LLENGUA CATALANA
La presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans també ha destacat el paper de les escoles i demana més recursos en l'educació
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CULTURA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CULTURA. Mostrar tots els missatges
dimecres, 10 de desembre del 2025
divendres, 21 de novembre del 2025
dimecres, 19 de novembre del 2025
La Comissió de la Dignitat pressiona al Govern perquè reclami les despeses de conservar les obres de Sixena
CAS SIXENA
L'advocat Josep Cruanyes presenta un requeriment a la Generalitat i amenaça amb un recurs contenciós administratiu
Jordi Martín
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 19 de novembre de 2025. 13:54
Temps de lectura: 2 minuts
La Comissió de la Dignitat ha presentat un requeriment a la Generalitat de Catalunya denunciant el que considera "deixadesa" en no reclamar perjudicis econòmics relacionats amb les obres de Sixena. L'associació demana al Govern que reclami el preu de compra —cinquanta milions de pessetes— i les despeses dedicades a restaurar i mantenir les obres des que Josep Gudiol se les va emportar del monestir d'Osca el 1936. "Si es retornen ha de reclamar totes les despeses fetes com disposa el Codi Civil", assevera l’advocat i coordinador de l'entitat, Josep Cruanyes.
"És indignant que es mantingui aquesta actitud de deixadesa", lamenta Cruanyes en referència a l'Executiu de Salvador Illa. L'advocat considera que reclamar aquests diners és una obligació de
divendres, 20 de juny del 2025
VIDEO | El momentàs de la Patum: es desplega una estelada gegant i un retrat cap per avall del rei espanyol mentre es canta ‘Els Segadors’
A la plaça Sant Pere de Berga, plena de gom a gom, s'hi veien més estelades que mai
 |
| La plaça de Sant Pere, plena a vessar, amb l'estelada gegant i una pancarta del Rei cap per avall Data de publicació: dijous 19 de juny del 2025, 21:51 Localització: Berga Autor: Jordi Borràs |
ENLLAÇ NOTÍCIA ;
[VÍDEO] Una promesa del Barça va a la Patum i li demanen que no jugui amb la selecció espanyola
SOCIETAT
El futbolista Marc Bernal va seguir els salts de Patum del balcó consistorial estant
REDACCIÓ
20.06.2025 - 10:35
Actualització: 20.06.2025 - 11:32
El jove futbolista blau-grana Marc Bernal va seguir ahir al vespre la Patum completa al balcó consistorial, presidit per una estelada. De la plaça estant, els assistents el van reconèixer i li van fer càntics demanant-li que no jugui amb la selecció espanyola. “Marc, no vagis amb la selecció!“, li cridaven mentre ell ho enregistrava amb el telèfon mòbil i, finalment, ho aplaudia. En acabat, el públic va canviar els crits per “puta Espanya”. El moment va ser enregistrat pel periodista de RAC1 Cesc Giró.
Marc Bernal al balcó de la @lapatum. Crits de “Marc no vagis a la selecció”. Ell gravant, i fent gestos d’aprovació. @EsportsRAC1 @elmonarac1 pic.twitter.com/T55bCAZgrR
— Cesc Giró (@cescgiro) June 20, 2025
Marc Bernal, de divuit anys, és berguedà i un dels futbolistes més prometedors del Barça. Aquesta temporada, però, l’ha hagut de seguir des de la grada pel trencament del lligament creuat anterior del genoll esquerre tot just començar la competició, en un partit del 27 d’agost de l’any passat contra el Rayo Vallecano.
Després de passar pel quiròfan ja li van preveure una baixa d’un any, que ara aviat s’acaba i podria posar-se a disposició de Hansi Flick. De moment, continua recuperant-se fent entrenaments personalitzats a la Ciutat Esportiva Joan Gamper per a garantir que arriba bé a la pre-temporada. Malgrat la lesió, el Barça confia en el seu potencial i aquesta temporada passarà a tenir fitxa del primer equip.
Fins ara, Bernal no ha jugat mai amb la selecció absoluta d’Espanya, però sí que ha jugat amb els equips de categories inferiors.
Dijous de Corpus
Dijous de Corpus és un dels dies més especials de la Patum. Al migdia s’hi fa la Patum de Lluïment, amb totes les comparses excepte els Plens, que surten al vespre, surten a fer la seva dansa una sola vegada i de manera consecutiva. Un cop acabades, comencen els Tirabols amb les dues Guites i dues parelles de Geegants. Al vespre és quan es fa la Patum completa, la més popular i de més afluència de públic. Les comparses surten una a una a la plaça i fan els seus balls. La ronda de totes les comparses es repeteix quatre vegades, a excepció dels Plens, que només fan la seva actuació al final de la segona i quarta ronda. En acabat, es ballen els Tirabols, moment quan surten les dues Guites i les dues parelles de Gegants, mentre tothom volta la plaça al so de la música en directe.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/video-marc-bernal-patum-barca-seleccio-espanyola/
dimarts, 17 de juny del 2025
Històricament els catalans hem estat anticastellans
CATALUNYA - HISTÒRIA
17-06-2025
per Felix Rabassa
Al llarg dels segles, diversos episodis de la història de Catalunya mostren una actitud, per part del poble català, clarament contrària a Castella, no pas perquè sí, sinó com a resposta a ocupacions, imposicions i agressions polítiques que van fer molt de mal a Catalunya. Aquesta primera afirmació, doncs, és una constatació desapassionada de fets històrics.
Ja durant la Guerra dels Dos Peres a mitjans del segle XIV Castella va intentar envair per mar Catalunya. Una flota castellana va saquejar diversos ports catalans, tant del Regne de València, com del Principat de Catalunya com del Regne de Mallorques. Tanmateix aquesta amenaça va ser conjurada pels estols catalans.
La Guerra dels Segadors (1640–1652) n’és un altre exemple. Davant les lleves forçoses i l’exigència fiscal per part de la monarquia hispànica —amb seu i lògica política castellana—, Catalunya esclata en rebel·lió. Els pagesos, farts dels abusos de les tropes castellanes allotjades a casa seva, s’aixequen contra el poder del comte duc d’Olivares i del mateix rei Felip IV de Castella. L’actitud anticastellana va ser explícita:
dimarts, 6 de maig del 2025
Educació imposa el castellà a zones castellanoparlants on ha guanyat el valencià
No contemplaven aquesta victòria i han reinterpretat la norma per arraconar la llengua
 |
| El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i el conseller de Cultura, José Antonio Rovira |
L’associació Famílies pel Valencià ha denunciat que la Conselleria d’Educació, encapçalada per José Antonio Rovira, “no respecta” els resultats de la consulta de la llengua base als centres d’ensenyament de les comarques castellanoparlants del País Valencià, “tal com ja s’havia advertit“, i en alguns casos, “ha obviat el sentir majoritari de les votacions”.
Així ho ha afirmat l’entitat després que Educació haja fet públics els grups oferits per al pròxim curs 25-26 i en quina llengua estaran establerts segons les votacions en la consulta. A més, ha recordat que “a les zones castellanoparlants la normativa no contemplava que es poguera donar una victòria del valencià i quan aquesta s’ha produït han reinterpretat la norma per acabar amb la llengua a l’escola en aquestes comarques”.
 |
| Resultats de la consulta de la llengua base a Bunyol Autor/a: Diari La Veu |
En aquest sentit, ha remarcat que “en alguns centres educatius com ara Bunyol, Pedralba o el Villar els grups oferits no es corresponen amb els resultats”. És el cas dels dos centres públics de Bunyol: en el cas del CEIP San Luís denuncien, per exemple, que a 3r de primària el resultat de la votació va ser
dilluns, 14 d’abril del 2025
Mor Vargas Llosa, l'escriptor bel·ligerant amb Catalunya que tenia nostàlgia de la Barcelona franquista
CULTURA
Recopilem accions i accions de l'autor acabat de traspassar contra Catalunya i l'independentisme
 |
| Els líders de Cs, Inés Arrimadas i Albert Rivera, amb el Premi Nobel, Mario Vargas Llosa, el 8 d'octubre del 2017 Autor/a: Estefania Escolà |
Mario Vargas Llosa, escriptor peruà i Premi Nobel de Literatura, ha mort aquest passat diumenge a l'edat de 89 anys, a Lima. Entre 1970 i 1974, va viure a Barcelona i en entrevistes posteriors, ha significat que aquesta estada el va convertir en"escriptor", i a més, va conèixer clau de la seva carrera; l'editor Carlos Barral i l'agent literària Carme Balcells.
Amb el pas dels anys, i l'increment del sentiment català, Vargas Llosa va mantenir al llarg dels anys una postura molt crítica i combativa contra l'independentisme català, a través d'articles, ponències, declaracions, entrevistes i participacions en actes de caràcter espanyolista com manifestos o manifestacions. Se sentia molt pròxim a Ciutadans, tot i que no va fer mai escarafalls a col·laborar amb FAES, la fundació dirigida per l'expresident espanyol, José María Aznar, una altra personalitat obsessionada amb l'independentisme.
El 2008, l'escriptor peruà va signar el Manifest per la llengua comuna, un document que defensava la primacia del castellà per sobre de les altres llengües cooficials, en un context de tensions amb el catalanisme. Aquest gest ja apuntava
dimecres, 9 d’abril del 2025
Aprendre’n dels gitanos
OPINIÓ - EDITORIAL
Els gitanos han estat uns grans defensors de la llengua catalana i l'han mantinguda viva enmig de les repressions, com no ho ha fet ningú
Acte de celebració del Dia del Poble Gitano, ahir al Parlament de Catalunya (fotografia: Gerard Artigas).
Vicent Partal
8-04-2025-21:40h
Un vent nou bufa en les geografies oblidades del món. Els pobles indígenes –que van veure arribar estranys vaixells a les platges o exèrcits a les muntanyes, que van haver d’aprendre llengües foranes i assumir costums imposats des de continents allunyats– avui alcen el cap amb una dignitat renovada. Ja no és aquell enyor romàntic del “noble salvatge”, sinó una reivindicació política concreta, una presència institucional guanyada a pols. Els maoris de Nova Zelanda, que fa dos segles rebien trets dels mosquets britànics, avui són com més va més reivindicats com l’essència d’aquella nació. Les nacions originàries d’Amèrica, de les tundres del nord als boscs australs, recuperen lentament el seu espai en constitucions i parlaments, fent voleiar banderes multicolors. D’alguna manera és com si el món, cansat de tanta imposició, reconegués finalment els seus pecats històrics.
Mentre passa això en unes altres latituds, Europa contempla el fenomen amb un cert aire de desorientació i ignorància, que és un greu error. Perquè a Europa hi viuen també dos pobles indígenes, encara que no tinguem el costum d’anomenar-los així. Hi ha els samis, pastors de rens en les terres glaçades del nord escandinau que tenen parlaments propis i organitzacions sòlides i reivindicatives; i els
dijous, 20 de març del 2025
Els blavers exigeixen a PP i Vox que asfixien l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per "catalanista"
LLENGUA
Lo Rat Penat exhorta a deixar sense finançament l'ens normatiu del valencià i redirigir els fons públics als blavers
 |
| Amparo Cabanes rep el Premi Crit Valencià de l'Any de la mà del president de l'entitat blavera Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro, el 6 d'octubre del 2023 Autor/a: Lo Rat Penat |
Lo Rat Penat, entitat promotora del secessionisme lingüístic i les acientífiques Normes del Puig, ha emès un comunicat en què, davant l’acord amb Vox anunciat aquest dilluns pel president de la Generalitat, Carlos Mazón, per a aprovar els pressupostos del 2025, exigeix al PP i el partit d’extrema dreta que "la retallada de finançament a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) siga total i definitiva". Una petició que va contra l’Estatut i tota la normativa legal que declara l’AVL ens normatiu del valencià.
L’organització blavera afirma que l’AVL és una institució "innecessària i costosa", que "no representa ni defensa la identitat lingüística del poble valencià, sinó que ha servit com a instrument per a la imposició d’un model aliè a la nostra realitat cultural". Així mateix, diu que els seus membres tenen "sous desproporcionats pagats amb diners públics, mentre dicten normes que allunyen la nostra llengua de les seues arrels genuïnes".
Redirigir els fons a la RACV i entitats afins
dijous, 27 de febrer del 2025
dimarts, 21 de gener del 2025
(ÀUDIO) "No és veritat que el poble català no sabia acollir i trinxava a qui venia de fora"
CULTURA - IDENTITAT
Eduard Fernández opina sobre el discurs catalanòfob d'Eduard Sola
 |
| Eduard Fernández amb el Gaudí al millor actor protagonista, el 19 de gener del 2025 Autor/a: Jordi Borràs |
A Eduard Sola, guionista de 'Casa en flames', li ha sortit una nova veu discrepant amb el seu discurs etnicista; l'actor Eduard Fernández, guanyador del Premi Gaudí al millor actor per 'El 47', on interpreta un líder de la lluita veïnal vingut d'Extremadura.. A diferència del director d'aquesta pel·lícula, Marcel Barrena, que va sortir en defensa del seu company qualificant de "nazis" i "ultradreta catalana" els crítics, Fernández ha parlat per reivindicar el poble català al programa 'Aquí Catalunya' de la SER.: "(Sola) va parlar de la seva família. El que no té sentit és que això sigui genèric per a tothom. Afirmar que el poble català sencer no sabia acollir i que trinxava els immigrants per no parlar la seva llengua no és veritat. No crec que mai hagi estat així".
dimecres, 27 de novembre del 2024
500 anys d'intents (fracassats) de robar 'Tirant lo Blanc' per fer-ne un "clásico castellano"
CULTURA - LLENGUA
Si no fos perquè es conserven exemplars en català anteriors, hauria estat així
 |
'Tirant lo Blanc', de Joanot Martorell, és una de les obres cabdals de la literatura catalana i universal. Un clàssic, escrit sobre el 1460, del que ja se'n va voler apropiar amb una primera edició en castellà l'any 1511 en la que no s'indicava que es tractava d'una traducció del català ni tampoc s'acreditava ni el nom dels traductors ni de l'autor, arribant al lector com una obra anònima. Si no s'hagués conservat tres exemplars de l'edició valenciana de 1490, 'Tirant lo Blanc' s'hauria presentat com una obra castellana, sense cap rastre que apuntés al País Valencià o a la llengua catalana.
463 anys després, l'editorial Espasa i Calpe va incloure dins de la seva col·lecció "Clásicos Castellanos" el 'Tirant lo Blanc'. Ni al llom ni a la portada apareix el nom de l'autor, sí a l'interior del llibre, en la que s'indica, sota el títol, que és la "versión castellana impresa en Valladolid en 1511 de la obra de Joanot Martorell y Martí Joan de Galba", a qui durant anys se li va atribuir la coautoria. L'edició va ser dirigida pel filòleg
divendres, 25 d’octubre del 2024
(VÍDEO) Toni Cruanyes: "Barcelona és la primera ciutat espanyola"
ESPECTACLES - ESPORTS
El 'Telenotícies' destaca aquest fet en una peça sobre l'alcaldia de nit
 |
| El presentador del 'Telenotícies' de TV3, Toni Cruanyes Autor/a: 3Cat |
Aquest dijous l'Ajuntament de Barcelona ha presentat Carmen Zapata com a alcaldessa de la Nit. Un càrrec nou que ha de conciliar els sectors econòmics interessats amb la vida nocturna amb veïns.
A escala mundial existeixen més de 50 ciutats que compten amb estructures de governança nocturna.
Barcelona és la primera ciutat de l'Estat en tenir aquesta figura. A l'entradeta de la peça del 'Telenotícies' de TV3, el seu presentador, Toni Cruanyes, ha volgut destacar precisament el caràcter
Un grup de pares catalans s’organitzen a Barcelona per protegir els seus fills de la minorització i la descatalanització a l’escola
NOTÍCIES / SOCIETAT
24-10-2024
Per Felix Rabassa
Escoles amb un percentatge cada cop més petit d’alumnes catalans. Aquest és el panorama desolador amb què es troben milers d’infants catalans i els seus pares quan són conscients que els seus fills formaran part d’una exigua minoria ètnica, en aquest cas autòctona, a l’aula on s’hauran de socialitzar amb altres infants, la gran majoria dels quals són castellanoparlants o, fins i tot, parlants d’altres llengües estrangeres.
Aquesta minorització dels infants catalans a les escoles catalanes és una realitat cada cop més estesa arreu del país. Podríem dir que a la gran majoria d’escoles catalanes els alumnes catalans (i que per tant són catalanoparlants) són ja minoria. I en molts casos són una ínfima minoria.
Per protegir els infants catalans d’aquesta minorització demogràfica i del
dimarts, 22 d’octubre del 2024
Salvem Cal Macià exigeix al Govern “expropiar” Vallmanya
L’Ajuntament és més reticent ara a la compra perquè l’amo vol 250.000 euros, una xifra “inassumible” i lluny de l’acordada
Àlex Sánchez Torres
22-10-2024 - El Segrià
La plataforma Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya es reunirà avui amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández, en una trobada en què li traslladaran la necessitat d’expropiar l’immoble, situat a Alcaràs, on estiuejava l’expresident de la Generalitat Francesc Macià, segons va explicar ahir un dels seus membres, Ferran Dalmau. “Sabem que és un procés lent i costós, però precisament per això com més aviat el comencem, més ràpid serà”, va expressar Dalmau, qui també va comentar que s’han explorat totes les vies i possibilitats i “no hi ha cap altra sortida avui en dia que expropiar la casa”. En aquest sentit, va assenyalar que és una opció que estableix la Llei de Patrimoni Cultural Català i “no ens ha de fer gens de por. Si al final no es fa, el fet d’obrir l’expedient potser fa entrar en raó el propietari”, va dir Dalmau. La iniciativa popular ja va reclamar a l’Ajuntament el passat mes de maig que comencés els tràmits per expropiar l’immoble, però de moment la situació continua encallada.
A més a més, segons va avançar Catalunya Ràdio ahir, el consistori en aquests moments és reticent a comprar Vallmanya perquè el propietari de la casa
dilluns, 23 de setembre del 2024
L'Ajuntament de Barcelona exclou la Dharma del concert d'homenatge a Zeleste
CULTURA - FESTES DE LA MERCÉ
Un homenatge a l'Ona Laietana esborrant del programa l'únic grup que queda actiu.
 |
| La Companyia Elèctrica Dharma, l\'any 1976 Autor/a: Montse Xuclà |
Aquesta nit se celebra un concert d'homenatge als cinquanta anys de la mítica sala Zeleste de Barcelona en el marc de les Festes de la Mercè. Un espectacle en què l'organització, l'Institut de Cultura de Barcelona, ha exclòs l'únic grup que queda actiu dels anys de l'Ona Laietana, el moviment bressolat a la sala, la Companyia Elèctrica.
Aquest concert està dividit en set segments, cadascun centrat en un artista representatiu de l'Ona Laietana. Gato Pérez, Pau Riba, Orquestra Plateria, Música Urbana, Sida, Toti Soler i l'Orquestra. L'omissió de la Dharma és tan descarada que la mateixa formació de Sants l'ha titllat d'"incomprensible", adduint que hi són "tots els grups menys la Dharma, un dels seus primers i màxims exponents".
L'exclusió de la Companyia Elèctrica Dharma d'aquest espectacle és injustificable des d'un punt de vista artístic i d'importància dins del moviment, per la seva trajectòria musical que abasta cinquanta anys, mantenint-se en actiu.
És incomprensible que avui @bcncultura, organitzi el concert homenatge als 50 anys de Zeleste a #LaMercè, hi siguin tots els grups menys la Dharma, un dels seus primers i màxims exponents. Com és possible?🤷🏼♂️ https://t.co/zoTIOpZXuc
— Elèctrica Dharma (@ElectricaDharma) September 22, 2024
ENLLAÇ NOTÍCIA :
dijous, 11 d’abril del 2024
Una Rambla sense senyeres: El cartell de Collboni per a una diada de Sant Jordi descatalanitzada
CULTURA - IDENTITAT
El pregoner d'aquest any tampoc parla en català
 |
| Fragment del cartell de la Diada de Sant Jordi 2024 a Barcelona Autor/a: Ajuntament de Barcelona |
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, entoma la seva primera diada de Sant Jordi amb la polèmica del cànon que vol cobrar als llibreters per a tenir parada al carrer. A aquesta n'hi podríem afegir d'unes més; l'elecció per aquesta primera celebració d'un escriptor no catalanoparlant, l'anglès David Walliams, com a pregoner de la Lectura, conegut per ser un dels dos protagonistes de la sèrie 'Little Britain' i sobretot, un cartell per a la festa que es pot qualificar de pura ciència-ficció; una Rambla amb parades de llibres, roses, vianants i cap ni una senyera. Una imatge descafeïnada, grisa i irreal, que recorda a la decisió que va prendre Destino en l'edició en castellà d'un llibre de Geronimo Stilton, d'eliminar les senyeres de la portada, tot i estar ambientat a Barcelona i per Sant Jordi.
Deu ser la versió en castellà del cartell. pic.twitter.com/wDuoMceEk6
— Oriol Andrés (@oriolanix) April 10, 2024
ENLLAÇ NOTÍCIA :
dimecres, 28 de febrer del 2024
Troballa excepcional d’un conjunt funerari de la noblesa catalana al Reial Monestir de Santes Creus
El Departament de Cultura i la Fundació ”la Caixa” han presentat la troballa excepcional que s’ha realitzat en el marc de les obres de restauració del claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp), actualment en marxa. Una troballa totalment inesperada que ha tret a la llum un conjunt funerari insòlit. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, acompanyada de la directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán, han visitat les obres de restauració.
Les restes funeràries, intactes, s’han localitzat en l’interior dels sarcòfags de la galeria nord del claustre corresponents a membres de la noblesa catalana dels segles XIII i XIV, enterrats a Santes Creus arran de la decisió dels reis Jaume el Just i Blanca d’Anjou de convertir el monestir en panteó de la reialesa catalana.
La consellera Garriga ha afirmat que aquestes obres de restauració han posat de manifest “més que mai, que el patrimoni és una cosa viva” i que per això les institucions encarregades de la seva posada en valor, la seva recerca i la seva difusió “han d’estar sempre alerta” per tal “d’acostar la ciència i el nou coneixement a la societat, perquè siguin patrimoni cultural de tots”. Garriga també ha agraït a totes les institucions i a totes les persones, com ara arquitectes, tècnics de patrimoni i investigadors, “de vegades invisibles, però totalment imprescindibles”, que han fet possible la troballa.
D’altra banda, la directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán, ha afirmat que es tracta d’una “troballa excepcional que introdueix una nova visió del nostre passat”. La restauració, en la qual la Fundació “la Caixa” contribueix a través del programa Temps de Gòtic, “permet recuperar una part molt important de la història medieval, lligada amb la importància de l’ordre del Cister”, ha ressaltat Durán.
La descoberta es va realitzar el passat mes d’octubre durant els treballs de desmuntatge dels sarcòfags per a la seva restauració. Recordem que les obres de restauració del claustre es van iniciar l’abril de l’any passat. Una intervenció que té l’objectiu de resoldre les patologies del claustre, tot assegurant la conservació del conjunt mitjançant la impermeabilització de les cobertes i la millora dels sistemes de drenatge de l’aigua. L’actuació té un cost de 3.665.543 d’euros, dels quals el Departament de Cultura en finança 2.165.543 euros i la Fundació “la Caixa” 1.500.000 en el marc del programa “Temps de Gòtic”.
El conjunt funerari
dilluns, 5 de febrer del 2024
Pep Salsetes: “És més fàcil trobar un restaurant de cuina japonesa que catalana. Som un país colonitzat, tan clar com això!”
CULTURA - GASTRONOMIA
Entrevista a Pep Salsetes, l’home que ha sabut salvaguardar la saviesa de la cuina popular
Assumpció Maresma Matas
FOTOGRAFIES
Albert Salamé
04.02.2024 - 21:40
Actualització: 05.02.2024 - 09:07
Entrevistem Pep Salsetes el dia del seu aniversari, en fa setanta-nou. Anem a Can Joanet del Serrat d’Ocata, a l’Ametlla del Vallès, on viu amb Rosa Maria Trias, molt més que la mà dreta de tota aquesta feinada que han fet durant tants anys. Arribem al mas, després de perdre’ns. Entrevistar és un dir, fem de tot menys allò que en principi pensàvem que faríem d’una manera ordenada. Ell i el paisatge ens desborden.
Ho hauríem d’haver previst, potser es tracta d’això, de deixar-se endur per aquest home que és savi. Ha fos la seva saviesa amb la gent del país i amb la terra. L’ha pouada casa a casa, persona a persona. Durant dècades ha acumulat aquell coneixement popular que ha escoltat, que ha elaborat i paït. Després, l’ha transmès en forma d’àpats multitudinaris irrepetibles i memorables, en cursos a més de dos-cents pobles i també amb el seu dia a dia. Maria Nicolau proclama als quatre vents la seva immensitat, en reclama la Creu de Sant Jordi.
Podeu comprar De l’hort al plat de Pep Salsetes a la botiga de VilaWeb
Hi anem per parlar del llibre De l’hort al plat (Rosa dels Vents), que acaba de publicar i que té les arrels en el llibre La cuina de les quatre estacions, que va publicar l’any 1991. En parlem poc, del llibre, però podem dir que és cert el que diu la contracoberta: és la Bíblia del patrimoni culinari del país. És més que un recull de receptes, ordenat segons l’època de l’any. No hi ha mesures i sí que hi ha incitació a cuinar i a menjar bé cada dia.
Dir que és una institució és poca cosa. De Sant Andreu, del sobrenom n’ha fet cognom. És popular com la cuina que fa i predica. La seva corpulència i bonhomia fan un tot generós, sòlid i acollidor, sempre amb un punt de picardia i intel·ligència cultivada. No es precipita en afirmacions rotundes, tot s’ho rumia i sembla tenir comprensió per gairebé tot, sempre amb humor, amb aquell riure de qui sap viure. Ens ensenya l’hort amb el cistell al braç. Ens aturem a parlar dels pèsols, mirem les carxoferes, collim enciams i escaroles, aprenem sobre planters, anem al galliner i admirem el gall del Penedès i les gallines esvalotades. També ens ensenya com aprofiten l’aigua. I surt sovint l’Etern Verdaguer, que el va introduir en el món de les llavors antigues, un univers que cuida i cultiva. N’han aconseguit recuperar moltes. Amb un sarcasme trist, comentem que la situació dels pagesos és tan difícil que potser sobreviuran les llavors però no ells, que cada dia són menys i ho tenen més difícil.
Ens parla d’allò més quotidià i d’allò que és sublim. De la cuina dels ibers a la cuina medieval. De l’enciam de Riudoms als pèsols negres. Li sap greu que les dones, que han estat les grans cuineres, siguin tan poc referenciades quan es parla de cuina. Rememorem els estris que ha fet servir en aquests àpats mítics: còctels dins una formigonera, bats de beisbol com a mà de morter, una cassola amb forma de drac que treia foc per la boca. I dinem: patates amb col –molt bones–, l’enciam que acabem de collir i un tast del pa de fetge que ha preparat per a la presentació del llibre a Molins de Rei, que es va fer dissabte.
Al final de l’entrevista mantenim la conversa sobre pèsols. Segur que l’aprofitareu. Nosaltres ho hem fet i ens han sortit boníssims. El seu mestratge no és el de la cuina de robot, no és el de les mesures i pim-pam. És el de l’ànima, el de la il·lusió, el de pensar que t’ho menjaràs tu, el del matís, el de la senzillesa que sap mirar, escoltar i aprendre. Perquè, com diu ell, entre alimentar-se i menjar bé hi ha una distància.
—Dieu que la cuina defineix tant una cultura com la llengua. Això com ho tenim, els catalans?
Subscriure's a:
Comentaris
(
Atom
)
