POLITICA - ESPANYA
Malgrat les greus informacions que esquitxen tot el seu entorn, el líder socialista assegura que no sabia 'absolutament res' i demana 'perdó'
![]() |
Pedro Sánchez, president del Govern | |
POLITICA - ESPANYA
![]() |
Pedro Sánchez, president del Govern | |
Arnau Borràs
Ni dimissió, ni moció de confiança, ni pas al costat al capdavant del partit... Res de res. Davant l’allau d’informacions que esquitxen de casos de presumpta corrupció al seu entorn més proper, la resposta de Pedro Sánchez ha estat la d’atrinxerar-se tant al Gobierno com al PSOE.
El líder socialista ha decidit llençar Santos Cerdán als peus del cavall. Tocava sacrificar el seu número dos. Ja ho va fer amb la seva anterior mà dreta, José Luis Ábalos, i ara li toca al (fins aquest dijous) secretari d’organització del PSOE. El tallafoc cada cop és més proper a l’actual president del Gobierno. Però tant se val. L’operació ‘Salvar el soldat Sánchez’ ja ni es dissimula
![]() |
Sánchez s'atrinxera | |
Segons el president del Gobierno, ell "no coneixia absolutament res" de les maniobres presumptament il·legals de Santos Cerdán. "La decepció és gran", repetia. "No hauríem d’haver confiat" en ell. "Demano perdó". El discurs era evident: aquí tothom estava hi estava implicat menys jo. I no només això. A més, jo soc la solució a tot.
![]() |
Manuel Puentes Saavedra, en un moment de la seva declaració contra Boye/QS |
Quico Sallés Barcelona
14/02/2025 10:34
A l’espera que l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, declari la setmana entrant, les sessions d’aquesta setmana del judici del cas Mito, on se’l jutja per blanqueig, han acabat favorablement per a la seva defensa. Precisament, la jornada de dijous va acabar amb una de les declaracions més esperades tant per la fiscalia com per bona part de les defenses, la de Manuel Puentes Saavedra. Un imputat clau que gràcies als seus canvis de declaració, casualment coincidents amb la seva sortida de la presó, la fiscalia va poder processar Boye i, de retruc, imputar blanqueig a bona part de la banqueta que des de fa setmanes seu a l’Audiència Nacional, amb José Ramon Prado Bugallo, alies Sito Miñanco, al capdavant en el marc d’una macrocausa per narcotràfic.
La seva declaració, però, va ser un absolut contrast amb les manifestacions que havia fet durant la instrucció perquè va aportar fets nous i dades que topen, fins i tot, amb les proves pericials de la policia. De fet, la seva declaració va obviar el que es coneix com el Principi de Billing: el silenci és una de les coses més difícils de refutar. Una errada clamorosa que es veia a venir per l’historial d’aquesta polèmica figura processal, la de l’imputat que aconsegueix la llibertat malgrat la contundència dels càrrecs dels quals se l’acusa, a canvi d’embolicar als altres investigats a qui la fiscalia els hi té jurada. Com que no va poder mantenir el silenci, el seu testimoni va ser fàcil de refutar o restar-li credibilitat.
![]() |
José Ramon Prado Bugallo, Sito Miñanco, arriba a l’Audiència Nacional Gustavo Valiente / Europa Press |
PAÍS - PRINCIPAT
![]() |
Un cartell de l'agent infiltrada Maria Isern cremada (fotografia: ACN / Gerard Vilà) |
La fiscal avala que l’agent de policia que es va infiltrar als moviments independentistes de Girona i Salt, Maria Isern, mantingués una relació amb l’activista Òscar Campos per a obtenir informació.
En una diligència que ha enviat al jutjat, a la qual ha tingut accés VilaWeb, la fiscal subratlla que l’agent no va fer servir mitjans il·lícits per a ser parella de Campos. Concretament, diu: “S’ha de tenir en compte que és a partir d’aquella relació que la querellada va aconseguir de fer l’acostament que li havia estat encarregat per a poder complir la missió d’obtenir informació.”
La lletrada defensa que les reunions amb els lletrats, entre els quals Benet Salellas, es va produir precisament en el context de parella de Campos i “amb el consentiment d’ell”.
A més, tot i que la llei no reguli expressament la figura “d’agent infiltrat per a obtenir intel·ligència criminal”, la fiscalia sí que creu que la legislació empara que fes servir aquesta “tècnica” i ocultés la seva identitat.
“En aquest cas es trobaria, per exemple, l’agent infiltrat per a obtenir intel·ligència criminal, sense que això es faci amb la finalitat d’obtenir proves per un procediment penal”, diu la fiscal. Per tot plegat, demana al jutjat que inadmeti la querella contra l’agent per tortura, lesions psíquiques i revelació de secrets.
La @fiscal_es considera que existeix una figura legal -no prevista a la llei- d'agent infiltrat d'intel·ligència que pot obviar tots els límits dels drets fonamentals perquè la seva funció no és obtenir proves penals. Però llavors, la informació per a què és? Cas @gi_infiltrada pic.twitter.com/a0B2DcyLK5
— salellas advocats (@salellasadv) January 21, 2025
![]() |
Pino, mira de reüll Jorge Fernández Díaz en un acte del ministeri de l'Interior/MdI |
Quico Sallés
Barcelona 21-11-2024 21:44 h
L’operació Catalunya va tenir com a objectius polítics representants del sobiranisme, empresaris, membres de la societat civil o, fins i tot, qualsevol membre sospitós de simpatitzar amb la causa del dret a decidir. Però els documents que té la comissió d’investigació de l’operació Catalunya que se celebra al Congrés de Diputats també incorporen un altre tipus de víctima, els Mossos d’Esquadra. Així es desprèn de la documentació aportada per un dels primers integrants de la policia patriòtica, l’excap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, el comissari Marcelino Martín Blas.
Un d’aquests documents és una investigació de la direcció adjunta operativa de la Policia Nacional, a través de la policia patriòtica, “gravada al Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació”, el GATI, l’arxiu virtual de la direcció de la seguretat espanyola, on es registren les actuacions, les investigacions i els plans operatius. En concret, es tracta d’una investigació sobre la ja extingida Unitat Central de Recursos Operatius d’Informació dels Mossos, tot i que algunes fonts s’hi referien amb la variant Unitat Central de Resposta Operativa d’Informació. Sigui com sigui, la Ucroinf. Una unitat privilegiada del cos de policia de la Generalitat que en el seu moment va ser acusada d’espionatge clandestí a diversos líders polítics tant sobiranistes com espanyolistes. Eren els espies dels Mossos.
De fet, molts dels informes d’aquesta unitat van ser requisats el 26 d’octubre del 2017, quan el Cos Nacional de Policia va interceptar furgonetes dels Mossos que portaven documentació per ser incinerada a Sant Adrià de Besòs, un operatiu que no només va aixecar una gran polèmica sinó que va obrir un procés penal que no va acabar fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans va tancar el cas l’any passat. En aquesta operació també hi va participar la sinistra BARC, la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos, creada per l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino, amb l’aval de qui era ministre de l’Interior a l’època, Jorge Fernández Díaz, ara processat per l’operació Kitchen.
![]() |
Marcelino Martín Blas, al Congrés/Eduardo Parra / Europa Press |
AMNISTIA
Mayte Piulachs
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dijous, 24 d'octubre de 2024. 05:30
Actualitzat: Dijous, 24 d'octubre de 2024. 11:07
Temps de lectura: 4 minuts
Estupor. El Tribunal Suprem ha comunicat a l'actual president del Parlament, Josep Rull, a Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que els paralitza l'aplicació de la llei d'amnistia i, per tant, no els suspèn els antecedents penals que tenen pel delicte de desobediència per l'1-O, malgrat que els va extingir la seva inhabilitació el febrer de 2023. El Suprem sosté que no farà res fins que el Tribunal Constitucional resolgui la seva qüestió d’inconstitucionalitat, que va presentar contra l’article 1 de la llei d'amnistia. Els advocats dels líders polítics i socials sostenen que aquesta resolució de la sala, que presideix Manuel Marchena, vulnera els seus drets de defensa i de tutela judicial efectiva, i han presentat recursos perquè rectifiqui i els apliqui l'amnistia, segons han informat a ElNacional.cat.
Els penalistes detallen que el Suprem ha fet la consulta al TC amb el cas de la condemna a un jove per desordres públics l’1-O a Girona, no pas pels presos polítics i el delicte de desobediència. Asseguren que aquest fet els impedeix presentar un recurs de cassació a l’òrgan de garanties perquè no són part en la causa de Girona. Fins i tot, els advocats dels polítics han descobert que el Suprem no ha fet esborrar els seus antecedents pel delicte de sedició pel qual els va condemnar, tot i que fa un any va ser derogat pel govern espanyol.
MÓN - EUROPA
Entrevista al periodista danès, que publica ‘Més enllà de les muntanyes’ (Saldonar), llibre de viatges a la península ibèrica, que fa quaranta anys que visita
![]() |
Per Nyholm, en una imatge d'arxiu (fotografia: Adiva Koenigsberg). |
Andreu Barnils
13.10.2024
Actualització 14.10.2024-3:30h
Per Nyholm (1943) és un periodista danès veterà, amb més de seixanta anys de carrera. Ha cobert la guerra dels Balcans, la Itàlia de Berlusconi i els conflictes de Rússia per al diari Jyllands-Posten. I també coneix la península ibèrica, que fa més de quaranta anys que visita. Després del seu epíleg sobre Catalunya al llibre Cuba, la soledat que no s’acaba (Saldonar), ara ha escrit Més enllà de les muntanyes (Saldonar) llibre de viatges a la península ibèrica en què Nyholm s’atura a Catalunya, l’Espanya profunda, el País Basc i Astúries. Parla amb Javier Pérez Royo, Jaume Cabré, professores àrabs de Ceuta, joves franquistes a Madrid i el professor Josep Maria Solé i Sabaté. En aquesta entrevista feta per telèfon, un Nyholm vital ens explica què ha vist durant la seva visita.
—Em dèieu que abans de res volíeu marcar la diferència entre els drets humans i els drets estatals.
—Crec que és molt important i molt en la tradició europea que distingim
entre els drets humans i els drets estatals. Naturalment, hi ha estats.
Espanya és un estat. Però l’estat com a tal no pot tenir drets que
dominin els drets de l’ésser humà, dels ciutadans. Considero Espanya un
estat solament semieuropeu i, de fet, semidemocràtic, perquè l’estat
espanyol no reconeix realment el dret humà dels catalans de triar la
forma d’estat en què volen viure. I ho veig especialment amb alguns dels
meus vells coneguts de la banda espanyola, que creuen que l’estat té
drets que superen els drets dels ciutadans. En aquest cas, els catalans.
—No és la primera vegada que visiteu l’estat espanyol.
—Vaig venir durant el franquisme. I em vaig adonar bastant aviat que
Espanya no era una dictadura com les de l’Europa de l’Est, les
dictadures comunistes. Certament era un lloc millor. Podies comprar el
New York Times, hi havia llibres, la gent se sentia més lliure, podies
viatjar. Només després del gran canvi a Europa el 1989, quan van caure
les dictadures a l’est, vaig adonar-me del que era Espanya: una màquina
repressiva, però no brutal i assassina com les dictadures de l’est. Se’n
podria dir una mena de dictadura civilitzada. [Amb la transició]
Espanya intentava ser europea en la superfície, però políticament i
humanísticament continuava subdesenvolupada. Ara ho veiem amb Vox i, en
gran manera, amb els conservadors. Es comporten, del meu punt de vista,
d’una manera medieval i subdesenvolupada davant el fet que hi hagi
persones que pensin diferent. Espanya per mi és presonera del seu
passat, de les seves fantasies colonials. Veig una diferència entre els
catalans i els espanyols en el sentit que els catalans, per mi, són molt
més oberts, molt més europeïtzats. Espanya encara prova de posar-se al
dia amb Europa. Crec que s’ha fet progrés, però no al grau que seria
satisfactori.
—A Alemanya és impossible d’anar a visitar la tomba d’Adolf Hitler, a Itàlia tampoc no es pot visitar la de Benito Mussolini. Doncs vós vau anar a Madrid i vau visitar la tomba de Francisco Franco.
PSOE
Judit Pellicer
Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 4 d'octubre de 2024. 09:36
Temps de lectura: 2 minuts
El conegut setmanari britànic The Economist ha publicat un reportatge on valora de forma molt crítica els darrers 11 mesos de legislatura del president espanyol Pedro Sánchez. Sota el títol Pedro Sánchez s'aferra al càrrec a costa de la democràcia espanyola, el mitjà desgrana les principals decisions del socialista d'ençà que es va decidir a avançar els comicis després de la seva patacada a les municipals. És especialment crític amb els seus pactes amb formacions catalanes i basques, el cas Begoña Gómez i la manca de pressupostos.
"El seu govern de coalició minoritari governa a plaer dels nacionalistes radicals catalans i bascos, i a un cost cada vegada més gran per a la qualitat de la democràcia espanyola i les seves institucions", defineix el mitjà britànic, que sosté que el PSOE va rebutjar fer una gran coalició amb el PP "que molts votants preferien". En canvi, narren que Sánchez va preferir l'actual coalició amb vuit partits diferents, entre el que destaquen Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Concretament, el setmanari subratllant que els socialistes han fet diverses concessions per mantenir el seu suport al llarg de la legislatura i mencionen l'amnistia i el canvi del model de finançament.
De fet, el mitjà britànic considera que l'amnistia és
MÓN - ESPANYA
REDACCIÓ
25.03.2024 - 11:11
Actualització: 25.03.2024 - 11:28
El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha congelat l’execució del blocatge de l’aplicació de missatgeria Telegram. Segons que informa el tribunal, el magistrat ara no vol tirar endavant la suspensió fins que la comissaria general d’informació de la policia espanyola no hagi elaborat un informe sobre la incidència que pot tenir la mesura als usuaris.
Divendres, el jutge Pedraz va decretar-ne el blocatge arran de la denúncia de tres operadors espanyols –Mediaset, Atresmedia i Movistar Plus– per distribució no autoritzada de contingut audiovisual sotmès a drets d’autor. La suspensió de l’aplicació era una de les mesures cautelars que demanaven els operadors.
D’entrada, el magistrat instructor va optar per ordenar el blocatge a les companyies telefòniques atès que va requerir
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
07.03.2024 - 21:40
Amb l’aprovació ja segura de la llei de l’amnistia es tanca un període de repressió duríssim contra l’independentisme català. No és cap garantia que no se n’obri un altre immediatament, però, tal com ha acabat la cosa, Espanya s’enduu una derrota molt contundent, amb implicacions futures.
Com deia a l’editorial d’ahir, aquesta amnistia és circumstancial i pot passar perfectament que Espanya torne a la violència quan la proclamació de la independència es torne a posar seriosament sobre la taula. Però en la batalla lliurada d’ençà del 28 d’octubre de 2017 ja hi ha unes claus que hem comprovat, un mapa d’un territori fins aleshores desconegut, que no sabíem si existia en realitat o no. Hi és: existeix un espai jurídic europeu que ens garanteix, contra els abusos espanyols, els nostres drets. S’ha demostrat.
S’ha demostrat gràcies a la lluita de l’exili, sobretot. I per això avui és el dia en què cal recordar que aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu. Ni Bèlgica, ni Suïssa, ni Escòcia, ni Alemanya, ni Itàlia no han donat suport a Espanya en la persecució del moviment independentista. Ben al contrari:
![]() |
El president espanyol, Pedro Sánchez, en roda de premsa Data de publicació: dimecres 27 de desembre del 2023, 15:14 Localització: Madrid Autor: Moncloa |
Redacció
Dimecres, 6 de març de 2024
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, finalment ha acceptat fer canvis a la llei d’amnistia per donar “més garanties” als independentistes i, en especial, al president a l’exili Carles Puigdemont, ara que el Tribunal Suprem instruirà la seva causa del Tsunami Democràtic. Ha estat el mateix Sánchez qui, en conversa informal amb els periodistes que l’acompanyen de viatge oficial a Brasil i Xile, ha manifestat aquesta intenció, fet que ha sorprès, ja que la primera vegada la norma no va tirar endavant perquè el PSOE s’havia negat a incloure les esmenes que reclamava Junts.
La llei es tornarà a votar demà dijous a la comissió de Justícia del Congrés després que Junts la tombés fa un mes, perquè no incloïa les esmenes que havien presentat. Els independentistes insisteixen que les
LLENGUA CATALANA
Nura Portella
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 27 de febrer de 2024. 17:21
Actualitzat: Dimarts, 27 de febrer de 2024. 21:50
Temps de lectura: 2 minuts
Dolors Montserrat, líder del PP a Europa i una de les veus més dures contra la immersió lingüística i la llengua catalana en general, ha estat enxampada in fraganti. Després d'haver perseguit el model d'escola catalana des de la presidència de la Comissió de Peticions, que va encarregar la missió dels eurodiputats a Catalunya el desembre passat, ara ha admès que els organismes europeus no tenen les competències per legislar sobre els sistemes educatius dels estats membre ni per revisar tot el que envolta l'ús de les llengües, siguin nacionals o regionals, com ha fet durant els últims mesos i anys: la missió —molt criticada a Catalunya per les institucions i tota la comunitat educativa— va acabar reclamant l'equivalència del castellà al sistema educatiu de Catalunya.
L'encarregada de denunciar-ho ha estat Diana Riba, eurodiputada d'ERC i que encapçalarà la llista republicana a les
Ha costat anys però, finalment, @DolorsMM ha admès que la #UE no té competències per legislar sobre els sistemes educatius dels Estats Membre ni per revisar les seves decisions pel que fa a l'ús de les llengües nacionals/regionals.
— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) February 27, 2024
Benvinguts a la història d'un despropòsit 🧵 pic.twitter.com/RfMvO6TySp
CAS KOLDO
Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 28 de febrer de 2024. 10:46
Actualitzat: Dimecres, 28 de febrer de 2024. 11:20
Temps de lectura: 2 minuts
L'exministre José Luis Ábalos ha fet aquest dimecres una tourné per diversos mitjans on ha descartat assumir responsabilitats pel cas Koldo, on ha carregat contra el PSOE i on ha assegurat que seguirà donant suport al govern espanyol al Congrés i votarà a favor de la llei d'amnistia. En una d'aquestes entrevistes, concretament a la concedida a Onda Cero, Ábalos ha reconegut que “sempre hi ha responsabilitat en qui s'escull”, referint-se a Koldo García, però quan algú “et dona totes les garanties, indagues menys”.
Ábalos ha explicat que Koldo García va arribar a Madrid recomanat per "un company de Navarra", que estava "ben acreditat pels companys de Navarra”, ha matisat. Ha estat en aquest moment quan el periodista que l'entrevistava ha preguntat directament si es referia a Santos Cerdán, actual secretari d'Organització del PSOE i navarrès. L'exministre ha respost que Cerdán es troba en aquest cas “en la mateixa situació” que ell. Més tard, Ábalos ha estat repreguntat pel tema i ha insistit en el fet que "a Koldo, me'l van recomanar els companys navarresos" i ha aclarit que quan deia que Cerdán "està com jo" ho deia "en el sentit de decebut, sorprès i molest".
CAS KOLDO
Abel Degà
Foto: EFE
Madrid. Dilluns, 26 de febrer de 2024. 15:28
Actualitzat: Dilluns, 26 de febrer de 2024. 15:52
Temps de lectura: 2 minuts
José Luis Ábalos ha decidit dimitir com a president de la comissió d’Interior al Congrés dels Diputats. Però, segons confirmen fonts socialistes a ElNacional.cat, ha decidit mantenir per ara el seu escó a la cambra baixa, que és precisament allò que el PSOE li reclama que abandoni. El partit ha donat aquest dilluns al matí a l’exministre 24 hores perquè entregui al PSOE la seva acta de diputat, en tant que té “responsabilitat política” en el cas Koldo, una presumpta trama de corrupció de compravenda de mascaretes durant la pandèmia amb el seu exassessor Koldo García com a protagonista.
El desafiament d'Ábalos, que ha avançat eldiario.es, fa augmentar la pressió sobre Ferraz. Temen que l'exsecretari d'Organització del partit es declari en rebel·lia amb les sigles, conservi l'acta com a parlamentari i se’n vagi al Grup Mixt. Segons admeten fonts del PSOE, la direcció del partit ja es prepara per a un escenari en el qual José Luis Ábalos es negui a entregar la seva acta com a diputat. Segons ha apuntat aquest dilluns Esther Peña, portaveu del PSOE,
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha criticat aquest dilluns durament la futura llei d’amnistia, en considerar que no aportarà “pacificació”, sinó “discòrdia”. En el seu discurs a l’acte de promesa del càrrec dels nous jutges de Catalunya, Barrientos ha assegurat que “una llei que privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania mai podrà ser esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia”, com, segons ell s’evidencia últimament en debats acadèmics sobre aquesta llei. “Ningú, cap persona, entitat o organització, per poderosa que es pretengui i encara que s’escudi en els vots, està per sobre la llei”.
Per a Barrientos, la llei “o és general, o no és llei”, i durant la seva vigència “obliguen per igual a tothom, inclosos els jutges”, que han d’”assegurar la seva aplicació efectiva a tots els ciutadans en pla d’igualtat, sense excepcions ni privilegis, sense espais d’impunitat, que comprometrien el caràcter general de tota llei”. Així, ha afirmat que la llei d’amnistia comprometrà “sense cap dubte” el caràcter general d’altres lleis perquè “en benefici exclusiu d’alguns exceptua l’aplicació d’altres lleis que segueixen vigents i són d’aplicació inexorable per a la generalitat de la ciutadania”.
Així, ha dit als nous jutges que tots ells han de garantir “el sotmetiment de tothom, també de les institucions, a la legalitat constitucional”.
Com és tradicional en els seus discursos de benvinguda als nous jutges, els ha recordat que molts d’ells
MÓN - ESPANYA
Redacció
26.02.2024 - 11:29 - Actualització: 26.02.2024 - 12:26
El PSOE ha demanat a José Luis Ábalos, ex-ministre espanyol i ara diputat al congrés, que lliuri l’acta de diputat abans de vint-i-quatre hores pel cas Koldo. En aquest cas s’investiga el seu ex-assessor, Koldo García, pel presumpte cobrament de comissions en l’adjudicació de contractes de màscares durant la pandèmia. La decisió l’ha presa la comissió executiva del partit, per unanimitat, en una reunió aquest matí.
La Comisión Ejecutiva Federal del PSOE ha decidido, en su reunión de hoy, solicitar a José Luis Ábalos la entrega de su acta al @gpscongreso.
— PSOE (@PSOE) February 26, 2024
Esperamos que la entrega se produzca en las próximas 24h. @estherpcamarero pic.twitter.com/GH1NtCK4i4
Esther Peña, portaveu del secretariat general de la formació, ha estat qui ha comunicat la decisió en una conferència de premsa.
Víctimes de l’atemptat del 17-A i d’ETA expliquen a l’ACN que estan en contra de la vinculació de Tsunami i terrorisme. Jesús Fructuoso, germà de Juan Fructuoso (primera víctima civil d’ETA a Catalunya), se sent “insultat” per aquest lligam que fa la justícia espanyola. Afirma que s’està “banalitzant” el terrorisme. Javier Martínez és el pare del Xavi, el nen de 3 anys assassinat el 17-A de 2017 a Barcelona. I coincideix amb Jesús: “Banalitzar el terrorisme fa molt mal a totes les víctimes”. D’altra banda, l’advocada Jone Goirizelaia ha defensat molts membres de l’esquerra abertzale acusats de col·laborar amb ETA. I assegura que la justícia espanyola “ha traslladat al 100%” a Catalunya l’estratègia que ja va aplicar al País Basc.
Jesús Fructuoso és germà de Juan Fructuoso, la primera víctima civil d’ETA a Catalunya. La banda terrorista va fer esclatar un cotxe bomba el 2 d’abril de 1987 a l’Avinguda Meridiana, i va provocar la seva mort (29 anys). Quasi 37 anys després, Jesús Fructuoso atén l’ACN per explicar que la seva vida va canviar totalment a partir d’aleshores, a partir d’uns fets que “no se superen mai”.
En Jesús assegura que, com a víctima del terrorisme, se sent “insultat” per les vinculacions de Tsunami i terrorisme, i també afirma que s’està “banalitzant” aquest concepte: “Els qui hem viscut un acte terrorista sabem el que és, i això no té res a veure”, afegeix en referència a les mobilitzacions del 2019 contra la sentència del Suprem pel judici de l’1-O.
Des de casa seva, i acompanyat per una foto del seu germà, Jesús es pregunta amb retòrica si al final no es podrà “protestar per a res”: “Una cosa és una protesta, que pot ser violenta però dins d’uns límits. I l’altra és organitzar un atemptat i matar gent expressament. Una cosa no té res a veure amb l’altra”, reflexiona.
Finalment, Jesús opina que s’investiga el Tsunami per terrorisme per qüestions “polítiques”: “Ara els interessa que aquesta gent no entri a l’amnistia i s’han inventat això del terrorisme”. Però ja s’estan adonant ells mateixos que això no porta enlloc”, conclou.
Una de les principals reivindicacions de l’independentisme català és acabar amb l’espoli fiscal que Catalunya pateix des de fa dècades per part de l’Estat espanyol, i així va quedar recollit en els respectius acords d’ERC i Junts amb el PSOE per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Aquest espoli, que durant anys i panys els partits unionistes i espanyolistes han negat insistentment malgrat les denúncies dels catalans, ha quedat confirmat de nou aquest dimarts, 20 de febrer, a través del manifest conjunt que han signat una vintena de col·legis professionals catalans.
Les institucions signants, que aglutinen alguns dels sectors professionals més importants, reclamen que Catalunya tingui les competències per a gestionar els recursos econòmics propis, exposant amb dades la gravetat de l’espoli fiscal patit. Manifesten que Catalunya ha de “tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre la destinació dels recursos que genera amb l’objectiu de potenciar la competitivitat de la seva economia i situar el benestar i el progrés dels seus ciutadans al nivell del seu esforç, sense eludir la col·laboració raonable en l’equilibri i solidaritat territorial”.
![]() |
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, a Ginebra Data de publicació: dijous 12 de gener del 2023, 13:45 Localització: Barcelona Autor: Bernat Vilaró |
Més entrebancs per a Manuel García-Castellón, qui cada vegada té més complicat poder investigar per “terrorisme” els líders independentistes. Aquesta vegada, ha estat Suïssa qui ha propinat el nou revés que s’ha endut el jutge de l’Audiència Nacional: el país on la secretària general d’ERC Marta Rovira està exiliada, precisament per fugir de la repressió judicial espanyola, ha posat en dubte la investigació que du a terme l’AN contra ella, i ha demanat més informació a Espanya “abans de verificar” si la comissió rogatòria “té un caràcter polític”. Mentre esbrinen si hi ha objectius polítics rere la investigació, Suïssa ha optat per suspendre temporalment la petició del jutge espanyol.
Aquesta ha estat la resposta de l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa a la comissió rogatòria que va fer García-Castellón al país, en la qual demanava, entre altres, localitzar Rovira a Suïssa i informació sobre els seus moviments bancaris. “No entenem quina finalitat es persegueix amb aquesta localització”, apunta l’oficina en un extracte de la seva resposta, a la qual ha tingut accés l’ACN.
Però això no és tot:
PAÍS - ILLES
Redacció
19.02.2024 - 11:35
Actualització: 19.02.2024 - 12:24
L’Audiència espanyola ha denegat la nacionalitat a una veïna de Santa Margalida, que fa gairebé trenta anys que viu a Mallorca i que domina el català, perquè no té prou coneixement del castellà. La dona va presentar un recurs contra la denegació de la nacionalitat i ara el tribunal madrileny ha avalat la decisió administrativa, tot argumentant que el desconeixement del castellà és una “falta evident d’integració”.
Segons que ha avançat el Diario de Mallorca, la dona és d’origen africà i va arribar a Santa Margalida el 1996. Ara fa tres anys va demanar la nacionalitat i se li va denegar perquè en l’entrevista amb el jutge encarregat del registre civil, segons la sentència que ha consultat VilaWeb, no va justificar prou el grau d’integració i perquè no parla ni entén el castellà.
En el recurs, la dona va al·legar que domina el català, que és la llengua que fa servir per relacionar-se amb els veïns de Santa Margalida. De fet, argumenta