ATEMPTATS 17-A
Redacció
6-04-2025
Nous detalls apareguts aquesta setmana apunten al fet que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol mantenia una relació activa amb Abdelbaki Es Satty, l’imam de Ripoll i cervell dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. Segons publica el diari ABC, Es Satty era confident dels serveis secrets espanyols i percebia una remuneració mensual de 500 euros fins poc abans dels atacs.
La vinculació entre Es Satty i el CNI s’hauria iniciat l’any 2014, segons el diari ABC, quan el religiós complia una condemna per delictes relacionats amb el narcotràfic. Durant aquest període, el CNI el va captar com a informador. Fonts del mateix organisme han explicat al citat mitjà que l’imam no va mostrar mai actituds violentes ni va aportar informació útil sobre el procés de radicalització dels joves que més tard formarien part de la cèl·lula terrorista. Aquest fet hauria conduït, segons aquestes fonts, a una “deixadesa” en el seguiment i control del confident.
Malgrat reconèixer mancances en la supervisió d’Es Satty, les fonts del CNI rebutgen qualsevol responsabilitat directa en els fets i asseguren que els atemptats van ser “una sorpresa completa”. Aquesta versió, però, contrasta amb les declaracions fetes fa unes setmanes per Mohamed Houli Chemlal, un dels condemnats pels atacs, qui va afirmar davant la comissió d’investigació del Parlament que el CNI coneixia les intencions de l’imam i va permetre que els atemptats es produïssin. Segons Chemlal, no va revelar aquesta informació abans per por de represàlies i ho ha fet ara perquè ja no té “res a perdre”.
El cas ha tornat a posar en el punt de mira la gestió dels serveis secrets espanyols. Després dels atemptats, els dos agents del CNI que havien tingut contacte directe amb Es Satty van ser traslladats: un a Panamà i l’altre a l’ambaixada espanyola a Bogotà, Colòmbia. Segons informa ABC, aquests canvis podrien respondre a una mesura disciplinària per la gestió dels fets o bé a una estratègia per allunyar-los del focus mediàtic i evitar que transcendís la relació del CNI amb el cervell dels atacs.
Aquestes noves revelacions tornen a alimentar el debat sobre el paper de l’Estat espanyol en els fets del 17-A i posen de nou en qüestió la transparència i les responsabilitats al voltant de l’actuació dels serveis d’intel·ligència en un dels episodis més tràgics de la història recent de Catalunya.
ENLLAÇ NOTÍCIA :