La velocitat de la justícia espanyola, un altre greuge comparatiu: Torra serà jutjat el 25 i 26 de setembre

El president a l’exili, Carles Puigdemont, diu que aquest judici “defineix perfectament la democràcia espanyola”

Gerard Sesé 02/09/2019

Quim Torra, en una imatge d'arxiu

La celeritat i velocitat de la justícia espanyola, que varia radicalment en funció del cas que ha de tractar, ha tornat a demostrar la parcialitat de l’Estat espanyol a l’hora de combatre l’independentisme. El judici al president Quim Torra ja té data i serà d’aquí a 3 setmanes.



La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fixat per al 25 i 26 de setembre el judici contra el president de la Generalitat per desobediència a les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la retirada de llaços grocs de les façanes dels edificis de la Generalitat en campanya electoral, o, subsidiàriament, un delicte de denegació d’auxili a l’autoritat competent.



L’origen de la causa és una querella de la fiscalia. El Parlament havia establert justament aquests dos dies per celebrar el debat de política general. La sala ha rebutjat citar com a

L’Audiència espanyola es declara competent i jutjarà la cúpula dels Mossos

PAÍS - PRINCIPAT

L'advocada del major dels Mossos no va qüestionar la competència del tribunal en les qüestions prèvies, com sí que van fer els advocats de Puig i Soler 

Per: Redacció 

22.02.2019  13:18

L’Audiència espanyola s’ha declarat competent per jutjar al major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero pels fets de l’1-O i del 20-S, en entendre que el delicte de rebel·lió pel qual se l’acusa és competència d’aquest tribuna. A més de Trapero, a la banqueta dels acusats s’asseuran per aquests fets l’ex-director dels Mossos Pere Soler; l’ex-secretari general d’Interior, César Puig, segon de l’ex-conseller Joaquim Forn, que està sent jutjat al Suprem, i la intendent Teresa Laplana.



La secció primera del Penal, que jutjarà aquests fets, ha confirmat en un acte la competència de l’Audiència per a jutjar als quatre acusats, tal com ja va acordar aquest tribunal al començament de la instrucció.





En les qüestions prèvies del 5 de febrer, els advocats de Puig i Soler, Jaume Alonso-Cuevillas i Pau Ferrer, van qüestionar la competència del tribunal, perquè en la

Martínez Arrieta presidirà la sala de Suprem que jutjarà el cas 1-O

PODER JUDICIAL

El Nacional
Foto: @PoderJudicialEs
Barcelona. Dilluns, 12 de novembre de 2018








El magistrat més antic a la Sala Penal del Tribunal Suprem, Andrés Martínez Arrieta, serà el president del tribunal en el judici del cas 1-O, segons han informat fonts jurídiques. Martínez Arrieta, que ja formava part del tribunal, agafarà el relleu a Manuel Marchena. La sala la presideix el magistrat amb més antiguitat.



Martínez Arrieta va formar part del comitè fundador de la conservadora associació judicial Francisco de Vitoria. És el magistrat més antic de la Sala Segona, a la qual va accedir el 1998, convertint-se en el magistrat més jove de l'alt tribunal.



El magistrat ha resolt un munt de sentències i recursos d'apel·lació tant de qüestions vinculades amb el terrorisme, com amb el finançament il·legal del PP. Algunes de les seves resolucions han estat polèmiques, com la dictada el 2011, quan va absoldre els agents de la Guàrdia Civil jutjats per tortures a Igor Portu i Martin Sarasola. L'Audiència de Guipúscoa els va condemnar a presó i el

L'Audiència Nacional accepta jutjar la denúncia per sedició per les manifestacions del 20-S

PROCÉS CATALÀ - 1-O

El tribunal es considera competent, tot i que la tipificació parteix del Codi Penal franquista.

DANI SÁNCHEZ UGART Madrid Actualitzada el 27/09/2017 14:36

L'edifici de l'Audiència Nacional en una imatge d'arxiu / EFE

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha admès aquest dimecres la denúncia de la fiscalia per delicte de sedició pels fets ocorreguts a Barcelona durant els dies 20 i 21 de setembre, en relació amb les concentracions i manifestacions contra la detenció i escorcoll de diversos edificis de la Generalitat. La magistrada, fent seu el relat de la fiscalia, considera que les accions van ser "dutes a terme per impedir per la força l'actuació de les autoritats i els seus agents en l'exercici de les seves funcions en defensa de l'ordenament constitucional", i acorda lliurar ofici a la Guàrdia Civil perquè elabori un atestat sobre els fets.

En una interlocutòria publicada només cinc dies després de rebre la denúncia, la jutge analitza les conductes i els fets que hi inclou el ministeri públic, i conclou que poden encaixar dins el delicte de sedició de l'article 544 del Codi Penal, tot i que alguns juristes dubten que el delicte de sedició pugui ser jutjat per l'Audiència Nacional, perquè el Codi Penal que el lligava a aquesta sala és el franquista, del 1973. 

La magistrada recorda que el tipus penal exigeix un comportament col·lectiu caracteritzat com a alçament "tumultuari", que és aquell "dirigit a impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis" o qualsevol de les persones que es relacionen amb l'exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials.

Lamela recorda que el bé jurídic que es protegeix és "l'ordre públic" entès com la