ESPOLI ESPANYOL
L’opacitat total sobre el preu de compra del Castell de Berà durant la dictadura blinda un paradís vacacional d’ús exclusiu per a l'elit de funcionaris i directius del Banc d’Espanya
ESPOLI ESPANYOL
Com pot ser durant 40 anys de democràcia cap partit català hagi exigit la devolució de la finca a l’erari públic del país?.
En ple segle XXI, la Costa Daurada allotja un dels anacronismes més flagrants del llegat de la dictadura borbònica i l’expansionisme institucional de l’Estat a Catalunya. El Castell de Berà, una imponent fortalesa de 33.000 metres quadrats a primera línia de mar a Roda de Berà (Tarragonès), continua funcionant avui com un vedat privat de luxe subvencionat per a l’ús exclusiu dels funcionaris, directius i consellers del Banc d’Espanya.
L’origen d’aquest oasi de riquesa és el reflex d’una època fosca marcada pel despotisme i la manca absoluta de control democràtic. L’any 1962, sota el jou del règim de Francisco Franco, el Banc d’Espanya va ser nacionalitzat. Poc després, a finals d’aquella dècada d’opacitat, l’organisme supervisor va utilitzar la seva maquinària financera per perpetrar el que molts consideren un acte de
PAÍS - PRINCIPAT
Redacció
14.02.2023 - 23:38
Actualització: 15.02.2023 - 11:43
L’economista Antonio Cabrales, nomenat avui pel govern espanyol com a nou conseller del Banc d’Espanya, ha renunciat al càrrec hores més tard. El catedràtic, que havia estat proposat pel PP, gairebé no ha donat explicacions sobre la seva dimissió. Però darrere de la decisió sembla que hi ha un motiu polític: temps enrere va donar suport a la consellera exiliada Clara Ponsatí.
“No vull afegir més tensió al país i em semblava que això n’hi afegiria. Necessitem calma”, ha dit Cabrales en declaracions al diari ABC. Alhora, ha donat de baixa el seu perfil de Twitter per distanciar-se de la repercussió de la seva dimissió.
La pressió ha començat a la tarda, quan el diari The Objective ha recordat que el seu nom, juntament amb el de més economistes de renom, constava en una carta de suport a
RECUPERACIÓ ECONÒMICA
Adrià Rovira
Barcelona. Divendres, 17 de desembre de 2021. 12:18
Temps de lectura: 3 minuts
A finals del passat octubre el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, va anunciar en una compareixença al Congrés dels diputats que la institució revisaria considerablement a la baixa el creixement del PIB de l'Estat per aquest 2021. Dit i fet, aquest divendres, la institució ha publicat les seves projeccions macroeconòmiques per als pròxims anys i no ha decebut. El creixement del PIB espanyol per a aquest 2021 és del 4,5% que, efectivament, suposa una rebaixa de quasi 2 punts respecte a les últimes previsions, que va ser del 6,3%.
Això, de retruc deixa en un molt mal lloc al govern espanyol, que preveu que el PIB espanyol pugi per sobre del 6%, una xifra molt llunyana a tots els principals organismes econòmics, ja no només del Banc d'Espanya, sinó també l'OCDE i la Comissió Europea. En definitiva, el govern de Pedro Sánchez ha estat massa optimista amb la recuperació econòmica després de la Covid.
![]() |
| El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos - Efe |
Aquesta retallada tan dràstica es produeix després que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) revisés a la baixa la xifra de creixement del PIB del segon trimestre --des del 2,8% fins al
![]() |
| Bitllets de 500 euros | Pixabay |