Les trampes de l’Estat espanyol per continuar espoliant els Països Catalans

 

ESTAT ESPANYOL

 

 

La Comunitat de Madrid, sobrefinançada de per si, s'endú el 72% de les licitacions del sector públic estatal, mentre Catalunya només rep el 8,2%, el País Valencià el 3,3% i les Illes Balears, el 0,7%

 

 

 

Maria Garcia

Dijous, 4 de desembre de 2025

 

L’Estat espanyol no només espolia els Països Catalans a través dels mètodes convencionals (infrafinançament, manca d’execució pressupostària, càrrega fiscal superior que en altres regions…) que són àmpliament coneguts, sinó que també s’empesca altres mètodes per continuar espoliant i retallant recursos a favor de la Comunitat de Madrid. Un d’aquests mètodes, que a més a més no es reflecteix ni en les balances fiscals ni en el dèficit fiscal, però que té un gran impacte negatiu pel teixit productiu dels Països Catalans, és la distribució de les licitacions del sector públic estatal. L’últim ‘Informe sobre la distribució territorial de les licitacions públiques’ de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca posa de manifest l’alarmant biaix territorial a l’hora de distribuir les licitacions del sector públic estatal. Tal com constata aquest document, elaborat a partir d’un estudi que l’Institut d’Estudis Econòmics Valencià va realitzar el 2020, les empreses madrilenyes concentren el major percentatge de licitacions públiques, en detriment de les empreses catalanes, valencianes i mallorquines, malgrat el significant pes que els tres territoris tenen en el conjunt de l’economia espanyola i la seva competitivitat.

Les empreses catalanes, valencianes i mallorquines, així com les de les altres comunitats autònomes, veu “limitades a la meitat (en el cas de les PIMES) o al 30% (en el cas de les grans empreses) les adjudicacions d’uns òrgans de contractació pública ubicats a Madrid que, en principi”, les quals

The District no descarta tornar a Barcelona: “Avui estem a Madrid, demà ja ho veurem”

 

 

El director de la fira immobiliària, Juan Velayos, apunta que la decisió de marxar és "purament empresarial i estratègica"

 

 

 

Sandra García Prat  

Després de quatre edicions a Barcelona, la fira immobiliària The District fa mudança cap a Madrid. Tot i això, Juan Velayos, president del saló, no descarta tornar-hi: “A Barcelona estem molt bé”. Ho ha dit al programa ‘Bon dia, Barcelona’, en què ha apuntat que la decisió de marxar és “purament empresarial i estratègica”.

Velayos ha explicat que la capital espanyola aposta “amb molta fermesa” per aquest saló: “Des de la primera edició, Madrid ha anat darrere de The District”. En un futur, però, no descarta canvis i assegura que hi pot haver moments en què empresarialment pugui “tenir sentit” tornar a Barcelona: “Avui estem a Madrid i demà ja ho veurem”.

Sostre Cívic i The District debaten el model d’habitatge

Brussel·les alerta que Espanya està en risc d’incomplir les regles fiscals el 2026

 

 

MÓN - ECONOMIA

 

La despesa pública de l'Estat ja supera en tres dècimes els màxims acordats per la CE, la desviació màxima que permet el pla d'estabilitat

 

 

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una roda de premsa després d'obtenir els suports del Parlament Europeu per al seu segon mandat al capdavant de l'executiu comunitari. | Natàlia Segura (ACN)

 

Alberto Prieto

25/11/2025 16:07 

 

 La Comissió Europea alerta que Espanya va pel camí de tornar a trencar les normes fiscals comunitàries. L’informe econòmic semestral de tardor de l’executiu comunitari preveu que l’Estat es desviarà dels objectius de despesa pública acordats pels estats membre el 2026. Segons el document, els comptes públics espanyols podrien superar l’any vinent el límit de despesa en un 0,3%, fins al 2,8% -per sobre del 2,5% pactat amb els estats membres-. Les estimacions es fonamenten en el pla econòmic remès pel ministeri d’Economia que dirigeix Carlos Cuerpo. Ara per ara, segons les estimacions de la CE, Espanya es troba en el límit màxim de desviació anual, establert precisament en el 0,3%. Les bases financeres també limiten en el 0,6% la desviació acumulada en els sis anys en què estarà vigent el pla -des del 2024 fins al 2030-. 

D’aquesta manera, Espanya està al límit de la seva capacitat de despesa, marcada per les normes fiscals que es van posar en funcionament després de la pandèmia. Des del 2024, la Comissió vigila les finances dels 27 perquè aquestes

Cinc testimonis d’irregularitats de la DGAIA van haver de demanar garanties d’anonimat a la Síndica “per por de represàlies” del sistema

 

 

NACIONAL

 

 

 

 

12/11/2025

 

 

La Síndica de Greuges va comparèixer dilluns en comissió parlamentària per a presentar l’informe titulat El suport a l’emancipació dels joves extutelats, que avalua el funcionament del sistema públic de prestacions a tutelats i extutelats per la Generalitat de Catalunya.

D’acord amb el contingut de l’informe, publicat el passat mes de setembre, fins a cinc professionals pertanyents al sistema d’acompanyament d’aquests joves haurien traslladat a la Sindicatura el seu testimoni respecte de la realitat del servei, després que sortissin a la llum diversos casos de prestacions indegudes, per un valor acumulat que s’elevaria a gairebé cinc milions d’euros.

Les seves aportacions no són menors, atès que es tracta de treballadors de l’Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats de la DGAIA (ASJTET), del Servei de Seguiment i Valoració de la

[VERGONYA] Negociar amb Espanya sempre costa molt car

 

 

El govern de Sánchez s’oblida de la prioritat de defensar l’oficialitat del català a la UE

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, parla al costat del canceller alemany, Friedrich Merz Data de publicació: dijous 18 de setembre del 2025, 23:07 Localització: Madrid Autor: Borja Puig de la Bellacasa / Pool Moncloa

 

 

Joan Puig

Diumenge, 2 de novembre de 2025

 

 

De cobrar per avançat a un engany general del govern espanyol als partits catalans
El govern espanyol per venjança per el trencament de Junts no ha demanat incloure l’oficialitat del català a la Unió Europea a l’agenda de la pròxima reunió de ministres d’Afers Europeus del 17 de novembre. Amb aquesta lamentable actuació demostra la seva poca credibilitat.
Dissabte era l’últim dia que els estats membres podien demanar a la presidència del Consell de la UE -que ostenta Dinamarca fins al desembre- incloure un tema a l’agenda de la trobada i, segons han indicat fonts diplomàtiques, el govern d’Espanya no ha proposat discutir l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE.

Cap govern espanyol estima la llengua catalana, utilitzant un suposada estima per enganyar els partits catalans
Fa uns dies, els governs d’Espanya i Alemanya van signar una declaració conjunta en què van anunciar que havien acordat obrir un “diàleg bilateral” sobre el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la UE.

Català, llengua marginada a Espanya

La Sindicatura de Comptes destapa un nou desgavell: 150 milions dels fons europeus, gestionats sense planificació ni control pel Departament d’Educació

 

 

EDUCACIÓ

 

 

 

 

28/10/2025

 

La digitalització de les escoles catalanes va ser anunciada com una de les grans fites de la transformació educativa endegada al nostre país. Amb una inversió de gairebé 150 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation, el Programa #EcoDigEdu pretenia impulsar l’accés a les noves tecnologies, reduir l’escletxa digital i garantir que cap alumne quedés enrere per manca de recursos.

Aquest ambiciós pla, coordinat pel Departament d’Educació i Formació Professional i supervisat pel Ministeri d’Educació, formava part del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), l’instrument clau de la Unió Europea destinat a reactivar les economies després de la pandèmia. A Catalunya, els fons europeus havien d’arribar a milers d’aules i alumnes a través de la instal·lació de pantalles interactives, la compra de dispositius digitals i la formació tècnica del professorat.

Tanmateix, un cop feta la fiscalització per part de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, la imatge és molt menys triomfalista. L’Informe 13/2025 -del qual Octuvre es feia ressò abans que ningú- revela que una part significativa d’aquests recursos públics s’ha gestionat sense el control, la planificació i la transparència adequats. El document analitza el període comprès entre gener de 2021 i novembre de 2024, en què el Departament ha comptat amb fins a tres consellers diferents, tots d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Absència de planificació i manca d’indicadors

Les "singularitats" per a tothom de Montero satisfan el PSC tot i mantenir els dubtes sobre ordinalitat

 

 

FINANÇAMENT - CAFE PER A TOTHOM

 

 

El PSC mostra el convenciment que el nou model recollirà els compromisos de l'acord d'investidura 

 

 

 

  Marta Lasalas
Foto: EFE/Enric Fontcuberta
Barcelona. Dilluns, 20 d'octubre de 2025. 14:39
Actualitzat: Dilluns, 20 d'octubre de 2025. 15:41
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

El compromís sobre el nou model de finançament autonòmic singular per a Catalunya s'havia encallat al ministeri d'Hisenda des de feia mesos i l'anunci de la vicepresidenta María Jesús Montero assegurant que presentarà aviat una proposta ha tranquil·litzat el PSC. La lletra petita d'aquell acord serà una altra tema. La viceprimera secretària del PSC, Lluïsa Moret, ha assegurat després de la reunió de la Permanent del partit que els socialistes catalans celebren que Montero hagi deixat clar aquest matí a Barcelona que posarà sobre la taula una proposta que "es basarà en element fonamentals, com la solidaritat, l'augment d'autogovern i també les singularitats de cada territori". 

"Estem en bona la bona direcció", ha assegurat Moret. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja va anunciar que el seu govern presentaria aquesta legislatura un nou model de finançament el passat 21 de setembre a la Festa de la Rosa de Gavà. L'endemà, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, va assegurar que el nou model es presentaria aquest any, però fins que no ho ha anunciat Montero el PSC no ha respirat tranquil. Ara el dubte és en què es concretarà el finançament singular acordat entre ERC i PSC per a la investidura de Salvador Illa, que havia de garantir que Catalunya recaptarà i gestionarà tots els seus impostos i que es respectarà el principi d'ordinalitat.

Singularitats

Fracassa l’opa del BBVA després d’aconseguir només un 25 % d’acceptacions

 

 

OPA - ECONOMIA

 

L'entitat basca no assoleix el mínim necessari i l'opa queda sense efecte

 

 

 

 

 (ACN) El Banc Sabadell s’ha imposat i l’opa del BBVA ha fracassat després d’aconseguir només un 25 % d’acceptacions, segons han confirmat totes dues entitats aquest dijous al vespre en una comunicació a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El BBVA hi ha reaccionat poca estona després de fer-se públic, tot mostrant-se sorprès pel resultat. L’entitat creu que la “falsa expectativa” d’una segona oferta ha influït en el resultat i anuncia que “accelera” el seu pla de retribucions als accionistes. 

L’oferta queda sense efecte en no aconseguir el 30 %

D’acord amb les informacions publicades a la CNMV, l’oferta ha estat acceptada per un 25,33 % de les accions i del capital social, i un 25,47 % dels drets a vot —considerant aquí l’autocartera del Sabadell. En no aconseguir el mínim necessari d’un 30 %, l’oferta automàticament queda sense efecte. El BBVA podia plantejar una segona oferta només si aconseguia entre un 30 i un 50 % del capital del Sabadell. 

Punt final a una opa de més de 17 mesos

[ESCÀNDOL] L’espoli fiscal dels ciutadans dels Països Catalans que paga les rebaixes fiscals andaluses

 

ECONOMIA

 

 

S’acosten eleccions a Andalusia i el seu president anuncia noves rebaixes fiscals, 100 € per tenir un animal de companyia i per pagar la quota del gimnàs o del seu club de futbol

 

 

Imatge de la signatura del pacte entre PP, Ciudadanos i Vox per la Junta d'Andalusia / PP

 

 

Joan Puig

Dijous, 25 de setembre de 2025

 

 

Augmenta sense topall l’espoli fiscal que pateixen els ciutadans dels Països Catalans i les desigualtats entre aquests ciutadans i els de la resta de l’estat
Els dirigents del PSOE, PP, Vox, Sumar o Podemos demanen la igualtat de tracte de tots els ciutadans espanyols davant hisenda, aquest demanda que ja no afectava els ciutadans de les comunitats del règim foral, ara ja tampoc afecta bona part dels ciutadans de l’estat que veuen com tenen avantatges respecte als ciutadans de les Illes, País Valencià i Catalunya, tal com visualitza el comptador de l’espoli fiscal de tres dels territoris dels Països Catalans.

Entre els descomptes anunciats pel president d’Andalusia destaca de moment la deducció de 100 euros pes despeses veterinàries, ampliables a tres anys si la mascota és adoptada i 100 euros més per tenir quota de gimnàs, que també serveix per tenir quota del club de futbol o de bàsquet preferit.

 

 

 

Més de 1.000 milions d’euros de descomptes per les famílies andaluses i sèptima reducció d’impostos

Aena invertirà més de 3.000 milions en l'ampliació de l'aeroport del Prat

 

 

AEROPORTS

 

 

El pla ja inclou l'ampliació de la tercera pista 

 

 

 

 

 CRISTINA HIDALGO

MADRID. Dijous, 18 de setembre de 2025. 12:22

Actualitzat: Dijous, 18 de setembre de 2025. 12:30

Temps de lectura: 3 minuts

 

 

Aena invertirà més de 3.000 milions d'euros a l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat durant el DORA III, un període comprès entre el 2027 i el 2031, i per al qual la companyia semipública ha anunciat una inversió total de gairebé 13.000 milions a tota la seva xarxa d'aeroports. L'aeròdrom català, el segon amb més passatgers, s'emportarà el 23% del pressupost.

Durant aquest quinquenni, explica Aena, arrencaran les actuacions més significatives per millorar l'aeroport de Josep Tarradellas Barcelona-El Prat amb l'objectiu que assoleixi la capacitat del camp de vol de 90 operacions/hora, s'adapti la capacitat del costat terra i l'aeroport es converteixi en un referent de sostenibilitat.

En concret, les actuacions que durà a terme l'empresa que presideix Maurici Lucena contemplen la reconfiguració de les terminals T1 i T2, amb actuacions de millora en aquesta última, i als seus

La borsa espanyola s’esfondra sota el pes del deute i els tipus d’interès

 

ECONOMIA

 

 

L’Ibex se suma als principals selectius europeus amb pèrdues de l'1,6% després de la pujada de la inflació als 27 | Wall Street pateix la debilitat de Trump i la mala maror a la Fed

 

 

Imatge d'arxiu de la cotització de l'Ibex-35 / Marta Fernández - Europa Press

 

Alberto Prieto
02/09/2025 18:51 

 

La borsa espanyola ha xocat amb un mur de males previsions macroeconòmiques. L’Ibex-35 ha tancat la sessió d’aquest dimarts amb una patacada pròxima a l’1,6%, fins als 14.700 punts, i consolida la tendència baixista amb la qual va obrir la setmana. El selectiu madrileny s’afegeix a l‘esfondrament dels principals índexs del continent, que acumulen pèrdues que, en alguns casos, arriben fins al 2%. Darrere de la desfeta hi ha dos enemics dels inversors: la inflació i el deute. L’IPC de l’eurozona ha tornat a elevar-se aquest dimarts, amb un guany d’una dècima; un moviment que allunya les noves baixades de tipus d’interès que descomptaven els mercats financers. Mentrestant, el capital veu cada cop més arriscats els bons nacionals de la UE, amb pujades inaudites des de la Gran Recessió. 

L’Ibex 35, en aquest context, ha tancat la jornada pintat completament de vermell, amb només tres excepcions: les energètiques Naturgy (+0,52%) i Repsol (+0,11%) i la industrial Logista (+0,07%); totes elles amb alces molt modestes. Per altra banda, algunes cotitzades, especialment aquelles més dependents del dinamisme del crèdit, han patit batzegades més que intenses. És el cas del grup d’aerolínies IAG, que ha perdut un 4% del seu valor des de les 9 del matí. També la metal·lúrgica ArcelorMital, amb un -3,4%. Destaca també

[MOLT GREU] El finançament singular desapareix del full de ruta del govern espanyol

 

ECONOMIA

 

De moment el govern català ajorna fins al 2028 que l’ATC comenci a fer "determinades funcions" en la gestió sobre l’IRPF, malgrat l’acord amb ERC 

 

 

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, aquest dijous en una roda de premsa a Madrid Data de publicació: dijous 27 de març del 2025, 15:07 Localització: Madrid Autor: Miquel Vera

 

Joan Puig

Dijous, 31 de juliol de 2025

 

 

La hisenda catalana requereix uns 700 agents més el 2027 per assumir plenament l’assistència de la campanya de la renda i per sort els funcionaris espanyols no volen entrar a l’ATC
El Govern ha donat a conèixer aquest dijous a la tarda la fase inicial del Pla Director de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que preveu que la hisenda catalana assumeixi “determinades funcions” en la gestió de l’IRPF el 2028 per a la campanya corresponent a l’exercici del 2027 i que el 2027 els professionals de l’ATC ja puguin participar en la plena assistència de la campanya de la renda. La intenció inicial de l’Executiu era que el 2026 ja es pogués començar a treballar en la recaptació. El pla també preveu el desenvolupament d’una plataforma tecnològica pròpia de l’ATC, estableix tres fites i inclou la contractació de més de 700 agents per a campanya del 2027 amb la previsió d’arribar a 360.000 contribuents.

Incompliment greu de l’acord signat amb ERC
La Fase inicial del pla inclou tres fites. La primera estableix que l’ATC prestarà informació i assistència en la campanya de la renda del 2025 als sol·licitants de la cita prèvia i que la plena assistència l’any següent (2027) per atendre la campanya de l’exercici del 2026. Per això, l’ATC preveu la incorporació d’aquests 700 agents, que necessitarien noves oficines temporals i tenir llesta l’adaptació tècnica i de continguts per poder assistir els contribuents.
Abans, però, per a la campanya de la declaració del 2025, s’espera la contractació de 400 agents de reforç davant els 102 que s’han incorporat aquest any per a la campanya del 2024. Queda demostrat que el finançament singular no existeix ni se l’espera.
Tot es retarda fins a l’any 2028, desprès d’unes eleccions espanyoles que pot guanyar fàcilment el PP

 
La segona de les fites de la fase inicial del Pla Director és que en la campanya de la renda del 2025 la identitat corporativa de l’ATC ja consti en la documentació que s’entregui als ciutadans i que amb l’IdCAT Mòbil es pugui accedir al servei.
Per últim, el tercer objectiu és que l’ATC col·labori en l’aplicació dels tributs i en la revisió dels actes, així com que l’organisme tingui presència en les comunicacions i actes administratius adreçats als contribuents. Aquesta és la fase que el Govern preveu ara que sigui una realitat a partir del 2028 per a la campanya de la renda del 2027.

Calen canvis normatius que no compten amb prou vots a Madrid
Amb tot, l’aplicació de tots aquests canvis a l’ATC perquè pugui assumir més gestions de cara a la recaptació de l’IRPF i el compliment dels nous terminis quedarà condicionada a l’aprovació de diferents canvis normatius i dels tràmits parlamentaris corresponents.

Si les eleccions s’avancen tot salta pels aires, i sembla que el govern espanyol no té gens d’interès en aprovar un nou finançament
Per exemple, la modificació de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes; la Llei 22/2009, de 18 de desembre, que regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú; i la Llei 16/2010, de 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’Estat a Catalunya, que han d’atribuir la competència sobre l’IRPF a la Generalitat.

Si tot depèn d’Indra ja podem tancar la porta a la hisenda catalana
El Govern ja va encarregar a principis d’aquest any a una consultora del grup Indra, Minsait, la redacció del full de ruta per al desenvolupament de l’ATC amb l’objectiu final que l’organisme acabi assumit la recaptació de tots els tributs, començant per l’IRPF. 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/fixada/molt-greu-el-financament-singular-desapareix-del-full-de-ruta-del-govern-espanyol/ 

 

L’economia creix a Catalunya un 3,4% interanual durant el primer trimestre, segons l’Idescat

 

ECONOMIA

Augmenta també l’espoli fiscal que pateixen els catalans, l’estat espanyol màxim beneficiat que l’economia catalana augmenti

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera d'Economia, Alícia Romero, a la reunió del Consell Executiu. Data de publicació: dimarts 01 d’abril del 2025, 12:29 Localització: Barcelona Autor: Rubén Moreno / Govern

Joan Puig

Dilluns 16-06-2025

Si l’economia dels Països Catalans augmenta, l’espoli fiscal també, el govern central controla els elements d’aquest augment
El producte interior brut (PIB) de Catalunya va augmentar un 3,4% durant el primer trimestre d’enguany respecte al mateix període de l’any passat, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Es tracta d’una xifra sis dècimes per sobre de la de l’avanç de l’economia espanyola (2,8%) i més del doble de la de la Unió Europea (1,6%). També és dues dècimes més del càlcul avançat fet per l’organisme a principis de maig. L’òrgan estadístic justifica aquest creixement entre gener i març per la demanda interna (3,7%), impulsada per l’evolució de la formació bruta de capital (4,3%) i del consum de les llars (3,9%). Tot i això, es tracta d’un increment global menys intens que el trimestre anterior, que va ser del 5%.

El consum de les administracions públiques també va pujar un 2,6% en comparació amb el primer trimestre del 2024. D’altra banda, l’Idescat subratlla l’evolució positiva que manté la inversió en construcció (1,8%).

Pel que fa al sector exterior, les exportacions totals van repuntar

Els EUA i la Xina anuncien una treva comercial de 90 dies

 

 

ECONOMIA

 

La Casa Blanca ja havia tancat un altre acord amb el Regne Unit i ja només queda la Unió Europea

 

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, en un acte / Casa Blanca

 

 

Xavi Fernández de Castro

12-05-2025 12:05h

 

 

Els Estats Units i la Xina han arribat a un acord per fer una treva de 90 dies en la guerra comercial que en les darreres setmanes ha enfrontat els dos governs, segons ha anunciat aquest dilluns el secretari del Tresor estatunidenc, Scott Bessent. En una compareixença, Bessent ha assegurat que l’acord amb Pequín també suposa rebaixar “substancialment”, en 115 punts percentuals, els seus aranzels recíprocs.  

Això vol dir que durant tres mesos els Estats Units rebaixarien al 30% els aranzels a les importacions de productes xinesos, mentre que el gegant asiàtic els deixaria en el 10%. S’ha de veure si aquesta rebaixa afecta tots els productes o hi ha algunes importacions estratègiques que tenen un recàrrec especial. L’acord arriba després d’un cap de setmana de reunions maratonianes a Ginebra (Suïssa) entre delegacions dels dos països. “Les dues parts han mostrat un gran respecte, en un procés molt positiu”, ha afirmat el secretari d’Estat.

 

El president dels Estats Units, Donald Trump / EP

 

El passat divendres, el president dels Estats Units, Donald Trump, havia obert la porta a reduir els aranzels a la Xina, després que a mitjan abril la guerra comercial entre les dues potències arribés al seu punt de màxima tensió, amb l’anunci d’un gravamen del 145% als productes procedents del país asiàtic. Aquesta xifra incloïa un aranzel del 20% per forçar la Xina a endurir la seva lluita contra el tràfic de fentanil i els aranzels recíprocs imposats per l’escalada posterior. Ara, segons la versió dels EUA —la Xina només ha confirmat que hi ha un acord—, els aranzels a Pequín queden en el citat 30% (20% del fentanil i el 10% inicial) i els xinesos al 10%.  

Segon pacte després de l’acord amb el Regne Unit

La consulta de Sánchez per l’OPA anima el Sabadell i agreuja els dubtes del BBVA

 

 

Torres evita valorar la iniciativa de Pedro Sánchez mentre Oliu la considera "positiva" | El món empresarial català celebra el nou test després del rebuig de la CNMC

 

 

El president del BBVA, Carlos Torres, amb el president del Cercle d'Economia, Jaume Guardiola / ACN

 

 

Alberto Prieto
05/05/2025 14:29  

 

 

El govern espanyol torna a fer servir la Reunió del Cercle d’Economia per mostrar el seu rebuig a l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell. L’anunci de Pedro Sánchez sobre la ronda de consultes oberta als agents socials per informar la fase 3 d’estudi de l’oferta ha animat els aliats del Sabadell presents a les jornades, i ha introduït dubtes als plantejaments del Banc de Bilbao. En una curta atenció als mitjans de comunicació després de la ponència del cap de govern, el president del BBVA Carlos Torres ha evitat fer una valoració de la postura de la Moncloa. Sense entrar al debat, Torres ha sostingut el seu “màxim respecte a les decisions” dels reguladors. Per la seva banda, el president vallesà, Josep Oliu, considera que el pla de Sánchez és “positiu” per als seus interessos.  

Malgrat els clars dubtes que genera l’OPA al món empresarial català, Torres ha reiterat la seva defensa de l’operació. Des de la Reunió, el directiu del banc basc ha assegurat que els compromisos establerts per la CNMC -descrits com a “insuficients” per les patronals del país- “no només preserven la competència, sinó que afavoreixen la inclusió social, la cohesió territorial i el crèdit a les pimes i

Trump diu que anunciarà nous aranzels als semiconductors la setmana que ve

 

ECONOMIA INTERNACIONAL

 

 

La Xina minimitza l'impacte de la guerra comercial amb els EUA en les seves exportacions: "El cel no caurà"  

 

El president dels EUA, Donald Trump, en un acte a la Casa Blanca. Data de publicació: dimecres 09 d’abril del 2025, 10:18 Localització: Barcelona Autor: Redacció ACN

Agències

Dilluns, 14 d'abril de 2025

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que la setmana vinent revelarà un nou paquet d’aranzels sobre la importació de xips semiconductors. En declaracions des de l’Air Force One, que recullen mitjans com NBC News, Trump ha afirmat que “molt aviat” imposarà aranzels sobre els xips importats, com a part d’un pla per incentivar la fabricació nacional i “recuperar el control” de la cadena de subministrament tecnològica. L’anunci suposa un nou canvi a la política comercial de Washington, que ha exclòs productes tecnològics —incloent-hi semiconductors— dels aranzels del 125% a la Xina. En paral·lel, Pequín ha minimitzat l’impacte de la guerra comercial amb els EUA, assegurant que “el cel no caurà”, segons ha informat Xinhua.

L’anunci de Trump suposa un canvi respecte a la decisió comunicada divendres, quan el servei de duanes dels EUA va confirmar que diversos productes tecnològics —incloent-hi semiconductors, xips informàtics, ordinadors, telèfons mòbils, panells solars i targetes de memòria— quedarien exclosos dels

La Xina avisa els Estats Units que no farà marxa enrere, després de l’entrada en vigor d’un aranzel del 104%

 

 

MÓN - THE WASHINGTON POST

 

Les borses asiàtiques obren a la baixa i la Xina sospesa, fins i tot, de prohibir la importació de films i sèries dels Estats Units

 

 

Una persona fotografia la caiguda a la borsa de Jakarta. (Fotografia de Mast Irham)

 

 

 

The Washington Post · Lily Kuo

09.04.2025 - 08:40

Actualització: 09.04.2025 - 11:00

 

 

Pequín. Els mercats asiàtics han obert avui amb caigudes, després d’una nova jornada d’extrema volatilitat als Estats Units, on l’índex S&P 500 ha tancat amb una davallada de l’1,5%. Amb aquesta nova caiguda, el descens acumulat des de mitjan febrer ja voreja el 20%, límit que marca l’entrada en un mercat baixista.

La caiguda als Estats Units ha coincidit amb l’entrada en vigor d’un nou paquet d’aranzels impulsat pel president Donald Trump, que imposa un gravamen a productes procedents de 86 països. En el cas de la Xina, l’aranzel és del 104% per a totes les importacions. Tot i l’escalada, Trump ha deixat la porta oberta a arribar a acords comercials.

A Hong Kong, l’índex Hang Seng, on cotitzen molts exportadors xinesos, ha obert amb una caiguda de gairebé el 4%, tot i que més tard

La UE respon: aranzels del 25% a productes dels EUA per valor de 21.000 milions

 

 

COMERÇ INTERNACIONAL

 

 

Els Vint-i-set han aprovat aquest dimecres les primeres mesures en resposta a les taxes dels EUA 

 

 

 

 

 

 

 

• Sara Casas
• Foto: Europa Press
• 
  
• Barcelona. Dimecres, 9 d'abril de 2025. 15:12
• Temps de lectura: 1 minut

 

La Unió Europea contraataca. Els Vint-i-set han aprovat aquest dimecres les primeres mesures en resposta a les taxes del president dels Estats Units, Donald Trump: aranzels del 25% contra els productes nord-americans per valor de 21.000 milions d'euros.

La redacció d'ON ECONOMIA està treballant per ampliar aquesta informació. Per llegir l'última hora de la notícia, actualitza la pàgina.

 

 

 

ENLLAÇ  NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/oneconomia/ca/economia/ue-respon-aranzels-25-productes-eua-valor-21000-milions_1396249_102.html 

 

Dilluns negre a la borsa: els mercats europeus s’enfonsen per la guerra comercial

 

 

MON 

• La incertesa a causa dels aranzels de Trump arrossega també la borsa asiàtica a una jornada negra
• Trump inclou la protecció del cinema en català en la llista per justificar els aranzels

 

 

Redacció

7-04-2025 - Actualització: 07.04.2025 - 11:04

 

 

Les borses europees continuen en l’espiral de pèrdues d’ençà de l’esclat de la guerra comercial instigada pel president nord-americà, Donald Trump, que imposat aranzel arreu. A primera hora, la borsa de Frankfurt queia un 7,86% després d’haver arribat a retrocedir més d’un 10%. La de Londres un 6%, Milà un 2,32% i la borsa suïssa un 6,82%.

A Frankfurt, l’índex DAX —que agrupa les quaranta empreses més grans d’Alemanya— s’ha enfonsat un 10% a l’obertura i ha caigut fins als 18.489,91 punts. A París, l’índex CAC 40 també ha obert a la baixa, amb una caiguda del 2,08%, mentre que l’IBEX-35 ha obert amb una caiguda del 6,4%.

 

Jornada negra a la borsa asiàtica

L’automòbil català es regira contra Trump: “Li pot sortir el tret per la culata”

 

 

ECONOMIA

 

 

Les empreses de vehicles i components del país admeten "preocupació" pels nous aranzels als cotxes de fora dels EUA, però allunyen els objectius de la Casa Blanca per al sector

 

 

Les comprovacions en la part final del muntatge de vehicles a la fàbrica Seat | Àlex Recolons (ACN)

 

Alberto Prieto 

27/03/2025 20:52  

 

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, continua cremant ponts amb els socis comercials tradicionals dels Estats Units en el seu pla per revifar l’esmorteïda indústria local. A menys d’una setmana del que ja anomena “dia de l’alliberament” -el pròxim 2 d’abril, quan entraran en vigor la majoria d’aranzels anunciats pel mandatari d’ençà de la seva presa de possessió- ha afegit una nova osca al seu cinturó de pistoler: l’automòbil. Trump va anunciar al seu diari oficial personal, el compte que té a la seva pròpia xarxa social, Truth Social, la intenció d’implementar tarifes del 25% a “tots els vehicles fabricats fora dels Estats Units“. També aplicarà el gravamen a una munió de peces necessàries per a la cadena de valor. L’objectiu de la Casa Blanca, segons ha declarat el mateix president, és recuperar l’embranzida d’un sector que “ha perdut el 35% dels seus llocs de treball” al país en els darrers 25 anys. Ara bé, les soflames trumpistes, segons les fonts sectorials consultades, no es corresponen amb la realitat. El teixit industrial català -i la del conjunt d’Europa- es reconeix preocupat, però assegura que la pitjor batzegada la patiran les empreses i els consumidors nord-americans. “Li pot sortir el tret per la culata“, asseguren veus del mercat automobilístic, en conversa amb Món Economia.

Les primeres reaccions de les empreses locals donen compte dels avisos llançats des del Principat i el conjunt de la UE. Des que es va fer pública la mesura, General Motors ha perdut més de tres punts a la borsa, uns quatre euros per acció -de 52 ha passat a 47 i escaig-. Ford, per la seva banda, s’ha mantingut estable després d’una muntanya russa borsària en només unes hores, i va arribar a perdre prop d’un 10% de la cotització en els minuts posteriors al comunicat de l’administració. Només la Tesla del seu aliat Elon Musk ha reaccionat positivament al canvi. Els retrocessos fora dels EUA han concentrat el seu mercat dins el país i, per tant, la seva cadena de valor no es veurà tan afectada per les noves fronteres comercials.

El cop ve esmorteït, com ha passat recentment a l’economia estatunidenca, per la desconfiança del gran capital en les intencions de Trump. En una enquesta realitzada per la cadena CNBC, el consens dels analistes és que “els aranzels no poden durar”; en tant que podrien foradar la ja malmesa indústria automobilística de la federació. Les declaracions del mandatari, però, subratllen la voluntat de permanència de l’impost a les importacions: “els aranzels han arribat per quedar-se indefinidament”, ha etzibat. 

Josep Nadal, director general del Clúster de l’Automoció de Catalunya (CIAC), sosté una posició similar a la de gran capital nord-americà. A parer de Nadal, el creixement sostingut que cerca Trump no es pot assolir amb la reclusió comercial. “Els aranzels no poden substituir la política industrial del país“, sentencia el directiu, que observa efectes perniciosos més enllà del món de les quatre rodes. “Això acaba amb una recessió“, alerta. A més, els primers consumidors a patir aquest nou perill, com en el cas borsari, seran els nord-americans. Segons detalla el portaveu de la patronal espanyola del sector de l’automòbil Anfac, Félix Garcia, “un 60% de les peces dels cotxes dels EUA venen de fora”. És a dir, malgrat que la indústria nord-americana té un important contingent de fabricants finals, la seva cadena de valor és majoritàriament internacional. A l’espera que la Casa Blanca detalli els codis aranzelaris dels components que patiran els impostos, doncs, tot fa pensar que els compradors dels EUA hauran de dedicar més diners a comprar-se un cotxe, fins i tot si en compren un de local. “Si graves les peces amb un 25%, encara que la companyia sigui local, el resultat és que el cotxe s’encarirà. Som empreses globals”, argumenta Garcia.  

El president dels Estats Units, Donald Trump / EP

 

Efectes limitats a Catalunya