La comissària europea de Drets Humans, preocupada per la llibertat d’expressió a l’estat espanyol

 

 

MÓN - ESPANYA

 

Dunja Mijatovic ha publicat l'informe sobre la seva visita a l'estat espanyol, en què demana de reformar la llei mordassa i el codi penal

 

 

 

 

 

Redacció

 

10.05.2023 - 12:30

 

Actualització: 10.05.2023 - 13:39

 

 

La comissària del Consell d’Europa pels Drets Humans, Dunja Mijatovic, ha mostrat  preocupació per la situació de la llibertat d’expressió i del dret de reunió a l’estat espanyol. En un informe elaborat després de visitar l’estat espanyol a final de novembre, Mijatovic lamenta que molts articles de la llei de seguretat ciutadana, coneguda per “llei mordassa”, continuen tenint “un impacte negatiu en l’exercici de les llibertats d’expressió i reunió”, especialment entre defensors dels drets humans i periodistes, cosa que té “un efecte dissuasiu sobre el conjunt de la societat”.

 

 

 

 

Així mateix, denuncia que la manca de concreció en el redactat de la llei permet a la policia de fer-ne una aplicació “desproporcionada i arbitrària”. Mijatovic reclama que se’n reformuli la redacció per adequar-la al marc europeu i a les normes internacionals en matèria de drets humans. “Salvaguardar els drets humans, inclosa la llibertat d’expressió i de reunió, és una part integral dels esforços per a garantir la seguretat dels ciutadans”, afegeix.

 

L’estat espanyol cau en el rànquing de llibertat de premsa de Reporters Sense Fronteres 

El Gobierno fa el ridícul incloent el “baléà” en una campanya com a llengua oficial

 

 

L’executiu de Pedro Sánchez contribueix a la fragmentació del català validant un idioma inventat

 

 

Redacció 18/05/2022

 

 

Pla mitjà del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la roda de premsa de balanç de l'any al Palau de la Moncloa el 29 de desembre del 2021 | ACN

 

El Gobierno “més progressista” ha ficat la pota donant validessa al “baléà” un idioma inventat per les dretes anticatalanistes de les Illes Balears —els gonelles— per desmarcar-se de la llengua catalana i falsejar la realitat lingüística. Segons detalla Racó Català, l’executiu espanyol ha atorgat el rang de llengua oficial al “baléà” en una campanya informativa de prevenció d’accidents en el sector marítim pesquera de l’Institut per la Seguretat i Salut en el Treball (INSST).

 

El secessionisme lingüístic que distingeixi entre català i valencià, tot i ser la mateixa llengua, és un fet estès a les institucions des de fa anys, però ara l’executiu de Pedro Sánchez fa un pas més enllà i afegeix el

Editorial Vicent Partal : Allò que importa no és si els catalans cauen simpàtics o no

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Els arguments que van impulsar el moviment sobiranista català s'han instal·lat permanentment i no es dissoldran per més violència i repressió que ens apliquen  

 

Per: Vicent Partal

12.04.2022  21:50

 

 

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) va fer públic ahir un estudi sobre la polarització política i territorial a l’estat espanyol. En podeu consultar les dades completes, totes bastant sucoses.

 

El titular periodístic generalitzat ha anat bàsicament cap a allò que és més cridaner: que els catalans del Principat són el col·lectiu menys apreciat pels altres. No incidiré en una cosa que de nova no en té res: això és així de fa segles i no ho mou res ni ningú. En canvi, em sembla més interessant la manera com l’enquesta retrata la divergència profunda entre Catalunya i Espanya, irresoluble. La separació emocional i de projectes entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol, sense ser l’objecte primer de l’estudi, traspua pertot arreu.

 

És molt significativa, per exemple, la visió que es té de la transició espanyola, el fet històric que, al cap i a la fi, és l’origen evident de la situació actual. Quan es demana el grau d’acord amb la frase “la forma com es va dur a terme la transició de la democràcia és motiu d’orgull”, la mitjana d’acord al Principat és rotundament contrària: un 3,75 –essent 0, desacord i 10, acord. El País Basc també hi és contrari, però allà amb una mitjana del 4,45. I  sorprèn que a tota la resta hi haja, malgrat tot allò que ja sabem –GAL, lladres coronats, corrupció generalitzada, autoritarisme, jutges i militars…–, un acord amb la frase que oscil·la entre el 6 i el

La brutal reflexión de Valtònyc sobre la fascista Isabel Peralta y la pasividad de España

 

 

El rapero en el exilio forzoso ha comparado su caso con el de la joven neofascista: "A algunos nos persiguen en España y nos acogen por toda Europa", y a otros "Los expulsan de Europa y disfrutan de impunidad en España".

 

 

por Josep Herrera

18 marzo, 2022

en Aquí hay tema, Franquismo, Internacional, Marca España, Països Catalans, Portada  

 

 

 

 

Peralta i Valtònyc

 

 

 

 

España, Estado con una «democracia defectuosa» según Europa, debe ser reprobada por tribunales internacionales ante hechos como estos. Isabel Peralta, la joven falangista que se hizo popular por un discurso antisemita durante un homenaje a la Divisón Azul, ha vuelto a ser noticia, esta vez, por plantarse en el aeropuerto de Frankfurt con una bandera con la esvástica, un llavero nazi, un ejemplar del Mein Kampf (libro escrito por Hitler) y un libro sobre la sección femenina de las juventudes hitlerianas.

 

Las reacciones en las redes no se han hecho esperar. Valtónyc, exiliado por la persecución que sufre en el Estado español, ha compartido una acertada reflexión. «A algunos nos persiguen en España y nos acogen por toda Europa», ha dicho en referencia a las numerosas collejas judiciales de Europa a la justicia española.

 

Hay que recordar que la justicia española ha solicitado numerosas euroórdenes contra los independentistas exiliados para devolverlos y encarcelarlos al Estado, todas sin éxito por supuesto. En su caso,

Puigdemont insisteix a Aragonès que no l'utilitzi en la negociació amb l'Estat

 

 

EXILI

 

 

El president Puigdemont ha demanat respecte per l'estratègia política de l'exili 

 

 

Nura Portella
Foto: Rubén Moreno
Barcelona. Dimarts, 15 de febrer de 2022. 12:18
Actualitzat: Dimarts, 15 de febrer de 2022. 13:24
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

Carles Puigdemont ja ha reaccionat a la conferència de Pere Aragonès amb motiu del primer aniversari de les eleccions del 14-F, on va demanar a l'independentisme recosir la unitat i va parlar també els indults, no com una solució sinó com una primera passa en la resolució del conflicte. A més, va reclamar propostes a l'Estat per avançar en la negociació, entre les quals la retirada de les causes contra Puigdemont i la resta de polítics exiliats, seguint en la línia del que va dictaminar el Consell d'Europa el passat mes de juny. Ara, el president Puigdemont ha escrit una piulada en què ha demanat a Aragonès "respecte per l'estratègia política de l'exili", recordant un article en què es mostrava molt contundent en aquest sentit. 

 

Tuit Carles Puigdemont

Concretament, es tracta d'un article publicat el 14 d'octubre al diari El Punt Avui, on el president a l'exili recordava que havia estat molt respectuós amb totes les

El Govern exigeix a l'Estat una investigació pel 17-A i canviar la llei de secrets

 

 

 

 

ATEMPTATS 17 - A

 

 

Un acord de l'executiu reclama que Sánchez n'informi Aragonès en les reunions bilaterals

 

 

Marta Lasalas
Foto: Rubén Moreno
Barcelona. Dimarts, 18 de gener de 2022. 13:07
Actualitzat: Dimarts, 18 de gener de 2022. 13:41
Temps de lectura: 1 minut  

 

 

El Govern reclama a l'Estat que obri una comissió d'investigació sobre els atemptats terroristes del 17 d'agost del 2017 a Catalunya i exigeix que es modifiqui la llei de secrets oficials per reduir els terminis de durada d'una matèria com a secreta o reservada. Així s'assenyala en un acord que ha aprovar aquest migdia el Consell Executiu arran de les declaracions de l'excomissari José Manuel Villarejo en què assegurava que el CNI tenia informació sobre els atemptats però no va actuar per fer "un petit ensurt a Catalunya".

 

 

 

A instàncies de la conselleria de Justícia, que encapçala Lourdes Ciuró, el Consell Executiu ha aprovat un acord de tres punts en què a més de reclamar que s'obri la comissió d'investigació sobre els atemptats, insta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que informi el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el marc de les reunions bilaterals entre l'Estat i la Generalitat de les actuacions que s'han iniciat o es posin en marxa sobre aquest tema.

 

Llei de secrets

L'Estat “començarà a tramitar” les peticions d'indult la setmana que ve

 

 

PRESOS POLÍTICS

 

 

 

Nicolas Tomás
Foto: Maria Contreras
Madrid. Dimecres, 23 de setembre de 2020. 09:54
Actualitzat Dimecres, 23 de setembre de 2020. 15:16

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El govern espanyol ja té damunt la taula les peticions d’indult per als presos polítics independentistes. I no les deixarà en un calaix. Almenys així ho ha anunciat el ministre de Justícia en la sessió de control d’aquest dimecres, en resposta a Laura Borràs. Juan Carlos Campos ha avançat que el seu executiu “començarà a tramitar-los la setmana que ve”. Fonts del Ministeri precisen que és un procés llarg i complex, que es pot allargar mig any. De moment, la setmana que ve demanaran els informes al Tribunal Suprem i la fiscalia. Són diverses les peticions que han arribat a La Moncloa, des d'UGT fins a l'advocat Francesc Jufresa.

 

En la seva resposta a JxCat, Juan Carlos Campos ha assenyalat que acaten totes les resolucions judicials, però que també estan “disposats al diàleg”. En aquest sentit, ha assenyalat els

Torra demana per carta als alcaldes que no transfereixin el superàvit a l'Estat

La Generalitat impugnarà la decisió del govern espanyol i la FEMP sobre els romanents municipals

Quim Torra | ACN

per ACN 06 d’agost de 2020 10:26

 

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha enviat una carta als alcaldes catalans en què els demana que prenguin mesures per evitar que l'Estat tingui accés als seus romanents municipals, després que el govern espanyol i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) hagin acordat permetre que els ajuntaments transfereixin els seu superàvit a l'Estat i que el Ministeri d'Hisenda els transfereixi un total de 5.000 milions d'euros entre aquest 2020 i el 2021.



Torra creu que, amb aquesta fórmula, l'Estat "s'apropia" dels recursos municipals de forma "unilateral", per la qual cosa ha anunciat que el Govern començarà a preparar un recurs d'inconstitucionalitat contra la decisió del govern estatal i la FEMP.

Torra s'ha ofert als alcaldes catalans "en totes les accions legals" que emprenguin per fer front a "aquest gravíssim perjudici als ciutadans" i ha recordat que ha traslladat "insistentment" al president espanyol, Pedro Sánchez, la necessitat que els consistoris puguin accedir íntegrament als seus romanents per a polítiques d'emergència social i per fer front a la crisi socioeconòmica derivada del coronavirus. "Lamentablement hem sabut que el Govern de l'Estat espanyol, no solament no ha escoltat la demanda del Govern de la Generalitat i de la gran majoria dels ajuntaments de Catalunya", ha deplorat.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elmon.cat/politica/torra-demana-carta-alcaldes-no-transfereixin-superavit_2132551102.html 

Brussel·les empitjora més d’un punt les previsions econòmiques a l’estat espanyol

MÓN - EUROPA

En les previsions d'estiu, l'executiu europeu pronostica que el PIB espanyol es desplomarà un 10,9% enguany per la crisi causada per la covid-19 

Per: ACN

07.07.2020  10:30




La Comissió Europea empitjora un punt i mig les previsions per a l’economia espanyola respecte als càlculs del maig. En les previsions d’estiu, l’executiu europeu pronostica que el PIB espanyol es desplomarà un 10,9% aquest any per la crisi causada per la covid-19, mentre que preveu un repunt del 7,1% per a l’any que ve. Així, les noves previsions de la Comissió Europea preveuen un enfonsament encara més profund de l’economia espanyola de l’esperat per a aquest any, però augmenten una dècima el repunt econòmic per al 2021.



Segons els càlculs de Brussel·les, l’espanyola és la segona economia de l’eurozona que més caurà aquest any com a conseqüència de la covid-19, només superada per l’italiana amb un enfonsament de l’11,2%.

L’informe sobre les previsions econòmiques d’estiu de la Comissió Europea apunta que la

EN DIRECTE | Torra carrega contra l'Estat per la manca de recursos i anuncia que demanarà 5.000 milions a Europa

El Govern aprovarà el 21 de juliol les modificacions del pressupost per respondre a la pandèmia

Barcelona 01/07/2020 15:58

N.ORRIOLS / Q.BERTOMEU / M.ESTEVE / A.MASCARÓ 

 

• Una plaça sobre rodes
•  

La intervenció del president, Quim Torra, al ple sobre la crisi del coronavirus s'ha convertit en una crítica aferrissada a la gestió que ha fet el govern espanyol de la pandèmia i a la distribució dels recursos. Per al cap de l'executiu, la Generalitat es troba ara mateix en una situació de tresoreria "delicadíssima" per culpa de la Moncloa, ja que l'ha acusat de transferir una quantitat de recursos insuficient per fer front a la despesa de la crisi del covid-19 i les seves conseqüències. Torra s'ha referit als 5.000 milions de despesa sanitària i als diners que faltaran per reactivar l'economia: "La darrera estimació del Govern és que necessitem 30.000 milions d'euros per afrontar la reactivació del país i no acceptarem menys del que ens proposen".

En aquest sentit, ha anunciat que aquesta setmana enviarà una carta a Pedro Sánchez perquè sol·liciti un préstec en nom de Catalunya al mecanisme d'estabilitat pressupostària europeu (MEDE). Vol demanar 5.000 milions d'euros, que equival al 2% del PIB català, per poder utilitzar ja aquests recursos. "No podem esperar a rebre els ajuts europeus l'any vinent. Necessitem els recursos ja", ha asseverat.

Torra xifra en 30.000 milions la recuperació econòmica

Boye denuncia un nou intent de guerra bruta de l’estat espanyol contra ell

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

Un empresari andorrà empresonat vincula el lletrat amb un compte corrent de Jordi Pujol Ferrussola a Nova Zelanda · Boye diu que no coneix ningú de la família Pujol: 'L'objectiu és clar, destruir-me per la meva feina'  

Per: Redacció

26.06.2020  08:35





L’advocat Gonzalo Boye ha denunciat un nou intent de les clavegueres de l’estat espanyol per incriminar-lo per la seva activitat com a lletrat. En aquest cas, el jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata ha obert diligències internacionals en una peça separada del cas Pujol, després que un empresari andorrà —empresonat a Brians 2 per haver comès diversos delictes— declarés el desembre passat que el bufet de Boye compartia amb ell i Jordi Pujol Ferrussola un compte corrent amb més de 100 milions d’euros a Nova Zelanda.

Els quatre abusos de la justícia espanyola contra Boye

Lo grave es que un Juez conceda "veracidad a su testimonio hasta el punto de ordenar diligencias internacionales en una pieza separada secreta de la que se acaba de levantar el secreto" y todo eso con cargo a dinero público

— Gonzalo Boye (@boye_g) June 26, 2020

 


’No conec a cap membre de la família Pujol, mai els he defensat en cap procediment ni els he assessorat de cap manera‘, ha piulat Boye, que ha assenyalat que

Canadell atribueix la marxa de Nissan a la falta d’inversió de l’estat espanyol

ECONOMIA

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona diu que cal cercar alternatives si no es pot salvar l'empresa

Per: Redacció

28.05.2020  15:14

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha reaccionat a la sortida de Nissan de Catalunya lamentant la falta d’inversió de l’estat espanyol en el passat, particularment durant l’etapa de Zapatero com a president espanyol. En un fil de piulets, Canadell ha fet una crida a lluitar per a salvar l’empresa, però també a cercar alternatives.

Canadell ha situat l’origen de la retirada de Nissan de Catalunya el 2006, quan planificava de construir una nova planta a Igualada. Recorda que l’ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va donar ajuts públics a l’empresa japonesa perquè, en comptes d’Igualada, construís la planta a

Antoni Abad: ‘Les mesures econòmiques de l’estat espanyol són ridícules i irracionals comparades amb les europees’

ECONOMIA

El president de la patronal Cecot critica la gestió que ha fet fins ara el govern espanyol per haver abandonat les empreses i no haver-los donat prou suport financer 

Per: Josep Rexach Fumanya

27.04.2020  21:50




Antoni Abad és president de la patronal Cecot de fa catorze anys. Ja va viure la crisi econòmica del 2008 al capdavant d’aquesta patronal i ara presencia la crisi sanitària del coronavirus amb la por que no derivi en una segona pandèmia, l’econòmica. Critica la gestió que ha fet el govern espanyol per haver abandonat les empreses i els treballadors prenent unes mesures ridícules, irracionals i insuficients que no són un ajut real. Les compara amb les d’alguns altres països europeus i es fan evidents les seves afirmacions.



Creu que el suport financer de l’estat espanyol facilita una situació ambigua que pot fer que els empresaris que demanin crèdits acabin desprotegits. Denúncia la burocratització excessiva per a obtenir ajuts, com és el cas dels autònoms. I fa una pregunta: ‘Per què el sector públic no té cap ERTO?’. I una resposta ben contundent: ‘No hi pot haver un sector públic amb privilegis.’

—Coneixeu empreses que ho passin malament?

Europa no vol pagar la negligència espanyola. Per Pere Martí

OPINIÓ - L'ÚLTIMA

El govern de Pedro Sánchez reclama ajuda a la Unió Europea mentre la xifra de morts bat rècords i els errors en la gestió de la crisi són més evidents *** El Consell aprova destinar 57,5 milions als autònoms per a fer front a la crisi *** El govern balear crea una xarxa per a canalitzar la solidaritat ciutadana 

Per: Pere Martí

27.03.2020  20:15




TEMA DEL DIA



Desencaixat. Mentre les xifres de morts pel coronavirus 2019 continuen disparades a l’estat espanyol, amb el rècord de 769 morts les darreres vint-i-quatre hores, el govern de Pedro Sánchez continua donant símptomes greus de desorientació i, sobretot, d’incompetència. El ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, cada dia més desencaixat, ha admès que la remesa de proves defectuoses per a detectar el coronavirus no es limita a les 9.000 repartides a la Comunitat de Madrid, ni a les 50.000 que havien arribat i que no havien estat distribuïdes, sinó que afecta tota una remesa de 659.000 comprada pel seu executiu. No ha donat xifres sobre el cost. Una negligència com la de les proves falses comportaria la dimissió immediata d’un ministre, però Illa salva el coll perquè la lluita contra la pandèmia ho tapa tot. De moment, ha anunciat que n’ha encarregat cinc milions més, també a la Xina, tot i que no sap com arribaran.



Han passat prou dies perquè hagi quedat demostrat que l’estratègia del govern de Pedro Sánchez davant la pandèmia no funciona. El fet de centralitzar competències alenteix les decisions i dificulta la distribució del material sanitari a les comunitats autònomes, que

[GRÀFIC] Així s’ha escampat el coronavirus a tot l’estat espanyol per no haver aïllat Madrid

MÓN - ESPANYA

L'expansió territorial de la Covid-19 a l'estat espanyol contrasta amb el conteniment a Itàlia per haver aïllat la Llombardia, epicentre de l'epidèmia 

Per: Redacció

26.03.2020  21:50




El coronavirus 2019 s’ha estès per tot l’estat espanyol aquestes últimes setmanes. Si bé el principal focus era la Comunitat de Madrid, ara el 70% dels casos nous són a la resta de l’estat. Avui, El Confidencial ha publicat un article titulat ‘El virus salta el cèrcol de la capital: Madrid ja només representa el 30% dels positius’, que ha aixecat indignació a la xarxa pel to i perquè evidencia l’efecte de no haver aïllat Madrid, per més que fos el primer focus i el més agressiu de l’estat espanyol; aquesta manca d’actuació contrasta amb les mesures preses a la Xina, a Hubei; i també a Itàlia, a la Llombardia, el Vèneto i l’Emília-Romanya.



Una mesura de contenció ràpida sobre un focus hauria permès també d’aplicar milers de tests ràpids per a detectar la Covid-19 abans de permetre que l’epidèmia s’estengués a partir de Madrid, o a partir dels focus de la Rioja i d’Àlaba, a la resta de l’estat espanyol.



Ara, en canvi, la distribució dels tests de detecció sobre una població tan gran i tan dispersa és gairebé impossible, perquè

Noruega: tancament de fronteres i confinament sense cap mort

SANITAT

El 12 de març el govern va decretar altres mesures, com que els sanitaris no poden sortir del país. Els reservistes poden ser cridats a l’exèrcit

Noruega va confinar els ciutadans sense cap mort per coronavirus

 per Gemma Aguilera

Redactora 25 de març de 2020 21:01






L’executiu de l’Estat espanyol insisteix a assegurar que Espanya ha pres les mesures més restrictives contra el coronavirus de tot Europa, que alhora són de les més dures a tot el món, tot i que es nega a confinar grans àrees de contagi com Madrid i Catalunya, on els governs autonòmics han demanat permís per aplicar aquesta mesura seguint el consell d’experts. Sigui com sigui, el govern de Pedro Sánchez va decretar l’estat d’alarma el passat 14 de març, quan la xifra de morts per coronavirus era de 135 persones i es comptaven 5.733 positius.



És Espanya un dels països que més ràpid ha reaccionat i que més mesures ha imposat per frenar el virus? Un repàs ràpid pels països evidencia que ni de bon tros. Un cas que ha explicat el Món és el de Malàisia, que va decretar el confinament total dels seus ciutadans i el teletreball obligat per a tothom qui no presti un servei essencial i ha posat l’exèrcit al carrer per assegurar-se el compliment amb només tres morts i 1.030 infectats en un país de 26 milions de persones.



Ara ens fixem en el cas de Noruega, un país amb 5,4 milions d’habitants. El govern noruec va prendre mesures per contenir l’expansió del virus dos dies abans que Espanya, el 12 de març. Aquell dia

Puigdemont, a AFP: "El primer pas de la taula ha de ser que Catalunya és nació"

DIÀLEG






Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 5 de març de 2020

El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha manifestat en una entrevista a l'agència France Presse (AFP), que el primer pas de la pròxima reunió de la mesa de diàleg ha de ser que el govern espanyol reconegui Catalunya com a nació. "Això obriria les portes a seguir avançant en les següents meses, perquè es tracta d'avançar", ha indicat.



"La forma més clara que tots puguem tenir confiança en una mesa a la qual acudim amb molt escepticisme és que hi hagi avenços concrets com reconèixer Catalunya com a nació", ha insistit.

#ULTIMAHORA Puigdemont urge a Madrid a "reconocer a Cataluña como nación" para avanzar en el diálogo #AFP pic.twitter.com/tk4Tv19gs5

— Agence France-Presse (@AFPespanol) March 5, 2020

  





"El no-reconeixement ja veiem on ens ha dut, és la mare de tots els problemes", ha indicat Puigdemont, i ha insistit que la seva proposta podria crear "bases sòlides en les quals edificar acords de

Bosch comunica als governs estrangers que Espanya reconeix el conflicte polític

TAULA DE DIÀLEG






El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2020

La Generalitat ha enviat a la quinzena de delegacions que té a l’exterior el document que va sortir de la taula de diàleg perquè aquest les remetin a les cancelleries estrangeres, amb la intenció que coneguin de primera mà que els governs espanyols i català han reconegut que hi ha un problema polític entre Catalunya i Espanya i que requereix una solució política.



Així ho ha avançat Rac1, on el conseller d’Exteriors, Alfred Bosch, ha assegurat que d’ençà de la celebració de la taula se li estan obrint portes a l’estranger.



El comunicat s’ha enviat als delegats perquè el facin arribar a mitjans de comunicació, parlamentaris i mandataris de l’estranger. Els recorden també quina és la posició de la part catalana, que reclama la fi de la repressió i un procés d’autodeterminació.

Un primer ministre que es va reunir amb Sánchez, sospitós de coronavirus

Enllaç Notícia :

https://elcaso.elnacional.cat/ca/successos/coronavirus-reunio-pedro-sanchez-peter-pellegrini-sospitos-coronavirus_27409_102.html

Sindicats catalans, bascos i gallecs reclamen el reconeixement del dret d'autodeterminació a l'Estat

PROCÉS CATALÀ

La Intersindical-CSC, ELA, LAB i CIG mostren la seva preocupació per "la deriva autoritària de bona part de l'arc polític" i per l'auge de l'extrema dreta

Els quatre sindicats reunits avui a Bilbao | Intersindical-CSC

La Intersindical-CSC de Catalunya, juntament amb els dos sindicats majoritaris del País Basc, ELA i LAB, i el de Galicia, reclamen el reconeixement del dret de l'autodeterminació a l'Estat a través d'una solució política. Els quatre sindicats han fet un comunicat conjunt després de reunir-se a Bilbao, on també han abordat la precarietat laboral i social de les tres nacions.






"Com a sindicats de tres nacions sense estat, hem volgut compartir la preocupació per la crisi de l’estat espanyol, destacant d’una banda l’auge de l’extrema dreta i el lliscament cap a l’autoritarisme de bona part de l’arc polític", expliquen a través del comunicat. Pel que fa a les polítiques d'austeritat de l'Estat, s'han mostrat molt crítics amb la situació laboral que travessa el país.





"Creiem que el sistema actual no és sostenible. Això es deu a l’obstinació dels governs en