ECONOMIA INTERNACIONAL
 |
| El president dels EUA, Donald Trump, en un acte a la Casa Blanca. Data de publicació: dimecres 09 d’abril del 2025, 10:18 Localització: Barcelona Autor: Redacció ACN |
MÓN - THE WASHINGTON POST
 |
| Una persona fotografia la caiguda a la borsa de Jakarta. (Fotografia de Mast Irham) |
The Washington Post · Lily Kuo
09.04.2025 - 08:40
Actualització: 09.04.2025 - 11:00
Pequín. Els mercats asiàtics han obert avui amb caigudes, després d’una nova jornada d’extrema volatilitat als Estats Units, on l’índex S&P 500 ha tancat amb una davallada de l’1,5%. Amb aquesta nova caiguda, el descens acumulat des de mitjan febrer ja voreja el 20%, límit que marca l’entrada en un mercat baixista.
La caiguda als Estats Units ha coincidit amb l’entrada en vigor d’un nou paquet d’aranzels impulsat pel president Donald Trump, que imposa un gravamen a productes procedents de 86 països. En el cas de la Xina, l’aranzel és del 104% per a totes les importacions. Tot i l’escalada, Trump ha deixat la porta oberta a arribar a acords comercials.
A Hong Kong, l’índex Hang Seng, on cotitzen molts exportadors xinesos, ha obert amb una caiguda de gairebé el 4%, tot i que més tard
COMERÇ INTERNACIONAL
La Unió Europea contraataca. Els Vint-i-set han aprovat aquest dimecres les primeres mesures en resposta a les taxes del president dels Estats Units, Donald Trump: aranzels del 25% contra els productes nord-americans per valor de 21.000 milions d'euros.
La redacció d'ON ECONOMIA està treballant per ampliar aquesta informació. Per llegir l'última hora de la notícia, actualitza la pàgina.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
MON
Redacció
7-04-2025 - Actualització: 07.04.2025 - 11:04
Les borses europees continuen en l’espiral de pèrdues d’ençà de l’esclat de la guerra comercial instigada pel president nord-americà, Donald Trump, que imposat aranzel arreu. A primera hora, la borsa de Frankfurt queia un 7,86% després d’haver arribat a retrocedir més d’un 10%. La de Londres un 6%, Milà un 2,32% i la borsa suïssa un 6,82%.
A Frankfurt, l’índex DAX —que agrupa les quaranta empreses més grans d’Alemanya— s’ha enfonsat un 10% a l’obertura i ha caigut fins als 18.489,91 punts. A París, l’índex CAC 40 també ha obert a la baixa, amb una caiguda del 2,08%, mentre que l’IBEX-35 ha obert amb una caiguda del 6,4%.
ECONOMIA
 |
| Les comprovacions en la part final del muntatge de vehicles a la fàbrica Seat | Àlex Recolons (ACN) |
Les primeres reaccions de les empreses locals donen compte dels avisos llançats des del Principat i el conjunt de la UE. Des que es va fer pública la mesura, General Motors ha perdut més de tres punts a la borsa, uns quatre euros per acció -de 52 ha passat a 47 i escaig-. Ford, per la seva banda, s’ha mantingut estable després d’una muntanya russa borsària en només unes hores, i va arribar a perdre prop d’un 10% de la cotització en els minuts posteriors al comunicat de l’administració. Només la Tesla del seu aliat Elon Musk ha reaccionat positivament al canvi. Els retrocessos fora dels EUA han concentrat el seu mercat dins el país i, per tant, la seva cadena de valor no es veurà tan afectada per les noves fronteres comercials.
El cop ve esmorteït, com ha passat recentment a l’economia estatunidenca, per la desconfiança del gran capital en les intencions de Trump. En una enquesta realitzada per la cadena CNBC, el consens dels analistes és que “els aranzels no poden durar”; en tant que podrien foradar la ja malmesa indústria automobilística de la federació. Les declaracions del mandatari, però, subratllen la voluntat de permanència de l’impost a les importacions: “els aranzels han arribat per quedar-se indefinidament”, ha etzibat.
Josep Nadal, director general del Clúster de l’Automoció de Catalunya (CIAC), sosté una posició similar a la de gran capital nord-americà. A parer de Nadal, el creixement sostingut que cerca Trump no es pot assolir amb la reclusió comercial. “Els aranzels no poden substituir la política industrial del país“, sentencia el directiu, que observa efectes perniciosos més enllà del món de les quatre rodes. “Això acaba amb una recessió“, alerta. A més, els primers consumidors a patir aquest nou perill, com en el cas borsari, seran els nord-americans. Segons detalla el portaveu de la patronal espanyola del sector de l’automòbil Anfac, Félix Garcia, “un 60% de les peces dels cotxes dels EUA venen de fora”. És a dir, malgrat que la indústria nord-americana té un important contingent de fabricants finals, la seva cadena de valor és majoritàriament internacional. A l’espera que la Casa Blanca detalli els codis aranzelaris dels components que patiran els impostos, doncs, tot fa pensar que els compradors dels EUA hauran de dedicar més diners a comprar-se un cotxe, fins i tot si en compren un de local. “Si graves les peces amb un 25%, encara que la companyia sigui local, el resultat és que el cotxe s’encarirà. Som empreses globals”, argumenta Garcia.
 |
| El president dels Estats Units, Donald Trump / EP |
EDITORIAL
18-03-2025
La Comissió Europea i el Banc Central Europeu, en la seva infinita clarividència i sempre tan atents a les necessitats reals de la gent, han decidit que ara és el moment oportú per a accelerar la implantació de l’euro digital. Perquè, és clar, enmig d’una crisi d’inflació galopant, amb la població cada cop més ofegada pel cost de la vida, l’habitatge convertit en un luxe i una inseguretat ciutadana creixent, el que ens amoïnava de debò era tenir una moneda digital controlada per l’Estat.
No ens hem de preocupar, ens diuen. Ens prometen que això no comportarà la fi de l’efectiu. Ens ho asseguren amb la mateixa vehemència amb què al seu dia van jurar i perjurar que el rescat bancari no el pagarien els ciutadans, que la inflació era transitòria o que els confinaments durarien només quinze dies.
Proven de tranquil·litzar-nos dient que l’euro digital coexistirà amb l’efectiu i que ningú no ens obligarà a utilitzar-lo. Però, curiosament,
ECONOMIA - CATALUNYA
Catalunya ha superat aquest 2024 per primer cop els 1.000 milions d'euros d'inversió estrangera atreta pel Govern fins a arribar als 1.051, rècord absolut des que es tenen registre i un 19% més que el 2023. Ho ha fet gràcies a 106 projectes de diferents països, amb Europa com a origen preferit però creixent interès asiàtic, que han suposat la creació de 3.245 llocs de treball i el manteniment de 5.000 més, segons les dades aportades aquest dilluns pel conseller d'Empresa, Miquel Sàmper, i el Secretari d'Empresa i Competitivitat, Jaume Baró. Aquests més de 8.000 llocs de treball signifiquen un 44% més dels que hi havia a la fi del 2023.
Les xifres d'inversió estrangera no compten amb les inversions financeres, però sí amb la major part de les inversions en teixit productiu que ja estan en marxa, tot i que una petita part queda fora del control d'Acció i, per tant, les xifres finals que aportarà el govern espanyol seran diferents. Per tenir una noció de la dimensió, el 2023 es va tancar amb una inversió estrangera total a Catalunya de
ECONOMIA
 |
| Dos obrers treballant a Barcelona |
Redacció
29 de gener de 2025, 15:32
Actualitzat: 15:46h
El govern espanyol ha pactat amb els sindicats apujar el salari mínim interprofessional (SMI) 50 euros al mes fins als 1.184 euros, un 4,4%. Es tracta d’un increment de 700 euros anuals, la forquilla més alta plantejada pel grup d’experts convocats pel Ministeri de Treball.
Així ho ha anunciat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, després de reunir-se amb els agents socials i econòmics aquest dimecres. La patronal no s’ha sumat a l’acord, ja que s’allunya del topall del 3% d’increment plantejat pels empresaris. “El diàleg social funciona, és l’eina per donar bones notícies i avui fem un pas endavant amb una bona notícia”, ha celebrat Díaz.
Díaz ha agraït a la patronal que en aquest cas
 |
| L'expresident i candidat republicà a les eleccions dels Estats Units, Donald Trump / EP |
 |
| El president electe dels EUA, Donald Trump, en un acte a Washington / Europa Press/Contacto/Allison Robbert |
En un comunicat, el govern estatunidenc ha anunciat que Colòmbia “ha acceptat totes les condicions” del president Trump, “inclosa l’acceptació sense restriccions de tots els immigrants il·legals de Colòmbia” i “sense limitacions ni dilacions”. La resposta de Colòmbia ha estat força menys taxativa. El canceller Luis Gilberto Murillo ha explicat que s’ha superat “l’impàs” de tensió amb els EUA i que rebran els “colombians que retornin en condició de deportats, garantint-los condicions dignes, com a ciutadans amb drets”. Murillo ha assegurat que els canals diplomàtics amb Washington continuen oberts i que en els “pròxims dies” viatjarà als Estats Units per mantenir “reunions d’alt nivell” amb l’administració Trump per fer seguiment dels acords.
NACIONAL
22/01/2025
La concessió de subvencions a “projectes de desenvolupament i d’educació global” per als anys 2024 i 2025 per part de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) ha generat una onada d’estupefacció i enuig.
D’acord amb una resolució dictada el passat mes de desembre per aquest organisme de la Generalitat, una setantena d’iniciatives es repartiran una dotació pressupostària que supera els vint-i-quatre milions d’euros.
Nombrosos usuaris de xarxes socials, principalment d’X, han manifestat indignació pel caràcter excèntric de diversos dels projectes beneficiats per les ajudes públiques aprovades per l’ACCD.
És el cas del programa anomenat
ECONOMIA
 |
| Habitatges de Barcelona / EP |
Alberto Prieto
29-11-2024-11:14h
La tensió al mercat hipotecari és a prop de dissipar-se del tot. Després de dos anys d’un complicat accés als préstecs per comprar un habitatge a causa de la dura política monetària imposada pel Banc Central Europeu, l’Euríbor recupera una clara tendència descendent. Aquest mes de novembre, la ràtio de préstecs interbancaris cau fins al 2,5%, un mínim que no s’assolia des de la tardor del 2022, coincidint amb les primeres alces de tipus d’interès. Aquesta rebaixa pot arribar a garantir una retallada de la quota hipotecària mensual de fins a 135 euros per als usuaris que hagin de revisar el seu préstec. Així, les noves condicions poden arribar a restar fins a 1.600 euros anuals a la despesa de les persones hipotecades.
Així, el mercat hipotecari europeu constata el seu retorn a la normalitat després de dos anys en nivells del cost del crèdit elevadíssims. Cal recordar que en els pitjors moments de la crisi inflacionista, quan el BCE va culminar el cicle d’enduriment monetari, l’Euríbor va arribar a fregar el 4,2%, fent esclatar les butxaques dels endeutats. La flexibilització es va començar a notar amb els lleugers retrocessos de finals de l’any passat, però la taxa de préstecs s’ha mantingut estancada durant tot el present curs als volts del 3,5%. Des del passat mes de juliol, però, les decisions de l’institut emissor han provocat un marcat canvi de tendència, i la caiguda, ara per ara, no té aturador. Els analistes hipotecaris, de fet, apunten a descensos encara més pronunciats per finalitzar el curs. A parer de Simone Colombelli, director d’hipoteques del comparador hipotecari iAhorro, “es preveu que pugui tancar l’any al voltant del 2,3 o 2,35%”.
 |
| La presidenta del BCE a la reunió informal de ministres d’Economia celebrada a Santiago de Compostela / EP |
Redacció
Dimecres, 20 de novembre de 2024
La sentència resol que la iniciativa atemptava “frontalment” contra el principi d’unitat recollit a la Constitució
El Tribunal Constitucional (TC) ha donat la raó al govern espanyol i ha tombat l’acord de la Mesa del Parlament del 20 de febrer d’aquest any que admetia a tràmit una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per declarar la independència de Catalunya. L’acord estava suspès des del 9 d’abril, quan el TC va admetre a tràmit per unanimitat la impugnació de l’executiu estatal. Ara l’àrbitre de la Carta Magna ha resolt estimar el recurs del govern espanyol i considerar nul i inconstitucional l’acord de la Mesa de la cambra catalana. El ponent de la sentència ha estat el magistrat Enrique Arnaldo Alcubilla.
Espanya mai negociarà la llibertat de Catalunya, només la unilateralitat ens farà lliures
Gairebé 500 accidents amb ferits a l’AP-7 fins a l’agost, un 28% més que abans de la fi dels peatges
L’AP-7 va registrar 462 accidents amb ferits entre el gener i l’agost
aquest any, segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT) obtingudes
per l’ACN via transparència. La sinistralitat a l’autopista va a l’alça,
ja que la xifra és un 3% més alta que en el mateix període del 2023, i
d’un 28% més que en els primers vuit mesos del 2019, l’últim any no
pandèmic abans de la fi dels peatges. Amb tot, els accidents amb morts
han caigut de nou a quatre en l’últim lustre. Les hores de retencions a
la via ja sumen més de 5.000 enguany, superant així en un 50% les de tot
el 2019. El SCT atribueix les xifres a l’augment del trànsit derivat de
la gratuïtat de les autopistes, però afegeix que alhora la
sinistralitat encara ha baixat més a altres vies.
Les retencions sumen més de 5.000 hores quan en tot el 2019 no van arribar a les 4.000.
 |
NACIONAL
17/09/2024
 |
Enmig d’informacions que apunten a la possibilitat d’una moció de censura a l’Ajuntament de Ripoll, la batllessa Sílvia Orriols ha defensat aquest dijous la conveniència d’eliminar a les aportacions econòmiques municipals als grups polítics locals.
En un missatge publicat a última hora de la jornada d’ahir al seu compte de la xarxa social X (anteriorment Twitter), la líder d’Aliança Catalana (AC) anunciava desafiant la intenció de proposar al pròxim Ple la retirada de la dotació econòmica als grups del consistori: “Que cadascú es pagui la festa…”.
L’acord adoptat -per unanimitat- el juliol de 2023 en relació amb aquesta qüestió establia una assignació de
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dimecres, 4 de setembre de 2024. 21:31
Temps de lectura: 2 minuts
No sé les persones que hauran seguit l'acte d'inauguració del curs polític a la seu de l'Institut Cervantes, a Madrid, amb el qual el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, li ha donat el tret de sortida i ha intentat de sortir del mig del foc català pel finançament. Dono per descomptat que cap dels assistents era de Esquerra Republicana i menys dels que van haver de validar l'anomenat finançament singular, ja que d'haver estat presents, haurien hagut de treure precipitadament el seu iPad, el seu ordinador o el telèfon mòbil per veure que el discurs de Sánchez poc o gens té a veure amb el que ells han anat venent. Catalunya tindrà més diners, per descomptat. Però hi ha quatre coses que ni tindrà, ni passaran: no tindrà un concert econòmic, ni sobirania fiscal, ni la clau de la caixa, ni la possibilitat d'acabar amb el dèficit fiscal; tampoc no passarà que surti del règim comú en el qual hi ha totes les autonomies, excepte el País Basc i Navarra.
El govern espanyol ja ha començat a recollir rodet i ho ha fet intentant dues coses: aparèixer com el benefactor de totes les comunitats autònomes i deixant clar que aquí no hi ha una singularitat catalana, hi ha 17 singularitats espanyoles. Sánchez és el nou rei Mides, que permetrà que totes les
 |
| Logotip de L'Energètica, l'elèctrica pública de la Generalitat Data de publicació: dimarts 25 de juny del 2024, 12:52 Localització: Barcelona Autor: Maria Asmarat |
 |
| Aragonès saluda Sánchez abans de reunir-se a la Generalitat / Europa Press |
Adrià Rovira Serra
17-06-2024
Si el govern espanyol i el de la Generalitat volguessin podrien pactar bilateralment el finançament singular per Catalunya i la resta de territoris de l’estat no podrien fer-hi res. Així és, ja que l’executiu estatal només necessitaria el vot d’una sola comunitat autònoma -que podria ser Catalunya- per a validar al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) un tractament singular en matèria de finançament -tal com reclama Catalunya des de fa anys- perquè el Ministeri d’Hisenda compta amb el 50% dels vots dins del fòrum multilateral, segons expliquen a Europa Press experts en finançament autonòmic.
Ara bé, el director de Fedea, Ángel de la Fuente, precisa que el Consell de Política Fiscal i Financera “no mana” directament sobre el sistema de finançament autonòmic, encara que sigui un òrgan important, sinó que l’important és el que es recull en la llei de finançament autonòmic. En aquesta norma, no s’impedeix que hi hagi negociacions bilaterals en aquesta reforma, encara que després s’hagi de sotmetre a la votació del Consell de Política Fiscal i Financera, on estan representades totes les comunitats autònomes.
Cal recordar que al Consell de Política Fiscal i Financera és habitual que el govern espanyol acabi guanyant totes les votacions, ja que el Ministeri d’Hisenda disposa de la meitat dels vots, mentre que els representants de les comunitats i les ciutats autònomes disposen cadascun d’ells d’un sol vot. Tot i que es pugui votar al CPFF, per a reformar el finançament autonòmic s’hauria d’aprovar una llei orgànica, que se sotmetria a la votació del Congrés i el Senat, on el PP compta amb majoria absoluta i podria dilatar la tramitació, com ja ha passat amb la llei d’amnistia.
FINANÇAMENT AUTONÒMIC
Abel Degà
Foto: Europa Press
Madrid. Dilluns, 17 de juny de 2024. 13:45
Actualitzat: Dilluns, 17 de juny de 2024. 14:53
Temps de lectura: 2 minuts
“On no és el PSOE és en el concert”, ha etzibat aquest dilluns la portaveu del partit, Esther Peña. Gairebé totes les preguntes que se li han fet a la socialista a l’habitual roda de premsa d’aquest dilluns han girat al voltant del sistema de finançament singular per a Catalunya, l’endemà que es publiqués una entrevista en la qual Pedro Sánchez reconeixia que es pot treballar en aquesta qüestió de manera paral·lela a un acord multilateral amb la resta de comunitats autònomes. De fet, en la seva compareixença ha reiterat que tots els territoris de l’estat espanyol tenen les seves pròpies singularitats. Sí que la portaveu del PSOE ha donat una pista sobre quina és la idea que passa pel cap del president del govern espanyol: “És innegable que qui tingui més transferències tingui més mitjans econòmics”. Fonts de la direcció del partit, sense entrar en concrecions, recorden que Catalunya té transferides les competències policials i d’institucions penitenciàries. Però en cap cas s’estaria parlant que la Generalitat passés a partir d’ara a recaptar i gestionar els seus propis diners, com sí que passa a Euskadi.
Link video : https://www.elnacional.cat/
Així, Peña ha reiterat en aquesta roda de premsa que el PSOE va presentar-se als comicis generals del 23-J amb “la promesa electoral de reformar el sistema de finançament per a totes les comunitats autònomes” i “és compatible fer-ho en el pla multilateral i alhora articular un sistema de finançament singular per a un territori com Catalunya”. Així, la portaveu socialista segella la idea que
ECONOMIA
La CNMV dona curs a l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell
La incomoditat dels «catalans» del BBVA
Pep Martí
13 de juny del 2024
Actualitzat a les 22:18h
 |
| Carlos Torres, al costat del ministre Carlos Cuerpo, rep aquest dijous Recep Tayyip Erdogan i Pedro Sánchez. |
En quina situació es troba en aquests moments l'opa del BBVA al Banc Sabadell? Dimarts, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)va admetre a tràmit l'operació un cop no va trobar "errors essencials" en la documentació presentada pel banc. La decisió forma part del procés i no té més implicacions que obrir el període d'autorització, en principi de vint dies, i que culminarà quan el Banc Central Europeu manifesti la seva no oposició a l'opa. Totes aquestes passes es donen per descomptades, ja que la posició de l'entitat de Christine Lagarde ha estat afavorir la concentració.
Un cop la CNMV autoritzi l'operació, el BBVA publicitarà l'oferta i s'entrarà en la fase més dramàtica de l'opa. La Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) hi dirà també la seva. Només quedarà aleshores el vistiplau del govern espanyol. Fins ara, la posició de l'executiu ha estat de rebuig frontal, per raons de cohesió territorial, perill de concentració excessiva i pèrdua d'ocupació. Però la batalla serà èpica.
