Ajornen la declaració de Martín Villa i un policia militar per l’assassinat de Teófilo del Valle

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

 

 

Uns "problemes de logística" impedeixen les declaracions telemàtiques, que es faran el 4 de febrer

 

 

 

 Esperança Camps Barber

17-11-2025 |Actualització: 17.11.2025 - 09:42

 

 

Avui havien de declarar a Elda com a investigats el ministre franquista Rodolfo Martín Villa i el policia militar Daniel Aroca del Rey per l’assassinat de Teófilo del Valle. Tanmateix, s’han ajornat fins al 4 de febrer per “problemes de logística en els jutjats d’Albacete i Madrid” que impedien les declaracions telemàtiques.

És la primera volta que un tribunal espanyol cita a declarar dos presumptes autors de crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista. Hi ha més de 115 querelles presentades en diferents indrets de l’estat espanyol per crims contra la humanitat comesos durant la dictadura i els anys següents a la mort de Franco, i fins ara no s’ha assegut al banc dels acusats cap dels responsables.

 

Contra la impunitat

La Unió Europea adverteix que Espanya rep 'un nivell desproporcionat' d'immigrants

 

 

POLÍTICA

 

La Comissió vol reduir la conflictivitat política que provoca la gestió migratòria entre els Estats membres

 

 

La pressió migratòria és molt elevada | Europa Press

 

 

12/11/2025 09:15:00h

per

Redacció

 

 

La Comissió Europea ha inclòs Espanya entre els països que suporten una pressió migratòria “desproporcionada”. Per tant, podrà acollir-se al nou mecanisme de solidaritat previst en el Pacte Europeu de Migració i Asil. L’informe presentat a Brussel·les identifica Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre com els Estats més afectats.

L’Executiu europeu assenyala que Espanya afronta un flux d’arribades molt elevat a causa de les operacions de rescat i al creixement de la ruta atlàntica. Segons Brussel·les, el volum actual d’entrades “no és sostenible” i requereix un repartiment equitatiu entre els socis. La mesura s’emmarca en el nou Pacte Migratori, que preveu traslladar almenys 30.000 migrants a l’any entre països de la UE.

En cas que un Estat es negui a acollir les persones reassignades, podrà compensar el seu rebuig amb una aportació econòmica de 20.000 euros per cada trasllat no efectuat. Aquesta “solidaritat flexible”, com la defineix la Comissió, permetrà també substituir l’acollida directa per contribucions financeres o per suport logístic. L’objectiu, segons el comissari d’Interior i Migració, Markus Brunner, és “equilibrar la solidaritat amb la responsabilitat”.

 

 

Canàries ha estat protagonista aquest any | Europa Press

 

 

Espanya, en el grup de més pressió migratòria

Juan Carlos es rendeix a Franco en unes memòries que amenacen la monarquia espanyola

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

El rei emèrit espanyol reapareix de manera explosiva en l'actualitat política espanyola

 

 

 

Redacció

 

29.10.2025 - 17:08 - Actualització: 29.10.2025 - 17:43

 

 

El rei emèrit espanyol, Juan Carlos, ha tornat a irrompre en l’actualitat política espanyola amb un llibre de memòries que portarà cua. Reconciliació, que ha estat escrit per Laurence Debray, es publicarà el 5 de novembre a l’estat francès, però els mitjans ja n’han publicat alguns extractes polèmics sobre la seva relació amb el dictador Francisco Franco, l’intent de cop d’estat del 23-F, l’escàndol de les comissions, entre més. “Seré atacat, caldrà comprar-se un escut”, afirma.

Cal assenyalar que Felipe VI volia impedir la publicació del llibre, tenint en compte la situació delicada que viu la monarquia i la proximitat del cinquantè aniversari de la mort del dictador. Tanmateix, Juan Carlos ha decidit de tirar pel dret i fer la seva. De fet, mentre els mitjans i l’opinió pública es freguen les mans, ell ha decidit de volar avui mateix al País Basc, on se sotmetrà a una visita mèdica i assistirà a una regata.

Un deixeble de Franco

Traslladen Pablo Hasel a la presó dels Lledoners

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El grup de suport explica que el trasllat es deu a unes obres a la presó de Ponent

 

Dominic Keown: “La fermesa de Pablo Hasel ens ha inspirat”

 

 

 

 

 Redacció

20.10.2025 - 08:57

Actualització: 20.10.2025 - 11:15

 

 

 Pablo Hasel, que és empresonat d’ençà del 16 de febrer de 2021, ha estat traslladat de la presó de Ponent a la dels Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), arran d’unes obres al centre penitenciari, segons que ha anunciat el grup de suport, que ha facilitat la nova adreça perquè la gent li pugui escriure cartes.

 

 

🔴 ATENCIÓ: Han traslladat a Pablo Hasél a la presó de Lledoners ❗

📝 Nova direcció per escriure-li cartes:

Pablo Rivadulla Duro
Centre Penitenciari de Lledoners
C-55, km. 37,
08250 Sant Joan de Vilatorrada (BARCELONA) pic.twitter.com/9XRb8m6HZW

— Pablo Hasel (@PabloHasel) October 20, 2025

 

 

Ara fa un mes, un grup internacional de catedràtics del món de la cultura, la Anglo-Catalan Society, l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i l’Association Française des Catalanistes, van visitar Hasel i van criticar la situació en què es trobava.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/traslladen-pablo-hasel-preso-lledoners/ 

 

Nou robatori als autònoms

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 15 d'octubre de 2025. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 S’ha acabat la guerra de Gaza, però hi ha batalles igualment sanguinàries que semblen no tenir final. Així és la tortura fratricida a la qual el govern espanyol sotmet els autònoms, uns éssers clarament inferiors a l’Homo sapiens que vivim sotmesos a un nivell de fiscalitat autènticament esclavista. Doncs bé, ara resulta que l’executiu espanyol barrina una pujada de tots els trams de cotització; llegeixo al nostre estimat diari que “s’establirà un pagament de 217,37 euros per a rendiments inferiors a 670 euros mensuals i arribarà fins als 796,24 euros per a aquells que superin els 6.000 euros al mes”. Traduït a la llengua catalana, l’estat espoliarà una tercera part del sou a la gent que passa gana —perquè amb quasi 700 pistrincs no pots viure ni sota un pont— i continuarà la guerra declarada contra quisvulla que tingui la mera pretensió d’acostar-se al que tal dia anomenàrem la classe mitjana.

Als demagogs potser els semblarà lògic que un sou generós com el segon que he citat pagui la quantitat esmentada, però un treballador que ingressi 6.000 cuques també ha de pagar unes trimestrals de cal déu (a tot això, sumeu-hi el cost de viure en una ciutat com Barcelona, on el preu del cafè amb gel comença a assemblar-se perillosament al del matcha latte). De fet, la desgràcia de l’autònom al regne d’Espanya consisteix en el fet que qualsevol somni foll d’estalvi sia ràpidament aprofitat per l’estat a l’hora de fer caixa. Al límit de la broma, tant li fot quan acabis cobrant, perquè no falla; la propineta que guardes una vegada clos el curs (atès que, tot i pencar igualment, no acostumes a ingressar durant els mesos d’estiu) serà ràpidament fagocitada per Hisenda. A tot això l'autònom s'hi enfronta, només faltaria, sense ni somniar a demanar la baixa o dedicar-se a descansar el cap de setmana.

 

" Els autònoms formen la baula més feble d’un sistema impositiu-laboral purament franquista 

 

Plantejar cops de sabre com els que pretén el “Gobierno amigo” —que poden arribar als 450 euros per a qui cobra 30.000 euros anuals, i entre 1.000 i 2.500 naps entre qui tingui la sort d’assolir els 38.000— és una animalada de proporcions catedralícies. Però la broma no s’acaba aquí, perquè els percentatges de pujada als trams impositius aniran dels 234,73 a 1.000,49 euros l’any 2027 i 252,1 a 1.208,73 euros l’any 2028. Preparem-nos, doncs, estimats companys de la subespècie Homo autonomus! Tant li fot que, com han reconegut els capatassos de la Seguretat Social, el 40% d’autònoms es trobin als trams més baixos del sistema, justament perquè cascar els conciutadans que ingressen tan poc comporta que les seves perspectives i facilitats d’embrancar-se en iniciatives empresarials o d’acumular diverses fonts d’ingressos per tal de no passar fam quedi minvada de manera notòria. 

Els lladres professionals de l’administració també addueixen que el sistema protegeix els treballadors, car s’augmenta la dotació de l’atur —per als amics, "cessament d’activitat"— i les prestacions per

Lluites palestines, lluites d’Espanya. Via Bernat Dedéu

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 6 d'octubre de 2025. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 Els independentistes hauríem d’entendre que les lluites abanderades per Espanya sempre seran escassament interessants per a Catalunya. De fet, la majoria de vegades es tractarà d’empreses polítiques directament confrontades als nostres interessos. Així passa amb l’assumpte de la guerra a Gaza, un conflicte injust i barbàric com tots els d’aquest tipus, però que, com qualsevol bullanga estrangera i si som honestos, a la majoria de penya li resulta indiferent, per molt que plori veient nadons afamats i tresqui per l’Eixample vociferant fri fri Palestain. Això no impedeix que el govern espanyol s’ho passi pipa veient com els catalans (els quals de sempre havien abraçat el progressisme sionista de finals del segle passat) es manifesten a favor d’una tribu que comparteix amb nosaltres el fet d’enaltir les derrotes i, més enllà dels somriures d’empatia, el de no posseir aliats rellevants a nivell planetari.

Aquí importa ben poc que Benjamin Netanyahu sigui un psicòpata corrupte que està envaint Gaza per salvar el cul davant dels tribunals del seu país, amb una actitud molt pitjor que la d’un genocida dels clàssics; a saber, la d’un torturador (el primer voldria aniquilar una determinada nació mentre que el

Marchena i Lamela formaran part del tribunal de majoria afí al PP que jutjarà el fiscal general espanyol

 

MÓN - ESPANYA

 

 

 La ponent de la sentència serà la magistrada Susana Polo, acostada al PSOE

 

• El fiscal general espanyol es declara innocent i acusa el gabinet d’Ayuso de maniobrar per a “desviar el focus”

 

 

 

Redacció

25.09.2025 - 12:12

Actualització: 25.09.2025 - 12:41

 

 

El Tribunal Suprem espanyol ha anunciat els jutges que integraran el tribunal que jutjarà el fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets, relacionat amb una filtració sobre la causa fiscal que afecta la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.

El tribunal el formaran set membres. El president de la sala penal, Andrés Martínez Arrieta; els cinc integrants de la sala d’admissions —Juan Ramón Berdugo, Manuel Marchena, Antonio del Moral, Susana Polo (serà la ponent) i

Palinur : L'odi no delinqueix per Ramon Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

 

 Les xarxes, sempre les xarxes. Són un baròmetre de què pensa la gent. Un baròmetre perquè reflecteixen la pressió de l'opinió pública. Els mitjans convencionals les odien, però és el primer que miren, per a veure com van les coses.

En aquest cas, les xarxes han esclatat contra la diputada Ione Belarra i l'eurodiputada Irene Montero i tenen raons, encara que em sembla que incorren en un overkilling, un excés. Cert, resulta curiós i una mica irritant que, els qui s'han inventat l'anomenat delicte dels “discursos d'odi”, aprofitin la primera ocasió no només per pronunciar-los, sinó també per actuar-los. Les imatges, que valen per mil paraules, d'unes persones vociferants, amb cares crispades i gestos amenaçadors són la teatralització de l'odi i inspiren rebuig.

 

Però no reflecteixen la comissió d'un delicte.

L'anomenat delicte de discurs d'odi és una imposició ideològica woke pura, un atemptat contra la llibertat d'expressió. Perquè un discurs sigui delictiu, cal que l'odi sigui un delicte. Però l'odi és un sentiment, una passió, si volen vostès i, per naturalesa, il·legislable. És una passió de l'ànima, en el sentit de

Clatellot de Kosovo a Espanya: s’hi refereix com “l’antiga al-Àndalus” en resposta al seu menyspreu

 

La Federació de Futbol de Kosovo (FFK) denuncia davant la UEFA que l'Estat espanyol i la RFEF es referissin al país com a "territori de Kosovo"

 

 

 

 

Redacció

Dimecres, 10 de setembre de 2025

 

 

Les xarxes socials s’han omplert de mems arran de la genial resposta que la principal pàgina de Kosovo dedicada al futbol ha donat al menyspreu demostrat per l’Estat espanyol. Els equips de la sub-21 de la selecció de futbol de Kosovo i de la selecció espanyola van enfrontar-se la nit del passat dimarts, i durant els dies previs al partit, totes les comunicacions de la RFEF i de la selecció espanyola es referien al país de Kosovo com a “territori”, ja que Espanya no el reconeix com a nació perquè va independitzar-se de forma unilateral. Davant aquestes constants faltes de respecte, la principal pàgina de Kosovo que informa sobre el futbol va optar per referir-se a Espanya com “l’antiga al-Àndalus”, un fet que desenes d’usuaris han aplaudit. La Federació de Futbol de Kosovo (FFK) també ha fet un pas endavant i ha enviat una queixa formal a la UEFA i a la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF) denunciant que la RFEF es referís al país de Kosovo com a “territori”, i assenyalant que constitueix un flagrant incompliment de les normes de la UEFA i la FIFA.

La publicació que va encetar la polèmica per la terminologia amb què la RFEF s’havia referit a Kosovo va ser esborrada al cap d’unes hores, després que es fes viral la genial resposta on es referien

Sánchez es desmarca de Cerdán i s'atrinxera tant al Gobierno com al PSOE

 

 

POLITICA - ESPANYA

 

Malgrat les greus informacions que esquitxen tot el seu entorn, el líder socialista assegura que no sabia 'absolutament res' i demana 'perdó'

 

 

 

Pedro Sánchez, president del Govern | Europa Press

 

 

 

 

12/06/2025 18:31:00h

per

Arnau Borràs

 

Ni dimissió, ni moció de confiança, ni pas al costat al capdavant del partit... Res de res. Davant l’allau d’informacions que esquitxen de casos de presumpta corrupció al seu entorn més proper, la resposta de Pedro Sánchez ha estat la d’atrinxerar-se tant al Gobierno com al PSOE.

El líder socialista ha decidit llençar Santos Cerdán als peus del cavall. Tocava sacrificar el seu número dos. Ja ho va fer amb la seva anterior mà dreta, José Luis Ábalos, i ara li toca al (fins aquest dijous) secretari d’organització del PSOE. El tallafoc cada cop és més proper a l’actual president del Gobierno. Però tant se val. L’operació ‘Salvar el soldat Sánchez’ ja ni es dissimula

 

 

Sánchez s'atrinxera | Europa Press

 

 

Segons el president del Gobierno, ell "no coneixia absolutament res" de les maniobres presumptament il·legals de Santos Cerdán. "La decepció és gran", repetia. "No hauríem d’haver confiat" en ell. "Demano perdó". El discurs era evident: aquí tothom estava hi estava implicat menys jo. I no només això. A més, jo soc la solució a tot.

 

Les accions que realitzarà Sánchez per maquillar l’escàndol

La gran prova contra Boye es desmunta en els interrogatoris de les defenses

 

 

Puentes Saavedra, que va obtenir la llibertat just després de declarar contra l'advocat de Puigdemont, protagonista al judici del cas Mito

 

 

 

Manuel Puentes Saavedra, en un moment de la seva declaració contra Boye/QS

 

Quico Sallés Barcelona 

14/02/2025 10:34  

 

 

 

A l’espera que l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, declari la setmana entrant, les sessions d’aquesta setmana del judici del cas Mito, on se’l jutja per blanqueig, han acabat favorablement per a la seva defensa. Precisament, la jornada de dijous va acabar amb una de les declaracions més esperades tant per la fiscalia com per bona part de les defenses, la de Manuel Puentes Saavedra. Un imputat clau que gràcies als seus canvis de declaració, casualment coincidents amb la seva sortida de la presó, la fiscalia va poder processar Boye i, de retruc, imputar blanqueig a bona part de la banqueta que des de fa setmanes seu a l’Audiència Nacional, amb José Ramon Prado Bugallo, alies Sito Miñanco, al capdavant en el marc d’una macrocausa per narcotràfic. 

La seva declaració, però, va ser un absolut contrast amb les manifestacions que havia fet durant la instrucció perquè va aportar fets nous i dades que topen, fins i tot, amb les proves pericials de la policia. De fet, la seva declaració va obviar el que es coneix com el Principi de Billing: el silenci és una de les coses més difícils de refutar. Una errada clamorosa que es veia a venir per l’historial d’aquesta polèmica figura processal, la de l’imputat que aconsegueix la llibertat malgrat la contundència dels càrrecs dels quals se l’acusa, a canvi d’embolicar als altres investigats a qui la fiscalia els hi té jurada. Com que no va poder mantenir el silenci, el seu testimoni va ser fàcil de refutar o restar-li credibilitat.

 

José Ramon Prado Bugallo, Sito Miñanco, arriba a l’Audiència Nacional Gustavo Valiente / Europa Press

Un testimoni únic per acusar

La fiscal justifica que la policia infiltrada a Girona tingués una relació amorosa per a obtenir informació

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Demana al jutjat que inadmeti la querella i conclou que la llei justifica que l'agent fes servir aquesta tècnica

 

 

Un cartell de l'agent infiltrada Maria Isern cremada (fotografia: ACN / Gerard Vilà)

 

 

REDACCIÓ - ACN

21.01.2025 - 10:42 - Actualització: 21.01.2025 - 11:07

 

 

La fiscal avala que l’agent de policia que es va infiltrar als moviments independentistes de Girona i Salt, Maria Isern, mantingués una relació amb l’activista Òscar Campos per a obtenir informació. 

En una diligència que ha enviat al jutjat, a la qual ha tingut accés VilaWeb, la fiscal subratlla que l’agent no va fer servir mitjans il·lícits per a ser parella de Campos. Concretament, diu: “S’ha de tenir en compte que és a partir d’aquella relació que la querellada va aconseguir de fer l’acostament que li havia estat encarregat per a poder complir la missió d’obtenir informació.”

La lletrada defensa que les reunions amb els lletrats, entre els quals Benet Salellas, es va produir precisament en el context de parella de Campos i “amb el consentiment d’ell”.

A més, tot i que la llei no reguli expressament la figura “d’agent infiltrat per a obtenir intel·ligència criminal”, la fiscalia sí que creu que la legislació empara que fes servir aquesta “tècnica” i ocultés la seva identitat.

“En aquest cas es trobaria, per exemple, l’agent infiltrat per a obtenir intel·ligència criminal, sense que això es faci amb la finalitat d’obtenir proves per un procediment penal”, diu la fiscal. Per tot plegat, demana al jutjat que inadmeti la querella contra l’agent per tortura, lesions psíquiques i revelació de secrets.

 

 

La @fiscal_es considera que existeix una figura legal -no prevista a la llei- d'agent infiltrat d'intel·ligència que pot obviar tots els límits dels drets fonamentals perquè la seva funció no és obtenir proves penals. Però llavors, la informació per a què és? Cas @gi_infiltrada pic.twitter.com/a0B2DcyLK5

— salellas advocats (@salellasadv) January 21, 2025

 

 

“Només t’he ocultat que sóc policia”

La policia patriòtica espiava els ‘espies’ dels Mossos

 

 

La unitat secreta Ucroinf, de la policia de la Generalitat, objecte cobejat a l'operació Catalunya, segons els documents aportats al Congrés

 

Pino, mira de reüll Jorge Fernández Díaz en un acte del ministeri de l'Interior/MdI

 

 Quico Sallés

Barcelona 21-11-2024 21:44 h

L’operació Catalunya va tenir com a objectius polítics representants del sobiranisme, empresaris, membres de la societat civil o, fins i tot, qualsevol membre sospitós de simpatitzar amb la causa del dret a decidir. Però els documents que té la comissió d’investigació de l’operació Catalunya que se celebra al Congrés de Diputats també incorporen un altre tipus de víctima, els Mossos d’Esquadra. Així es desprèn de la documentació aportada per un dels primers integrants de la policia patriòtica, l’excap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, el comissari Marcelino Martín Blas.

Un d’aquests documents és una investigació de la direcció adjunta operativa de la Policia Nacional, a través de la policia patriòtica, “gravada al Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació”, el GATI, l’arxiu virtual de la direcció de la seguretat espanyola, on es registren les actuacions, les investigacions i els plans operatius. En concret, es tracta d’una investigació sobre la ja extingida Unitat Central de Recursos Operatius d’Informació dels Mossos, tot i que algunes fonts s’hi referien amb la variant Unitat Central de Resposta Operativa d’Informació. Sigui com sigui, la Ucroinf. Una unitat privilegiada del cos de policia de la Generalitat que en el seu moment va ser acusada d’espionatge clandestí a diversos líders polítics tant sobiranistes com espanyolistes. Eren els espies dels Mossos.  

De fet, molts dels informes d’aquesta unitat van ser requisats el 26 d’octubre del 2017, quan el Cos Nacional de Policia va interceptar furgonetes dels Mossos que portaven documentació per ser incinerada a Sant Adrià de Besòs, un operatiu que no només va aixecar una gran polèmica sinó que va obrir un procés penal que no va acabar fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans va tancar el cas l’any passat. En aquesta operació també hi va participar la sinistra BARC, la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos, creada per l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino, amb l’aval de qui era ministre de l’Interior a l’època, Jorge Fernández Díaz, ara processat per l’operació Kitchen. 

 

Marcelino Martín Blas, al Congrés/Eduardo Parra / Europa Press

 

L’enllaç d’un sotsinspector dels Mossos

El Suprem bloqueja l'aplicació de l'amnistia a Rull, Forcadell, Forn, Cuixart i Sànchez

 

 

AMNISTIA

 

Els cinc penats per l'1-O denuncien que el Suprem no els permet anar al TC i els manté els antecedents penals per sedició 

 

Mayte Piulachs
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dijous, 24 d'octubre de 2024. 05:30
Actualitzat: Dijous, 24 d'octubre de 2024. 11:07
Temps de lectura: 4 minuts 

Estupor. El Tribunal Suprem ha comunicat a l'actual president del Parlament, Josep Rull, a Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que els paralitza l'aplicació de la llei d'amnistia i, per tant, no els suspèn els antecedents penals que tenen pel delicte de desobediència per l'1-O, malgrat que els va extingir la seva inhabilitació el febrer de 2023. El Suprem sosté que no farà res fins que el Tribunal Constitucional resolgui la seva qüestió d’inconstitucionalitat, que va presentar contra l’article 1 de la llei d'amnistia. Els advocats dels líders polítics i socials sostenen que aquesta resolució de la sala, que presideix Manuel Marchena, vulnera els seus drets de defensa i de tutela judicial efectiva, i han presentat recursos perquè rectifiqui i els apliqui l'amnistia, segons han informat a ElNacional.cat.

Els penalistes detallen que el Suprem ha fet la consulta al TC amb el cas de la condemna a un jove per desordres públics l’1-O a Girona, no pas pels presos polítics i el delicte de desobediència. Asseguren que aquest fet els impedeix presentar un recurs de cassació a l’òrgan de garanties perquè no són part en la causa de Girona. Fins i tot, els advocats dels polítics han descobert que el Suprem no ha fet esborrar els seus antecedents pel delicte de sedició pel qual els va condemnar, tot i que fa un any va ser derogat pel govern espanyol.

Negada l'amnistia

Per Nyholm: “Els catalans són europeus i els espanyols potser no”

 

 

MÓN - EUROPA

 

Entrevista al periodista danès, que publica ‘Més enllà de les muntanyes’ (Saldonar), llibre de viatges a la península ibèrica, que fa quaranta anys que visita

 

Per Nyholm, en una imatge d'arxiu (fotografia: Adiva Koenigsberg).

 

 

 

Andreu Barnils

13.10.2024

Actualització 14.10.2024-3:30h

Per Nyholm (1943) és un periodista danès veterà, amb més de seixanta anys de carrera. Ha cobert la guerra dels Balcans, la Itàlia de Berlusconi i els conflictes de Rússia per al diari Jyllands-Posten. I també coneix la península ibèrica, que fa més de quaranta anys que visita. Després del seu epíleg sobre Catalunya al llibre Cuba, la soledat que no s’acaba (Saldonar), ara ha escrit Més enllà de les muntanyes (Saldonar) llibre de viatges a la península ibèrica en què Nyholm s’atura a Catalunya, l’Espanya profunda, el País Basc i Astúries. Parla amb Javier Pérez Royo, Jaume Cabré, professores àrabs de Ceuta, joves franquistes a Madrid i el professor Josep Maria Solé i Sabaté. En aquesta entrevista feta per telèfon, un Nyholm vital ens explica què ha vist durant la seva visita.

 

 

—Em dèieu que abans de res volíeu marcar la diferència entre els drets humans i els drets estatals.
—Crec que és molt important i molt en la tradició europea que distingim entre els drets humans i els drets estatals. Naturalment, hi ha estats. Espanya és un estat. Però l’estat com a tal no pot tenir drets que dominin els drets de l’ésser humà, dels ciutadans. Considero Espanya un estat solament semieuropeu i, de fet, semidemocràtic, perquè l’estat espanyol no reconeix realment el dret humà dels catalans de triar la forma d’estat en què volen viure. I ho veig especialment amb alguns dels meus vells coneguts de la banda espanyola, que creuen que l’estat té drets que superen els drets dels ciutadans. En aquest cas, els catalans.

—No és la primera vegada que visiteu l’estat espanyol.
—Vaig venir durant el franquisme. I em vaig adonar bastant aviat que Espanya no era una dictadura com les de l’Europa de l’Est, les dictadures comunistes. Certament era un lloc millor. Podies comprar el New York Times, hi havia llibres, la gent se sentia més lliure, podies viatjar. Només després del gran canvi a Europa el 1989, quan van caure les dictadures a l’est, vaig adonar-me del que era Espanya: una màquina repressiva, però no brutal i assassina com les dictadures de l’est. Se’n podria dir una mena de dictadura civilitzada. [Amb la transició] Espanya intentava ser europea en la superfície, però políticament i humanísticament continuava subdesenvolupada. Ara ho veiem amb Vox i, en gran manera, amb els conservadors. Es comporten, del meu punt de vista, d’una manera medieval i subdesenvolupada davant el fet que hi hagi persones que pensin diferent. Espanya per mi és presonera del seu passat, de les seves fantasies colonials. Veig una diferència entre els catalans i els espanyols en el sentit que els catalans, per mi, són molt més oberts, molt més europeïtzats. Espanya encara prova de posar-se al dia amb Europa. Crec que s’ha fet progrés, però no al grau que seria satisfactori.

—A Alemanya és impossible d’anar a visitar la tomba d’Adolf Hitler, a Itàlia tampoc no es pot visitar la de Benito Mussolini. Doncs vós vau anar a Madrid i vau visitar la tomba de Francisco Franco.

'The Economist' crítica durament a Pedro Sánchez: "S'aferra al càrrec a costa de la democràcia espanyola"

 

 

PSOE

 

El setmanari posa el focus en els pactes de Sánchez amb els partits catalans i bascos 

 

Judit Pellicer
Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 4 d'octubre de 2024. 09:36
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

El conegut setmanari britànic The Economist ha publicat un reportatge on valora de forma molt crítica els darrers 11 mesos de legislatura del president espanyol Pedro Sánchez. Sota el títol Pedro Sánchez s'aferra al càrrec a costa de la democràcia espanyola, el mitjà desgrana les principals decisions del socialista d'ençà que es va decidir a avançar els comicis després de la seva patacada a les municipals. És especialment crític amb els seus pactes amb formacions catalanes i basques, el cas Begoña Gómez i la manca de pressupostos.

"El seu govern de coalició minoritari governa a plaer dels nacionalistes radicals catalans i bascos, i a un cost cada vegada més gran per a la qualitat de la democràcia espanyola i les seves institucions", defineix el mitjà britànic, que sosté que el PSOE va rebutjar fer una gran coalició amb el PP "que molts votants preferien". En canvi, narren que Sánchez va preferir l'actual coalició amb vuit partits diferents, entre el que destaquen Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Concretament, el setmanari subratllant que els socialistes han fet diverses concessions per mantenir el seu suport al llarg de la legislatura i mencionen l'amnistia i el canvi del model de finançament. 

De fet, el mitjà britànic considera que l'amnistia és

Parlon i Trapero accepten les ordres il·legals del jutge repressor Llarena

 

 

La consellera i el director general de la Policia remarquen el compliment de "qualsevol ordre judicial" per part del cos malgrat siguin il·legals  

 

Redacció

Dijous, 19 de setembre de 2024

 

 

Espanyolització dels Mossos
La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, i el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, han insistit aquest dijous en el “compromís de transparència i col·laboració” després de la decisió del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena d’enviar als jutjats de Barcelona la causa sobre la fugida de Carles Puigdemont el 8 d’agost i veure-hi possibles delictes. En una declaració, Parlon i Trapero han reafirmat el seu suport als Mossos i el compromís del cos amb el “compliment de qualsevol ordre judicial”.

Un informe d’auto inculpació dels dirigents polítics dels mossos i els seus comandaments

El jutge Pedraz recula i congela el blocatge de Telegram

 

 

MÓN - ESPANYA

 

El magistrat de l'Audiència espanyola no vol tirar endavant la mesura fins que la policia espanyola no hagi elaborat un informe sobre els afectes del blocatge

 

 

 

 

 

REDACCIÓ

25.03.2024 - 11:11

Actualització: 25.03.2024 - 11:28

 

 

El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha congelat l’execució del blocatge de l’aplicació de missatgeria Telegram. Segons que informa el tribunal, el magistrat ara no vol tirar endavant la suspensió fins que la comissaria general d’informació de la policia espanyola no hagi elaborat un informe sobre la incidència que pot tenir la mesura als usuaris.

Com podeu esquivar el blocatge de Telegram que ha ordenat la justícia espanyola?

Divendres, el jutge Pedraz va decretar-ne el blocatge arran de la denúncia de tres operadors espanyols –Mediaset, Atresmedia i Movistar Plus– per distribució no autoritzada de contingut audiovisual sotmès a drets d’autor. La suspensió de l’aplicació era una de les mesures cautelars que demanaven els operadors.

D’entrada, el magistrat instructor va optar per ordenar el blocatge a les companyies telefòniques atès que va requerir

L’hora de donar les gràcies a la justícia europea . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Avui és el dia en què cal recordar que durant aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu

 

 

 

 

 

Vicent Partal

07.03.2024 - 21:40

 

 

 

Amb l’aprovació ja segura de la llei de l’amnistia es tanca un període de repressió duríssim contra l’independentisme català. No és cap garantia que no se n’obri un altre immediatament, però, tal com ha acabat la cosa, Espanya s’enduu una derrota molt contundent, amb implicacions futures.

Com deia a l’editorial d’ahir, aquesta amnistia és circumstancial i pot passar perfectament que Espanya torne a la violència quan la proclamació de la independència es torne a posar seriosament sobre la taula. Però en la batalla lliurada d’ençà del 28 d’octubre de 2017 ja hi ha unes claus que hem comprovat, un mapa d’un territori fins aleshores desconegut, que no sabíem si existia en realitat o no. Hi és: existeix un espai jurídic europeu que ens garanteix, contra els abusos espanyols, els nostres drets. S’ha demostrat.

S’ha demostrat gràcies a la lluita de l’exili, sobretot. I per això avui és el dia en què cal recordar que aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu. Ni Bèlgica, ni Suïssa, ni Escòcia, ni Alemanya, ni Itàlia no han donat suport a Espanya en la persecució del moviment independentista. Ben al contrari:

Sánchez accepta modificar la llei d’amnistia per donar “més garanties” a Puigdemont

 

 

Confia que l'acord serà imminent  

 

 

El president espanyol, Pedro Sánchez, en roda de premsa Data de publicació: dimecres 27 de desembre del 2023, 15:14 Localització: Madrid Autor: Moncloa

Redacció

Dimecres, 6 de març de 2024

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, finalment ha acceptat fer canvis a la llei d’amnistia per donar “més garanties” als independentistes i, en especial, al president a l’exili Carles Puigdemont, ara que el Tribunal Suprem instruirà la seva causa del Tsunami Democràtic. Ha estat el mateix Sánchez qui, en conversa informal amb els periodistes que l’acompanyen de viatge oficial a Brasil i Xile, ha manifestat aquesta intenció, fet que ha sorprès, ja que la primera vegada la norma no va tirar endavant perquè el PSOE s’havia negat a incloure les esmenes que reclamava Junts.

La llei es tornarà a votar demà dijous a la comissió de Justícia del Congrés després que Junts la tombés fa un mes, perquè no incloïa les esmenes que havien presentat. Els independentistes insisteixen que les