Tejero va dir al seu fill la nit abans del 23F que la presa del Congrés era "per ordre del rei"

 

 

23-F

 

Un fill del colpista Tejero insisteix en la "traïció" al seu pare dels qui "havien donat les ordres" 

 

 

  Jordi Martín
Barcelona. Dimecres, 4 de març de 2026. 12:08
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

"La nit prèvia al 23 de febrer, en la intimitat de la llar, el meu pare, el Tinent Coronel Antonio Tejero Molina, ens va comunicar el que el deure li exigia: la presa del Congrés per ordre del Rei i amb el suport de l'estament militar. La meva mare i nosaltres vam escoltar en silenci, assumint el pes d'una missió que marcaria les nostres vides per sempre", ha afirmat Ramón, un dels sis fills del colpista. Sobre la nit del mateix 23F, Tejero fill assevera que a casa seva es va viure el

50 anys dels fets de Vitòria, una taca de sang sense càstig del franquisme sense Franco

 

 

MEMÒRIA HISTÒRICA

 

El tres de març de 1976, cinc vaguistes van ser assassinats per la policia predemocràtica en una església de Vitòria 

 

 

 

 

Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 3 de març de 2026. 12:42
Actualitzat: Dimarts, 3 de març de 2026. 13:18
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Vitòria, País Basc. Tres de març de 1976. Milers de treballadors en vaga celebren una assemblea a l'església de Sant Francesc d'Assís. Al barri obrer de Zaramaga, al nord de la capital alabesa, sorgit el segle passat de les famílies arribades de diferents punts de la geografia espanyola per treballar en la indústria basca. Lluïtaven per una pujada salarial de 5.000 pessetes, la jornada setmanal laboral de 40 hores, el 100% del sou en cas d'accident o malaltia i la jubilació als 60 anys. La policia va dissoldre la reunió amb fum i trets d'armes de foc. Van morir cinc ciutadans: Pedro Mari Martínez, Francisco Aznar, Romualdo Barroso, José Castillo i Bienvenido Pereda. També hi va haver més d'un centenar de ferits, alguns de gravetat.

El dictador Francisco Franco havia mort feia poc més de tres mesos i el govern espanyol estava en mans de Carlos Arias Navarro. Rodolfo Martín Villa era ministre de Relacions Sindicals i Manuel Fraga el responsable de Governació. Encara faltaven quatre mesos perquè Adolfo Suárez fos nomenat president, les primeres eleccions democràtiques no es farien fins al juny de l'any següent i la Constitució s'aprovaria dos anys després.

Aquest dimarts tres de març de 2026 es compleixen cinquanta anys de la massacre de Vitòria i els familiars de les víctimes encara exigeixen una reparació i un reconeixement de responsabilitats que mai no ha arribat. Totes les denúncies presentades des d'aleshores per depurar responsabilitats penals s'han arxivat, excepte la causa que es va obrir a l'Argentina el 2010 contra crims del franquisme comesos durant la dictadura i la Transició, que continua activa. La causa la va obrir la jutgessa María Servini, que va emetre una ordre internacional de detenció contra l'exministre Martín Villa, si bé mai no s'ha materialitzat.

 

Aquest 3 de març es compleixen 50 anys de la matança de Vitòria / EFE

 

 

Les víctimes demanen una reparació que mai va arribar a través dels tribunals

La tornada de l'emèrit, el darrer pacte d'Estat

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

 

José Antich
Barcelona. Dijous, 26 de febrer de 2026. 22:19
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'operació retorn a Espanya de Joan Carles I, que va abandonar Madrid amb destinació a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units, el 3 d'agost del 2020, ja està en marxa. Només cal veure els pronunciaments en cadena del Palau de la Zarzuela, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular a la desclassificació dels papers del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 per veure el veritable interès de la documentació, parcial i incompleta, penjada al web de la Moncloa. El deteriorament de la salut de l'emèrit, que aquest gener va fer 88 anys, és més que probable que hagi portat a una decisió dràstica: seria un descrèdit per a la monarquia espanyola que Joan Carles I morís a l'estranger. Per això, l'Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats.

L'operació retorn a Espanya de Joan Carles I, que va abandonar Madrid amb destinació a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units, el 3 d'agost del 2020, ja està en marxa. Només cal veure els pronunciaments en cadena del Palau de la Zarzuela, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular a la desclassificació dels papers del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 per veure el veritable interès de la documentació, parcial i incompleta, penjada al web de la Moncloa. El deteriorament de la salut de l'emèrit, que aquest gener va fer 88 anys, és més que probable que hagi portat a una decisió dràstica: seria un descrèdit per a la monarquia espanyola que Joan Carles I morís a l'estranger. Per això, l'Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats.

Aquest dijous, tots els missatges han anat en aquesta direcció. Ha començat el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, assegurant que

Documents 23F | Líders del PSOE i UCD van avalar un cop d'estat civil-militar amb un general com a president

 

 

23-F 

 

 

Un document anònim de la Guàrdia Civil revela el paper d'alguns partits en trames colpistes prèvies al 23F 

 

 

 

 David González
Barcelona. Dimecres, 25 de febrer de 2026. 17:43
Actualitzat: Dijous, 26 de febrer de 2026. 11:44
Temps de lectura: 6 minuts 

 

 

El novembre del 1980, quatre mesos abans de l'intent de cop d'estat del 23F, hi havia en marxa fins a tres tipus d'operacions colpistes per fer caure el govern de la Unió de Centre Democràtic (UCD), que presidia Adolfo Suárez, i crear un nou règim polític a Espanya. Aquestes maniobres implicaven no només sectors militars, sinó també polítics. Una d'aquestes trames, que preveia el nomenament d'un general com a president d'un govern format per militars, independents i membres dels partits, estava avalada per alguns líders del PSOE i la UCD. Així s'exposa en un document anònim de la Guàrdia Civil, provinent dels arxius del Ministeri de l'Interior, que forma part de la documentació sobre el cop d'estat del 23 de febrer del 1981 desclassificada pel govern espanyol i que es pot consultar íntegrament aquí. 

El document manuscrit detalla tres tipus de conxorxes prèvies al 23F: "operacions civils", "operacions militars" i "operacions mixtes civicomilitars". Les operacions civils, amb participació de destacades figures de la transició política espanyola, inclouen polítics i partits democràtics com el PSOE, la UCD i AP. Se subdivideixen, a la vegada, en quatre grups. El primer és el de les d'"ideologia democristiana", la direcció de la qual s'atribueix a un dels pares de la Constitució, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, i a la qual es donen "escasses possibilitats de prosperar". El segon grup correspon a les d'"ideologia mixta", el promotor de les quals és Rodolfo Martín Villa, que proposava un govern mixt PSOE-AP presidit per Manuel Fraga, amb una viabilitat "molt escassa". 

 

Document desclassificat del 23F

 

 

El tercer grup d'operacions o maniobres "civils" contra el govern Suárez inclou les d'"ideologia socialista". A la vegada, les subdivideix en dues tipologies. La primera, les de "caràcter civil", per dur a terme una moció de censura pactant amb un grup dissident d'UCD i aconseguint l'abstenció del PCE. Se li atorga "molt escassa" viabilitat. El segon tipus és la "civil amb complement militar", que a les

El PCE nega la veracitat d’un dels documents del 23-F desclassificats i denuncia un emblanquiment de Juan Carlos

 

 

Món - Espanya

 

Denuncia que hi ha molts documents sobre el cop d'estat que no s'han fet públics

 

Enrique Santiago, secretari general del PCE, en una imatge d’arxiu. Fotografia: PCE.

 

 

Redacció Europa Press

26.02.2026 | Actualització 26.02.2026-11:45 

 

Enrique Santiago, secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE), ha denunciat una “operació claríssima d’emblanquir” la figura de Juan Carlos I amb la desclassificació dels documents sobre l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Segons Santiago, respon a una estratègia per a rebaixar la implicació del rei espanyol en el cop i, de fet, ha posat en entredit la versemblança dels documents negant-ne la veracitat d’un en concret.

 

Quins interrogants continuen oberts després de la desclassificació de documents del 23-F?

 Es tracta d’un document de la direcció general de la policia espanyola sobre el PCE amb data de l’11 de maig de 1981. Recull una nota confidencial a Santiago Carrillo, secretari general del partit aleshores, avisant-lo del perill “que representa deixar que l’extrema dreta imperi en el mercat negre del rumor, les declaracions del [nom censurat] i, encara més greu, incidir en la suposada implicació del rei en el cop”.

Segons que diu aquest document, es va avisar Carrillo que l’extrema dreta volia implicar la monarquia en l’intent de cop d’estat i “destruir-la com a institució democràtica”. Tot seguit, avisa que hi ha un “escac i mat a la monarquia, proposat per l’extrema dreta”.

 

 

“Aquesta nota no existeix de cap manera”

El CESID va detectar una reunió confidencial entre Juan Carlos i Milans del Bosch després del 23-F

 

 

MÓN - ESPANYA

 

El rei espanyol volia assegurar-se que el judici del 23-F no afectava negativament la monarquia

 

 

 

Arnau Lleonart i Fernàndez

25.02.2026.| Actualització 25.02.2026-14:53h

 

El CESID –l’organisme d’intel·ligència espanyol predecessor del CNI– va recollir que Juan Carlos I s’havia reunit de manera confidencial amb alguns dels principals autors del cop d’estat del 23-F poc abans del judici per aquells fets. L’objectiu, segons que recullen els informants, era evitar que la corona espanyola “no sortís lesionada del procés”. Aquesta revelació forma part dels documents secrets del 23-F que ha desclassificat el govern espanyol.

Segons que s’explica en una nota interna del CSID del 5 de febrer de 1982, titulada “Sobre entrevistes de S.M. El Rei amb militars implicats en el ’23-F'”, algú “molt important” de la casa reial espanyola es va entrevistar amb el general Alfonso Armada “matisant amb ell comportaments relatius a la vista oral del procés [judicial]”. Tot seguit, s’explica que també es va voler reunir amb el tinent general Jaime Milans del Bosch, però que aquest darrer va exigir que l’entrevista fos sense intermediaris. Arran d’això, va ser rei Juan Carlos I mateix qui s’hi va reunir d’amagat.

 

 “En aquests cercles d’opinió s’assegura que, en efecte,

Yolanda Díaz renuncia a presentar-se a les pròximes eleccions espanyoles

 

SUMAR

 

La renúncia de la vicepresidenta segona arriba en un context marcat per la refundació de l'aliança dels partits de Sumar 

 

 

 

Berto Sagrera
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 25 de febrer de 2026. 12:12
Actualitzat: Dimecres, 25 de febrer de 2026. 13:04
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Yolanda Díaz ha renunciat a presentar-se a les pròximes eleccions espanyoles, en un context marcat per la refundació de l'aliança electoral dels partits de Sumar al govern espanyol i la incògnita de qui l'encapçalarà. En una carta publicada aquest dimecres a Bluesky, la vicepresidenta segona i ministra de Treball ha apuntat que es tracta d'"un pas molt meditat" que ha comunicat a la seva família, al seu espai polític i al president de l'executiu estatal, Pedro Sánchez. "Vull anunciar-vos que no seré candidata a les pròximes eleccions generals del 2027. Es una decisió molt meditada y que he comunicat als meus éssers estimats, al conjunt del meu espai polític i al president del govern espanyol", ha escrit en la missiva, en la qual també aclareix que seguirà exercint les seves responsabilitats com a titular de Treball.

En els comicis del 2023, Díaz ja va ser la cap de cartell de la coalició Sumar, l'espai que ella mateixa va articular i que va aconseguir més de tres milions de vots. Ara, ha assegurat que sempre va tenir "moltes reticències davant la idea de ser candidata" en aquelles eleccions, i ha afirmat que "la

Quins són els documents del 23-F que encara són secrets?

 

 

MÓN - ESPANYA - 23F

 

 

Entre els documents, hi ha les escoltes del CESID durant el 23-F i les comunicacions entre la casa reial espanyola i la Moncloa

 

 

 

 

L’Elefante Blanco: un bar de cites eròtiques de Madrid amaga la clau més fosca del 23-F

Junts reclama a Sánchez que desclassifiqui els documents del 17-A i les clavegueres de l’estat

Redaccció

23.02.2026|Actualització: 23.02.2026 - 12:02

 

 

La desclassificació dels documents de l’intent de cop d’estat del 23-F és una reivindicació històrica de molts sectors i grups polítics, especialment per treure l’entrellat de la implicació de l’ex-rei espanyol Juan Carlos. Demà, segons el president espanyol, Pedro Sánchez, s’aprovarà el decret de desclassificació i, una volta ho publiqui el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) –previsiblement dimecres–, es podrà consultar lliurement tota la documentació al portal oficial de la Moncloa.

Entre els materials que encara resten classificats, hi ha el sumari íntegre del judici, conservat al Tribunal Suprem espanyol. El dossier inclou vuitanta-nou lligalls amb enregistraments originals i declaracions dels implicats. També s’hi afegeixen

Aturat un tren d'alta velocitat a prop d'Adamuz per una incidència el dia de la reobertura de la línia

 

 

AVE

 

 

Un comboi ha quedat aturat durant 12 minuts a la línia Madrid-Sevilla per una peça solta en un braç de la catenària 

 

 

 

 

Jordi Martín
Barcelona. Dimarts, 17 de febrer de 2026. 11:48
Actualitzat: Dimarts, 17 de febrer de 2026. 12:17
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

La línia de tren d'alta velocitat entre Madrid i Andalusia s'ha reobert aquest dimarts després de l'accident mortal del passat 18 de gener a l'altura d'Adamuz (Còrdova), en què van morir 46 passatgers pel descarrilament d'un tren d'Iryo que va xocar amb un Alvia que circulava en sentit contrari a la via contigua. No obstant això, la represa del servei s'ha donat amb un petit contratemps: un tren que cobria el trajecte aquest dimarts s'ha hagut d'aturar de manera preventiva durant uns dotze minuts a causa d'una incidència. El motiu ha estat una peça solta en un braç de la catenària, segons avança El Confidencial citant fonts d'Adif.

Els operadors ferroviaris Renfe, Iryo i Ouigo han reprès aquest dimecres els seus serveis a la línia d'alta velocitat entre Madrid i Andalusia. Adif ha autoritzat la circulació després de finalitzar els treballs de reparació de la infraestructura que va quedar danyada amb de l'accident i en haver realitzat "les proves tècniques necessàries per a garantir la seguretat", així com "les proves de comprovació de senyalització". Així, Renfe restableix des d'avui el servei Madrid-Sevilla, Madrid-Cadis, Madrid-Granada i l'Alvia Madrid-Granada-Almeria, que recuperen les seves circulacions habituals. Tanmateix, a la línia Madrid-Huelva, el tram a partir de Còrdova es farà de manera alternativa per carretera. I el trajecte Madrid-Màlaga no recuperarà l'operativa habitual fins a principis de març, mentre Adif continua amb les tasques.

Els passatgers poden ser reubicats o se'ls tornarà l'import del bitllet

Una diputada de Sumar reconeix que la regularització del Gobierno també beneficiarà els delinqüents

 

 

Tesh Sidi, portaveu de Más Madrid, riu de la inseguretat que pateixen els espanyols

 

Tesh Sidi, diputada de Sumar | Europa Press

 

 

12/02/2026 10:45:00h

per

Redacció

 

 

El decretàs del Gobierno per regularitzar mig milió d'immigrants il·legals a Espanya està suscitant polèmica. El motiu és que no s'exigiran els antecedents penals, i això obre la porta que molts multireincidents puguin obtenir la residència. Policies i juristes han mostrat la seva preocupació per les conseqüències que tindrà sobre la seguretat dels espanyols. 

 

El Gobierno ha impulsat la regularització massiva d’immigrants | Europa Press

 

 

En ple debat sobre les conseqüències de la regularització massiva, membres del Gobierno opten per la frivolitat. La diputada de Sumar Tesh Sidi s'ha mofat d'un usuari a les xarxes socials que li va recordar el percentatge d'immigrants que cometen delictes a Espanya.

Aquest perfil va recórrer a les estadístiques per afirmar que "hi ha més probabilitat que et robi un immigrant que un espanyol". La diputada de Sumar va respondre que "ara que els nacionalitzarem a tots, tots seran espanyols". Amb un to irònic pretesament graciós, la diputada va reconèixer implícitament que la regularització massiva beneficiarà centenars de multireincidents.

Un exemple de per què s'enfonsa l'esquerra

Els reis, com els funcionaris: Felip VI s'apuja el sou un 1,5%,

 

 

Monarquia 

 

Felip VI cobrarà 290.000 euros bruts anuals, el triple que Pedro Sánchez, aquest 2026 

 

 

 

  Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 12 de febrer de 2026. 13:30
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Felip VI, Letícia i la reina emèrita cobraran aquest 2026 un 1,5% més que l'any passat. Concretament, Felip VI tindrà un sou de 290.000 euros bruts anuals (el triple que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que, segons els pressupostos generals de l'Estat del 2023, els últims que es van aprovar, té un salari de 90.010 bruts anuals), la reina Letícia 160.000 i la reina Sofia, 131.000. L'emèrita s'ha reincorporat en els últims dies a la seva agenda institucional després de la mort de la seva germana Irene, que vivia amb ella al Palau de la Sarsuela però no tenia cap assignació. Cal recordar que, el 2020, després que es conegués que Joan Carles I tenia comptes bancàries a Suïssa, on guardava els més de 60 milions d'euros que li havia regalat un príncep saudí, Felip VI va renunciar a la seva herència i va

Els espanyols confirmen el seu odi pels catalans

 

 

Una enquesta assenyala els catalans com el segon col·lectiu més odiat pels espanyols, i Puigdemont com un dels polítics més odiats, per davant d'Abascal o Sánchez

 

 

 

La Gran Via de Barcelona omplint-se per la manifestació de la Diada i amb un gran estelada en primer terme, l'11 de setembre del 2019 (Horitzontal).

Redacció

Dimarts, 10 de febrer de 2026

 

 

Els catalans són un dels col·lectius més odiats pels habitants de l’Estat espanyol, tal com constata una enquesta de 40dB feta per a Acción Contra el Odio. 

Els resultats de l’estudi assenyalen que el 49% dels espanyols enquestats odia algun col·lectiu; així mateix, també confirmen que els grups més odiats són, en aquest ordre, els menors no acompanyats, els catalans i els gitanos. 

Completen la llista de col·lectius més odiats pels espanyols els immigrants en general, els bascos, els madrilenys, els negres i els turistes. També generen rebuig els grups vinculats a la política, al feminisme i a l’esport. 

Per si la catalanofòbia no quedés prou constatada, l’enquesta, feta el gener a 1.500 persones de més de 12 anys, també assenyala el president exiliat Carles Puigdemont com un dels polítics més odiats de l’Estat espanyol, concretament per més d’un 10% dels menors d’edat, i per davant del líder de Vox, Santiago Abascal, el president espanyol, Pedro Sánchez o la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/els-espanyols-confirmen-el-seu-odi-pels-catalans/ 

Suspenen les declaracions de Martín Villa i un policia militar per l’assassinat de Teófilo del Valle

 

 

PAÍS - PAÍS VALENCIÀ

 

 

El germà de la víctima presentarà un recurs contra la decisió del nou titular del jutjat d'Elda

 

 

 

 

Redacció 

30-01-2026

Actualització: 30.01.2026 - 11:23 

 

 

Un jutjat d’Elda (Vinalopó Mitjà) ha suspès les declaracions que havien de fer el 4 de febrer Rodolfo Martín Villa i Daniel Aroca, citats com a investigats en la causa per l’assassinat de Teófilo del Valle, mort el 24 de febrer de 1976 en una mobilització obrera del sector del calçat.

La decisió s’ha pres arran d’una providència del nou titular del jutjat, Francisco José Cabrera Montesinos, a petició de la defensa de Martín Villa, mentre es tramita un recurs d’apel·lació contra l’admissió a tràmit de la querella.

Segons el comunicat de la part querellant, el jutge ha atribuït efecte suspensiu a un recurs que, d’acord amb la llei d’enjudiciament criminal, no en té, i ha paralitzat la causa sense motivació jurídica suficient. Consideren que la resolució

L'UCO investiga la parella d’Ayuso per cobrar una comissió milionària en la venda de mascaretes

 

 

CORRUPCIÓ

 

Alberto González Amador s'enfronta a la possibilitat d'un segon judici per corrupció en els negocis i administració deslleial 

 

 

 

Aleix Ramírez
Barcelona. Dijous, 29 de gener de 2026. 08:51
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Des del passat mes de novembre, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil treballa en l'elaboració d'un informe decisiu. L'objectiu de la investigació és analitzar el presumpte encobriment d'un repartiment il·lícit d'una comissió multimilionària entre Alberto González Amador, parella d'Isabel Díaz Ayuso, i Fernando Camino, president del Grup Quirón Prevenció. Aquests fets constitueixen el nucli d'una imputació per corrupció en els negocis i administració deslleial que pesa sobre González Amador, sumant-se així als anteriors càrrecs per frau fiscal i falsificació de documents en el mateix jutjat que ja el va enviar al banc dels acusats. L'informe de l'UCO es preveu que esdevingui el pilar fonamental de l'acusació. Un dictamen que, tal com recull elDiario.es podria obrir la porta a un segon judici pels delictes esmentats. La mateixa ordre judicial que va encetar aquesta nova línia d'investigació, cursada per la magistrada Inmaculada Iglesias, ja insinuava la possibilitat que poguessin aflorar altres delictes com el blanqueig de capitals.

La visió que comparteixen tant la fiscalia com l'acusació popular, exercida pel PSOE i Más Madrid, és que existeixen indicis sòlids que acrediten una operació d'aparença lícita per a cobrir un pagament il·legítim. Concretament, es considera provat de manera indiciària que Alberto González Amador va desemborsar la xifra de mig milió d'euros per l'adquisició d'una societat propietat de l'esposa de Fernando Camino. La peculiaritat rau en el fet que aquesta empresa, amb un volum de facturació insignificant, va ser valorada en una quantitat desorbitada. Segons la investigació, aquest preu excessiu no va ser sinó la manera d'encobrir i formalitzar el repartiment de la comissió generada per la venda de mascaretes i altre material de protecció durant l'emergència sanitària.

La relació amb el grup Quirón

El tram pròxim a Adamuz tenia 15 soldadures idèntiques com les de l’accident

 

 

CRISI FERROVIÀRIA

 

 

La normativa d'Adif estableix una renovació de materials integral i rebutja la barreja de raïls nous i antics 

 

 

 

 Aleix Ramírez
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 28 de gener de 2026. 09:57
Temps de lectura: 2 minuts 

 

El tram on es va produir la tràgica col·lisió entre dos trens d'alta velocitat a Adamuz (Còrdova) presentava una concentració anormal d'unions entre carrils de diferent edat i resistència, segons la documentació tècnica. Al sud d'aquesta localitat, una estació tècnica gestionada per Adif, s'hi han comptabilitzat fins a setze soldadures aluminotèrmiques, totes elles situades en un tram de dos quilòmetres i distribuïdes entre les dues vies. La soldadura que presumiblement va cedir, i que es troba en el centre de la investigació tècnica com el possible desencadenant del descarrilament, era només una d'aquestes setze. La seva ruptura, segons informa El País, va provocar que tres cotxes de l'Iryo, que circulava per la via 1 amb destinació Madrid, sortissin de la via. Nou segons després, aquests cotxes van ser colpejats de front per l'Alvia que circulava en sentit contrari, cap a Huelva, per la via 2. L'impacte, amb ambdós combois circulant a uns dos-cents quilòmetres per hora, va causar 45 morts i 123 ferits.

La qualitat de l'acer

Última hora : El govern espanyol cessa el director de Rodalies i el responsable tècnic d'Adif pel caos ferroviari

 

 

CRISI FERROVIÀRIA

 

El Govern exigeix responsabilitats a Renfe i Adif després d’una setmana marcada per greus incidències a Rodalies 

 

 

 

Arnau Ruiz
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 26 de gener de 2026. 18:24
Actualitzat: Dilluns, 26 de gener de 2026. 18:31
Temps de lectura: 1 minut 

 

La crisi ferroviària viscuda a Catalunya durant l’última setmana comença a tenir conseqüències. El director operatiu de Rodalies, Josep Enric Garcia Alemany, ha estat cessat pel govern espanyol després que la Generalitat hagi reclamat responsabilitats tant a Renfe com a Adif per les greus incidències registrades al servei. Pel que fa a Adif, també s'ha produït el casament de Raúl Míguez Bailo, responsable de l’àrea de manteniment. 

La decisió s’ha pres en les darreres hores, en un context de forta pressió política i social arran del caos durant la setmana, agreujat aquest dilluns per una fallada al centre de control de trànsit ferroviari. Des del Govern es considera que la situació era insostenible i que calia depurar responsabilitats.

Garcia Alemany va accedir a la direcció operativa de Rodalies el març de l’any passat, en substitució d’Antonio Carmona. Procedent de l’Empresa Municipal de Transports de València, ha estat al capdavant del servei en un període especialment complex, marcat per la proliferació d’obres a la infraestructura, especialment a la línia R3, que han dificultat la prestació del servei.

La redacció d'ElNacional.cat està treballant per ampliar aquesta informació. Per llegir l'última hora de la notícia, actualitza la pàgina.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA : 

https://www.elnacional.cat/ca/societat/govern-espanyol-cessa-director-rodalies-responsable-tecnic-adif-caos-ferroviari_1543072_102.html 

 

Adif vol prendre el pèl als catalans de nou afirmant que el bloqueig al CTC no es deu a un problema d’inversió

 

 

El president de Renfe diu que "no és el moment" de plantejar dimissions

 

 

Pedro Marco de la Peña, president d'Adif, en roda de premsa Data de publicació: dilluns 26 de gener del 2026, 15:34 Localització: Barcelona Autor: Blanca Blay

Maria Garcia

Dilluns, 26 de gener de 2026

 

Adif no ha trobat les causes del “bloqueig” que ha afectat el sistema informàtic al Centre de Trànsit Centralitzat (CTC) de l’estació de França i continua revisant els fets per determinar la causa de la incidència que ha obligat a aturar en dues ocasions en menys de dues hores la xarxa de Rodalies aquest dilluns. El president de l’empresa, Pedro Marco de la Peña, ha dit en una roda de premsa des de Barcelona que han detectat un funcionament “anòmal” del sistema i ha descartat que la incidència es degui a la manca de recursos dedicats. “No és un problema d’inversió, no és un problema d’innovació ni d’obsolescència de la tecnologia”, ha dit, tot detallant que el sistema tecnològic es va renovar el 2018 i està “totalment demostrat”.

Segons ha detallat Marco de la Peña, el sistema informàtic que controla el trànsit ferroviari que s’ha “autobloquejat” a les 6.20 h perquè “detectava que no tenia un control segur i redundant de la