El Suprem bloqueja l'aplicació de l'amnistia a Rull, Forcadell, Forn, Cuixart i Sànchez

 

 

AMNISTIA

 

Els cinc penats per l'1-O denuncien que el Suprem no els permet anar al TC i els manté els antecedents penals per sedició 

 

Mayte Piulachs
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dijous, 24 d'octubre de 2024. 05:30
Actualitzat: Dijous, 24 d'octubre de 2024. 11:07
Temps de lectura: 4 minuts 

Estupor. El Tribunal Suprem ha comunicat a l'actual president del Parlament, Josep Rull, a Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que els paralitza l'aplicació de la llei d'amnistia i, per tant, no els suspèn els antecedents penals que tenen pel delicte de desobediència per l'1-O, malgrat que els va extingir la seva inhabilitació el febrer de 2023. El Suprem sosté que no farà res fins que el Tribunal Constitucional resolgui la seva qüestió d’inconstitucionalitat, que va presentar contra l’article 1 de la llei d'amnistia. Els advocats dels líders polítics i socials sostenen que aquesta resolució de la sala, que presideix Manuel Marchena, vulnera els seus drets de defensa i de tutela judicial efectiva, i han presentat recursos perquè rectifiqui i els apliqui l'amnistia, segons han informat a ElNacional.cat.

Els penalistes detallen que el Suprem ha fet la consulta al TC amb el cas de la condemna a un jove per desordres públics l’1-O a Girona, no pas pels presos polítics i el delicte de desobediència. Asseguren que aquest fet els impedeix presentar un recurs de cassació a l’òrgan de garanties perquè no són part en la causa de Girona. Fins i tot, els advocats dels polítics han descobert que el Suprem no ha fet esborrar els seus antecedents pel delicte de sedició pel qual els va condemnar, tot i que fa un any va ser derogat pel govern espanyol.

Negada l'amnistia

Per Nyholm: “Els catalans són europeus i els espanyols potser no”

 

 

MÓN - EUROPA

 

Entrevista al periodista danès, que publica ‘Més enllà de les muntanyes’ (Saldonar), llibre de viatges a la península ibèrica, que fa quaranta anys que visita

 

Per Nyholm, en una imatge d'arxiu (fotografia: Adiva Koenigsberg).

 

 

 

Andreu Barnils

13.10.2024

Actualització 14.10.2024-3:30h

Per Nyholm (1943) és un periodista danès veterà, amb més de seixanta anys de carrera. Ha cobert la guerra dels Balcans, la Itàlia de Berlusconi i els conflictes de Rússia per al diari Jyllands-Posten. I també coneix la península ibèrica, que fa més de quaranta anys que visita. Després del seu epíleg sobre Catalunya al llibre Cuba, la soledat que no s’acaba (Saldonar), ara ha escrit Més enllà de les muntanyes (Saldonar) llibre de viatges a la península ibèrica en què Nyholm s’atura a Catalunya, l’Espanya profunda, el País Basc i Astúries. Parla amb Javier Pérez Royo, Jaume Cabré, professores àrabs de Ceuta, joves franquistes a Madrid i el professor Josep Maria Solé i Sabaté. En aquesta entrevista feta per telèfon, un Nyholm vital ens explica què ha vist durant la seva visita.

 

 

—Em dèieu que abans de res volíeu marcar la diferència entre els drets humans i els drets estatals.
—Crec que és molt important i molt en la tradició europea que distingim entre els drets humans i els drets estatals. Naturalment, hi ha estats. Espanya és un estat. Però l’estat com a tal no pot tenir drets que dominin els drets de l’ésser humà, dels ciutadans. Considero Espanya un estat solament semieuropeu i, de fet, semidemocràtic, perquè l’estat espanyol no reconeix realment el dret humà dels catalans de triar la forma d’estat en què volen viure. I ho veig especialment amb alguns dels meus vells coneguts de la banda espanyola, que creuen que l’estat té drets que superen els drets dels ciutadans. En aquest cas, els catalans.

—No és la primera vegada que visiteu l’estat espanyol.
—Vaig venir durant el franquisme. I em vaig adonar bastant aviat que Espanya no era una dictadura com les de l’Europa de l’Est, les dictadures comunistes. Certament era un lloc millor. Podies comprar el New York Times, hi havia llibres, la gent se sentia més lliure, podies viatjar. Només després del gran canvi a Europa el 1989, quan van caure les dictadures a l’est, vaig adonar-me del que era Espanya: una màquina repressiva, però no brutal i assassina com les dictadures de l’est. Se’n podria dir una mena de dictadura civilitzada. [Amb la transició] Espanya intentava ser europea en la superfície, però políticament i humanísticament continuava subdesenvolupada. Ara ho veiem amb Vox i, en gran manera, amb els conservadors. Es comporten, del meu punt de vista, d’una manera medieval i subdesenvolupada davant el fet que hi hagi persones que pensin diferent. Espanya per mi és presonera del seu passat, de les seves fantasies colonials. Veig una diferència entre els catalans i els espanyols en el sentit que els catalans, per mi, són molt més oberts, molt més europeïtzats. Espanya encara prova de posar-se al dia amb Europa. Crec que s’ha fet progrés, però no al grau que seria satisfactori.

—A Alemanya és impossible d’anar a visitar la tomba d’Adolf Hitler, a Itàlia tampoc no es pot visitar la de Benito Mussolini. Doncs vós vau anar a Madrid i vau visitar la tomba de Francisco Franco.

'The Economist' crítica durament a Pedro Sánchez: "S'aferra al càrrec a costa de la democràcia espanyola"

 

 

PSOE

 

El setmanari posa el focus en els pactes de Sánchez amb els partits catalans i bascos 

 

Judit Pellicer
Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 4 d'octubre de 2024. 09:36
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

El conegut setmanari britànic The Economist ha publicat un reportatge on valora de forma molt crítica els darrers 11 mesos de legislatura del president espanyol Pedro Sánchez. Sota el títol Pedro Sánchez s'aferra al càrrec a costa de la democràcia espanyola, el mitjà desgrana les principals decisions del socialista d'ençà que es va decidir a avançar els comicis després de la seva patacada a les municipals. És especialment crític amb els seus pactes amb formacions catalanes i basques, el cas Begoña Gómez i la manca de pressupostos.

"El seu govern de coalició minoritari governa a plaer dels nacionalistes radicals catalans i bascos, i a un cost cada vegada més gran per a la qualitat de la democràcia espanyola i les seves institucions", defineix el mitjà britànic, que sosté que el PSOE va rebutjar fer una gran coalició amb el PP "que molts votants preferien". En canvi, narren que Sánchez va preferir l'actual coalició amb vuit partits diferents, entre el que destaquen Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Concretament, el setmanari subratllant que els socialistes han fet diverses concessions per mantenir el seu suport al llarg de la legislatura i mencionen l'amnistia i el canvi del model de finançament. 

De fet, el mitjà britànic considera que l'amnistia és

Parlon i Trapero accepten les ordres il·legals del jutge repressor Llarena

 

 

La consellera i el director general de la Policia remarquen el compliment de "qualsevol ordre judicial" per part del cos malgrat siguin il·legals  

 

Redacció

Dijous, 19 de setembre de 2024

 

 

Espanyolització dels Mossos
La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, i el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, han insistit aquest dijous en el “compromís de transparència i col·laboració” després de la decisió del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena d’enviar als jutjats de Barcelona la causa sobre la fugida de Carles Puigdemont el 8 d’agost i veure-hi possibles delictes. En una declaració, Parlon i Trapero han reafirmat el seu suport als Mossos i el compromís del cos amb el “compliment de qualsevol ordre judicial”.

Un informe d’auto inculpació dels dirigents polítics dels mossos i els seus comandaments

El jutge Pedraz recula i congela el blocatge de Telegram

 

 

MÓN - ESPANYA

 

El magistrat de l'Audiència espanyola no vol tirar endavant la mesura fins que la policia espanyola no hagi elaborat un informe sobre els afectes del blocatge

 

 

 

 

 

REDACCIÓ

25.03.2024 - 11:11

Actualització: 25.03.2024 - 11:28

 

 

El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha congelat l’execució del blocatge de l’aplicació de missatgeria Telegram. Segons que informa el tribunal, el magistrat ara no vol tirar endavant la suspensió fins que la comissaria general d’informació de la policia espanyola no hagi elaborat un informe sobre la incidència que pot tenir la mesura als usuaris.

Com podeu esquivar el blocatge de Telegram que ha ordenat la justícia espanyola?

Divendres, el jutge Pedraz va decretar-ne el blocatge arran de la denúncia de tres operadors espanyols –Mediaset, Atresmedia i Movistar Plus– per distribució no autoritzada de contingut audiovisual sotmès a drets d’autor. La suspensió de l’aplicació era una de les mesures cautelars que demanaven els operadors.

D’entrada, el magistrat instructor va optar per ordenar el blocatge a les companyies telefòniques atès que va requerir

L’hora de donar les gràcies a la justícia europea . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Avui és el dia en què cal recordar que durant aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu

 

 

 

 

 

Vicent Partal

07.03.2024 - 21:40

 

 

 

Amb l’aprovació ja segura de la llei de l’amnistia es tanca un període de repressió duríssim contra l’independentisme català. No és cap garantia que no se n’obri un altre immediatament, però, tal com ha acabat la cosa, Espanya s’enduu una derrota molt contundent, amb implicacions futures.

Com deia a l’editorial d’ahir, aquesta amnistia és circumstancial i pot passar perfectament que Espanya torne a la violència quan la proclamació de la independència es torne a posar seriosament sobre la taula. Però en la batalla lliurada d’ençà del 28 d’octubre de 2017 ja hi ha unes claus que hem comprovat, un mapa d’un territori fins aleshores desconegut, que no sabíem si existia en realitat o no. Hi és: existeix un espai jurídic europeu que ens garanteix, contra els abusos espanyols, els nostres drets. S’ha demostrat.

S’ha demostrat gràcies a la lluita de l’exili, sobretot. I per això avui és el dia en què cal recordar que aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu. Ni Bèlgica, ni Suïssa, ni Escòcia, ni Alemanya, ni Itàlia no han donat suport a Espanya en la persecució del moviment independentista. Ben al contrari:

Sánchez accepta modificar la llei d’amnistia per donar “més garanties” a Puigdemont

 

 

Confia que l'acord serà imminent  

 

 

El president espanyol, Pedro Sánchez, en roda de premsa Data de publicació: dimecres 27 de desembre del 2023, 15:14 Localització: Madrid Autor: Moncloa

Redacció

Dimecres, 6 de març de 2024

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, finalment ha acceptat fer canvis a la llei d’amnistia per donar “més garanties” als independentistes i, en especial, al president a l’exili Carles Puigdemont, ara que el Tribunal Suprem instruirà la seva causa del Tsunami Democràtic. Ha estat el mateix Sánchez qui, en conversa informal amb els periodistes que l’acompanyen de viatge oficial a Brasil i Xile, ha manifestat aquesta intenció, fet que ha sorprès, ja que la primera vegada la norma no va tirar endavant perquè el PSOE s’havia negat a incloure les esmenes que reclamava Junts.

La llei es tornarà a votar demà dijous a la comissió de Justícia del Congrés després que Junts la tombés fa un mes, perquè no incloïa les esmenes que havien presentat. Els independentistes insisteixen que les

Dolors Montserrat es cava la seva pròpia tomba: admet que no té fonaments per perseguir la immersió

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

Diana Riba ha fet pública una carta on la popular admet que la UE no té competències sobre els sistemes educatius 

 

 

Nura Portella
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 27 de febrer de 2024. 17:21
Actualitzat: Dimarts, 27 de febrer de 2024. 21:50
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dolors Montserrat, líder del PP a Europa i una de les veus més dures contra la immersió lingüística i la llengua catalana en general, ha estat enxampada in fraganti. Després d'haver perseguit el model d'escola catalana des de la presidència de la Comissió de Peticions, que va encarregar la missió dels eurodiputats a Catalunya el desembre passat, ara ha admès que els organismes europeus no tenen les competències per legislar sobre els sistemes educatius dels estats membre ni per revisar tot el que envolta l'ús de les llengües, siguin nacionals o regionals, com ha fet durant els últims mesos i anys: la missió —molt criticada a Catalunya per les institucions i tota la comunitat educativa— va acabar reclamant l'equivalència del castellà al sistema educatiu de Catalunya.

El cas d'un ciutadà grec que desmunta Montserrat

L'encarregada de denunciar-ho ha estat Diana Riba, eurodiputada d'ERC i que encapçalarà la llista republicana a les

Ha costat anys però, finalment, @DolorsMM ha admès que la #UE no té competències per legislar sobre els sistemes educatius dels Estats Membre ni per revisar les seves decisions pel que fa a l'ús de les llengües nacionals/regionals.

Benvinguts a la història d'un despropòsit 🧵 pic.twitter.com/RfMvO6TySp

— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) February 27, 2024

Pròximes eleccions al Parlament Europeu, en un fil a Twitter on comparteix una carta en què Dolors Montserrat respon a un ciutadà que pertany a la minoria turca de Grècia, el qual reclama una educació bilingüe en grec i turc per als infants que formen part d'aquesta minoria. És a dir, els demana

Ábalos apunta a Cerdán pel cas Koldo: "Està en la mateixa situació que jo"

 

 

CAS KOLDO

 

 

Ábalos ha explicat que Koldo García va arribar a Madrid recomanat per "un company de Navarra" 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 28 de febrer de 2024. 10:46
Actualitzat: Dimecres, 28 de febrer de 2024. 11:20
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

L'exministre José Luis Ábalos ha fet aquest dimecres una tourné per diversos mitjans on ha descartat assumir responsabilitats pel cas Koldo, on ha carregat contra el PSOE i on ha assegurat que seguirà donant suport al govern espanyol al Congrés i votarà a favor de la llei d'amnistia. En una d'aquestes entrevistes, concretament a la concedida a Onda Cero, Ábalos ha reconegut que “sempre hi ha responsabilitat en qui s'escull”, referint-se a Koldo García, però quan algú “et dona totes les garanties, indagues menys”.

Ábalos ha explicat que Koldo García va arribar a Madrid recomanat per "un company de Navarra", que estava "ben acreditat pels companys de Navarra”, ha matisat. Ha estat en aquest moment quan el periodista que l'entrevistava ha preguntat directament si es referia a Santos Cerdán, actual secretari d'Organització del PSOE i navarrès. L'exministre ha respost que Cerdán es troba en aquest cas “en la mateixa situació” que ell. Més tard, Ábalos ha estat repreguntat pel tema i ha insistit en el fet que "a Koldo, me'l van recomanar els companys navarresos" i ha aclarit que quan deia que Cerdán "està com jo" ho deia "en el sentit de decebut, sorprès i molest".

Cerdán va portar Koldo a Madrid

Ábalos dimiteix com a president de la comissió d’Interior al Congrés però manté per ara l’escó

 

 

CAS KOLDO

 

 

El PSOE ja es prepara per a un escenari en el qual José Luis Ábalos es negui a entregar la seva acta com a diputat 

 

Abel Degà
Foto: EFE
Madrid. Dilluns, 26 de febrer de 2024. 15:28
Actualitzat: Dilluns, 26 de febrer de 2024. 15:52
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

José Luis Ábalos ha decidit dimitir com a president de la comissió d’Interior al Congrés dels Diputats. Però, segons confirmen fonts socialistes a ElNacional.cat, ha decidit mantenir per ara el seu escó a la cambra baixa, que és precisament allò que el PSOE li reclama que abandoni. El partit ha donat aquest dilluns al matí a l’exministre 24 hores perquè entregui al PSOE la seva acta de diputat, en tant que té “responsabilitat política” en el cas Koldo, una presumpta trama de corrupció de compravenda de mascaretes durant la pandèmia amb el seu exassessor Koldo García com a protagonista.

El desafiament d'Ábalos, que ha avançat eldiario.es, fa augmentar la pressió sobre Ferraz. Temen que l'exsecretari d'Organització del partit es declari en rebel·lia amb les sigles, conservi l'acta com a parlamentari i se’n vagi al Grup Mixt. Segons admeten fonts del PSOE, la direcció del partit ja es prepara per a un escenari en el qual José Luis Ábalos es negui a entregar la seva acta com a diputat. Segons ha apuntat aquest dilluns Esther Peña, portaveu del PSOE,

Jesús María Barrientos, president del TSJC, té la barra de dir que la llei d’amnistia no és un element de “pacificació” sinó de “discòrdia”

 

 

Barrientos afirma que la futura llei “privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania” i reitera que "ningú ha d'estar per sobre la llei"  

 

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, a la Comissió de Justícia del Parlament Data de publicació: dijous 02 de juny del 2022, 10:50 Localització: Barcelona Autor: Sara Escalera

Agències

Dilluns, 26 de febrer de 2024

 

 

 

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha criticat aquest dilluns durament la futura llei d’amnistia, en considerar que no aportarà “pacificació”, sinó “discòrdia”. En el seu discurs a l’acte de promesa del càrrec dels nous jutges de Catalunya, Barrientos ha assegurat que “una llei que privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania mai podrà ser esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia”, com, segons ell s’evidencia últimament en debats acadèmics sobre aquesta llei. “Ningú, cap persona, entitat o organització, per poderosa que es pretengui i encara que s’escudi en els vots, està per sobre la llei”.

Per a Barrientos, la llei “o és general, o no és llei”, i durant la seva vigència “obliguen per igual a tothom, inclosos els jutges”, que han d’”assegurar la seva aplicació efectiva a tots els ciutadans en pla d’igualtat, sense excepcions ni privilegis, sense espais d’impunitat, que comprometrien el caràcter general de tota llei”. Així, ha afirmat que la llei d’amnistia comprometrà “sense cap dubte” el caràcter general d’altres lleis perquè “en benefici exclusiu d’alguns exceptua l’aplicació d’altres lleis que segueixen vigents i són d’aplicació inexorable per a la generalitat de la ciutadania”.

Així, ha dit als nous jutges que tots ells han de garantir “el sotmetiment de tothom, també de les institucions, a la legalitat constitucional”.

Com és tradicional en els seus discursos de benvinguda als nous jutges, els ha recordat que molts d’ells

El PSOE exigeix a Ábalos que lliuri l’acta de diputat abans de vint-i-quatre hores

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

La comissió executiva del partit considera que Ábalos té una "responsabilitat política" pel cas Koldo, que investiga el seu ex-assessor per presumpta corrupció

 

 

José Luis Ábalos, a la corda fluixa

 

 

 

 

 

Redacció

26.02.2024 - 11:29 - Actualització: 26.02.2024 - 12:26

 

 

 

El PSOE ha demanat a José Luis Ábalos, ex-ministre espanyol i ara diputat al congrés, que lliuri l’acta de diputat abans de vint-i-quatre hores pel cas Koldo. En aquest cas s’investiga el seu ex-assessor, Koldo García, pel presumpte cobrament de comissions en l’adjudicació de contractes de màscares durant la pandèmia. La decisió l’ha presa la comissió executiva del partit, per unanimitat, en una reunió aquest matí.

 

 

La Comisión Ejecutiva Federal del PSOE ha decidido, en su reunión de hoy, solicitar a José Luis Ábalos la entrega de su acta al @gpscongreso.

Esperamos que la entrega se produzca en las próximas 24h. @estherpcamarero pic.twitter.com/GH1NtCK4i4

— PSOE (@PSOE) February 26, 2024

Esther Peña, portaveu del secretariat general de la formació, ha estat qui ha comunicat la decisió en una conferència de premsa.

Víctimes del 17-A i d’ETA, contra la vinculació de Tsunami i terrorisme: “Banalitzar aquesta paraula ens fa molt mal”

 

 

L'advocada Goirizelaia assegura que la justícia espanyola "trasllada al 100%" a Catalunya el que va aplicar a Euskadi  

 

Javier Martínez, pare del Xavi Martínez (el nen assassinat a la Rambla pels atemptats del 17-A de 2017), durant l'entrevista amb l'ACN Data de publicació: dilluns 26 de febrer del 2024, 06:00 Localització: Barcelona Autor: Nico Tomás

Agències

Dilluns, 26 de febrer de 2024

 

 

Víctimes de l’atemptat del 17-A i d’ETA expliquen a l’ACN que estan en contra de la vinculació de Tsunami i terrorisme. Jesús Fructuoso, germà de Juan Fructuoso (primera víctima civil d’ETA a Catalunya), se sent “insultat” per aquest lligam que fa la justícia espanyola. Afirma que s’està “banalitzant” el terrorisme. Javier Martínez és el pare del Xavi, el nen de 3 anys assassinat el 17-A de 2017 a Barcelona. I coincideix amb Jesús: “Banalitzar el terrorisme fa molt mal a totes les víctimes”. D’altra banda, l’advocada Jone Goirizelaia ha defensat molts membres de l’esquerra abertzale acusats de col·laborar amb ETA. I assegura que la justícia espanyola “ha traslladat al 100%” a Catalunya l’estratègia que ja va aplicar al País Basc.

Un “insult” a les víctimes de terrorisme

Jesús Fructuoso és germà de Juan Fructuoso, la primera víctima civil d’ETA a Catalunya. La banda terrorista va fer esclatar un cotxe bomba el 2 d’abril de 1987 a l’Avinguda Meridiana, i va provocar la seva mort (29 anys). Quasi 37 anys després, Jesús Fructuoso atén l’ACN per explicar que la seva vida va canviar totalment a partir d’aleshores, a partir d’uns fets que “no se superen mai”.

 

En Jesús assegura que, com a víctima del terrorisme, se sent “insultat” per les vinculacions de Tsunami i terrorisme, i també afirma que s’està “banalitzant” aquest concepte: “Els qui hem viscut un acte terrorista sabem el que és, i això no té res a veure”, afegeix en referència a les mobilitzacions del 2019 contra la sentència del Suprem pel judici de l’1-O.

Des de casa seva, i acompanyat per una foto del seu germà, Jesús es pregunta amb retòrica si al final no es podrà “protestar per a res”: “Una cosa és una protesta, que pot ser violenta però dins d’uns límits. I l’altra és organitzar un atemptat i matar gent expressament. Una cosa no té res a veure amb l’altra”, reflexiona.

Finalment, Jesús opina que s’investiga el Tsunami per terrorisme per qüestions “polítiques”: “Ara els interessa que aquesta gent no entri a l’amnistia i s’han inventat això del terrorisme”. Però ja s’estan adonant ells mateixos que això no porta enlloc”, conclou.

“Fa molt mal. I no té res a veure”

La confirmació de l’espoli fiscal: els col·legis professionals pressionen a favor que Catalunya gestioni els seus recursos

 

 

El manifest deixa en evidència com el maltractament econòmic persistent de l'Estat espanyol ha mermat el creixement de l'economia i de la qualitat de vida

 

 

 

Maria Garcia

Dimarts, 20 de febrer de 2024

 

 

Una de les principals reivindicacions de l’independentisme català és acabar amb l’espoli fiscal que Catalunya pateix des de fa dècades per part de l’Estat espanyol, i així va quedar recollit en els respectius acords d’ERC i Junts amb el PSOE per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Aquest espoli, que durant anys i panys els partits unionistes i espanyolistes han negat insistentment malgrat les denúncies dels catalans, ha quedat confirmat de nou aquest dimarts, 20 de febrer, a través del manifest conjunt que han signat una vintena de col·legis professionals catalans.

Les institucions signants, que aglutinen alguns dels sectors professionals més importants, reclamen que Catalunya tingui les competències per a gestionar els recursos econòmics propis, exposant amb dades la gravetat de l’espoli fiscal patit. Manifesten que Catalunya ha de “tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre la destinació dels recursos que genera amb l’objectiu de potenciar la competitivitat de la seva economia i situar el benestar i el progrés dels seus ciutadans al nivell del seu esforç, sense eludir la col·laboració raonable en l’equilibri i solidaritat territorial”.

 

MANIFEST_adhesions col·legis FEBRER 24

Clatellot de Suïssa a García-Castellón: posa en dubte la investigació a Marta Rovira pel Tsunami Democràtic

 

 

L'Oficina Federal de Justícia no veu clara la relació de Rovira amb Tsunami i suspèn temporalment la petició de l'AN, fins a esbrinar si té "un caràcter polític"

 

 

 

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, a Ginebra Data de publicació: dijous 12 de gener del 2023, 13:45 Localització: Barcelona Autor: Bernat Vilaró

 

Maria Garcia

Dimarts, 20 de febrer de 2024

 

 

Més entrebancs per a Manuel García-Castellón, qui cada vegada té més complicat poder investigar per “terrorisme” els líders independentistes. Aquesta vegada, ha estat Suïssa qui ha propinat el nou revés que s’ha endut el jutge de l’Audiència Nacional: el país on la secretària general d’ERC Marta Rovira està exiliada, precisament per fugir de la repressió judicial espanyola, ha posat en dubte la investigació que du a terme l’AN contra ella, i ha demanat més informació a Espanya “abans de verificar” si la comissió rogatòria “té un caràcter polític”. Mentre esbrinen si hi ha objectius polítics rere la investigació, Suïssa ha optat per suspendre temporalment la petició del jutge espanyol.

Aquesta ha estat la resposta de l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa a la comissió rogatòria que va fer García-Castellón al país, en la qual demanava, entre altres, localitzar Rovira a Suïssa i informació sobre els seus moviments bancaris. “No entenem quina finalitat es persegueix amb aquesta localització”, apunta l’oficina en un extracte de la seva resposta, a la qual ha tingut accés l’ACN.

Però això no és tot:

Deneguen la nacionalitat espanyola a una dona perquè només domina el català

 

 

PAÍS - ILLES

 

 

El tribunal diu que hi ha una "falta evident" d'integració a la societat, tot i que la dona fa gairebé trenta anys que viu a Santa Margalida, Mallorca.

( El que no està integrat és el Tribunal )

 

 Redacció

19.02.2024 - 11:35

Actualització: 19.02.2024 - 12:24

 

 

 L’Audiència espanyola ha denegat la nacionalitat a una veïna de Santa Margalida, que fa gairebé trenta anys que viu a Mallorca i que domina el català, perquè no té prou coneixement del castellà. La dona va presentar un recurs contra la denegació de la nacionalitat i ara el tribunal madrileny ha avalat la decisió administrativa, tot argumentant que el desconeixement del castellà és una “falta evident d’integració”.

Segons que ha avançat el Diario de Mallorca, la dona és d’origen africà i va arribar a Santa Margalida el 1996. Ara fa tres anys va demanar la nacionalitat i se li va denegar perquè en l’entrevista amb el jutge encarregat del registre civil, segons la sentència que ha consultat VilaWeb, no va justificar prou el grau d’integració i perquè no parla ni entén el castellà.

 

 

En el recurs, la dona va al·legar que domina el català, que és la llengua que fa servir per relacionar-se amb els veïns de Santa Margalida. De fet, argumenta

Que a la Generalitat li caiga la cara de vergonya per això que fa amb Pablo Hasel. Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La detenció de Pablo Hasel i el seu ingrés a presó no és responsabilitat de la Generalitat de Catalunya. Però el tracte indigne que rep sí.

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal 

15.02.2024 - 21:40

Actualització: 15.02.2024 - 21:57

 

 

 

Manlleve el titular i l’argument a Josep Miquel Arenas, que ho va deixar tot claríssim durant el debat que va fer amb subscriptors de VilaWeb despús-ahir –ací podeu veure el vídeo complet de l’acte.

Ell va dir que l’únic cantant que hi ha a la presó a Europa per les seues cançons és a Catalunya i es diu Pablo Hasel. I va afegir que a la Generalitat li hauria de caure la cara de vergonya pel maltractament a què el sotmet.

I és així, efectivament. La detenció i empresonament de Pablo Hasel no és responsabilitat de la Generalitat de Catalunya. Però el tracte que rep sí.

Un revés d’Estrasburg i una llei que no canvia: tres anys de l’empresonament de Hasel

 

Avui, per exemple, fa tres anys exactes que Pablo Hasel va entrar a la presó i es va convertir en presoner polític. I costa molt de no recordar, precisament avui, què va passar quan els presos del procés van complir tres anys de presó. Perquè tots deveu recordar que,

Així es va fabricar la trama russa del procés

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'advocat Boye acusa el jutjat del cas Volhov de filtrar el contingut del telèfon de Terradellas per fonamentar cartes "anònimes" que servissin per nodrir la causa sobre els contactes de l'independentisme amb el Kremlin

 

 

Un agent de la Guàrdia Civil, durant un escorcoll de l'operació Volhov | ACN

 

 

 

 

 per Bernat Surroca, Barcelona | 16 de febrer de 2024 a les 07:00

 

 

Reunions amb emissaris del Kremlin, soldats russos, ingerències de Rússia per desestabilitzar Europa... L'anomenada trama russa és una de les causes judicials més controvertides que envolten el procés català. Pilotada des de fa anys pel jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, el jutge Joaquín Aguirre l'ha reactivada fa unes setmanes, coincidint amb la tramitació de la llei d'amnistia al Congrés i obrint la porta a investigar Carles Puigdemont i el seu entorn per un delicte de traïció. Una figura penal que, ara com ara, quedaria exclòs de la llei pactada entre el PSOE, ERC i Junts. Aquest procediment neix per al gran públic amb l'operació Volhov, l'any 2020, una macrocausa que investiga -entre moltes altres coses- el finançament del procés. La trama russa, però, s'havia començat a fabricar anys abans.

L'advocat Gonzalo Boye, que representa Puigdemont i Josep Alay, ha presentat un escrit al jutjat en què denuncia les maniobres que hi ha darrere d'aquest procediment. El lletrat argumenta que des del jutjat es va filtrar el contingut del telèfon de Víctor Terradellas, principal investigat en la trama russa, per fonamentar articles periodístics i cartes "anònimes", que al seu torn han servit per nodrir la causa judicial sobre els vincles de l'independentisme amb el Kremlin. Boye ho portarà, d'aquí a uns dies, al jutjat degà de Barcelona, perquè ho enviï al jutjat que correspongui i s'obri una investigació. Sobre la taula hi podria haver delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental o revelació de secrets, però tot plegat és encara massa preliminar per a acotar-ho.

En l'escrit, Boye dibuixa el circuit que va fer la informació del telèfon de Terradellas. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) confisca el dispositiu el 24 de maig de 2018. Un any més tard, s'encarrega a la Guàrdia Civil, en substitució de la UDEF, que analitzi tota la informació que

L’Audiència no atura la repressió i manté la condemna de presó a un independentista per les protestes de la visita del rei

 

 

L'home s'enfronta a una pena de 2 anys i 4 mesos de presó per un delicte de "coaccions", que no s'inclou a l'amnistia  

 

Diversos manifestants amb xiulets protesten davant d'un dispositiu de Mossos d'Esquadra en el marc d'una visita del rei Felip VI a Barcelona el 4 de novembre del 2019. Pla general. (Horitzontal) Data de publicació: dilluns 04 de novembre del 2019, 20:10 Autor: Miquel Codolar

Redacció

Divendres, 16 de febrer de 2024

 

 

L’Audiència de Barcelona manté la persecució a un independentista condemnat a presó per un suposat delicte de “coaccions” arran de les protestes en contra de la visita del rei espanyol a la capital catalana el 9 d’octubre del 2020. El tribunal ha ratificat aquest divendres la condemna a l’home, un veí de l’Empordà, que s’enfronta a una pena de 2 anys, 4 mesos i 16 dies de presó, per presumptament haver escridassat un grup de manifestants a favor del rei espanyol, i haver pintat amb un esprai una creu a una bandera espanyola. Des d’Alerta Solidària denuncien que la resolució obvia les al·legacions que havia presentat la defensa i titlla de “vergonyosa” la nova sentència. L’entitat adverteix que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem.

Els fets es remunten al 9 d’octubre del 2020, durant l’entrega dels premis BNEW, els quals van reunir a la capital catalana el president i el rei espanyols. La presència de tots dos no va passar desapercebuda, i al voltant de l’estació de França es van concentrar centenars d’independentistes i antimonàrquics que rebutjaven la presència del Borbó. D’altra banda, l’associació Concordia Real Española havia fet crides a la mobilització en defensa de la monarquia. En un moment determinat, van aparèixer un grup

“Ningú hauria de ser imputat per terrorisme en el cas Tsunami”

 

 

ESTEBAN BELTRÁN

DIRECTOR D’AMNISTIA INTERNACIONAL A ESPANYA

 

“En la discussió sobre l’amnistia, els drets de les víctimes de violació de drets humans i de delictes no han estat en el centre”

“El concepte de llindar mínim de gravetat inclòs a la llei va en contra de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans” 

 

 

 

barcelona - 14 febrer 2024 2.00 h 

 

 

 

 

 

Anna Serrano - barcelona

 

 

 

No hi ha terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic. Ho sosté el director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, que veu algunes ombres en la llei d’amnistia.

 

L’Estat espanyol respecta els drets humans?

A Espanya, hi ha, sens dubte, la possibilitat d’exercir la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació, però també hi ha amenaces. Tenen a veure amb un Codi Penal amb articles antiquats que afecten la llibertat d’expressió, com són injúries a la corona o l’ofensa de sentiments religiosos, o el manteniment d’una legislació antiterrorista que vulnera els drets humans, és ambigua i no respon al que són els delictes de terrorisme fixats pel relator de les Nacions Unides. L’any 2015 aquesta legislació es va fer més restrictiva i ambigua, és una de les amenaces que hem vist en el cas de Tsunami Democràtic o en el dels CDR. També hi ha l’amenaça de la llei de seguretat ciutadana, que, com hem vist, té un ampli grau d’arbitrarietat, de poders policials sense contrapès judicial. I hi ha l’ús de Pegasus. Amnistia i altres organitzacions han documentat que s’ha utilitzat com a mínim en 65 casos. Aquí el que ens preocupa és que, encara que hi hagi diversos sumaris judicials oberts, quasi no avancen, i quan es desclassifica la informació és poc i es fa en una comissió de secrets oficials, que no és el lloc correcte. S’hauria de canviar la llei del CNI i, sobretot, la de secrets oficials, que és una llei franquista de l’any 1968 que fa que pràcticament tot és secret fins que es diu el contrari. Això també és una amenaça als drets humans.

 

 

Des d’Amnistia van fer arribar recomanacions als partits perquè la llei d’amnistia garanteixi els drets de les víctimes de violacions de drets humans. Amb l’actual redacció es compleix?