ECONOMIA
Les demandes encreuades dels països del nord i del Mediterrani
dificulten una guia estable per a la política monetària | Les
reticències dels EUA tensen les decisions de Frankfurt i Londres
 |
| El comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, la presidenta del BCE, Christine Lagarde i el
ministre alemany de Finances, Christian Lindner / Consell Europeu/DPA |
Alberto Prieto
05/06/2024 20:59
La política monetària restrictiva del Banc Central Europeu
sembla haver tocat sostre. D’ençà de la darrera reunió del Consell de
Govern, les sempre prudents autoritats de Frankfurt van començar a ser
explícites pel que fa al camí a curt termini. Tant la presidenta Christine Lagarde com el vicepresident i exministre espanyol Luís de Guindos fa setmanes que reconeixen el que els mercats ja donen per fet: el pròxim sis de juny, els tipus d’interès baixaran per primer cop en dos anys.
La ràtio de refinançament -el cost del crèdit- s’ha quedat, finalment, a
només dues dècimes del màxim històric: el 4,5% actual frega el 4,75%
que registrava l’institut emissor durant els primers mesos de la moneda única.
Amb la inflació a l’eurozona relativament estable, en un 2,4%
marginalment superior a la referència que s’estableix l’entitat per a si
mateixa -el 2%-, tot sembla indicar que el preu dels diners caurà per
encetar l’estiu. Ara bé, malgrat que les expectatives inflacionistes continuen sent falagueres
-tot i que a l’Estat espanyol, per exemple, es manté per sobre del 3%-
la tensa situació geopolítica posa en dubte l’estratègia a mitjà
termini. “Les dades actuals alentiran el procés”, indica a Món Economia el professor dels estudis d’Economia i Empresa de la UOC Joaquim Clarà. “Tindrem baixades, però no tant com s’esperava”.
El
retrocés que experts i inversors descompten per al pròxim dijous és de
25 punts bàsics, i situaria el canvi en el 4,25%, una ràtio idèntica a
la que va marcar el Banc a l’inici de la crisi financera del 2008. El
conflicte, però, està en el més enllà. “Els mercats no pensen en què
farà el BCE aquest dijous, o el mes que ve: pensen a sis mesos vista”,
reflexiona el professor de la UPF-BSM Xavier Brun.
“Per això les borses ja han pujat”. És a dir: l’eufòria per la caiguda
del preu del crèdit ja ha fet el seu efecte sobre els fluxos financers, i
la resposta en endavant dependrà de les mesures que anunciï Lagarde en
endavant. Enguany queden quatre reunions, a banda de la del pròxim
dijous: al juliol, al setembre, a l’octubre i al desembre. Les pròximes
taules de governadors, segons les darreres declaracions, estaran lluny
de ser pacífiques: alguns dels mercats més potents de la Unió tenen
posicions contradictòries pel que fa a les restriccions monetàries que
cal imposar amb les dades de preus, ocupació i creixement que registren
els 27. La divisió, la de sempre: el sud d’Europa vol canvis; el nord i
el centre criden a la calma.
A les economies mediterrànies, però també a França, “el record dels
homes de negre fa encara molta por”, alerta Clarà. Amb un retorn de les
normes fiscals europees, els límits durs de despesa i els nous llindars
d’endeutament fan patir especialment als estats menys productius. “Són
molts milions que s’estalvien amb les retallades de tipus d’interès”,
continua Brun; tot recordant que, arran de la Gran Recessió, el passiu
s’ha traslladat de les empreses -més previngudes arran d’un 2008
especialment perniciós per als negocis amb desequilibris al balanç- al
sector públic. No és estrany, doncs, que les crides a les baixades
sostingudes vinguin d’aquestes geografies: el governador del Banc
d’Itàlia, Fabio Panetta, ha estat explicit, demanant “una sèrie de retallades” que tornin el cost del crèdit a la Unió a un “punt neutral”. El seu homòleg francès, François Villeroy de Galhau,
també ha deixat la porta oberta a continuar amb la flexibilització en
la reunió del juliol; una postura que no descarten els experts.
“Caldrien baixades progressives”, considera Brun; una estratègia que
permet modular reunió a reunió les postures segons com respon l’entorn
econòmic. “Si la baixada és de mica en mica, el missatge és que
l’economia va bé i que anem desfent-nos dels problemes”, argumenta
l’economista. Per contra, una mesura única, però molt brusca fa pensar
els mercats que “t’has passat de frenada”, que cal una correcció
immediata. “I això seria molt negatiu”.
 |
| L’economista en cap del BCE, Phillip Lane / EP |
Els històrics coloms, però, viuen molt a prop del seu
depredador natural. Les inflexibles finances alemanyes, neerlandeses o
austríaques s’allunyen sempre que poden d’aquestes aproximacions menys
ortodoxes. Sense anar més lluny, l’economista i representant de Berlin
al Consell de Govern del BCE, Isabel Schnabel,
ha reblat sense esperar que la postura de Villeroy i Panetta no encaixa
amb les dades que manega la institució. “Segons les dades actuals, no
sembla justificada una retallada de tipus al juliol”, declarava
Schnabel, explícitament contrària a qualsevol iniciativa que “vulgui
moure’s massa ràpidament”. Idèntica ha estat la posició del banquer
central de la República Federal, el governador del Bundesbank Joachim Nagle;
que si bé concedeix la derrota del juny, alerta contra “posar el pilot
automàtic” la resta de l’any. Sigui com sigui, fins i tot les
perspectives més flexibilitzadores descarten baixades intenses: els 25
punts bàsics que va indicar De Guindos en la seva darrera intervenció
pública seran la norma de les retallades fins a nou avís, sempre que no
hi hagi una “sorpresa majúscula”, en paraules de l’economista en cap de
la institució, l’irlandès Philip Lane.
Des del seu punt de vista, l’estabilització no arribarà fins al 2025; i
aquest any les polítiques de Frankfurt es mantindran “restrictives”.
La nova normalitat dels tipus elevats
