“Carles Muñoz Espinalt. Una vida per la llibertat de Catalunya”, de Frederic J. Porta

 

 

HISTÒRIA

 

 

 

 

4-Decembre-2024

per Felix Rabassa 

 

 

 L’historiador i politòleg Frederic J. Porta (1996), director de la vetusta, prestigiosa i recentment renovada Revista de Catalunya, així com de la revista Esperit, d’orientació independentista i conservadora, continua investigant l’independentisme català més radical, allò que en el passat hom anomenà el nacionalisme integral i separatisme durant la primera meitat del segle XX. Després d’haver estat un dels tres autors de la biografia de Josep Dencàs, un dels màxims dirigents d’Estat Català durant la dècada de 1930, i havent dirigit la publicació de tota l’obra completa del líder de Nosaltres Sols! Daniel Cardona en un sol volum editat per l’editorial Rafael Dalmau, en Frederic J. Porta s’ha endinsat en la vida d’un altre dels grans noms de l’independentisme i el nacionalisme catalans del segle XX, Carles Muñoz Espinalt. L’editorial Llibres de l’Índex ha estat l’encarregada de publicar la biografia que de l’eminent psicòleg i patriota català ha escrit el jove historiador barceloní.

En aquesta obra, Carles Muñoz Espinalt. Una vida per la llibertat de Catalunya, publicada per Llibres de l’Índex, l’autor ha narrat de forma més o menys lineal i cronològica la vida i sobretot l’obra política nacionalista exercida pel protagonista d’aquesta biografia, d’ençà del seu naixement l’any 1920 al vilatge osonenc de Montesquiu fins la seva mort l’any 1993. En Frederic J. Porta, durant totes les

El Tractat dels Pirineus (1659) i l’amputació dels comtats del nord de Catalunya per part de castellans i francesos

 

 

HISTÒRIA

 

7 de novembre de 2025

Per Felix Rabassa

 

 

 

 

 

Quan el 7 de novembre de 1659 França i la Monarquia Hispànica signaven el Tractat dels Pirineus, les cancelleries de París i Madrid posaven punt final a un llarg període de guerres europees. Però, per als catalans, aquell acord simbolitzaria una de les ferides més profundes en la seva Història: la partició de la Nació catalana pactada pels seus dos pitjors enemics: Castella i França.

El segle XVII va ser un temps convuls. La guerra dels Segadors (1640–1652) havia deixat el Principat de Catalunya exhaust, però també havia fet evident una realitat: Catalunya era tractada per la monarquia hispànica com un territori subordinat, útil només fins que deixava de servir els interessos de Castella. França, per la seva banda, veia en Catalunya un aliat estratègic contra els castellans però també ambicionava les seves terres.

Quan la guerra entre França i Espanya arribà al seu final, els plenipotenciaris de les dues corones negociaren en absència total dels representants catalans. Catalunya no era considerada subjecte polític, sinó objecte, i per això

Arnau Mir de Tost, assot de sarraïns i repoblador del Montsec

 

 

HISTÒRIA 

 

  

 

 

15-Octubre - 2025

per Felix Rabassa

 

 

En una època en què Catalunya era una Nació que tot just s’estava formant, quan els Pirineus eren frontera entre dues civilitzacions i la història es dictava amb l’espasa i la fe, sorgí d’entre les valls aspres del comtat d’Urgell un cavaller cridat a canviar el destí del país. El seu nom era Arnau Mir de Tost, i en ell s’encarnà la tenacitat, la visió i l’esperit fundacional de Catalunya.

Arnau nasqué a l’entorn de l’any 1000 en una família de la petita noblesa pirinenca al vilatge de Tost, a l’actual Alt Urgell. Eren temps d’inseguretat, quan les ràtzies sarraïnes eren molt sovintejades i devastadores a les terres del comtat d’Urgell. El jove Arnau creixé entre castells de pedra i camps cremats, aprenent des de petit que sobreviure volia dir lluitar i reconstruir.

Però Arnau no era un simple guerrer. Tenia una ment d’estrateg i un esperit de país. Sabia que la

La victòria catalana del coll de Panissars (30 de setembre de 1285)

 

HISTÒRIA

 

 

 

 

Felix Rabassa

30 - 09 - 2025 

 

 

En la memòria dels catalans hi ha episodis que, tot i haver estat menystinguts per segles d’historiografia anticatalana, resten com a pedres angulars de la nostra identitat col·lectiva. Un d’aquests moments gloriosos fou, sens dubte, la batalla del coll de Panissars, esdevinguda el setembre de 1285, al cor de les Alberes. Allí, en aquell pas estret i pedregós que uneix Catalunya amb el Rosselló, les tropes del rei Pere II el Gran i dels almogàvers catalans infligiren una derrota devastadora a l’exèrcit més poderós de la cristiandat: l’exèrcit francès de la croada convocada pel papa Martí IV i comandada pel rei de França, Felip III l’Ardit.

A finals del segle XIII, Catalunya vivia un moment d’expansió política, comercial i militar. Pere el Gran havia estès la seva influència fins a Sicília, gràcies al suport de la població local contra els Anjou i a la llegendària revolta de les Vespres Sicilianes (1282). Aquell gest d’independència mediterrània, que trencava els equilibris polítics d’Europa, fou vist amb recel tant pel papat francès com per la monarquia capetiana.

La resposta fou brutal:

Històricament els catalans hem estat anticastellans

 

CATALUNYA  - HISTÒRIA

17-06-2025

per Felix Rabassa

Al llarg dels segles, diversos episodis de la història de Catalunya mostren una actitud, per part del poble català, clarament contrària a Castella, no pas perquè sí, sinó com a resposta a ocupacions, imposicions i agressions polítiques que van fer molt de mal a Catalunya. Aquesta primera afirmació, doncs, és una constatació desapassionada de fets històrics.

Ja durant la Guerra dels Dos Peres a mitjans del segle XIV Castella va intentar envair per mar Catalunya. Una flota castellana va saquejar diversos ports catalans, tant del Regne de València, com del Principat de Catalunya com del Regne de Mallorques. Tanmateix aquesta amenaça va ser conjurada pels estols catalans.

La Guerra dels Segadors (1640–1652) n’és un altre exemple. Davant les lleves forçoses i l’exigència fiscal per part de la monarquia hispànica —amb seu i lògica política castellana—, Catalunya esclata en rebel·lió. Els pagesos, farts dels abusos de les tropes castellanes allotjades a casa seva, s’aixequen contra el poder del comte duc d’Olivares i del mateix rei Felip IV de Castella. L’actitud anticastellana va ser explícita:

El dia D al Pont del Petroli (Badalona)

 

 

CATALUNYA AL DIA 

 

Els aliats van planificar, i finalment descartar, una invasió d'Espanya durant la Segona Guerra Mundial per la platja de Badalona

 

 

David Àngela

Redactor d'informatius

@davidangelagam

 

26/01/2022 - 12.32 Actualitzat 26/01/2022 - 14.45

 

 

 

 

 

Badalona va estar a punt de ser l'escenari d'imatges com aquesta

 

 

 

Catalunya va estar a punt de tenir un paper decisiu en el desenllaç de la II Guerra Mundial. Però les divergències polítiques i geoestratègiques entre els aliats van fer fracassar un pla de l'exèrcit nord-americà per arraconar el del Tercer Reich. 

 

La debilitat militar del règim franquista i la situació geoestratègica de Catalunya, com a accés privilegiat al Mediterrani, i la seva proximitat a França eren els punts forts. Al mateix temps, la proximitat a les illes Balears, on es podia establir una possible base naval i aèria, acabava de dibuixar un escenari adequat per engegar aquesta gran operació militar.

 

 

Un dels documents secrets que apunta a la proposta d'invasió d'Espanya (revista Sàpiens)

 

 

Els britànics van descartar el pla detallat fil per randa pels Estats Units de desembarcar en quatre platges catalanes. Una era la de Badalona, propera a la capital catalana i a

‘Catalunya sin Ñ’: el reportatge de teleSUR que fa furor a la xarxa

PAÍS - PRINCIPAT

El programa 'Misteris de la història' explica la història de Catalunya fins als nostres dies, incloent-hi la consulta del 9-N i la judicialització del procés 

Per: Redacció 

08.05.2017  11:44

La cadena de televisió teleSUR ha dedicat un capítol del seu programa Misteris de la història on explica el cas català. El vídeo, de vuit minuts i titulat Catalunya sense ñ, fa un repàs històric del Principat fins arribar als nostres dies a través de la veu d’Eduardo Rothe, un filòsof i periodista veneçolà. 

‘Només queda esperar que els catalans, que de les pedres en fan pans, i Catalunya sense ñ, que com deia Voltaire, pot prescindir de l’univers sencer i els seus veïns, no poden prescindir d’ella, trobi el seu camí perquè ‘triomfant, torni a ser rica i plena’. Quan? Aquest és un misteri de la història’, clou l’historiador que presenta el programa.

Abans, fa un repàs breu però il·lustratiu de la història de Catalunya tot explicant la Corona d’Aragó, la Guerra franco-espanyola i fins a la Guerra dels Segadors: ‘Va durar 12 anys i de la qual prové l’actual himne català: Els Segadors’. A continuació recita un fragment del cant traduït al castellà.



També parla sobre la Guerra de Successió: ‘Aquell 11 de setembre de fa tres segles, juntament amb l’11 de setembre de la caiguda d’Allende i el de les Torres Bessones, és un dia fatídic perquè marca la caiguda de Catalunya, que només començarà a aixecar-se amb la industrialització i el renaixement cultural, que continua fins als nostres dies i al que devem pintors com Dalí, Miró, Tàpies i el mateix Picasso, que era de Màlaga, però que es va formar a Barcelona’



El maltractament per part de l’estat espanyol, explica, continua fins a l’actualitat i ho expliquen amb cos casos de discriminació lingüística separats per més de 90 anys: ‘El 1924 Gaudí va ser empresonat per parlar català. I el 2017, fa pocs mesos, a l’aeroport de Barcelona, un viatger va ser detingut per parlar en català a un policia’.







Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/catalunya-sin-n-el-reportatge-de-telesur-que-fa-furor-a-la-xarxa/