GREU | El retard de Madrid en la condonació del FLA ha costat 2.300 milions d’euros en interessos als territoris dels Països Catalans

 

 

El bloqueig legislatiu de la quitança obliga Catalunya, el País Valencià i les Illes a pagar un sobrecost multimilionari per un deute que ja hauria d’estar extingit

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, saluda al líder d'ERC, Oriol Junqueras, a les portes del palau de la Moncloa aquest dijous Data de publicació: dijous 08 de gener del 2026, 11:23 Localització: Madrid Autor: Javier Barbancho

 

 

Joan Puig

17/09/2026 - 12:57 h.  

 

Acabarà la legislatura i no tindrem condonació del deuta

 

El retard crònic en la tramitació parlamentària a Madrid per aprovar la condonació parcial del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) ha obert un forat fiscal de dimensions majúscules a les finances de l’arc mediterrani. Segons les estimacions derivades dels tipus d’interès aplicats per l’Estat, Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears han hagut de pagar més de 2.300 milions d’euros només en interessos des que es va obrir la porta a la quitança el novembre de 2023.

Aquesta sagnia multimilionària és el resultat directe d’haver mantingut vius en els balanços autonòmics uns blocs de deute pendents de cancel·lació que sumen més d’30.000 milions d’euros. En lloc d’haver-se eliminat de forma immediata, el text legal ha patit un calvari de demores polítiques a les Corts Generals, allargant el procés durant gairebé tres anys en un context de tipus d’interès especialment elevats pel Banc Central Europeu (BCE).

Catalunya i el País Valencià, els més castigats

L’espoli colonial del Banc d’Espanya a Catalunya: El luxe franquista que paguem tots

 

 

ESPOLI ESPANYOL

 

 

L’opacitat total sobre el preu de compra del Castell de Berà durant la dictadura blinda un paradís vacacional d’ús exclusiu per a l'elit de funcionaris i directius del Banc d’Espanya

 

 

 

 

 

Joan Puig

Dimecres, 24 de juny de 2026

 

Com pot ser durant 40 anys de democràcia cap partit català hagi exigit la devolució de la finca a l’erari públic del país?.

 En ple segle XXI, la Costa Daurada allotja un dels anacronismes més flagrants del llegat de la dictadura borbònica i l’expansionisme institucional de l’Estat a Catalunya. El Castell de Berà, una imponent fortalesa de 33.000 metres quadrats a primera línia de mar a Roda de Berà (Tarragonès), continua funcionant avui com un vedat privat de luxe subvencionat per a l’ús exclusiu dels funcionaris, directius i consellers del Banc d’Espanya.

L’origen d’aquest oasi de riquesa és el reflex d’una època fosca marcada pel despotisme i la manca absoluta de control democràtic. L’any 1962, sota el jou del règim de Francisco Franco, el Banc d’Espanya va ser nacionalitzat. Poc després, a finals d’aquella dècada d’opacitat, l’organisme supervisor va utilitzar la seva maquinària financera per perpetrar el que molts consideren un acte de

Un forat de 21.092 milions: el darrer càlcul del govern del dèficit fiscal amb Espanya

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

L’actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l’administració espanyola revela que el dèficit fiscal va ser del 8,2% del PIB, molt similar a la mitjana històrica

 

 

La consellera d'Economia, Alícia Romero, aquest matí en una roda de premsa al parlament (fotografia: ACN.)

 

Odei A.-Etxearte

27.02.2026 | Actualització 27.02.2026 -15:36

 

Catalunya continua patint un dèficit fiscal que mina la seva capacitat d’afrontar la despesa pública. El 2022 va ser de 21.092 milions d’euros, l’equivalent al 8,2% del PIB, d’acord amb el mètode de càlcul del flux monetari. Així ho ha fet públic el govern de la Generalitat dins de l’informe econòmic i financer que acompanya el pressupost, que ja es tramita al parlament. A diferència dels anteriors governs independentistes, que acostumaven a donar rellevància política a la presentació de la balança, l’executiu de Salvador Illa no n’ha fet una presentació específica. L’ha introduïda en un annex de l’esmentat informe que acompanya els comptes, sense destacar-la informativament. Publicar-la, de fet, és una obligació legal del govern d’ençà que el 2012 es va aprovar una reforma de la llei de finances públiques de Catalunya promoguda per ERC i pactada amb CiU.

Les dades publicades assenyalen que el dèficit fiscal del 2022 es va reduir respecte a l’any anterior, quan va ser de 22.012 milions, l’equivalent al 9,6% del PIB. La xifra, tanmateix, es troba molt a prop de la mitjana que ha tingut històricament el dèficit fiscal, del 8,1% entre el 1986 i el 2022. De fet,

Adif ha deixat d'invertir 5.000 milions d’euros a Catalunya des de l'any 2010

 

 

CRISI FERROVIÀRIA

 

Un informe de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya titlla el buit inversor "d'endèmic" 

 

 

 

Aleix RamírezFoto

Foto: Europa Press

Barcelona. Divendres, 30 de gener de 2026. 16:10

Temps de lectura: 3 minuts

 

El sector de la construcció pública a Catalunya ha llançat un crit d'alarma sobre l'estat d'abandonament crònic que, segons els seus càlculs, pateixen les infraestructures ferroviàries a càrrec de l'Estat. En un informe presentat aquest divendres, la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) ha quantificat la desinversió acumulada al llarg de més d'una dècada, un dèficit que situa en 5.000 milions d'euros la diferència entre el que es pressuposta i el que s'ha executat realment per l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) des de l'any 2010. Aquesta radiografia financera, elaborada a partir del seu Informe de Licitació anual, dibuixa un panorama de promeses incomplides i execucions raquítiques que, segons la patronal, posen en risc la seguretat i la competitivitat del país. 

La mitjana del grau de compliment dels pressuposts d'Adif per a Catalunya entre 2010 i 2023 no arriba ni a la meitat, situant-se per sota del 50%. No es tracta només d'una tendència històrica, sinó d'una dinàmica que s'ha agreujat en el període més recent: en els darrers tres anys, aquest percentatge de realització ha caigut fins a un mínim insostenible que "amb prou feines arriba al 30%". Aquesta realitat estadística significa, en termes pràctics, que els milions assignats per la modernització de vies, estacions o sistemes de senyalització mai han passat del paper.

La desconnexió entre la planificació anunciada i l'obra realitzada ha generat un buit inversor de dimensions estratosfèriques que el sector qualifica d'"endèmic". Aquesta alarma es produeix en un context social especialment sensible, després de l'accident mortal de Gelida, que va posar el focus sobre l'estat de conservació de la xarxa de Rodalies. El president de la CCOC, Lluís Moreno, ha vinculat amb contundència la manca d'inversió amb la seguretat del servei: "No podem dir que els accidents passen perquè no es licita, però sí que es podrien evitar si s’invertís més, sobretot en manteniment de les infraestructures". Moreno va més enllà, assenyalant que aquest dèficit no només amenaça vides, sinó que també és la causa quotidiana d'"avaries, retards innecessaris i un malestar profund per part de la societat".

El manteniment com a solució dels problemes

Galleda d’aigua ben freda del teixit empresarial català al nou finançament: “És insuficient”

 

 

ECONOMIA

 

 

 

 

Maria Garcia

Dijous, 29 de gener de 2026

 

El teixit empresarial català constata que el nou model de finançament pactat entre ERC i el govern és “insuficient” en diversos aspectes, i insta els partits a millorar la proposta durant el tràmit parlamentari. Es tracta d’una galleda d’aigua ben freda que cau sobre el govern espanyol escassos dies després de presentar les línies generals de la proposta, la qual va ser àmpliament criticada des de diversos sectors de l’independentisme, que consideren que es tracta d’un model que continua basant-se en l’espoli fiscal, i que no resol el desajust entre la recaptació feta a Catalunya i les inversions que rep. 

“No es pot considerar suficient, ja que només dona resposta a algunes de les demandes reclamades per les entitats signants” al·leguen en un comunicat conjunt les tretze cambres de comerç, Foment del Treball, Pimec, el Cercle d’Economia, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, Barcelona Global, Femcat, Fira de Barcelona, RACC. L’empresariat català, si bé defensa que la proposta “és un avenç en la direcció correcta”, també urgeix els partits catalans “treballar plegats” per millorar-la i “garantir que els canvis es consolidin en el futur”. Així mteix, assenyalen que “es manté la diferència” de les

Els barrufets d’ERC pacten engrunes amb Espanya

 

 

CRIT

 

 

 

 

9 de gener de 2026

Per Josep Bellpuig

 

 

 

 L’acord anunciat entre Oriol Junqueras i el president espanyol Pedro Sánchez sobre un suposat finançament singular per a Catalunya s’ha presentat com un pas endavant històric, gairebé com una reparació d’un greuge que s’arrossega de fa dècades. Però més enllà dels titulars optimistes i de la retòrica institucional, el que emergeix és una sensació massa coneguda pels catalans: la d’estar davant d’un nou i enèsim engany de l’Estat espanyol, governi qui governi.

Segons l’acord, Catalunya disposaria de més capacitat de gestió dels seus recursos, d’un millor retorn fiscal i d’un reconeixement de les seves especificitats dins del sistema de finançament autonòmic. La música pot sonar bé, com sempre. Però la lletra —difusa, condicionada i sotmesa a la voluntat última de Madrid— fa saltar totes les alarmes. No hi ha sobirania fiscal real, no hi ha blindatge jurídic ferm, ni tampoc cap garantia efectiva de compliment. Tot queda supeditat a lleis espanyoles, a futurs desenvolupaments reglamentaris i, sobretot, a la correlació de forces al Congrés dels Diputats.

La història és prou clara per no caure novament en la ingenuïtat. Catalunya ja ha viscut promeses semblants sota governs del PSOE i del PP: reformes estatutàries retallades, inversions pactades que mai no arriben, balances fiscals maquillades i sistemes de finançament que perpetuen l’espoli sota un altre nom. L’Estat espanyol sempre ha sabut vendre concessions que després es desinflen en el moment de passar dels papers als fets.

En aquest context,

Les trampes de l’Estat espanyol per continuar espoliant els Països Catalans

 

ESTAT ESPANYOL

 

 

La Comunitat de Madrid, sobrefinançada de per si, s'endú el 72% de les licitacions del sector públic estatal, mentre Catalunya només rep el 8,2%, el País Valencià el 3,3% i les Illes Balears, el 0,7%

 

 

 

Maria Garcia

Dijous, 4 de desembre de 2025

 

L’Estat espanyol no només espolia els Països Catalans a través dels mètodes convencionals (infrafinançament, manca d’execució pressupostària, càrrega fiscal superior que en altres regions…) que són àmpliament coneguts, sinó que també s’empesca altres mètodes per continuar espoliant i retallant recursos a favor de la Comunitat de Madrid. Un d’aquests mètodes, que a més a més no es reflecteix ni en les balances fiscals ni en el dèficit fiscal, però que té un gran impacte negatiu pel teixit productiu dels Països Catalans, és la distribució de les licitacions del sector públic estatal. L’últim ‘Informe sobre la distribució territorial de les licitacions públiques’ de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca posa de manifest l’alarmant biaix territorial a l’hora de distribuir les licitacions del sector públic estatal. Tal com constata aquest document, elaborat a partir d’un estudi que l’Institut d’Estudis Econòmics Valencià va realitzar el 2020, les empreses madrilenyes concentren el major percentatge de licitacions públiques, en detriment de les empreses catalanes, valencianes i mallorquines, malgrat el significant pes que els tres territoris tenen en el conjunt de l’economia espanyola i la seva competitivitat.

Les empreses catalanes, valencianes i mallorquines, així com les de les altres comunitats autònomes, veu “limitades a la meitat (en el cas de les PIMES) o al 30% (en el cas de les grans empreses) les adjudicacions d’uns òrgans de contractació pública ubicats a Madrid que, en principi”, les quals

ESCÀNDOL |El govern andalús se’n fot de l’infern fiscal que tenim a Catalunya

 

ESPAÑA - ANDALUCIA

 

En una piulada a les xarxes socials la “Junta de Andalucía” afirmen que ja són la segona comunitat autònoma on es paguen menys impostos

 

Juanma Moreno, president de la Junta d'Andalusia / PP

 

Joan Puig

Diumenge, 5 d'octubre de 2025

 

 

Andalusia utilitza els diners dels catalans per fer populisme
Andalusia rep molts diners espoliats als diferents territoris dels Països Catalans des de l’inici del model de finançament, una veritable injustícia que demostra una injustícia crònica que patim els territoris de parla catalana.
Un model injust de finançament que provoca un mal viure als ciutadans dels territoris de parla catalana, una injustícia que explica

[ESCÀNDOL] L’espoli fiscal dels ciutadans dels Països Catalans que paga les rebaixes fiscals andaluses

 

ECONOMIA

 

 

S’acosten eleccions a Andalusia i el seu president anuncia noves rebaixes fiscals, 100 € per tenir un animal de companyia i per pagar la quota del gimnàs o del seu club de futbol

 

 

Imatge de la signatura del pacte entre PP, Ciudadanos i Vox per la Junta d'Andalusia / PP

 

 

Joan Puig

Dijous, 25 de setembre de 2025

 

 

Augmenta sense topall l’espoli fiscal que pateixen els ciutadans dels Països Catalans i les desigualtats entre aquests ciutadans i els de la resta de l’estat
Els dirigents del PSOE, PP, Vox, Sumar o Podemos demanen la igualtat de tracte de tots els ciutadans espanyols davant hisenda, aquest demanda que ja no afectava els ciutadans de les comunitats del règim foral, ara ja tampoc afecta bona part dels ciutadans de l’estat que veuen com tenen avantatges respecte als ciutadans de les Illes, País Valencià i Catalunya, tal com visualitza el comptador de l’espoli fiscal de tres dels territoris dels Països Catalans.

Entre els descomptes anunciats pel president d’Andalusia destaca de moment la deducció de 100 euros pes despeses veterinàries, ampliables a tres anys si la mascota és adoptada i 100 euros més per tenir quota de gimnàs, que també serveix per tenir quota del club de futbol o de bàsquet preferit.

 

 

 

Més de 1.000 milions d’euros de descomptes per les famílies andaluses i sèptima reducció d’impostos

[MOLT GREU] El finançament singular desapareix del full de ruta del govern espanyol

 

ECONOMIA

 

De moment el govern català ajorna fins al 2028 que l’ATC comenci a fer "determinades funcions" en la gestió sobre l’IRPF, malgrat l’acord amb ERC 

 

 

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, aquest dijous en una roda de premsa a Madrid Data de publicació: dijous 27 de març del 2025, 15:07 Localització: Madrid Autor: Miquel Vera

 

Joan Puig

Dijous, 31 de juliol de 2025

 

 

La hisenda catalana requereix uns 700 agents més el 2027 per assumir plenament l’assistència de la campanya de la renda i per sort els funcionaris espanyols no volen entrar a l’ATC
El Govern ha donat a conèixer aquest dijous a la tarda la fase inicial del Pla Director de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que preveu que la hisenda catalana assumeixi “determinades funcions” en la gestió de l’IRPF el 2028 per a la campanya corresponent a l’exercici del 2027 i que el 2027 els professionals de l’ATC ja puguin participar en la plena assistència de la campanya de la renda. La intenció inicial de l’Executiu era que el 2026 ja es pogués començar a treballar en la recaptació. El pla també preveu el desenvolupament d’una plataforma tecnològica pròpia de l’ATC, estableix tres fites i inclou la contractació de més de 700 agents per a campanya del 2027 amb la previsió d’arribar a 360.000 contribuents.

Incompliment greu de l’acord signat amb ERC
La Fase inicial del pla inclou tres fites. La primera estableix que l’ATC prestarà informació i assistència en la campanya de la renda del 2025 als sol·licitants de la cita prèvia i que la plena assistència l’any següent (2027) per atendre la campanya de l’exercici del 2026. Per això, l’ATC preveu la incorporació d’aquests 700 agents, que necessitarien noves oficines temporals i tenir llesta l’adaptació tècnica i de continguts per poder assistir els contribuents.
Abans, però, per a la campanya de la declaració del 2025, s’espera la contractació de 400 agents de reforç davant els 102 que s’han incorporat aquest any per a la campanya del 2024. Queda demostrat que el finançament singular no existeix ni se l’espera.
Tot es retarda fins a l’any 2028, desprès d’unes eleccions espanyoles que pot guanyar fàcilment el PP

 
La segona de les fites de la fase inicial del Pla Director és que en la campanya de la renda del 2025 la identitat corporativa de l’ATC ja consti en la documentació que s’entregui als ciutadans i que amb l’IdCAT Mòbil es pugui accedir al servei.
Per últim, el tercer objectiu és que l’ATC col·labori en l’aplicació dels tributs i en la revisió dels actes, així com que l’organisme tingui presència en les comunicacions i actes administratius adreçats als contribuents. Aquesta és la fase que el Govern preveu ara que sigui una realitat a partir del 2028 per a la campanya de la renda del 2027.

Calen canvis normatius que no compten amb prou vots a Madrid
Amb tot, l’aplicació de tots aquests canvis a l’ATC perquè pugui assumir més gestions de cara a la recaptació de l’IRPF i el compliment dels nous terminis quedarà condicionada a l’aprovació de diferents canvis normatius i dels tràmits parlamentaris corresponents.

Si les eleccions s’avancen tot salta pels aires, i sembla que el govern espanyol no té gens d’interès en aprovar un nou finançament
Per exemple, la modificació de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes; la Llei 22/2009, de 18 de desembre, que regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú; i la Llei 16/2010, de 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’Estat a Catalunya, que han d’atribuir la competència sobre l’IRPF a la Generalitat.

Si tot depèn d’Indra ja podem tancar la porta a la hisenda catalana
El Govern ja va encarregar a principis d’aquest any a una consultora del grup Indra, Minsait, la redacció del full de ruta per al desenvolupament de l’ATC amb l’objectiu final que l’organisme acabi assumit la recaptació de tots els tributs, començant per l’IRPF. 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/fixada/molt-greu-el-financament-singular-desapareix-del-full-de-ruta-del-govern-espanyol/ 

 

Montoro té la barra de dir que l’única ‘Operació Catalunya’ que coneix va ser el “rescat” de la Generalitat amb el FLA

 

 

L'exministre del PP ha comparegut aquest dilluns davant la comissió d'investigació del Congrés

 

 

L'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en una imatge d'arxiu Data de publicació: dimecres 27 de febrer del 2019, 18:02 Localització: Madrid Autor: Senyal Tribunal Suprem

 

Redacció

Dilluns, 14 d'abril de 2025

 

 

Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda als governs de Mariano Rajoy, ha dit aquest dilluns que l’única ‘operació Catalunya’ que coneix va ser el “rescat” a la Generalitat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). 

Segons ha recordat, aquests mecanismes es van activar el 2015 amb l’arribada del govern d’Artur Mas i es va desplegar totalment l’any 2017. 

D’altra banda, ha detallat que l’any 2017 -quan es va aprovar la “intervenció pressupostària màxima”- l’aleshores vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, li va escriure una carta on avisava que ell ja no estava “subjecte a les lleis de l’Estat”. Montoro ha comparegut a la comissió d’investigació del Congrés sobre les trames polítiques i policials per debilitar l’independentisme.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/montoro-te-la-barra-de-dir-que-lunica-operacio-catalunya-que-coneix-va-ser-el-rescat-de-la-generalitat-amb-el-fla/ 

Xavier Sala-i-Martin destapa les trampes de la falsa condonació del deute del FLA: “El deute es pagarà”

 

 

ECONOMIA

 

 

L'economista apunta que els contribuents catalans pagaran també el 20% del deute de les altres comunitats  

Maria Garcia

 24-02-2025

 

L’economista Xavier Sala-i-Martin ha destapat a través de les xarxes socials totes les trampes que amaga la condonació del deute del FLA pactat entre el govern espanyol del PSOE i ERC. Segons ha anunciat aquest dilluns el president d’ERC, Oriol Junqueras, el pacte suposava condonar 17.100 milions d’euros (un 19,9%) del deute de la Generalitat amb el Fons de Liquidat Autonòmica (FLA); tanmateix, poc després de l’anunci, el govern espanyol ha informat que es condonarà 83.252 milions d’euros, que és el deute que acumulen totes les comunitats autònomes amb el FLA. Davant aquesta nova situació d’engany, Xavier Sala-i-Martin té clar que “el deute es pagarà” i que, com sempre, el sufragaran els catalans i catalanes.

“El que està passant NO és que es condoni el deute sinó que el deute de la GENERALITAT AMB L’ESTAT (el FLA) el pagarà l’estat i no la Generalitat. Però el deute es pagarà” ha exposat el reputat economista a X (Twitter). Sala-i-Martin argumenta que si veritablement s’hagués canviat” el deute de 17 milions d’euros de Catalunya, el fet que el passés a pagar l’Estat espanyol “faria que els catalans només paguéssim el 20% dels 17M (el % dels impostos espanyols que paguen els catalans). És a dir, que els catalans passaríem de pagar 17M a 3,4M. Això seria un gran guany!“.

Tanmateix, feta la llei, feta la trampa, i és que tal com destapa Xavier Sala-i-Martin,

Les 17 singularitats del futur finançament autonòmic

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 4 de setembre de 2024. 21:31
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

No sé les persones que hauran seguit l'acte d'inauguració del curs polític a la seu de l'Institut Cervantes, a Madrid, amb el qual el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, li ha donat el tret de sortida i ha intentat de sortir del mig del foc català pel finançament. Dono per descomptat que cap dels assistents era de Esquerra Republicana i menys dels que van haver de validar l'anomenat finançament singular, ja que d'haver estat presents, haurien hagut de treure precipitadament el seu iPad, el seu ordinador o el telèfon mòbil per veure que el discurs de Sánchez poc o gens té a veure amb el que ells han anat venent. Catalunya tindrà més diners, per descomptat. Però hi ha quatre coses que ni tindrà, ni passaran: no tindrà un concert econòmic, ni sobirania fiscal, ni la clau de la caixa, ni la possibilitat d'acabar amb el dèficit fiscal; tampoc no passarà que surti del règim comú en el qual hi ha totes les autonomies, excepte el País Basc i Navarra.

El govern espanyol ja ha començat a recollir rodet i ho ha fet intentant dues coses: aparèixer com el benefactor de totes les comunitats autònomes i deixant clar que aquí no hi ha una singularitat catalana, hi ha 17 singularitats espanyoles. Sánchez és el nou rei Mides, que permetrà que totes les

Reclameu, reclameu!

 

 

OPINIÓ - EL VORAVIU

 

 

La multireincidència a no executar la inversió emprenya molt el govern 

 

 

 

  

 

 

 

 Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

 

 

Dimarts el govern de la Generalitat de Catalunya va acordar cantar enèrgicament la canya a Madrid. La portaveu Patrícia Plaja va anar forta en les explicacions. 

Estan indignats per la baixa execució pressupostària del 2022, i es veu que també estan molt emprenyats per la multireincidència. Així és que el govern Aragonès exigeix al govern de l’Estat espanyol que transfereixi els més de cinc mil milions d’inversió que no s’han executat entre el 2015 i el

[ESCÀNDOL] El govern espanyol més progressista de la història segueix espoliant Catalunya

 

 

L’Estat només va executar el 16,3% del pressupostat a Catalunya el primer semestre de 2023 i a Madrid va arribar al 52,7%

 

 

Les obres eternes estació de la Sagrera a Catalunya

 

Redacció

Diumenge, 3 de març de 2024

 

 

La inversió a Madrid va superar el 50% en el mateix període, segueix augmentant l’espoli fiscal a tots els Països Catalans

L’Estat va executar 370 milions d’euros a Catalunya durant els sis primers mesos de 2023, la qual cosa suposa el 16,3% dels 2.276 milions pressupostats per a l’any passat. Així ho recull l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) que ha publicat aquest diumenge el diari ‘Ara’. Segons aquestes dades, Adif, per exemple, va executar 94 milions dels 1.080 previstos, Renfe va invertir 36 milions dels 151 pressupostats i Ports de l’Estat, 15 milions dels 182 previstos. 

 

Segons per la cua en inversió real per part de l’estat

La Moncloa justifica invertir més a les rodalies de Madrid que a Catalunya: “És més necessari”

 

 

RODALIES

 

 

El ministre de Transports argumenta que la xarxa de rodalies madrilenya està "menys dotada" que la catalana 

 

 

Abel Degà
Foto: Carlos Baglietto
Madrid. Dimecres, 24 de gener de 2024. 13:48
Actualitzat: Dimecres, 24 de gener de 2024. 14:24
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

El govern espanyol inverteix més diners a la xarxa de Cercanías-Madrid que no pas a Rodalies, a Catalunya. I així és com ha de ser, segons ha defensat aquest dimecres el ministre de Transports, Óscar Puente. En una compareixença en comissió al Congrés dels Diputats, ha assenyalat que la xarxa madrilenya “està menys dotada” que la catalana, i que això és el que justifica la diferència en la inversió de l’Estat en els plans de rodalies: 6.400 milions d’euros a Catalunya i 7.100 milions a Madrid. “La xifra pendent d'execució en el cas de Madrid és superior que el pla de Rodalies de Barcelona", ha afegit, a més d’assenyalar que “Catalunya té una xarxa de Rodalies més desenvolupada que la de Madrid”.

De la mateixa manera, Óscar Puente ha apuntat que és normal que l’Estat destini a Madrid el doble de trens nous que a Catalunya. Segons ha afirmat, la xarxa catalana rebrà 101 nous trens, mentre que a Madrid arribaran 203 nous trens "perquè també té la xarxa més deteriorada i són els més necessitats de renovació". Durant la seva compareixença ha assegurat que

El Govern valora com un “rumor” que la F1 marxi de Montmeló i insisteix que “fins al 2026 es quedarà a Catalunya”

 

 

L'executiu català creu que "seria bo que Madrid tingués un projecte propi i es deixi de fixar en el que fem aquí"

 

 

 

Roda de premsa de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja Data de publicació: dimarts 05 de desembre del 2023, 12:36 Localització: Barcelona Autor: Gerard Artigas

Maria Garcia

Dimarts, 5 de desembre de 2023

 

 

 

El Govern de la Generalitat treu ferro als rumors sobre el trasllat de la Fórmula 1 de Catalunya a la Comunitat de Madrid. Segons ha avançat ‘El Mundo’ el matí d’aquest dimarts, 5 de desembre, Madrid i la Fórmula 1 estarien en la “fase final” de la negociació per tal que el recinte firal d’Ifema aculli les carreres durant les pròximes 10 temporades a partir del 2026. Durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, la portaveu de l’executiu català, Patrícia Plaja, ha volgut deixar molt clar que aquestes informacions són “rumors”, i ha garantit que “fins al 2026 es quedarà a Catalunya”.

“Els organitzadors no ens han traslladat ni oficialitzat cap canvi”, ha dit la portaveu, tot recordant que la Generalitat té signat un contracte amb els organitzadors per dur la competició a Montmeló (Vallès Oriental) fins al 2026. Així, Plaja no ha entrat a valorar “les intencions o desitjos d’una