Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris J.Lluís Trapero. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris J.Lluís Trapero. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de març de 2020

Trapero va demanar “neutralitat” als comissaris de Mossos l’1-O: “Som la policia de tots”




L’excomissari en cap de Barcelona diu a l’Audiència Nacional que la coordinació i actuació d’ordre públic no ha canviat







Agències 02/03/2020






El major Josep Lluís Trapero durant l'inici del judici a l'Audiència Nacional el 20 de gener del 2020 (vertical)







L’excomissari en cap dels Mossos a la ciutat de Barcelona Joan Portals ha assegurat aquest dilluns que el major del cos, Josep Lluís Trapero, els va insistir diversos cops abans de l’1-O que agents i comandaments havien d ‘actuar amb “neutralitat” i recordant que són “la policia de tots”. A més, no es va donar cap ordre de seguiment als cossos estatals, no es va incentivar la inacció per facilitar el referèndum, i no es van donar instruccions diferents a les pautes d’actuació enviades a tots els agents. També ha assegurat que abans de l’1-O i després el sistema de coordinació dels agents d’ordre públic ha estat el mateix que aquell dia: sobre el terreny es demanen reforços al Cecor regional i aquest ho demana al Cecor central, que decideix.



Portals ha refermat bàsicament les declaracions que han fet altres testimonis del cos durant el judici. A més, ha explicat que els agents al seu càrrec van fer 27 minutes policials per actes de campanya del referèndum i després van fer 212 inspeccions a centres de votació de la ciutat alertant els directors. Es va fer amb patrulles de seguretat ciutadana, però també del Grup d’Atenció a la Víctima i de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat, que no solen sortir habitualment. Els dos dies abans del referèndum, amb la iniciativa Escoles Obertes, es van aixecar 786 actes als 208 centres de votació, una mitjana de gairebé quatre per cada escola.




No obstant això no es va tancar cap punt de votació perquè “objectivament no es donaven les circumstàncies descrites a la part dispositiva de la interlocutòria del TSJC”. No es va

dilluns, 3 de febrer de 2020

Tubau desmunta la "reunió secreta" entre Puigdemont i Trapero



JUDICI AL PROCÉS






Gemma Liñán
San Fernando de Henares. Dilluns, 3 de febrer de 2020

















L'advocada de Josep Lluís Trapero, Olga Tubau, ha entrat forta en el seu interrogatori al tinent coronel de la Guàrdia Civil que va dirigir tota la investigació contra el procés. A diferència de la declaració davant el fiscal, Daniel Baena, ha respost més concretament a preguntes directament dirigides a desmuntar la seva tesi de la conspiració entre els Mossos i el Govern.



Tubau ha desmuntat una suposada reunió secreta que Baena havia relatat minuts abans davant les preguntes de la fiscalia. La base de l'acusació és un suposat mail que van intervenir a Puigdemont, que ni és clar que rebés Trapero, ni deixa constància clara que

Daniel Baena s’empesca ‘una reunió secreta’ entre Puigdemont i Trapero en una declaració d’escàndol



PAÍS - PRINCIPAT






El tinent coronel de la Guàrdia Civil ho basa en una carta que ha arribat a llegir gairebé totalment tot i no haver estat ademsa a la causa en l'Audiència espanyola 














Per: Josep Casulleras Nualart

03.02.2020  12:48




El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena declara com a testimoni avui en el judici a l’Audiència espanyola contra el major Josep Lluís Trapero. I en les respostes a les preguntes del fiscal, Baena malda per incriminar Trapero, presentant fins i tot correus electrònics desconeguts, o que no havien estat incorporats a la causa per rebel·lió contra l’ex-cúpula dels Mossos. Baena ha arribat a dir sense cap prova concloent que Trapero i el president Carles Puigdemont ‘es van reunir en secret’. Però no diu quan ni on. 



El fiscal li ha demanat com és que ho sabia, i Baena ha respost que té un correu electrònic de Puigdemont a la seva secretària amb data del 20 d’octubre, on el president adjunta una carta que vol lliurar a Trapero, agraint-li la feina feta l’1-O en contraposició amb la violència de la policia espanyola i solidaritzant-se amb ell per la persecució judicial de què era objecte.



En la carta hi ha una referència de Puigdemont, indeterminada, a una ‘reunió a porta tancada’ que havien tingut. Concretament diu: ‘començo dient-te allò que et vaig dir en una reunió a porta tancada: si totes les autoritats públiques observessin i interpretessin els

divendres, 31 de gener de 2020

Un mail de López a De los Cobos fa trontollar el testimoni del coronel




El correu, de l’1-O, mostra la “preocupació pels incidents” que ja “havien estat plantejats” a les reunions







El comissari Lòpez en arribar a la delegació del govern espanyol durant el setembre de 2017 | ACN







AN/San Fernando de Henares.
Els papers manen. El testimoni estrella de l’acusació al judici contra la cúpula d’Interior, el coordinador de l’operatiu policial contra l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, comença a trontollar. No només per les contradiccions del seu relat que ha evidenciat el testimoni del comissari Ferran Lòpez, sinó perquè aquestes contradiccions venen reforçades a favor del comandament dels Mossos gràcies a la ingent prova documental aportada al sumari. De retruc, aquesta prova documental afavoreix, i molt, la defensa del Major Josep Lluís Trapero, al qui la fiscalia li demana fins 11 anys de presó.



Aquest és el cas d’un mail que el comissari Lòpez, interlocutor dels Mossos a les reunions de coordinació,  va remetre a De los Cobos el mateix Primer d’Octubre a les 14.44 del migdia. En aquest correu, al que ha tingut accés El Món i que ja consta al sumari,  Lòpez informa en primera instància dels 185 centres de votació que els Mossos havien pogut tancar fins a aquella hora. Donades les dades el comissari rondina i recorda, negre sobre blanc, els acords de col·laboració operativa que havien pactat a les Juntes de

dimarts, 28 de gener de 2020

Pérez de los Cobos perd el control per primera vegada en un interrogatori antològic d’Olga Tubau



PAÍS - PRINCIPAT






L’advocada de Trapero ensenya una nova carta de defensa i el coronel assenyala Nieto com a responsable de la violència policíaca de l'1-O 














Per: Roger Graells Font

28.01.2020  17:40




Olga Tubau, advocada del major Josep Lluís Trapero, ha interrogat avui el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que fou el coordinador del dispositiu policíac de l’1-O. De bon començament, ja s’ha vist la diferència sideral entre la conversa plàcida d’ahir de la fiscalia, que li va fer un interrogatori preparadíssim i precís, amb el d’avui, amb què Tubau ha posat contra les cordes un coronel altiu, excitat i impertinent en alguns passatges de la declaració.



I ho ha fet jugant una carta nova de la defensa de Trapero: la signatura col·legiada del pla d’actuació de l’1-O i del dispositiu de les eleccions del 21 de desembre de 2017. Tubau ha fet veure a Pérez de los Cobos que la prefectura dels Mossos era la responsable de tots dos dispositius. El coronel ha lloat el comissari Ferran López i ha

dijous, 23 de gener de 2020

Ekaizer: “Trapero és el cap de turc. El judici és una farsa”




El periodista desmunta el judici a Trapero i el titlla de “patètic”







Redacció 23/01/2020













L’escriptor i periodista, Ernesto Ekaizer, ha tret tot el sentit al judici que s’està duent a terme al major Josep Lluís Trapero a l’Audiència Nacional, dient que les acusacions “no s’aguanten per enlloc” i que el judici no s’hauria d’haver celebrat mai.



En una entrevista a Rac 1, el periodista ha defensat que el judici és una “farsa” pel fet que si no busquessin que Trapero era “el general de l’exèrcit al servei de Puigdemont”, el judici perdria tot el sentit. Diu que es parla de “cúpula dels Mossos”, però nega l’existència de cap cúpula i diu que Trapero només és el “cap de turc”, i que en el moment que es descarta el delicte de rebel·lió als dirigents polítics, “el judici cau. És una anomalia”.



A més, Ekaizer també ha criticat durament el fiscal de l’Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo, dient que ni tan sols entén que Trapero no volia reprimir violentament a la gent, i que és tant curt que se li escapava que inclús el major “volia dissuadir Forn”.







ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/ekaizer-trapero-es-el-cap-de-turc-el-judici-es-una-farsa/ 


dimecres, 9 d’octubre de 2019

La cúpula dels Mossos abandona l’acte de la Guàrdia Civil per les ofenses contra Trapero i Laplana



PAÍS - PRINCIPAT






La direcció dels Mossos havia assistit a l'acte, en què s'ha homenatjat el jutge artífex de la repressió, amb el fiscal Zaragoza i Vox 














Per: Redacció

09.10.2019  15:19




La Guàrdia Civil ha celebrat l’acte de la seva patrona, la verge del Pilar, a la caserna de Sant Andreu de la Barca, on ha assistit la plana major dels Mossos d’Esquadra, entre els quals el director general, Pere Ferrer. Durant l’acte, el cos armat ha condecorat a títol pòstum el jutge del número 13, Juan Antonio Ramírez, artífex de la causa general contra l’independentisme que va propiciar l’assalt a la conselleria d’Economia el 20-S, així com en altres dependències de la Generalitat. Uns fets, cal dir, que van servir per encausar l’antiga cúpula dels Mossos amb el major Trapero al capdavant.



La cúpula dels Mossos ha abandonat l’acte posteriorment en sentir-se ofesa pel discurs del cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Garrido, segons que han explicat fonts del departament d’Interior. Han trobat, diuen, poc respectuosa la seva intervenció amb el cos de Mossos i els comandaments, concretament contra el major Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana. El secretari general d’Interior, Brauli Duart, el director general de la Policia, Pere Ferrer, i el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eugeni Sallent, han abandonat l’acte just quan han acabat els discursos.












També ha estat homenatjada la lletrada del mateix jutjat, Montserrat del Toro, que va participar en la ràtzia a la

dilluns, 15 d’abril de 2019

El dos de Baena veu “imprescindible” a Trapero pel procés però les defenses li desmunten el relat



ESPECIAL JUDICI 1-O






Una nova testifical obre la desena setmana del procés







per Quico Sallés 

(Tribunal Suprem) 15/04/2019 12:16







Trapero, en un moment de la seva declaració | QS







Desena setmana del judici al procés. Aquest dilluns ha començat la vista de la causa especial 20907/2017 amb un plat fort, la testifical del TIP 209100C, la mà dreta del tinent coronel Daniel Baena i coautor dels atestats de la Guàrdia Civil. Aquest comandant ha seguit el guió del seu cap i dels seus informes per tal d’acreditar l’estratègia independentista del Govern així com el seu ànim rebel. El sots cap de la brigada de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya ha carregat especialment contra el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que ha qualificat de “peça imprescindible” de l’estratègia independentista.




El TIP 209100C ha bastit el seu discurs en base la seva anàl·lisi de mails. Concretament, ha acusat al cap dels Mossos d’informar la cúpula política d’Interior de tots els moviments de la Fiscalia. Fins i tot, ha barrejat la decisió de Trapero de no assistir a les reunions de coordinació, detallada per ell com una guerra de gorres amb el coordinador Diego Pérez de los Cobos, amb la seva connexió amb el Govern per la independència. Així

dimecres, 3 d’abril de 2019

[Vídeo] López: "Puigdemont va dir que si hi havia violència l'1-O declararia la independència"



JUDICI AL PROCÉS






Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 3 d'abril de 2019


















"Forn, respecte a les instruccions de l'1-O mai va demanar res a la prefectura de policial". Així de clar ha estat Ferran López, mà dreta del major Josep Lluís Trapero i qui va dissenyar



I en la mateixa línia que Trapero ha qüestionat les declaracions de Joaquim Forn sobre si els Mossos d'Esquadra permetrien la votació de l'1O: "Era un error perquè projectava una posició dels Mossos que no era correcte".



"Teníem un conseller que reaccionava cap el sentit oposat cap a on anàvem nosaltres", ha remarcat reforçant la versió del major i desmuntant de nou el braç armat de la rebel·lió.













Sobre l'operatiu de l'1-O, "es va redactar exactament el pla que va demanar el fiscal que

dimarts, 2 d’abril de 2019

La incògnita Ferran López, la mà dreta de Trapero que saludava Zoido i Llarena



PAÍS - PRINCIPAT






L'ex-comissari, que va ser el cap dels Mossos durant el 155, declara com a testimoni aquesta setmana en el judici contra el procés 





 









Per: Josep Casulleras Nualart

01.04.2019  21:50




El major Josep Lluís Trapero va ser l’últim membre de la cúpula dels Mossos d’Esquadra durant la tardor del 2017 que va declarar com a testimoni en el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. I l’ona expansiva d’aquella declaració encara dura, fins al punt que a la plaça de les Salesas de Madrid tothom dóna per fet que l’argument dels Mossos per a justificar una acusació o una condemna per rebel·lió s’ha esvaït. Però encara pot ser que se sàpiguen més detalls del paper de la policia catalana durant la mobilització del 20-S i el referèndum de l’1-O, perquè aquest dimecres declararà Ferran López, mà dreta de Trapero aquells dies i el comissari que el govern de Mariano Rajoy va imposar com a nou cap dels Mossos d’ençà que va prendre el control del cos amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola.



Heus ací una de les grans contradiccions de tot aquest procediment: el major Trapero, relegat dins del cos i processat per rebel·lió a l’Audiència espanyola; el seu número dos, ascendit a cap dels Mossos amb el 155 i actualment adjunt a la prefectura de la policia. Un fet que va comportar una imatge que sempre acompanyarà López, la de la salutació al ministre d’Interior espanyol aleshores, Juan Ignacio Zoido, quan el 155 encara era calent:

dijous, 14 de març de 2019

[VÍDEO] Trapero revela que tenien prevista la detenció de Puigdemont i els consellers abans del 27-O



PAÍS - PRINCIPAT







Explica que els Mossos tenien un pla d'actuació a punt per si arribava una ordre judicial 





 











Per: Redacció

14.03.2019  17:59





El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha revelat que la policia catalana tenia preparat dos dies abans del 27 d’octubre i la declaració d’independència del Parlament de Catalunya un pla d’actuació per a detenir, si fos necessari, el president Carles Puigdemont i tots els consellers del seu govern. Ho ha dit responent les preguntes de l’advocat Xavier Melero al Tribunal Suprem espanyol, on ha testificat en el judici contra el procés.



Trapero ha dit que els Mossos van conèixer els fets del parlament i que els va semblar que eren ‘aparentment greus’. Tot seguit, va trucar el fiscal superior de Catalunya i el president del Tribunal Superior de Justícia per a posar-se a la seva disposició si ordenaven la detenció del Govern de la Generalitat.



‘Desconeixia la transcendència jurídica [de la DUI] i vèiem que era una cosa d’aparent gravetat i ens posàvem a disposició de

Trapero desmunta els atacs de Pérez de los Cobos contra ell i els Mossos



PAÍS - PRINCIPAT







Revela que el dispositiu de l'1-O era conjunt i pactat entre tots els cossos policíacs 
















Per: Josep Casulleras Nualart

14.03.2019  14:33





El major Josep Lluís Trapero ha desmuntat avui en la seva declaració un dels principals arguments de les acusacions contra els Mossos: el de la inacció i ineficiència per a impedir el referèndum de l’1-O. Trapero, preguntat pel fiscal Javier Zaragoza, ha revelat una reunió amb la magistrada del TSJC Mercedes de Armas el 27 de setembre del 2017 en què deixava clar als comandaments policíacs dels Mossos, de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que la responsabilitat de donar compliment a l’ordre per a l’1-O era compartida. I que les ordres prèvies de la fiscalia ‘deixaven de tenir vigència’. 



Això volia dir, al contrari del que van declarar el coronel de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos i el comissari de la policia espanyola Sebastián Trapote, que allò que valia era l’ordre de la magistrada. I, a part de la responsabilitat compartida del dispositiu i coordinada per Pérez de los Cobos, hi havia també la consideració del manteniment de ‘la normal convivència ciutadana’.



Trapero ha explicat que arran d’aquesta ordre, i en la reunions de coordinació dels cossos policíacs de després, en què el comissari Ferran López assistia com a representant dels Mossos, es va ‘pactar un dispositiu conjunt’, és a dir, que els Mossos tenien un paper, que

dimarts, 5 de març de 2019

Melero colla Millo: "Trapero no va dir que no compliria el mandat judicial"



JUDICI AL PROCÉS







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 5 de març de 2019



















"Trapero no va dir que no compliria el mandat judicial". Xavier Melero ha forçat Enric Millo a situar la realitat sobre la voluntat dels Mossos de complir ordres després de tres hores d'interrogatori. I ha acabat admetent que el que no volia fer el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, era fer ús de la violència. De fet, l'ordre judicial era clara: impedir el referèndum però garantint la convivència.














De fet, Enric Millo ha qüestionat l'ordre de la jutgessa del TSJC Mercedes Armas que "dificultava" tancar els col·legis i impedir el referèndum.



Quan l'interrogava l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, ha insistit en que els Mossos no van fer la seva feina, que havia de ser prèvia al referèndum: "Hi ha l'obligació d'impedir l'ús dels locals destinats a la votació de l'1 d'octubre", ha dit Millo tot rebent l'acotació de l'advocat Xavier Melero que la instrucció judicial també deia que no es podia impedir l'ús habitual dels centres.



"L'actuació preventiva de la Guàrdia Civil i el CNP va consistir a requisar de material electoral i no a tancar centres abans de l'1'octubre", ha dit Millo. En la instrucció número 5, però, es demana als Mossos que

divendres, 22 de febrer de 2019

L’Audiència espanyola es declara competent i jutjarà la cúpula dels Mossos



PAÍS - PRINCIPAT







L'advocada del major dels Mossos no va qüestionar la competència del tribunal en les qüestions prèvies, com sí que van fer els advocats de Puig i Soler 
















Per: Redacció 

22.02.2019  13:18





L’Audiència espanyola s’ha declarat competent per jutjar al major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero pels fets de l’1-O i del 20-S, en entendre que el delicte de rebel·lió pel qual se l’acusa és competència d’aquest tribuna. A més de Trapero, a la banqueta dels acusats s’asseuran per aquests fets l’ex-director dels Mossos Pere Soler; l’ex-secretari general d’Interior, César Puig, segon de l’ex-conseller Joaquim Forn, que està sent jutjat al Suprem, i la intendent Teresa Laplana.



La secció primera del Penal, que jutjarà aquests fets, ha confirmat en un acte la competència de l’Audiència per a jutjar als quatre acusats, tal com ja va acordar aquest tribunal al començament de la instrucció.





En les qüestions prèvies del 5 de febrer, els advocats de Puig i Soler, Jaume Alonso-Cuevillas i Pau Ferrer, van qüestionar la competència del tribunal, perquè en la

dimarts, 5 de febrer de 2019

L’Audiència espanyola obre el judici contra Trapero, Laplana, Puig i Soler



MÓN - ESPANYA







Les defenses de Puig i Soler demanen que el judici, que no començarà probablement fins després de l'estiu, es faci a l'Audiència de Barcelona 

















04.02.2019  21:50





L’Audiència espanyola obre avui el judici contra el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendenta del cos Teresa Laplana, l’ex-secretari general del Departament d’Interior Cèsar Puig i l’ex-director de la policia catalana Pere Soler.



L’advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, qüestionarà la competència de l’Audiència espanyola per a jutjar aquest cas i demanarà que es traslladi a l’Audiència de Barcelona. En aquesta primera vista, no hi assistirà cap dels quatre acusats.



La sessió d’avui a les 10.30 és la vista de l’article de previ pronunciament, en què les defenses poden fer al·legacions a la sala. Olga Tubau, advocada de Trapero i Laplana, assistirà a la vista però no formularà al·legacions ni qüestionarà la

dimarts, 22 de gener de 2019

L’Audiència espanyola engega el 5 de febrer el judici contra Trapero i la cúpula dels Mossos



PAÍS - PRINCIPAT







En aquesta primera sessió, on es tractaran les qüestions prèvies, la presència dels processats no serà necessària
















Per: Redacció 

22.01.2019  15:05





Les qüestions prèvies del judici contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, l’ex-secretari general d’Interior Cèsar Puig, l’ex-director dels Mossos Pere Soler i la intendent Teresa Laplana serà el 5 de febrer. Així ho ha decidit la secció primera de la sala penal de l’Audiència espanyola, on es jutjarà el cas. En aquesta primera sessió, la presència dels processats no serà necessària, i el tribunal debatrà si és competent per a jutjar l’actuació dels Mossos durant el 20-S i l’1-O.











Tot i fixar aquesta vista per al 5 de febrer, fonts del tribunal apuntaven a mitjans de desembre que, de confirmar-se la competència, el judici no es farà fins a l’estiu. Una volta resoltes les qüestions prèvies, les defenses hauran de presentar els seus escrits per

dijous, 10 de gener de 2019

Les premonitòries paraules de Trapero que avisaven de la “merda” que tirava El Periódico contra els Mossos




“Uns ens tiren flors i altres merda, veurem qui guanya”








Redacció|
















La decisió del jutge d’arxivar les querelles i denúncies presentades contra els Mossos d’Esquadra no només retrata i demostra la campanya premeditada que va encetar l’unionisme mediàtic, amb El Periódico al capdavant, sinó que també fa bones les paraules del major Trapero del 28 d’agost del 2017.



En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, el major va carregar durament contra els poders mediàtics i polítics del nacionalisme espanyol asseverant que “uns ens tiren flors i altres merda, veurem qui guanya”.



   
Un any i quatre mesos després, Trapero ha guanyat. El titular del jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona ha arxivat les querelles i denúncies presentades contra els

dimecres, 9 de gener de 2019

Tancs de Paper Josep Casulleras Nualart : Queden al descobert les manipulacions i difamacions contra Trapero i els Mossos a la premsa espanyola



OPINIÓ - TANCS DE PAPER







L'arxivament de la querella contra els Mossos per la documentació a la incineradora posa en evidència l'estratègia policíaca i mediàtica contra el cos 

















09.01.2019  18:00





El matí del 26 d’octubre de 2017, agents de la policia espanyola van interceptar un comboi dels Mossos d’Esquadra que anava a la incineradora de Sant Adrià de Besòs a destruir-hi documentació interna, un procediment rutinari. La policia espanyola no tenia cap autorització judicial. Hi va haver uns moments de força tensió, durant els quals els agents espanyols van identificar els mossos i els van enregistrar en vídeo. Finalment, van aportar una ordre de la magistrada de l’Audiència espanyola Carmen Lamela, que és precisament la jutgessa que ha instruït la causa contra el major Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos per la seva gestió durant el referèndum. Avui, el titular del jutjat 22 de Barcelona ha arxivat la investigació contra els Mossos per aquell incident, en què se’ls va acusar d’espionatge polític. Diu el jutge que els Mossos van actuar dins la legalitat i que tal com ho havien de fer.



La policia espanyola va decomissar aquella documentació dels mossos i, des de la direcció, van anar filtrant amb comptagotes alguns dels suposats documents a diversos mitjans de comunicació. Això va servir per a farcir la branca mediàtica de l’ofensiva contra la direcció dels Mossos d’Esquadra que encapçalava Trapero. La policia feia una tria dels documents, l’enviava a Lamela i l’anava filtrant. D’aquesta manera, es van anar publicant notícies falses i difamatòries contra el cos de la policia catalana.






Per exemple, va servir per a construir aquest article publicat a El Confidencial: ‘El govern va captar mossos com a espies en un pis franc després d’haver-ne recollit dades

diumenge, 12 d’agost de 2018

Cent hores perseguint Younes (Atemptat 17-A)



PAÍS - PRINCIPAT







La persecució dels autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils va esdevenir l'operació més gran feta mai per la policia catalana, en resposta a una situació crítica que havia de deixar dolorosament marcada per sempre la societat. Aquesta és la història d'aquelles cent hores.

















11.08.2018  20:00





El 17 d’agost de 2017, dos atemptats a Barcelona i Cambrils van sacsejar el país, posant a prova com mai la capacitat del govern català i, especialment, de la seua policia. Aquesta és la historia de com varen viure aquells dies el nucli d’agents del cos de Mossos d’Esquadra que fa anys que treballa seguint de prop l’amenaça gihadista.





Una botiga transformada





  El cartell era sorprenent, però ningú no s’hi fixava gaire. L’immoble situat al número 23 de la plaça de Catalunya es va transformar, el 17 d’agost, només una hora després de l’atemptat, en el centre operatiu de tots els serveis d’emergència que havien d’afrontar un atac per al qual ningú no estava preparat del tot, malgrat esperar-lo.



L’edifici, a la cantonada de la plaça de Catalunya amb la Rambla, acollia en aquell moment una botiga Sfera, uns grans magatzems propietat de l’empresa d’El Corte Inglés. Però tota la roba, tots els aparador, tot, va ser remogut després de l’atemptat a una velocitat vertiginosa. A la planta baixa calia instal·lar-hi una mena d’hospital improvisat i a les plantes superiors, espais de treball, especialment per a la policia que mirava d’entendre què havia passat i com. Quan el 17 d’agost es feia fosc, els rètols publicitaris i aquell gran cartell estrany de l’entrada anunciant les categories de roba de cada planta eren l’únic rastre que quedava de la botiga que, fins aquell mateix matí, havia estat una més del carrer més famós de Barcelona. L’acció d’un jove de Ripoll, de nom Younes Abouyaaqoub, ho havia canviat tot. Fins i tot la funció d’aquell edifici comercial.



L’immoble té prop de vuit mil metres quadrats i cada pam va ser ocupat per una munió de persones que provaven de salvar vides o bé d’enfilar pistes per a reaccionar a l’atemptat. Sobretot, miraven d’esbrinar com podien capturar l’individu que encara ningú no sabia qui era, però que tothom ja sabia què havia fet. Tretze persones havien estat mortes –finalment, en van ser quinze–, víctimes d’un vehicle que s’havia llançat Rambla avall, atropellant la gent que trobava al seu pas, fins a quedar aturat sobre el mural de Joan Miró, a tocar del Liceu. Va ser un recorregut de 550 metres que va començar a les 16.50, quan a la Rambla de Barcelona hi havia, sobretot turistes.



Al centre d’investigació que la policia catalana va instal·lar a l’edifici de Sfera, les preguntes s’acumulaven frenèticament des del primer minut. Era aquell l’atemptat d’un home sol, d’un ‘llop solitari’, com s’anomena? La furgoneta blanca era l’únic vehicle que participava en l’operació, o hi havia còmplices, potser en altres vehicles, que la seguien? Qui n’era el conductor? I, sobretot, on era l’autor de l’atemptat en aquell moment? Més encara: hi havia altres atemptats preparats que podien ser imminents?



L’anomenada operació Gàbia havia tancat hermèticament Barcelona i la comissaria d’Informació dels Mossos havia activat per primera volta l’operació Cronos, de manera que posava tots els actius operatius a investigar els fets. A primera fila de l’operatiu, i probablement més preocupats que ningú, els membres de la comissaria d’informació dedicats de feia anys a la lluita contra els grups gihadistes.



Younes va reconèixer en detall la Rambla abans d’atemptar

dijous, 28 de juny de 2018

’20-S’: Els moments més colpidors del documentari que desmunta l’acusació contra Sànchez, Cuixart i Trapero



PAÍS - PRINCIPAT







Us oferim un recull dels vídeos més destacats del documentari emès al 'Sense ficció' de TV3.
















Per: Redacció 

28.06.2018  23:18





El programa ‘Sense ficció’ de TV3 ha estrenat  20-S, el documentari produït per Mediapro que reconstrueix, minut a minut, l’operació en què el 20 de setembre de l’any passat la policia i la Guàrdia Civil espanyoles van escorcollar el Departament d’Economia de Generalitat de Catalunya i van envoltar, sense ordre judicial, la seu de la CUP. Aquell dia van detenir càrrecs del govern català acusats d’haver organitzat el referèndum, i la gent, indignada, es va manifestar davant la seu de la conselleria. El documentari explica la protesta pacífica per mitjà d’un seguiment constant de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. És una peça important perquè desmunta la versió oficial dels fets, que els acusa de sedició i violència. Al vídeo es demostra la contrària: tos dos van captenir-se com a homes de pau i van mitjançar entre la Guàrdia Civil, els manifestants i els Mossos.



Ací podeu veure els fragments més impactants d’aquest documentari que retrata una jornada històrica:






“Us demanem màxima tranquil·litat, us demanem sempre actitud no violenta. Ens volen provocar. Hem de demostrar que anem a defensar les institucions d’aquest país amb democràcia”. Jordi Sànchez.