CULTURA
Recopilem accions i accions de l'autor acabat de traspassar contra Catalunya i l'independentisme
 |
| Els líders de Cs, Inés Arrimadas i Albert Rivera, amb el Premi Nobel, Mario Vargas Llosa, el 8 d'octubre del 2017 Autor/a: Estefania Escolà |
Mario Vargas Llosa, escriptor peruà i Premi Nobel de Literatura, ha mort aquest passat diumenge a l'edat de 89 anys, a Lima. Entre 1970 i 1974, va viure a Barcelona i en entrevistes posteriors, ha significat que aquesta estada el va convertir en"escriptor", i a més, va conèixer clau de la seva carrera; l'editor Carlos Barral i l'agent literària Carme Balcells.
Amb el pas dels anys, i l'increment del sentiment català, Vargas Llosa va mantenir al llarg dels anys una postura molt crítica i combativa contra l'independentisme català, a través d'articles, ponències, declaracions, entrevistes i participacions en actes de caràcter espanyolista com manifestos o manifestacions. Se sentia molt pròxim a Ciutadans, tot i que no va fer mai escarafalls a col·laborar amb FAES, la fundació dirigida per l'expresident espanyol, José María Aznar, una altra personalitat obsessionada amb l'independentisme.
El 2008, l'escriptor peruà va signar el Manifest per la llengua comuna, un document que defensava la primacia del castellà per sobre de les altres llengües cooficials, en un context de tensions amb el catalanisme. Aquest gest ja apuntava
la seva oposició al moviment a tot el que tingués a veure amb Catalunya.A partir del 2012, any que coincideix amb les eleccions al Parlament de Catalunya i la primera gran manifestació sobiranista, "Catalunya, nou Estat d'Europa", Mario Vargas Llosa comença a escopir verí contra el catalanisme. Qualifica el nacionalisme català com una "tara" i un "retorn a la tribu", associant-lo a "matances bestials" al llarg de la història. Aquests estirabots en forma d'article a 'El País', se centren a atacar només el sobiranisme i obvien el nacionalisme espanyol i la seva història negra.
Amb Cayetana Álvarez de Toledo i Núria Amat, va escriure a sis mans un article per al 'New York Times', l'any 2014, titulat 'A Threat to Spanish Democracy'. Carregava contra la celebració de la consulta del 9-N, amb els arguments tan repetits per l'espanyolisme mediàtic i polític, que era un referèndum il·legal que atacava la base mateixa de la democràcia espanyola.
Aquest mateix any, el 2014, es va significar com un referent de l'unionisme donant suport a un nou manifest que exigia al govern espanyol, dirigit pel popular Mariano Rajoy, que no negociés per cap concepte amb els partits catalans.
A Berlín, en una entrevista concedida a l'agència DPA, el Premi Nobel de Literatura va afirmar que una Catalunya independent seria "un petit país molt menor, molt marginal i governat per fanàtics". Va qualificar el nacionalisme català com un "anacronisme" que manipulava "els pitjors instints" i va expressar nostàlgia per la Barcelona franquista, on, segons ell, el catalanisme era "insignificant" i "reaccionari".
El 2017, l'activisme unionista i antiindependentista de Mario Vargas Llosa s'intensifica. Va descriure l'independentisme com "una malaltia que desgraciadament ha crescut a Catalunya" i un "disbarat absurd" que no tenia lloc en la realitat actual. Va demanar al govern espanyol "energia" per evitar el que va anomenar un "cop d'estat" amb el referèndum de l'1-O. En declaracions a una ràdio colombiana, va lamentar que Catalunya "retrocedís cap al nacionalisme primitiu" i es va mostrar sorprès que els catalans defensessin "una cosa tan retrògrada". Segons Vargas Llosa, durant els seus anys a Barcelona (1970-1974), "cap dels seus amics catalans era independentista", suggerint que el moviment era una construcció artificial. També va dir que l'independentisme era "sens dubte el problema més gran que té Espanya".
Va ser, sens dubte, una figura destacada en la manifestació espanyolista contra el referèndum de l'1-O, del 8 d'octubre, organitzada per l'entitat unionista Sociedad Civil Catalana i amb presència de líders del PP, Ciutadans i del PSC, entre ells el llavors líder de la formació al Parlament, Miquel Iceta, i el secretari d'organització i actual president de la Generalitat, Salvador Illa. L'escriptor Va tancar l'acte amb un discurs on va insistir que l'independentisme era un "cop d'estat" i que calia defensar la "unitat d'Espanya". Va afirmar que els catalans contraris a la independència eren "molt amplis" i que la manifestació demostrava que Catalunya no era només independentista.
A final d'any, va participar en l'acte de presentació de la candidatura de Manuel Valls a l'Ajuntament de Barcelona, al que donava suport Ciutadans, i on de nou, va abocar tota la seva artilleria dialèctica contra el Procés i el sobiranisme.
Amb posterioritat, ha continuat vessant el seu odi cap al nacionalisme català, però no amb tanta intensitat. Així, per exemple, a la presentació a Madrid del seu llibre, 'La llamada de la tribu', va qualificar-lo d'"ideologia tòxica" i "anacrònica", acusant-lo de promoure "racisme i violència". Va assegurar que l'educació a Catalunya havia "inoculat" aquesta ideologia, convertint els catalans en "víctimes d'Espanya".
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada