Els advocats d'Acció Cassandra ratifiquen la querella contra quatre exconsellers pel cas de la DGAIA

 DGAIA

 

Lluís Gibert i Josep Rosell afirmen que "pot haver-hi més responsables" de la suposada malversació en les ajudes socials 

 

 

Mayte Piulachs
Barcelona. Dimecres, 8 d'abril de 2026. 13:47
Actualitzat: Dimecres, 8 d'abril de 2026. 14:05
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Els advocats de l'associació Acció Cassandra, Lluís Gibert i Josep Rosell, han ratificat aquest dimecres davant del jutge la querella que van presentar contra quatre exconsellers d’ERC i de Junts i sis ex alts càrrecs, als que acusa de malversació en la gestió de les ajudes de l’extinta Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).  La querella ha recaigut en el titular del jutjat d’instrucció 27 de Barcelona, el magistrat Xavier Paulí, el qual ha de resoldre si imposa una fiança a l’entitat per actuar com a acusació popular.  

“És un pas petit, però important”, ha declarat Rosell en sortir del jutjat. “Volem que s’investiguin les irregularitats de la DGAIA. Vam interposar la querella en tant que vam veure que hi ha denúncies per part d’una persona, informes de la Sindicatura de Greuges i de la Sindicatura de Comptes que confirmen aquestes irregularitats, i volem que un jutge ho investigui, en l’àmbit penal. I com ningú s’anima, ho hem fet nosaltres des de l’associació Cassandra, que defensa els interessos dels catalans”, ha manifestat Lluís Gibert. Gibert, que és el president de l’entitat, ha afegit: "Cal estirar el fil de les irregularitats i estic segur que en sortiran més, de responsables".

El posicionament de la Fiscalia

El pressupost anual de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha crescut un 500% en només una dècada

 

 

NACIONAL

 

L'Alternatiu

08/04/2026 

 

En només deu anys, la despesa de la Generalitat de Catalunya en cooperació internacional s’ha multiplicat per cinc. Aquest increment, que consolida una clara aposta política per part dels darrers governs en acció exterior, intensifica de retruc la creixent demanda social que reclama una revisió profunda de l’actual model de subvencions en aquest àmbit.

L’evolució del pressupost de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) constata aquest augment, passant d’una dotació de 17,4 milions d’euros el 2017 a una previsió de 86 milions per al 2026. Amb una progressió a l’alça any rere any, l’increment experimentat en la darrera dècada supera el 490%.

Aquest creixement es produeix en un context polític marcat per la incertesa pressupostària. El Govern presidit per Salvador Illa ha retirat el projecte de pressupostos del 2026 per a facilitar una nova negociació amb ERC i amb la voluntat d’arribar a un acord abans de l’estiu.

Volum de despesa creixent

L’alto el foc a l’Iran dispara les borses i fa baixar el petroli

 

ECONOMIA

 

 

Els carburants han caigut per sota de la barrera dels 95 dòlars després de la reobertura de l'estret d'Ormuz

 

 

Una pantalla de la Borsa de Barcelona mostra l'evolució de l'Ibex 35 i algunes empreses, entre elles Endesa, Enagás, IAG o Inditex | Maria Asmarat (ACN)

 

 

Jose Díaz

 
08/04/2026 10:18  

 

L’acord de l’alto el foc temporal de dues setmanes entre els Estats Units i l’Iran a l’Orient Mitjà ha suposat una bafanada d’aire per a les borses mundials. A primera hora del matí les principals borses asiàtiques han obert la jornada amb ascensos destacats. El Nikkei japonès ha viscut augments del 5,3%, el Kospi sud-coreà del 6,7, el Shenzhen xinès un 4,1% i la borsa de Hong Kong ha tornat a l’activitat habitual amb una revalorització del 3%.

A les borses europees l’eufòria és semblant i els principals mercats han començat la jornada de dimecres amb augments propers al 5% de mitjana. L’Ibex 35 s’ha llevat amb un augment del 4%, xifra superior a l’FTSE britànic (+2,7%) i el CAC 40 francès (+1,3%). Qui també s’ha apuntat a la ‘febre de l’or’ derivada de l’alto el foc ha estat índex borsari d’accions de la zona euro, l’Euro Stoxx 50, i la borsa de Frankfurt, que s’han enfilat per sobre del 5%. Als mercats nord-americans els futurs del Dow Jones registren ascensos del 2,3% i els del Nasdaq, del 3,2%.

El petroli s’enfonsa després de setmanes de pujades

La meitat de les subvencions atorgades pel ‘Consorci per a la Formació Contínua’ van a parar a entitats relacionades amb membres de la direcció

 

 

NACIONAL

 

 

31/03/2026

 

La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha detectat diverses irregularitats en la gestió de les subvencions concedides pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (CONFORCAT) durant l’exercici de 2022. En un informe publicat el passat dimecres, l’òrgan fiscalitzador atribueix al consorci debilitats estructurals en els mecanismes de control, pràctiques que comprometen la transparència i mancances en la justificació de les activitats subvencionades.

El Consorci és un organisme públic clau dins del sistema de capacitació professional orientada a l’ocupació, que s’encarrega de canalitzar fons públics cap a cursos gratuïts tant per a treballadors en actiu com per a aturats. La seva activitat es basa en una xarxa d’unes 150 entitats col·laboradores que executen la formació, mentre que el Consorci gestiona i supervisa les subvencions.

Conflictes d’interès en l’atorgament d’ajuts

Els mercats reaccionen amb eufòria a la treva temporal entre els EUA i l’Iran

 

 

ECONOMIA

 

L’ajornament de cinc dies dels atacs dels EUA impulsa les borses, fa caure el dòlar i enfonsa el petroli enmig d’expectatives de desescalada

 

 

 Redacció

23.03.2026 - 12:50

 

Els mercats financers internacionals han viscut avui una jornada de forts moviments una volta que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés la suspensió temporal de possibles atacs militars contra infraestructures energètiques de l’Iran.

Segons que ha explicat el mateix Trump, ha ordenat al Departament de Defensa posposar durant cinc dies “qualsevol i tots” els atacs previstos, després de mantenir converses que ha qualificat de “molt positives i productives” amb l’Iran. Aquesta decisió ha generat un alleujament immediat als mercats, davant la possibilitat d’una desescalada en el conflicte al Llevant.

Caiguda del dòlar i impuls de les borses

Es confirma l’eliminació d’un milió de dades referents a subvencions que fins fa dos dies eren públiques

 

 

CORRUPCIÓ

 

 

El creador del web 'subvencions.cat' constata que s'ha entorpit intencionalment l'accés a les dades sobre les subvencions donades pels consistoris, entre ells l'Ajuntament de Barcelona, abans accessibles 

 

 

Maria García

12-03-2026

 

Es complica l’accés a unes dades que per llei han de ser públiques i accessibles

L’èxit de la pàgina web ‘subvencions.cat’, creada per l’informàtic Gerard Giménez Adsuar,  que revelava les subvencions atorgades per exemple a entitats que ignoren el català, com és el cas de l’entitat presidida per Brigitte Vasallo (la qual va rebre quasi 3 milions d’euros en subvencions per part de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona), ha posat nerviós el Govern, que ràpidament va afanyar-se a blocar i censurar l’accés a la base de dades que alimentava l’eina. 

Davant les crítiques, la base de dades ha tornat a estar operativa; això sí, s’han eliminat més d’un milió de dades que abans eren accessibles. Es tracta de dades, la majoria relacionades

Govern i oposició xoquen davant un possible col·lapse imminent de l'economia catalana per la guerra a l'Iran

 

 

POLÍTICA - CATALUNYA

 

 

Junts proposa un pla de xoc urgent i el PP una rebaixa fiscal, mentre Illa intenta transmetre tranquil·litat i responsabilitat

 

El Govern Isla s’enfronta a una altra crisi de magnitud incerta |  Europa Press

 

 

11/03/2026 13:35:00h

per

E-Notícies

 

El Govern ha aprovat aquest dimarts una comissió interdepartamental amb els agents socials per anar monitorant els possibles efectes de la guerra a l'Iran. Avui mateix, en la sessió plenària del Parlament, s'ha visibilitzat la preocupació sobre aquesta qüestió. Junts i PSC han acordat una cimera urgent amb tots els partits per acordar mesures concretes, mentre que el PP ha qüestionat la manca de resposta davant la pujada del cost de la vida per als catalans. 

La situació, efectivament, és altament preocupant. Segons informació d'avui mateix de Vozpópuli, el Gobierno de Pedro Sánchez maneja informes interns que adverteixen d'un col·lapse de l'economia si la guerra s'allarga. A la pujada dels combustibles, la manca de gas, l'encariment dels productes bàsics i les

El preu del petroli sobrepassa els 100 dòlars per primera vegada des del 2022

 

 GUERRA IRAN

 

Trump assegura que els preus cauran quan s'acabi l'ofensiva i l'amenaça militar de l'Iran 

 

Un vaixell petrolier / EP

 

 

Jose Díaz
09/03/2026 10:13  

 

La segona setmana de crisi bèl·lica a l’Orient Mitjà segueix posant al límit l’economia mundial. Abans de l’obertura de les borses el preu del petroli ha tornat a marcar valors extremadament alts, uns valors que no es registraven des de l’any 2022 amb l’esclat de la guerra a Ucraïna. El preu del barril de Brent -índex de referència al mercat europeu- s’ha disparat un 15% quan passaven 17 minuts de les vuit del matí i s’ha situat en els 107 dòlars per barril i, durant alguns moments, s’ha arribat a cotitzar en els 115 dòlars. Aquestes pujades de preu s’han produït també en l’índex de referència del mercat americà, on el preu del barril de cru West Texas Intermediate (WTI) s’ha encarit prop d’un 13% i ha arribat a fregar els 103 dòlars.

No només ha estat el petroli el gran afectat per l’Orient Mitjà, sinó que el preu del gas en el mercat de futurs holandès també s’ha disparat amb força. Concretament, el preu del gas s’ha enfilat un 20% i s’ha situat en els 65,70 euros per megavat hora, tot i que en alguns moments la seva cotització s’ha arribat a enfilar un 30%.

Trump assegura que el preu del petroli i el gas caurà “ràpidament”

L'embargament comercial de Trump a Espanya posa en risc més de 4.000 milions d'euros per a Catalunya

 

L'economia catalana podria pagar un preu alt per l'estratègia internacional agressiva de Pedro Sánchez

 

 

Donald Trump amenaça de tallar el comerç amb Espanya | Agencia

 

04-03-2026

per E-Notícies

 

L'amenaça de Donald Trump de tallar les relacions comercials amb Espanya ha posat en guàrdia el govern de Catalunya i les empreses catalanes. El president dels Estats Units va anunciar la possibilitat d'un embargament comercial a causa de la posició del Gobierno de Pedro Sánchez davant la guerra a l'Orient Pròxim. L'estratègia internacional agressiva de Sánchez no només condemna Espanya a l'aïllament, sinó que també posa en risc un volum important d'inversions i exportacions a Catalunya.

Cal recordar que els Estats Units són el principal inversor estranger a Catalunya, i el país on més exporten les empreses catalanes. És lògic que, tenint això en compte, l'amenaça d'ahir de Donald Trump hagi causat preocupació a Catalunya.

El govern espanyol va intentar traslladar un missatge de calma ahir, després de l'órdago de Trump, i va apel·lar als Estats Units al compliment dels acords comercials. Però el risc d'un aïllament comercial en un moment geopolític especialment delicat és més que real, la qual cosa podria tenir un impacte

AC registra una esmena a la totalitat als pressupostos perquè "consoliden un infern fiscal" i "l'espoli"

 

 

El partit critica que els comptes "blinden una Generalitat sobredimensionada"

 

 

La diputada d'Aliança Catalana Sílvia Orriols Autor/a: Marta Sierra

 

 Economia, Política 03.03.2026 12.30 h 

ACN

Aliança Catalana ha registrat una esmena a la totalitat al projecte de pressupostos en considerar que "consoliden un autèntic infern fiscal". El partit argumenta la decisió perquè el projecte de comptes inclou "més pressió sobre les famílies i empreses mentre es cronifica l'espoli anual que Espanya imposa a Catalunya i es normalitza un saqueig fiscal estructural", que la formació xifra en 20.000 milions d'euros cada any. A més, defensen que els pressupostos pactats amb els Comuns "consoliden un model intervencionista que penalitza la propietat privada" i "blinda una Generalitat sobredimensionada" i "perpetua un sistema de subvencions milionàries".

El partit indica que el projecte de pressupostos preveu una dotació per a sanitat inferior a la que calculen que s'acabarà gastant, cosa que argumenten "genera una distorsió sistemàtica de la realitat comptable". Segons apunten, els comptes preveuen 13.840 milions d'euros per a sanitat el 2026 i la despesa de l'exercici 2025 va estar al voltant dels 16.000 milions d'euros.

Aliança també argumenta que els comptes preveuen 1.616 milions d'euros en interessos del deute i que la major part són del FLA, cosa que consideren que "evidencia fins a quin punt la càrrega financera del deute limita la capacitat del país". També indiquen que s'augmenta el sou del president de la Generalitat i els consellers respecte als assignats a l'inici de la legislatura.

 

Un forat de 21.092 milions: el darrer càlcul del govern del dèficit fiscal amb Espanya

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

L’actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l’administració espanyola revela que el dèficit fiscal va ser del 8,2% del PIB, molt similar a la mitjana històrica

 

 

La consellera d'Economia, Alícia Romero, aquest matí en una roda de premsa al parlament (fotografia: ACN.)

 

Odei A.-Etxearte

27.02.2026 | Actualització 27.02.2026 -15:36

 

Catalunya continua patint un dèficit fiscal que mina la seva capacitat d’afrontar la despesa pública. El 2022 va ser de 21.092 milions d’euros, l’equivalent al 8,2% del PIB, d’acord amb el mètode de càlcul del flux monetari. Així ho ha fet públic el govern de la Generalitat dins de l’informe econòmic i financer que acompanya el pressupost, que ja es tramita al parlament. A diferència dels anteriors governs independentistes, que acostumaven a donar rellevància política a la presentació de la balança, l’executiu de Salvador Illa no n’ha fet una presentació específica. L’ha introduïda en un annex de l’esmentat informe que acompanya els comptes, sense destacar-la informativament. Publicar-la, de fet, és una obligació legal del govern d’ençà que el 2012 es va aprovar una reforma de la llei de finances públiques de Catalunya promoguda per ERC i pactada amb CiU.

Les dades publicades assenyalen que el dèficit fiscal del 2022 es va reduir respecte a l’any anterior, quan va ser de 22.012 milions, l’equivalent al 9,6% del PIB. La xifra, tanmateix, es troba molt a prop de la mitjana que ha tingut històricament el dèficit fiscal, del 8,1% entre el 1986 i el 2022. De fet,

Impost de successions, l'abús fiscal que Catalunya manté gairebé en solitari: el Parlament debat la seva supressió

 

 

El PP presenta una proposició de llei a la qual podrien unir-se Junts, Vox i Aliança Catalana

 

 

 

24/02/2026

per E-Notícies 

 

Catalunya va ser el 2025 la comunitat autònoma més cara per heretar, a causa de les bonificacions limitades segons la base imposable i l'existència d'una estructura pròpia per a l'impost de successions i donacions. Davant de la bonificació del 99% en altres territoris, Catalunya és pràcticament l'única comunitat on es manté aquest abús fiscal. El 2024, la Generalitat va recaptar 1.152 milions per aquest tribut, un 128% del que s'havia pressupostat, i un 17,5% respecte al 2023, quan encara governava ERC.

L'impost de successions i donacions ha estat un llast que el PSC ha heretat de Junts, primer, i d'ERC després, però al qual els socialistes no han volgut posar mà. PSC i Esquerra van pactar una rebaixa de l'IRPF en els trams més baixos, però van mantenir intacte aquest impost que s'ha convertit en camp de

El Cercle d’Economia proposa reduir la immigració i que sigui més qualificada

 

 

IMMIGRACIÓ

 

L’entitat que presideix Teresa Garcia-Milà demana un pacte entre el PSOE i el PP 

 

 

 

 

• Xavier Alegret

• Barcelona. Dijous, 19 de febrer de 2026. 12:00

• Actualitzat: Dijous, 19 de febrer de 2026. 12:54

• Temps de lectura: 3 minuts

 

 

La immigració està al centre del debat. Alguns partits l’hi ha situat i el govern espanyol no n’ha estat aliè i ha actuat amb l’anunci de regularització massiva de mig milió de persones immigrades en situació irregular. Les patronals van aplaudir la mesura perquè la immigració ha estat clau en el creixement econòmic d’Espanya i Catalunya en els últims anys, però alguns economistes estan advertint que cal anar amb compte amb el model econòmic i les conseqüències d’aquests fluxos migratoris. El Cercle d’Economia hi entra ara i va en aquesta línia: la immigració és necessària, però cal controlar-la.

Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle d’Economia, ha presentat aquest dijous l’última nota d’opinió de la institució, titulada La necessitat d'una política migratòria: model productiu, integració i benestar social. El títol ja és una declaració d’intencions: el Cercle advoca per una política activa, no reactiva, que aturi els fluxos massius i promogui l’arribada de menys persones i més qualificades. Només així Catalunya podrà avançar cap a un model productiu de més valor, amb creixement del PIB per càpita i no només del PIB, i evitar les tensions creixents que el fenomen provoca en els serveis socials i l’habitatge. 

“No es tracta només d’un fenomen demogràfic, sinó d’un factor estructural que incideix de manera directa en el model econòmic, la cohesió social, la sostenibilitat de l’estat del benestar i la qualitat del debat democràtic”, adverteix el Cercle, que en reconeix les coses bones: “Catalunya ha estat històricament un país d’immigrants, i aquesta realitat ha estat un element clau del seu creixement econòmic i progrés social. També les onades migratòries dels darrers vint-i-cinc anys han tingut efectes positius indiscutibles”.

No obstant això, adverteix també de la part negativa: “Aquesta onada no ha estat exempta de problemes i ha posat de manifest les limitacions del model vigent. En bona part, l’augment molt intens de la immigració ha estat alhora conseqüència i motor d’un model de creixement extensiu, basat en l’increment de la població i de l’ocupació, però amb baixa productivitat. Aquest model ha permès sostenir el creixement del PIB i l’ocupació, però ha generat guanys molt limitats de renda per càpita i una pèrdua de posicions relatives en el context europeu”.

Les onades també han tingut conseqüències socials: “Difícilment es pot garantir, a mitjà i llarg termini, la sostenibilitat del sistema de benestar. (...). La rapidesa del procés migratori també ha tensat el mercat de l’habitatge, en què l’oferta ha crescut molt per sota de la demanda, així com els serveis públics essencials —educació, sanitat i serveis socials—, cosa que ha dificultat la gestió de la cohesió social. Aquestes tensions no afecten tothom igual: impacten amb més força en els col·lectius amb menys recursos, i alimenten una percepció social de competència pels mateixos béns escassos”.

Immigració més moderada i ordenada

Més enllà de Janet Sanz: Com a mínim una dotzena d’exalts càrrecs d’ICV i dels Comuns han estat recol·locats en empreses i entitats amigues

 

 

ENDOLLATS

 

Els mateixos que van prometre acabar amb les portes giratòries han acabat abusant-ne

 

Podemos va arribar a la política per acabar amb les portes giratòries |  Europa Press

 

 

02/02/2026 

per E-notícies 

 

Podemos va arribar a la política amb la promesa d'acabar amb els privilegis de la casta política i les portes giratòries. Les portes giratòries són una pràctica política legal, però immoral, mitjançant la qual els alts càrrecs són col·locats en grans corporacions en abandonar la política. Això és èticament qüestionable, perquè suggereix possibles favors entre els càrrecs públics i les empreses privades.

El periodista i director d'E-Notícies, Arnau Borràs, ha destapat aquests dies els detalls d'una informació que va saltar dies enrere. L'ex-tinent d'alcalde de Barcelona i dirigent dels Comuns, Janet Sanz, ha fitxat per una associació que va rebre gairebé tres milions d'euros quan era al govern. És a dir, regues entitats amigues amb milions de diners públics per després, quan surts de la política, acabar en aquesta entitat inflada amb subvencions de l'administració que governaves. 

 

ESCÀNDOL! Janet Sanz fitxa per una entitat que ella mateixa va regar de subvencions: 3 milions d'€

 

 

 És a dir, un cas flagrant de portes giratòries que, encara que significatiu, no és gens anecdòtic. Els que venien a acabar amb les portes giratòries no tan sols no ho van fer, sinó que n'han abusat. Hi ha almenys una dotzena d'ex-alts càrrecs que han acabat en grans corporacions.

 

Janet Sanz, una carrera d’or a l’ombra d’Ada Colau |  EFE

 

 El cas de Janet Sanz és molt semblant al de Gala Pin, exregidora de districte en el primer govern d'Ada Colau i una de les seves persones de confiança. El 2020, en abandonar el càrrec, va fitxar per la Fundació Goteo que el govern d'Ada Colau havia regat amb 287.000 euros en diferents subvencions. El cas va ser encara més sonat perquè una d'aquestes subvencions va ser atorgada per l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) quan Gala Pin n'era la vicepresidenta.

La pèrdua de l'alcaldia el 2023 va precipitar la sortida d'alts càrrecs dels Comuns que van buscar acomodaments en entitats amigues. Un altre cas flagrant va ser el de Laia Grau, exgerent d'urbanisme en el govern d'Ada Colau. Després de sortir del govern va ser recol·locada a l'empresa pública d'habitatge municipal del Prat, municipi governat pels Comuns, amb un sou de 74.000 euros anuals.

ICV i Agbar, una vinculació polèmica 

L’economista Miquel Puig afirma que la immigració massiva no contribueix prou com per compensar el que ens costa

 

 

ECONOMIA

 

 

 

30 de Gener 2026

per Redacció

 

En una recent entrevista a l’economista Miquel Puig i Raposo al programa Cafè d’idees de TVE a Catalunya, presentat per Gemma Nierga i emès abans d’ahir dimecres, el prestigiós acadèmic va destrossar un dels mantres que l’establishment polític i mediàtic català fa dècades que no para de repetir a l’hora de justificar l’arribada massiva d’immigrants que s’acaben convertint en mà d’obra barata al nostre país, aquella frase tant repetida que diu que “els immigrants ens pagaran les pensions”.

L’economista va afirmar que la gran majoria d’immigrants “no guanyaran un salari prou elevat per generar prou contribució al que costen” i va afirmar

Adif ha deixat d'invertir 5.000 milions d’euros a Catalunya des de l'any 2010

 

 

CRISI FERROVIÀRIA

 

Un informe de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya titlla el buit inversor "d'endèmic" 

 

 

 

Aleix RamírezFoto

Foto: Europa Press

Barcelona. Divendres, 30 de gener de 2026. 16:10

Temps de lectura: 3 minuts

 

El sector de la construcció pública a Catalunya ha llançat un crit d'alarma sobre l'estat d'abandonament crònic que, segons els seus càlculs, pateixen les infraestructures ferroviàries a càrrec de l'Estat. En un informe presentat aquest divendres, la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) ha quantificat la desinversió acumulada al llarg de més d'una dècada, un dèficit que situa en 5.000 milions d'euros la diferència entre el que es pressuposta i el que s'ha executat realment per l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) des de l'any 2010. Aquesta radiografia financera, elaborada a partir del seu Informe de Licitació anual, dibuixa un panorama de promeses incomplides i execucions raquítiques que, segons la patronal, posen en risc la seguretat i la competitivitat del país. 

La mitjana del grau de compliment dels pressuposts d'Adif per a Catalunya entre 2010 i 2023 no arriba ni a la meitat, situant-se per sota del 50%. No es tracta només d'una tendència històrica, sinó d'una dinàmica que s'ha agreujat en el període més recent: en els darrers tres anys, aquest percentatge de realització ha caigut fins a un mínim insostenible que "amb prou feines arriba al 30%". Aquesta realitat estadística significa, en termes pràctics, que els milions assignats per la modernització de vies, estacions o sistemes de senyalització mai han passat del paper.

La desconnexió entre la planificació anunciada i l'obra realitzada ha generat un buit inversor de dimensions estratosfèriques que el sector qualifica d'"endèmic". Aquesta alarma es produeix en un context social especialment sensible, després de l'accident mortal de Gelida, que va posar el focus sobre l'estat de conservació de la xarxa de Rodalies. El president de la CCOC, Lluís Moreno, ha vinculat amb contundència la manca d'inversió amb la seguretat del servei: "No podem dir que els accidents passen perquè no es licita, però sí que es podrien evitar si s’invertís més, sobretot en manteniment de les infraestructures". Moreno va més enllà, assenyalant que aquest dèficit no només amenaça vides, sinó que també és la causa quotidiana d'"avaries, retards innecessaris i un malestar profund per part de la societat".

El manteniment com a solució dels problemes

Galleda d’aigua ben freda del teixit empresarial català al nou finançament: “És insuficient”

 

 

ECONOMIA

 

 

 

 

Maria Garcia

Dijous, 29 de gener de 2026

 

El teixit empresarial català constata que el nou model de finançament pactat entre ERC i el govern és “insuficient” en diversos aspectes, i insta els partits a millorar la proposta durant el tràmit parlamentari. Es tracta d’una galleda d’aigua ben freda que cau sobre el govern espanyol escassos dies després de presentar les línies generals de la proposta, la qual va ser àmpliament criticada des de diversos sectors de l’independentisme, que consideren que es tracta d’un model que continua basant-se en l’espoli fiscal, i que no resol el desajust entre la recaptació feta a Catalunya i les inversions que rep. 

“No es pot considerar suficient, ja que només dona resposta a algunes de les demandes reclamades per les entitats signants” al·leguen en un comunicat conjunt les tretze cambres de comerç, Foment del Treball, Pimec, el Cercle d’Economia, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, Barcelona Global, Femcat, Fira de Barcelona, RACC. L’empresariat català, si bé defensa que la proposta “és un avenç en la direcció correcta”, també urgeix els partits catalans “treballar plegats” per millorar-la i “garantir que els canvis es consolidin en el futur”. Així mteix, assenyalen que “es manté la diferència” de les

Irregularitats al Consell Català de l’Esport: adjudica a dit més de 600.000 euros a la mateixa empresa a través del fraccionament de contractes públics

 

 

NACIONAL

 

 

 

 

27/01/2026

 

 

Les dades disponibles als portals de contractació pública de la Generalitat de Catalunya apunten a una pràctica reiterada en la contractació del servei de manteniment de les instal·lacions del Consell Català de l’Esport -adscrit al Departament d’Esports de la Generalitat-, que, com a mínim entre març de 2022 i octubre de 2025, presenta clars indicis d’encaixar en una possible dinàmica de fraccionament contractual, contrària a la legislació vigent en matèria de contractes del sector públic.

D’acord amb la informació oficial, durant aquest període -prop de quaranta mesos consecutius- el Consell Català de l’Esport ha formalitzat contractes menors mensuals, sense interrupció, per al servei de manteniment de les seves instal·lacions. Tots aquests contractes s’han adjudicat mes a mes de forma directa a la

L'informe dels experts del Ministeri de Transports del tràgic accident de Rodalies a Gelida no quadra

 

 

ACCIDENT DE TREN

 

 

L'hora de l'accident que apunten els tècnics de la CIAF no és la real de l'accident: vint minuts de diferència 

 

 

 

 

Guillem RS

 
Foto: EP
Barcelona. Dilluns, 26 de gener de 2026. 09:38
Temps de lectura: 3 minuts  

 

La Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF), que depèn del Ministeri de Transports espanyol, si bé actua, asseguren, de manera independent a l'organisme ministerial i s'encarrega d'investigar els accidents greus amb trens implicats a tot l'Estat, va emetre, fa cinc dies, un informe preliminar de l'accident a la línia R4 de Rodalies de Renfe en el seu pas per Gelida. L'informe, on detalla que l'accident es va produir en el moment que el tren va xocar contra un mur de contenció que estava cedint en el moment que va passar la primera part del comboi, assegura que caldrà analitzar a fons la caixa negra, el "registrador embarcat", per tenir més detalls de l'accident, però apunten a aquesta primera hipòtesi sobre el moment exacte del sinistre, que, recordem, va posar fi a la vida d'un jove de 28 anys, Fernando Huerta, de Sevilla, que anava a la cabina com a maquinista en pràctiques.

L'hora no quadra

El Parlament Europeu obstaculitza el pacte amb el Mercosur votant a favor d'un recurs al TJUE

 

 

COMERÇ EXTERIOR

 

La Comissió volia comptar amb el suport parlamentari abans d'aprovar-ho 

 

 

• Germán Aranda

• Barcelona. Dimecres, 21 de gener de 2026. 13:19

• Actualitzat: Dimecres, 21 de gener de 2026. 13:39

• Temps de lectura: 1 minut

   

   

 

El Parlament Europeu ha votat aquest dimecres a favor de presentar un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra el pacte comercial pactat amb el Mercosur. L'acord queda obstaculitzat, per tant, gràcies a una votació que s'ha aprovat per la mínima, amb 334 vots a favor, 342 en contra i 11 abstencions, informa l'Agència Catalana de Notícies. 

Eurodiputats d'esquerra i extrema dreta havien demanat portar el pacte a la justícia europea davant les queixes del sector agrícola, que creuen que el lliure comerç perjudicarà la seva activitat perquè permetrà l'entrada de productes més barats que passen menys controls de qualitat.

La votació s'ha celebrat davant la presència de desenes de tractors que s'han concentrat a les portes de