Va ser dues vegades candidat a la presidència dels Estats Units
Redacció
17-02-2026
El reverend Jesse Jackson, activista històric pels drets civils i dues
vegades candidat a la presidència dels Estats Units, s’ha mort a
vuitanta-quatre anys, segons que ha informat la família. “El nostre pare
va ser un servidor amb vocació de lideratge, no sols per a la nostra
família, sinó també per als oprimits, els qui no tenen veu i els qui han
estat ignorats arreu del món”, diu la nota.
“El vam compartir amb el món i el món es va convertir en part de la
nostra família ampliada. La seva fe inalterable en la justícia, la
igualtat i l’amor va elevar milions de persones i us demanem que
n’honoreu la memòria continuant la lluita pels valors que va defensar.”
De moment, no s’ha fet pública la causa de la mort. La família explica
que s’ha mort en pau, envoltat dels éssers estimats. Jackson havia estat
ingressat en un hospital el novembre passat i feia més d’una dècada que
convivia
L’intèrpret genovès, referent de tota una generació, ha lluitat durant deu anys contra un càncer de pròstata
Ketty Calatayud Barcelona. Dissabte, 6 de desembre de 2025. 10:26 Actualitzat: Dissabte, 6 de desembre de 2025. 11:46 Temps de lectura: 4 minuts
Sandro Giacobbe, el cantautor italià conegut per èxits com Il giardino proibito (El jardí prohibit) o Signora mia (Senyora meva), va morir aquest divendres 5 de desembre de 2025 a 75 anys a la seva residència de Cogorno, al nord d’Itàlia, a causa d’un càncer. Gioaccobe és un dels grans referents de la balada romàntica per a la generació dels boomers,
especialment a Itàlia, però també a Espanya i Hispanoamèrica, on els
seus èxits en els anys 70 i 80 van formar part de la banda sonora de la
seva joventut. Giacobbe feia més de deu anys que lluitava contra un càncer de pròstata que, en els últims mesos, s’havia estès a ossos com el fèmur i la pelvis, deixant-lo molt afeblit i en cadira de rodes. El mateix Giacobbe havia relatat públicament la seva lluita contra la malaltia en programes com Domenica in i Verissimo,
on va explicar que ja no podia caminar ni posar-se dret. Els funerals
pel cantautor, que deixa esposa, Marina, i dos fills, seran dimarts
vinent a la catedral de Nostra Signora dell’Orto de Chiavari.
🎤 Se apagó la voz italiana que marcó generaciones con baladas inolvidables.
Como parte de su legado, 'El jardín prohibido'.
🎶...que eres tú, que eres tú...que siempre serás tú...lo siento mucho la vida es así…no la he inventado yo...🎶
Sandro Giacobbe, el cantautor italià conegut per èxits com Il giardino proibito (El jardí prohibit) o Signora mia (Senyora meva), va morir aquest divendres 5 de desembre de 2025 a 75 anys a la seva residència de Cogorno, al nord d’Itàlia, a causa d’un càncer. Gioaccobe és un dels grans referents de la balada romàntica per a la generació dels boomers,
especialment a Itàlia, però també a Espanya i Hispanoamèrica, on els
seus èxits en els anys 70 i 80 van formar part de la banda sonora de la
seva joventut. Giacobbe feia més de deu anys que lluitava contra un càncer de pròstata que, en els últims mesos, s’havia estès a ossos com el fèmur i la pelvis, deixant-lo molt afeblit i en cadira de rodes. El mateix Giacobbe havia relatat públicament la seva lluita contra la malaltia en programes com Domenica in i Verissimo,
on va explicar que ja no podia caminar ni posar-se dret. Els funerals
pel cantautor, que deixa esposa, Marina, i dos fills, seran dimarts
vinent a la catedral de Nostra Signora dell’Orto de Chiavari.
La notícia de la mort de Sandro Giacobbe ha estat un impacte a Itàlia, i també a Espanya, on la seva versió del Jardín prohibido, una història d’infidelitat, culpa i perdó, va marcar tota una generació i es va convertir en líder de vendes en agost de 1976. La tornada de la cançó, que deia “ho sento molt, la vida és així, no l’he inventada jo”, es va convertir en una frase icònica, que fins i tot va traspassar la mateixa cançó i va acabar utilitzant-se com a metàfora de la resignació.
El cantautor italià va ser un habitual de les emissores de ràdio i els
platós de televisió en aquella època. Al llarg de la seva carrera, va
traduir moltes de les seves cançons al castellà i va continuar actuant a
Espanya i a l’Amèrica Llatina, on els seus clàssics continuen sent molt
populars. A més de El jardín prohibido o Señora mía, altres temes com Los ojos de tu madre, Amor no te vayas, Niña, Tú, mi cielo y mi alma
van formar part del catàleg de les versions castellanes del cantant
italià, que en 1976 va quedar tercer en el festival Sanremo, amb Gli occhi di tua madre, un altre clàssic del seu repertori, i en el 2003 va participar en el Festival Viña del Mar amb E passa il tempo, quedant en segon lloc.
Addio a Sandro Giacobbe. Il cantautore si è spento nella sua abitazione di Gogorno,nel Levante genovese.Aveva 75 anni e da oltre 10 anni era in lotta con un tumore. Famoso negli anni ‘70 e ‘80 con brani quali "Signora mia" e "Gli occhi di tua madre",per mesi nelle hit dell’epoca. pic.twitter.com/lR1v6ocLRq
Sandro Giacobbe hauria fet 76 anys en uns pocs dies. Va néixer el 14 de desembre de 1949 a Gènova, una ciutat a la qual se sentia molt lligat, i a la que va voler retre homenatge quan va complir els 50 anys de carrera musical des de la terrassa Colombo de la ciutat. Fill d’una família obrera procedent de Lucania, va abandonar els estudis de comptabilitat als 16 anys per dedicar-se a la musica. Va formar el grup Giacobbe & le Allucinazioni, tocant en locals de Ligúria. Va debutar el 1972 amb Scusa se ti amo, però el seu primer èxit va arribar el 1974 amb Signora mia, que va entrar al top 10 italià i en va vendre un milió de còpies.
Ci ha lasciato un altro pezzo di storia della musica italiana. Rip #SandroGiacobbe. Tra i suoi maggiori successi, Sarà la nostalgia, Signora mia, Gli occhi di tua madre.. pic.twitter.com/FU9xFbkgf1
Giacobbe es va distingir com a persona per la seva simpatia, la seva proximitat, i una autenticitat marcada pel seu caràcter humil malgrat la fama. Igual d'apassionat per la vida dins i fora dels escenaris, el genovès també era molt aficionat al futbol, tifoso del Genoa CFC, el club històric de la seva ciutat. La seva faceta solidària també era molt visible a Itàlia, i va participar activament en esdeveniments solidaris amb la Nazionale Cantanti Italiana, un equip de cantants italians que jugava partits benèfics, on actuava com a defensa i entrenador.
🙏 Il Genoa CFC si stringe con profondo dolore alla famiglia Giacobbe per la scomparsa di Sandro Giacobbe, pilastro della musica italiana e grande cuore rossoblù. Genovese, autore di brani indimenticabili che hanno segnato intere generazioni, ha sempre manifestato con orgoglio e… pic.twitter.com/0xQqzQNTIe
L'italià també va visibilitzar la seva lluita contra el càncer amb entrevistes i aparicions públiques en programes italians, on va detallar la seva malaltia, diagnosticada el 2015. El passat mes de març, al programa Domenica in, es va treure la perruca en directe per mostrar els efectes de la quimioteràpia, revelant la calvície i la seva cadira de rodes, batejada com a Ferrari, mentre explicava la metàstasi a la pelvis i al fèmur. A Verissimo (maig de 2025), amb la seva esposa Marina Peroni, va remarcar viure intensament el dia a dia malgrat la fragilitat òssia i les teràpies contínues, rebutjant fotos de paparazzi per evitar rumors.
"Ho un tumore e non cammino. Faccio la chemioterapia e porto 'la Teresa' in testa": Sandro Giacobbe commosso si toglie il parrucchino a "Domenica In" - Il Fatto Quotidiano https://t.co/HR9UQkQLx9pic.twitter.com/7H0DI190F5
El neerlandès va militar en el Barça entre 1974 i 1979 i va guanyar la històrica Recopa de Basilea
Barcelona. Dilluns, 7 d'octubre de 2024. 16:17 Actualitzat: Dilluns, 7 d'octubre de 2024. 17:04 Temps de lectura: 2 minuts
Johan Neeskens ha mort aquest dilluns als 73 anys d'edat, tal com ha avançat la KNVB,
la federació neerlandesa de futbol. "La KNVB comunica amb gran tristesa
la inesperada mort de Johan Neeskens. Johan va ser un dels nostres
millors representants. L'estranyarem enormement. Desitgem molta força a
la seva esposa Marlis, als seus fills Christian, Tamara, Bianca i
Armand, als seus nets Djoy i Lovée, als seus familiars i amics per
suportar aquesta gran pèrdua. Descansa en pau, Johan," ha anunciat la
federació.
Just conèixer-se la notícia, el FC Barcelona ha
expressat les seves condolences a través de les xarxes socials. "El FC
Barcelona lamenta profundament la mort de Johan Neeskens. Una llegenda
blaugrana que estarà sempre en el nostre record. Descansi en pau".
Neeskens jugó en el Barça desde 1974 hasta 1979 y fue segundo entrenador de Frank Rijkaard desde 2006 hasta 2008 https://t.co/j7mo234MqW
Johan Neeskens ha mort aquest dilluns als 73 anys d'edat, tal com ha avançat la KNVB,
la federació neerlandesa de futbol. "La KNVB comunica amb gran tristesa
la inesperada mort de Johan Neeskens. Johan va ser un dels nostres
millors representants. L'estranyarem enormement. Desitgem molta força a
la seva esposa Marlis, als seus fills Christian, Tamara, Bianca i
Armand, als seus nets Djoy i Lovée, als seus familiars i amics per
suportar aquesta gran pèrdua. Descansa en pau, Johan," ha anunciat la
federació.
Just conèixer-se la notícia, el FC Barcelona ha
expressat les seves condolences a través de les xarxes socials. "El FC
Barcelona lamenta profundament la mort de Johan Neeskens. Una llegenda
blaugrana que estarà sempre en el nostre record. Descansi en pau".
Llegenda del Barça, de l'Ajax i de la 'Taronja Mecànica'
Nascut el 15 de setembre de 1951 a Heemstede, Països Baixos, Johan Neeskens va iniciar la seva llegenda a les files de l'inoblidable Ajax de Rinus Michels i Johan Cruyff, el del futbol total que revolucionaria el futbol mundial. Vestit d'ajacied,
com a líder del centre del camp, gràcies al seu ímpetu, al seu poder
físic i tècnic i a les seves esplèndides rematades amb el cap, Neeskens
va guanyar tres Copes d'Europa consecutives, les de 1971, 1972 i 1973, abans de firmar pel Barça, el 1974, per petició expressa de Johan Cruyff. Aquell estiu, a més, engrandiria la seva llegenda en l'històric Mundial d'Alemanya 1974, en el qual la Taronja Mecànica
es va quedar a les portes del títol, el subcampió d'un torneig més
recordat de tots els temps. 4 anys després, sense Cruyff a l'equip,
Neeskens va liderar Holanda en el Mundial de l'Argentina 78 de nou al subcampionat.
Neeskens no va tardar a fer-se un lloc al cor dels aficionats del
Barça, en ser el gran líder d'un equip que, malgrat tenir estrelles a la
seva plantilla, no acabava d'enlairar-se. En 5 temporades, en les quals
va acumular 232 partits i va marcar 57 gols, Neeskens va guanyar la
Copa del Rei de 1978 i la històrica Recopa de Basilea, de 1979.
Johan Neeskens i Johan Cruyff, en la seva etapa en el Barça / Foto: FC Barcelona
Retorn al Barça el 2006, com a segon de Rikjaard
Paradoxalment, el Barça va decidir no renovar Neeskens després de la
Recopa, una decisió que va generar molta polèmica entre l'afició. El seu
substitut va ser Allan Simonsen, mentre que en neerlandès va abandonar el futbol europeu per fitxar pels New York Cosmos, dels Estats Units.
Una vegada retirat, Johan Neeskens va iniciar la seva carrera com a
entrenador, com a part del cos tècnic de la selecció dels Països Baixos,
per després ser el segon de Guus Hiddink en la selecció d'Austràlia. El
2006, Neeskens va tornar al Barça, per ser el segon entrenador de Frank Rijkaard, com a substitut de Henk té Cate.
Neeskens també va ser amb Rijkaard en el Galatasaray, fins que el 2011
va provar com a primer entrenador, del club sud-africà Mamelodi Sundowns
FC, en el qual va romandre una temporada.
Més enllà dels títols, el "Flaco" va ser una figura molt estimada per com defensava un futbol ofensiu i creatiu
César Luis Menotti, després de guanyar el Mundial del 1978 | Rosario Central
Joan Cebrián
06/05/2024 11:57
El futbol, tant l’argentí com l’internacional, ha començat maig amb notícies molt tristes. L’Associació de Futbol Argentí (AFA) ha anunciat aquest diumenge la mort de César Luis Menotti, exentrenador del Futbol Club Barcelona la temporada 1983/1984i
guanyador del Mundial de 1978 com a seleccionador argentí, als 85 anys.
Com a tècnic blaugrana va guanyar la Supercopa, la Copa de la Lliga i
la Copa. Va dirigir l’equip culer quan al planter hi havia figures de
renom com Diego Armando Maradona, Julio Alberto, Quini o Bernd Schuster. D’altra banda, internacionalment el Flaco va aconseguir la primera Copa del Món d’Argentina a l’edició que es va celebrar al seu propi país sota la dictadura de Jorge Rafael Videla, amb totes les implicacions que tenia per a ell.
Menotti i la defensa d’un futbol artístic
Menotti va ser una figura molt estimada al Barça per com defensava un futbol molt més creatiu i ofensiu, un fet que va arribar a influir a figures com l’entrenador del Manchester City, Pep Guardiola. “Per a mi era un geni per les seves idees. Va ser el seductor més gran del futbol argentí, escoltar-lo era càtedra“,
ha assegurat el tècnic a Olé. Com a jugador va guanyar la Lliga
argentina del 1965 amb Boca Juniors, però tot i no aconseguir gaires
trofeus, va destacar per ser a la dècada del 1960 un mig centre que
prioritzava la tècnica per davant del físic. Tal com assenyalen el
periodista Fermín Suárez i l’historiador Ángel Iturriaga a L’estil del Barça, “el simple fet d’atacar d’una manera més ordenada reportava molts beneficis“.
Al Barça, juntament amb Rinus Michels (1928-2005), va
ser un dels entrenadors que va desenvolupar un estil determinat al
voltant del joc i de la pilota com a factor més important abans de
l’arribada de Johan Cruyff com a tècnic. La seva sortida del club blaugrana, però, va estar marcada per motius aliens als esportius. “Me’n
vaig anar per raons personals: la meva mare va morir i no estava bé;
sentia una gran tristesa i confusió. Haver marxat del Barça és de l’únic
que em penedeixo al futbol. Vaig ser feliç al Barça“, va
escriure Menotti a una columna per a Sport. A més, la seva sortida va
provocar la marxa de Maradona al Nàpols, un fet que li va pesar al
tècnic.
Segons serveis penitenciaris, s'hauria "sentit malament després d'un passeig"
Anna Solé Sans Foto: Europa Press Barcelona. Divendres, 16 de febrer de 2024. 12:31 Actualitzat: Divendres, 16 de febrer de 2024. 12:38 Temps de lectura: 1 minut
Mor l'opositor rus Aleksei Navalni a la presó,
segons serveis penitenciaris. L'haurien trobat mort a la colònia on
estava empresonat, a Kharp, una població del districte autònom de
Iamalo-Nénets, situada als Urals i a 60 quilòmetres del Cercle Polar
Àrtic. Navalni complia condemna de 30 anys. Les autoritats
penitenciàries han informat de la seva mort sense donar més detalls.
Els col·laboradors de Navalni, de 47 anys, tenien l'avís que era molt
probable que les autoritats penitenciàries russes el traslladessin a
una colònia penal de "règim especial" (el més sever), ja que el passat
mes d'agost va rebre la seva última sentència condemnatòria per
extremisme, acompanyat d'una pena de 19 anys de presó. Sumat als 11,5
anys que ja complia per frau, l'únic polític rus, que en l'última dècada
ha fet perdre la son al president rus, Vladímir Putin.
Mor l'opositor rus Aleksei Navalni a la presó,
segons serveis penitenciaris. L'haurien trobat mort a la
L’arquitecte Ricardo Bofill s’ha mort avui a
vuitanta-dos anys, segons ha avançat la Vanguardia i TV3 i ha confirmat
VilaWeb. Nascut a Barcelona el 1939, és un dels màxims representants de
l’estil postmodern de l’arquitectura contemporània.
Entre els nombrosos premis i reconeixements rebuts destaca la Creu de Sant Jordi
concedida l’any 1993, així com ha estat guardat per l’Ordre des Arts et
des Lettres de París el 1988, l’Académie Internationale de Philosophie
de l’Art de Berna, Suïssa, l’American Society of Interior Designers de
Nova York.
Entre les obres trobem l’Hotel Vela de Barcelona, la seu de l’empresa