L'Audiència Nacional absol Gonzalo Boye de l'acusació de blanqueig i falsedat

 

 

JUDICIAL

 

 

El tribunal, per contra, condemna Sito Miñanco a 17 anys de presó per introduir quatre tones de droga 

 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 23 de setembre de 2026. 15:01
Actualitzat: Dimecres, 23 de setembre de 2026. 16:02
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Absolt. L'Audiència Nacional ha absolt l'advocat Gonzalo Boye, a qui la Fiscalia demanava 9 anys i 9 mesos de presó pels delictes de blanqueig de capitals i de falsedat documental en l'anomenada operació Mito, segons ha comunicat el tribunal aquest dimecres. Per contra, el tribunal ha condemnat a 17 anys de presó el narcotraficant gallec José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco, per l'operativa per introduir el 2017 a Europa gairebé quatre tones de cocaïna. Boye havia estat vinculat a la trama de Miñanco perquè havia estat el seu advocat. La sentència ha trigat més d'un any a fer-se pública. Boye sempre havia defensat la seva innocència i va denunciar que la Fiscalia Anticorrupció l'havia perseguit per ser advocat del president a l'exili Carles Puigdemont i d'altres independentistes catalans.

En concret, en una sentència de 325 pàgines, la Sala Penal condemna Prado Bugallo com a autor dels delictes contra la salut pública (12 anys) i de blanqueig de capitals comès en el si d'una organització criminal (cinc anys). A més, els magistrats de la secció tercera imposen a Prado Bugallo, per a qui la Fiscalia demanava 31 anys i sis mesos de presó, multes per més de 420 milions d'euros, alhora que li apliquen l'agreujant de reincidència i l'atenuant molt qualificat de dilacions indegudes.

 

 Enllaç Document : https://drive.google.com/file/d/10eolVqFlmxE8-1hnwlgOKWz0EctS5Gpb/view?usp=sharing

 

Cap participació

El Tribunal de Comptes allarga el període per aplicar l’amnistia i reinterpreta el TJUE

 

INJUSTICIA ESPANYOLA

 

 

L'entitat aplica la interpretació "restrictiva" de la resolució europea

 

 

La Santa Inquisició

 

Quico Sallés

15-09-2026

 

Després que fa menys d’una setmana s’anunciés que el Tribunal de Comptes reculava i aplicava la llei d’amnistia, una nova resolució de l’entitat refreda les expectatives. En una interlocutòria de 24 pàgines a la qual ha tingut accés El Món, el tribunal ha decidit tombar tots els recursos de reposició contra la resolució que obria un nou termini de deu dies a les parts per valorar l’efecte de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avalava la llei d’amnistia. 

El tribunal justifica la seva decisió arran del fet que les associacions que van instar el procediment, com Societat Civil Catalana, han plantejat al·legacions sobre la sentència del TJUE i sobre com afecta el cas. De fet, la resolució de la justícia europea era precisament per resoldre les qüestions prejudicials presentades pel Tribunal de Comptes. En tot cas, ara l’ens administratiu de responsabilitat comptable tomba els recursos de reposició interposats pels afectats del procés. Uns recursos que comptaven amb el suport del ministeri fiscal. A més, els magistrats s’agafen a una interpretació “restrictiva” de la sentència del TJUE per justificar la demora. 

 

Part dispositiva de la sentència del Tribunal de Comptes/QS

 

 

 

Dret de les parts i reinterpretació

Un informe ja va preveure "sorpreses" com la de Ceuta pel desgavell de la intel·ligència espanyola

 

CRISI MIGRATÒRIA

 

 

Un treball va predir que l'Estat afrontaria problemes internacionals per la descoordinació del Sistema de Seguretat Nacional 

 

 

 

 

Berto Sagrera
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 15 de setembre de 2026. 09:50
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Un informe ja va preveure "sorpreses" com la de Ceuta pel desgavell de la intel·ligència espanyola, tal com recull El Periódico aquest dimarts, i com hem pogut observar en la quantitat d'informes que hi ha hagut i que no havien arribat enlloc. Es tracta d'un treball de l'Escola Superior de les Forces Armades (ESFAS), del Centre Superior d'Estudis de la Defensa Nacional (CESEDEN), que va predir al desembre la possibilitat que l'Estat espanyol hagués d'afrontar problemes internacionals per la descoordinació del Sistema de Seguretat Nacional (SSN), com també per la dispersió de la feina dels serveis d'intel·ligència i per la incomunicació amb l'esglaó de decisió política. I sí, va fer servir el terme "sorpreses estratègiques".

L'anàlisi Integració de la intel·ligència en el Sistema de Seguretat Nacional, signada pel comandant de Transmissions de l'Exèrcit de Terra Ricardo Simón, diu el següent: "Tot i que el marc jurídic ofereix els principis de coordinació i unitat d'acció, el SSN no disposa d'un sistema propi d'intel·ligència que orienti de forma sistemàtica les seves prioritats". A la introducció, l'oficial advertia que "les amenaces a la Seguretat Nacional ja no es presenten de forma aïllada" i evolucionen a tota velocitat, de manera que "la reacció de l'Estat no pot limitar-se a gestionar els efectes de cada crisi quan ja està en curs". 

El caos als serveis d'intel·ligència

Catalans a la llista secreta de Marlaska: qui són i com els classifica Interior

 

 

GOVERN ESPANYOL

 

 

El dossier revelat per 'El Confidencial' perfila 280 tertulians i els etiqueta per ideologia i actitud davant de l'executiu 

 

 

 

 

Arnau Ruiz
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 8 de setembre de 2026. 22:41
Temps de lectura: 5 minuts 

 

 

El Ministeri de l’Interior va elaborar el 2024 un dossier amb fitxes de 280 periodistes, tertulians i altres col·laboradors habituals dels mitjans de comunicació. El document, revelat per ElConfidencial, porta la capçalera del Ministeri i de la seva Oficina de Comunicació i té per títol Tertulianos. Radio y Televisión. Segons la informació publicada per aquest digital espanyol el dossier consta de 54 folis i 281 fitxes —una persona hi apareix duplicada— i inclou fotografies, trajectòries professionals i, en molts casos, valoracions sobre la ideologia dels protagonistes o sobre la seva posició respecte del govern de Pedro Sánchez.

El diari també explica que la seva elaboració va generar reticències dins de la mateixa Oficina de Comunicació d’Interior. El Ministeri nega que fos una "llista negra" i desvincula Fernando Grande-Marlaska de l’encàrrec.

Entre els 280 noms hem identificat 26 persones nascudes a Catalunya. No totes són periodistes: també hi ha polítics, politòlegs, economistes o sindicalistes que participen habitualment en tertúlies. Això és exactament el que el dossier escriu sobre cadascuna d’elles, respectant la redacció original:

Destapen un document secret d'Interior amb periodistes fitxats i classificats per la seva ideologia

 

 

ESPANYA

 

 

El Confidencial revela l'existència d'un document intern que recollia informació sobre professionals de diferents mitjans

 

 

La polèmica apunta novament al Ministeri de l’Interior |  Europa Press

 

 

08/09/2026 09:55:00h

per

Redacció

 

 El Ministeri de l'Interior torna a quedar al centre de la polèmica. L'equip de Fernando Grande-Marlaska va elaborar un dossier intern sobre desenes de periodistes en què es recollien dades sobre els professionals. Segons ha revelat El Confidencial se'ls classificava atenent, entre altres elements, al seu suposat perfil ideològic.

L'informació, publicada pel periodista Alejandro Requeijo, apunta a l'existència d'un document reservat confeccionat des de l'entorn d'Interior. La revelació resulta especialment delicada perquè afecta directament professionals de la informació i posa el focus sobre el tractament que des d'un departament governamental s'hauria fet dels seus perfils.

 

El Gobierno de Pedro Sánchez suma un altre escàndol |  Europa Press

 

 

L'assumpte ha provocat ràpidament reaccions. El jurista Borja Adsuara, especialista en dret digital i protecció de dades, ha advertit públicament de les implicacions que pot tenir l'elaboració d'un fitxer d'aquestes característiques. Assenyala tant la vessant relacionada amb la llibertat d'expressió com la protecció de dades personals.

Periodistes classificats pel seu perfil

Batussa política d’Ayuso i Puente en plena emergència pels incendis: “Mamarratxo"

 

 

INCENDIS

 

El ministre de Transports acusa el PP de desmantellar els serveis públics i la presidenta madrilenya respon contundentment  

 

  Ketty Calatayud
Barcelona. Divendres, 24 de juliol de 2026. 15:22
Actualitzat: Divendres, 24 de juliol de 2026. 15:53
Temps de lectura: 5 minuts 

 

Els incendis que assolen la Comunitat de Madrid i la província d'Àvila, dels més greus que viu Espanya aquest estiu, i que han portat el govern central a declarar l'emergència d'interès nacional, han obert també un nou front polític entre el govern espanyol i el Partit Popular. Mentre Madrid crema literalment i, sobre el terreny, bombers, brigades forestals i militars treballen conjuntament per contenir unes flames que continuen fora de control —i que ja han obligat a evacuar o confinar prop de 19.000 persones—, el foc també s'ha estès al terreny de la confrontació entre el govern espanyol i el principal partit de l'oposició. La temperatura també puja en l’ambient polític pels enfrontaments entre representants dels governs central i autonòmic, en aquest cas, personalitzats en dos dels polítics més controvertits i polèmics en les seves declaracions. El ministre de Transports, Óscar Puente, i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, han protagonitzat una batussa dialèctica que ha culminat amb un intercanvi d’insults i retrets. S'han ajuntat la fam i les ganes de menjar, i la paradoxa és que, malgrat la tensió política, tant la Moncloa com la Comunitat de Madrid coincideixen que la coordinació tècnica entre administracions està funcionant correctament. Ha estat precisament el to adoptat per Puente el que ha desfermat una nova batalla dialèctica, i s’ha trobat amb la resposta contundent de la presidenta del PP madrileny. 

Les primeres friccions

Polèmica per un documental de TVE que nega que el castellà s’imposés als indígenes americans

 

COMUNICACIÓ

 

 

Les crítiques a través de les xarxes socials s'han multiplicat amb acusacions ferotges contra la cadena pública

 

 

Crítiques ferotges a TVE per un documental sobre l'arribada del castellà als indígenes americans

 

 

Jennifer Navarro

 
25/06/2026 10:25 

 

TVE ha emès un documental que ha provocat un gran escàndol a les xarxes socials. Amb Iñaki Gabilondo al capdavant, no els fa vergonya negar obertament que s’imposés el castellà als indígenes americans. Al llarg de totes les entrevistes amb “experts” i el recordatori de publicacions de l’època, intenten justificar una teoria que evidentment és contrària a tot el que s’ha documentat al llarg dels anys. 

Només cal veure que el mateix tuit que ha fet la cadena compta amb l’apartat contra les fake news que ha creat X (l’antic Twitter). I és que des de La 2 arriben a dir “La conquista espanyola no va imposar als amerindis l’aprenentatge del castellà“. Què posa en el context que ho debat? Doncs que, efectivament, la monarquia hispànica sí que va imposar la castellanització: “Entre el 1550 i el 1782 van expedir-se almenys 32 cèdules sobre l’aprenentatge del castellà als indígenes. La Real Cédula de 1770 va ordenar desterrar els altres idiomes i que només es parlés castellà”.

La descripció del programa amb què acompanyen el documental a la pàgina web diu tal que això:

Bárcenas confirma que va encarregar a un pres destruir àudios de Rajoy, que “era MR”

 

 

CAS KITCHEN

 

L’extresorer del PP assegura que tenia material delicat sobre la trama Gürtel desat al núvol 

 

 

 

 

Abel Degà
Foto: EFE (Edit.)
Madrid. Dilluns, 20 d'abril de 2026. 12:02
Actualitzat: Dilluns, 20 d'abril de 2026. 12:48
Temps de lectura: 2 minut

 

 

L’extresorer del PP Luis Bárcenas ha explicat aquest dilluns al judici del cas Kitchen que ell mateix va encarregar a un pres de Soto del Real amb coneixements sobre informàtica destruir uns àudios “d’MR, que era Mariano Rajoy”. En la seva declaració com a testimoni, ha confirmat que les dues inicials corresponien a les de l’expresident del govern espanyol i llavors líder dels populars. A aquest pres, ha relatat, li va donar les claus per accedir al seu núvol privat, on hi tenia desat material delicat sobre la trama Gürtel. Ha relatat els dos es van conèixer al centre penitenciari i que li va fer "un encàrrec puntual i remunerat". “Álex, cal destruir tots els àudios d’MR, no ha de quedar res, és el meu compromís, fes el favor d’anar-los recuperant, una abraçada”, ha llegit en veu alta Bárcenas, tot admetent que aquella nota està escrita per ell mateix. "Alguna cosa devia fer perquè quan vaig recuperar la llibertat al núvol no hi havia res", ha afegit. 

La setmana passada, Rajoy ja va ser identificat en aquest mateix judici amb altres sobrenoms. L’inspector en cap del cas Kitchen va apuntar a l'expresident del govern espanyol per la seva presumpta relació amb la trama d’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas. En la seva

La CNMC obre expedients sancionadors per l’apagada

 

 

ECONOMIA 

 

 

Imatge d'arxiu de Barcelona durant l'apagada, a mesura que algunes zones restablien el subministrament elèctric / ACN

 

 

Josep Maria Botanch

17/04/2026 13:13

 

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha anunciat aquest divendres la incoació de diversos expedients sancionadors per “indicis d’infracció” en el marc de les seves investigacions sobre l’apagada elèctrica que hi va haver el 28 d’abril del 2025 arreu de l’Estat espanyol. L’organisme de competència espanyol ha recordat en un comunicat que, arran de l’apagada, va iniciar diversos expedients informatius per analitzar les circumstàncies del zero elèctric i determinar els fets rellevants “sota la perspectiva de la normativa sectorial elèctrica”.

Com a resultat d’aquestes actuacions, l’òrgan regulador subratlla que s’ha conclòs que l’incident va tenir “un origen multifactorial, a causa d’una sèrie temporal d’esdeveniments que van desequilibrar el sistema progressivament i van culminar amb el zero elèctric per sobretensió”. Aquesta conclusió sobre l’apagada estaria així en línia tant amb l’informe del govern espanyol com dels experts europeus d’Entso-E, que van considerar que l’incident va ser resultat d’un problema multifactorial, i l’obertura d’aquests expedients sancionadors es produeix a menys de dues setmanes que es compleixi un any del Blackout elèctric.

D’aquesta manera, com a resultat de les investigacions, la CNMC indica que ha detectat diversos indicis d’incompliment, alguns mantinguts durant períodes prolongats de temps, que haurien afectat el funcionament del sistema elèctric i podrien ser constitutius d’infraccions administratives. Fonts del sector han detallar a l’agència Europa Press que la incoacció d’aquests expedients sancionadors per indicis d’infracció han estat ja notificats a tots els afectats, i així s’hi ha inclòs gran part del sector.

 

La presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández / EP

 

Investigació formal d’entre 9 i 18 mesos

La jutgessa d’Osca obliga a traslladar en cinquanta-sis setmanes les pintures de Sixena a l’Aragó

 

 

CULTURA I ROBATORIS 

 

 

La jutgessa assumeix els arguments del govern de l'Aragó segons els quals les pintures es podran instal·lar i conservar adequadament a Santa Maria de Sixena

 

 

 

 

 Josep Nualart Casulleras 

 

13.04.2026 - 11:3

Actualització: 13.04.2026 - 12:22

 

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) haurà de traslladar al monestir de Santa Maria de Sixena les pintures murals de la sala capitular en un termini de cinquanta-sis setmanes, és a dir, abans del maig de l’any vinent. Ho ha ordenat la jutgessa Rocío Pilar Vargas Magallón, titular del jutjat de primera instància 2 d’Osca en una providència que ha pogut consultar VilaWeb. La jutgessa no fa cabal dels informes tècnics dels principals experts mundials en conservació sobre el risc elevat de destrucció o danys irreparables en cas de trasllat. En canvi, assumeix els arguments del govern de l’Aragó segons els quals les pintures es podran instal·lar i conservar adequadament a Santa Maria de Sixena.

De manera que no ha aturat pas l’execució de la sentència ferma dictada pel Tribunal Suprem espanyol l’any passat que obligava el MNAC a traslladar les pintures a Vilanova de Sixena malgrat aquests advertiments, i ha agafat com a referència

El Govern espanyol imposa el castellà i exclou el català al Kit Digital per als autònoms

 

 

Llengua Catalana

 

Els webs, els continguts per a Instagram, Facebook o LinkedIn, els butlletins electrònics són exclusivament en castellà

 

Logotip del Kit Digital Autor/a: Ministeri d\'Assumptes Econòmics i Transformació Digital

 

30.03.2026 14.00 h 

Redacció

 

El Kit Digital és el programa estrella del govern espanyol per impulsar la transformació digital de les petites empreses, les microempreses i els autònoms. Amb fons europeus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, ofereix subvencions de fins a 12.000 euros per contractar serveis com la creació de pàgines web, la gestió de xarxes socials, la ciberseguretat o el comerç electrònic. Milers d’autònoms catalans s’hi han acollit pensant que era una oportunitat per modernitzar el seu negoci i arribar a més clients. 

Però la realitat és ben diferent. Molts dels proveïdors homologats —els anomenats agents digitalitzadors— imposen el castellà com a única llengua possible per als projectes que financen. Els webs que es creen, els continguts per a Instagram, Facebook o LinkedIn, els butlletins electrònics o fins i tot els

“Morireu tots sent espanyols”: La catalanofòbia del porter de l’Algesires a l’afició de l’Europa (Video)

 

CATALANOFÒBIA

 

Iván Moreno, porter de l'Algesires, es va encarar amb alguns aficionats escapulats a la segona meitat

 

 

 

 

 

Iván Moreno, porter de l’Algesires, es va encarar amb alguns aficionats de l’Europa a la segona meitat del partit que el seu equip va guanyar amb contundència per 0 gols a 3. El porter visitant, que va rebre diversos improperis des de la graderia, els va dir “morireu tots sent espanyols” o “tots vosaltres sou espanyols”.

L’actitud desafiant del porter de l’Algesires

El porter visitant va mirar a la grada de forma desafiant en més d’alguna ocasió i els va treure la llengua. Tanmateix, més enllà d’insistir amb el tema de la nacionalitat, també els va reptar a quedar a l’autobús del seu equip, ja fora de Can Dragó, un cop acabés el partit. Cosa que encara va encendre més una part de l’afició de l’Europa.

El porter de l’Algesires a la grada: “Morireu sent espanyols” 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://beteve.cat/esports/porter-algesires-grada-europa-morireu-sent-espanyols/ 

 

Tejero va dir al seu fill la nit abans del 23F que la presa del Congrés era "per ordre del rei"

 

 

23-F

 

Un fill del colpista Tejero insisteix en la "traïció" al seu pare dels qui "havien donat les ordres" 

 

 

  Jordi Martín
Barcelona. Dimecres, 4 de març de 2026. 12:08
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

"La nit prèvia al 23 de febrer, en la intimitat de la llar, el meu pare, el Tinent Coronel Antonio Tejero Molina, ens va comunicar el que el deure li exigia: la presa del Congrés per ordre del Rei i amb el suport de l'estament militar. La meva mare i nosaltres vam escoltar en silenci, assumint el pes d'una missió que marcaria les nostres vides per sempre", ha afirmat Ramón, un dels sis fills del colpista. Sobre la nit del mateix 23F, Tejero fill assevera que a casa seva es va viure el

50 anys dels fets de Vitòria, una taca de sang sense càstig del franquisme sense Franco

 

 

MEMÒRIA HISTÒRICA

 

El tres de març de 1976, cinc vaguistes van ser assassinats per la policia predemocràtica en una església de Vitòria 

 

 

 

 

Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 3 de març de 2026. 12:42
Actualitzat: Dimarts, 3 de març de 2026. 13:18
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Vitòria, País Basc. Tres de març de 1976. Milers de treballadors en vaga celebren una assemblea a l'església de Sant Francesc d'Assís. Al barri obrer de Zaramaga, al nord de la capital alabesa, sorgit el segle passat de les famílies arribades de diferents punts de la geografia espanyola per treballar en la indústria basca. Lluïtaven per una pujada salarial de 5.000 pessetes, la jornada setmanal laboral de 40 hores, el 100% del sou en cas d'accident o malaltia i la jubilació als 60 anys. La policia va dissoldre la reunió amb fum i trets d'armes de foc. Van morir cinc ciutadans: Pedro Mari Martínez, Francisco Aznar, Romualdo Barroso, José Castillo i Bienvenido Pereda. També hi va haver més d'un centenar de ferits, alguns de gravetat.

El dictador Francisco Franco havia mort feia poc més de tres mesos i el govern espanyol estava en mans de Carlos Arias Navarro. Rodolfo Martín Villa era ministre de Relacions Sindicals i Manuel Fraga el responsable de Governació. Encara faltaven quatre mesos perquè Adolfo Suárez fos nomenat president, les primeres eleccions democràtiques no es farien fins al juny de l'any següent i la Constitució s'aprovaria dos anys després.

Aquest dimarts tres de març de 2026 es compleixen cinquanta anys de la massacre de Vitòria i els familiars de les víctimes encara exigeixen una reparació i un reconeixement de responsabilitats que mai no ha arribat. Totes les denúncies presentades des d'aleshores per depurar responsabilitats penals s'han arxivat, excepte la causa que es va obrir a l'Argentina el 2010 contra crims del franquisme comesos durant la dictadura i la Transició, que continua activa. La causa la va obrir la jutgessa María Servini, que va emetre una ordre internacional de detenció contra l'exministre Martín Villa, si bé mai no s'ha materialitzat.

 

Aquest 3 de març es compleixen 50 anys de la matança de Vitòria / EFE

 

 

Les víctimes demanen una reparació que mai va arribar a través dels tribunals

La tornada de l'emèrit, el darrer pacte d'Estat

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

 

José Antich
Barcelona. Dijous, 26 de febrer de 2026. 22:19
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'operació retorn a Espanya de Joan Carles I, que va abandonar Madrid amb destinació a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units, el 3 d'agost del 2020, ja està en marxa. Només cal veure els pronunciaments en cadena del Palau de la Zarzuela, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular a la desclassificació dels papers del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 per veure el veritable interès de la documentació, parcial i incompleta, penjada al web de la Moncloa. El deteriorament de la salut de l'emèrit, que aquest gener va fer 88 anys, és més que probable que hagi portat a una decisió dràstica: seria un descrèdit per a la monarquia espanyola que Joan Carles I morís a l'estranger. Per això, l'Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats.

L'operació retorn a Espanya de Joan Carles I, que va abandonar Madrid amb destinació a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units, el 3 d'agost del 2020, ja està en marxa. Només cal veure els pronunciaments en cadena del Palau de la Zarzuela, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular a la desclassificació dels papers del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 per veure el veritable interès de la documentació, parcial i incompleta, penjada al web de la Moncloa. El deteriorament de la salut de l'emèrit, que aquest gener va fer 88 anys, és més que probable que hagi portat a una decisió dràstica: seria un descrèdit per a la monarquia espanyola que Joan Carles I morís a l'estranger. Per això, l'Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats.

Aquest dijous, tots els missatges han anat en aquesta direcció. Ha començat el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, assegurant que

Documents 23F | Líders del PSOE i UCD van avalar un cop d'estat civil-militar amb un general com a president

 

 

23-F 

 

 

Un document anònim de la Guàrdia Civil revela el paper d'alguns partits en trames colpistes prèvies al 23F 

 

 

 

 David González
Barcelona. Dimecres, 25 de febrer de 2026. 17:43
Actualitzat: Dijous, 26 de febrer de 2026. 11:44
Temps de lectura: 6 minuts 

 

 

El novembre del 1980, quatre mesos abans de l'intent de cop d'estat del 23F, hi havia en marxa fins a tres tipus d'operacions colpistes per fer caure el govern de la Unió de Centre Democràtic (UCD), que presidia Adolfo Suárez, i crear un nou règim polític a Espanya. Aquestes maniobres implicaven no només sectors militars, sinó també polítics. Una d'aquestes trames, que preveia el nomenament d'un general com a president d'un govern format per militars, independents i membres dels partits, estava avalada per alguns líders del PSOE i la UCD. Així s'exposa en un document anònim de la Guàrdia Civil, provinent dels arxius del Ministeri de l'Interior, que forma part de la documentació sobre el cop d'estat del 23 de febrer del 1981 desclassificada pel govern espanyol i que es pot consultar íntegrament aquí. 

El document manuscrit detalla tres tipus de conxorxes prèvies al 23F: "operacions civils", "operacions militars" i "operacions mixtes civicomilitars". Les operacions civils, amb participació de destacades figures de la transició política espanyola, inclouen polítics i partits democràtics com el PSOE, la UCD i AP. Se subdivideixen, a la vegada, en quatre grups. El primer és el de les d'"ideologia democristiana", la direcció de la qual s'atribueix a un dels pares de la Constitució, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, i a la qual es donen "escasses possibilitats de prosperar". El segon grup correspon a les d'"ideologia mixta", el promotor de les quals és Rodolfo Martín Villa, que proposava un govern mixt PSOE-AP presidit per Manuel Fraga, amb una viabilitat "molt escassa". 

 

Document desclassificat del 23F

 

 

El tercer grup d'operacions o maniobres "civils" contra el govern Suárez inclou les d'"ideologia socialista". A la vegada, les subdivideix en dues tipologies. La primera, les de "caràcter civil", per dur a terme una moció de censura pactant amb un grup dissident d'UCD i aconseguint l'abstenció del PCE. Se li atorga "molt escassa" viabilitat. El segon tipus és la "civil amb complement militar", que a les

El PCE nega la veracitat d’un dels documents del 23-F desclassificats i denuncia un emblanquiment de Juan Carlos

 

 

Món - Espanya

 

Denuncia que hi ha molts documents sobre el cop d'estat que no s'han fet públics

 

Enrique Santiago, secretari general del PCE, en una imatge d’arxiu. Fotografia: PCE.

 

 

Redacció Europa Press

26.02.2026 | Actualització 26.02.2026-11:45 

 

Enrique Santiago, secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE), ha denunciat una “operació claríssima d’emblanquir” la figura de Juan Carlos I amb la desclassificació dels documents sobre l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Segons Santiago, respon a una estratègia per a rebaixar la implicació del rei espanyol en el cop i, de fet, ha posat en entredit la versemblança dels documents negant-ne la veracitat d’un en concret.

 

Quins interrogants continuen oberts després de la desclassificació de documents del 23-F?

 Es tracta d’un document de la direcció general de la policia espanyola sobre el PCE amb data de l’11 de maig de 1981. Recull una nota confidencial a Santiago Carrillo, secretari general del partit aleshores, avisant-lo del perill “que representa deixar que l’extrema dreta imperi en el mercat negre del rumor, les declaracions del [nom censurat] i, encara més greu, incidir en la suposada implicació del rei en el cop”.

Segons que diu aquest document, es va avisar Carrillo que l’extrema dreta volia implicar la monarquia en l’intent de cop d’estat i “destruir-la com a institució democràtica”. Tot seguit, avisa que hi ha un “escac i mat a la monarquia, proposat per l’extrema dreta”.

 

 

“Aquesta nota no existeix de cap manera”

El CESID va detectar una reunió confidencial entre Juan Carlos i Milans del Bosch després del 23-F

 

 

MÓN - ESPANYA

 

El rei espanyol volia assegurar-se que el judici del 23-F no afectava negativament la monarquia

 

 

 

Arnau Lleonart i Fernàndez

25.02.2026.| Actualització 25.02.2026-14:53h

 

El CESID –l’organisme d’intel·ligència espanyol predecessor del CNI– va recollir que Juan Carlos I s’havia reunit de manera confidencial amb alguns dels principals autors del cop d’estat del 23-F poc abans del judici per aquells fets. L’objectiu, segons que recullen els informants, era evitar que la corona espanyola “no sortís lesionada del procés”. Aquesta revelació forma part dels documents secrets del 23-F que ha desclassificat el govern espanyol.

Segons que s’explica en una nota interna del CSID del 5 de febrer de 1982, titulada “Sobre entrevistes de S.M. El Rei amb militars implicats en el ’23-F'”, algú “molt important” de la casa reial espanyola es va entrevistar amb el general Alfonso Armada “matisant amb ell comportaments relatius a la vista oral del procés [judicial]”. Tot seguit, s’explica que també es va voler reunir amb el tinent general Jaime Milans del Bosch, però que aquest darrer va exigir que l’entrevista fos sense intermediaris. Arran d’això, va ser rei Juan Carlos I mateix qui s’hi va reunir d’amagat.

 

 “En aquests cercles d’opinió s’assegura que, en efecte,

Yolanda Díaz renuncia a presentar-se a les pròximes eleccions espanyoles

 

SUMAR

 

La renúncia de la vicepresidenta segona arriba en un context marcat per la refundació de l'aliança dels partits de Sumar 

 

 

 

Berto Sagrera
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 25 de febrer de 2026. 12:12
Actualitzat: Dimecres, 25 de febrer de 2026. 13:04
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Yolanda Díaz ha renunciat a presentar-se a les pròximes eleccions espanyoles, en un context marcat per la refundació de l'aliança electoral dels partits de Sumar al govern espanyol i la incògnita de qui l'encapçalarà. En una carta publicada aquest dimecres a Bluesky, la vicepresidenta segona i ministra de Treball ha apuntat que es tracta d'"un pas molt meditat" que ha comunicat a la seva família, al seu espai polític i al president de l'executiu estatal, Pedro Sánchez. "Vull anunciar-vos que no seré candidata a les pròximes eleccions generals del 2027. Es una decisió molt meditada y que he comunicat als meus éssers estimats, al conjunt del meu espai polític i al president del govern espanyol", ha escrit en la missiva, en la qual també aclareix que seguirà exercint les seves responsabilitats com a titular de Treball.

En els comicis del 2023, Díaz ja va ser la cap de cartell de la coalició Sumar, l'espai que ella mateixa va articular i que va aconseguir més de tres milions de vots. Ara, ha assegurat que sempre va tenir "moltes reticències davant la idea de ser candidata" en aquelles eleccions, i ha afirmat que "la