Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ECONOMIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ECONOMIA. Mostrar tots els missatges

divendres, 23 de febrer de 2018

L’independentisme aprofita el Mobile World Congress per denunciar la repressió



PAÍS - PRINCIPAT







Diverses accions aprofitaran la projecció internacional del congrés per visibilitzar les reivindicacions catalanes.








Una gran pancarta demana l'alliberament dels presos polítics a plaça de Catalunya








Per: Redacció 

22.02.2018  22:00






Entre el 26 de febrer i l’1 de març, Barcelona concentrarà les mirades de tot el món pel Mobile World Congress, un escenari propici per a internacionalitzar la denúncia pels presos polítics catalans i la voluntat democràtica d’esdevenir una república. I això és farà visible amb diverses accions. Una n’és l’enorme pancarta amb l’eslògan ‘Free political prisoners’ (‘Llibertat presos polítics’) que des de començament de setmana presideix la plaça de Catalunya, que rebrà els més de cent mil assistents previstos al congrés.



A partir de dilluns i fins dimecres voluntaris de l’Assemblea Nacional Catalana repartiran llaços grocs als assistents que hi vagin des de Barcelona. A partir de les 8 seran a plaça d’Espanya a la sortida del bus-llançadora i miraran de cridar l’atenció amb titulars de premsa internacional sobre el significat dels llaços grocs com ‘Per què Guardiola porta un llaç groc’ del diari Goal.















El Mobile World Congress 2018 s’inaugurarà diumenge amb un sopar de gala al Palau de la Música. L’acte el presidirà el rei espanyol Felipe IV, que serà a

dimarts, 20 de febrer de 2018

El Principat bat un rècord històric en exportacions per setè any consecutiu



PAÍS - ECONOMIA







Les Illes lideren l'augment de les exportacions del país amb un creixement del 59%.

















20.02.2018  10:39





El Principat va batre el 2017 un nou rècord històric en exportacions: 70.828,7 milions d’euros, un 8,7% més que l’any anterior. És el setè any consecutiu que es trenca el sostre de les vendes a l’exterior. Les importacions també van marcar un rècord històric, en aquest cas per quart any seguit, amb un volum de 84.321,6 milions d’euros, un 8,3% més que el 2016. Així doncs, es va comprar més del que es va vendre a l’exterior i el dèficit comercial català va ser de 13.492,9 milions d’euros, un 6,4% superior al del 2016.



Pel que fa a les exportacions, es tracta d’una taxa de creixement superior al de la mitjana de la Unió Europea (+7,4%) i la Zona Euro (+7,2%), així com a la de països com Itàlia (+7,4%), Alemanya (+6,3%) i França (+4,5%).



De fet, aquest 2017 també s’ha registrat amb 17.091 empreses el màxim històric d’empreses exportadores regulars, és a dir, que han venut a l’exterior els darrers quatre anys de manera consecutiva. Segons el conseller delegat d’ACCIÓ (Agència per la Competititivitat de l’Empresa), Joan Romero, ‘es demostra que

dimarts, 6 de febrer de 2018

Abad creu que la suspensió de la Cecot acordada per Foment del Treball vulnera els estatuts de la patronal



ECONOMIA







El president de Cecot, Antoni Abad, lamenta la decisió i diu que és un 'dia trist' per a Foment del Treball.
















Per: Redacció 

05.02.2018  20:13





El president de Cecot, Antoni Abad, ha  dit que avui era un ‘dia trist’ per a Foment del Treball. Ha lamentat la decisió que ha pres el president de Foment de sancionar Cecot amb la suspensió temporal fins a final d’any, durant el temps en què Joaquim Gay de Montellà restarà en el càrrec, segons que ha informat en un comunicat.



Abad creu que aquesta decisió vulnera els estatuts de la patronal. ‘És un carreró sense sortida, perquè els estatuts no ho preveuen’, ha dit. Ha explicat que

Dilluns negre a Wall Street



BORSA







José Manuel Garayoa
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 5 de febrer de 2018




















Al final, la correcció s'ha produït i el Dow Jones ha caigut un 4,6% després que el mercat de valors americà guanyés 8 bilions de dòlars l'últim any. Aquest dilluns, el Dow Jones ha retrocedit fins a 24.345 punts, després d'haver arribat als 26.000. La raó? La recent pujada de salaris el gener als EUA, que ha ascendit al 2,9%, per sobre de les previsions i per sobre també de l'objectiu d'inflació del 2% de la Reserva Federal.



L'evolució de la inflació és el mirall de l'evolució salarial, que en l'economia americana ha estat frenat en els últims anys. Els salaris han augmentat a causa que el primer mes de l'any l'ocupació va augmentar en 200.000 llocs de treball als EUA, la qual cosa ha acompanyat els anuncis d'increments salarials a Wall Mart i altres grans empreses.



Les remuneracions salarials més importants obligaran la Reserva Federal a pujar els tipus d'interès per frenar una inflació que ja treu el cap.



La Borsa del Japó ha obert la sessió amb un descens del 2,55% preveient el que

dijous, 1 de febrer de 2018

'The Economist': Espanya té risc d'esdevenir una democràcia "imperfecta"



MALES NOTES







Albert Acín
Foto: GTRES
Barcelona. Dimecres, 31 de gener de 2018



















Espanya es troba en risc de veure's degradada a democràcia "imperfecta" per la gestió del govern de Mariano Rajoy del cas català. En l'Índex de la Democràcia, que cada any elabora l’influent think tank britànic The Economist Intelligence Unit (EIU), la qualificació d’Espanya el 2017 s’ha rebaixat de 8,30 a 8,08 punts, al límit entre “democràcia plena” i “imperfecta”.



La rebaixa es deu a que el govern espanyol “va impedir per la força la consulta il·legal sobre la independència de Catalunya de l’1 d'octubre i al seu tractament repressiu dels polítics independentistes”, segons l'informe, on s'alerta que els moviments del govern espanyol —la repressió policial de l'1-O, l'aplicació del 155— han portat a Espanya a una situació de pèrdua de qualitat democràtica.



La posició d’Espanya en el rànquing EIU del 2016 va ser citada pel rei Felip VI al Fòrum de Davos per acreditar la solidesa de la democràcia espanyola.














EIU és una unitat independent dins del grup que encapçala la revista

divendres, 26 de gener de 2018

La indústria catalana bat rècords en la creació de llocs de feina desmuntant les teories conspiratòries antiprocés



ECONOMIA







Última actualització Divendres, 26 de gener de 2018 11:45 h







Catalunya va crear el 63% de l'ocupació en aquest sector de tot l'Estat.

Redacció | El procés independentista no ha afectat l'economia catalana. Així ho demostren les dades econòmiques recents que desmunten les previsions catastròfiques que certs organismes, tant públic com privats, feien després del referèndum de l'1-O. I no només no es debilita, sinó que hi ha sectors punters que remunten en l'últim trimestre de l'any, després de l'1-O i coincidint amb l'aplicació del 155. De fet, la indústria catalana creix a un ritme vertiginós i la creació de llocs de feina a Catalunya assoleix el pic més alt des del 2005. 




 
Interior de la fàbrica d'Indústries Ponsa
© ACN
 
 
 
 
 
 
El bon ritme del mercat laboral a Espanya es va frenar en l'últim trimestre de l'any, dada que es podria relacionar amb la incertesa política de Catalunya després del discurs alarmista de l'Estat. Però la realitat parla per si sola. I és que Catalunya ha viscut el seu millor quart trimestre de tota la crisi i el 2017 és el millor any pel que fa a la creació de llocs de treball des del 2005, segons informa El Confidencial.

 
 
 
El motiu del creixement recau en el repunt del sector de la indústrica. Tal com recull el digital citat, Catalunya va crear el 63% de l'ocupació en la indústria de tot l'Estat en el quart trimestre de 2017.
 
 
 
 
De fet, l'últim trimestre de l'any es van incorporar 25.600 persones a treballar a la indústria catalana, el creixement més gran de la sèrie històrica. En l'últim any, les fàbriques van augmentar la seva plantilla en 41.700 persones.
 
 
 
 
Alarmes falses

dimarts, 16 de gener de 2018

Millet, Aznar i la FAES: El que el cas Palau no ha investigat (És un article del 2017)



El saquejador confés va aconseguir 10 milions d’euros extres per ampliar el Palau que no se sap on són.








MONTSE RIART Barcelona










Fèlix Millet ensenyant-li l’ampliació del Palau a José María Aznar l’any 2000 / ALBERT OLIVÉ / EFEFERRAN FORNÉ






La investigació del cas Palau ha evidenciat que Fèlix Millet va fer servir l’entitat cultural com un pont per fer contactes amb institucions socials i polítiques que li atorguessin ascendència, sense importar el color polític. 



Els vincles més coneguts de l’expresident del Palau de la Música -i dels quals els investigadors han trobat més evidències- són amb excàrrecs de Convergència: l’extresorer Carles Torrent, els convenis amb la fundació Trias Fargas o les múltiples reunions amb l’exdiputat Jaume Camps -aquestes últimes arxivades per prescripció-. En el que no va aprofundir la investigació, tot i els intents de l’acusació popular, és en els vincles de Millet amb José María Aznar durant l’època que la institució va rebre una injecció de 14,4 milions d’euros per les obres d’ampliació del Palau i que coincideix amb els anys de Millet com a patró de la fundació FAES, afí al PP llavors. 



Les obres van pujar a 16,3 milions d’euros però, en total, el Palau va acabar recaptant subvencions per valor de 26,7 milions d’euros, tenint en compte l’aportació del ministeri de Cultura, la de la Generalitat i la Diputació, els diners dels patrocinadors i un préstec bancari obtingut per l’entitat. El destí d’aquesta diferència de més de 10 milions d’euros continua sent un

Reportatge Especial : El Ministeri d’Hisenda espanyol vol enfonsar la cultura a Catalunya



CULTURA







Reportatge sobre l'assetjament del govern espanyol contra els equipaments culturals, als quals reclama l'IVA d'uns ajuts que no s'havien pagat mai.

















15.01.2018  22:00





Des de final d’any, el Ministeri d’Hisenda espanyol ha emprès un seguit d’accions per a reclamar l’IVA dels ajuts que atorga el govern espanyol en diversos àmbits de la societat. En el terreny de la cultura la mesura és tan agressiva i aclaparadora, i afecta institucions i entitats tan determinants, que es pot considerar un atac letal. Si els recursos interposats contra la mesura no aturen la demanda i els diners reclamats s’han de fer efectius, trontollaran i fins i tot es perdran actius culturals de qualitat. En aquest cas, podria costar dècades de recuperar la vitalitat cultural i artística del país (en un sector que ja fa anys que travessa grans dificultats). Ho expliquem.



El Ministeri d’Hisenda espanyol ha reclamat l’IVA corresponent als ajuts atorgats entre el 2012 i el 2016 a algunes institucions, entitats i fundacions de Catalunya, sobretot vinculades al teatre i als museus. Mai no s’havia reclamat l’IVA dels ajuts, segurament perquè és un contrasentit. Alhora, l’acció del ministeri és completament arbitrària, perquè l’IVA no es reclama a tots els equipaments ni entitats culturals, sinó només a aquells que hagin tingut una inspecció durant el 2017. Tampoc no es reclama als que són de titularitat cent per cent estatal, que en resten exempts. A més, no hi ha constància que cap equipament cultural de fora del Principat de Catalunya hagi rebut el requeriment tributari, tot i que en principi la mesura té abast estatal.



A l’arbitrarietat de tot plegat, s’hi afegeix que aquesta reclamació arriba durant l’aplicació del 155, amb la Generalitat intervinguda, cosa que vol dir que els equipaments, empreses i fundacions culturals afectats no poden comptar amb la Generalitat perquè les defensi. Això implica una desprotecció absoluta contra una acció abusiva i desproporcionada del govern espanyol.





Fotografia: Albert Salamé







No hi ha cap llista completa dels equipaments, empreses i fundacions culturals afectades. Sabem que, fins ara, han rebut el requeriment una desena. En l’àmbit teatral, se sap el cas del Mercat de les Flors (un milió d’euros i ja n’ha pagats 400.000), el Teatre Lliure (1,3 milions d’euros) i el Festival Temporada Alta (un milió d’euros). Pel que fa als museus, el requeriment ha arribat al MNAC (un milió d’euros), al Macba (1,1 milions d’euros), al CCCB (1,25 milions d’euros i ja n’ha pagats 300.000) i la Fundació Palau. I en el cinema, a la productora Proa (ha pagat 60.000 euros).



L’advocat Durán-Sindreu i la retroactivitat de la modificació de la llei de l’IVA


La major part dels equipaments afectats s’han posat en mans de l’advocat especialitzat en temes tributaris Antonio Durán-Sindreu. Ell ha explicat a VilaWeb que aquest problema de l’IVA de les subvencions ve de lluny, d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 2014. Aquesta sentència afectava la llei de contractes del sector públic i incloïa una modificació de la llei de l’impost sobre el valor afegit. La modificació d’aquesta llei, arran d’una esmena d’ERC (a la qual tots els grups del congrés espanyol van donar suport), aclaria que els ajuts culturals restaven exempts d’IVA, com també els d’uns altres àmbits de la societat (les televisions, la recerca científica i el transport públic). Aquesta modificació va entrar en vigor el 10 de novembre de 2017. En aquest punt, semblava que es resolia el problema de l’IVA dels ajuts culturals. Tanmateix, passat el 10 de novembre alguns equipaments van rebre una notificació del Ministeri d’Hisenda espanyol dient que havien de pagar l’IVA dels ajuts dels anys anteriors, entre el 2012 i el 2016.



Durán-Sindreu explica: ‘El cas que ara ens ocupa és un cas d’interpretació de la llei. La interpretació del Ministeri d’Hisenda és que la modificació de la llei de l’IVA no afecta les subvencions que s’hagin rebut abans del 10 de novembre del

Joan Llinares: ‘De les condemnes del cas Palau, se n’han deslliurat els qui sempre se’n deslliuren’



SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA







L'ex-director del Palau de la Música valora la sentència del cas Palau, que es va saber ahir.








L'ex-director del Palau de la Música, actual director de l'Agència Valenciana de Prevenció i Lluita contra la Corrupció, Joan Llinares.








15.01.2018  22:00





Joan Llinares (Alzira, 1953) va ser el responsable de prendre el timó del Palau de la Música en el moment més convuls, el 2009, després de destapar-se l’espoliació de Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull. Llinares va ser l’encarregat de fer una auditoria per a calcular el forat milionari de l’entitat. Aquestes dades han estat indispensables en la fase d’instrucció i, després, en el judici oral, del qual ahir es va saber la sentència. Hem parlat telefònicament amb Llinares perquè ens expliqués quin balanç en fa, de la sentència. Es mostra satisfet, però ‘moderadament’. No pot evitar de recordar que en la fase d’instrucció es van aparcar massa coses. La responsabilitat de Mas i Pujol en el finançament il·legal de CDC, els nou milions que encara no se sap on són o sapiguer l’autoria del pagament de comissions per part de Ferrovial, són algunes d’elles.



N’esteu satisfet, de la sentència?

—Les condemnes reflecteixen allò que el tribunal ha vist i hi ha donat la consideració de fets provats, en bona part pel treball que vàrem fer al Palau de la Música amb les auditories. Això no significa que tinga una satisfacció completa. Sent una satisfacció moderada, perquè s’han reconegut els fets principals. Hi ha una condemna a Fèlix Millet, una altra a Jordi Montull, una altra a la Gemma Montull –que semblava que se n’havia d’escapar– i també una sobre el finançament il·legal de CDC, que ha estat acreditat. Que la sentència no arriba tan enllà com m’hauria agradat? També és cert. Però això ja no és una qüestió del tribunal. Amb el material que li arriba de la instrucció, la sentència és impecable.



Què no es va tractar en la fase d’instrucció que no ha arribat a judici final?

—Per exemple, els nou milions d’euros que no se sap on són. Si Millet no ho explica algun dia, no ho sabrem. I nou milions d’euros és una quantitat molt gran. Pràcticament una tercera part del total del frau.



I per què no es va tractar?

La justícia no toca Ferrovial



OPINIÓ - MAIL OBERT







Els corruptes reben condemnes, però els corruptors, no.

















15.01.2018  22:00





Ahir es va fer pública la sentència del cas Palau, que es podria resumir així: els polítics corruptes, sentenciats, però els empresaris corruptors, no. Fèlix Millet, Jordi Montull i Daniel Osàcar són condemnats a penes de presó, però els dos executius de la multinacional Ferrovial, no. Parlem de Pedro Buenaventura Cebrián i Juan Elízaga Corrales. Tots dos s’estalviaran la presó perquè els delictes que van cometre han prescrit. És a dir, pagar suborns prescriu, però cobrar-ne, no. Torna a quedar clar que a l’estat espanyol només es persegueix la corrupció per una banda, la dels polítics corruptes. I encara. En canvi, no es castiga l’altra banda, la dels empresaris corruptors.



Recordem les xifres un moment. Segons que considera provat la justícia, la multinacional Ferrovial va pagar diners a CDC des de l’any 1999 fins al 2009.



En canvi de pagar diners, la constructora rebia obra pública. És a dir, l’empresa aconseguia fer obra pública gràcies a suborns. Ferrovial pagava un 4% de

dimecres, 8 de novembre de 2017

La prima de risc espanyola s'encareix un 7% en un sol dia i l'Ibex-35 encadena sis jornades en vermell



ECONOMIA - POLÍTICA







La incertesa sobre Catalunya desestabilitza els mercats espanyols i la percepció de solvència de l'Estat, encarint el deute.





 



per S.C. 08/11/2017 



La borsa de Madrid viu una altra jornada de pèrdues i desestabilització   | wikipedia
 




La jornada de vaga de país ha impactat directament en la percepció de la solvència econòmica de l'Estat espanyol. Aquest dimecres, la prima de risc s'ha incrementat fins els 114'4 punts, un encariment d'un 7% en una sola jornada.





De la seva banda, l'Ibex-35 ha encadenat la sisena sessió consecutiva apuntant unes pèrdues superiors al 3%, tot plegat en un escenari d'incertesa derivat de les mobilitzacions a Catalunya i, en especial, de l'efecte

dilluns, 6 de novembre de 2017

Foment vol «castigar» la Cecot pel seu posicionament en favor del procés



PROCÉS CATALÀ







Aquesta tarda la junta que presideix Gay de Montellà es tractarà la possible expulsió de la patronal terrassenca

L'1-O desenterra el conflicte entre les dues organitzacions empresarials 








| 06/11/2017 a les 15:44h







El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà | ACN








La "pax empresarial" només ha durat mesos. Fa menys d'un any, Foment del Treball i una de les seves entitats adherides, la terrassenca Cecot, havien tancat una de les seves enèsimes crisis després de mesos de tensions contínues. La cúpula de Foment, amb Joaquim Gay de Montellà al davant, veia amb irritació els desmarcaments de la Cecot sobre la situació política a Catalunya. A més, des de Foment es critica que els empresaris terrassencs ja fa temps que han sortit del seu àmbit geogràfic i actuen com un Foment paral·lel. La situació semblava resolta però els esdeveniments polítics des de l'1-O han acabat per desenterrar el conflicte. Aquesta tarda la junta de Foment debatrà la possible expulsió de la Cecot, que presideix Antoni Abad.


 

El procés ha dividit el món empresarial català des de l'inici. La Cecot ha fet les darreres setmanes diversos pronunciaments que han encrespat encara més el clima entre els dos empresariats. L'entitat que lidera Abad s'ha mostrat molt crítica amb l'actitud del govern espanyol i ha condemnat l'empresonament del vicepresident Oriol Junqueras i més de mig govern. La recent edició de la Nit de l'Empresari, el 23 d'octubre, va ser una mostra de suport al president Carles Puigdemont. Abad va dir en aquella ocasió que "ens situem al costat de les institucions catalanes".   




Contra el decret de De Guindos 

divendres, 20 d’octubre de 2017

PP i PSOE pretenen la intervenció dels Mossos i TV3 i la convocatòria d’eleccions el gener



PAÍS - PRINCIPAT







'La Generalitat, la policia i els mitjans públics han de ser neutrals', han dit Carme Calvo, negociadora del PSOE.
















Per: Redacció 

20.10.2017  10:31





El PP i PSOE estan negociant l’aplicació de l’article 155 contra la Generalitat de Catalunya. Segons que ha explicat la negociadora socialista, Carmen Calvo (ex-ministre de Cultura), ambdós partits han arribat a un acord perquè el gener es facin eleccions al parlament de Catalunya. ‘Si Puigdemont les convoca de manera ordinària, seria fantàstic’, ha dit a ‘Els Desayunos de TVE’.


Mango abandona la Cambra de Comerç espanyola



ECONOMIA






L'empresa assegura que els seus directius no podien assistir a les reunions perquè estaven centrats en el dia a dia de la companyia.















Per: ACN 

20.10.2017  12:36





Mango va deixar de formar part de la Cambra de Comerç espanyola a finals del 2017 per la ‘impossibilitat dels seus directius d’atendre diferents reunions i compromisos’ de l’ens, atès que ‘estaven centrats prioritàriament en les obligacions i els reptes del dia a dia de l’empresa’.




Així ho ha informat la companyia a través d’un comunicat, després que el diari Ara avancés la notícia.





La tèxtil presidida per Isak Andic desvincula aquesta decisió de ‘qüestions polítiques’. Presidida pel també president de

L’ANC i Òmium afirmen que l’acció contra els bancs ha servit per empoderar la ciutadania



PAÍS - PRINCIPAT







La Crida per la Democràcia vol 'explorar com continuar a partir d'ara' amb aquestes accions de caire simbòlic.

 













En directe: Cues als caixers per retirar efectiu dels bancs



PAÍS - PRINCIPAT







És la primera acció directa per a exigir l'alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

















Per: Redacció

20.10.2017  08:13






La Crida per la Democràcia ha demanat als ciutadans de retirar diners dels cinc bancs principals entre les vuit i les nou del matí. A més, ha encoratjat els clients de CaixaBank i de Banc Sabadell a expressar la disconformitat amb el trasllat de la seu social.  La Crida ha assegurat que vol una economia catalana dinàmica i ha recomanat a la gent que es gasti els diners. Amb aquesta acció, la plataforma vol fer pressió per l’alliberament dels presidents d’Òmnium Cultural i de l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, empresonats des de dilluns per ordre de l’Audiència espanyola per un presumpte delicte de sedició.



10.53 – Jose Téllez, tinent d’alcalde de Badalona: ‘Ja està. Tota la compra del que queda de mes serà en metàl·lic.’



















10.25 – Colau creu que la retirada massiva de diners dels caixers ‘no és la millor idea’ i crida a la ‘reflexió’.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha opinat aquest divendres a la Cadena Ser que la retirada massiva de diners dels caixers que planteja la Crida per la

dijous, 19 d’octubre de 2017

L'euro baixa, l'Ibex cau i la prima de risc puja després de l'anunci de Rajoy del 155



INDEPENDÈNCIA 



 



Marta Escobar Martí
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 19 d'octubre de 2017




















L'anunci del govern de Mariano Rajoy que tira endavant amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució comença a sorgir els seus efectes a nivell (també) econòmic i a nivell estatal: l'euro ha baixat, l'Ibex ha caigut i la prima de risc ha pujat fins a arribar als 127 punts a les 10.40 hores d'aquest dijous al matí, només 50 minuts més tard que el president, Carles Puigdemont, respongués la petició del cap de l'executiu espanyol advertint-lo que si aplica la norma suprema per suspendre l'autonomia de Catalunya, el Parlament votarà la independència que no va votar el 10-O; i només mitja hora més tard que Rajoy respongués amb l'amenaça d'iniciar els tràmits dissabte per activar el 155.




La prima de risc obria aquest matí a les 8.20 hores a 124 punts —després que ahir tanqués als 123— i s'ha enfilat fins els 127 després de l'intercanvi de cartes entre presidents (passades les 10.30 hores), mentre que, just una hora més tard, ja es tornava a situar en els 124 punts sumant-ne un més que els que tenia a les 11.30 hores. A les 13.10 hores ha pujat encara un punt més.













dijous, 5 d’octubre de 2017

El Banc Sabadell trasllada la seu social a Alacant



ECONOMIA







El consell d'administració de l'entitat ho ha decidit, fruit de la pressió pel procés d'independència.









per Gemma Aguilera 05/10/2017 
 
 
 
 
 
 
 
 
El president del Banc Sabadell, Josep Oliu | Banc Sabadell
 
 
 
 
 




El Banc Sabadell fa les maletes. Trasllada la seva seu social a Alacant, tal i com s'havia especulat des de primera hora del matí, després de diversos dies de caiguda del valor de les accions del banc català a la borsa. Així ho ha decidit el seu consell d'administració, que ha pres la decisió sense haver de passar per la Junta d'Accionistes perquè els seus estatuts li ho permeten.




La raó per la qual es trasllada la seu social a Alacant -l'operativa seguirà a Catalunya i els treballadors no se'n veuran afectats- és perquè el Banc Sabadell és propietari de l'antiga Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) amb una fortíssima implantació al País Valencià. En una reunió aquest matí amb els treballadors de l'entitat, la direcció els ha comunicat que el moviment que es produïria a la tarda no afectarà en res la seva situació laboral ni tampoc l'operativa habitual del banc, segons han explicat a El Món empleats del Sabadell.



Les accions del Sabadell s'havien desplomat en els darrers dies a causa de la situació política a Catalunya, i l'entitat ha decidit fer aquest moviment, clarament polític, per tal de protegir els seus accionistes i llançar un missatge de

Madrid estudia aprovar un decret per a una sortida ràpida d'empreses de Catalunya



ECONOMIA







El que s'intentaria seria evitar que la decisió hagués de passar per una junta d'accionistes.








per Redacció 05/10/2017 
 
 
 
 
 
 
 
 
El Ple del Congrés dels Diputats | Congreso
 
 
 
 
 



El govern espanyol estudia aprovar un decret llei per facilitat que les empreses que tenen seu a Catalunya puguin fer una sortida ràpida per traslladar-se a l'Estat, segons apunten diversos mitjans de Madrid.



El que s'intentaria seria evitar que la decisió hagués de passar per una junta d'accionistes.




La notícia arriba després que Banc Sabadell hagi traslladat la seva seu a Alacant i que Caixabank estudii sortir de Catalunya.









Enllaç notícia :

http://elmon.cat/politica/madrid-estudia-aprovar-decret-sortida-rapida-dempreses-catalunya 


El desafiament sobiranista encareix el deute espanyol a llarg termini



BORSA







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 5 d'octubre de 2017


















El Tresor Públic espanyol ha col·locat avui gairebé 4.600 milions d'euros en diverses emissions de deute a llarg termini a uns preus lleugerament més elevats, en reflex de la tensió pel desafiament sobiranista de Catalunya.




 


El gruix de l'emissió ha sortit en bons a cinc anys, 3.208,46 milions d'euros, amb un interès marginal del 0,552%, el més alt des del març, davant del 0,223% de la licitació anterior del mateix termini.

 



També s'han col·locat 1.086,07 milions d'euros en obligacions amb venciment el 2029, en la reobertura d'una vella referència a la qual encara li queda una vida residual d'una mica més d'onze anys, amb un rendiment de l'1,878% que també