La revisió de la frontera entre Andorra i l’estat espanyol fa aflorar set punts de discrepància

 

PAÍS - ANDORRA

 

 

Els treballs tècnics, reactivats arran del conflicte del planell de la Tosa, són a punt d'acabar · La primavera del 2026 hi haurà una reunió decisiva a Madrid

 

 

 

 REDACCIÓ

04.12.2025 - 16:2 | Actualització: 04.12.2025 - 22:52

 

 

La revisió històrica de la frontera entre Andorra i l’estat espanyol encamina la fase final després de dècades de divergències cartogràfiques i dos anys llargs de treball tècnic bilateral. Les dues delegacions han identificat set punts de discrepància que hauran de ser resolts en el marc d’una comissió mixta, que és previst que es reuneixi la primavera del 2026 a Madrid.

El ministre portaveu andorrà, Guillem Casal, ha confirmat que la fase tècnica “està pràcticament tancada” i que es preveu culminar-la abans d’acabar l’any. Aquest pas permetrà traslladar tota la informació a la comissió mixta, que haurà de negociar i decidir quin traçat és l’escadusser en cadascun dels set punts oberts. Casal ha subratllat que Andorra

La fiscalia europea veu frau en la diplomàcia europea durant l’etapa Borrell

 

 

ESPAÑA - DIPLOMACIA

 

 

La investigació, de moment, compta amb tres detinguts

 

 

L'exministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell | ACN

 

 

Quico Sallés

03/12/2025

 

La Fiscalia Europea té “fortes sospites” de frau en la licitació d’un programa de nou mesos per a la formació de diplomàtics joves el 2021-22 que es va dur a terme al Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) de la Unió Europea, amb seu a Brussel·les. És a dir, en l’etapa en què al capdavant d’aquest servei hi havia el socialista espanyol i actual director del CIDOB Josep Borrell. De fet, Borrell va inaugurar aquests cursos segons la mateixa publicitat de l’entitat el 13 d’octubre de 2022.

Segons explica la Fiscalia Europea, a través de dos comunicats, la investigació ja s’ha cobrat tres detencions. Una de les arrestades és Federica Mogherini, exvicepresidenta de la Comissió Europea (CE) i exalta representant per a la Política Exterior i de Seguretat en el període 2014-2019 i rectora de la institució. La licitació va dels cursos va ser oferida pel servei diplomàtic de la UE i es va adjudicar al Col·legi d’Europa a Bruges. Els investigadors tenen indicis que aquest col·legi, o els seus representants van ser informats de la licitació, dels criteris i de les condicions abans de publicar-se oficialment.  

La fiscalia manté la investigació del cas pels delictes de frau en el mercat públic, corrupció, conflicte d’interessos i violació del secret professional. De moment, els tres detinguts, que a més de Mogherini també hi ha un funcionari de la Comissió Europea i un alt funcionari del Col·legi a Bruges, han estat

L’Audiència Nacional colla el PSOE perquè entregui tots els pagaments en metàl·lic entre 2017 i 2024

 

 

ESPAÑA

 

 

 

 

Maria Garcia | Dimecres, 3 de desembre de 2025

 

L’Audiència Nacional continua collant el PSOE pel ‘cas Koldo’, i ara insisteix que el partit ha d’entregar la relació de tots els pagaments en metàl·lic fets entre 2017 a 2024, no només els referents als investigats. El tribunal desestima així la petició d’aclariment feta pel PSOE en relació a l’entrega dels pagaments, i remarca que he satisfer la demanda de la Fiscalia, que precisament sol·licitava les dades de tots els pagaments que hagin pogut rebre càrrecs, simpatitzants i treballadors del partit.

El magistrat Ismael Moreno remarca en la resolució publicada aquest dimecres que l’informe policial posa de manifest l’existència de certes comunicacions relatives a pagaments en metàl·lic del PSOE a José Luis Ábalos i Koldo García, les quals “no constarien, malgrat tot, ni per dates ni pels seus imports, en la informació facilitada” pel PSOE en aquesta causa. El magistrat considera que són

Brussel·les alerta que Espanya està en risc d’incomplir les regles fiscals el 2026

 

 

MÓN - ECONOMIA

 

La despesa pública de l'Estat ja supera en tres dècimes els màxims acordats per la CE, la desviació màxima que permet el pla d'estabilitat

 

 

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una roda de premsa després d'obtenir els suports del Parlament Europeu per al seu segon mandat al capdavant de l'executiu comunitari. | Natàlia Segura (ACN)

 

Alberto Prieto

25/11/2025 16:07 

 

 La Comissió Europea alerta que Espanya va pel camí de tornar a trencar les normes fiscals comunitàries. L’informe econòmic semestral de tardor de l’executiu comunitari preveu que l’Estat es desviarà dels objectius de despesa pública acordats pels estats membre el 2026. Segons el document, els comptes públics espanyols podrien superar l’any vinent el límit de despesa en un 0,3%, fins al 2,8% -per sobre del 2,5% pactat amb els estats membres-. Les estimacions es fonamenten en el pla econòmic remès pel ministeri d’Economia que dirigeix Carlos Cuerpo. Ara per ara, segons les estimacions de la CE, Espanya es troba en el límit màxim de desviació anual, establert precisament en el 0,3%. Les bases financeres també limiten en el 0,6% la desviació acumulada en els sis anys en què estarà vigent el pla -des del 2024 fins al 2030-. 

D’aquesta manera, Espanya està al límit de la seva capacitat de despesa, marcada per les normes fiscals que es van posar en funcionament després de la pandèmia. Des del 2024, la Comissió vigila les finances dels 27 perquè aquestes

El monstre ja els devora: crònica de la caiguda humiliant d’un fiscal general

 

 

Opinió · Diari de la guerra judicial

 

 

Ho han fet amb acarnissament, l’estil que el Suprem va posar en pràctica durant anys contra els dirigents del Primer d’Octubre i que Pedro Sánchez va beneir

 

 

 

 Josep Nualart Casulleras

21/11/2025 | Actualització: 21.11.2025 - 07:24

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha comparegut per valorar la condemna a dos anys d’inhabilitació del fiscal general de l’estat per part del Tribunal Suprem, ni ha sortit a exigir explícitament que Álvaro García Ortiz hagi de complir íntegrament la sentència; ni ha dit que havia estat “un procés judicial exemplar”; ni ha lloat la tasca independent del Tribunal Suprem per “l’escrupolós respecte de les seves obligacions”, en un exemple “d’autonomia i transparència, de garanties i professionalitat”. No ha dit res d’allò que sí va dir el 14 d’octubre de 2019, quan va aplaudir públicament la sentència contra els dirigents independentistes condemnats a cent anys de presó per sedició i malversació.

I això que, avui que fa mig segle que el dictador Francisco Franco es va morir al llit, la majoria dels jutges que han signat la condemna inèdita contra el fiscal general de l’estat són els mateixos que van dictar sentència contra els responsables del referèndum. Sánchez i el PSOE van encoratjar una repressió contra l’independentisme que es fonamentava en una tergiversació de les normes del dret amb l’objectiu d’abatre l’enemic. I això, ara, se’ls ha girat definitivament en contra.

Perquè el Suprem ha tornat a dictar una sentència política, on no importen les proves que es posen damunt la taula durant el judici, sinó la presumpció de culpabilitat contra l’acusat. El judici contra el fiscal general de l’estat en un cas de revelació de secrets (per l’acusació d’haver filtrat el correu amb què l’advocat de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso,

Ajornen la declaració de Martín Villa i un policia militar per l’assassinat de Teófilo del Valle

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

 

 

Uns "problemes de logística" impedeixen les declaracions telemàtiques, que es faran el 4 de febrer

 

 

 

 Esperança Camps Barber

17-11-2025 |Actualització: 17.11.2025 - 09:42

 

 

Avui havien de declarar a Elda com a investigats el ministre franquista Rodolfo Martín Villa i el policia militar Daniel Aroca del Rey per l’assassinat de Teófilo del Valle. Tanmateix, s’han ajornat fins al 4 de febrer per “problemes de logística en els jutjats d’Albacete i Madrid” que impedien les declaracions telemàtiques.

És la primera volta que un tribunal espanyol cita a declarar dos presumptes autors de crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista. Hi ha més de 115 querelles presentades en diferents indrets de l’estat espanyol per crims contra la humanitat comesos durant la dictadura i els anys següents a la mort de Franco, i fins ara no s’ha assegut al banc dels acusats cap dels responsables.

 

Contra la impunitat

La Unió Europea adverteix que Espanya rep 'un nivell desproporcionat' d'immigrants

 

 

POLÍTICA

 

La Comissió vol reduir la conflictivitat política que provoca la gestió migratòria entre els Estats membres

 

 

La pressió migratòria és molt elevada | Europa Press

 

 

12/11/2025 09:15:00h

per

Redacció

 

 

La Comissió Europea ha inclòs Espanya entre els països que suporten una pressió migratòria “desproporcionada”. Per tant, podrà acollir-se al nou mecanisme de solidaritat previst en el Pacte Europeu de Migració i Asil. L’informe presentat a Brussel·les identifica Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre com els Estats més afectats.

L’Executiu europeu assenyala que Espanya afronta un flux d’arribades molt elevat a causa de les operacions de rescat i al creixement de la ruta atlàntica. Segons Brussel·les, el volum actual d’entrades “no és sostenible” i requereix un repartiment equitatiu entre els socis. La mesura s’emmarca en el nou Pacte Migratori, que preveu traslladar almenys 30.000 migrants a l’any entre països de la UE.

En cas que un Estat es negui a acollir les persones reassignades, podrà compensar el seu rebuig amb una aportació econòmica de 20.000 euros per cada trasllat no efectuat. Aquesta “solidaritat flexible”, com la defineix la Comissió, permetrà també substituir l’acollida directa per contribucions financeres o per suport logístic. L’objectiu, segons el comissari d’Interior i Migració, Markus Brunner, és “equilibrar la solidaritat amb la responsabilitat”.

 

 

Canàries ha estat protagonista aquest any | Europa Press

 

 

Espanya, en el grup de més pressió migratòria

En marxa el cop d’Estat judicial del mateix espanyolisme que va perseguir el moviment independentista

 

 

Un tribunal de majoria conservadora, que ja va fer-ne de les seves contra l'independentisme, jutja el fiscal general per revelació de secrets, que nega els fets

 

 

 

La façana del Tribunal Suprem, aquest dimecres durant la declaració del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Orti Data de publicació: dimecres 29 de gener del 2025, 10:05 Localització: Madrid Autor: Miquel Vera

 

 

Maria Garcia

 

Dilluns, 3 de novembre de 2025

 

El Tribunal Suprem jutja des d’aquest dilluns el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, acusat d’un presumpte delicte de revelació de secrets per suposadament haver filtrat dos correus electrònics en què l’advocat de la parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso admetia que Alberto González Amador havia defraudat a Hisenda. 

Un fet insòlit en la història de l’Estat espanyol, però que el moviment independentista català va avisar que succeiria si no es feia net a les instàncies judicials hereves del franquisme. 

Ara, Ortiz, denunciat per una acusació particular (la parella d’Ayuso en qualitat de perjudicat), sis acusacions populars (entitats i partits que mai demostren el seu biaix, com ara l’Associació Professional i Independent de Fiscals, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Madrid, Manos Limpias i la Fundación Foro Libertad y Alternativa, que agrupa Vox i Hazte Oír), s’enfronta a peticions que varien entre quatre anys de presó, la suspensió de tres anys d’ocupació i sou, una inhabilitació i multes vàries de milers d’euros. 

El tribunal que el jutjarà tampoc no promet garanties, ja que és de majoria conservadora; ja vam veure molts dels seus membres en acció durant la persecució judicial contra l’independentisme pel Procés i pel Tsunami Democràtic.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/en-marxa-el-cop-destat-judicial-del-mateix-espanyolisme-que-va-perseguir-el-moviment-independentista/ 

 

Juan Carlos es rendeix a Franco en unes memòries que amenacen la monarquia espanyola

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

El rei emèrit espanyol reapareix de manera explosiva en l'actualitat política espanyola

 

 

 

Redacció

 

29.10.2025 - 17:08 - Actualització: 29.10.2025 - 17:43

 

 

El rei emèrit espanyol, Juan Carlos, ha tornat a irrompre en l’actualitat política espanyola amb un llibre de memòries que portarà cua. Reconciliació, que ha estat escrit per Laurence Debray, es publicarà el 5 de novembre a l’estat francès, però els mitjans ja n’han publicat alguns extractes polèmics sobre la seva relació amb el dictador Francisco Franco, l’intent de cop d’estat del 23-F, l’escàndol de les comissions, entre més. “Seré atacat, caldrà comprar-se un escut”, afirma.

Cal assenyalar que Felipe VI volia impedir la publicació del llibre, tenint en compte la situació delicada que viu la monarquia i la proximitat del cinquantè aniversari de la mort del dictador. Tanmateix, Juan Carlos ha decidit de tirar pel dret i fer la seva. De fet, mentre els mitjans i l’opinió pública es freguen les mans, ell ha decidit de volar avui mateix al País Basc, on se sotmetrà a una visita mèdica i assistirà a una regata.

Un deixeble de Franco

S’ha mort Tejero, figura clau del cop d’estat del 23-F impulsat per Juan Carlos

 

 

UN FATXENDA MENYS

 

Els darrers anys va fer aparicions públiques en homenatges oficials de la Guàrdia Civil i criticant el procés català

 

 

 

  Nura Portella
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 23 d'octubre de 2025. 13:27
Temps de lectura: 1 minut 

 

 

23.10.2025 - 13:38

Actualització: 23.10.2025 - 13:52

 

L’ex-tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, executor del cop d’estat del 23-F, s’ha mort a 93 anys a València. Tejero era una figura històrica de l’extrema dreta espanyola, que encara havia protagonitzat escàndols els darrers anys, com ara quan va participar en un acte oficial de la Guàrdia Civil, va denunciar Artur Mas i va ser escortat per agents de la policia espanyola per accedir al funeral de Franco.

 

"Tejero va celebrar el 33è aniversari del 23-F a una caserna de la guàrdia civil

 

El 23 de febrer de 1981 va capitanejar l’assalt al congrés espanyol en l’intent de cop d’estat durant la

El misteriós sobresou de Dolors Montserrat: cobra desenes de milers d’euros del PPE?

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

La secretària general del PPE no aclareix si cobra un sobresou pel seu càrrec orgànic, més enllà del salari com a eurodiputada

 

 

 

 

 Redacció

14.10.2025 - 11:55 

Actualització: 14.10.2025 - 13:16

 

 

 

L’eurodiputada del Partit Popular espanyol Dolors Montserrat, que el mes d’abril fou nomenada secretària general del Partit Popular Europeu (PPE), no ha aclarit encara si percep una remuneració addicional per aquesta funció. Segons que ha publicat el portal europeu Euractiv, Montserrat fa setmanes que evita de respondre les preguntes sobre aquesta qüestió, tot i els reiterats intents dels periodistes d’obtenir-ne una confirmació.

La polèmica va néixer d’un document intern del PPE, del juny, al qual Euractiv ha tingut accés. Hi consta que el partit destina 350.000 euros anuals a les retribucions de la cúpula, formada pel president, Manfred Weber, i Dolors Montserrat. Això equivald a més d’un milió d’euros en tres anys, finançats íntegrament amb fons del pressupost de la Unió Europea.

Actualment, Weber rep un sou de 14.120 euros mensuals com a president del PPE, a més de prop d’11.000 que li corresponen com a eurodiputat. En canvi, no consta al registre de transparència del

La Comissió de Venècia suspèn les propostes d'elecció del CGPJ: "Politització interna i externa"

 

 

PODER JUDICIAL

 

 

L'òrgan europeu sosté que no són suficients els canvis plantejats pels grups consevador i progressista dels jutges 

 

 

 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 10 d'octubre de 2025. 14:59
Actualitzat: Divendres, 10 d'octubre de 2025. 15:48
Temps de lectura: 3 minuts 

 

La Comissió de Venècia del Consell d'Europa ha aprovat un dictamen en el qual assegura que veu problemes de "politització externa i interna" en les dues propostes de models d'elecció dels dotze vocals judicials que formen el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), juntament amb vuit juristes, que va plantejar l’òrgan de govern dels jutges espanyol per reformar el sistema actual, després que el PP i el PSOE pactessin repartir-se el nomenament de deu vocals cada un i altres mesures per no repetir el bloqueig de la renovació del poder judicial, que va durar més de cinc anys. Les dues propostes van ser plantejades pels dos grups que hi ha al CGPJ —conservadors i progressistes—, i amb plantejaments oposats.

En el dictamen, comunicat aquest divendres i avançat per l’agència Europa Press, la Comissió de Venècia recorda que els membres d'institucions com el CGPJ "han de ser jutges triats pels seus parells de manera que es garanteixi una àmplia representació del poder judicial"; no obstant això, avisa que el sistema d'elecció ha d'estar protegit no sols de "la influència política externa" sinó també de "la politització interna". "És a dir, no sols de la interferència directa d'actors polítics, sinó també de la dependència indirecta o l'alineació amb aquests actors, en particular a través de les associacions judicials", apunta. Segons ha anunciat la Comissió de Venècia en una nota informativa, el text íntegre del dictamen es farà públic el 13 d'octubre vinent.

Dues propostes oposades

ESCÀNDOL |El govern andalús se’n fot de l’infern fiscal que tenim a Catalunya

 

ESPAÑA - ANDALUCIA

 

En una piulada a les xarxes socials la “Junta de Andalucía” afirmen que ja són la segona comunitat autònoma on es paguen menys impostos

 

Juanma Moreno, president de la Junta d'Andalusia / PP

 

Joan Puig

Diumenge, 5 d'octubre de 2025

 

 

Andalusia utilitza els diners dels catalans per fer populisme
Andalusia rep molts diners espoliats als diferents territoris dels Països Catalans des de l’inici del model de finançament, una veritable injustícia que demostra una injustícia crònica que patim els territoris de parla catalana.
Un model injust de finançament que provoca un mal viure als ciutadans dels territoris de parla catalana, una injustícia que explica

Israel dona per acabat l’assalt a la Flotilla i deportarà els activistes

 

GUERRA ISRAEL - HAMÀS

 

 

El govern de Benjamin Netanyahu assegura que els detinguts estan "sans i estalvis"

 

 

Diversos vaixells de la Global Sumud Flotilla a Catània / Europa Press/Contacto/Ansa/Orietta Scardino

 

 

 

Xavi Fernández de Castro

02/10/2025 07:48 Última actualització: 02/10/2025 13:02

 

 

La marina d’Israel ha interceptat i assaltat totes les embarcacions de la Global Sumud Flotilla que navegava cap a la Gaza amb ajuda humanitària per intentar trencar el bloqueig marítim de la Franja. L’operació va començar aquest dimecres al vespre i durant tota la nit i el matí d’aquest dijous els soldats israelians han anat abordant vaixells i detenint els activistes que viatjaven a bord. Els tripulants han estat traslladats a port i s’espera que siguin deportats. El Ministeri d’Afers Exteriors d’Israel ha assegurat tot els vaixells han estat interceptats excepte un, que es manté fora de la zona d’exclusió. Els activistes denuncien que les detencions s’han produït en aigües internacionals, mentre que Tel-Aviv matisa que totes s’han produït a la zona d’exclusió marítima marcada per l’armada israeliana.

 

The Hamas-Sumud provocation is over.

None of the Hamas-Sumud provocation yachts has succeeded in its attempt to enter an active combat zone or breach the lawful naval blockade.

All the passengers are safe and in good health. They are making their way safely to Israel, from…

— Israel Foreign Ministry (@IsraelMFA) October 2, 2025

Almenys hi ha 500 activistes detinguts, dels quals 65 són espanyols. L’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’activista Greta Thunberg estan entre els detinguts, ja que els vaixells en el qual viatjaven, l’Alma i el Sirius, han estat dels primers a ser interceptats. El govern d’Israel diu que les detencions s’han fet “de forma segura” i que els tripulants estan sans i estalvis, però des de la Flotilla asseguren que “l’estat dels participants i de la tripulació continua sense confirmar-se” i carreguen contra Tel-Aviv pel que consideren un “atac il·legal contra personal humanitari desarmat” i reclamen a la comunitat internacional que exigeixi el seu “alliberament immediat”. Els activistes també han denunciat que la marina israeliana els ha tallat les comunicacions abans d’assaltar els vaixells i que han fet servir “canons d’aigua contra algunes embarcacions”.

🚨 INTERCEPTION 🚨
Israeli forces have illegally boarded the Flotilla’s vessel Oxygono and others in international waters. Livestreams and communication are down, and the status of those on board is unknown. Governments must demand their safety and release. pic.twitter.com/GEPMQJQz00

— Global Sumud Flotilla Commentary (@GlobalSumudF) October 2, 2025

 

 

Què passarà amb els activistes detinguts?

Marchena i Lamela formaran part del tribunal de majoria afí al PP que jutjarà el fiscal general espanyol

 

MÓN - ESPANYA

 

 

 La ponent de la sentència serà la magistrada Susana Polo, acostada al PSOE

 

• El fiscal general espanyol es declara innocent i acusa el gabinet d’Ayuso de maniobrar per a “desviar el focus”

 

 

 

Redacció

25.09.2025 - 12:12

Actualització: 25.09.2025 - 12:41

 

 

El Tribunal Suprem espanyol ha anunciat els jutges que integraran el tribunal que jutjarà el fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets, relacionat amb una filtració sobre la causa fiscal que afecta la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.

El tribunal el formaran set membres. El president de la sala penal, Andrés Martínez Arrieta; els cinc integrants de la sala d’admissions —Juan Ramón Berdugo, Manuel Marchena, Antonio del Moral, Susana Polo (serà la ponent) i

El govern espanyol ataca Israel mentre els processistes desaprofiten l’oportunitat per a posar-se al costat d’un estat enfrontat amb Espanya

 

 

 

16 de setembre de 2025

 

Per Redacció

 

 El govern espanyol de Pedro Sánchez continua acumulant polèmiques amb les seves declaracions i gestos respecte a Israel, en una estratègia que cada vegada més analistes consideren retòrica buida i profundament incoherent. Lluny de plantejar una política exterior sòlida, l’executiu del PSOE prefereix encadenar decisions i amenaces simbòliques que comprometen la imatge internacional d’Espanya i posen en risc esdeveniments clau per al país.

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha insinuat que RTVE podria retirar-se del Festival d’Eurovisió 2026 si Israel hi participa, una mesura que s’afegeix a les paraules de Sánchez demanant l’expulsió de l’Estat hebreu de competicions esportives internacionals. L’ens públic, lluny de mantenir la neutralitat que li correspon, s’ha convertit en instrument de pressió política, obrint un debat intens sobre la seva instrumentalització.

Però el cas més greu es produeix a Barcelona:

L’estat espanyol en fallida democràtica

 

 

ESPAÑA

 

L'ofensiva del PP contra el fiscal general de l'Estat marca l'acte d'obertura de l'Any Judicial

 

 

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, aquest dimecres en la seva arribada al Tribunal Suprem Data de publicació: dimecres 29 de gener del 2025, 09:57 Localització: Madrid Autor: Miquel Vera
 

 

 

Redacció 

Divendres, 5 de setembre de 2025

 

 

L’acte d’obertura de l’Any Judicial, presidit per Felip VI, és aquest divendres escenari de la confrontació política a l’Estat per l’ofensiva del PP i de la judicatura conservadora contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, pendent de judici per la suposada filtració de dades de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, considera “una provocació” que Ortiz hi sigui i ha declinat anar-hi, mentre la Fiscalia apunta que el fiscal general té el dret i el deure de ser-hi. El govern espanyol ha acusat Feijóo de plantar el rei i de no tenir “visió d’Estat”. La judicatura conservadora reclama al fiscal que no prengui la paraula a l’acte, un fiscal que té el suport del sector progressista i de l’executiu.

La cerimònia solemne d’obertura de l’Any Judicial comença a les dotze del migdia i reuneix al Tribunal Suprem, a Madrid, els representants dels tres poders de l’Estat. L’acte en si consisteix en els discursos

La borsa espanyola s’esfondra sota el pes del deute i els tipus d’interès

 

ECONOMIA

 

 

L’Ibex se suma als principals selectius europeus amb pèrdues de l'1,6% després de la pujada de la inflació als 27 | Wall Street pateix la debilitat de Trump i la mala maror a la Fed

 

 

Imatge d'arxiu de la cotització de l'Ibex-35 / Marta Fernández - Europa Press

 

Alberto Prieto
02/09/2025 18:51 

 

La borsa espanyola ha xocat amb un mur de males previsions macroeconòmiques. L’Ibex-35 ha tancat la sessió d’aquest dimarts amb una patacada pròxima a l’1,6%, fins als 14.700 punts, i consolida la tendència baixista amb la qual va obrir la setmana. El selectiu madrileny s’afegeix a l‘esfondrament dels principals índexs del continent, que acumulen pèrdues que, en alguns casos, arriben fins al 2%. Darrere de la desfeta hi ha dos enemics dels inversors: la inflació i el deute. L’IPC de l’eurozona ha tornat a elevar-se aquest dimarts, amb un guany d’una dècima; un moviment que allunya les noves baixades de tipus d’interès que descomptaven els mercats financers. Mentrestant, el capital veu cada cop més arriscats els bons nacionals de la UE, amb pujades inaudites des de la Gran Recessió. 

L’Ibex 35, en aquest context, ha tancat la jornada pintat completament de vermell, amb només tres excepcions: les energètiques Naturgy (+0,52%) i Repsol (+0,11%) i la industrial Logista (+0,07%); totes elles amb alces molt modestes. Per altra banda, algunes cotitzades, especialment aquelles més dependents del dinamisme del crèdit, han patit batzegades més que intenses. És el cas del grup d’aerolínies IAG, que ha perdut un 4% del seu valor des de les 9 del matí. També la metal·lúrgica ArcelorMital, amb un -3,4%. Destaca també

El Consell d’Europa estira les orelles a Espanya per la poca esma en la lluita contra la corrupció

 

 

MON - ESPANYA

 

 

 Redacció-ACN

01.08.2025 - 09:20

Actualització: 01.08.2025 - 09:52

 

 

El Consell d’Europa reclama a Espanya una “acció més decidida” per a reforçar els mecanismes anticorrupció dins el govern espanyol. És la conclusió principal de l’últim informe del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), un organisme del Consell d’Europa que supervisa el compliment de les normes anticorrupció per part dels estats membres. En el document, el GRECO conclou que Espanya ha d’intensificar els esforços per a aplicar les reformes previstes destinades a reforçar els mecanismes contra la corrupció dins l’executiu, però també dins la policia espanyola i la Guàrdia Civil. L’organisme també retreu a l’estat espanyol la manca d’una implantació satisfactòria de les recomanacions fetes en l’informe del 2019.

“El GRECO conclou que Espanya no ha implantat satisfactòriament ni ha abordat de manera suficient cap de les dinou recomanacions recollides en l’Informe d’Avaluació de la Cinquena Ronda (publicat el 2019)”, diu l’organisme al document.

Sobre això, el grup lamenta la manca d’accions decidides i de resultats tangibles en relació amb les recomanacions que feien referència a les funcions executives superiors del govern. “Si bé iniciatives com ara el pla d’acció per a la democràcia, ja adoptat, i, particularment, l’avantprojecte de llei de l’administració oberta, encara pendent d’adopció, proposen mesures, la seva aplicació continua sense concretar-se”, indica.

“El GRECO ha constatat que les autoritats espanyoles han d’intensificar els seus esforços per a implantar les reformes previstes destinades a enfortir els mecanismes anticorrupció en relació amb les

L’empresonament de Cerdán accentua la debilitat política de Pedro Sánchez

 

 

MÓN - ESPANYA

 

• El jutge sospita que hi ha més persones i empreses implicades en la trama · Com més va, més complicada és la configuració d'una majoria parlamentària

• Feijóo pica a la porta de tots els socis de Sánchez per explorar una moció de censura

 

 

 

 

Redacció

01-07-2025

 

 

L’ingrés a la presó de Santos Cerdán, fins fa poques setmanes secretari d’Organització del PSOE i home de confiança del president espanyol, Pedro Sánchez, representa un nou episodi de la crisi política que viu el PSOE d’ençà de l’esclat d’aquest cas de corrupció.  El jutge del Tribunal Suprem espanyol Leopoldo Puente n’ha ordenat l’empresonament provisional, sense fiança, per uns indicis que situen l’ex-dirigent com una peça central d’una organització criminal dedicada a repartir comissions per adjudicacions públiques irregulars.

El jutge identifica Cerdán com el responsable de les comissions i alerta d’una trama molt més grossa

 

L’impacte polític d’aquesta decisió no és menor. Els investigadors sospiten que els diners rebuts per l’ex-ministre espanyol José Luis Ábalos i el seu ex-assessor, Koldo García, de prop d’un milió d’euros, és solament una petita part de les comissions il·legals rebudes, que poden pujar a més de cinc milions d’euros. El jutge considera que Cerdán tenia un “coneixement privilegiat” i que solament empresonant-lo es pot impedir la destrucció de proves.

Arran d’aquesta decisió, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha demanat que Sánchez dimiteixi immediatament i que convoqui eleccions. “Si el teu número dos entra a la presó sense fiança acusat d’organització criminal i suborn, o dimiteixes o ja no tens cap sentit de la realitat”, ha escrit a les xarxes.

El portaveu parlamentari, Miguel Tellado, ha estat encara més contundent: