Mor Vargas Llosa, l'escriptor bel·ligerant amb Catalunya que tenia nostàlgia de la Barcelona franquista

 

 

CULTURA

 

 

Recopilem accions i accions de l'autor acabat de traspassar contra Catalunya i l'independentisme

 

Cultura, Política 14.04.2025 10.15 h 

Redacció 

 

 

 

Els líders de Cs, Inés Arrimadas i Albert Rivera, amb el Premi Nobel, Mario Vargas Llosa, el 8 d'octubre del 2017 Autor/a: Estefania Escolà

Mario Vargas Llosa, escriptor peruà i Premi Nobel de Literatura, ha mort aquest passat diumenge a l'edat de 89 anys, a Lima. Entre 1970 i 1974, va viure a Barcelona i en entrevistes posteriors, ha significat que aquesta estada el va convertir en"escriptor", i a més, va conèixer clau de la seva carrera; l'editor Carlos Barral i l'agent literària Carme Balcells.

Amb el pas dels anys, i l'increment del sentiment català, Vargas Llosa va mantenir al llarg dels anys una postura molt crítica i combativa contra l'independentisme català, a través d'articles, ponències, declaracions, entrevistes i participacions en actes de caràcter espanyolista com manifestos o manifestacions. Se sentia molt pròxim a Ciutadans, tot i que no va fer mai escarafalls a col·laborar amb FAES, la fundació dirigida per l'expresident espanyol, José María Aznar, una altra personalitat obsessionada amb l'independentisme.

El 2008, l'escriptor peruà va signar el Manifest per la llengua comuna, un document que defensava la primacia del castellà per sobre de les altres llengües cooficials, en un context de tensions amb el catalanisme. Aquest gest ja apuntava

Aprendre’n dels gitanos

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

Els gitanos han estat uns grans defensors de la llengua catalana i l'han mantinguda viva enmig de les repressions, com no ho ha fet ningú

 

 

Acte de celebració del Dia del Poble Gitano, ahir al Parlament de Catalunya (fotografia: Gerard Artigas).

 

Vicent Partal

8-04-2025-21:40h

 

 

 Un vent nou bufa en les geografies oblidades del món. Els pobles indígenes –que van veure arribar estranys vaixells a les platges o exèrcits a les muntanyes, que van haver d’aprendre llengües foranes i assumir costums imposats des de continents allunyats– avui alcen el cap amb una dignitat renovada. Ja no és aquell enyor romàntic del “noble salvatge”, sinó una reivindicació política concreta, una presència institucional guanyada a pols. Els maoris de Nova Zelanda, que fa dos segles rebien trets dels mosquets britànics, avui són com més va més reivindicats com l’essència d’aquella nació. Les nacions originàries d’Amèrica, de les tundres del nord als boscs australs, recuperen lentament el seu espai en constitucions i parlaments, fent voleiar banderes multicolors. D’alguna manera és com si el món, cansat de tanta imposició, reconegués finalment els seus pecats històrics.

Mentre passa això en unes altres latituds, Europa contempla el fenomen amb un cert aire de desorientació i ignorància, que és un greu error. Perquè a Europa hi viuen també dos pobles indígenes, encara que no tinguem el costum d’anomenar-los així. Hi ha els samis, pastors de rens en les terres glaçades del nord escandinau que tenen parlaments propis i organitzacions sòlides i reivindicatives; i els

Els blavers exigeixen a PP i Vox que asfixien l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per "catalanista"

 

 

LLENGUA

 

Lo Rat Penat exhorta a deixar sense finançament l'ens normatiu del valencià i redirigir els fons públics als blavers

 

 

Amparo Cabanes rep el Premi Crit Valencià de l'Any de la mà del president de l'entitat blavera Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro, el 6 d'octubre del 2023 Autor/a: Lo Rat Penat

 

 

 

20.03.2025 06.30 h 

Diari La Veu 

 

 

 

 Lo Rat Penat, entitat promotora del secessionisme lingüístic i les acientífiques Normes del Puig, ha emès un comunicat en què, davant l’acord amb Vox anunciat aquest dilluns pel president de la Generalitat, Carlos Mazón, per a aprovar els pressupostos del 2025, exigeix al PP i el partit d’extrema dreta que "la retallada de finançament a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) siga total i definitiva". Una petició que va contra l’Estatut i tota la normativa legal que declara l’AVL ens normatiu del valencià.

L’organització blavera afirma que l’AVL és una institució "innecessària i costosa", que "no representa ni defensa la identitat lingüística del poble valencià, sinó que ha servit com a instrument per a la imposició d’un model aliè a la nostra realitat cultural". Així mateix, diu que els seus membres tenen "sous desproporcionats pagats amb diners públics, mentre dicten normes que allunyen la nostra llengua de les seues arrels genuïnes".

 

Redirigir els fons a la RACV i entitats afins

Neix Català per a Tothom, un moviment de país per universalitzar l’accés al català i incrementar-ne l’ús

 

 

LLENGUA CATALANA

 

Per

Redacció Unilateral

21 de febrer de 2025

 

 

Avui s’ha presentat Català per a Tothom, un moviment de país transversal que té com a missió universalitzar l’accés a l’aprenentatge i ús del català. El moviment s’ha compromès avui amb la societat catalana – fent servir la seva implantació a barris, escoles i empreses de tot el país – a “fer arribar el català allà on no arribi l’administració”, multiplicant la creació de grups per aprendre català entre veïns als barris, entre famílies a les escoles i engegant un programa de gran abast per aprendre català als centres de treball.

“Cal incrementar l’oferta total de cursos de català fins a les 200.000 places anuals, perquè totes les persones que el volen aprendre ho puguin fer durant els pròxims 10 anys” ha reclamat Maria Maians, conductora de l’acte en nom de les més de trenta organitzacions impulsores de Català per a Tothom.  Maians ha posat en valor el rol dels nous parlants per al futur de la llengua i ha afirmat que “entenem l’accés universal al català com un dret i eina de cohesió social”.

Un moviment, tres eixos d’actuació: a cada barri, a cada escola, a cada feina

 

Demandes i propostes per als barris

(ÀUDIO) "No és veritat que el poble català no sabia acollir i trinxava a qui venia de fora"

 

 

CULTURA - IDENTITAT

 

Eduard Fernández opina sobre el discurs catalanòfob d'Eduard Sola

 

21.01.2025 09.15 h 

Redacció

Eduard Fernández amb el Gaudí al millor actor protagonista, el 19 de gener del 2025 Autor/a: Jordi Borràs

A Eduard Sola, guionista de 'Casa en flames', li ha sortit una nova veu discrepant amb el seu discurs etnicista; l'actor Eduard Fernández, guanyador del Premi Gaudí al millor actor per 'El 47', on interpreta un líder de la lluita veïnal vingut d'Extremadura.. A diferència del director d'aquesta pel·lícula, Marcel Barrena, que va sortir en defensa del seu company qualificant de "nazis" i "ultradreta catalana" els crítics, Fernández ha parlat per reivindicar el poble català al programa 'Aquí Catalunya' de la SER.: "(Sola) va parlar de la seva família. El que no té sentit és que això sigui genèric per a tothom. Afirmar que el poble català sencer no sabia acollir i que trinxava els immigrants per no parlar la seva llengua no és veritat. No crec que mai hagi estat així".

500 anys d'intents (fracassats) de robar 'Tirant lo Blanc' per fer-ne un "clásico castellano"

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

Si no fos perquè es conserven exemplars en català anteriors, hauria estat així

 

 

Cultura, Llengua 27.11.2024 11.30 h

 Redacció 

 

Portada d'un dels volums de 'Clásicos Castellanos' dedicat al Tirant lo Blanc Autor/a: Espasa Calpe
 

 

 

 

'Tirant lo Blanc', de Joanot Martorell, és una de les obres cabdals de la literatura catalana i universal. Un clàssic, escrit sobre el 1460, del que ja se'n va voler apropiar amb una primera edició en castellà l'any 1511 en la que no s'indicava que es tractava d'una traducció del català ni tampoc s'acreditava ni el nom dels traductors ni de l'autor, arribant al lector com una obra anònima. Si no s'hagués conservat tres exemplars de l'edició valenciana de 1490, 'Tirant lo Blanc' s'hauria presentat com una obra castellana, sense cap rastre que apuntés al País Valencià o a la llengua catalana.

463 anys després, l'editorial Espasa i Calpe va incloure dins de la seva col·lecció "Clásicos Castellanos" el 'Tirant lo Blanc'.  Ni al llom ni a la portada apareix el nom de l'autor, sí a l'interior del llibre, en la que s'indica, sota el títol, que és la "versión castellana impresa en Valladolid en 1511 de la obra de Joanot Martorell y Martí Joan de Galba", a qui durant anys se li va atribuir la coautoria. L'edició va ser dirigida pel filòleg

(VÍDEO) Toni Cruanyes: "Barcelona és la primera ciutat espanyola"

 

 

ESPECTACLES - ESPORTS

 

 

El 'Telenotícies' destaca aquest fet en una peça sobre l'alcaldia de nit

 

 

Espectacles i Esports 25.10.2024 06.00 h 

Redacció 

 

 

El presentador del 'Telenotícies' de TV3, Toni Cruanyes Autor/a: 3Cat

 

 

 

Aquest dijous l'Ajuntament de Barcelona ha presentat Carmen Zapata com a alcaldessa de la Nit. Un càrrec nou que ha de conciliar els sectors econòmics interessats amb la vida nocturna amb veïns.

A escala mundial existeixen més de 50 ciutats que compten amb estructures de governança nocturna.

Barcelona és la primera ciutat de l'Estat en tenir aquesta figura. A l'entradeta de la peça del 'Telenotícies' de TV3, el seu presentador, Toni Cruanyes, ha volgut destacar precisament el caràcter

Un grup de pares catalans s’organitzen a Barcelona per protegir els seus fills de la minorització i la descatalanització a l’escola

 

 

NOTÍCIES / SOCIETAT

 

 

 

 

24-10-2024

Per Felix Rabassa

Escoles amb un percentatge cada cop més petit d’alumnes catalans. Aquest és el panorama desolador amb què es troben milers d’infants catalans i els seus pares quan són conscients que els seus fills formaran part d’una exigua minoria ètnica, en aquest cas autòctona, a l’aula on s’hauran de socialitzar amb altres infants, la gran majoria dels quals són castellanoparlants o, fins i tot, parlants d’altres llengües estrangeres.

Aquesta minorització dels infants catalans a les escoles catalanes és una realitat cada cop més estesa arreu del país. Podríem dir que a la gran majoria d’escoles catalanes els alumnes catalans (i que per tant són catalanoparlants) són ja minoria. I en molts casos són una ínfima minoria.

Per protegir els infants catalans d’aquesta minorització demogràfica i del

Salvem Cal Macià exigeix al Govern “expropiar” Vallmanya

 

 

L’Ajuntament és més reticent ara a la compra perquè l’amo vol 250.000 euros, una xifra “inassumible” i lluny de l’acordada

 

 

 

 

Àlex Sánchez Torres 

22-10-2024 - El Segrià

 

La plataforma Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya es reunirà avui amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández, en una trobada en què li traslladaran la necessitat d’expropiar l’immoble, situat a Alcaràs, on estiuejava l’expresident de la Generalitat Francesc Macià, segons va explicar ahir un dels seus membres, Ferran Dalmau. “Sabem que és un procés lent i costós, però precisament per això com més aviat el comencem, més ràpid serà”, va expressar Dalmau, qui també va comentar que s’han explorat totes les vies i possibilitats i “no hi ha cap altra sortida avui en dia que expropiar la casa”. En aquest sentit, va assenyalar que és una opció que estableix la Llei de Patrimoni Cultural Català i “no ens ha de fer gens de por. Si al final no es fa, el fet d’obrir l’expedient potser fa entrar en raó el propietari”, va dir Dalmau. La iniciativa popular ja va reclamar a l’Ajuntament el passat mes de maig que comencés els tràmits per expropiar l’immoble, però de moment la situació continua encallada.

A més a més, segons va avançar Catalunya Ràdio ahir, el consistori en aquests moments és reticent a comprar Vallmanya perquè el propietari de la casa

L'Ajuntament de Barcelona exclou la Dharma del concert d'homenatge a Zeleste

 

 

CULTURA - FESTES DE LA MERCÉ

 

 

Un homenatge a l'Ona Laietana esborrant del programa l'únic grup que queda actiu.

 

 

22.09.2024 11.15 h 

Redacció

 

La Companyia Elèctrica Dharma, l\'any 1976 Autor/a: Montse Xuclà

 

 

Aquesta nit se celebra un concert d'homenatge als cinquanta anys de la mítica sala Zeleste de Barcelona en el marc de les Festes de la Mercè. Un espectacle en què l'organització, l'Institut de Cultura de Barcelona, ha exclòs l'únic grup que queda actiu dels anys de l'Ona Laietana, el moviment bressolat a la sala, la Companyia Elèctrica.

Aquest concert està dividit en set segments, cadascun centrat en un artista representatiu de l'Ona Laietana. Gato Pérez, Pau Riba, Orquestra Plateria, Música Urbana, Sida, Toti Soler i l'Orquestra. L'omissió de la Dharma és tan descarada que la mateixa formació de Sants l'ha titllat d'"incomprensible", adduint que hi són "tots els grups menys la Dharma, un dels seus primers i màxims exponents".

L'exclusió de la Companyia Elèctrica Dharma d'aquest espectacle és injustificable des d'un punt de vista artístic i d'importància dins del moviment, per la seva trajectòria musical que abasta cinquanta anys, mantenint-se en actiu.

 

 

És incomprensible que avui @bcncultura, organitzi el concert homenatge als 50 anys de Zeleste a #LaMercè, hi siguin tots els grups menys la Dharma, un dels seus primers i màxims exponents. Com és possible?🤷🏼‍♂️ https://t.co/zoTIOpZXuc

— Elèctrica Dharma (@ElectricaDharma) September 22, 2024

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/65490/lajuntament-barcelona-excloula-dharmadel-concert-dhomenatge-azeleste 

Una Rambla sense senyeres: El cartell de Collboni per a una diada de Sant Jordi descatalanitzada

 

 

CULTURA - IDENTITAT

 

El pregoner d'aquest any tampoc parla en català

 

 

11.04.2024 11.00 h 

Redacció 

 

 

Fragment del cartell de la Diada de Sant Jordi 2024 a Barcelona Autor/a: Ajuntament de Barcelona

 

 

 

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, entoma la seva primera diada de Sant Jordi amb la polèmica del cànon que vol cobrar als llibreters per a tenir parada al carrer. A aquesta n'hi podríem afegir d'unes més; l'elecció per aquesta primera celebració d'un escriptor no catalanoparlant, l'anglès David Walliams, com a pregoner de la Lectura, conegut per ser un dels dos protagonistes de la sèrie 'Little Britain' i sobretot, un cartell per a la festa que es pot qualificar de pura ciència-ficció; una Rambla amb parades de llibres, roses, vianants i cap ni una senyera. Una imatge descafeïnada, grisa i irreal, que recorda a la decisió que va prendre Destino en l'edició en castellà d'un llibre de Geronimo Stilton, d'eliminar les senyeres de la portada, tot i estar ambientat a Barcelona i per Sant Jordi.

Deu ser la versió en castellà del cartell. pic.twitter.com/wDuoMceEk6

— Oriol Andrés (@oriolanix) April 10, 2024

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/63996/rambla-sense-senyeres-cartell-collboni-diada-sant-jordi-descatalanitzada

 

Troballa excepcional d’un conjunt funerari de la noblesa catalana al Reial Monestir de Santes Creus

 

 

Per

David Folch

28 de febrer de 2024

 

 

 

 

 

El Departament de Cultura i la Fundació ”la Caixa” han presentat la troballa excepcional que s’ha realitzat en el marc de les obres de restauració del claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp), actualment en marxa. Una troballa totalment inesperada que ha tret a la llum un conjunt funerari insòlit. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, acompanyada de la directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán, han visitat les obres de restauració.

Les restes funeràries, intactes, s’han localitzat en l’interior dels sarcòfags de la galeria nord del claustre corresponents a membres de la noblesa catalana dels segles XIII i XIV, enterrats a Santes Creus arran de la decisió dels reis Jaume el Just i Blanca d’Anjou de convertir el monestir en panteó de la reialesa catalana.

La consellera Garriga ha afirmat que aquestes obres de restauració han posat de manifest “més que mai, que el patrimoni és una cosa viva” i que per això les institucions encarregades de la seva posada en valor, la seva recerca i la seva difusió “han d’estar sempre alerta” per tal “d’acostar la ciència i el nou coneixement a la societat, perquè siguin patrimoni cultural de tots”. Garriga també ha agraït a totes les institucions i a totes les persones, com ara arquitectes, tècnics de patrimoni i investigadors, “de vegades invisibles, però totalment imprescindibles”, que han fet possible la troballa.

D’altra banda, la directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán, ha afirmat que es tracta d’una “troballa excepcional que introdueix una nova visió del nostre passat”. La restauració, en la qual la Fundació “la Caixa” contribueix a través del programa Temps de Gòtic, “permet recuperar una part molt important de la història medieval, lligada amb la importància de l’ordre del Cister”, ha ressaltat Durán.

La descoberta es va realitzar el passat mes d’octubre durant els treballs de desmuntatge dels sarcòfags per a la seva restauració. Recordem que les obres de restauració del claustre es van iniciar l’abril de l’any passat. Una intervenció que té l’objectiu de resoldre les patologies del claustre, tot assegurant la conservació del conjunt mitjançant la impermeabilització de les cobertes i la millora dels sistemes de drenatge de l’aigua. L’actuació té un cost de 3.665.543 d’euros, dels quals el Departament de Cultura en finança 2.165.543 euros i la Fundació “la Caixa” 1.500.000 en el marc del programa “Temps de Gòtic”.

El conjunt funerari

Pep Salsetes: “És més fàcil trobar un restaurant de cuina japonesa que catalana. Som un país colonitzat, tan clar com això!”

 

CULTURA  - GASTRONOMIA

 

Entrevista a Pep Salsetes, l’home que ha sabut salvaguardar la saviesa de la cuina popular

 

 

 

 

Assumpció Maresma Matas

 

FOTOGRAFIES

Albert Salamé

 

04.02.2024 - 21:40

Actualització: 05.02.2024 - 09:07

 

 

Entrevistem Pep Salsetes el dia del seu aniversari, en fa setanta-nou. Anem a Can Joanet del Serrat d’Ocata, a l’Ametlla del Vallès, on viu amb Rosa Maria Trias, molt més que la mà dreta de tota aquesta feinada que han fet durant tants anys. Arribem al mas, després de perdre’ns. Entrevistar és un dir, fem de tot menys allò que en principi pensàvem que faríem d’una manera ordenada. Ell i el paisatge ens desborden.

Ho hauríem d’haver previst, potser es tracta d’això, de deixar-se endur per aquest home que és savi. Ha fos la seva saviesa amb la gent del país i amb la terra. L’ha pouada casa a casa, persona a persona. Durant dècades ha acumulat aquell coneixement popular que ha escoltat, que ha elaborat i paït. Després, l’ha transmès en forma d’àpats multitudinaris irrepetibles i memorables, en cursos a més de dos-cents pobles i també amb el seu dia a dia. Maria Nicolau proclama als quatre vents la seva immensitat, en reclama la Creu de Sant Jordi.

Podeu comprar De l’hort al plat de Pep Salsetes a la botiga de VilaWeb

Hi anem per parlar del llibre De l’hort al plat (Rosa dels Vents), que acaba de publicar i que té les arrels en el llibre La cuina de les quatre estacions, que va publicar l’any 1991. En parlem poc, del llibre, però podem dir que és cert el que diu la contracoberta: és la Bíblia del patrimoni culinari del país. És més que un recull de receptes, ordenat segons l’època de l’any. No hi ha mesures i sí que hi ha incitació a cuinar i a menjar bé cada dia.

Dir que és una institució és poca cosa. De Sant Andreu, del sobrenom n’ha fet cognom. És popular com la cuina que fa i predica. La seva corpulència i bonhomia fan un tot generós, sòlid i acollidor, sempre amb un punt de picardia i intel·ligència cultivada. No es precipita en afirmacions rotundes, tot s’ho rumia i sembla tenir comprensió per gairebé tot, sempre amb humor, amb aquell riure de qui sap viure. Ens ensenya l’hort amb el cistell al braç. Ens aturem a parlar dels pèsols, mirem les carxoferes, collim enciams i escaroles, aprenem sobre planters, anem al galliner i admirem el gall del Penedès i les gallines esvalotades. També ens ensenya com aprofiten l’aigua. I surt sovint l’Etern Verdaguer, que el va introduir en el món de les llavors antigues, un univers que cuida i cultiva. N’han aconseguit recuperar moltes. Amb un sarcasme trist, comentem que la situació dels pagesos és tan difícil que potser sobreviuran les llavors però no ells, que cada dia són menys i ho tenen més difícil.

Ens parla d’allò més quotidià i d’allò que és sublim. De la cuina dels ibers a la cuina medieval. De l’enciam de Riudoms als pèsols negres. Li sap greu que les dones, que han estat les grans cuineres, siguin tan poc referenciades quan es parla de cuina. Rememorem els estris que ha fet servir en aquests àpats mítics: còctels dins una formigonera, bats de beisbol com a mà de morter, una cassola amb forma de drac que treia foc per la boca. I dinem: patates amb col –molt bones–, l’enciam que acabem de collir i un tast del pa de fetge que ha preparat per a la presentació del llibre a Molins de Rei, que es va fer dissabte.

Al final de l’entrevista mantenim la conversa sobre pèsols. Segur que l’aprofitareu. Nosaltres ho hem fet i ens han sortit boníssims. El seu mestratge no és el de la cuina de robot, no és el de les mesures i pim-pam. És el de l’ànima, el de la il·lusió, el de pensar que t’ho menjaràs tu, el del matís, el de la senzillesa que sap mirar, escoltar i aprendre. Perquè, com diu ell, entre alimentar-se i menjar bé hi ha una distància.

—Dieu que la cuina defineix tant una cultura com la llengua. Això com ho tenim, els catalans?

El cinema que triomfa als Oscars té poca estima a la llengua catalana

 

 

CULTURA

 

Ni “La Sociedad de la nieve” de J.A. Bayona ni ‘Robot dreams’ de productores catalanes no ofereixen la possibilitat de visualitzar-les en la llengua de casa nostre

 

 

 

 

Redacció

Dimarts, 23 de gener de 2024

 

 

 

 

 

Alguna cosa no funciona si les principals produccions catalanes no poden ser visualitzades en llengua catalana

El director de ‘La sociedad de la nieve’, J. A. Bayona, ha destacat la il·lusió que li fan les dues nominacions a la millor pel·lícula internacional i al millor maquillatge i perruqueria en la 96a edició dels Oscars, anunciades aquest dimarts. En declaracions a l’ACN, ha recordat quan era un nen que veia els premis de Hollywood cada any, cosa que encara fa. El cineasta ha celebrat anar a “la festa” dels Oscars amb ‘La sociedad de la nieve’ que tantes alegries els hi està donant. “No he processat molt que estic als Oscar, guanyis o perdis et costa una mica processar el que has viscut”, ha reconegut Bayona aquesta tarda a Barcelona, unes hores després que s’anunciessin els nominats.

Tothom està content però la llengua catalana queda marginada, només la pel·lícula de Bayona ofereix subtítols en català

Albares passa la pilota de l’oficialitat als socis europeus i encara demana als ambaixadors que “s’esforcin” per aconseguir-la

 

 

Demana als ambaixadors que facin la feina que hauria d'haver fet l'Estat espanyol durant la presidència rotatòria del Consell de la UE

 

 

 

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, durant una atenció als mitjans a la sortida del Consell d'Afers Generals celebrat a Brussel·les on s'ha abordat l'oficialitat del català, el basc i el gallec Data de publicació: dimarts 19 de setembre del 2023, 12:04 Localització: Brussel·les Autor: Albert Cadanet

 

Redacció

Dilluns, 15 de gener de 2024

 

 

 

El ministre d’Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, ha demanat als seus ambaixadors que “s’esforcin” per aconseguir l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. En una entrevista al diari ‘El Periódico’ publicada aquest dilluns, Albares ha assegurat que aconseguir el reconeixement europeu de les llengües cooficials és “una prioritat” del seu ministeri. Segons Albares, també ha demanat que es promogui a l’estranger “la literatura, el teatre i les expressions de tot tipus en català, euskera i gallec”, a més de l’espanyol. “Els he demanat que ho facin amb orgull, perquè és interès nacional espanyol”, ha dit.

 

Les paraules d’Albares arriben després que la setmana passada es publiqués que la presidència belga del Consell de la Unió Europea no té previst posar a l’agenda del proper Consell d’Afers Generals l’oficialitat del català.

 

Per ara, segueixen els estudis i informes tècnics per avaluar els costos i les implicacions de permetre que les tres llengües cooficials de l’Estat espanyol entrin en el règim lingüístic oficial de la UE.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/internacional/albares-passa-la-pilota-de-loficialitat-als-socis-europeus-i-encara-demana-als-ambaixadors-que-sesforcin-per-aconseguir-la/ 

(VÍDEO) Una comparsa infantil de Cadis canta en català contra la imposició del castellà

 

 

LLENGUA

 

 

"Ningú té dret a imposar la teva manera de parlar".

 

 

15.01.2024 09.45 h 

Redacció

 

 

 

La comparsa Las Hijas de Neptuno a les semifinals del concurs infantil de xirigotes de Cadis, el 13 de gener del 2024 Autor/a: @FranjDelMo

 

 

 

Un any més Cadis es vesteix de Carnaval i se celebra una nova edició del concurs de xirigotes, en el que colles disfressades surten a interpretar una cançó de tarannà crític o humorístic. A la competició infantil, una agrupació, Las Hijas de Neptuno del gran Jesús Bienvenido va interpretar un pas doble en què cantaven un fragment en català, i també en euskera i gallec, per a reivindicar l'ús de les llengües pròpies i crítica la supremacia lingüística i imposició del castellà.

En català, van cantar el següent fragment: "I les paraules que en català/ parlen de llibertat/ i d'amor i de vida". Prèviament, en un vers en castellà apuntaven que

Planten cara a un Eroski que no atén clients catalanoparlants

 

 

LLENGUA

 

 

La resposta al despòtic" ¡En castellano!": "Avui no et xerraré en castellà"

 

 

Llengua 

17.12.2023 18.45 h Redacció

 

 

 

El supermercat Eroski d\'Alcúdia que s\'ha negat a atendre un cilent catalanoparlant Autor/a: Eroski

 

 Nou cas de menyspreu cap al català per part d'un treballador que està de cara al públic. Aquest cop a Alcúdia (Mallorca), a un supermercat de la cadena Eroski.

Segons relata 'dBalears', un client ha patit una doble discriminació per haver parlat en català, primer per part d'un carnisser i després de l'encarregada de l'establiment.
Tots dos s'han negat a atendre'l si no es passava al castellà. "¡En castellano!", li ha etzibat el treballador "amb actitud 'xulesca' i supremacista", explica l'afectat.

Davant d'aquesta situació ha decidit no cedir ("avui no et xerraré en castellà", ha pensat) i quan ha anat a parlar amb l'encarregada aquesta tampoc entenia el català.

La víctima ha aclarit que a ell tant li és que li parlin en castellà, però quan vaig a una botiga, un establiment o al metge vull poder parlar en la meva llengua i que m'entenguin".

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/62937/planten-cara-eroski-no-aten-clients-catalanoparlants

Dubtes de Suècia i Finlàndia sobre l’oficialitat del català a la UE

 

 

Barcelona - 12 desembre 2023 11.52 h  

 

 

 

“Hem vist les estimacions i són molts diners”, assegura la ministra d’exteriors sueca

El responsable finlandès creu que hi ha coses que s’han de “clarificar” 

 

 

La ministra d’Exterior de Suècia, Jessika Roswall ACN.

 

 

 

 

S.P - Barcelona

 

Suècia i Finlàndia han expressat dubtes i reticències sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea. En aquesta línia, Suècia considera que la proposta, discutida novament aquest dimarts a Brussel·les, és massa costosa. “Hem vist les estimacions i són molts diners”, ha apuntat aquest dimarts la ministra d’Exteriors sueca, Jessika Roswall, després que la Comissió Europea xifrés en 132 milions d’euros els costos de fer oficials el català, el basc i el gallec. 

Per la seva banda, com recull l’ACN, el ministre d’Exteriors finlandès, Anders Adlercreutz, ha apuntat que hi ha coses que cal “clarificar” per veure les implicacions que pot tenir l’oficialitat en el futur. Tot i això, ha defensat la diversitat lingüística a la Unió, un tema on “cal avançar”.

 El responsable d’Exteriors de Letònia, Arturs Krisjanis, s’ha limitat a dir que està disposat a escoltar després d’haver assegurat a la reunió d’octubre que no era una qüestió prioritària.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2364758-dubtes-de-suecia-i-finlandia-sobre-l-oficialitat-del-catala-a-la-ue.html 

La culpa dels resultats de l’informe PISA només és del Govern

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els mestres fa anys que ens recorden que l’educació va pel pedregar i alguns fem la feina bruta al Govern quan fan vaga i els assenyalem com a responsables i privilegiats"

 

 

 

 

 

 

 

Pilar Carracelas
07/12/2023 08:36 

 

 

 

 

 

Els resultats de l’informe PISA a Catalunya són responsabilitat del Departament d’Educació i del Ministeri d’Educació. Ja està. No és de la immigració, no és dels mestres, no és de la metodologia de l’informe, no és de la conjuntura. És dels governs perquè són els que tenen poder per influir en l’impacte de totes aquestes variables, i moltes altres.

El Departament d’Educació té la responsabilitat de fer un acompanyament de la immigració que garanteixi que la complexitat que introdueix a les aules no afecta el rendiment acadèmic global. Però sistemàticament ha reduït els recursos per a aules d’acollida, ha abdicat de distribuir els nouvinguts de forma equitativa a les escoles i ha fet un discurs polític contrari a la integració. I si consideren que Catalunya no pot acollir tanta població de fora, ho han de dir específicament i, o bé pactar les quotes d’acollida amb Espanya o bé, com sabem els que ja no creiem en contes de fades, fer el possible de separar-nos de qui ens impedeix decidir quina quantitat de nouvinguts podem assumir amb els recursos disponibles i de qui ens espolia aquests recursos.

D’altra banda, són els mestres els que, des de fa anys, ens recorden que l’educació va pel pedregar, i hem hagut de saber els resultats de l’informe PISA per parar-hi una mica més d’atenció. I encara alguns fem la feina bruta al Govern quan fan vaga i els assenyalem a ells com a responsables

Andorra prohibeix a una menor assistir amb vel a classe

 

 

SOCIETAT

 

 

L'Estat ha tret als pares la custòdia de la nena i el seu germà

 

12.09.2023 06.00 hRedacció

 

 

Centre de menors de La Gavernera Autor/a: Arxiu

 

 

 

 

La voluntat d'una nena d'onze anys d'assistir a classe amb el vel islàmic el curs 2022-23 va propiciar una reforma de la llei d'educació andorrana per a prohibir l'ostentació a l'escola de símbols religiosos. El Lycée Comte de Foix d'Andorra la Vella, centre en què estudiava, havia vetat la seva entrada i davant aquesta situació, la menor i al seu germà bessó van rebre classes telemàticament.

 

Segons han informat fonts del ministeri d'educació a 'Diari d'Andorra', aquest curs tot continua igual, malgrat que tant la nena com el seu germà, han deixat de viure amb la família i es troben sota la tutela de l'Estat, internats al centre de menors La Gavernera. Els pares han reclamat recuperar la seva custòdia.

 

Ambdós nens començaran l'etapa de secundària a través del programa d'ensenyament no presencial, que es va endegar, un cop aprovada la llei que prohibeix l'exhibició de símbols religiosos, per a garantir el seu dret a l'escolarització gratuïta fins als setze anys.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/61292/andorra-prohibeix-menor-assistir-vel-classe