Històricament els catalans hem estat anticastellans

 

CATALUNYA  - HISTÒRIA

17-06-2025

per Felix Rabassa

Al llarg dels segles, diversos episodis de la història de Catalunya mostren una actitud, per part del poble català, clarament contrària a Castella, no pas perquè sí, sinó com a resposta a ocupacions, imposicions i agressions polítiques que van fer molt de mal a Catalunya. Aquesta primera afirmació, doncs, és una constatació desapassionada de fets històrics.

Ja durant la Guerra dels Dos Peres a mitjans del segle XIV Castella va intentar envair per mar Catalunya. Una flota castellana va saquejar diversos ports catalans, tant del Regne de València, com del Principat de Catalunya com del Regne de Mallorques. Tanmateix aquesta amenaça va ser conjurada pels estols catalans.

La Guerra dels Segadors (1640–1652) n’és un altre exemple. Davant les lleves forçoses i l’exigència fiscal per part de la monarquia hispànica —amb seu i lògica política castellana—, Catalunya esclata en rebel·lió. Els pagesos, farts dels abusos de les tropes castellanes allotjades a casa seva, s’aixequen contra el poder del comte duc d’Olivares i del mateix rei Felip IV de Castella. L’actitud anticastellana va ser explícita:

El dia D al Pont del Petroli (Badalona)

 

 

CATALUNYA AL DIA 

 

Els aliats van planificar, i finalment descartar, una invasió d'Espanya durant la Segona Guerra Mundial per la platja de Badalona

 

 

David Àngela

Redactor d'informatius

@davidangelagam

 

26/01/2022 - 12.32 Actualitzat 26/01/2022 - 14.45

 

 

 

 

 

Badalona va estar a punt de ser l'escenari d'imatges com aquesta

 

 

 

Catalunya va estar a punt de tenir un paper decisiu en el desenllaç de la II Guerra Mundial. Però les divergències polítiques i geoestratègiques entre els aliats van fer fracassar un pla de l'exèrcit nord-americà per arraconar el del Tercer Reich. 

 

La debilitat militar del règim franquista i la situació geoestratègica de Catalunya, com a accés privilegiat al Mediterrani, i la seva proximitat a França eren els punts forts. Al mateix temps, la proximitat a les illes Balears, on es podia establir una possible base naval i aèria, acabava de dibuixar un escenari adequat per engegar aquesta gran operació militar.

 

 

Un dels documents secrets que apunta a la proposta d'invasió d'Espanya (revista Sàpiens)

 

 

Els britànics van descartar el pla detallat fil per randa pels Estats Units de desembarcar en quatre platges catalanes. Una era la de Badalona, propera a la capital catalana i a

‘Catalunya sin Ñ’: el reportatge de teleSUR que fa furor a la xarxa

PAÍS - PRINCIPAT

El programa 'Misteris de la història' explica la història de Catalunya fins als nostres dies, incloent-hi la consulta del 9-N i la judicialització del procés 

Per: Redacció 

08.05.2017  11:44

La cadena de televisió teleSUR ha dedicat un capítol del seu programa Misteris de la història on explica el cas català. El vídeo, de vuit minuts i titulat Catalunya sense ñ, fa un repàs històric del Principat fins arribar als nostres dies a través de la veu d’Eduardo Rothe, un filòsof i periodista veneçolà. 

‘Només queda esperar que els catalans, que de les pedres en fan pans, i Catalunya sense ñ, que com deia Voltaire, pot prescindir de l’univers sencer i els seus veïns, no poden prescindir d’ella, trobi el seu camí perquè ‘triomfant, torni a ser rica i plena’. Quan? Aquest és un misteri de la història’, clou l’historiador que presenta el programa.

Abans, fa un repàs breu però il·lustratiu de la història de Catalunya tot explicant la Corona d’Aragó, la Guerra franco-espanyola i fins a la Guerra dels Segadors: ‘Va durar 12 anys i de la qual prové l’actual himne català: Els Segadors’. A continuació recita un fragment del cant traduït al castellà.



També parla sobre la Guerra de Successió: ‘Aquell 11 de setembre de fa tres segles, juntament amb l’11 de setembre de la caiguda d’Allende i el de les Torres Bessones, és un dia fatídic perquè marca la caiguda de Catalunya, que només començarà a aixecar-se amb la industrialització i el renaixement cultural, que continua fins als nostres dies i al que devem pintors com Dalí, Miró, Tàpies i el mateix Picasso, que era de Màlaga, però que es va formar a Barcelona’



El maltractament per part de l’estat espanyol, explica, continua fins a l’actualitat i ho expliquen amb cos casos de discriminació lingüística separats per més de 90 anys: ‘El 1924 Gaudí va ser empresonat per parlar català. I el 2017, fa pocs mesos, a l’aeroport de Barcelona, un viatger va ser detingut per parlar en català a un policia’.







Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/catalunya-sin-n-el-reportatge-de-telesur-que-fa-furor-a-la-xarxa/