Villarejo insinua que l’Estat va poder evitar el 17-A sense aportar proves

 

 

ATEMPTATS 17-A

 

Imputa “negligència” al CNI de Sanz Roldán per “comandos virtuals”

Recrimina a Trapero que parli de col.laboració exemplar dels Mossos i el CNI 

 

L’excomissari José Manuel Villarejo, avui a la comissió del Congrés EFE/ JAVIER LIZÓN.

 

 

David Portabella - madrid

 

El comissari jubilat José Manuel Villarejo ha comparegut avui al Congrés en la comissió d’investigació dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils amb el seu enemic Félix Sanz Roldán, exdirector del CNI, entre cella i cella. Després d’animar els diputats perquè és referissin a Sanz Roldán com a “general” i a ell el presentin com a “excomissari” - “de ex res sóc comissari. Comissari jubilat”, ha precisat-, Villarejo ha alimentat la teoria de la implicació de l’estat en el 17-A. “No dic que l’Estat va permetre el 17A però si dic que el podia haver evitat”, ha dit Villarejo sense aportar cap prova més enllà de formular preguntes retòriques.

“Hi ha hagut error important per obviar les meves notes d’intel·ligència del 2015 i també culpa de tapar error de no seguir controlant l’imam”, ha reblat davant les preguntes de Jon Iñarritu (EH Bildu), Francesc-Marc Álvaro (ERC), Pilar Calvo (Junts), Arnau Ramírez (PSC) i Eloi Badia (Sumar). “I vostè que és el rei de la gravació no pot aportar cap àudio ni cap prova de tot això?”, li ha exigit Iñarritu sense èxit. “Sens dubte que mantinc el que vaig dir al Congrés que Sanz Roldán va voler donar un ensurt a Catalunya i que allò se li va anar de les mans”, ha reblat el comissari jubilat.

Per Villarejo, hi va haver

El govern espanyol accepta de desclassificar documents del CNI sobre el 17-A

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El PSOE accepta el pla de treball de Junts, que s'haurà d'aprovar demà, la setmana en què s'ha reactivat la comissió d'investigació al congrés espanyol

 

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

25.09.2024

Actualització 25.09.2024 - 11:47 h

 

 

 

El govern espanyol ha acceptat finalment de desclassificar documents del CNI sobre els atemptats gihadistes del 17-A a Barcelona i a Cambrils que van causar quinze morts i cent cinquanta ferits. El PSOE s’ha avingut a modificar el pla de treball de la comissió d’investigació dels atemptats, que s’ha reactivat aquesta setmana i que era una condició que Junts va posar per a investir Pedro Sánchez president. Ara, just quan creix el neguit al govern espanyol per a poder aprovar el pressupost de l’any vinent perquè constata que no té garantit el suport de Junts, els socialistes espanyols s’han avingut a assumir el pla de treball de Junts en aquesta comissió, que inclou la desclassificació dels documents, segons que han confirmat a VilaWeb fonts del partit català. 

Demà hi haurà una reunió en què, previsiblement, s’aprovarà aquest pla de treball. I una de les qüestions que el grup parlamentari que encapçala Míriam Nogueras vol escatir en la comissió d’investigació és la relació entre

El 'lawfare' com a termòmetre de la comissió Catalunya

 

 

OPINIÓ

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 17 de desembre de 2023. 21:26
Actualitzat: Diumenge, 17 de desembre de 2023. 21:28
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

El terrabastall parlamentari al Congrés dels Diputats per a la tramitació de la proposició de la llei d'amnistia, la seva votació i la seva aprovació dimarts passat ha deixat en un segon lloc l'aprovació de tres comissions, com són la coneguda com a Operació Catalunya, l'espionatge il·legal dut a terme contra l'independentisme amb el programari Pegasus i la que tractarà d'aportar una mica de llum sobre un episodi tan greu com els atemptats gihadistes que van tenir lloc l'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. De les tres comissions, la primera ja va arrencar en l'anterior legislatura, encara que les majories polítiques van filtrar convenientment les compareixences, i l'avenç electoral la va acabar de sentenciar. Les altres dues, també les va intentar impulsar l'independentisme, però la Taula del Congrés les va acabar rebutjant.

Encara que totes tres són importants, sens dubte, l'Operació Catalunya serà la primera que obrirà el terreny de joc del que va ser una gran operació del govern del Partit Popular i de les clavegueres de l'Estat per provar d'acabar amb l'independentisme, després que es posés en marxa el procés, l'any 2012. Que s'estigui parlant tant de lawfare aquests dies i que es regirin amb dents i ungles els diferents

Sis anys dels atemptats 17-A 🎗🎗🌹🌹

 

 

El fascista fill de puta Margallo

 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA : Acte de record a les víctimes del 17-A

 

 

 

Sis anys dels atemptats del 17-A i seguim sense saber la veritat

 

 

Per no oblidar aquesta lluita i pel dret a les víctimes a saber la veritat tornem a publicar els set reportatges de l’any 2018: 17A, un crim d’estat?  

 

Joan Puig

|

Dimarts, 8 d'agost de 2023

 

 

Vaig conèixer Javier Martínez, pare de Xavi Martínez Mompart, el nen de tres anys assassinat en l’atac terrorista de la Rambla de Barcelona, ara fa uns anys. Em va semblar una persona que lluitava com mai per saber la veritat, em va emocionar la seva fortalesa, la seva valentia per exigir la veritat. I en té tot el dret.

 

Des de La República volem fer tot el possible ni que sigui recordant aquestes misèries humanes de l’estat espanyol, que sempre vol amagar el joc brut de les seves clavegueres. Una senzilla veritat ja demostra per si mateixa l’escàndol d’aquest silenci: l’estat espanyol té un denominador comú tràgic, és l’únic estat del món on els dos pitjors atemptats produïts al seu territori —l’11-M i el 17-A— van ser possibles pels confidents.

 

Ho expliquem en aquests set reportatges que tornem a publicar els següents dies:

Dur clam a Brussel·les per reclamar el "dret a la veritat" en els atemptats de Barcelona

 

 

ATEMPTAT BARCELONA

 

 

 

 

L'acte que qüestiona la versió oficial s'havia de celebrar a la delegació del Govern català, però va ser vetat 

 

 

Lluís Bou
Barcelona. Dijous, 17 de novembre de 2022. 19:44

 

 

El Club de Premsa de Brussel·les ha acollit aquest dijous un acte que ha qüestionat amb duresa la versió oficial del que va passar amb els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, organitzat pel Consell de la República i l'Assemblea. Jaume Alonso Cuevillas, advocat de la família de Xavi Martínez, el nen de tres anys assassinat; el vicepresident del Consell de la República, Toni Comín; la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, i el catedràtic especialitzat en el dret a la veritat Nico Krisch, han remarcat que en el judici d'aquests atemptats hi ha moltes llacunes, i especialment el fet que l'imam de Ripoll era confident dels serveis secrets espanyols. La conferència s'havia de celebrar inicialment a la delegació del Govern davant la UE, però el nou delegat del govern Aragonès, Ignasi Centelles, ho va vetar.

 

 

 

 

El Club de Premsa de Brussel·les ha acollit aquest dijous un acte que ha qüestionat amb duresa la versió oficial del que va passar amb els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, organitzat pel Consell de la República i l'Assemblea. Jaume Alonso Cuevillas, advocat de la família de Xavi Martínez, el nen de tres anys assassinat; el vicepresident del Consell de la República, Toni Comín; la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, i

Llum sobre ‘the nota’

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"El text del segon comunicat indica que l'Estat, o algú en el seu nom, va veure l'oportunitat d'excusar-se i de carregar la responsabilitat del 17A als Mossos"

 

 

 

Sílvia Barroso

11/07/2022 21:45 

 

 

Si hi ha un aspecte dels atemptats del 17A del 2017 que hagi costat d’aclarir és el de l’avís d’un servei dels EUA que suposadament havia alertat de l’amenaça. L’episodi de “the nota“, el text reproduït per El Periódico de l’època amb un estrany anglès, va afegir crispació política i social en un moment traumàtic. La filtració estava pensada per atacar el prestigi dels Mossos d’Esquadra i que l’Estat pogués alleugerir el seu grau de responsabilitat per no haver detectat una cèl·lula terrorista dirigida per un imam que havia estat confident del CNI i de la Guàrdia Civil, o que almenys hi havia tingut tractes. 

 

Es va dir que els Mossos havien rebut la nota que avisava d’un possible atemptat a la Rambla, que no n’havien fet cas i que l’atac s’havia produït com preveia el comunicat, emès pel National Counterterrorism Center (NCTC) dels EUA. La policia catalana sempre va negar aquesta versió dels fets i va remarcar que en les reunions del maig i de juny del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) espanyol, a les quals havien assistit com a convidats, ningú havia parlat del suposat avís. Al final, la conselleria d’Interior va acabar admetent

Cortina de fum grollera sobre el 17-A

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

"El mantra de la conspiranoia és totalment inacceptable com a única resposta. Villarejo pot desbarrar perquè la boira que s'ha fet caure sobre aquest cas l'hi permet"

 

 

Sílvia Barroso

 
06/02/2022 21:26

 

 

 

 

 

 

Resoldre immediatament un atemptat és el millor que pot passar a qualsevol administració implicada en unes circumstàncies tan tràgiques. Resoldre’l policialment, perquè un atemptat no es resol a curt termini en cap altre aspecte, ni pel que fa a les conseqüències sobre les víctimes ni, encara menys, pel que fa a les causes. Però el poder respira si es treu de sobre ràpidament la qüestió de qui ha sigut i s’assegura que els culpables siguin detinguts o acabin morts, sense que als estats occidentals democràtics el interessi gaire la diferència entre una cosa i l’altra.

 

Per això, malgrat les punyalades de l’aparell de l’Estat contra els Mossos d’Esquadra l’agost del 2017 i malgrat la ràbia que va generar a Madrid el protagonisme de la policia catalana –i del seu cap, Josep Lluís Trapero–, uns i altres

Cal una comissió d’investigació dels atemptats del 17-A al Parlament de Catalunya

 

 

Sense els confidents no hauríem patit ni l’atemptat de l’11-M a Madrid, amb més de 200 morts, ni el del 17-A que volia acabar amb el referèndum de l’1-O

 

 

Joan Puig 31/01/2022

 

 

Atemptat de Barcelona. Record a les víctimes

 

Fa uns dies, em van convidar al programa “Vull una resposta” que dirigeix l’infatigable Jaume Marfany i vaig compartir programa amb l’advocat Agustí Carles, que defensa les demandes del pare del nen mort a les Rambles el 17-A juntament amb Jaume Alonso-Cuevillas.

 

Vaig escoltar atentament les seves explicacions del judici i com el tribunal va evitar entrar en els temes conflictius, sobretot el tema de l’Imam de Ripoll i la seva vinculació amb el CNI i els serveis secrets espanyols. I vaig recordar el que sovint he escrit: l’Estat Espanyol té un macabre denominador comú en els dos pitjors atemptats que han patit, l’11-M a Madrid i el 17-A a Barcelona i Cambrils. En ambdós caos sense els confidents, els atemptats no haurien estat possibles.

 

I veient l’escàndol, he trobat molt suau la reacció del govern català i dels partits independentistes de demanar una comissió d’investigació, que sabem tots que el

Villarejo no és un mentider!

 

 

OPINIÓ

 

 

Cristina Sánchez Miret
Barcelona. Dimarts, 18 de gener de 2022. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts

 

 

 

 

Després de les declaracions de Villarejo sobre els atemptats a la Rambla i a Cambrils massa gent s’ha apressat a dir que Villarejo era un mentider, un oportunista i que no calia donar-li crèdit. Jo encara estic perplexa, no per les declaracions ―i és molt preocupant arribar a aquest punt―, sinó per la reacció abranada i gairebé unànime que han provocat i que es resumeixen en: Villarejo s’ho inventa o de Villarejo no en podem creure res, o alguna cosa semblant

 

Això no és cert d’entrada, no ho és mai en cap cas, però menys en aquest en què hi ha massa gent, i a més a més, molt diversa, a qui li interessa que Villarejo no digui res. I ara no parlo només dels atemptats. Per tant, el millor, deuen pensar molts, és que si no és possible mantenir-lo amb la boca tancada, desacreditar-lo perquè el que pugui dir no tingui efecte. Però, al meu entendre, al conjunt de la ciutadania ens interessa especialment tot el

Villarejo explica ara que l’estat espanyol no volia causar un atemptat el 17-A, però “se’ls va escapar de les mans”

 

 

PAÍS - PRNCIPAT

 

 

Sobre com pot demostrar tot el que diu, l'ex-comissari diu que només cal consultar els seus arxius, els quals es mantenen sota secret  

 

Per: Redacció

12.01.2022  10:12

 

 

Lluny de rebaixar les declaracions fetes ahir, l’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo ha tornat a implicar directament el CNI i l’estat espanyol en els atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils. Abans d’entrar a l’Audiència espanyola on és jutjat pel cas Tàndem, ha dit que l’estat no volia causar l’atemptat del 17-A, però que la situació “se’ls va escapar de les mans”.

 

Així s’hi ha referit: “Moltes vegades s’han creat comandos ficticis. I probablement, la intenció no era en absolut de provocar un atemptat, però sí donar l’aparença de risc i que

Un informe d’Interior “de difusió limitada” torna a obrir la polèmica sobre l’ADN de l’imam

 

 

La cap de recursos humans admet que s’han utilitzat productes caducats resetejats per fer proves genètiques 

 

 

 

La policia científica dels Mossos

 

 

 

 

San Fernando de Henares Quico Sallés (Periodista)   

18/01/2021 9:42 pm

 

 

Nova clau de volta en una de les polèmiques claus del judici a l’Audiència Nacional dels atemptats del 17A. Aquest dilluns s’ha reprès la vista oral després d’un mes d’aturada per les festes de Nadal i el temporal Filomena. Un reinici que pot ser amb polèmica obrint de nou la capsa dels trons de la instrucció: les proves d’ADN realitzades pels Mossos que han portat cua. Unes proves que ara i, contràriament al que s’havia apuntat al judici, es podrien haver realitzat amb reactius caducats que podrien posar en dubte el resultats sobre el certificat genètic de l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satti, cervell dels atemptats. 

 

Així ho indica un informe al qual ha tingut accés El Món, i que s’inclouria en les diligències 111/2020 del Jutjat d’Instrucció número 3 de Sabadell, que investiga una denúncia sobre el suposat ús indegut de productes reactius químics als laboratoris dels Mossos. En aquest document, signat per Esperança Cardiel, sots directora general de recursos humans d’Interior, admet que  la Unitat Central del Laboratori Analític Biològic (UCBL) dels Mossos

Els moviments misteriosos de la furgoneta de l’imam de Ripoll

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

 

 

El vehicle fou localitzat a Sant Carles de la Ràpita, i hi ha testimonis que diuen que la van veure en circulació després d'haver esclatat la casa d'Alcanar  

 

 

Per: Josep Casulleras Nualart

19.11.2020  01:50

 

 

Què se’n va fer d’Abdelbaki es-Satti, ex-imam de Ripoll i cervell del grup de joves que va planificar i perpetrar els atemptats de l’agost del 2017? Si efectivament és mort, tal com sosté el relat oficial, cada vegada sembla més dubtós al judici que va començar la setmana passada a l’Audiència espanyola. Perquè van apareixent més peces d’un trencaclosques que no encaixen, com ara com és possible que la furgoneta de l’imam la trobessin aparcada intacta el 21 d’agost a Sant Carles de la Ràpita, a una desena de quilòmetres de la casa d’Alcanar on suposadament es-Satti havia mort a l’explosió del 16 d’agost al vespre?

 

Si bé és cert que el judici, tal com s’ha enfocat i d’acord amb l’escrit de la fiscalia, ni es qüestiona que es-Satti sigui mort, l’acusació que representa els pares del Xavi, el nen de tres anys mort a la Rambla, sí que hi va a fons. És així com els advocats Agustí Carles i Jaume Alonso-Cuevillas van aconseguint detalls importants en les declaracions d’agents dels Mossos d’Esquadra que han testificat aquests dies.

 

La furgoneta havia estat a la casa de la urbanització Montecarlo d’Alcanar, es-Satti hi havia anat, com la resta de membres del grup, perquè hi preparaven els explosius per a atemptar contra esglésies i edificis emblemàtics de Barcelona. I l’imam l’havia utilitzada setmanes abans dels atemptats per viatjar al Marroc, on segons la investigació havia anat a fer gestions

Detingut un jove per publicar missatges a favor dels atemptats gihadistes del 17-A

 

 

Guillem RS
Barcelona
27/10/2020 08:20
Actualitzat 27/10/2020 09:08

 

 

 

 

 

Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 34 anys de nacionalitat marroquina acusat de fer crides terroristes des de fòrums islamistes i diverses xarxes socials.

 

L'home, ara arrestat, va publicar poques hores després dels atemptats del 17 d'agost de Barcelona i Cambrils missatges on enaltia els autors dels atacs perpetrats, atribuint-los la categoria de "màrtirs" i lloant les accions terroristes que acabaven de cometre. Cal recordar que l'atemptat que van cometre els terroristes de Ripoll va acabar amb més de quinze persones mortes.

 

El detingut també va difondre públicament a la xarxes socials, de manera reiterada i perllongada en el temps, continguts que tenien per objectiu promocionar el gihadisme, enaltir i defensar les activitats del grup terrorista DAESH i justificar la violència a la guerra santa islàmica contra Occident.

 

Seguiment de les xarxes socials