Eurovisió decideix que Israel participi en l'edició del 2026 i Espanya es retira

 

 

EUROVISION

 

L'Assemblea General de la UER ha acceptat aquest dijous en votació les reformes del festival 

 

 

 

 

  Guillem Barrera
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 4 de desembre de 2025. 18:49
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'Assemblea General de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), organitzadora del Festival d'Eurovisió, han acceptat aquest dijous en votació les reformes del festival plantejades per l'organització d'Eurovisió i han decidit no apartar Israel del concurs. La moció ha sigut adoptada per majoria de 738 vots, davant de 264 vots en contra i 120 abstencions. Just després d'aquesta decisió, Radiotelevisió Espanyola (RTVE) ha anunciat la retirada d'Espanya del festival i ha complert amb la seva promesa de no participar si ho feia Israel. El Consell d'Administració de RTVE va acordar el mes de setembre passat que Espanya es retiraria d'Eurovisió si Israel en formava part pel "genocidi" a Gaza i l'"incompliment sistemàtic" d'aquest país de les normes del mateix concurs.

La sortida del Festival implica a més que RTVE no emetrà la final d'Eurovisió 2026, que se celebrarà a Viena (Àustria) el pròxim 16 de maig, ni les semifinals prèvies del concurs, que es faran els dies 12 i 14. Al seu compte de la xarxa social X, el president de la Corporació, José Pablo López, ha publicat un missatge després de la reunió:

Transformació del recinte firal de Montjuïc: el 2029 començaran les obres per construir-hi 548 pisos

 

 

En paral·lel, començaran els treballs per aixecar els nous equipaments que tindrà la zona, tot plegat amb un pressupost de 90,6 M €

 

 

 

  Marina Segura i Vidal | ahir a les 20:35 | 3 minuts de lectura 

 

 

 

 

 

Ja es pot imaginar com quedarà el nou recinte firal de Montjuïc. L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest dijous que ha aprovat un pla urbanístic que preveu construir-hi 548 habitatges, 48 més dels previstos. 500 seran pisos assequibles i 48, allotjaments dotacionals. S’aixecaran en tres illes tancades, al costat de l’actual plaça de l’Univers, generant un espai central i obert de 2.400 m². Per a fer-ho, s’enderrocarà el pavelló ubicat a la confluència del Paral·lel amb el carrer de Lleida.

Les noves concrecions en el projecte de transformació d’aquest recinte, que el consistori vol que sigui una nova centralitat metropolitana, també van acompanyades d’una nova data d’execució: els treballs començaran el 2029 i s’allargaran quatre anys, fins al 2033. El pressupost previst per la transformació de l’àmbit, incloent-hi habitatge, equipaments i urbanització és de 90,64 M €.

 

 

 

La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, s’ha mostrat “il·lusionada” perquè diu que aquests projectes permeten “fer ciutat de la mà dels elements bàsics d’una ciutat, que són l’habitatge, l’espai públic de qualitat i equipaments”.

Jordi Valls, tinent d’alcaldia d’Economia, ha assegurat amb aquest pla urbanístic es ratifica que aquest “és un espai de ciutat que ha d’allotjar activitat econòmica, però al mateix temps, ha de tenir estructura de barri“, ha dit.

Més espai per als Bombers i l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer

Tretze morts pel cap baix en un macroincendi en un grup d’edificis a Hong Kong

 

MÓN - ÀSIA - PACÍFIC

 

 

Els bombers han activat el nivell màxim d'alerta i les autoritats no descarten que el nombre de víctimes augmenti

 

 

 Redacció

26.11.2025 - 13:08 | Actualització: 26.11.2025 - 13:51

 

Tretze persones pel cap baix han mort en un incendi en grup d’edificis a Hong Kong. Una de les víctimes és un bomber. Les autoritats han avisat que la xifra de víctimes pot augmentar perquè setze persones en estat crític. Les bastides que envoltaven els edificis han alimentat la fúria de les flames.

 

 

 

 El foc ha afectat vuit edificis del barri de Tai Po i ha obligat a desplegar nombrosos equips de bombers –n’hi ha gairebé 800– i serveis d’emergència. Encara no se sap quantes persones han quedat atrapades dins els immobles ni en quines condicions es troben.

 

 

A fire engulfed several high-rise residential buildings in Hong Kong, leaving several dead and others trapped, according to police reports https://t.co/Ouyc0IA9I8 pic.twitter.com/8nlJwYKYVZ

— Reuters (@Reuters) November 26, 2025

 

Davant la gravetat de la situació, els bombers han activat el nivell màxim d’alerta. Les causes del sinistre encara es desconeixen i són objecte d’investigació. Els ferits han estat traslladats a dos hospitals de la ciutat, i una escola propera s’ha habilitat com a refugi provisional.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/morts-macroincendi-edificis-hong-kong/ 

 

La Comissió de la Dignitat pressiona al Govern perquè reclami les despeses de conservar les obres de Sixena

 

 

CAS SIXENA

 

 

L'advocat Josep Cruanyes presenta un requeriment a la Generalitat i amenaça amb un recurs contenciós administratiu 

 

 

  Jordi Martín
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 19 de novembre de 2025. 13:54
Temps de lectura: 2 minuts 

 

La Comissió de la Dignitat ha presentat un requeriment a la Generalitat de Catalunya denunciant el que considera "deixadesa" en no reclamar perjudicis econòmics relacionats amb les obres de Sixena. L'associació demana al Govern que reclami el preu de compra —cinquanta milions de pessetes— i les despeses dedicades a restaurar i mantenir les obres des que Josep Gudiol se les va emportar del monestir d'Osca el 1936. "Si es retornen ha de reclamar totes les despeses fetes com disposa el Codi Civil", assevera l’advocat i coordinador de l'entitat, Josep Cruanyes. 

"És indignant que es mantingui aquesta actitud de deixadesa", lamenta Cruanyes en referència a l'Executiu de Salvador Illa. L'advocat considera que reclamar aquests diners és una obligació de

(VÍDEO) L'evidència de la castellanització progressiva de TV3

 

 

Llengua Catalana

 

Col·laboradors que el 1996 parlaven en català en pantalla i ara ho fan en castellà

 

 

 Espectacles i Esports, Llengua 17.11.2025 12.45 h 

Redacció

 

 

El compte d'X del 3Cat ha penjat un vídeo del programa 'Col·lapse' del passat dissabte 15 de novembre en què el presentador Jordi González parla en català amb la col·laboradora Pilar Eyre que li respon en castellà. Un usuari d'X, el fotògraf Sergi Boixades, ha compartit el clip adjuntant-hi un fragment recent del magazín 'Tot es mou', amb Helena Garcia Melero parlant d'un antic espai de la cadena, 'Això no és tot'.

Mostren un moment d'aquest programa del 1996 per il·lustrar el contrast lingüístic entre el passat i el present de la televisió pública catalana. En el vídeo, González, en la que va ser el seu debut a TV3 abans de l'exitós 'Les mil i una nits', conversa amb Eyre. El canvi està en el fet que fa trenta anys la

Una nova brutal agressió a un funcionari de la presó de Joves de la Roca desvela dades molt preocupants

 

 

 

 

Guillem RS

Barcelona 18/11/2025

2 minuts 

 

La setmana que els funcionaris de presons no hagin de denunciar una agressió en contra seva per part dels interns en alguna de les presons de Catalunya serà notícia. Aquest dissabte, un dels treballadors del Centre de Joves, a la Roca del Vallès, va ser greument atacat per un jove magrebí que acumula diversos antecedents per comportaments violents en aquesta presó quan, amb altres funcionaris, es disposaven a fer un escorcoll d’una cel·la i dels dos interns que l’ocupaven davant la sospita que podien tenir algun tipus de droga. Els interns es van negar a l’escorcoll i un d’ells va arremetre contra els funcionaris, tirant a un d’ells a terra i colpejant-lo repetidament al cap, a la cara i al cos amb puntades de peu, segons ha pogut saber ElCaso.cat. El funcionari va acabar en un centre mèdic amb multitud de contusions i amb pronòstic reservat, pendent de proves mèdiques per avaluar el vessament ocular causat pels cops. Un altre funcionari també va resultar ferit, tot i que amb lesions lleus.

 

L’intern agressor va poder ser reduït i traslladat al departament de sancionats.

Un home escup, agredeix i assetja diverses noies a Girona (també a un na...

https://www.youtube.com/watch?v=x5E64uJcSdU

Joan Sales, l’escriptor que no va claudicar davant la derrota

 

 

HISTÒRIA

 

 

 

 

 

12 de novembre de 2025

Per Felix Rabassa

 

 

 

 

 Hi ha figures que transcendeixen la literatura per esdevenir símbols nacionals. Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912 – 1983) és una d’aquestes ànimes indomables que, amb la ploma i amb la vida, van defensar fins al darrer alè la llibertat del seu poble. Soldat republicà, exiliat, editor i escriptor d’una profunditat moral immensa, Sales representa el nacionalisme català fidel, aquell que mai no va acceptar la submissió ni la renúncia a la Nació catalana i no es va doblegar ni davant de la puixança del feixisme espanyol que va sotmetre Catalunya a partir de 1939, ni davant les arbitrarietats i la salvatgia d’una FAI que durant la Guerra de 1936-1939 va cometre crims atroços i va perseguir el catalanisme amb gairebé tanta ràbia com els feixistes.

Nascut en una família amb arrels a la Conca de Barberà, Joan Sales es va formar en un ambient profundament català i compromès amb la seva llengua. Als anys trenta, com tants joves del seu temps, va veure en la República una oportunitat per bastir un país nou, just i sobirà. Quan va esclatar la Guerra Civil, no va dubtar: es va allistar al front per defensar la llibertat i, sobretot, per defensar Catalunya del feixisme espanyol.

A les trinxeres d’Aragó, Sales va viure la barbàrie, la fam i la mort dels companys. D’aquella experiència en sortiria marcat per sempre, i la seva escriptura posterior —especialment

L’abat Oliba, pare de la Nació catalana

 

 

 HISTÒRIA

 

 

 

 

per Felix Rabassa

30.10.2025 

 

En els fonaments de la nostra història s’alça la figura majestuosa de l’abat Oliba, un home que va morir tal dia com avui de l’any 1046, un 30 d’octubre. Aquesta figura transcendental de la nostra terra va saber transformar la fe en cultura i el poder en país. En ell, monjo i comte, savi i polític, s’hi concentra l’esperit fundacional de la Nació catalana, encara a les beceroles però ja decidida a existir per si mateixa, lliure i conscient de la seva identitat

Oliba va néixer cap a l’any 971, fill del comte Oliba (dit Cabreta) de Cerdanya i Besalú i de la seva muller Ermengarda d’Empúries. Era, doncs, un home destinat al poder. Durant anys, fou comte de Berga, Ripoll i Cerdanya. Però el seu destí no era el dels guerrers ni el dels prínceps; era el dels esperits grans que es conjuren per bastir una Nació. El 1002, Oliba va abdicar dels seus títols i va prendre els hàbits benedictins al monestir de Santa Maria de Ripoll, que ell mateix transformaria en un far de cultura i espiritualitat per a tot Occident.

Com a abat de Ripoll i de Cuixà, Oliba va impulsar una revolució silenciosa: la del coneixement, la pau i la consciència nacional. En un temps de violència feudal, ell va promoure la Pau i Treva de Déu, una iniciativa nascuda a Catalunya que volia posar fre a la barbàrie dels senyors i defensar els més febles. Era molt més que una reforma eclesiàstica —era el primer gran pacte civil del nostre poble, una

S’ha mort Lluís Permanyer, el gran cronista de Barcelona D.E.P.

 

 

SOCIETAT

 

 

Deixa una obra periodística i bibliogràfica que s'estén durant més de sis dècades

 

Entrevista del 2024: “La superilla és un atemptat contra la idea profunda del pla Cerdà”

 

 

 

 Redacció

23.10.2025 - 11:26

Actualització: 23.10.2025 - 11:41

 

 

 

Lluís Permanyer, periodista, escriptor i gran cronista de Barcelona, s’ha mort a 86 anys a causa d’un infart, segons que ha pogut confirmar VilaWeb. Deixa una obra periodística, bibliogràfica i audiovisual impressionant que s’estén al llarg de més de sis dècades. Autor de més de vuitanta llibres dedicats a l’art i a Barcelona, i de vuit documentaris televisius, va rebre el Premi Nacional de Periodisme Cultural l’any 2022.

 

 

 

 

Permanyer va néixer l’any 1939 a Barcelona. Estudià dret i periodisme, professió en la qual es va especialitzar. Va ser col·laborador de la revista Destino i, des del 1966, de manera regular, de La Vanguardia, on es va convertir en un dels cronistes més reconeguts de Barcelona, especialment en qüestions d’art, urbanisme i vida cultural.

Sobre aquests temes va publicar nombrosos llibres, sovint il·lustrats, entre els quals Retrobar Barcelona (1988), Establiments i negocis que han fet història (1990), Historia del Eixample (1990, ampliada el 2008 com L’Eixample, 150 anys d’història), Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure (1991), Quinze dies d’eufòria (1992), Barcelona, un paisatge modernista (1992), Biografia del passeig de Gràcia (1994), Biografia de la plaça de Catalunya (1995), l’anecdotari No la saps aquesta? (1996, premi Pere Quart d’humor i sàtira), Biografia de la Diagonal (1996), La Barcelona lletja (2004), 1.000 testimonis sobre Barcelona (2007), L’esplendor de la Barcelona burgesa (2008), Vida privada de la Barcelona burgesa (2011), Barcelona 1900. Postals de Hauser y Menet 1894-1905 (2014) i Barcelona nocturna (2016), entre molts altres. En la novel·la Un amor a l’ombra de la pedra blava (1999) va descriure el procés de seducció de la ciutat sobre la protagonista.

 

" Lluís Permanyer: “Sabeu quines ciutats no evolucionen? Les que són mortes”

 

També va escriure nombroses monografies i biografies sobre escriptors i artistes, com Sagarra, vist pels seus íntims (1982), Tàpies i la nova cultura (1986), Clavé, escultor (1989), Miró. Noranta anys (1984, amb Francesc Català Roca), Brossa x Brossa (1999), Josep Puig i Cadafalch (2001), Els Rubió, una nissaga d’intel·lectuals (2003), Miró. La vida d’una passió (2003), Antoni Clavé fa memòria (2004) o Sagnier y los modernistas. El oficio de la arquitectura 1880-1930 (2021). A més, va publicar el

Arnau Mir de Tost, assot de sarraïns i repoblador del Montsec

 

 

HISTÒRIA 

 

  

 

 

15-Octubre - 2025

per Felix Rabassa

 

 

En una època en què Catalunya era una Nació que tot just s’estava formant, quan els Pirineus eren frontera entre dues civilitzacions i la història es dictava amb l’espasa i la fe, sorgí d’entre les valls aspres del comtat d’Urgell un cavaller cridat a canviar el destí del país. El seu nom era Arnau Mir de Tost, i en ell s’encarnà la tenacitat, la visió i l’esperit fundacional de Catalunya.

Arnau nasqué a l’entorn de l’any 1000 en una família de la petita noblesa pirinenca al vilatge de Tost, a l’actual Alt Urgell. Eren temps d’inseguretat, quan les ràtzies sarraïnes eren molt sovintejades i devastadores a les terres del comtat d’Urgell. El jove Arnau creixé entre castells de pedra i camps cremats, aprenent des de petit que sobreviure volia dir lluitar i reconstruir.

Però Arnau no era un simple guerrer. Tenia una ment d’estrateg i un esperit de país. Sabia que la

L’assetjament escolar contra les adolescents que no duen vel s’estén per les aules d’Alemanya

 

EDUCACIÓ

 

 

 

 

L'Alternatiu

13-10-2025

 

Les darreres setmanes han estat especialment complicades a la ciutat d’Ulm, al sud d’Alemanya, després d’una sèrie d’incidents violents registrats en una escola professional. El que havia de ser un inici de curs tranquil ha esdevingut en un problema de convivència greu, amb baralles, insults i assetjament a noies que no porten vel.

El director de la Ferdinand von Steinbeis Schule, Lorenz Schulte, ha descrit la situació com un “problema de violència massiva”. En només dues setmanes i mitja de classes, fins a cinc estudiants han estat expulsats. Segons el diari local Südwest Presse, s’han produït baralles que han inclòs mossegades i cops de puny, i la tensió entre grups d’alumnes és constant.

La major part dels incidents es concentren a les classes VABO, on s’ofereix formació a joves d’origen estranger que encara no dominen prou l’alemany. En aquestes aules, les noies que decideixen no portar vel denuncien assetjament diari, tant verbal com psicològic.

Es tracta d’una situació de violència generalitzada que també afecta els professors: “Els meus companys tenen por. Això no es pot permetre. No accepto la violència a la meva escola”, assegurava el director del centre durant una reunió del consell escolar de la localitat.

Baralles que travessen els murs de l’escola

Setmana negra per a l'esquerra: Premi Nobel de la Pau per a la dona que va desafiar Nicolás Maduro

 

 

María Corina Machado ha estat guardonada per la seva lluita incansable pels drets humans a Veneçuela

 

 

María Corina Machado, líder de l'oposició a Veneçuela | Agencia

 

 E-NOTÍCIES

 10-10-2025 

 

 

Ni Donald Trump ni Pedro Sánchez. El Comitè del Premi Nobel de la Pau ha anunciat aquest divendres el seu reconeixement a la trajectòria de la líder opositora a Veneçuela, María Corina Machado. El jurat li ha atorgat la distinció per la seva lluita incansable pels drets humans i les llibertats civils, contra el règim de Nicolás Maduro.

La designació acaba amb el debat sobre un dels guardons que més expectatives havia aixecat els últims anys. Donald Trump encapçalava les travesses pel seu paper en la pau assolida a Gaza aquesta mateixa setmana. L'esquerra, temorosa que Trump guanyés el Nobel, va postular Pedro Sánchez per la seva ofensiva diplomàtica contra Israel.

 

 

El Nobel ha projectat al món la imatge del madurisme com a dictadura |  Europa Press

 

 

Tot i que la seva principal por era que guanyés Trump, la designació de María Corina Machado resulta igual de frustrant per a l'esquerra. Tot just conèixer-se la notícia, el mitjà de Pablo Iglesias ha qualificat Machado d’“ultradretana”. Partits com Podemos o la CUP consideren la dictadura veneçolana com un procés democràtic popular, i titllen l'oposició democràtica d’ultradreta i imperialista.

Que Machado rebi el Premi Nobel representa una projecció internacional de la causa democràtica davant la dictadura veneçolana. Això representa un cop dur per al relat imposat des de l'esquerra arreu del món, també a Espanya i Catalunya.

 

Cop dur per a la CUP i TV3

La victòria catalana del coll de Panissars (30 de setembre de 1285)

 

HISTÒRIA

 

 

 

 

Felix Rabassa

30 - 09 - 2025 

 

 

En la memòria dels catalans hi ha episodis que, tot i haver estat menystinguts per segles d’historiografia anticatalana, resten com a pedres angulars de la nostra identitat col·lectiva. Un d’aquests moments gloriosos fou, sens dubte, la batalla del coll de Panissars, esdevinguda el setembre de 1285, al cor de les Alberes. Allí, en aquell pas estret i pedregós que uneix Catalunya amb el Rosselló, les tropes del rei Pere II el Gran i dels almogàvers catalans infligiren una derrota devastadora a l’exèrcit més poderós de la cristiandat: l’exèrcit francès de la croada convocada pel papa Martí IV i comandada pel rei de França, Felip III l’Ardit.

A finals del segle XIII, Catalunya vivia un moment d’expansió política, comercial i militar. Pere el Gran havia estès la seva influència fins a Sicília, gràcies al suport de la població local contra els Anjou i a la llegendària revolta de les Vespres Sicilianes (1282). Aquell gest d’independència mediterrània, que trencava els equilibris polítics d’Europa, fou vist amb recel tant pel papat francès com per la monarquia capetiana.

La resposta fou brutal:

Envien a judici Raúl Asencio i tres ex-jugadors més del filial del Madrid per la difusió de vídeos sexuals

 

 

SOCIETAT - ESPORTS

 

 

El jutjat exigeix una fiança de 15.000 euros a Asencio i de 20.000 euros als altres tres, que van enregistrar els vídeos

 

 

 

REDACCIÓ EFE

 

18.09.2025 - 13:57|Actualització: 18.09.2025 - 14:11

 

 

Un jutjat de Gran Canària ha decidit d’obrir judici oral contra el defensa del Reial Madrid Raúl Asencio i els ex-jugadors del filial Ferran Ruiz, jugador del Girona B); Andrés García, de la UD Poblense) i Juan Rodríguez ara sense equip després d’haver passat pel Tarassona. Se’ls acusa d’haver difós sense permís vídeos de contingut sexual que afecten dues joves, una de les quals era menor d’edat.

Els fets van passar a la localitat de Mogán (Gran Canària) a mitjan juny de 2023. La denúncia diu que van ser relacions sexuals consentides, però que els vídeos es van enregistrar i difondre sense cap permís.

Segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Canàries, el jutge exigeix a Ruiz, Rodríguez i García el dipòsit d’una fiança de 20.000 euros a cadascun, i a Asencio, una fiança de 15.000 euros. La diferència rau en el fet que als tres primers no tan sols se’ls acusa d’haver difós els vídeos, sinó també de ser-ne els autors de les gravacions, sense permís de les afectades.

 

Els jutjaran per delictes com el de revelació de secrets i vulneració de la intimitat sense consentiment, distribució dels enregistraments sense advertiment ni permís de les dones afectades i captació o ús de menors amb finalitats pornogràfiques, a més de possessió de pornografia infantil.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/envien-a-judici-raul-asencio-i-tres-canterans-del-reial-madrid-per-la-difusio-de-videos-sexuals/ 

 

S’ha mort el carismàtic actor Robert Redford a 89 anys D.E.P 🎗🌹

 

Ha mort a la seva casa a l'estat de Utah, on va fundar el festival de cinema independent de Sundance

 

 

 Redacció

16/09/2025 

 

 

El carismàtic actor Robert Redford s’ha mort a 89 anys a la seva casa a l’estat de Utah, on va fundar el festival de cinema independent de Sundance, segons que ha avançat el New York Times.

La seva figura i fama van traspassar les pantalles, fet que va aprofitar per a fer activisme. Entre més premis, durant la seva carrera ha guanyat l’Oscar al millor director el 1981 per la pel·lícula Gent corrent -la primera que va dirigir– i l’Oscar honorífic el 2002.

Redford va començar la seva trajectòria a Nova York, fent televisió i teatre. Va debutar a Broadway el 1959 amb Tall Story, tot i que el seu treball més important va ser Barefoot in the Park, que el 1967 repetiria al cinema al film Descalços pel parc.

Va ser el 1962 quan va debutar al cinema, amb el film War Hunt. Qui te por de Virginia Woolf?, El graduat i Jeremiah Johnson són altres dels films en què va participar posteriorment, tot i que va guanyar molta popularitat amb Butch Cassidy and the Sundance Kid, on va aparèixer per primera vegada amb Paul Newman.

 

 

 

 

 Ja a la dècada dels setanta, va tenir èxits com Tots els homes del president, El gran Gatsby o Els tres dies del Còndor. També va protagonitzar l’oscaritzada Memòries de l’Àfrica. A partir dels noranta, destaquen pel·lícules com Havana, Sneakers, Íntim i personal, L’home que xiuxiuejava als cavalls -que també va dirigir- i Spy Game. El 2018 va protagonitzar The Old Man and The Gun.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/mort-carismatic-actor-robert-redford-89-anys/ 

 

CCOO reclama que Catalunya disposi d’una xarxa pròpia de trens de mitja distància d’alta velocitat

 

 

CATALUNYA - FERROCARRILS 

 

 

 

Diverses persones accedeixen al primer Avant que ha sortit aquest dimarts al matí de l'estació del Camp de Tarragona en direcció a Barcelona Data de publicació: dimarts 01 d’octubre del 2024, 09:11 Localització: La Secuita Autor: Ignasi Gómez

 

 

Agències

Dimecres, 3 de setembre de 2025 

 

 

CCOO ha reclamat aquest dimecres que Catalunya disposi d’una xarxa pròpia de trens de mitja distància d’alta velocitat que enllaci Tortosa i Lleida amb Figueres Vilafant amb parades al Camp de Tarragona, Barcelona i Girona, entre d’altres. En el seu informe ‘Xarxa Catalana d’alta velocitat, obligació de servei públic. Un tren per a la classe treballadora’, el sindicat proposa que el nom de la xarxa es podria denominar CATAV i que el seu desplegament es concreti en quatre fases, fins a unir les principals ciutats catalanes amb Perpinyà. CCOO constata que l’oferta actual de serveis Avant és “clarament insuficient” per atendre la demanda existent i “molt inferior” a la relació entre altres capitals i Madrid.

Actualment, el servei Avant es presta en tres línies d’alta velocitat: Figueres Vilafant-Girona-Barcelona Sants (15 serveis diaris per sentit); Lleida Pirineus-Barcelona Sants (8 serveis per sentit al dia), i Tortosa-Barcelona Sants (1 servei per sentit al dia), segons consta en l’informe que han presentat aquest dimecres pel responsable de Mobilitat i Infraestructures de CCOO de Catalunya, Alberto Puivecino; secretària de Transicions justes i Territori de CCOO, Cristina Rodríguez; i la secretària general de CCOO, Belén López.

El servei a Catalunya es presta tant en trens Avant purs com sinergiats, és a dir, amb trens que cobreixen el trajecte amb altres punts de l’Estat. Sobre els primers, CCOO alerta que “l’exigua prestació” d’aquest tipus de trens “dificulta enormement el creixement del nombre de freqüències, de l’oferta de places i de la cadència d’horaris a les franges horàries de més demanda”. Concretament, només 21 dels 48 serveis Avant diaris són purs.

En l’informe, que actualitza al ja publicat el 2021, es proposa el desplegament de la xarxa de mitjana distància d’alta velocitat CATAV en quatre fases. La primera comptaria amb les estacions ja existents entre Lleida i Figueres-Vilafant (CATAV 1) i Tortosa (CATAV2), amb un tram comú a partir o fins al Camp de Tarragona en funció del sentit. En total, es podrien arribar fins a les 15 circulacions diàries pures (una per hora) a la línia 1 CATAV i a 10 a  la línia 2 CATAV.

La fase 2 inclou la incorporació de les estacions de Barcelona Sagrera, Vila-seca enllaç, l’Aeroport de Reus i Vilafranca del Penedès i la fase 3 s’hi sumarien les de Girona Aeroport i Prat de Llobregat AV.

Finalment, la fase 4 seria una mica més complex, ja que suposaria arribar fins a Perpinyà i hi entraria més d’un àmbit competencial i superar la possible incompatibilitat dels trens actuals, segons ha reconegut Puivecino.

Amb tot, CCOO proposa que l’oferta de places en dies laborables estigui formada per 50 trens purs per cobrir els trajectes de les dues línies entre Lleida- Figueres Vilafant (15 per sentit) i Tortosa-Figueres Vilafant (10 per sentit). La millora de places ofertes passaria de les 10.324 actuals a les 27.492 o 38.980, en funció de la unitat de tren utilitzada (120 o 121). En total, suposaria un increment de l’oferta d’entre el 266% i el 378% i en el còmput anual, sumaria fins a 8.823.036 i 12.990.068 places, respectivament.

La relació Girona Barcelona encapçala la xifra de viatgers a l’Estat

Quinze morts i divuit ferits en el descarrilament de l’Elevador da Glória de Lisboa

 

LISBOA

 

El funicular, icona turística de la capital portuguesa, ha xocat contra un edifici del carrer da Glória

 

 

 

Redacció 

3.09.2025 - 20:02

Actualització: 03.09.2025 - 22:32

 

 

Un dels símbols més coneguts de Lisboa, el funicular anomenat Elevador da Glória, ha descarrilat aquesta tarda en ple trajecte entre la plaça dos Restauradores i el mirador de São Pedro de Alcântara, al Príncipe Real. Segons les dades confirmades per la policia, l’accident ha causat quinze morts i divuit ferits, dels quals cinc es troben en estat greu.

L’accident ha passat poc després de les 18.00 i la cabina ha xocat violentament contra un edifici del carrer da Glória, molt a prop de l’avinguda da Liberdade. Els equips de rescat han mobilitzat cinquanta-sis operatius i dinou vehicles per atendre les víctimes i evacuar els ferits. Set han estat traslladats a l’hospital de São José i tres més a Santa Maria.

 

 

 

El batlle de Lisboa, Carlos Moedas, ha dit que

La Flama del Canigó, símbol de la llengua i la Nació catalanes

 

 Nació Catalanes

 

 

23 de juny de 2025

Per Felix Rabassa

 

 

 

La Flama del Canigó és molt més que un ritual de foc: és un símbol de resistència cultural i nacional del poble català, d’identitat col·lectiva i d’unitat de tota la Nació Catalana, d’unitat dels Països Catalans. El foc encès al cim del Canigó cada nit de Sant Joan representa la continuïtat de la llengua, les tradicions i l’esperit de llibertat dels catalans.

La muntanya del Canigó, situada al cor del Pirineu oriental, sempre ha estat envoltada d’una aura mítica. Ja al segle XIX, el nostre més gran poeta nacional, Jacint Verdaguer, en va fer un símbol en la seva obra Canigó (1886), un poema èpic que connectava el paisatge i els mites del Pirineu amb la gesta històrica i espiritual dels catalans en el moment de la Reconquesta contra els sarraïns. El cim del Canigó, que domina la Catalunya del Nord, esdevenia així una mena de muntanya sagrada, testimoni de la memòria nacional.

Tanmateix, la tradició moderna de la Flama del Canigó no té tant una arrel medieval o religiosa, sinó

VIDEO | El momentàs de la Patum: es desplega una estelada gegant i un retrat cap per avall del rei espanyol mentre es canta ‘Els Segadors’

 

 

A la plaça Sant Pere de Berga, plena de gom a gom, s'hi veien més estelades que mai 

 

 

La plaça de Sant Pere, plena a vessar, amb l'estelada gegant i una pancarta del Rei cap per avall Data de publicació: dijous 19 de juny del 2025, 21:51 Localització: Berga Autor: Jordi Borràs

 

 

Maria Garcia

Divendres, 20 de juny de 2025

 

 

La Patum de Berga és una de les festes populars que millor representen l’essència de Catalunya, i així ha quedat demostrat un any més. Amb la plaça de Sant Pere de Berga plena a vessar, i abans de començar els plens, centenars de persones han cantat ‘Els Segadors’, l’himne nacional de Catalunya, i mentre es desplegava una estelada gegant, també es desplegava un retrat del rei espanyol cap per avall.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA ;

https://www.larepublica.cat/noticies/video-el-momentas-de-la-patum-es-desplega-una-estelada-gegant-i-un-retrat-cap-per-avall-del-rei-espanyol-mentre-es-canta-els-segadors/ 

 

 

M

T

G

Y

Detectar idiomaAfrikáansAlbanésAlemánAlto SorbioAmháricoArabeArmenioAsamésAymaraAzeríBajo SoraboBambaraBashkirBengalíBhojpuriBielorrusoBirmanoBosnioBúlgaroCamboyanoCanarésCantonés (Tradicional)CatalánCebuanoChecoChichewaChino (Literaria)Chino simpChino tradChuvasioCincalésColina maríaCoreanoCorsoCriollo haitianoCroataDanésDaríDhivehiDogriEmojiEslovacoEslovenoEspañolEsperantoEstonioEuskeraEweFeroésFinlandésFiyianoFrancésFrancés (Canadá)FrisioGaélico escocésGalésGallegoGandaGeorgianoGriegoGuaraníGujaratiHausaHawaianoHebreoHindiHmongHolandésHúngaroIgboIlocanoIndonesioInglésInglés Reino UnidoInuinnaqtunInuktitutInuktitut (latín)IrlandésIslandésItalianoJaponésJavanésKazajoKazajo (latín)KinyarwandaKirguísKlingon (latín)KonkaniKrioKurdo (Kurmanji)Kurdo (Sorani)LaoLatínLetónLingalaLituanoLuxemburguésMacedonioMaithiliMalayalamMalayoMalgacheMaltésMaoríMaratíMariMaya YucatecoMeiteilon (Manipuri)MizoMongolMongol (tradicional)NepalíNoruegoNyanjaOdia (Oriya)OromoPanyabíPapiamentoPastúnPersaPolacoPortugués (Brasil)Portugués (Portugal)QuechuaQuerétaro otomíRumanoRundiRusoSamoanoSanskritSepediSerbioSerbio (Cirílico)Serbio (Latín)SesotoSetswanaShonaSindhiSomalíSuajiliSuecoSundanésTagaloTagaloTahitianoTailandésTamilTártaroTayikoTeluguTibetanoTigrinyaTonganoTsongaTurcoTurcomanoTwiUcranianoUdmurtoUigurUrduUzbecoUzbeko (Cirílico)VietnamitaXhosaYakutoYidisYorubaZulú

EspañolCatalánInglés-------- [ Todos ] --------AfrikáansAlbanésAlemánAlto SorbioAmháricoArabeArmenioAsamésAymaraAzeríBajo SoraboBambaraBashkirBengalíBhojpuriBielorrusoBirmanoBosnioBúlgaroCamboyanoCanarésCantonés (Tradicional)CatalánCebuanoChecoChichewaChino (Literaria)Chino simpChino tradChuvasioCincalésColina maríaCoreanoCorsoCriollo haitianoCroataDanésDaríDhivehiDogriEmojiEslovacoEslovenoEspañolEsperantoEstonioEuskeraEweFeroésFinlandésFiyianoFrancésFrancés (Canadá)FrisioGaélico escocésGalésGallegoGandaGeorgianoGriegoGuaraníGujaratiHausaHawaianoHebreoHindiHmongHolandésHúngaroIgboIlocanoIndonesioInglésInglés Reino UnidoInuinnaqtunInuktitutInuktitut (latín)IrlandésIslandésItalianoJaponésJavanésKazajoKazajo (latín)KinyarwandaKirguísKlingon (latín)KonkaniKrioKurdo (Kurmanji)Kurdo (Sorani)LaoLatínLetónLingalaLituanoLuxemburguésMacedonioMaithiliMalayalamMalayoMalgacheMaltésMaoríMaratíMariMaya YucatecoMeiteilon (Manipuri)MizoMongolMongol (tradicional)NepalíNoruegoNyanjaOdia (Oriya)OromoPanyabíPapiamentoPastúnPersaPolacoPortugués (Brasil)Portugués (Portugal)QuechuaQuerétaro otomíRumanoRundiRusoSamoanoSanskritSepediSerbioSerbio (Cirílico)Serbio (Latín)SesotoSetswanaShonaSindhiSomalíSuajiliSuecoSundanésTagaloTagaloTahitianoTailandésTamilTártaroTayikoTeluguTibetanoTigrinyaTonganoTsongaTurcoTurcomanoTwiUcranianoUdmurtoUigurUrduUzbecoUzbeko (Cirílico)VietnamitaXhosaYakutoYidisYorubaZulú

La función de sonido está limitada a 200 caracteres

Opciones : Historia : Feedback : DonateCerrar