ESPOLI ESPANYOL
L’opacitat total sobre el preu de compra del Castell de Berà durant la dictadura blinda un paradís vacacional d’ús exclusiu per a l'elit de funcionaris i directius del Banc d’Espanya
ESPOLI ESPANYOL
Com pot ser durant 40 anys de democràcia cap partit català hagi exigit la devolució de la finca a l’erari públic del país?.
En ple segle XXI, la Costa Daurada allotja un dels anacronismes més flagrants del llegat de la dictadura borbònica i l’expansionisme institucional de l’Estat a Catalunya. El Castell de Berà, una imponent fortalesa de 33.000 metres quadrats a primera línia de mar a Roda de Berà (Tarragonès), continua funcionant avui com un vedat privat de luxe subvencionat per a l’ús exclusiu dels funcionaris, directius i consellers del Banc d’Espanya.
L’origen d’aquest oasi de riquesa és el reflex d’una època fosca marcada pel despotisme i la manca absoluta de control democràtic. L’any 1962, sota el jou del règim de Francisco Franco, el Banc d’Espanya va ser nacionalitzat. Poc després, a finals d’aquella dècada d’opacitat, l’organisme supervisor va utilitzar la seva maquinària financera per perpetrar el que molts consideren un acte de
PAÍS - PRINCIPAT
![]() |
| La consellera d'Economia, Alícia Romero, aquest matí en una roda de premsa al parlament (fotografia: ACN.) |
27.02.2026 | Actualització 27.02.2026 -15:36
Catalunya continua patint un dèficit fiscal que mina la seva capacitat d’afrontar la despesa pública. El 2022 va ser de 21.092 milions d’euros, l’equivalent al 8,2% del PIB, d’acord amb el mètode de càlcul del flux monetari. Així ho ha fet públic el govern de la Generalitat dins de l’informe econòmic i financer que acompanya el pressupost, que ja es tramita al parlament. A diferència dels anteriors governs independentistes, que acostumaven a donar rellevància política a la presentació de la balança, l’executiu de Salvador Illa no n’ha fet una presentació específica. L’ha introduïda en un annex de l’esmentat informe que acompanya els comptes, sense destacar-la informativament. Publicar-la, de fet, és una obligació legal del govern d’ençà que el 2012 es va aprovar una reforma de la llei de finances públiques de Catalunya promoguda per ERC i pactada amb CiU.
Les dades publicades assenyalen que el dèficit fiscal del 2022 es va reduir respecte a l’any anterior, quan va ser de 22.012 milions, l’equivalent al 9,6% del PIB. La xifra, tanmateix, es troba molt a prop de la mitjana que ha tingut històricament el dèficit fiscal, del 8,1% entre el 1986 i el 2022. De fet,
CRISI FERROVIÀRIA
El sector de la construcció pública a Catalunya ha llançat un crit d'alarma sobre l'estat d'abandonament crònic que, segons els seus càlculs, pateixen les infraestructures ferroviàries a càrrec de l'Estat. En un informe presentat aquest divendres, la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) ha quantificat la desinversió acumulada al llarg de més d'una dècada, un dèficit que situa en 5.000 milions d'euros la diferència entre el que es pressuposta i el que s'ha executat realment per l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) des de l'any 2010. Aquesta radiografia financera, elaborada a partir del seu Informe de Licitació anual, dibuixa un panorama de promeses incomplides i execucions raquítiques que, segons la patronal, posen en risc la seguretat i la competitivitat del país.
La mitjana del grau de compliment dels pressuposts d'Adif per a Catalunya entre 2010 i 2023 no arriba ni a la meitat, situant-se per sota del 50%. No es tracta només d'una tendència històrica, sinó d'una dinàmica que s'ha agreujat en el període més recent: en els darrers tres anys, aquest percentatge de realització ha caigut fins a un mínim insostenible que "amb prou feines arriba al 30%". Aquesta realitat estadística significa, en termes pràctics, que els milions assignats per la modernització de vies, estacions o sistemes de senyalització mai han passat del paper.
La desconnexió entre la planificació anunciada i l'obra realitzada ha generat un buit inversor de dimensions estratosfèriques que el sector qualifica d'"endèmic". Aquesta alarma es produeix en un context social especialment sensible, després de l'accident mortal de Gelida, que va posar el focus sobre l'estat de conservació de la xarxa de Rodalies. El president de la CCOC, Lluís Moreno, ha vinculat amb contundència la manca d'inversió amb la seguretat del servei: "No podem dir que els accidents passen perquè no es licita, però sí que es podrien evitar si s’invertís més, sobretot en manteniment de les infraestructures". Moreno va més enllà, assenyalant que aquest dèficit no només amenaça vides, sinó que també és la causa quotidiana d'"avaries, retards innecessaris i un malestar profund per part de la societat".
ECONOMIA
Maria Garcia
Dijous, 29 de gener de 2026
El teixit empresarial català constata que el nou model de finançament pactat entre ERC i el govern és “insuficient” en diversos aspectes, i insta els partits a millorar la proposta durant el tràmit parlamentari. Es tracta d’una galleda d’aigua ben freda que cau sobre el govern espanyol escassos dies després de presentar les línies generals de la proposta, la qual va ser àmpliament criticada des de diversos sectors de l’independentisme, que consideren que es tracta d’un model que continua basant-se en l’espoli fiscal, i que no resol el desajust entre la recaptació feta a Catalunya i les inversions que rep.
“No es pot considerar suficient, ja que només dona resposta a algunes de les demandes reclamades per les entitats signants” al·leguen en un comunicat conjunt les tretze cambres de comerç, Foment del Treball, Pimec, el Cercle d’Economia, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, Barcelona Global, Femcat, Fira de Barcelona, RACC. L’empresariat català, si bé defensa que la proposta “és un avenç en la direcció correcta”, també urgeix els partits catalans “treballar plegats” per millorar-la i “garantir que els canvis es consolidin en el futur”. Així mteix, assenyalen que “es manté la diferència” de les
CRIT
L’acord anunciat entre Oriol Junqueras i el president espanyol Pedro Sánchez sobre un suposat finançament singular per a Catalunya s’ha presentat com un pas endavant històric, gairebé com una reparació d’un greuge que s’arrossega de fa dècades. Però més enllà dels titulars optimistes i de la retòrica institucional, el que emergeix és una sensació massa coneguda pels catalans: la d’estar davant d’un nou i enèsim engany de l’Estat espanyol, governi qui governi.
Segons l’acord, Catalunya disposaria de més capacitat de gestió dels seus recursos, d’un millor retorn fiscal i d’un reconeixement de les seves especificitats dins del sistema de finançament autonòmic. La música pot sonar bé, com sempre. Però la lletra —difusa, condicionada i sotmesa a la voluntat última de Madrid— fa saltar totes les alarmes. No hi ha sobirania fiscal real, no hi ha blindatge jurídic ferm, ni tampoc cap garantia efectiva de compliment. Tot queda supeditat a lleis espanyoles, a futurs desenvolupaments reglamentaris i, sobretot, a la correlació de forces al Congrés dels Diputats.
La història és prou clara per no caure novament en la ingenuïtat. Catalunya ja ha viscut promeses semblants sota governs del PSOE i del PP: reformes estatutàries retallades, inversions pactades que mai no arriben, balances fiscals maquillades i sistemes de finançament que perpetuen l’espoli sota un altre nom. L’Estat espanyol sempre ha sabut vendre concessions que després es desinflen en el moment de passar dels papers als fets.
En aquest context,
ESTAT ESPANYOL
L’Estat espanyol no només espolia els Països Catalans a través dels mètodes convencionals (infrafinançament, manca d’execució pressupostària, càrrega fiscal superior que en altres regions…) que són àmpliament coneguts, sinó que també s’empesca altres mètodes per continuar espoliant i retallant recursos a favor de la Comunitat de Madrid. Un d’aquests mètodes, que a més a més no es reflecteix ni en les balances fiscals ni en el dèficit fiscal, però que té un gran impacte negatiu pel teixit productiu dels Països Catalans, és la distribució de les licitacions del sector públic estatal. L’últim ‘Informe sobre la distribució territorial de les licitacions públiques’ de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca posa de manifest l’alarmant biaix territorial a l’hora de distribuir les licitacions del sector públic estatal. Tal com constata aquest document, elaborat a partir d’un estudi que l’Institut d’Estudis Econòmics Valencià va realitzar el 2020, les empreses madrilenyes concentren el major percentatge de licitacions públiques, en detriment de les empreses catalanes, valencianes i mallorquines, malgrat el significant pes que els tres territoris tenen en el conjunt de l’economia espanyola i la seva competitivitat.
Les empreses catalanes, valencianes i mallorquines, així com les de les altres comunitats autònomes, veu “limitades a la meitat (en el cas de les PIMES) o al 30% (en el cas de les grans empreses) les adjudicacions d’uns òrgans de contractació pública ubicats a Madrid que, en principi”, les quals
ECONOMIA
![]() |
| Imatge de la signatura del pacte entre PP, Ciudadanos i Vox per la Junta d'Andalusia / PP |
ECONOMIA
ENLLAÇ NOTÍCIA :
![]() |
| L'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en una imatge d'arxiu Data de publicació: dimecres 27 de febrer del 2019, 18:02 Localització: Madrid Autor: Senyal Tribunal Suprem |
ECONOMIA
Maria Garcia
24-02-2025
L’economista Xavier Sala-i-Martin ha destapat a través de les xarxes socials totes les trampes que amaga la condonació del deute del FLA pactat entre el govern espanyol del PSOE i ERC. Segons ha anunciat aquest dilluns el president d’ERC, Oriol Junqueras, el pacte suposava condonar 17.100 milions d’euros (un 19,9%) del deute de la Generalitat amb el Fons de Liquidat Autonòmica (FLA); tanmateix, poc després de l’anunci, el govern espanyol ha informat que es condonarà 83.252 milions d’euros, que és el deute que acumulen totes les comunitats autònomes amb el FLA. Davant aquesta nova situació d’engany, Xavier Sala-i-Martin té clar que “el deute es pagarà” i que, com sempre, el sufragaran els catalans i catalanes.
“El que està passant NO és que es condoni el deute sinó que el deute de la GENERALITAT AMB L’ESTAT (el FLA) el pagarà l’estat i no la Generalitat. Però el deute es pagarà” ha exposat el reputat economista a X (Twitter). Sala-i-Martin argumenta que si veritablement s’hagués canviat” el deute de 17 milions d’euros de Catalunya, el fet que el passés a pagar l’Estat espanyol “faria que els catalans només paguéssim el 20% dels 17M (el % dels impostos espanyols que paguen els catalans). És a dir, que els catalans passaríem de pagar 17M a 3,4M. Això seria un gran guany!“.
Tanmateix, feta la llei, feta la trampa, i és que tal com destapa Xavier Sala-i-Martin,
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dimecres, 4 de setembre de 2024. 21:31
Temps de lectura: 2 minuts
No sé les persones que hauran seguit l'acte d'inauguració del curs polític a la seu de l'Institut Cervantes, a Madrid, amb el qual el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, li ha donat el tret de sortida i ha intentat de sortir del mig del foc català pel finançament. Dono per descomptat que cap dels assistents era de Esquerra Republicana i menys dels que van haver de validar l'anomenat finançament singular, ja que d'haver estat presents, haurien hagut de treure precipitadament el seu iPad, el seu ordinador o el telèfon mòbil per veure que el discurs de Sánchez poc o gens té a veure amb el que ells han anat venent. Catalunya tindrà més diners, per descomptat. Però hi ha quatre coses que ni tindrà, ni passaran: no tindrà un concert econòmic, ni sobirania fiscal, ni la clau de la caixa, ni la possibilitat d'acabar amb el dèficit fiscal; tampoc no passarà que surti del règim comú en el qual hi ha totes les autonomies, excepte el País Basc i Navarra.
El govern espanyol ja ha començat a recollir rodet i ho ha fet intentant dues coses: aparèixer com el benefactor de totes les comunitats autònomes i deixant clar que aquí no hi ha una singularitat catalana, hi ha 17 singularitats espanyoles. Sánchez és el nou rei Mides, que permetrà que totes les
OPINIÓ - EL VORAVIU
Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info
Dimarts el govern de la Generalitat de Catalunya va acordar cantar enèrgicament la canya a Madrid. La portaveu Patrícia Plaja va anar forta en les explicacions.
Estan indignats per la baixa execució pressupostària del 2022, i es veu que també estan molt emprenyats per la multireincidència. Així és que el govern Aragonès exigeix al govern de l’Estat espanyol que transfereixi els més de cinc mil milions d’inversió que no s’han executat entre el 2015 i el
L’Estat només va executar el 16,3% del pressupostat a Catalunya el primer semestre de 2023 i a Madrid va arribar al 52,7%
![]() |
| Les obres eternes estació de la Sagrera a Catalunya |
L’Estat va executar 370 milions d’euros a Catalunya durant els sis primers mesos de 2023, la qual cosa suposa el 16,3% dels 2.276 milions pressupostats per a l’any passat. Així ho recull l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) que ha publicat aquest diumenge el diari ‘Ara’. Segons aquestes dades, Adif, per exemple, va executar 94 milions dels 1.080 previstos, Renfe va invertir 36 milions dels 151 pressupostats i Ports de l’Estat, 15 milions dels 182 previstos.
RODALIES
Abel Degà
Foto: Carlos Baglietto
Madrid. Dimecres, 24 de gener de 2024. 13:48
Actualitzat: Dimecres, 24 de gener de 2024. 14:24
Temps de lectura: 2 minuts
El govern espanyol inverteix més diners a la xarxa de Cercanías-Madrid que no pas a Rodalies, a Catalunya. I així és com ha de ser, segons ha defensat aquest dimecres el ministre de Transports, Óscar Puente. En una compareixença en comissió al Congrés dels Diputats, ha assenyalat que la xarxa madrilenya “està menys dotada” que la catalana, i que això és el que justifica la diferència en la inversió de l’Estat en els plans de rodalies: 6.400 milions d’euros a Catalunya i 7.100 milions a Madrid. “La xifra pendent d'execució en el cas de Madrid és superior que el pla de Rodalies de Barcelona", ha afegit, a més d’assenyalar que “Catalunya té una xarxa de Rodalies més desenvolupada que la de Madrid”.
De la mateixa manera, Óscar Puente ha apuntat que és normal que l’Estat destini a Madrid el doble de trens nous que a Catalunya. Segons ha afirmat, la xarxa catalana rebrà 101 nous trens, mentre que a Madrid arribaran 203 nous trens "perquè també té la xarxa més deteriorada i són els més necessitats de renovació". Durant la seva compareixença ha assegurat que
![]() |
| Roda de premsa de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja Data de publicació: dimarts 05 de desembre del 2023, 12:36 Localització: Barcelona Autor: Gerard Artigas |
El Govern de la Generalitat treu ferro als rumors sobre el trasllat de la Fórmula 1 de Catalunya a la Comunitat de Madrid. Segons ha avançat ‘El Mundo’ el matí d’aquest dimarts, 5 de desembre, Madrid i la Fórmula 1 estarien en la “fase final” de la negociació per tal que el recinte firal d’Ifema aculli les carreres durant les pròximes 10 temporades a partir del 2026. Durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, la portaveu de l’executiu català, Patrícia Plaja, ha volgut deixar molt clar que aquestes informacions són “rumors”, i ha garantit que “fins al 2026 es quedarà a Catalunya”.
“Els organitzadors no ens han traslladat ni oficialitzat cap canvi”, ha dit la portaveu, tot recordant que la Generalitat té signat un contracte amb els organitzadors per dur la competició a Montmeló (Vallès Oriental) fins al 2026. Així, Plaja no ha entrat a valorar “les intencions o desitjos d’una