Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris España. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris España. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de novembre del 2024

'Surveilled': el documental que destapa la violació dels drets humans d'Espanya contra els independentistes

 

 

CINEMA

 

El film de Ronan Farrow per a Max assenyala Espanya com a exemple de l'ús antidemocràtic del programari espia Pegasus 

 

Àlex Montoya
Barcelona. Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:23
Actualitzat: Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:32
Temps de lectura: 5 minuts 





“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow, obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.

 “M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística convertida en el documental Surveilled: bajo escucha, que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein. Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que principalment venen a governs, i que participen d'una indústria multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur d'aquestes tecnologies.

M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i activistes

Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo, treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que, fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo, troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental, també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa israeliana Candiru.

És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...

Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi, crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del consulat saudí a Istambul.

Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España ha fet de Pegasus


 

“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow, obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.

 “M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística convertida en el documental Surveilled: bajo escucha, que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein. Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que principalment venen a governs, i que participen d'una indústria multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur d'aquestes tecnologies.

 

M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i activistes

 

Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo, treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que, fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo, troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental, també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa israeliana Candiru.

 

És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...

 

Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi, crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del consulat saudí a Istambul.


Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España ha fet de Pegasus

 

surveilled 913670782 large
Max ha estrenat avui el documental Surveilled

El dit a la nafra espanyola

En la seva investigació, Farrow posa el dit a la nafra espanyola, mostrant un moment tan impactant com el d'Elies Campo fent la diagnosi del telèfon de la seva germana, dient-li amb un evident nus a la gola que tot el que hi ha al seu mòbil ha estat espiat. O quan explica que els seus pares, metges investigadors, han vist exposades dades tan delicades com els historials i les patologies dels seus pacients, més enllà de fotografies i converses privades. L'escandalós cas català apareix constantment en el documental, i el periodista deixa clar, per si algun espectador s'ho pregunta, que el govern espanyol no va respondre les nostres peticions per comentar el tema”.

 

L'escandalós cas català apareix constantment en el documental, i el periodista deixa clar, per si algun espectador s'ho pregunta, que el govern espanyol no va respondre les nostres peticions per comentar el tema

 

Abans, Ronan Farrow s'ha entrevistat amb responsables i treballadors de la corporació israeliana NSO, que diuen allò que podem esperar: “És igual el què diguin els titulars, fem del món un lloc millor. No entenen que no vigilem les masses, no infringim l'intimitat de gent innocent”, diu una. “Ens molesta l'ús inadequat d'aquest sistema, però ens importa el cost que podria tenir no entrar en el mòbil d'un criminal, d'un assassí o d'un pedòfil”, diu un altre. Tocar el violí i justificar el que no té justificació per motius més grans que la vida.

Una altra cosa és el que confessa un extreballador d'NSO disposat a parlar sense permís de l'empresa, això sí, sense mostrar la cara i amb la veu distorsionada. Ves qui el pot culpar, per voler mantenir el seu anonimat. Recorda que va marxar d'allà, com d'altres companys, després de l'assassinat de Jamal Kashoggi. I quan el periodista li pregunta pels governs que són clients de Pegasus, el primer que cita és... bingo! Espanya. Però també es parla d'Itàlia, dels Països Baixos i, fora d'Europa, dels Emirats Àrabs, Kuwait, l'Aràbia Saudita, i uns quants països africans.

 

60 minuts són més que suficients per denunciar al món una conclusió clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I Espanya s'ha apuntat a la festa

 

Posant el focus en els Estats Units, el documental navega en la idea que l'administració Biden està preocupada per l'ús que es pugui fer d'una tecnologia estrangera, pels perills interns que pot suposar. No tant per si la seva utilització atempta o no contra els drets humans. “Necessitem que els nostres experts sàpiguen què passa fora dels Estats Units. No ens oposem al fet que l'FBI compri la tecnologia per estudiar-la. La qüestió és si volem que la facin servir. Hem de garantir que les autoritats l'utilitzin de manera coherent amb les nostres llibertats civils”, apunta el congressista Jim Himes: “Hi ha una eina espectacular que podria caure en mans d'iranians, nord-coreans o xinesos, i seria irresponsable no deixar que l'FBI la faci servir. Segurament de tant en tant se n'abusarà, però no podem permetre que els dolents es quedin amb una tecnologia que nosaltres no volem. Si ho pensem, fa por”.

Si li volem posar algun però al, d'altra banda apassionant documental Surveilled: bajo escucha, és la seva minsa durada. Però 60 minuts són més que suficients per denunciar al món una conclusió clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I Espanya s'ha apuntat a la festa.

 

 

 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/cultura/surveilled-documental-destapa-violacio-drets-humans-espanya-contra-independentistes_1321435_102.html 


Tornen els militars

 

 

EDITORIAL

 

 


 

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 20 de novembre de 2024. 21:20
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

És molt probable que els militars deixessin d'aparèixer a les primeres planes dels mitjans de comunicació quan, en un acte audaç i sens dubte valent, l'aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va designar Carme Chacón ministra de Defensa el 2008. Va ser un moviment sense precedents fins aquell moment a la història d'Espanya: una dona jove i embarassada del seu primer fill assumia, a 36 anys, el Ministeri de Defensa. Tot i que han passat molts anys, alguns comentaris a les casernes d'aquells dies encara són irreproduïbles i els inicis de Chacón no van ser certament fàcils, ja que per a molts militars era la confirmació inequívoca que el seu protagonisme seria a partir de llavors molt diferent. Aquell "¡Capitán, mande firmes!" en la presa de possessió, després de passar revista a les tropes, embarassada de set mesos, va simbolitzar un abans i un després, i dels militars només se'n va parlar a fogonades quan sortia alguna notícia de malestar a l'exèrcit, sempre a través de membres retirats.

Hi va haver un petit revival arran de l'esclat de la pandèmia de covid-19 el març del 2020. Pedro Sánchez va declarar aleshores l'estat d'alarma i el confinament domiciliari obligatori a tota la població espanyola i els militars van ser part de l'equip de comunicació de la crisi inicialment. Més o menys, durant un mes, representants de les Forces Armades, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van formar part de l'equip de crisi que compareixia a televisió, fins que els uniformats van desaparèixer. El fet que el

La policia patriòtica espiava els ‘espies’ dels Mossos

 

 

La unitat secreta Ucroinf, de la policia de la Generalitat, objecte cobejat a l'operació Catalunya, segons els documents aportats al Congrés

 


Pino, mira de reüll Jorge Fernández Díaz en un acte del ministeri de l'Interior/MdI

 

 Quico Sallés

Barcelona 21-11-2024 21:44 h


L’operació Catalunya va tenir com a objectius polítics representants del sobiranisme, empresaris, membres de la societat civil o, fins i tot, qualsevol membre sospitós de simpatitzar amb la causa del dret a decidir. Però els documents que té la comissió d’investigació de l’operació Catalunya que se celebra al Congrés de Diputats també incorporen un altre tipus de víctima, els Mossos d’Esquadra. Així es desprèn de la documentació aportada per un dels primers integrants de la policia patriòtica, l’excap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, el comissari Marcelino Martín Blas.

Un d’aquests documents és una investigació de la direcció adjunta operativa de la Policia Nacional, a través de la policia patriòtica, “gravada al Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació”, el GATI, l’arxiu virtual de la direcció de la seguretat espanyola, on es registren les actuacions, les investigacions i els plans operatius. En concret, es tracta d’una investigació sobre la ja extingida Unitat Central de Recursos Operatius d’Informació dels Mossos, tot i que algunes fonts s’hi referien amb la variant Unitat Central de Resposta Operativa d’Informació. Sigui com sigui, la Ucroinf. Una unitat privilegiada del cos de policia de la Generalitat que en el seu moment va ser acusada d’espionatge clandestí a diversos líders polítics tant sobiranistes com espanyolistes. Eren els espies dels Mossos.  

De fet, molts dels informes d’aquesta unitat van ser requisats el 26 d’octubre del 2017, quan el Cos Nacional de Policia va interceptar furgonetes dels Mossos que portaven documentació per ser incinerada a Sant Adrià de Besòs, un operatiu que no només va aixecar una gran polèmica sinó que va obrir un procés penal que no va acabar fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans va tancar el cas l’any passat. En aquesta operació també hi va participar la sinistra BARC, la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos, creada per l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino, amb l’aval de qui era ministre de l’Interior a l’època, Jorge Fernández Díaz, ara processat per l’operació Kitchen. 

 

Marcelino Martín Blas, al Congrés/Eduardo Parra / Europa Press
Marcelino Martín Blas, al Congrés/Eduardo Parra / Europa Press

 


L’enllaç d’un sotsinspector dels Mossos

dimarts, 19 de novembre del 2024

El viatge de Gonzalo Boye al cor de les tenebres

 

Opinió · Diari de la guerra judicial

 

La imatge de l'advocat de Puigdemont enmig d'una mar d'acusats en aquest macrojudici era colpidora, però no l'ha defugida, per fer visible la persecució contra ell

 

 


 

 

Josep Casulleras Nualart

18.11.2024 - 19:28

Actualització: 18.11.2024 - 21:24

 

 La imatge era colpidora: la testa inconfusible de Gonzalo Boye sobreeixint enmig d’una mar policromada de desenes d’acusats asseguts en una de les grans sales de vistes que té l’Audiència espanyola en l’edifici llòbrec de San Fernando de Henares, a prop de Madrid. És una imatge que Boye no ha volgut defugir, perquè, com a advocat, hauria pogut demanar de seure al costat del seu lletrat, Eduardo García Peña. Però, ja que el volien al banc dels acusats, hi ha volgut ser, vestit amb pantalons, americana i corbata blava, no pas amb la toga que sí que duien la desena d’advocats catalans que l’han acompanyat en aquest tràngol. Perquè, a desgrat de la tranquil·litat i la confiança que ha exhibit en tot moment, abans de començar el judici, durant el recés i també a l’acabament de la sessió, l’acusació és molt seriosa i ha arribat viva fins avui, malgrat la fragilitat de les proves. La fiscalia li demana nou anys i nou mesos de presó i la inhabilitació com a advocat.

El mig centenar d’acusats que hi ha en aquesta causa, batejada “operació Mito”, tenen peticions de pena molt altes per delictes contra la salut pública (tràfic de cocaïna, fins a quatre mil quilos intervinguts), d’emblanquiment de capitals i falsedat documental, per exemple. A Boye l’acusen d’haver ajudat a ocultar l’origen il·lícit de prop de nou-cents mil euros que van intervenir a l’aeroport de Madrid a cinc dels acusats el febrer del 2017, quan anaven a Colòmbia; i concretament d’haver falsificat contractes de compra-venda de lletres de canvi. Boye ho nega, afirma que els diners no provenien del narcotràfic, sinó d’una de les persones a qui els hi van intervenir i que li va demanar ajuda per a recuperar-los perquè els volia invertir en els seus negocis. Hi ha proves de l’acusació que trontollen, i n’hi ha que pràcticament són invalidades amb documentació de darrera hora que ha aconseguit d’aportar la defensa de Boye.

 


 

Un judici gros, per narcotràfic i amb molta gent acusada. Ingredients típics per a enviar-los tots a la seu fosca de

Mentre Mazón no avisava de la DANA, l'ambaixada del Japó sí: mails d'alerta el 28 d'octubre

 

 

TEMPORAL DANA

 

 

L'ambaixada japonesa va avisar dels perills del temporal un dia abans dels aiguats 

 

 

 


Judit Pellicer

 
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 19 de novembre de 2024. 07:47
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Una de les principals ferides obertes després de la DANA al País Valencià és quan es va alertar als ciutadans del perill del temporal. Mentre que el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón defensa la seva gestió de la crisi, altres institucions es van decidir a alertar abans. Segons informa elDiario.es, el dilluns 28 d'octubre, 24 hores abans que la riada arrasés desenes de pobles, l'ambaixada del Japó va llançar una alerta per mail als seus ciutadans residents a l'Estat espanyol i turistes advertint-los dels perills del temporal. En canvi, la Generalitat va enviar les alertes als mòbils dels ciutadans poc després de les 20 hores del 29 d'octubre. 

L'ambaixada japonesa va enviar un mail alertant dels perills de la DANA. La institució japonesa es va basar en els advertiments penjats a la web de Protecció Civil, depenent del Ministeri d'Interior, els quals al seu temps es basaven en els avisos de  l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). 

En el text, les autoritats japoneses alertaven de les zones amb més risc, destacant Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa i el País Valencià. "Aquest tipus de canvis climàtics són difícils de predir amb precisió i es recomana mantenir-se actualitzat amb la informació més recent", s'avisava al correu i demanava "preparar-se per a situacions d'emergència", “garantir-ne la seguretat evitant riscos innecessaris” o "verificar acuradament les condicions climàtiques i de trànsit abans de desplaçar-se i considerar si és segur viatjar".

Una de les principals ferides obertes després de la DANA al País Valencià és quan es va alertar als ciutadans del perill del temporal. Mentre que el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón defensa la seva gestió de la crisi, altres institucions es van decidir a alertar abans. Segons informa elDiario.es, el dilluns 28 d'octubre, 24 hores abans que la riada arrasés desenes de pobles, l'ambaixada del Japó va llançar una alerta per mail als seus ciutadans residents a l'Estat espanyol i turistes advertint-los dels perills del temporal. En canvi, la Generalitat va enviar les alertes als mòbils dels ciutadans poc després de les 20 hores del 29 d'octubre. 

L'ambaixada japonesa va enviar un mail alertant dels perills de la DANA. La institució japonesa es va basar en els advertiments penjats a la web de Protecció Civil, depenent del Ministeri d'Interior, els quals al seu temps es basaven en els avisos de  l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). 

En el text, les autoritats japoneses alertaven de les zones amb més risc, destacant Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa i el País Valencià. "Aquest tipus de canvis climàtics són difícils de predir amb precisió i es recomana mantenir-se actualitzat amb la informació més recent", s'avisava al correu i demanava "preparar-se per a situacions d'emergència", “garantir-ne la seguretat evitant riscos innecessaris” o "verificar acuradament les condicions climàtiques i de trànsit abans de desplaçar-se i considerar si és segur viatjar".

Crítiques a la Universitat de València 

dilluns, 11 de novembre del 2024

Escàndol i corrupció a la UDEF, la policia de l’operació Catalunya



POLITICA - ESPANYA

 


La detenció de l'inspector Óscar Sánchez augmenta els dubtes sobre aquesta omnipotent i polèmica unitat policial

 

 

Imatge d'arxiu de dos agents de la Policia Nacional / CNP

 

 

 

Quico Sallés

10-11-2024 



“Què cony és la UDEF?”, diuen que el president Jordi Pujol va preguntar, tot escamat, quan es van difondre les informacions sobre els fons que podria tenir a Andorra. A partir d’aleshores, la UDEF va ser un tot un papus de la política i un passatger habitual en el llarg viatge del Procés. UDEF és l’acrònim de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional. La unitat dels esborranys que van implicar Xavier Trias amb informacions falses, dels informes contra Artur Mas o dels onírics i falsos atestats de l’operació contra els Pujol amb l’inspector Álvaro Ibáñez, l’inspector en cap del grup 24 d’aquest òrgan policial. Amb TIP 89140, aquest és l’agent signant de tots els atestats i l’home que va incorporar proves com el pendrive de la família, que va acabar amb una condemna a l’exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino

La UDEF és una unitat policial poderossíssima i que, des de la seva creació l’any 2005, ha tingut plens poders i la complicitat generosíssima del ministeri fiscal i de bona part de l’alta magistratura, dels tribunals superiors, de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem. De fet, un dels seus responsables va ser el comissari José Luis Olivera, un dels principals caps visibles de l’operació Catalunya i home d’absoluta confiança de Jorge Fernández Díaz com a director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). Tot aquest poder, però, sempre qüestionat per experimentats advocats que defensaven investigats per aquesta unitat, ha patit ara un cop fortíssim. En concret, la detenció de l’inspector Òscar Sánchez, alies L’anodí, cap de la UDEF a la Brigada Provincial de Madrid.  

Un arrest sorprenent perquè, segons avançava Vozpópuli i van confirmar fonts del Ministeri de l’Interior i de l’Audiència Nacional, li van trobar a casa seva vint milions d’euros dins una paret i un milió d’euros al despatx de casa seva. La investigació, a càrrec d’Afers Interns, feia setmanes que es portava a terme sota la direcció del titular del jutjat central d’instrucció número 1 de l’Audiència Nacional, el magistrat Luis de Jorge. La detenció ha suposat una sacsejada duríssima en aquesta unitat omnipotent que ha marcat l’agenda política dels darrers anys en la política catalana i també bona part de l’espanyola.  

 

Part de la droga intervinguda fa tres dies a Algesires que ha portat a l'arrest de l'inspector/CNP
Part de la droga intervinguda fa tres dies a Algesires que ha portat a l’arrest de l’inspector/CNP

 

 

20 milions emparedats, llicències de VTC i el Bernabéu

dimecres, 6 de novembre del 2024

Nosaltres hi posem els morts i Sánchez se n’aprofita per fer aprovar el pressupost i sobreviure ell

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Tot just ha passat una setmana de la tragèdia, encara no ha acabat el recompte dels morts, encara s'han de trobar els desapareguts, encara van apareixent cadàvers i ell es dedica a mercadejar per aconseguir vots, d'una manera tan immoral com indecent

 

 

Pedro Sánchez, ahir arribant a la conferència de premsa on va reclamar que li aprovassen el pressupost (fotografia: Mariscal).

 

 

 Vicent Partal

05.11.2024 - 21:40

 

 

 Els polítics espanyols no se saben comportar decentment. És així. No tenen límits en la seua immoralitat. Tan sols pensen en ells mateixos i en els seus jocs polítics. Els uns i els altres. És així.

Parle avui de Pedro Sánchez, el president actual del govern espanyol i dirigent dels socialistes.

De la gent del PP ja n’hem parlat abundantment aquests darrers dies, però és que ahir va ser el líder del PSOE i president del govern espanyol el qui va traspassar una altra línia roja, quan demanà a tots els grups parlamentaris, a Madrid, que li aprovassen el pressupost per a l’any vinent, emparant-se en les conseqüències de la gota freda.

Tot just ha passat una setmana de la tragèdia, encara no s’ha acabat el recompte dels morts, encara han de trobar els desapareguts, encara

Sánchez ja torna a fer de les seves: vincula el pla d’ajudes al País Valencià a uns nous pressupostos mentre demana aparcar la confrontació

 

 DANA

 

 

Recorda que les ajudes que suposa la reconstrucció del País Valencià són "molt altes" i tindran impacte en el deute i el dèficit de l'Estat

 

 

El president espanyol, Pedro Sánchez, a la compareixença per explicar les mesures adoptades per combatre els efectes de la dana Data de publicació: dimarts 05 de novembre del 2024, 12:18 Localització: Madrid Autor: Roger Pi de Cabanyes

 

 

AGÈNCIES 

Dimarts, 5 de novembre de 2024

 

 

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha destacat aquest dimarts la importància de la “unitat política” i la “coordinació” de les administracions per donar respostes eficients als efectes de la dana al País Valencià, i ha recordat que el volum de despesa i inversió que suposa el pla de reconstrucció -10.600 milions d’euros només en la primera fase- fa necessaris uns nous pressupostos generals de l’Estat (PGE). “Avui són més necessaris que ahir”, ha afirmat durant la roda de premsa en què ha desgranat el pla. Sánchez també ha rebutjat per raons “d’eficiència” i de “lleialtat institucional” la petició del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de declarar l’Estat d’emergència i centralitzar les competències.

El president espanyol ha defensat la gestió del seu executiu, que segons ha afirmat “va estar des del primer minut, i fins i tot abans” actuant per donar resposta a les necessitats dels ciutadans afectats per la dana.

Però ha evitat expressament entrar en la confrontació amb el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, que manté que l’executiu espanyol no va actuar amb diligència ni va atendre les seves peticions.

“Jo no entraré en debats polítics”, ha dit, perquè ara “l’important i el que necessita la ciutadania és una resposta eficient, salvar vides, recuperar els cadàvers, la recuperació de les infraestructures i el rellançament de l’activitat econòmica”.

Per això ha esquivat les preguntes sobre la confrontació entre el discurs de la direcció del PP, que reclama la declaració de l’estat d’emergència –fet que suposaria sostreure les competències a la Generalitat Valenciana- i el president Mazón.

“Els discursos diferents que tenen la Generalitat Valenciana i el PP els correspon a ells, a mi em toca treballar amb la Generalitat Valenciana per recuperar la normalitat, recuperar els cadàvers i salvar vides”, ha dit.

I en aquest marc, ha rebutjat la petició d’Alberto Núñez Feijóo de declarar l’estat d’emergència per raons “d’unitat, eficiència, respecte institucional i responsabilitat”. “L’Estat autonòmic va donar una resposta exemplar a la pandèmia”, ha dit, i “la responsabilitat del govern d’Espanya és exercir les seves competències i ajudar la resta perquè facin les seves”.

Sánchez ha recordat que la ciutadania no vol veure les seves institucions “barallades”, sinó “treballant de la mà” per la recuperació i l’atenció a les urgències. També que substituir la Generalitat Valenciana –que és qui coneix la realitat del territori- “seria restar eficàcia a l’acció de la resposta dels poders públics”.

A més, segons Sánchez, cal mantenir el “respecte institucional”. “Parlem poc dels servidors públics. Aquests dies he estat al centre de coordinació de València i he escoltat molts servidors de la comunitat, persones encomiables que treballen dia i nit sense dormir per ajudar els seus veïns”.

I en aquest sentit ha recordat que el govern espanyol, comunitats autònomes, diputacions i ajuntaments “tots som Estat”.

Reclama suport als nous pressupostos

dilluns, 4 de novembre del 2024

Veïns de Paiporta demanen que “roden caps” després de la visita de Felipe VI, Mazón i Sánchez

 

 

PAÍS - PAÍS VALENCIÀ

 

Els afectats per la riuada critiquen la gestió de la crisi i lamenten que els voluntaris no puguen accedir a la zona més afectada

 


 

 04-11-2024

Arnau Martinez,Nia Escolà,Mar Rovira i Gemma Sánchez

 

La comitiva encapçalada pel rei espanyol Felip VI; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; i el de la Generalitat, Carlos Mazón, no va ser ben rebuda a Paiporta. Els veïns estan indignats per la visita d’ahir de les autoritats al municipi, un dels més afectats per la riuada del País Valencià.

Els carrers encara són plens de fang, els cossos d’emergència cerquen desapareguts i tenen la sensació que no arriben els recursos suficients. Per això critiquen com es gestiona la crisi i demanen responsabilitats polítiques. “No és possible que haja mort tanta gent i que no roden caps”, diu Carlos Martínez a l’ACN. Una altra veïna, Eva Garcia, assegura que no són morts, sinó assassinats. “El suport que necessitem no és el de l’abraçada o les paraules tendres, és el de les màquines”, afegeix. També lamenten que s’hagi restringit el pas del voluntariat a la zona més afectada.

“Mazón hauria de demanar perdó per la mala gestió”, afegeix Garcia. En la mateixa línia, Martínez es demana: “Qui era el responsable d’activar l’alarma? No és possible que haja mort tanta gent i que no roden caps. Tots els veïns estem indignats, no tinc familiars morts, però sí amics.” Explica que quan va venir la barrancada era al carrer. Va poder aferrar-se a un arbre i quan feia tres quarts d’hora que hi estava enganxat, va rebre l’alarma al mòbil mentre el seu amic s’ofegava dins el cotxe a escassos metres. “Qui paga les vides humanes?”, crida.

“Jo els agafaria aquí quinze dies, llevant fang i passant calamitats. No tenint aigua i no tenint llum, ni res, aquí amb la pala”, diu Antonio Casas, que ha perdut tot allò que hi tenia dins de casa. I la seva filla, Míriam, lamenta que avui no deixin entrar els voluntaris que s’han abocat a treballar per ajudar: “És indignant.”

 

Enllaç video 1ibrpqq0u43b5d0a86b

 

Restriccions als voluntaris

dimecres, 30 d’octubre del 2024

La premsa internacional es fa ressò de la major tragèdia viscuda a València

 

 

TEMPORAL

 

València viu el pitjor temporal des del 1982

 

Anna Solé Sans
Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 30 d'octubre de 2024. 11:54
Actualitzat: Dimecres, 30 d'octubre de 2024. 12:15
Temps de lectura: 2 minuts  

 


 

dimarts, 22 d’octubre del 2024

Quants dels fills d’Isabel II ho eren també del seu marit?

 

 

HISTÒRIA

 

 


 


Marc Pons
Barcelona. Diumenge, 13 d'octubre de 2024. 07:48
Actualitzat: Diumenge, 13 d'octubre de 2024. 15:49
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Donosti, 30 de setembre de 1868. Fa 156 anys. La reina Isabel II i el seu seguici, anomenats popularment “la camarilla del bolsillo secreto, abandonaven la seva residència d’estiu i es dirigien a França. Dos dies abans (28 de setembre) s’havia iniciat l’anomenada Revolució Gloriosa, i el general Prim, un dels tres líders d’aquell moviment, havia proclamat “els Borbons són l’impediment més gran per a modernitzar i democratitzar Espanya”. Amb els revolucionaris a les portes de Madrid, el primer ministre Gutiérrez de la Concha telegrafiaria a la reina i li recomanaria abandonar Espanya. Se n’anava la que, a l’inici del seu regnat (1833), havia estat “l’esperança blanca” dels, fins llavors, proscrits liberals; i que trenta-cinc anys més tard (1868) no era més que “la reina dels escàndols”. Per què va acabar sent anomenada així?

D’on venia Isabel II?

Isabel era la filla primogènita del rei Ferran VII (anomenat el “rey felón” —el rei traïdor-) i de la seva quarta esposa i neboda Maria Cristina de Borbó (anomenada la “reina de la corrupció”). Tres anys més tard (1833), Ferran VII moria víctima dels seus propis excessos i segons la Llei Sàlica, instituïda per Felip V (1713) i que impedia a una dona ser reina-titular, el tron li corresponia a Carles Maria Isidre, germà segon del difunt. Però la vídua Maria Cristina va maniobrar per a coronar la petita Isabel —de tres anys—, i per a aconseguir-ho sense haver de derogar cap llei, va indultar i excarcerar tots els liberals (proscrits i perseguits pel règim del seu difunt marit) i els va situar al poder a canvi del suport a la nova i discutida reina. Carles es va envoltar dels qui no entenien aquells indults i va esclatar la I Guerra Carlina (1833-1840). 

Amb qui van casar Isabel II?

dimecres, 9 d’octubre del 2024

Marchena plega de president de la sala penal (Un FDP menys )

 

 

Relleu a quatre ordres jurisdiccionals del Suprem

 

 

Manuel Marchena, en una imatge d'arxiu/ Fernando Sánchez / Europa Press

 


divendres, 4 d’octubre del 2024

'The Economist' crítica durament a Pedro Sánchez: "S'aferra al càrrec a costa de la democràcia espanyola"

 

 

PSOE

 

El setmanari posa el focus en els pactes de Sánchez amb els partits catalans i bascos 

 

Judit Pellicer
Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 4 d'octubre de 2024. 09:36
Temps de lectura: 2 minuts 




 

 

El conegut setmanari britànic The Economist ha publicat un reportatge on valora de forma molt crítica els darrers 11 mesos de legislatura del president espanyol Pedro Sánchez. Sota el títol Pedro Sánchez s'aferra al càrrec a costa de la democràcia espanyola, el mitjà desgrana les principals decisions del socialista d'ençà que es va decidir a avançar els comicis després de la seva patacada a les municipals. És especialment crític amb els seus pactes amb formacions catalanes i basques, el cas Begoña Gómez i la manca de pressupostos.

"El seu govern de coalició minoritari governa a plaer dels nacionalistes radicals catalans i bascos, i a un cost cada vegada més gran per a la qualitat de la democràcia espanyola i les seves institucions", defineix el mitjà britànic, que sosté que el PSOE va rebutjar fer una gran coalició amb el PP "que molts votants preferien". En canvi, narren que Sánchez va preferir l'actual coalició amb vuit partits diferents, entre el que destaquen Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Concretament, el setmanari subratllant que els socialistes han fet diverses concessions per mantenir el seu suport al llarg de la legislatura i mencionen l'amnistia i el canvi del model de finançament. 

De fet, el mitjà britànic considera que l'amnistia és

dimecres, 25 de setembre del 2024

El Consell d’Europa fa un toc d’atenció a Espanya per la imposició d’un 25% de castellà a l’escola

 

 

INTERNACIONAL - SOCIETAT

 

 

Avisen que fixar un percentatge mínim d'ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya

 

 

 


 

 

 

ACN

24.09.2024

Actualització : 24.09.2024 13:11 h 

 



El Consell d’Europa ha fet un toc d’atenció a Espanya per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de classes en castellà a l’escola si una família ho demana. Segons un informe publicat pel comitè d’experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’organisme considera que aquestes decisions són incompatibles amb compromisos ratificats per l’estat en virtut del tractat i demana a les autoritats espanyoles que prenguin totes les mesures necessàries per a posar-hi remei.

“El comitè d’experts està profundament preocupat per una sèrie de decisions judicials adoptades pels tribunals superiors de justícia autonòmics i confirmades pel Tribunal Suprem, l’execució de les quals ha generat incerteses sobre l’ús de la llengua en l’ensenyament en diverses comunitats autònomes”, assenyala el document. L’organisme recorda que Espanya