L’executiu també reclama que s’acordin mesures d’afers interns i seguretat com la protecció d'infraestructura crítica
Imatge de l'edifici Berlaymont, la seu de la Comissió Europea
Data de publicació: dimecres 18 de setembre del 2024, 18:33
Localització: Brussel·les
Autor: Unió Europea
Agències
Dijous 28-11-2024
La Comissió Europea ha enviat un avís a Espanya perquè apliqui
normatives de temes de migració i economia digital. Juntament amb altres
26 estats membres, l’executiu ha donat un termini de dos mesos per
rebre resposta sobre la transposició de lleis que no s’han efectuat i
per a les que el termini per fer-ho ha caducat recentment. Per una
banda, la Comissió reclama a 23 estats no haver complert la
implementació a nivell nacional de polítiques d’alt nivell de
ciberseguretat a tota la UE. D’altra banda, també hi ha hagut una manca
del compliment de transposició per part de 24 països de la UE referent a
la protecció d’infraestructures crítiques i sectors clau d’amenaces
naturals o atacs terroristes, entre d’altres.
A partir d’aquí, si la resposta que envien els estats membres, dins el
termini dels dos pròxims mesos, no és validada per la Comissió o les
alternatives que es proposen des dels diferents 26 estats advertits no
són “satisfactòries”, l’executiu comunitari enviarà un dictamen motivat
que amenaci de portar els estats membres als tribunals.
Els denunciants defensen que la regularització que va fer el rei emèrit va ser il·legal
Marta Sánchez Iranzo Foto: Europa Press Barcelona. Dilluns, 25 de novembre de 2024. 08:18 Actualitzat: Dilluns, 25 de novembre de 2024. 10:13 Temps de lectura: 2 minuts
Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José
Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com
Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributàriava ser il·legal, tot
i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que
la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva
situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el
febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta
contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues
diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del
2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense
especificar els tipus de delictes que investigava.
Pagaments irregulars
Els fets que denuncien són uns ingressos multimilionaris per part del
rei a través de la fundació Zagatka, presidida pel seu cosí Carles
d'Orleans, que va arribar a pagar 8 milions d'euros per serveis privats de Joan Carles I i
de l'exempresari mexicà Allen Jesús Sanginés Krause. En el seu moment,
no va declarar a Hisenda aquests ingressos, però el febrer del 2021 va
presentar unes autoliquidacions de cinc exercicis fiscals, en concret,
del 2014 al 2018, per evitar la sanció. Els denunciants asseguren que
els fets encara no han prescrit i que la Fiscalia va advertir l'emèrit
que s'havia iniciat una investigació per possibles infraccions
tributàries. Tanmateix, els advocats de Joan Carles I
van defensar en el seu moment que els escrits de la Fiscalia avisant
Joan Carles I no detallaven el motiu de les investigacions.
Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i
José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com
Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributàriava ser il·legal, tot
i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que
la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva
situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el
febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta
contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues
diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del
2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense
especificar els tipus de delictes que investigava.
El film de Ronan Farrow per a Max assenyala Espanya com a exemple de l'ús antidemocràtic del programari espia Pegasus
Àlex Montoya Barcelona. Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:23 Actualitzat: Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:32 Temps de lectura: 5 minuts
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè
tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels
meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow,
obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies
Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de
programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment
consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística
convertida en el documentalSurveilled: bajo escucha,
que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow
va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples
casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein.
Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu
periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que
principalment venen a governs, i que participen d'una indústria
multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur
d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo,
treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat
de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que,
fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo,
troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no
només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental,
també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels
primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de
categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya,
el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li
explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre
de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les
tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem
testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de
l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més
dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de
l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa
israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones
infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el
Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils
d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res
que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la
investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental
que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el
Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el
documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol
com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta
tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet
servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en
l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi,
crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del
consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim,
però resulta especialment significatiu que la investigació d'un
periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a
tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España
ha fet de Pegasus
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè
tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels
meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow,
obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies
Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de
programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment
consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística
convertida en el documentalSurveilled: bajo escucha,
que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow
va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples
casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein.
Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu
periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que
principalment venen a governs, i que participen d'una indústria
multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur
d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo,
treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat
de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que,
fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo,
troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no
només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental,
també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels
primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de
categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya,
el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li
explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre
de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les
tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem
testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de
l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més
dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de
l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa
israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones
infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el
Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils
d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res
que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la
investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental
que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el
Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el
documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol
com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta
tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet
servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en
l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi,
crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del
consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim,
però resulta especialment significatiu que la investigació d'un
periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a
tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España
ha fet de Pegasus
Max ha estrenat avui el documental Surveilled
El dit a la nafra espanyola
En la seva investigació, Farrow posa el dit a la nafra espanyola,
mostrant un moment tan impactant com el d'Elies Campo fent la diagnosi
del telèfon de la seva germana, dient-li amb un evident nus a la gola
que tot el que hi ha al seu mòbil ha estat espiat. O quan explica que
els seus pares, metges investigadors, han vist exposades dades tan
delicades com els historials i les patologies dels seus pacients, més
enllà de fotografies i converses privades. L'escandalós cas català
apareix constantment en el documental, i el periodista deixa clar, per
si algun espectador s'ho pregunta, que el govern espanyol no va
respondre les nostres peticions per comentar el tema”.
L'escandalós cas català apareix constantment en el documental, i el
periodista deixa clar, per si algun espectador s'ho pregunta, que el
govern espanyol no va respondre les nostres peticions per comentar el
tema
Abans, Ronan Farrow s'ha entrevistat amb
responsables i treballadors de la corporació israeliana NSO, que diuen
allò que podem esperar: “És igual el què diguin els titulars, fem del
món un lloc millor. No entenen que no vigilem les masses, no infringim
l'intimitat de gent innocent”, diu una. “Ens molesta l'ús inadequat
d'aquest sistema, però ens importa el cost que podria tenir no entrar en
el mòbil d'un criminal, d'un assassí o d'un pedòfil”, diu un altre. Tocar el violí i justificar el que no té justificació per motius més grans que la vida.
Una altra cosa és el que confessa un extreballador d'NSO disposat a
parlar sense permís de l'empresa, això sí, sense mostrar la cara i amb
la veu distorsionada. Ves qui el pot culpar, per voler mantenir el seu
anonimat. Recorda que va marxar d'allà, com d'altres companys, després
de l'assassinat de Jamal Kashoggi. I quan el periodista li pregunta pels governs que són clients de Pegasus, el primer que cita és... bingo! Espanya.
Però també es parla d'Itàlia, dels Països Baixos i, fora d'Europa, dels
Emirats Àrabs, Kuwait, l'Aràbia Saudita, i uns quants països africans.
60 minuts són més que suficients per denunciar al món una conclusió
clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I Espanya
s'ha apuntat a la festa
Posant el focus en els Estats Units, el documental navega en la idea que l'administració Biden està preocupada per l'ús que es pugui fer d'una tecnologia estrangera,
pels perills interns que pot suposar. No tant per si la seva
utilització atempta o no contra els drets humans. “Necessitem que els
nostres experts sàpiguen què passa fora dels Estats Units. No ens oposem al fet que l'FBI compri la tecnologia per estudiar-la. La qüestió és si volem que la facin servir.
Hem de garantir que les autoritats l'utilitzin de manera coherent amb
les nostres llibertats civils”, apunta el congressista Jim Himes: “Hi ha
una eina espectacular que podria caure en mans d'iranians, nord-coreans
o xinesos, i seria irresponsable no deixar que l'FBI la faci servir.
Segurament de tant en tant se n'abusarà, però no podem permetre que els
dolents es quedin amb una tecnologia que nosaltres no volem. Si ho
pensem, fa por”.
Si li volem posar algun però al, d'altra banda apassionant documental Surveilled: bajo escucha, és la seva minsa durada.
Però 60 minuts són més que suficients per denunciar al món una
conclusió clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I
Espanya s'ha apuntat a la festa.
José Antich Barcelona. Dimecres, 20 de novembre de 2024. 21:20 Temps de lectura: 3 minuts
És molt probable que els militars deixessin d'aparèixer a les
primeres planes dels mitjans de comunicació quan, en un acte audaç i
sens dubte valent, l'aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va designar Carme Chacón ministra de Defensa el 2008.
Va ser un moviment sense precedents fins aquell moment a la història
d'Espanya: una dona jove i embarassada del seu primer fill assumia, a 36
anys, el Ministeri de Defensa. Tot i que han passat molts anys, alguns
comentaris a les casernes d'aquells dies encara són irreproduïbles i els
inicis de Chacón no van ser certament fàcils, ja que per a molts
militars era la confirmació inequívoca que el seu protagonisme seria a
partir de llavors molt diferent. Aquell "¡Capitán, mande firmes!"
en la presa de possessió, després de passar revista a les tropes,
embarassada de set mesos, va simbolitzar un abans i un després, i dels
militars només se'n va parlar a fogonades quan sortia alguna notícia de malestar a l'exèrcit, sempre a través de membres retirats.
Hi va haver un petit revival arran de l'esclat de la pandèmia de covid-19 el març del 2020. Pedro Sánchez va declarar aleshores l'estat d'alarma i el confinament domiciliari obligatori
a tota la població espanyola i els militars van ser part de l'equip de
comunicació de la crisi inicialment. Més o menys, durant un mes,
representants de les Forces Armades, la Policia Nacional i la Guàrdia
Civil van formar part de l'equip de crisi que compareixia a televisió,
fins que els uniformats van desaparèixer. El fet que el
La unitat secreta Ucroinf, de la policia de la Generalitat, objecte
cobejat a l'operació Catalunya, segons els documents aportats al Congrés
Pino, mira de reüll Jorge Fernández Díaz en un acte del ministeri de l'Interior/MdI
Quico Sallés
Barcelona 21-11-2024 21:44 h
L’operació Catalunya va tenir com a objectius polítics representants del
sobiranisme, empresaris, membres de la societat civil o, fins i tot,
qualsevol membre sospitós de simpatitzar amb la causa del dret a
decidir. Però els documents que té la comissió d’investigació de
l’operació Catalunya que se celebra al Congrés de Diputats també
incorporen un altre tipus de víctima, els Mossos d’Esquadra. Així es
desprèn de la documentació aportada per un dels primers integrants de la
policia patriòtica, l’excap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, el comissari Marcelino Martín Blas.
Un d’aquests documents és una investigació de la direcció adjunta
operativa de la Policia Nacional, a través de la policia patriòtica,
“gravada al Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació”, el GATI,
l’arxiu virtual de la direcció de la seguretat espanyola, on es
registren les actuacions, les investigacions i els plans operatius. En
concret, es tracta d’una investigació sobre la ja extingida Unitat Central de Recursos Operatius d’Informació dels Mossos, tot i que algunes fonts s’hi referien amb la variant Unitat Central de Resposta Operativa d’Informació. Sigui com sigui, la Ucroinf. Una unitat privilegiada del cos de policia de la Generalitat que en el seu moment va ser acusada d’espionatge clandestí a diversos líders polítics tant sobiranistes com espanyolistes. Eren elsespies dels Mossos.
De fet, molts dels informes d’aquesta unitat van ser requisats el 26
d’octubre del 2017, quan el Cos Nacional de Policia va interceptar
furgonetes dels Mossos que portaven documentació per ser incinerada a
Sant Adrià de Besòs, un operatiu que no només va aixecar una gran
polèmica sinó que va obrir un procés penal que no va acabar fins que el
Tribunal Europeu de Drets Humans va tancar el cas l’any passat. En
aquesta operació també hi va participar la sinistra BARC, la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos, creada per l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino, amb l’aval de qui era ministre de l’Interior a l’època, Jorge Fernández Díaz, ara processat per l’operació Kitchen.
Marcelino Martín Blas, al Congrés/Eduardo Parra / Europa Press
La imatge de
l'advocat de Puigdemont enmig d'una mar d'acusats en aquest macrojudici
era colpidora, però no l'ha defugida, per fer visible la persecució
contra ell
Josep Casulleras Nualart
18.11.2024 - 19:28
Actualització: 18.11.2024 - 21:24
La imatge era colpidora: la testa inconfusible de Gonzalo Boye
sobreeixint enmig d’una mar policromada de desenes d’acusats asseguts
en una de les grans sales de vistes que té l’Audiència espanyola en
l’edifici llòbrec de San Fernando de Henares, a prop de Madrid. És una
imatge que Boye no ha volgut defugir, perquè, com a advocat, hauria
pogut demanar de seure al costat del seu lletrat, Eduardo García Peña.
Però, ja que el volien al banc dels acusats, hi ha volgut ser, vestit
amb pantalons, americana i corbata blava, no pas amb la toga que sí que
duien la desena d’advocats catalans que l’han acompanyat en aquest
tràngol. Perquè, a desgrat de la tranquil·litat i la confiança que ha
exhibit en tot moment, abans de començar el judici, durant el recés i
també a l’acabament de la sessió, l’acusació és molt seriosa i ha
arribat viva fins avui, malgrat la fragilitat de les proves. La fiscalia li demana nou anys i nou mesos de presó i la inhabilitació com a advocat.
El mig centenar d’acusats que hi ha en aquesta causa, batejada “operació
Mito”, tenen peticions de pena molt altes per delictes contra la salut
pública (tràfic de cocaïna, fins a quatre mil quilos intervinguts),
d’emblanquiment de capitals i falsedat documental, per exemple. A Boye
l’acusen d’haver ajudat a ocultar l’origen il·lícit de prop de nou-cents
mil euros que van intervenir a l’aeroport de Madrid a cinc dels acusats
el febrer del 2017, quan anaven a Colòmbia; i concretament d’haver
falsificat contractes de compra-venda de lletres de canvi. Boye ho nega,
afirma que els diners no provenien del narcotràfic, sinó d’una de les
persones a qui els hi van intervenir i que li va demanar ajuda per a
recuperar-los perquè els volia invertir en els seus negocis. Hi ha
proves de l’acusació que trontollen, i n’hi ha que pràcticament són
invalidades amb documentació de darrera hora que ha aconseguit d’aportar la defensa de Boye.
Un judici gros, per narcotràfic i amb molta gent acusada. Ingredients
típics per a enviar-los tots a la seu fosca de
Foto: Europa Press Barcelona. Dimarts, 19 de novembre de 2024. 07:47 Temps de lectura: 2 minuts
Una de les principals ferides obertes després de la DANA al País
Valencià és quan es va alertar als ciutadans del perill del temporal.
Mentre que el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón defensa la seva gestió de la crisi, altres institucions es van decidir a alertar abans. Segons informa elDiario.es, el dilluns 28 d'octubre, 24 hores abans que la riada arrasés desenes de pobles, l'ambaixada del Japó va llançar una alerta per mail als
seus ciutadans residents a l'Estat espanyol i turistes advertint-los
dels perills del temporal. En canvi, la Generalitat va enviar les
alertes als mòbils dels ciutadans poc després de les 20 hores del 29
d'octubre.
L'ambaixada japonesa va enviar un mail alertant dels perills de la
DANA. La institució japonesa es va basar en els advertiments penjats a
la web de Protecció Civil, depenent del Ministeri d'Interior, els quals
al seu temps es basaven en els avisos de l'Agència Estatal de
Meteorologia (AEMET).
En el text, les autoritats japoneses alertaven de les zones amb més
risc, destacant Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa i el País Valencià.
"Aquest tipus de canvis climàtics són difícils de predir amb precisió i
es recomana mantenir-se actualitzat amb la informació més recent", s'avisava al correu i demanava "preparar-se per a situacions d'emergència",
“garantir-ne la seguretat evitant riscos innecessaris” o "verificar
acuradament les condicions climàtiques i de trànsit abans de
desplaçar-se i considerar si és segur viatjar".
Una de les principals ferides obertes després de la DANA al País
Valencià és quan es va alertar als ciutadans del perill del temporal.
Mentre que el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón defensa la seva gestió de la crisi, altres institucions es van decidir a alertar abans. Segons informa elDiario.es, el dilluns 28 d'octubre, 24 hores abans que la riada arrasés desenes de pobles, l'ambaixada del Japó va llançar una alerta per mail als
seus ciutadans residents a l'Estat espanyol i turistes advertint-los
dels perills del temporal. En canvi, la Generalitat va enviar les
alertes als mòbils dels ciutadans poc després de les 20 hores del 29
d'octubre.
L'ambaixada japonesa va enviar un mail alertant dels perills de la
DANA. La institució japonesa es va basar en els advertiments penjats a
la web de Protecció Civil, depenent del Ministeri d'Interior, els quals
al seu temps es basaven en els avisos de l'Agència Estatal de
Meteorologia (AEMET).
En el text, les autoritats japoneses alertaven de les zones amb més
risc, destacant Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa i el País Valencià.
"Aquest tipus de canvis climàtics són difícils de predir amb precisió i
es recomana mantenir-se actualitzat amb la informació més recent", s'avisava al correu i demanava "preparar-se per a situacions d'emergència",
“garantir-ne la seguretat evitant riscos innecessaris” o "verificar
acuradament les condicions climàtiques i de trànsit abans de
desplaçar-se i considerar si és segur viatjar".
La detenció de l'inspector Óscar Sánchez augmenta els dubtes sobre aquesta omnipotent i polèmica unitat policial
Imatge d'arxiu de dos agents de la Policia Nacional / CNP
Quico Sallés
10-11-2024
“Què cony és la UDEF?”, diuen que el president Jordi Pujol va
preguntar, tot escamat, quan es van difondre les informacions sobre els
fons que podria tenir a Andorra. A partir d’aleshores, la UDEF
va ser un tot un papus de la política i un passatger habitual en el
llarg viatge del Procés. UDEF és l’acrònim de la Unitat de Delinqüència
Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional. La unitat dels esborranys que
van implicar Xavier Trias amb informacions falses,
dels informes contra Artur Mas o dels onírics i falsos atestats de
l’operació contra els Pujol amb l’inspector Álvaro Ibáñez, l’inspector en cap del grup 24 d’aquest òrgan policial. Amb TIP 89140, aquest és l’agent signant de tots els atestats i l’home que va incorporar proves com el pendrive de la família, que va acabar amb una condemna a l’exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino.
La UDEF és una unitat policial poderossíssima i que, des de la seva
creació l’any 2005, ha tingut plens poders i la complicitat
generosíssima del ministeri fiscal i de bona part de l’alta
magistratura, dels tribunals superiors, de l’Audiència Nacional i del
Tribunal Suprem. De fet, un dels seus responsables va ser el comissari
José Luis Olivera, un dels principals caps visibles de l’operació
Catalunya i home d’absoluta confiança de Jorge Fernández Díaz com a
director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim
Organitzat (CITCO). Tot aquest poder, però, sempre qüestionat per
experimentats advocats que defensaven investigats per aquesta unitat, ha
patit ara un cop fortíssim. En concret, la detenció de l’inspector Òscar Sánchez, alies L’anodí, cap de la UDEF a la Brigada Provincial de Madrid.
Un arrest sorprenent perquè, segons avançava Vozpópuli i van confirmar fonts del Ministeri de l’Interior i de l’Audiència Nacional, li van trobar a casa seva vint milions d’euros dins una paret i un milió d’euros al despatx de casa seva.
La investigació, a càrrec d’Afers Interns, feia setmanes que es portava
a terme sota la direcció del titular del jutjat central d’instrucció
número 1 de l’Audiència Nacional, el magistrat Luis de Jorge. La
detenció ha suposat una sacsejada duríssima en aquesta unitat omnipotent
que ha marcat l’agenda política dels darrers anys en la política
catalana i també bona part de l’espanyola.
Part de la droga intervinguda fa tres dies a Algesires que ha portat a l’arrest de l’inspector/CNP
20 milions emparedats, llicències de VTC i el Bernabéu
Tot just ha passat
una setmana de la tragèdia, encara no ha acabat el recompte dels morts,
encara s'han de trobar els desapareguts, encara van apareixent cadàvers i
ell es dedica a mercadejar per aconseguir vots, d'una manera tan
immoral com indecent
Pedro Sánchez, ahir arribant a la conferència de premsa on va reclamar
que li aprovassen el pressupost (fotografia: Mariscal).
Vicent Partal
05.11.2024 - 21:40
Els polítics espanyols no se saben comportar decentment. És així. No
tenen límits en la seua immoralitat. Tan sols pensen en ells mateixos i
en els seus jocs polítics. Els uns i els altres. És així.
Parle avui de Pedro Sánchez, el president actual del govern espanyol i dirigent dels socialistes.
De la gent del PP ja n’hem parlat abundantment aquests darrers dies,
però és que ahir va ser el líder del PSOE i president del govern
espanyol el qui va traspassar una altra línia roja, quan demanà a tots
els grups parlamentaris, a Madrid, que li aprovassen el pressupost per a
l’any vinent, emparant-se en les conseqüències de la gota freda.
Tot just ha passat una setmana de la tragèdia, encara no s’ha acabat el
recompte dels morts, encara han de trobar els desapareguts, encara
Recorda que les ajudes que suposa la reconstrucció del País Valencià són
"molt altes" i tindran impacte en el deute i el dèficit de l'Estat
El president espanyol, Pedro Sánchez, a la compareixença per explicar les mesures adoptades per combatre els efectes de la dana
Data de publicació: dimarts 05 de novembre del 2024, 12:18
Localització: Madrid
Autor: Roger Pi de Cabanyes
AGÈNCIES
Dimarts, 5 de novembre de 2024
El president espanyol, Pedro Sánchez, ha destacat aquest dimarts la
importància de la “unitat política” i la “coordinació” de les
administracions per donar respostes eficients als efectes de la dana al
País Valencià, i ha recordat que el volum de despesa i inversió que
suposa el pla de reconstrucció -10.600 milions d’euros només en la
primera fase- fa necessaris uns nous pressupostos generals de l’Estat
(PGE). “Avui són més necessaris que ahir”, ha afirmat durant la roda de
premsa en què ha desgranat el pla. Sánchez també ha rebutjat per raons
“d’eficiència” i de “lleialtat institucional” la petició del líder del
PP, Alberto Núñez Feijóo, de declarar l’Estat d’emergència i
centralitzar les competències.
El president espanyol ha defensat la gestió del seu executiu, que segons
ha afirmat “va estar des del primer minut, i fins i tot abans” actuant
per donar resposta a les necessitats dels ciutadans afectats per la
dana.
Però ha evitat expressament entrar en la confrontació amb el president
de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, que manté que l’executiu
espanyol no va actuar amb diligència ni va atendre les seves peticions.
“Jo no entraré en debats polítics”, ha dit, perquè ara “l’important i el
que necessita la ciutadania és una resposta eficient, salvar vides,
recuperar els cadàvers, la recuperació de les infraestructures i el
rellançament de l’activitat econòmica”.
Per això ha esquivat les preguntes sobre la confrontació entre el
discurs de la direcció del PP, que reclama la declaració de l’estat
d’emergència –fet que suposaria sostreure les competències a la
Generalitat Valenciana- i el president Mazón.
“Els discursos diferents que tenen la Generalitat Valenciana i el PP
els correspon a ells, a mi em toca treballar amb la Generalitat
Valenciana per recuperar la normalitat, recuperar els cadàvers i salvar
vides”, ha dit.
I en aquest marc, ha rebutjat la petició d’Alberto Núñez Feijóo de
declarar l’estat d’emergència per raons “d’unitat, eficiència, respecte
institucional i responsabilitat”. “L’Estat autonòmic va donar una
resposta exemplar a la pandèmia”, ha dit, i “la responsabilitat del
govern d’Espanya és exercir les seves competències i ajudar la resta
perquè facin les seves”.
Sánchez ha recordat que la ciutadania no vol veure les seves
institucions “barallades”, sinó “treballant de la mà” per la recuperació
i l’atenció a les urgències. També que substituir la Generalitat
Valenciana –que és qui coneix la realitat del territori- “seria restar
eficàcia a l’acció de la resposta dels poders públics”.
A més, segons Sánchez, cal mantenir el “respecte institucional”.
“Parlem poc dels servidors públics. Aquests dies he estat al centre de
coordinació de València i he escoltat molts servidors de la comunitat,
persones encomiables que treballen dia i nit sense dormir per ajudar els
seus veïns”.
Els afectats per la
riuada critiquen la gestió de la crisi i lamenten que els voluntaris no
puguen accedir a la zona més afectada
04-11-2024
Arnau Martinez,Nia Escolà,Mar Rovira i Gemma Sánchez
La comitiva encapçalada pel rei espanyol Felip VI; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; i el de la Generalitat, Carlos Mazón, no va ser ben rebuda aPaiporta. Els veïns estan indignats per la visita d’ahir de les autoritats al municipi, un dels més afectats per la riuada del País Valencià.
Els carrers encara són plens de fang, els cossos d’emergència cerquen
desapareguts i tenen la sensació que no arriben els recursos
suficients. Per això critiquen com es gestiona la crisi i demanen
responsabilitats polítiques. “No és possible que haja mort tanta gent i
que no roden caps”, diu Carlos Martínez a l’ACN. Una altra veïna, Eva Garcia,
assegura que no són morts, sinó assassinats. “El suport que necessitem
no és el de l’abraçada o les paraules tendres, és el de les màquines”,
afegeix. També lamenten que s’hagi restringit el pas del voluntariat a
la zona més afectada.
“Mazón hauria de demanar perdó per la mala gestió”, afegeix Garcia.
En la mateixa línia, Martínez es demana: “Qui era el responsable
d’activar l’alarma? No és possible que haja mort tanta gent i que no
roden caps. Tots els veïns estem indignats, no tinc familiars morts,
però sí amics.” Explica que quan va venir la barrancada era al carrer.
Va poder aferrar-se a un arbre i quan feia tres quarts d’hora que hi
estava enganxat, va rebre l’alarma al mòbil mentre el seu amic s’ofegava
dins el cotxe a escassos metres. “Qui paga les vides humanes?”, crida.
“Jo els agafaria aquí quinze dies, llevant fang i passant calamitats.
No tenint aigua i no tenint llum, ni res, aquí amb la pala”, diu Antonio Casas, que ha perdut tot allò que hi tenia dins de casa. I la seva filla, Míriam, lamenta que avui no deixin entrar els voluntaris que s’han abocat a treballar per ajudar: “És indignant.”
Anna Solé Sans Foto: Efe Barcelona. Dimecres, 30 d'octubre de 2024. 11:54 Actualitzat: Dimecres, 30 d'octubre de 2024. 12:15 Temps de lectura: 2 minuts
Nit terrible a València. La regió ha viscut el pitjor temporal des del 1982.
A causa dels rius desbordats i ponts arrossegats, molta gent ha quedat
atrapada. Alguns s'han hagut de quedar dins de fàbriques, instituts o
escoles, mentre que altres s'han hagut de refugiar a sobre els sostres d'edificis o camions o dins el cotxe, davant
del risc de ser arrossegats. Les comunicacions han quedat tallades en
diversos municipis fent que la tasca per localitzar els desplaçats fos
encara més complicada; la situació de desesperació és tal que molta gent està fent servir la ràdio per fer una crida als seus familiars desapareguts.
De fet, el número 112 ha quedat bloquejat en rebre més de 10.000
trucades, segons xifres provisionals. Com no podia ser d'una altra
manera, les espectaculars imatges que ha deixat el temporal han fet la
volta al món. Per aquest motiu, molts mitjans internacionals es fan ressò de la DANA que ha afectat València.
L'agència internacional de notícies Associated Press
ha titulat "Almenys 51 persones han mort a Espanya per devastadores
inundacions sobtades, diuen les autoritats". Una altra agència, Reuters, ha destacat que "Augmenta a 51 el nombre de morts per les inundacions a València, segons el govern regional". El britànic The Guardian,
que té un directe en marxa des de primera hora d'aquest dimecres,
destaca que
Marc Pons Barcelona. Diumenge, 13 d'octubre de 2024. 07:48 Actualitzat: Diumenge, 13 d'octubre de 2024. 15:49 Temps de lectura: 4 minuts
Donosti, 30 de setembre de 1868. Fa 156 anys. La reina Isabel II i el seu seguici, anomenats popularment “la camarilla del bolsillo secreto”,
abandonaven la seva residència d’estiu i es dirigien a França. Dos dies
abans (28 de setembre) s’havia iniciat l’anomenada Revolució Gloriosa, i
el general Prim, un dels tres líders d’aquell moviment, havia proclamat
“els Borbons són l’impediment més gran per a modernitzar i democratitzar Espanya”.
Amb els revolucionaris a les portes de Madrid, el primer ministre
Gutiérrez de la Concha telegrafiaria a la reina i li recomanaria
abandonar Espanya. Se n’anava la que, a l’inici del seu regnat
(1833), havia estat “l’esperança blanca” dels, fins llavors, proscrits
liberals; i que trenta-cinc anys més tard (1868) no era més que “la
reina dels escàndols”. Per què va acabar sent anomenada així?
D’on venia Isabel II?
Isabel era la filla primogènita del rei Ferran VII (anomenat el “rey felón” —el rei traïdor-) i de la seva quarta esposa i neboda Maria Cristina de Borbó
(anomenada la “reina de la corrupció”). Tres anys més tard (1833),
Ferran VII moria víctima dels seus propis excessos i segons la Llei Sàlica, instituïda per Felip V (1713) i que impedia a una dona ser reina-titular, el tron li corresponia a Carles Maria Isidre,
germà segon del difunt. Però la vídua Maria Cristina va maniobrar per a
coronar la petita Isabel —de tres anys—, i per a aconseguir-ho sense
haver de derogar cap llei, va indultar i excarcerar tots els
liberals (proscrits i perseguits pel règim del seu difunt marit) i els
va situar al poder a canvi del suport a la nova i discutida reina. Carles es va envoltar dels qui no entenien aquells indults i va esclatar la I Guerra Carlina (1833-1840).
