El Clínic aconsegueix la remissió completa de la meitat dels 500 càncers tractats amb teràpies CAR-T

 

 

SALUT

 

 

Les cèl·lules tumorals desapareixen en prop del 50% dels casos 

 

 

 

 

Judit Pellicer / Agències
Foto: unsplash
Barcelona. Dimecres, 2 d'abril de 2025. 14:18
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

L'Hospital Clínic de Barcelona-Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) ha tractat 502 pacients amb teràpies CAR-T pròpies, un tipus d'immunoteràpia avançada personalitzada contra el càncer, amb molt bons resultats. En la meitat dels caos, aquestes teràpies van aconseguir la remissió completa de les cèl·lules tumorals. El director general del Clínic, Josep Maria Campistol, ha remarcat que es tracta d'una fita important i ha agraït la col·laboració a totes les institucions implicades, entre les quals el mateix Idibaps, l'Institut de Salut Carles III, el Servei Català de la Salut i la Fundació La Caixa.

Les teràpies CAR-T que s'administren actualment parteixen del Projecte Ari, batejant en honor d'una jove pacient que va morir de leucèmia l'any 2016. A partir del seu cas, es van començar a investigar aquestes teràpies personalitzades. Des de l'inici del projecte, els investigadors han desenvolupat dues teràpies CAR-T ja aprovades per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps): l'Ari-0001, indicada per a pacients amb leucèmia aguda limfoblàstica (LAL) i ara pendent de l'aprovació a escala europea, i l'Ari-0002h.

Ja s'han començat a tractar pacients amb l'Ari-0003 i l'Ari-0007 i s'ha aprovat un assaig clínic per a un Ari específic per al càncer de mama, així com s'està fent recerca en uns 20 Ari més.

 

Com és aquesta mena de teràpia?

Un fort terratrèmol de magnitud 7,7 sacseja Birmània i se sent a Tailàndia i la Xina

 

 

TERRATRÈMOL

 

 

La tremolor s'ha produït a 16 quilòmetres al nord-oest de la ciutat de Sagaing, a una profunditat de 10 quilòmetres 

 

 

 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 28 de març de 2025. 08:08
Actualitzat: Divendres, 28 de març de 2025. 10:19
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

Un terratrèmol de magnitud 7,7 ha sacsejat aquest divendres el nord-oest de Birmània (Myanmar), ha informat el Servei Geològic dels Estats Units, que mesura l'activitat sísmica a tot el món. La tremolor s'ha registrat a les 12:50 hora local, a 10 quilòmetres de profunditat a prop de Mandalay, una de les principals ciutats del país asiàtic i en la qual resideixen 1,2 milions de persones, segons l'agència nord-americana. Un oficial del Departament de Bombers de Myanmar ha dit a Reuters que ja han començat la recerca de víctimes i danys. "De moment, encara no tenim informació", ha indicat.

Els efectes del sisme s'han deixat sentir a la veïna Tailàndia, obligant a evacuar edificis residencials i oficines a Bangkok. Birmània es troba prop d'una zona d'alta activitat tectònica per la pressió entre la placa del subcontinent indi, al sud, i l'euroasiàtica, al nord. Tanmateix, el sisme d'avui és un dels més forts registrats en els últims anys. L'agost de 2016, un terratrèmol de magnitud 6,8 graus va sacsejar el país.

 

A powerful earthquake, registering a magnitude of 7.7 on Richter scale, struck with its epicenter near Mandalay, Myanmar. This significant seismic event resulted in damage, including the collapse of sections of the old Sagaing Bridge.

pic & video crd#WhatsHappeningInMyanmar pic.twitter.com/nhVUbLNJiW

— Lim in Black & Blue Safe Zones 🖤💙 (Rest) (@jefflovelim) March 28, 2025

 

 

#MYANMAR: Just saw a clip of people huddled on the ground near by the aircraft, trying to stay safe during a massive earthquake at Mandalay International Airport, right before boarding their flight. #Earthquake #Mandalay pic.twitter.com/dCIr3hwx68

— Cape Diamond (@cape_diamond) March 28, 2025

 

 

La magnitud del terratrèmol

 

 

El Centre de Xarxes Sismològiques de la Xina (CENC) ha informat que la tremolor ha estat més gran: ha tingut una magnitud de 7,9, segons l'agència de notícies Xinhua. En una publicació a les xarxes socials, el CENC ha indicat que "s'han sentit tremolors a Yunnan (província limítrofa amb Birmània)".

Carreteres deformades

Pau Claris, emmetzinat pels castellans, va morir el 27 de febrer de 1641

 

HISTÒRIA

 

 

 

27 de febrer de 2025

Per Felix Rabassa

 

 

Pau Claris és un dels grans personatges de la nostra Història. És el protagonista del primer acte de sobirania nacional catalana després que la nostra Nació fos englobada en la monarquia hispànica dels Habsburg, com a conseqüència de la unió de la Corona de Castella i la Corona Catalanoaragonesa durant la segona meitat del segle XV.

El canonge Pau Claris, president de la Generalitat, va néixer l’any 1586 a Barcelona, i fou canonge de la Catedral de la Seu d’Urgell. Va ser nomenat president de la Generalitat l’any 1638 i el 16 de gener de 1641, en el context de la Guerra dels Segadors que enfrontava Castella, d’una banda, amb Catalunya i França de l’altra, proclamà la República Catalana, de manera que deslligava el Principat de Catalunya de la monarquia hispànica regida pel monarca castellà Felip IV.

Pau Claris va ser un patriota català avant-la-lettre, defensor de la independència de Catalunya i de les

Troben mort a trets Arturo Torró, ex-batlle de Gandia

 

 

País Valencià

 

El cos de Torró ha aparegut en un cotxe al quilòmetre 38 de l’autovia A-38, a l’altura de Xeresa

 

 

Europa Press

Redacció

20.02.2025 - 08:45 - Actualització: 20.02.2025 - 13:29

 

 

 

 

 

L’ex-batlle de Gandia (Safor) i empresari Arturo Torró ha estat trobat mort amb un impacte de bala a la A-38, al terme municipal de Xeresa (Safor), segons que han confirmat a Europa Press fonts policíaques.

El cadàver va ser trobat anit al costat del seu vehicle i presentava signes de violència, en concret, ferides de bala, tot i que À Punt també parla d’un estrangulament. Segons que ha pogut saber Europa Press, un tret l’hauria encertat a l’altura del pit.

L’ex-batlle de Gandia (Safor) i empresari Arturo Torró ha estat trobat mort amb un impacte de bala a la A-38, al terme municipal de

L’agressió d’Arran i la CUP

 

 

OPINIÓ

 

 

"El més repugnant del cas és que els agressors, en comptes de socórrer la víctima, estaven encantats de la seva gesta i se la miraven burletes sense deixar d’aplaudir i de cantar" 

 

 

 

VÍCTOR ALEXANDRE

04/02/2025

El dissabte 25 de gener passat, un grup de membres d’Arran i de la CUP, liderat per Adriana Llena, exportaveu d’Arran i número 3 per Barcelona a les passades eleccions municipals, va assaltar una parada d’Aliança Catalana a la plaça de Comas, al barri barceloní de les Corts. Era una parada com les que posen habitualment al carrer tots els partits polítics per captar vots entre les persones que s’hi acosten. Són parades que tots hem vist i que de vegades, segons les sigles, mirem amb simpatia, amb indiferència o amb rebuig, però sense qüestionar mai, en cap cas, el seu dret a ser-hi. Fins a la seva desaparició, Ciudadanos muntava de tant en tant una parada a prop de casa meva, i jo, en passar-hi pel davant, sentia sempre una aversió i un fàstic profunds, però mai no se’m va acudir qüestionar la seva llibertat d’expressió i encara menys destrossar-los la parada, robar-ne el material i agredir els seus membres. Ni tan sols sota l’argument que Ciudadanos, totalitaris fins al moll de l’os, destrossaven els llaços grocs i les estelades de tota mena d’edificis en l’etapa del Procés. Aquest argument, a més, no m’hauria servit de res en cap judici. Ells feien allò perquè eren feixistes, però jo soc radicalment demòcrata i no podia fer el mateix. 

Per sort, en ser una acció feta a ple dia i en un lloc concorregut, són moltes les filmacions que existeixen dels fets de l’esmentat dia 25, i en totes es veu clarament com, de cop i volta, arriba una colla de gent organitzada cridant una consigna. Fins aquí, no hi ha res a dir. Tothom té dret a cridar el que vulgui. Però de seguida es va veure que l’objectiu no era només aquest, sinó agredir, robar –fins i tot objectes personals com ulleres–, i destrossar la parada. Com faria tothom, els membres de la parada intentaven impedir la destrossa i el robatori de les seves pertinences, però els assaltants, molt més nombrosos, ho feien impossible atacant-los per davant i per darrere. Val a dir que, fins aquell moment, més enllà del forcejament,

La festa de l’ós, un bastió de catalanitat a la Catalunya del Nord

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

 

 

 

5 de febrer de 2025

Per Felix Rabassa

 

 

Fa més de tres segles i mig que els comtats catalans del nord van ser annexionats a França com un pacte més entre França i Espanya arrel del tractat de pau dels Pirineus. El Rosselló, el Vallespir, el Capcir, la Fenolleda, el nord de la Cerdanya i el Conflent van ser separats per la força de la resta de Catalunya. Tanmateix els catalans d’aquells comtats van lluitar amb les armes per continuar essent catalans. La Guerra de la Sal, amb l’aixecament dels miquelets i dels angelets de la terra i la conspiració de Vilafranca de Conflent van ser testimonis de la resistència dels catalans del nord a ser incorporats al Regne de França. A partir d’aleshores va començar un procés de francesització que es va accelerar molt després de la Segona Guerra Mundial. Els catalans del nord, malauradament, van abandonar la llengua catalana de forma molt majoritària, forçats pel sistema educatiu repressiu francès. Ara ben

Augmenten a onze els morts en el tiroteig en una escola d’adults de Suècia

 

 

EUROPA -  SUÈCIA

 

 

L’atac es va produir en un centre de formació per a adults a la localitat d’Örebro

La policia sospita que l’agressor, que figura entre les persones mortes, va actuar en solitari 

 

 

Agents de la científica recullen proves en el centre educatiu Risbergska, a Örebro, Suècia, dimarts al vespre EFE.

 

  

 

Dolors Bellés - barcelona

5-02-2025 

 

 

El pitjor tiroteig massiu en la història de Suècia ja deixa almenys onze morts, inclòs el presumpte agressor, segons ha informat aquest dimecres la policia, que ha advertit que la xifra podria encara augmentar. L’atac, que es va produir dimarts en un centre educatiu per a adults a l’oest d’Estocolm, també va deixar un nombre encara no precisat de ferits, dels quals almenys sis es troben hospitalitzats en situació estable, dos dels quals a la unitat de cures intensives.

La policia investiga els tràgics fets com un “intent d’assassinat, un incendi provocat i un delicte d’armes amb agreujants”. I treballa amb la hipòtesi que l’atacant

Comença el judici contra Rubiales pel petó no consentit a Jenni Hermoso

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTICIA

 

 

La fiscalia demana per a Rubiales una pena de dos anys i mig de presó per agressió sexual i coaccions

 

 

 

 

REDACCIÓ

03-02-2025

 

 

Avui comença a l’Audiència espanyola el judici contra l’ex-president de la Federació Espanyola de Futbol Luis Rubiales pels delictes d’agressió sexual i coaccions pel petó no consentit a la jugadora Jenni Hermoso en la cerimònia de lliurament de medalles de la Copa del Món de futbol. També són jutjats per un delicte de coaccions l’ex-director esportiu de la selecció masculina Albert Luque, l’ex-entrenador de la selecció femenina Jorge Vilda i qui va ser responsable de Màrqueting de la Federació, Rubén Rivera.

Les altres polèmiques de Rubiales, més enllà del petó forçat a Jenni Hermoso

 

La fiscalia demana per a Rubiales una pena de dos anys i mig de presó per agressió sexual i coaccions, i per als altres tres ex-directius en demana un any i mig per coaccions. Així mateix, sol·licita per a tots quatre la prohibició de comunicar-se amb Hermoso i de no acostar-s’hi a menys de dos-cents metres.

El jutge de l’Audiència espanyola Francisco de Jorge, que va enviar el cas a judici, va concloure que el petó a la jugadora “no va ser consentit i va ser una iniciativa unilateral i sorprenent” de Luis Rubiales. Al mateix temps, quant als altres investigats, el magistrat va dir que hi havia indicis d’una acció concertada amb Rubiales “per a doblegar la voluntat de Jennifer Hermoso i aconseguir que accedís a enregistrar un vídeo en el qual digués que el petó havia estat consentit”. A més, assenyala que aquesta estratègia de pressió també es va aplicar contra la família i l’entorn de la futbolista.

Hermoso, la primera a declarar

“Una tragèdia evitable”: per què els experts feia anys que temien l’accident aeri de Washington

 

Món · The Washington Post 

 

L'aeroport Ronald Reagan de Washington, prop del qual va tenir lloc l'accident, rep gairebé el doble de passatgers anuals dels que s'havien previst originalment

 

Equips de rescat cerquen al riu Potomac, a Washington, restes de l'avió d'American que va col·lidir amb un helicòpter de l'exèrcit dels Estats Units ahir (fotografia: Jim Lo Scalzo/Efe).

 

 

 

The Washington Post

30.01.2025 - 21:40

 

The Washington Post · Ian Duncan, Lori Aratani, Spencer S. Hsu i Michael Laris

L’espai aeri sobre el riu Potomac, on un helicòpter de l’exèrcit nord-americà i un avió de passatgers van col·lidir ahir a la matinada, és una de les zones dels Estats Units que més complicacions presenta per als pilots, i els obliga a seguir capes i capes de procediments de seguretat per a evitar possibles catàstrofes.

Els helicòpters de l’exèrcit i els helicòpters de la Guàrdia Costanera dels Estats Units sovint volen a baixa altura sobre el riu, compartint l’espai aeri amb avions que vénen de l’aeroport Ronald Reagan de Washington o s’hi dirigeixen. La congestió en les rutes que envolten l’aeroport fa anys que suscita preocupacions entre els experts en seguretat aèria. Originalment, l’aeroport de Washington es va construir per rebre uns quinze milions de passatgers l’any; ara en rep uns vint-i-cinc milions.

Dennis Tajer, pilot de l’aerolínia American, explica que aquesta congestió exigeix que els pilots no perdin cap detall a l’hora d’aterrar o enlairar-se.

“És com un formiguer de dimensions enormes”, diu Tajer, portaveu del sindicat de pilots d’American Airlines, sobre l’aeroport de Washington. “És extremadament compacte, i gestiona un volum molt gran de trànsit.”

Per causes que encara han d’aclarir-se, els nombrosos protocols i sistemes que custodien la seguretat de l’espai aeri de la capital dels Estats Units van fallar a l’uníson la matinada d’ahir, dijous, quan un helicòpter militar en missió d’entrenament i un vol d’American procedent de l’estat de Kansas van col·lidir sobre el riu mentre l’avió es preparava per a aterrar.

Les feines de rescat van continuar durant el dia d’ahir, però fins ara no s’ha trobat cap supervivent entre els seixanta-quatre passatges que viatjaven a l’avió i els tres soldats que anaven a bord de l’helicòpter. Els detalls de l’accident susciten tota mena d’interrogants sobre un espai aeri altament transitat –com ara, què va fallar en la comunicació entre les naus implicades en l’accident i els controladors aeris, o bé si els protocols implementats pels controladors aeris i les aerolínies per a evitar col·lisions d’aquesta mena són prou efectius.

“Sabem que els sistemes [de seguretat] han estat sota molta pressió”, diu Tajer, que remarca que no representa pas els pilots de PSA Airlines, la filial d’American a què pertanyia l’avió implicat en l’accident.

 

 

 

 Les rutes designades per als helicòpters que sobrevolen la regió de Washington solen seguir el curs dels rius de la zona. Scott Dunham, investigador jubilat de l’agència del govern nord-americà que s’encarrega de vetllar per la seguretat en el transport, explica que les informacions preliminars apunten que, en el moment en què va col·lidir amb l’avió d’American, l’helicòpter anava per una d’aquestes rutes per la riba oriental del Potomac. En el moment de l’accident, els controladors estaven en contacte amb l’helicòpter.

“És una ruta en què els helicòpters poden volar a altures molt baixes”, explica Jeff Guzzetti, un altre ex-treballador de l’agència. Diu que ara el govern nord-americà i els controladors aeris se centraran a esbrinar què va fer que les rutes i altures d’ambdues naus s’encreuessin en el moment de la col·lisió.

Els avions comercials van equipats amb un sistema d’alerta de col·lisions conegut com a TCAS, que emet alertes verbals als pilots per a evitar xocs imminents. Segons que explica Ross Aimer, pilot jubilat de l’aerolínia United, la freqüència de les alertes d’aquest sistema es restringeix a mesura que els

Presenten un test de sang capaç de detectar diversos tipus de càncer en estadis inicials

 

 

La prova, desenvolupada per l'empresa UPF Flomics Biotech, es pot aplicar a malalts de càncer de còlon, pulmó, pròstata, pàncrees i mama

 

 

 

 

 Redacció

avui a les 11:47

 

(ACN) UPF Flomics Biotech ha desenvolupat un test de sang per detectar càncer de còlon, pulmó, pròstata, pàncrees i mama en estadis inicials. L’empresa emergent ha presentat un estudi que confirma l’efectivitat de la prova en el marc del desè Simposi de Biòpsia Líquida, que s’ha celebrat a Santiago de Compostel·la.

La investigació s’ha fet amb més d’un miler de mostres de pacients de vuit hospitals, entre els quals hi ha l’Hospital Clínic de Barcelona i el Biobanc d’Andalusia. Els resultats han revelat una precisió de la prova del 92 %, una sensibilitat del 83 % i una especificitat del 90 %. La nova metodologia usa ARN lliure de cèl·lules i aplica una seqüenciació de nova generació i bioinformàtica impulsada per intel·ligència artificial (IA).

 

 Segons els investigadors, l’ARN ofereix una visió en temps real de l’expressió gènica, capturant els canvis moleculars dinàmics que ocorren en les primeres fases del desenvolupament del càncer. En integrar una seqüenciació de nova generació i bioinformàtica impulsada per IA, Flomics ha desenvolupat una plataforma de descobriment de biomarcadors, capaç d’identificar i analitzar patrons d’expressió d’ARN associats a la presència tumoral, proporcionant una sensibilitat superior als càncers en una etapa primerenca.

“Aquests resultats confirmen que l’ARN  és un biomarcador clau per a la detecció primerenca del càncer”, ha afirmat João Curado, CEO i cofundador de Flomics Biotech. “En aprofitar tecnologies avançades de seqüenciació i intel·ligència artificial, hem desenvolupat un test de biòpsia líquida en sang altament precís, mínimament invasiu i escalable, obrint noves possibilitats per a la detecció primerenca del càncer a gran escala”, ha afirmat. 

La prova té una alta precisió i sensibilitat

(ÀUDIO) "No és veritat que el poble català no sabia acollir i trinxava a qui venia de fora"

 

 

CULTURA - IDENTITAT

 

Eduard Fernández opina sobre el discurs catalanòfob d'Eduard Sola

 

21.01.2025 09.15 h 

Redacció

Eduard Fernández amb el Gaudí al millor actor protagonista, el 19 de gener del 2025 Autor/a: Jordi Borràs

A Eduard Sola, guionista de 'Casa en flames', li ha sortit una nova veu discrepant amb el seu discurs etnicista; l'actor Eduard Fernández, guanyador del Premi Gaudí al millor actor per 'El 47', on interpreta un líder de la lluita veïnal vingut d'Extremadura.. A diferència del director d'aquesta pel·lícula, Marcel Barrena, que va sortir en defensa del seu company qualificant de "nazis" i "ultradreta catalana" els crítics, Fernández ha parlat per reivindicar el poble català al programa 'Aquí Catalunya' de la SER.: "(Sola) va parlar de la seva família. El que no té sentit és que això sigui genèric per a tothom. Afirmar que el poble català sencer no sabia acollir i que trinxava els immigrants per no parlar la seva llengua no és veritat. No crec que mai hagi estat així".

Salvem Cal Macià exigeix al Govern “expropiar” Vallmanya

 

 

L’Ajuntament és més reticent ara a la compra perquè l’amo vol 250.000 euros, una xifra “inassumible” i lluny de l’acordada

 

 

 

 

Àlex Sánchez Torres 

22-10-2024 - El Segrià

 

La plataforma Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya es reunirà avui amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández, en una trobada en què li traslladaran la necessitat d’expropiar l’immoble, situat a Alcaràs, on estiuejava l’expresident de la Generalitat Francesc Macià, segons va explicar ahir un dels seus membres, Ferran Dalmau. “Sabem que és un procés lent i costós, però precisament per això com més aviat el comencem, més ràpid serà”, va expressar Dalmau, qui també va comentar que s’han explorat totes les vies i possibilitats i “no hi ha cap altra sortida avui en dia que expropiar la casa”. En aquest sentit, va assenyalar que és una opció que estableix la Llei de Patrimoni Cultural Català i “no ens ha de fer gens de por. Si al final no es fa, el fet d’obrir l’expedient potser fa entrar en raó el propietari”, va dir Dalmau. La iniciativa popular ja va reclamar a l’Ajuntament el passat mes de maig que comencés els tràmits per expropiar l’immoble, però de moment la situació continua encallada.

A més a més, segons va avançar Catalunya Ràdio ahir, el consistori en aquests moments és reticent a comprar Vallmanya perquè el propietari de la casa

Mossos contra mossos

 

 

EL QUADERN NEGRE  

 

Tura Soler

Successos

7 octubre 2024 2.00 h

 

 

Trenta agents d’afers interns estan citats a declarar en el judici que comença avui a Girona contra tres mossos de Santa Coloma de Farners que revenien droga comissada 

 

 

Un mosso uniformat porta detingut un membre de la trama mafiosa sota l’atenta mirada d’un altre agent des de dins del cotxe ACN.

 

 

 

Un caporal, Salvador Horta Muntaner Garcia-Jubany, Salva, i dos mossos de la unitat d’investigació de la comissaria de Santa Coloma de Farners, Juan Francisco Pozo Alba, Kiko, i Óscar Hernández Rojo, s’asseuran a partir d’avui al banc dels acusats a l’Audiència de Girona per ser jutjats per furt continuat, falsificació, revelació de secrets i pertinença a grup criminal, càrrecs pels quals el fiscal Enrique Barata demana per a ells penes superiors als 12 anys de presó. Barata considera que els tres mossos havien constituït un grup mafiós que s’apropiava de partides de marihuana comissades i, a través de traficants de la comarca, les revenia per al seu lucre personal. Al banc dels acusats també s’hi asseuran Albert Borrell Gómez, el carnisser considerat l’encarregat de posar a la venda la droga que els policies usurpaven del dipòsit i de mantenir la infraestructura, i la dona de Borrell, Margarita Vicenç Fernández, per als quals es demanen 5 anys de presó.

Le Monde derrota el Reial Madrid en la seva batalla per la llibertat de premsa

 

 

MÓN - EUROPA

 

El TJUE fa costat al diari francès en el litigi per un article que vinculava el club amb el dopatge 

 

 

 Redacció

04.10.2024 - 10:50 - Actualització: 04.10.2024 - 11:08

 

 

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet costat a Le Monde i al periodista Stéphane Mandard en la seva batalla contra el Reial Madrid, que fa més d’una dècada que dura i ha posat a prova els límits de la llibertat de premsa a la UE. L’origen del conflicte era un article que vinculava el club amb el dopatge, concretament, amb el polèmic metge Eufemiano Fuentes.

La justícia espanyola va dictaminar que el diari havia d’indemnitzar el Madrid amb 390.000 euros –i 33.000 més per a un dels seus metges– per danys i perjudicis. Ara, la justícia francesa va aturar-ne l’execució perquè considerava

El Consell d’Europa recrimina a Aragó la no protecció del català

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

26.09.2024

per REDACCIÓ

 

 

 

 

El Consell d’Europa, després de criticar durament el Regne d’Espanya pel fet que la seva justícia vulgui imposar un mínim del 25% de castellà a les escoles catalanes, afirma en el seu informe sobre les llengües anomenades “regionals” i “minoritàries” que la comunitat autònoma de l’Aragó hauria d’incloure “el nom del català a l’Estatut d’Autonomia” i, a més, hauria de “prendre mesures immediates i decidides, en cooperació amb els parlants, per protegir i salvaguardar el català i la seva cultura” en els territoris de la comunitat on es parla. Segons l’informe aquestes dues accions s’haurien de dur a terme de manera immediata.

Les “necessitats i desitjos dels parlants del català ja no es tenen en compte”, segons l’informe esmentat, a la vegada que

Un grup de brètols espanyolistes arrenca l’estelada de Sa Palomera de Blanes i en destrossa el pal de ferro colat

 

 

NOTÍCIES

 

27 DE SETEMBRE 2024

per REDACCIÓ

 

 

 

El passat dimarts a la nit un grup de brètols va robar l’estelada blava que, d’ençà de la diada nacional de l’Onze de Setembre, onejava al cim de la roca de Sa Palomera, a la platja de Blanes (la Selva). 

 

L’estelada va ser hissada durant la Marxa de Torxes per la Independència que es va fer la nit de la vigília de la Diada Nacional. No contents amb això els brètols van dedicar-se a doblegar el pal de ferro colat al cim de la qual voleiava.

De forma semblant, a principis de juliol

L'Ajuntament de Barcelona exclou la Dharma del concert d'homenatge a Zeleste

 

 

CULTURA - FESTES DE LA MERCÉ

 

 

Un homenatge a l'Ona Laietana esborrant del programa l'únic grup que queda actiu.

 

 

22.09.2024 11.15 h 

Redacció

 

La Companyia Elèctrica Dharma, l\'any 1976 Autor/a: Montse Xuclà

 

 

Aquesta nit se celebra un concert d'homenatge als cinquanta anys de la mítica sala Zeleste de Barcelona en el marc de les Festes de la Mercè. Un espectacle en què l'organització, l'Institut de Cultura de Barcelona, ha exclòs l'únic grup que queda actiu dels anys de l'Ona Laietana, el moviment bressolat a la sala, la Companyia Elèctrica.

Aquest concert està dividit en set segments, cadascun centrat en un artista representatiu de l'Ona Laietana. Gato Pérez, Pau Riba, Orquestra Plateria, Música Urbana, Sida, Toti Soler i l'Orquestra. L'omissió de la Dharma és tan descarada que la mateixa formació de Sants l'ha titllat d'"incomprensible", adduint que hi són "tots els grups menys la Dharma, un dels seus primers i màxims exponents".

L'exclusió de la Companyia Elèctrica Dharma d'aquest espectacle és injustificable des d'un punt de vista artístic i d'importància dins del moviment, per la seva trajectòria musical que abasta cinquanta anys, mantenint-se en actiu.

 

 

És incomprensible que avui @bcncultura, organitzi el concert homenatge als 50 anys de Zeleste a #LaMercè, hi siguin tots els grups menys la Dharma, un dels seus primers i màxims exponents. Com és possible?🤷🏼‍♂️ https://t.co/zoTIOpZXuc

— Elèctrica Dharma (@ElectricaDharma) September 22, 2024

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/65490/lajuntament-barcelona-excloula-dharmadel-concert-dhomenatge-azeleste 

Un estudi de la Vall d’Hebron demostra resultats prometedors d’un inhibidor d’una mutació del càncer metastàtic colorectal

 

 

SANITAT

 

 

L’estudi en fase 1 ja s’ha fet en 40 pacients amb poques reaccions adverses i avança cap a la fase 3

 

 

Pla tancat del rètol de l'Hospital la Vall d'Hebron el dia 23 d'agost de 2019 (Horitzontal)

 

Agències

Diumenge,15 de setembre de 2024

 

El Congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) que se celebra aquests dies a Barcelona ha acollit aquest diumenge al migdia la presentació del primer conjunt de dades sobre l’ús de l’inhibidor de l’alteració oncogènica KRASG12C, sotorasib, en combinació amb panitumumab i FOLFIRI en primera línia en pacients amb càncer colorectal metastàtic que presenten aquesta mutació. Els resultats de l’estudi CodeBreak de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona mostren un perfil de seguretat tolerable i taxes de resposta prometedores. La mutació oncogènica KRAS G12C és present en aproximadament el 3% dels pacients amb càncer colorectal (CCR).

“El sotorasib, una molècula petita que inhibeix de forma específica i irreversible la proteïna mutant KRASG12C, ha demostrat una activitat clínica modesta i cap toxicitat limitant de la dosi com a monoteràpia en pacients amb càncer colorectal metastàtic amb mutació KRAS G12C que van rebre un

Tres joves alemanys d’origen iraquià causen danys i fereixen un nen a l’escola de La Salle de Girona

 

 

NOTÍCIES

 

13/09/2024

 

 

 

 

Ahir dijous al migdia tres joves d’entre 19 i 20 anys de nacionalitat alemanya i d’origen iraquià van entrar a l’escola de La Salle de Girona, tot causant danys en el mobiliari i ferint un nen de 13 anys.

Els fets s’han esdevingut cap al migdia, quan els tres joves estrangers han entrat al centre escolar barrejats entre els alumnes com si ells també ho fossin, i un cop al primer pis s’han acostat als vidres que donen al passadís i els han començat a colpejar fins que n’han trencat un. Aleshores els vidres trencats

Espanya és l'estat de la UE on més joves deixen els estudis després d'acabar l’ESO

 

 

SOCIETAT - EDUCACIÓ

 

 

La inversió per estudiant és de més de 1.500 euros menys que la mitjana de l'OCDE

El Govern aposta per fer un acord de cooperació amb l’OCDE per «millorar l'educació» catalana

 

 

 

 

 

Redacció

10/09/2024

 

Espanya és l'estat de la UE onmés joves deixen els estudis després d'acabar l’ESO. Així ho apunta l'informe "Panorama de l'Educació 2024" publicat aquest dimarts per l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), que indica que el 26% dels joves espanyols de 25 a 34 anys no ha completat la segona etapa d'educació secundària, és a dir batxillerat o FP de grau mitjà, 12 punts percentuals per sobre de la mitjana de l'OCDE.

Per contra, més de la meitat dels joves a Espanya té estudisterciaris, universitaris o d'FP superior. La xifra se situa en el 52%. Segons les dades de l'OCDE, la probabilitat de trobar feina a Espanya augmenta segons el nivell educatiu. El 63% dels joves de 25 a 34 anys que no tenen més estudis que l'ESO estan ocupats, mentre la xifra s'eleva fins al 71% en el cas dels que tenen batxillerat o FP de grau mitjà i fins al 84% en el de l'educació terciària.

Els indicadors publicats aquest dimarts mostren diferències per gènere. "Les nenes i dones obtenen millors resultats educatius que els nens i els homes i en molts casos la bretxa s'està ampliant", diu l'informe, que remarca que les diferències en l'àmbit educatiu no es traslladen després al laboral. "Les dones de 25 a 34 anys tenen menys probabilitats d'estar ocupades que els homes i la bretxa acostuma a ser més àmplia", diu, com més baix sigui el nivell d'estudis.

Pel que fa a les persones que ni estudien ni treballen, a Espanya la xifra se situa en el 17,8%, més de quatre punts per sobre de la mitjana de l'OCDE. Espanya també se situa per sobre de la mitjana de l'OCDE en alumnes que repeteixen curs.

Inversió en educació