Boye, sobre la petició de la Fiscalia Antidroga: "Si creuen que m'atemoriran estan molt equivocats"

 

 

TRIBUNALS

 

 

 

L'advocat afirma que la causa està dirigida contra ell després de guanyar l'Estat espanyol a Alemanya amb Puigdemont 

 

 

 

Barcelona. Dimarts, 29 de novembre de 2022. 23:24

 

 

L’advocat Gonzalo Boye ha assegurat aquest dimarts que la causa per la qual la Fiscalia Especial Antidroga li demana més de nou anys de presó i una multa de 2,7 milions d’euros està dirigida en contra d’ell casualment després de guanyar l’Estat espanyol en la defensa del president a l’exili, Carles Puigdemont, a Alemanya. “Així de simple”, ha dit en una entrevista al programa Més324. L'advocat ha avisat que malgrat tot no es deixarà atemorir.

 

Boye ha vinculat aquesta situació amb la justícia espanyola a la tasca com a advocat defensor de Puigdemont. L’advocat interpreta l’anunci de la Fiscalia Antidroga com una reacció de l’Estat espanyol després de les vistes al

Dur clam a Brussel·les per reclamar el "dret a la veritat" en els atemptats de Barcelona

 

 

ATEMPTAT BARCELONA

 

 

 

 

L'acte que qüestiona la versió oficial s'havia de celebrar a la delegació del Govern català, però va ser vetat 

 

 

Lluís Bou
Barcelona. Dijous, 17 de novembre de 2022. 19:44

 

 

El Club de Premsa de Brussel·les ha acollit aquest dijous un acte que ha qüestionat amb duresa la versió oficial del que va passar amb els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, organitzat pel Consell de la República i l'Assemblea. Jaume Alonso Cuevillas, advocat de la família de Xavi Martínez, el nen de tres anys assassinat; el vicepresident del Consell de la República, Toni Comín; la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, i el catedràtic especialitzat en el dret a la veritat Nico Krisch, han remarcat que en el judici d'aquests atemptats hi ha moltes llacunes, i especialment el fet que l'imam de Ripoll era confident dels serveis secrets espanyols. La conferència s'havia de celebrar inicialment a la delegació del Govern davant la UE, però el nou delegat del govern Aragonès, Ignasi Centelles, ho va vetar.

 

 

 

 

El Club de Premsa de Brussel·les ha acollit aquest dijous un acte que ha qüestionat amb duresa la versió oficial del que va passar amb els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, organitzat pel Consell de la República i l'Assemblea. Jaume Alonso Cuevillas, advocat de la família de Xavi Martínez, el nen de tres anys assassinat; el vicepresident del Consell de la República, Toni Comín; la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, i

Cospedal i Villarejo, contra Podemos: "Els buscarem la ruïna"

 

 

CORRUPCIÓ

 

 

Noves gravacions de Villarejo amb Cospedal mostren com els dos maquinaven fer servir informació per acabar amb Podemos 

 

 

Judit Pellicer
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 7 de juliol de 2022. 07:37
Actualitzat: Dijous, 7 de juliol de 2022. 09:52
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

L'estreta relació entre l'excomissari José Manuel Villarejo i l'exministra popular i ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal continua aixecant polseguera, ja que les converses que van tenir al llarg dels anys on tractaven d'inculpar o destruir adversaris polítics segueixen sortint a la llum. El País ha tornat a fer públiques més gravacions de l'excomissari que mostren com actuava la policia patriòtica. En aquesta ocasió l'objectiu era Podemos, concretament, demostrar el seu finançament il·legal i la seva relació amb ETA, el govern cubà i el govern veneçolà. Tot plegat va acabar sent desestimat per la justícia, però en aquell moment Villarejo va arribar a afirmar: "Els buscarem la ruïna".

 

En les gravacions, Villarejo presumeix de disposar d'informació que demostra que Podemos s'ha reunit amb membres d'ETA i del govern cubà, fet que desperta l'interès de Cospedal. "El 2014 (...) jo tenia un segon tema de l'hòstia, que

Les entranyes de l’operació Catalunya: així van pactar Villarejo i Interior els informes falsos contra l’independentisme

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Els documents contra els Pujol i l’independentisme, que no tenien ni data ni signatura, es van filtrar a mitjans com El Mundo

 

 

 

 

 

18.05.2022 - 08:23

Actualització: 18.05.2022 - 11:52 

 

 

El Ministeri d’Interior espanyol va engegar el 2012, durant el primer mandat de Mariano Rajoy a la Moncloa, un pla contra dirigents independentistes –conegut més tard per operació Catalunya– a partir d’informes falsos elaborats per la policia, coincidint amb la convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya, segons que publica El País. Aquesta va ser la resposta del govern espanyol al pla d’Artur Mas de convocar una consulta participativa sobre el futur de Catalunya, després d’haver obtingut una negativa de Rajoy per a dotar la Generalitat d’un pacte fiscal similar al del País Basc o Navarra.

 

Durant la campanya hi va haver, efectivament, filtració de documents sense signatura o data que desacreditaven personalitats polítiques de l’àmbit independentista. I fou en aquest context que, el 14 de novembre de 2012, hi hagué una conversa entre l’ex-comissari José Manuel Villarejo i el cap del gabinet del Ministeri d’Interior, Francisco Martínez, que dos mesos més tard va ser ascendit a secretari d’estat, amb Jorge Fernández Díaz.

 

Segons aquesta conversa, l’empresari Javier De la Rosa, pròxim a la família de l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol i condemnat per

Pegasus ha espiat quatre presidents de la Generalitat i més de seixanta polítics i activistes independentistes

 

 

MÓN

 

 

La revista The New Yorker explica que l'atac contra els dirigents catalans és el més gran de què es té constància fet amb Pegasus  

 

Per: Redacció

18.04.2022  12:41

 

 

El setmanari The New Yorker publica avui a portada un extens reportatge titulat “Com les democràcies espien els seus ciutadans“, centrat en els usos fets per uns quants estats del programari israelià Pegasus. Segons aquest reportatge, quatre presidents de la Generalitat, incloent-hi l’actual, Pere Aragonès, han estat espiats amb Pegasus. Els altres són Quim Torra, Artur Mas i Carles Puigdemont. L’article recorda que el president Puigdemont és membre del comitè del Parlament Europeu que investiga Pegasus i que es reunirà per primera volta demà.

 

Què és Pegasus? L’eina amb què han espiat l’independentisme català

 

 

El reportatge comença explicant com va ser infectat el telèfon de l’eurodiputat d’Esquerra Republicana Jordi Solé, unes setmanes abans no substituís Oriol Junqueras com a membre del Parlament Europeu, el juny del 2020. Aleshores, i a partir de les investigacions de Citizen Lab, de Toronto, la revista explica que més de

Per què es van reunir dimecres el cònsol italià i la delegada del govern espanyol?

 

 

DETENCIÓ PUIGDEMONT

 

 

Marta Lasalas
Barcelona. Divendres, 24 de Setembre 2021. 13:28
Actualitzat: Divendres, 24 de Setembre 2021. 13:33
Temps de lectura: 2 minuts

 

 

 

 

El govern espanyol assegura que no té res a veure amb la detenció del president Carles Puigdemont a l'Alguer. La Moncloa fins i tot ha hagut de sortir a negar que hi hagués policies espanyols entre els agents que van detenir Puigdemont a l'aeroport. Això no obstant, ha transcendit que just el dia anterior a la detenció, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, es va reunir amb el cònsol general d'Itàlia, Emanuele Manzitti.

 

Cunillera i Manzitti van celebrar la trobada a la seu de la delegació del Govern, al carrer Mallorca de Barcelona. Segons l'ambaixada es va tractar d'una reunió absolutament protocolària, per agrair el suport de la delegació al consolat, de manera particular durant la pandèmia. El consolat fins i tot va penjar fotografies de la cita. 

 

Cunillera i Manzini durant la reunió de dimecres / Consolat italià

 

 

El consolat va fer pública també una nota de premsa a la seva pàgina web assegurant que

Tres consideracions sobre la cosa aquesta de Rússia. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL 

 

 

A vosaltres o a mi ens pot resultar més agradable o menys això que diré ara, però la diplomàcia és cega a la moral   

 

 

 

 

Per: Vicent Partal 

05.09.2021  21:50

 

 

Aquests darrers dies un parell d’articles periodístics molt especulatius, confusos i en aparença coordinats han revifat la fantasia aquesta del possible interès de Rússia en el cas català. Divendres, en aquest article, ja vaig explicar les claus del més sonat de tots, el text publicat per The New York Times, i ahir Josep Casulleras va posar els punts sobre les is amb aquest article definitiu que us recomane de llegir: “Les febleses i vergonyes del jutge obsessionat amb Rússia i Catalunya“. Josep Lluís Alay i Aleksandr Dmitrenko ja hi han respost denunciant la manipulació dels fets, cosa que també ha fet l’oficina del president Puigdemont. En conseqüència, crec que no cal insistir en aquest afer particular. Tanmateix, sí que em sembla que tot això que ha passat mereix tres consideracions en general.

 

Primera. El partidisme a Catalunya pot arribar a límits irracionals