Alerta amb la sedició impròpia: la temptació de Sánchez per l’últim desig del fiscal Maza

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

La maniobra del PSOE consisteix a fer veure que rebaixen anys de presó a la sedició mentre converteixen en delicte la independència pacífica 

 

 

L'ex-fiscal general de l'estat José Manuel Maza el dia que va presentar les querelles contra el govern i Forcadell

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

02.11.2022 - 21:40

Actualització: 03.11.2022 - 09:05

 

 

Només dues setmanes abans del referèndum del Primer d’Octubre i dos mesos abans d’aparèixer mort en circumstàncies estranyes a l’Argentina, José Manuel Maza va fer unes declaracions en una entrevista a El Mundo que van causar un terrabastall a la Moncloa. Perquè l’aleshores fiscal general de l’estat es queixava que el marc legal actual no permetia de castigar amb penes severes allò que feien els dirigents polítics i socials independentistes. Perquè no hi havia violència. Un procés d’autodeterminació dut de manera pacífica no pot ser castigat ni amb rebel·lió ni amb sedició d’ençà de la reforma del codi penal del 1995, perquè aquests dos tipus penals requereixen que hi hagi violència. Maza, que volia aplicar la mà dura contra els independentistes, lamentava que no disposava de les eines adequades per fer-ho, i proposava que es recuperés el delicte de sedició impròpia, és a dir, sense necessitat de violència. I el debat actual sobre la reforma de la sedició (que no derogació) que proposa el PSOE té el risc que, amb l’argument de la rebaixa de penes, s’acabi fent allò que pretenia Maza, i que un procés d’independència pacífic sigui delicte a l’estat espanyol.

 

Perquè ara no n’és. No només perquè la sedició i la rebel·lió requereixen de violència, sinó perquè la convocatòria de referèndums no previstos per la llei espanyola no és pas delicte d’ençà del 2003. Maza ho sabia, se’n planyia. “El problema és que el 1995 es va suprimir el delicte de sedició impròpia, que

La fiscalia demana deu anys per sedició a Trapero però no exclou d’acceptar una pena per desobediència

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

La fiscalia també demana deu anys de presó per un delicte de sedició per a Pere Soler i César Puig · Per a la intendenta Teresa Laplana demana quatre anys perquè no tenia rang d'autoritat 

Per: Redacció

08.06.2020  11:35




El fiscal del cas contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra, Miguel Ángel Carballo, ha decidit d’acusar per sedició en grau d’autoritat l’ex-major del cos Josep Lluís Trapero; l’ex-director general Pere Soler; i l’ex-secretari general d’Interior César Puig. A tots tres, els demana penes de deu anys de presó i també deu d’inhabilitació per a càrrec públic. El ministeri públic rebaixa, doncs, l’acusació inicial de rebel·lió per a tots tres, però només resta un any a les peticions de pena.

Pel que fa a la intendenta Teresa Laplana, el fiscal manté l’acusació original de sedició sense l’agreujant d’autoritat. Per això en demana quatre anys de presó i quatre d’inhabilitació. De totes maneres, Carballo ha dit que si la sala estima que els acusats no van cometre

La fiscalia belga demanarà que es lliuri a Puigdemont a Espanya per sedició i malversació

LA SENTÈNCIA






Europa Press
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 28 d'octubre de 2019

La fiscalia belga demanarà aquest dimarts al tribunal de primera instància de Brussel·les que executi l'ordre europea de detenció i entrega (OEDE) perquè el president de la Generalitat Carles Puigdemont sigui lliurat a Espanya per sedició i malversació, els dos delictes pels quals li reclama la justícia espanyola, segons han informat Europa Press fonts de la seva defensa.



"Demanen l'extradició pels dos delictes", ha informat a Europa Press Paul Bekaert, l'advocat belga del polític independentista, indicant així que la fiscalia de Brussel·les defensa la posició del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, encara que no aclareixi quina seria l'equivalència de delictes en el sistema belga. Fonts de la defensa del president han assenyalat a ElNacional.cat que "el fiscal ha dit el mateix que el 2017 i el 2018; i diu, pel moment, 'accedir' però no és més que un tràmit".



Les parts, que ja han tingut accés a les primeres al·legacions escrites, han estat citades aquest dimarts a partir de les 9.00 hores per a la vista sobre la reactivació de l'euroordre, en una audiència a porta tancada a la Cambra del Consell (tribunal de primera instància) de Brussel·les.



Els advocats de Puigdemont preveuen

[DOCUMENT] Llegiu aquí la sentència històrica contra el procés

PAÍS - PRINCIPAT

La suma de totes les penes de presó s'enfila fins als 99 anys i mig

Per: Redacció

14.10.2019  10:41




El Tribunal Suprem ha condemnat Oriol Junqueras a 13 anys de presó pels delictes de sedició i malversació; 12 per a Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa pels mateixos delictes; 11,5 per Carme Forcadell per sedició, i 10,5 per Joaquim Forn i Josep Rull per aquest mateix delicte. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez han estat condemnats a 9 anys d’empresonament per sedició. Tots ells estan inhabilitats pels mateixos anys que la condemna.



En canvi, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila no entraran a la presó perquè han estat condemnats per desobediència a una multa de 60.000 euros. Estaran inhabilitats durant un any i vuit mesos. La suma de totes les penes de presó s’enfila fins als 99 anys i mig.



Llegiu ací la condemna completa:

Més de 120 catedràtics i professors de Dret refusen la rebel·lió i la sedició

CAS 1-O







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 22 de novembre de 2018

Més de 120 catedràtics i professors de Dret d'Espanya han signat un manifest on refusen l'acusació pels delictes de rebel·lió i sedició que es demanen pels presos polítics independentistes. Així ho assegura un manifest al que ha tingut accés El diario.es el qual suposa una alerta per part d'aquests professors i professores que discrepen de les interpretacions de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.



La Fiscalia acusa de rebel·lió als presos polítics, i l'Advocacia de l'Estat els acusa de sedició; aquest centenar de catedràtics i professors considera que ni una cosa ni l'altra ja que no consideren que hi hagi cap element necessari de violència per acusar d'aquests delictes.



Al manifest, els firmants adverteixen que la interpretació de la Fiscalia i de l'Advocacia "obre la porta a la banalització de dos delictes pràcticament inèdits en democràcia i amb un passat de record trist" (els únics condemnats per rebel·lió des de la restauració de la

L'Advocacia de l'estat demana 12 anys de presó per sedició, malversació i desobediència

CAS 1-O

Gemma Liñán
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 2 de novembre de 2018








L'advocacia de l'Estat ha presentat una hora després que la Fiscalia els seus escrits d'acusació pel cas de l'1-O.



En el seu escrit, el Servei Jurídic de l'Estat aprecia els delictes de sedició, malversació de cabals públics i desobediència greu. Les penes sol·licitades per als 18 acusats oscil·len entre els 12 anys de presó i la multa.



L'advocacia de l'Estat es va presentar coma  acusació pel delicte de malversació, però avui s'ha posicionat al respecte de la resta d'acusacions. L'escrit que té més pes per al judici és el de la Fiscalia. Però l'escrit de l'advocat de l'Estat és un gest polític per interpretar la posició del govern de l'Estat Espanyol.



Segons l'advovacia de l'estat el Govern de la Generalitat, va jugar "el paper d'adoptar les decisions executives necessàries" per fer el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. A sis d'ells -el exvicepresident Oriol Junqueras, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, el de Presidència Jordi Turull, Raül Romeva (Afers Estrangers), Josep Rull (Territori) i Dolors Bassa (Treball) - se'ls acusa de sedició i malversació.



La presumpta malversació -el desviament de fons públics per a fins il·legals- va ser el mitjà necessari per cometre el delicte més greu, el de sedició, consistent en alçar-se "pública i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis "o el compliment de" resolucions administratives o judicials", diu l'escrit.



"És una obvietat dir que el procés descrit (...) és impossible que es realitzés sense la realització del corresponent despesa pública. Despeses com ara els relatius a publicitat institucional, organització de l'administració electoral, confecció del registre de catalans a l'exterior, material electoral, pagament d'observadors internacionals, aplicacions informàtiques, locals per al recompte, etcètera ", relata l'escrit.

Les penes

El TS obre la porta a canviar rebel·lió per sedició perquè Alemanya entregui Puigdemont

CAS 1-O







Gemma Liñán
Foto: ACN
Madrid. Dimarts, 17 d'abril de 2018

El Tribunal Suprem ha emès una interlocutòria on rebat els arguments del tribunal alemany que ha de resoldre l'extradició de Carles Puigdemont on matisa que la violència física no és necessària quan el delicte el comet un Govern. Però després de qüestionar durament els arguments d'Alemanya contra l'extradició per rebel·lió del president, acaba dient que si no es demostra la violència es podria acabar jutjant els processats per sedició.



Però per explicar-ho, primer qüestiona la decisió d'Alemanya i li respon que no és equiparable el procés independentista català amb les revoltes organtizades contra l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt tal com citava el tribunal  superior de Scheswing-Holstein en la resposta a Llarena sobre la euroordre.



El Suprem també és dur amb el Govern de Catalunya a qui acusa de "campar al seu aire durant els anys 2015-2017 per seguir el full de ruta que es van marcar i van anunciar amb tota classe de publicitat tant a mitjans de difusió escrits com audiovisuals".



"El que aquí realment succeïa era que després de més de dos anys dedicats a laminar l'ordenament jurídic estatal i autonòmic, i d'oposar-se frontalment al

Lamela imputa la cúpula política d'Interior per sedició

CAS - 1O







Gemma Liñán
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 28 de febrer de 2018

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha acordat citar per declarar com investigats el proper dia 9 de març a l'ex director general de la policia Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior César Puig i Casañas, en el marc de la causa en la qual s'investiguen els fets dels dies 20 i 21 de setembre i 1 d'octubre de l'any passat a Catalunya.



En una interlocutòria, la jutgessa atén la sol·licitud de la Fiscalia de l'Audiència Nacional en la causa que se segueix per uns fets que revesteixen els caràcters de dos delictes de sedició de l'article 544 del Codi Penal sense perjudici d'ulterior qualificació i, en particular, com a constitutiu d'un altre d'organització criminal de l'article 570 bis. Rebutja la magistrada la pràctica de les diligències sol·licitades pel Ministeri Públic ja que en uns casos ja consten unides a les actuacions i en altres ja han estat acordades i en part practicades.



Soler ha estat diverses vegades a l'Audiència i el tribunal Suprem durant les declaracions dels consellers i de la Mesa. De fet el dia que van empresonar el

Zoido esmorza amb membres de l'operatiu policial que va assaltar els col·legis l'1-O

REPRESSIÓ POLICIAL







El Nacional
Foto: Ministeri de l'Interior
Barcelona. Dimecres, 4 d'octubre de 2017

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, s'ha traslladat aquest matí a Barcelona per visitar els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil desplegats amb motiu de l'operatiu policial de l'1 d'octubre i esmorzar amb ells.

Zoido els ha traslladat que el govern espanyol prendrà totes les mesures que siguin necessàries per defensar els seus drets i dignitat, al mateix temps que els assegura que romandran a Catalunya per seguir garantint el compliment de la llei.

L’audiència espanyola cita a declarar Trapero, Sànchez i Cuixart acusant-los de sedició

PAÍS - PRINCIPAT

Una de les subordinades del major dels Mossos d'Esquadra també ha estat citada.

Per: Redacció 

04.10.2017  08:59

La magistrada de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha citat a declarar divendres, en qualitat d’investigats, el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, una de les seves subordinades i els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, acusant-los de sedició per les concentracions multitudinàries de protesta del 20 i el 21 de setembre contra l’assalt a la Generalitat per part de la Guàrdia Civil.



La titular del jutjat central d’instrucció número 3 de l’audiència ha decidit d’emprendre aquestes diligències una setmana després d’admetre a tràmit la denúncia presentada per la fiscalia contra els qui va considerar implicats en aquestes protestes, que es van originar arran del cop d’estat contra la Generalitat, en què foren detinguts catorze alts càrrecs i funcionaris.



Sànchez explica que la citació li va arribar després del discurs de Felipe VI, ahir a la nit: ‘L’estat espanyol ha embogit’, ha dit en declaracions  a Catalunya Ràdio.



El text de la denúncia

L'Audiència Nacional accepta jutjar la denúncia per sedició per les manifestacions del 20-S

PROCÉS CATALÀ - 1-O

El tribunal es considera competent, tot i que la tipificació parteix del Codi Penal franquista.

DANI SÁNCHEZ UGART Madrid Actualitzada el 27/09/2017 14:36

L'edifici de l'Audiència Nacional en una imatge d'arxiu / EFE

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha admès aquest dimecres la denúncia de la fiscalia per delicte de sedició pels fets ocorreguts a Barcelona durant els dies 20 i 21 de setembre, en relació amb les concentracions i manifestacions contra la detenció i escorcoll de diversos edificis de la Generalitat. La magistrada, fent seu el relat de la fiscalia, considera que les accions van ser "dutes a terme per impedir per la força l'actuació de les autoritats i els seus agents en l'exercici de les seves funcions en defensa de l'ordenament constitucional", i acorda lliurar ofici a la Guàrdia Civil perquè elabori un atestat sobre els fets.

En una interlocutòria publicada només cinc dies després de rebre la denúncia, la jutge analitza les conductes i els fets que hi inclou el ministeri públic, i conclou que poden encaixar dins el delicte de sedició de l'article 544 del Codi Penal, tot i que alguns juristes dubten que el delicte de sedició pugui ser jutjat per l'Audiència Nacional, perquè el Codi Penal que el lligava a aquesta sala és el franquista, del 1973. 

La magistrada recorda que el tipus penal exigeix un comportament col·lectiu caracteritzat com a alçament "tumultuari", que és aquell "dirigit a impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis" o qualsevol de les persones que es relacionen amb l'exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials.

Lamela recorda que el bé jurídic que es protegeix és "l'ordre públic" entès com la

La fiscalia denuncia les protestes per sedició i apunta a Sànchez i Cuixart

REPRESSIÓ POLICIAL







David González
Barcelona. Divendres, 22 de setembre de 2017

La fiscalia de l'Audiència Nacional ha presentat una denúncia davant el jutjat central d'instrucció per un presumpte delicte de sedició en relació amb les manifestacions i protestes de dimecres i dijous a Barcelona contra la macrooperació de la Guàrdia Civil per l'1-O. La denúncia no es dirigeix ​​contra ningú en concret però apunta als responsables de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.



El delicte de sedició castiga amb penes de fins a 15 anys de presó aquells que s'alcin de manera "pública" i "tumultuària" per "impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis".



El fiscal relata com durant la intervenció de la Guàrdia Civil a la Conselleria d'Economia, entre la rambla de Catalunya i la Gran Via de Barcelona, ​​dimecres passat, durant la qual van ser detinguts diversos càrrecs del departament, "una multitud es va concentrar davant dels edificis escorcollats amb la finalitat d'impedir per la força als agents de l'autoritat el legítim exercici de les seves funcions i el compliment de les resolucions judicials".



La denúncia assenyala a "voluntaris de l'ANC" que van fer un cordó davant la