic perill

Macron carrega contra les llengües de les nacions sota domini francès

 

 

LLENGUA

 


El president francès proclama que les llengües dites "regionals" divideixen la nació francesa. 

 

 


 

 

22 de novembre de 2024

Per Nikolaz Cardellach

 

 

El 14 de novembre passat, el president francès Emmanuel Macron va pronunciar un discurs carregat de supremacisme etnocida francofrancès davant de l’Acadèmia Francesa, amb motiu de la publicació de la novena edició del Dictionnaire de l’Académie française aquest mes (l’edició precedent es va publicar el 1935, i la redacció de l’actual havia començat el 1992).

En aquest discurs, Macron lloa l’ordonança de Villers-Cotterêts dictada pel rei Francesc I el 1539, que imposava l’ús del francès en els textos judicials i administratius, i blasma la mera existència de les llengües dites “regionals” com a “instrument de divisió”:

“Sí, la nostra nació […], va ser constituïda per l’Estat i per la llengua, especialment des de Villers-Cotterêts. La llengua va ser el gresol de la unitat del país, en primer lloc dels seus textos administratius, de les lleis i judicis pronunciats; va ser la fàbrica d’una nació que, altrament, s’escolava entre les seves llengües vernacles, patuesos, llengües regionals diferents, moltes de les quals encara existeixen, però que eren, en el fons, un instrument de divisió de la nació.”

Macron no sembla que es va adonar de la incoherència palmària que suposa afirmar que la nació francesa va ser una creació

Bosch de Foc Nou presenta un pla per aconseguir la independència que deixa descol·locades Alemany i Alba Camps

 

 

Mentre les candidates a la Secretaria General de Militància Decidim i Nova Esquerra Nacional mantenen un dur enfrontament amb retrets, el candidat de Foc Nou presenta propostes per tornar il·lusionar  

 






Redacció

Crit d’auxili de docents de Berlín pel clima de violència que pateixen en un institut on el 80% de l’alumnat no té l’alemany com a llengua materna

 

 

SOCIETAT

 

24/11/2024

 


 

 

 

La carta del professorat de l’escola secundària Friedrich Bergius, a Friedenau, Berlín, ha commogut i escandalitzat a parts iguals l’opinió pública alemanya. Segons informava el diari local Tagesspiegel, que ha tingut accés al document, els docents denuncien constants atacs i episodis d’assetjament per part dels alumnes.

Insults, amenaces i petards al pati són el pa de cada dia. Els banys s’han convertit en territori de por, on els mòbils, suposadament prohibits, es fan servir per a enregistrar humiliacions que després es comparteixen impunement a les xarxes.

En la majoria d’aules, el 80% dels alumnes no tenen l’alemany com a llengua materna. En algunes classes, fins i tot, aquest percentatge s’eleva al 100%. Diversos dels alumnes no han trepitjat mai una aula abans d’arribar aquí. Hi ha casos,

(VÍDEO) Gerard Piqué es va negar a demanar perdó pel seu suport a l'1-O

 

 

ESPORTS

 

 

La selecció espanyola li va demanar que ho fes

 

 

 

Redacció 

 

 

El ugador del FC Barcelona, Gerard Piqué Autor/a: Sara Gordon

 

 

 

 L'exjugador del Barça, Gerard Piqué, ha explicat a 'El nou clam' que el llavors entrenador de la selecció espanyola, Julen Lopetegui, el capità Sergio Ramos, li va retreure que s'hagués posicionat a favor del dret a decidir i li havia escrit un discurs de disculpa

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/66181/video-gerard-pique-va-negar-demanar-perdo-pel-seu-suport-l1-o 


G
M
T
Y
La función de sonido está limitada a 200 caracteres