Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DIVERSOS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DIVERSOS. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de febrer del 2025

Pau Claris, emmetzinat pels castellans, va morir el 27 de febrer de 1641

 

HISTÒRIA

 

 


 

dijous, 20 de febrer del 2025

Troben mort a trets Arturo Torró, ex-batlle de Gandia

 

 

País Valencià

 

El cos de Torró ha aparegut en un cotxe al quilòmetre 38 de l’autovia A-38, a l’altura de Xeresa

 

 

Europa Press

Redacció

20.02.2025 - 08:45 - Actualització: 20.02.2025 - 13:29

 

 


 

 

 

L’ex-batlle de Gandia (Safor) i empresari Arturo Torró ha estat trobat mort amb un impacte de bala a la A-38, al terme municipal de Xeresa (Safor), segons que han confirmat a Europa Press fonts policíaques.

El cadàver va ser trobat anit al costat del seu vehicle i presentava signes de violència, en concret, ferides de bala, tot i que À Punt també parla d’un estrangulament. Segons que ha pogut saber Europa Press, un tret l’hauria encertat a l’altura del pit.

L’ex-batlle de Gandia (Safor) i empresari Arturo Torró ha estat trobat mort amb un impacte de bala a la A-38, al terme municipal de

dimecres, 5 de febrer del 2025

L’agressió d’Arran i la CUP

 

 

OPINIÓ

 

 

"El més repugnant del cas és que els agressors, en comptes de socórrer la víctima, estaven encantats de la seva gesta i se la miraven burletes sense deixar d’aplaudir i de cantar" 

 



 

 

VÍCTOR ALEXANDRE

04/02/2025



El dissabte 25 de gener passat, un grup de membres d’Arran i de la CUP, liderat per Adriana Llena, exportaveu d’Arran i número 3 per Barcelona a les passades eleccions municipals, va assaltar una parada d’Aliança Catalana a la plaça de Comas, al barri barceloní de les Corts. Era una parada com les que posen habitualment al carrer tots els partits polítics per captar vots entre les persones que s’hi acosten. Són parades que tots hem vist i que de vegades, segons les sigles, mirem amb simpatia, amb indiferència o amb rebuig, però sense qüestionar mai, en cap cas, el seu dret a ser-hi. Fins a la seva desaparició, Ciudadanos muntava de tant en tant una parada a prop de casa meva, i jo, en passar-hi pel davant, sentia sempre una aversió i un fàstic profunds, però mai no se’m va acudir qüestionar la seva llibertat d’expressió i encara menys destrossar-los la parada, robar-ne el material i agredir els seus membres. Ni tan sols sota l’argument que Ciudadanos, totalitaris fins al moll de l’os, destrossaven els llaços grocs i les estelades de tota mena d’edificis en l’etapa del Procés. Aquest argument, a més, no m’hauria servit de res en cap judici. Ells feien allò perquè eren feixistes, però jo soc radicalment demòcrata i no podia fer el mateix. 

Per sort, en ser una acció feta a ple dia i en un lloc concorregut, són moltes les filmacions que existeixen dels fets de l’esmentat dia 25, i en totes es veu clarament com, de cop i volta, arriba una colla de gent organitzada cridant una consigna. Fins aquí, no hi ha res a dir. Tothom té dret a cridar el que vulgui. Però de seguida es va veure que l’objectiu no era només aquest, sinó agredir, robar –fins i tot objectes personals com ulleres–, i destrossar la parada. Com faria tothom, els membres de la parada intentaven impedir la destrossa i el robatori de les seves pertinences, però els assaltants, molt més nombrosos, ho feien impossible atacant-los per davant i per darrere. Val a dir que, fins aquell moment, més enllà del forcejament,

La festa de l’ós, un bastió de catalanitat a la Catalunya del Nord

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

 


 

 


Augmenten a onze els morts en el tiroteig en una escola d’adults de Suècia

 

 

EUROPA -  SUÈCIA

 

 

L’atac es va produir en un centre de formació per a adults a la localitat d’Örebro

La policia sospita que l’agressor, que figura entre les persones mortes, va actuar en solitari 

 

 

Agents de la científica recullen proves en el centre educatiu Risbergska, a Örebro, Suècia, dimarts al vespre EFE.

 

  

 

La policia investiga els tràgics fets com un “intent d’assassinat, un incendi provocat i un delicte d’armes amb agreujants”. I treballa amb la hipòtesi que l’atacant

dilluns, 3 de febrer del 2025

Comença el judici contra Rubiales pel petó no consentit a Jenni Hermoso

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTICIA

 

 

La fiscalia demana per a Rubiales una pena de dos anys i mig de presó per agressió sexual i coaccions

 

 


 

 

REDACCIÓ

03-02-2025

 

 

Avui comença a l’Audiència espanyola el judici contra l’ex-president de la Federació Espanyola de Futbol Luis Rubiales pels delictes d’agressió sexual i coaccions pel petó no consentit a la jugadora Jenni Hermoso en la cerimònia de lliurament de medalles de la Copa del Món de futbol. També són jutjats per un delicte de coaccions l’ex-director esportiu de la selecció masculina Albert Luque, l’ex-entrenador de la selecció femenina Jorge Vilda i qui va ser responsable de Màrqueting de la Federació, Rubén Rivera.

Les altres polèmiques de Rubiales, més enllà del petó forçat a Jenni Hermoso

 

La fiscalia demana per a Rubiales una pena de dos anys i mig de presó per agressió sexual i coaccions, i per als altres tres ex-directius en demana un any i mig per coaccions. Així mateix, sol·licita per a tots quatre la prohibició de comunicar-se amb Hermoso i de no acostar-s’hi a menys de dos-cents metres.

El jutge de l’Audiència espanyola Francisco de Jorge, que va enviar el cas a judici, va concloure que el petó a la jugadora “no va ser consentit i va ser una iniciativa unilateral i sorprenent” de Luis Rubiales. Al mateix temps, quant als altres investigats, el magistrat va dir que hi havia indicis d’una acció concertada amb Rubiales “per a doblegar la voluntat de Jennifer Hermoso i aconseguir que accedís a enregistrar un vídeo en el qual digués que el petó havia estat consentit”. A més, assenyala que aquesta estratègia de pressió també es va aplicar contra la família i l’entorn de la futbolista.

Hermoso, la primera a declarar

divendres, 31 de gener del 2025

“Una tragèdia evitable”: per què els experts feia anys que temien l’accident aeri de Washington

 

Món · The Washington Post 

 

L'aeroport Ronald Reagan de Washington, prop del qual va tenir lloc l'accident, rep gairebé el doble de passatgers anuals dels que s'havien previst originalment

 

Equips de rescat cerquen al riu Potomac, a Washington, restes de l'avió d'American que va col·lidir amb un helicòpter de l'exèrcit dels Estats Units ahir (fotografia: Jim Lo Scalzo/Efe).

 

 

 

The Washington Post

30.01.2025 - 21:40

 

The Washington Post · Ian Duncan, Lori Aratani, Spencer S. Hsu i Michael Laris

L’espai aeri sobre el riu Potomac, on un helicòpter de l’exèrcit nord-americà i un avió de passatgers van col·lidir ahir a la matinada, és una de les zones dels Estats Units que més complicacions presenta per als pilots, i els obliga a seguir capes i capes de procediments de seguretat per a evitar possibles catàstrofes.

Els helicòpters de l’exèrcit i els helicòpters de la Guàrdia Costanera dels Estats Units sovint volen a baixa altura sobre el riu, compartint l’espai aeri amb avions que vénen de l’aeroport Ronald Reagan de Washington o s’hi dirigeixen. La congestió en les rutes que envolten l’aeroport fa anys que suscita preocupacions entre els experts en seguretat aèria. Originalment, l’aeroport de Washington es va construir per rebre uns quinze milions de passatgers l’any; ara en rep uns vint-i-cinc milions.

Dennis Tajer, pilot de l’aerolínia American, explica que aquesta congestió exigeix que els pilots no perdin cap detall a l’hora d’aterrar o enlairar-se.

“És com un formiguer de dimensions enormes”, diu Tajer, portaveu del sindicat de pilots d’American Airlines, sobre l’aeroport de Washington. “És extremadament compacte, i gestiona un volum molt gran de trànsit.”

Per causes que encara han d’aclarir-se, els nombrosos protocols i sistemes que custodien la seguretat de l’espai aeri de la capital dels Estats Units van fallar a l’uníson la matinada d’ahir, dijous, quan un helicòpter militar en missió d’entrenament i un vol d’American procedent de l’estat de Kansas van col·lidir sobre el riu mentre l’avió es preparava per a aterrar.

Les feines de rescat van continuar durant el dia d’ahir, però fins ara no s’ha trobat cap supervivent entre els seixanta-quatre passatges que viatjaven a l’avió i els tres soldats que anaven a bord de l’helicòpter. Els detalls de l’accident susciten tota mena d’interrogants sobre un espai aeri altament transitat –com ara, què va fallar en la comunicació entre les naus implicades en l’accident i els controladors aeris, o bé si els protocols implementats pels controladors aeris i les aerolínies per a evitar col·lisions d’aquesta mena són prou efectius.

“Sabem que els sistemes [de seguretat] han estat sota molta pressió”, diu Tajer, que remarca que no representa pas els pilots de PSA Airlines, la filial d’American a què pertanyia l’avió implicat en l’accident.

 


 

 

 Les rutes designades per als helicòpters que sobrevolen la regió de Washington solen seguir el curs dels rius de la zona. Scott Dunham, investigador jubilat de l’agència del govern nord-americà que s’encarrega de vetllar per la seguretat en el transport, explica que les informacions preliminars apunten que, en el moment en què va col·lidir amb l’avió d’American, l’helicòpter anava per una d’aquestes rutes per la riba oriental del Potomac. En el moment de l’accident, els controladors estaven en contacte amb l’helicòpter.

“És una ruta en què els helicòpters poden volar a altures molt baixes”, explica Jeff Guzzetti, un altre ex-treballador de l’agència. Diu que ara el govern nord-americà i els controladors aeris se centraran a esbrinar què va fer que les rutes i altures d’ambdues naus s’encreuessin en el moment de la col·lisió.

Els avions comercials van equipats amb un sistema d’alerta de col·lisions conegut com a TCAS, que emet alertes verbals als pilots per a evitar xocs imminents. Segons que explica Ross Aimer, pilot jubilat de l’aerolínia United, la freqüència de les alertes d’aquest sistema es restringeix a mesura que els

Presenten un test de sang capaç de detectar diversos tipus de càncer en estadis inicials

 

 

La prova, desenvolupada per l'empresa UPF Flomics Biotech, es pot aplicar a malalts de càncer de còlon, pulmó, pròstata, pàncrees i mama

 

 


 

 

 

(ACN) UPF Flomics Biotech ha desenvolupat un test de sang per detectar càncer de còlon, pulmó, pròstata, pàncrees i mama en estadis inicials. L’empresa emergent ha presentat un estudi que confirma l’efectivitat de la prova en el marc del desè Simposi de Biòpsia Líquida, que s’ha celebrat a Santiago de Compostel·la.

La investigació s’ha fet amb més d’un miler de mostres de pacients de vuit hospitals, entre els quals hi ha l’Hospital Clínic de Barcelona i el Biobanc d’Andalusia. Els resultats han revelat una precisió de la prova del 92 %, una sensibilitat del 83 % i una especificitat del 90 %. La nova metodologia usa ARN lliure de cèl·lules i aplica una seqüenciació de nova generació i bioinformàtica impulsada per intel·ligència artificial (IA).

 

Segons els investigadors, l’ARN ofereix una visió en temps real de l’expressió gènica, capturant els canvis moleculars dinàmics que ocorren en les primeres fases del desenvolupament del càncer. En integrar una seqüenciació de nova generació i bioinformàtica impulsada per IA, Flomics ha desenvolupat una plataforma de descobriment de biomarcadors, capaç d’identificar i analitzar patrons d’expressió d’ARN associats a la presència tumoral, proporcionant una sensibilitat superior als càncers en una etapa primerenca.

“Aquests resultats confirmen que l’ARN  és un biomarcador clau per a la detecció primerenca del càncer”, ha afirmat João Curado, CEO i cofundador de Flomics Biotech. “En aprofitar tecnologies avançades de seqüenciació i intel·ligència artificial, hem desenvolupat un test de biòpsia líquida en sang altament precís, mínimament invasiu i escalable, obrint noves possibilitats per a la detecció primerenca del càncer a gran escala”, ha afirmat. 

La prova té una alta precisió i sensibilitat

dimarts, 21 de gener del 2025

(ÀUDIO) "No és veritat que el poble català no sabia acollir i trinxava a qui venia de fora"

 

 

CULTURA - IDENTITAT

 

Eduard Fernández opina sobre el discurs catalanòfob d'Eduard Sola

 

 

Redacció


Eduard Fernández amb el Gaudí al millor actor protagonista, el 19 de gener del 2025 Autor/a: Jordi Borràs


A Eduard Sola, guionista de 'Casa en flames', li ha sortit una nova veu discrepant amb el seu discurs etnicista; l'actor Eduard Fernández, guanyador del Premi Gaudí al millor actor per 'El 47', on interpreta un líder de la lluita veïnal vingut d'Extremadura.. A diferència del director d'aquesta pel·lícula, Marcel Barrena, que va sortir en defensa del seu company qualificant de "nazis" i "ultradreta catalana" els crítics, Fernández ha parlat per reivindicar el poble català al programa 'Aquí Catalunya' de la SER.: "(Sola) va parlar de la seva família. El que no té sentit és que això sigui genèric per a tothom. Afirmar que el poble català sencer no sabia acollir i que trinxava els immigrants per no parlar la seva llengua no és veritat. No crec que mai hagi estat així".

dimarts, 22 d’octubre del 2024

Salvem Cal Macià exigeix al Govern “expropiar” Vallmanya

 

 

L’Ajuntament és més reticent ara a la compra perquè l’amo vol 250.000 euros, una xifra “inassumible” i lluny de l’acordada

 

 


 

 

Àlex Sánchez Torres 

22-10-2024 - El Segrià

 


La plataforma Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya es reunirà avui amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández, en una trobada en què li traslladaran la necessitat d’expropiar l’immoble, situat a Alcaràs, on estiuejava l’expresident de la Generalitat Francesc Macià, segons va explicar ahir un dels seus membres, Ferran Dalmau. “Sabem que és un procés lent i costós, però precisament per això com més aviat el comencem, més ràpid serà”, va expressar Dalmau, qui també va comentar que s’han explorat totes les vies i possibilitats i “no hi ha cap altra sortida avui en dia que expropiar la casa”. En aquest sentit, va assenyalar que és una opció que estableix la Llei de Patrimoni Cultural Català i “no ens ha de fer gens de por. Si al final no es fa, el fet d’obrir l’expedient potser fa entrar en raó el propietari”, va dir Dalmau. La iniciativa popular ja va reclamar a l’Ajuntament el passat mes de maig que comencés els tràmits per expropiar l’immoble, però de moment la situació continua encallada.

A més a més, segons va avançar Catalunya Ràdio ahir, el consistori en aquests moments és reticent a comprar Vallmanya perquè el propietari de la casa

dilluns, 7 d’octubre del 2024

Mossos contra mossos

 

 

EL QUADERN NEGRE  

 

Tura Soler

Successos

 

 

Trenta agents d’afers interns estan citats a declarar en el judici que comença avui a Girona contra tres mossos de Santa Coloma de Farners que revenien droga comissada 

 

 

Un mosso uniformat porta detingut un membre de la trama mafiosa sota l’atenta mirada d’un altre agent des de dins del cotxe ACN.

 

 

 

Un caporal, Salvador Horta Muntaner Garcia-Jubany, Salva, i dos mossos de la unitat d’investigació de la comissaria de Santa Coloma de Farners, Juan Francisco Pozo Alba, Kiko, i Óscar Hernández Rojo, s’asseuran a partir d’avui al banc dels acusats a l’Audiència de Girona per ser jutjats per furt continuat, falsificació, revelació de secrets i pertinença a grup criminal, càrrecs pels quals el fiscal Enrique Barata demana per a ells penes superiors als 12 anys de presó. Barata considera que els tres mossos havien constituït un grup mafiós que s’apropiava de partides de marihuana comissades i, a través de traficants de la comarca, les revenia per al seu lucre personal. Al banc dels acusats també s’hi asseuran Albert Borrell Gómez, el carnisser considerat l’encarregat de posar a la venda la droga que els policies usurpaven del dipòsit i de mantenir la infraestructura, i la dona de Borrell, Margarita Vicenç Fernández, per als quals es demanen 5 anys de presó.

divendres, 4 d’octubre del 2024

Le Monde derrota el Reial Madrid en la seva batalla per la llibertat de premsa

 

 

MÓN - EUROPA

 

El TJUE fa costat al diari francès en el litigi per un article que vinculava el club amb el dopatge 

 


 

 Redacció

04.10.2024 - 10:50 - Actualització: 04.10.2024 - 11:08

 

 

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet costat a Le Monde i al periodista Stéphane Mandard en la seva batalla contra el Reial Madrid, que fa més d’una dècada que dura i ha posat a prova els límits de la llibertat de premsa a la UE. L’origen del conflicte era un article que vinculava el club amb el dopatge, concretament, amb el polèmic metge Eufemiano Fuentes.

La justícia espanyola va dictaminar que el diari havia d’indemnitzar el Madrid amb 390.000 euros –i 33.000 més per a un dels seus metges– per danys i perjudicis. Ara, la justícia francesa va aturar-ne l’execució perquè considerava

divendres, 27 de setembre del 2024

El Consell d’Europa recrimina a Aragó la no protecció del català

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

26.09.2024

per REDACCIÓ

 

 

 


 



El Consell d’Europa, després de criticar durament el Regne d’Espanya pel fet que la seva justícia vulgui imposar un mínim del 25% de castellà a les escoles catalanes, afirma en el seu informe sobre les llengües anomenades “regionals” i “minoritàries” que la comunitat autònoma de l’Aragó hauria d’incloure “el nom del català a l’Estatut d’Autonomia” i, a més, hauria de “prendre mesures immediates i decidides, en cooperació amb els parlants, per protegir i salvaguardar el català i la seva cultura” en els territoris de la comunitat on es parla. Segons l’informe aquestes dues accions s’haurien de dur a terme de manera immediata.

Les “necessitats i desitjos dels parlants del català ja no es tenen en compte”, segons l’informe esmentat, a la vegada que

Un grup de brètols espanyolistes arrenca l’estelada de Sa Palomera de Blanes i en destrossa el pal de ferro colat

 

 

NOTÍCIES

 

27 DE SETEMBRE 2024

per REDACCIÓ

 

 

 




El passat dimarts a la nit un grup de brètols va robar l’estelada blava que, d’ençà de la diada nacional de l’Onze de Setembre, onejava al cim de la roca de Sa Palomera, a la platja de Blanes (la Selva). 

 

L’estelada va ser hissada durant la Marxa de Torxes per la Independència que es va fer la nit de la vigília de la Diada Nacional. No contents amb això els brètols van dedicar-se a doblegar el pal de ferro colat al cim de la qual voleiava.

De forma semblant, a principis de juliol

dilluns, 23 de setembre del 2024

L'Ajuntament de Barcelona exclou la Dharma del concert d'homenatge a Zeleste

 

 

CULTURA - FESTES DE LA MERCÉ

 

 

Un homenatge a l'Ona Laietana esborrant del programa l'únic grup que queda actiu.

 

 

 

Redacció

 



La Companyia Elèctrica Dharma, l\'any 1976 Autor/a: Montse Xuclà


 

 

Aquesta nit se celebra un concert d'homenatge als cinquanta anys de la mítica sala Zeleste de Barcelona en el marc de les Festes de la Mercè. Un espectacle en què l'organització, l'Institut de Cultura de Barcelona, ha exclòs l'únic grup que queda actiu dels anys de l'Ona Laietana, el moviment bressolat a la sala, la Companyia Elèctrica.

Aquest concert està dividit en set segments, cadascun centrat en un artista representatiu de l'Ona Laietana. Gato Pérez, Pau Riba, Orquestra Plateria, Música Urbana, Sida, Toti Soler i l'Orquestra. L'omissió de la Dharma és tan descarada que la mateixa formació de Sants l'ha titllat d'"incomprensible", adduint que hi són "tots els grups menys la Dharma, un dels seus primers i màxims exponents".

L'exclusió de la Companyia Elèctrica Dharma d'aquest espectacle és injustificable des d'un punt de vista artístic i d'importància dins del moviment, per la seva trajectòria musical que abasta cinquanta anys, mantenint-se en actiu.

 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/65490/lajuntament-barcelona-excloula-dharmadel-concert-dhomenatge-azeleste 


dilluns, 16 de setembre del 2024

Un estudi de la Vall d’Hebron demostra resultats prometedors d’un inhibidor d’una mutació del càncer metastàtic colorectal

 

 

SANITAT

 

 

L’estudi en fase 1 ja s’ha fet en 40 pacients amb poques reaccions adverses i avança cap a la fase 3

 

 

Pla tancat del rètol de l'Hospital la Vall d'Hebron el dia 23 d'agost de 2019 (Horitzontal)

 


Agències

Diumenge,15 de setembre de 2024

 



El Congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) que se celebra aquests dies a Barcelona ha acollit aquest diumenge al migdia la presentació del primer conjunt de dades sobre l’ús de l’inhibidor de l’alteració oncogènica KRASG12C, sotorasib, en combinació amb panitumumab i FOLFIRI en primera línia en pacients amb càncer colorectal metastàtic que presenten aquesta mutació. Els resultats de l’estudi CodeBreak de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona mostren un perfil de seguretat tolerable i taxes de resposta prometedores. La mutació oncogènica KRAS G12C és present en aproximadament el 3% dels pacients amb càncer colorectal (CCR).

“El sotorasib, una molècula petita que inhibeix de forma específica i irreversible la proteïna mutant KRASG12C, ha demostrat una activitat clínica modesta i cap toxicitat limitant de la dosi com a monoteràpia en pacients amb càncer colorectal metastàtic amb mutació KRAS G12C que van rebre un

divendres, 13 de setembre del 2024

Tres joves alemanys d’origen iraquià causen danys i fereixen un nen a l’escola de La Salle de Girona

 

 

NOTÍCIES

 

13/09/2024

 


 

 

 

Ahir dijous al migdia tres joves d’entre 19 i 20 anys de nacionalitat alemanya i d’origen iraquià van entrar a l’escola de La Salle de Girona, tot causant danys en el mobiliari i ferint un nen de 13 anys.

Els fets s’han esdevingut cap al migdia, quan els tres joves estrangers han entrat al centre escolar barrejats entre els alumnes com si ells també ho fossin, i un cop al primer pis s’han acostat als vidres que donen al passadís i els han començat a colpejar fins que n’han trencat un. Aleshores els vidres trencats

dimarts, 10 de setembre del 2024

Espanya és l'estat de la UE on més joves deixen els estudis després d'acabar l’ESO

 

 

SOCIETAT - EDUCACIÓ

 

 

La inversió per estudiant és de més de 1.500 euros menys que la mitjana de l'OCDE

 

Redacció

10/09/2024

 

Espanya és l'estat de la UE onmés joves deixen els estudis després d'acabar l’ESO. Així ho apunta l'informe "Panorama de l'Educació 2024" publicat aquest dimarts per l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), que indica que el 26% dels joves espanyols de 25 a 34 anys no ha completat la segona etapa d'educació secundària, és a dir batxillerat o FP de grau mitjà, 12 punts percentuals per sobre de la mitjana de l'OCDE.

Per contra, més de la meitat dels joves a Espanya té estudisterciaris, universitaris o d'FP superior. La xifra se situa en el 52%. Segons les dades de l'OCDE, la probabilitat de trobar feina a Espanya augmenta segons el nivell educatiu. El 63% dels joves de 25 a 34 anys que no tenen més estudis que l'ESO estan ocupats, mentre la xifra s'eleva fins al 71% en el cas dels que tenen batxillerat o FP de grau mitjà i fins al 84% en el de l'educació terciària.

Els indicadors publicats aquest dimarts mostren diferències per gènere. "Les nenes i dones obtenen millors resultats educatius que els nens i els homes i en molts casos la bretxa s'està ampliant", diu l'informe, que remarca que les diferències en l'àmbit educatiu no es traslladen després al laboral. "Les dones de 25 a 34 anys tenen menys probabilitats d'estar ocupades que els homes i la bretxa acostuma a ser més àmplia", diu, com més baix sigui el nivell d'estudis.

Pel que fa a les persones que ni estudien ni treballen, a Espanya la xifra se situa en el 17,8%, més de quatre punts per sobre de la mitjana de l'OCDE. Espanya també se situa per sobre de la mitjana de l'OCDE en alumnes que repeteixen curs.

Inversió en educació

dilluns, 9 de setembre del 2024

Agenda de la Coronela de Barcelona per a l’11 de Setembre

 

 

DIADA 2024

 


 

L’11 de setembre és el dia del Record

Homenatge i record dels que van lluitar per les llibertats nacionals en contra de Felip V de Castella
molt especialment en la guerra de 1713-1714


Plaça de Sant Jaume, 10:30h
Presentació d’honors a l’Ajuntament de Barcelona i
a la Generalitat de Catalunya

Estàtua de Rafael Casanova, 11:15h
Ofrena dels Gremis de la Ciutat en l’estàtua de Rafael Casanova
Conseller en Cap de Barcelona
Coronel de la Coronela de Barcelona

 

Fossar de les Moreres, 12:00 h
Ofrena al General Antoni Desvalls, marquès del Poal
General Comandant de l’Exterior de Barcelona
en el tricentenari de la seva mort

Fossar de les Moreres, 12:20h
Ofrena i homenatge en el Fossar de les Moreres acompanyats per una representació del Consell de Gremis de Barcelona

Les ofrenes i homenatges amb col·laboració de les Associacions de Recreació Històrica Miquelets de Catalunya, Miquelets del regne de Valencia i Associació Bum

 

Coronela de Barcelona



 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://unilateral.cat/2024/09/09/agenda-de-la-coronela-de-barcelona-per-a-l11-de-setembre/


Actes de Memorial 1714 per a la Diada Nacional

 

 

DIADA

 

 


 

 

 

Dimarts 10 de setembre a les 13 hores a Cardona

Acte de Recollida de la Flama de la resistència catalana custodiada a l’ajuntament de Cardona, per traslladar-la a Barcelona

 

 

Recollida de la Flama en el vestíbul de l’ajuntament de Cardona, on s’exposa permanentment, escortats per l’Associació Coronela de Barcelona i acompanyats pels alcaldes de Cardona i de Sant Hilari Sacalm.



Dimarts 10 de setembre a les 21 hores a Barcelona