El PNB (27) empata amb escons amb EH Bildu i guanya en vots i podrà governar

 

 

El PSE obté 12 diputats, el PP n'aconsegueix 7, Vox manté el que tenia, Sumar entra amb 1 i Podem perd la representació

 

 

 

Agències

Diumenge, 21 d'abril de 2024

 

 

 El PNB i EH Bildu empaten a 27 escons com a primera força al parlament basc, amb l’escrutini de les eleccions d’aquest diumenge superior al 98%. El recompte situa el PSE-EE com a tercera força amb 12 diputats, seguit del PP amb 7 i de Vox i Sumar amb 1 cadascun. Amb aquests resultats provisionals el PNB es podria garantir la majoria absoluta a la cambra si obté el suport dels socialistes, ja que se situa en 38 escons. També podrien reeditar el govern de coalició de la passada legislatura, ja que en cas que cap candidat a lehendakari no aconsegueixi majoria absoluta és investit l’aspirant amb més suports.

 

 

 

El PNB recula en diputats –el 2020 va treure’n 31– i qui més creix és EH Bildu, que passa de 21 a 27. El PSE-EE en guanya dos i el PP, que no s’ha presentat en coalició amb Cs com fa quatre anys, un. Vox aconseguiria mantenir el seu únic representant i, en canvi, Podem perdria la representació que tenia, que era de 6 escons. Sumar sí que aconseguiria entrar-hi amb un diputat.

 

Per circumscripcions, el PNB ha estat la primera força a Biscaia (39,5%), mentre que EH Bildu s’ha imposat a Guipúscoa (40,4%) i Àlaba (29,4%), província on la diferència entre el PSE-EE i el PP ha estat de menys de 500 vots i on Vox i Sumar han rascat un diputat.

Aquests resultats situen els abertzales com a força hegemònica de l’esquerra basca però els allunyen del

L’Audiència espanyola ordena el tancament de la revista Kalera Info per enaltiment del terrorisme

 

 

MÓN - PAÍS BASC

 

 

El tribunal ha ordenat el tancament també de la web Kalera Kalera · La publicació està vinculada a Sortu i informa sobre els presos i la situació a les presons  

 

Per: Redacció

22.09.2021  12:43

 

 

L’Audiència espanyola, d’acord amb informes de la Guàrdia Civil, ha ordenat el tancament de la publicació Kalera Info i de la pàgina web Kalera Kalera. Segons que han denunciat Haimar Altuna i Oihana Garamendia, membres de Sortu, el tribunal acusa la publicació d’haver comès suposadament un delicte d’enaltiment del terrorisme.

 

‘Enaltiment del terrorisme’: la gran obsessió de l’Audiència espanyola

 

“L’estat profund arremet contra l’activitat d’un partit polític. Està atemptant contra els drets fonamentals i actuacions lícites com és el dret d’informar”, han declarat Altuna i Garamendia en conferència de premsa. Així mateix,

El TEDH condemna Espanya per haver violat la llibertat d’expressió del dirigent basc Tasio Erkizia

 

 

MÓN - PAÍS BASC

 

 

Espanya l'haurà d'indemnitzar amb 6.000 euros per danys materials i amb 5.000 per despeses  

 

Per: Redacció

22.06.2021  12:33

 

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya per haver empresonat durant un any i haver inhabilitat durant set anys l’històric dirigent de l’esquerra abertzale Tasio Erkizia. D’acord amb la sentència, el tribunal considera que les declaracions que Erkizia va fer l’any 2008 en un acte d’homenatge a José Miguel Beñaran Ordeñana, àlies Argala, assassinat per l’organització d’extrema dreta Batallón Vasco Español, “no tenien pas la intenció d’incitar a la violència” ni de “defensar el terrorisme”.

 

El text recorda que Erkizia, en el seu discurs, va recomanar “de prendre la via més apropiada cap a un escenari democràtic”; que per més que hom pensi que les seves paraules foren ambigües, no hi ha pas cap raó per a creure que incitava a la violència.

 

“Al contrari, el demandant va advocar per perseguir mitjans democràtics per aconseguir un objectiu polític específic”, diu la sentència, que deixa clar que la condemna a presó i

Felip VI, esbroncat a Vitòria per un memorial que exclou el terrorisme d'estat

 

 

TERRORISME

 

 

Núria Casas
Foto: @CasaReal
Barcelona. Dimarts, 1 de Juny 2021. 14:26

 

 

 

 

El discurs que ha donat Felip VI aquest dimarts a Vitòria-Gasteiz, el País Basc, poc té a veure amb la realitat del que inaugurava. Juntament amb la reina Letizia i el president espanyol, Pedro Sánchez, han inaugurat un Memorial a les Víctimes del Terrorisme que exclou, precisament, aquells que van ser assassinats per la policia durant la protesta obrera del 3 d'octubre de 1976 a aquesta ciutat.

 

Cinc obrers que es manifestaven per les seves millores sindicals van morir a trets i, posteriorment, diferents associacions s'han agrupat en el que es coneix com a Memòria Osoa que lluita per restablir la dignitat d'aquests des d'aleshores.

 

 

Els reis visiten el Memorial a Vitòria / Font: @CasaReal

 

 

Crits contra el Rei i Sánchez

Així ha pervertit el Suprem Estrasburg per humiliar Otegi i amenaçar els presos catalans

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

 

La repetició del judici contra Otegi amaga un mecanisme insòlit que es pot llegir com una amenaça als presos

 

 

 

Per: Josep Casulleras Nualart

15.12.2020  01:50

 

 

El Tribunal Suprem espanyol ha fet una maniobra insòlita, amb què pretén transformar una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans contra l’estat espanyol per haver violat un dret fonamental d’Arnaldo Otegi en un procediment que li augmenti el càstig. Només així es pot interpretar la decisió feta pública ahir pel Suprem de repetir el judici contra Otegi, Rafa Díez, Sonia Jacinto, Miren Zabaleta i Arkaitz Rodríguez pel cas Bateragune, pel qual foren condemnats a presó i inhabilitació, i d’argumentar que el vol repetir per complir la sentència d’Estrasburg. I això que Otegi ja va complir els sis anys i mig de presó i el febrer vinent haurà complert la condemna d’inhabilitació. La maniobra amaga un mecanisme de perversió judicial sense precedents fins ara a l’estat espanyol i que es pot interpretar també com un missatge d’amenaça i advertiment als presos polítics que pensen a recórrer a Estrasburg contra la sentència.

 

La gravetat de la decisió del Suprem s’explica per la successió d’esdeveniments d’ençà de la sentència del 2011 contra els encausats en el cas Bateragune, que foren acusats d’haver provat de reconstruir Batasuna com si fos un instrument d’ETA, tot i que, justament, en aquell moment tant Otegi com Rafa Díez i la resta d’acusats feien els moviments per

L’Audiència espanyola repetirà el judici a Otegi anul·lat pel Tribunal de Drets Humans

 

 

MÓN - PAÍS BASC

 

 

El TEDH va comdemnar l’estat espanyol per haver-li violat drets fonamentals  

 

Per: Redacció

14.12.2020  11:59

 

 

L’Audiència espanyola repetirà el judici contra Arnaldo Otegi, Rafael Díez Usabiaga, Arkaitz Rodríguez Torres, Sonia Jacinto Garcia i Miren Zabaleta Tellería pel cas Bateragune, després de l’anul·lació de la condemna pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que va considerar vulnerat el dret d’Otegi i els altres condemnats de tenir  un jutge imparcial. La decisió l’ha adoptada per unanimitat el ple de la sala segona del Tribunal Suprem seguint la indicació de la fiscalia, que també va demanar de tornar a jutjar Otegi.

 

En aquell judici, Otegi va ser condemnat per un delicte de pertinença a ETA. Va estar empresonat sis anys i mig a la presó de Logronyo i, una vegada fora, el Suprem va anul·lar la condemna acatant la decisió del TEDH quan encara li quedaven

Bascos i catalans reivindicaran al Tour de França la llibertat dels seus pobles

Per Redacció Unilateral

2 de Setembre de 2020

El vespre del 5 de setembre a la Col du Soudet (Arete, Bearn) es dibuixarà amb llums la paraula Freedom —llibertat—, el dia abans que hi passi la 9a etapa del Tour (Pau-Laruns), aprofitant l’atenció mediàtica en l’àmbit internacional que genera la cursa ciclista.



Els organitzadors, Gure Esku, l’Assemblea Nacional Catalana i Llum i Llibertat pretenen llançar un missatge clar a la comunitat internacional: els ciutadans catalans i bascos volen decidir lliurement el seu futur.



La cita serà a les 20.30 hores Per garantir les mesures de seguretat, caldrà inscriure-s’hi i portar careta, a més de

El Suprem anul·la la sentència que va empresonar Otegi pel revés del TEDH

TRIBUNAL SUPREM






Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Divendres, 31 de juliol de 2020. 14:00
Actualitzat Divendres, 31 de juliol de 2020. 14:56

Ara fa gairebé dos anys, el Tribunal Europeu de Drets Humans va sentenciar que Arnaldo Otegi va ser condemnat per terrorisme en un judici que no va ser just. Això va passar el novembre del 2018. No ha estat fins avui que el Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència del cas Bateragune, seguint el que va ordenar Estrasburg. L'actual coordinador general d'EH Bildu va arribar a passar sis anys i mig a la presó de Logronyo.



No va tenir cap mena de permís. Ara l'anul·lació fa decaure també la inhabilitació del líder de l'esquerra abertzale per exercir càrrecs públics, que estava vigent fins al 2021.



La sala ha admès els recursos de revisió de sentència interposats per Arnaldo Otegi, Rafael Díez Usabiaga, Arkaitz Rodríguez Torres, Sonia Jacinto Garcia i Miren Zabaleta Tellería. Així, ha anul·lat la sentència del 2012 que va condemnar-los a penes d'entre

França rebutja l'entrega a Espanya de l'exdirigent d'ETA Josu Ternera

TRIBUNALS






El Nacional / EFE
Foto: Europa Press
París. Dimecres, 1 de juliol de 2020

Nou revés judicial a Espanya de la justícia europea. L'exdirigent d'ETA José Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea, Josu Ternera, detingut a França, no serà entregat de moment a les autoritats espanyoles per crims de lesa humanitat. Així ho ha decidit la sala d'instrucció del Tribunal d'Apel·lació de París.



El motiu al·legat pel tribunal per denegar l'entrega del veterà membre de l'organització terrorista és que en la informació cursada per la justícia espanyola hi ha "imprecisions" tant en la qualificació dels fets com en la data.



Josu Ternera ha comparegut en persona a la vista, en samarreta i amb mascareta. L'exdirigent d'ETA, de 69 anys,

Pello Alcantarilla: ‘Mentre em torturaven De los Cobos hi era: el vaig veure’

MÓN - PAÍS BASC

Un detingut per la Guàrdia Civil al 2004, que va denunciar tortures, explica a Berria que ha reconegut De los Cobos, en veure'l ara per televisió  

Per: Redacció

29.05.2020  08:00

 



‘Quan vaig estar a Tres Cantos [Madrid], el primer interrogatori va ser sens dubte el més dur’. Era el 3 d’octubre de 2004 i Pello Alcantarilla (Sant Sebastià, 1960) va ser detingut per la Guàrdia Civil a Burgos (Espanya) quan circulava amb un camió per l’autopista. El van detenir per la seva presumpta relació amb ETA. Ha relatat que el van amenaçar de torturar-lo quan es dirigia a Madrid, amb música molt alta i crits continus. Que les tortures van continuar a Tres Cantos. I que va veure allà al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Alcantarilla s’ha posat en contacte amb el diari Berria per explicar el que ha vist. [El seu relat el publiquem avui de manera simultània Berria, VilaWeb i Nós Diario].

El ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, acaba de destituir Diego Pérez de los Cobos per ‘falta de confiança’. Falta de confiança motivada, segons diversos mitjans de comunicació, per un fals informe sobre l’impacte de les mobilitzacions del 8 de març en la difusió del coronavirus. En veure’l per televisió Alcantarilla l’ha reconegut: ‘És ell’.



Pello Alcantarilla recorda bé el camí de Burgos a Madrid: ‘L’asfíxia i el terror es van

El cas d’Unai Romano: un relat horripilant de tortures que Marlaska no va voler investigar com a jutge

MÓN - PAÍS BASC

Quan era jutge, Grande-Marlaska no va fer cabal de les tortures d'Unai Romano, un jove detingut sota la seva ordre 

 

Per: Redacció

15.02.2020  17:37




Abans de ser el ministre d’Interior del govern espanyol, Fernando Grande-Marlaska va fer carrera judicial fins a arribar a ser jutge de l’Audiència espanyola. Durant els anys que va passar com a jutge va tenir al davant nombrosos detinguts per ordre seva que van denunciar tortures de la policia quan estaven incomunicats, però ell mai no les va voler investigar. Recentment s’ha recordat el cas de les tortures a Unai Romano gràcies a un fil de piulets que reprodueix en primera persona en relat que ell mateix va fer per l’informe ‘Tortura al País Basc’ de l’associació Torturaren Aurkako Taldea (Grup contra la tortura).

"A las 4.00 del día 6 de setiembre de 2001, estoy durmiendo y me despiertan unos ruidos.

Salgo al pasillo y veo unos guardias civiles discutiendo con mis padres. Me acerco y me preguntan si soy Unai Romano, a lo que contesto que sí (...) pic.twitter.com/VBK5kSbNZp

— Igor Goikolea (@goikoleaigor) February 14, 2020

 

Les tortures de l’operació Garzón, que ara fa 25 anys, explicades en primera persona 



Romano va denunciar judicialment les tortures patides, però el jutjat d’Instrucció de Madrid la va arxivar. Després va presentar recursos a

Policies espanyols ultres fan el senyal de pistola amb la mà al Parlament basc

Atenció al gest del policia des de la llotja de la sala

 

Gerard Sesé|04/04/2019

Avui els ultres de Jusapol han anat al Parlament basc a demanar que no es reconegui a les víctimes dels abusos policials. Durant una intervenció de Julen Arzuaga, parlamentari de Bildu, que ha estat molt dur contra el sindicat policial que desafiava vehement les seves paraules.



Arzuaga ha arribat a comparar els policies amb els nazis que no van voler els judicis de Nuremberg. Durant aquest tens moment, un dels membres de Jusapol, ha alçat una mà tot fent el senyal de pistola amb el dit índex i polze.

Mireu video :

La televisió basca emet un vídeo que deixa en evidència els testimonis de la Guardia Civil

Què passa si mesclem les declaracions dels testimonis de la benemèrita amb les imatges reals?

Gerard Sesé|21/03/2019

Xabier Lapitz

Una vegada més, des d’ETiB, la televisió pública basca, gràcies a la seva manca de por a l’hora de tractar el judici farsa contra l’independentisme, han denunciat i evidenciat com són de febles els testimonis, els agents de la Guardia Civil, que aquests dies estan desfilant pel Tribunal Suprem espanyol.



Els agents intenten donar una imatge violenta i agressiva dels independentistes amb la complicitat del president de la Sala, Manuel Marchena, que no permet mostrar vídeos que desmunten les declaracions dels membres de la benemèrita. Un fet criticat per les defenses, per observadors internacionals i que podria incórrer en la vulneració del dret de contradicció que tot judici ha de permetre i garantir.

   

Així doncs, el que ha fet el programa En Jake, presentat per l’incombustible Xabier Lapitz, ha estat contraposar les paraules dels testimonis amb les imatges reals dels fets que narren.



Aquest és el resultat:

L'Audiència Nacional confirma que el cas d'Altsasu no va ser terrorisme

TRIBUNALS







El Nacional
Barcelona. Dijous, 7 de març de 2019

L'Audiència Nacional ha confirmat que el cas d'Altsasu no va ser terrorisme, segons es desprèn de la sentència dictada aquest dijous i avançada per Cadena Ser, en que revisa la sentència anterior del mateix òrgan. Amb tot, confirma les penes d'entre 2 i 13 anys de presó per als condemnats excepte per a Iñaki Abad, per a qui es redueixen tres anys de condemna en advertir que havia comés dos delictes de lesions i no tres.



El passat mes de gener, l’Audiència Nacional ja va descartar que els fets d’Altsasu es poguessin incloure en un delicte de terrorisme, en contra de les pretensions de la fiscalia, que buscava allargar les penes de presó.



Ara es conclou en el mateix sentit però tanmateix, ratifica l’agreujant per

Rajoy saves the legislature as Basque Nationalists vote 'yes' to his 2018 budget

SPANISH GOVERNMENT







Estefania Molina
Photo: EFE
Madrid. Wednesday, 23 May 2018

M.Rajoy and Aitor Esteban

Read in Catalan

 

The Spanish government has gained a lifeline to survive the current legislature, thanks to the 'yes' vote from EAJ to its 2018 budget, joining support from Ciudadanos (Cs), Coalición Canaria and Nueva Canarias. This Wednesday's result meets the best hopes of Mariano Rajoy and his Partido Popular, which, with the passing of the budget, trusts in a calm two years in the run up to the next general election in 2020. In this way, it's expected that they will move forwards with total war against Ciudadanos, their greatest opponent within the Spanish right, looking towards next year's local and autonomous community elections.






"I hope not and we'll work so it's not like that. And I can't understand that. We've agreed the budget with Cs and if that's happened, I hope that there's no such wish on either side", said Rajoy in a press conference after the vote, talking about whether the war with Cs has started. The question followed treasury minister Cristóbal Montoro refusing to greet Albert Rivera when he walked over after

ETA deixa d'existir

TERRORISME







Alba Solé
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 4 de maig de 2018

L'acte que avui certificarà el final de la banda terrorista ETA ha començat amb un minut de silenci en memòria de "les víctimes del conflicte", en el qual l'advocat sud-africà Brian Currin ha assegurat que aquesta és "una jornada de celebració", encara que "el procés de pau no ha acabat".



 

Currin ha obert a la vil·la Arnaga de Kanbo-les Bains la reunió de personalitats internacionals que ha avalat el final de la banda terrorista, batejada com a Encuentro Internacional para Avanzar en la Resolución del Conflicto en el País Vasco i organitzada pel Grup Internacional de Contacte (GIC), que lidera Currin, el Fòrum Social Permanent i l'associació bascfrancesa Bake Bidea.



 

Al seu discurs l'han seguit, entre altres, els de Jonathan Powell, exassessor de l'exprimer ministre britànic Tony Blair, i l'expresident del Sinn Féin, Gerry Adams, que ha advocat per "escoltar les víctimes" i per l'acostament dels

ETA anuncia per carta la seva dissolució

TERRORISME







El Nacional
Barcelona. Dimecres, 2 de maig de 2018

L'organització terrorista ETA ha fet pública una carta enviada a diverses organitzacions basques on anuncia la seva dissolució. Al text, s'explica que s'ha pres la decisió de dissoldre "completament totes les seves estructures" i de tancar definitivament "el seu cicle històric i funció".



Segons ha avançat El Diario.es, el text va acompanyat de l'anagrama i el segell d'ETA i porta data del passat 16 d'abril, és a dir, que seria posterior al comunicat en què demanaven perdó a part de les seves víctimes i reconeixien el mal causat.



"Euskal Herria està ara davant d'una nova oportunitat per tancar definitivament el cicle de conflicte i construir el seu futur entre tots. No repetim els errors, no

[VÍDEO] La televisió basca mostra unes noves imatges del cas Altsasu que desmenteix un dels guàrdies civils

MÓN - PAÍS BASC

A les imatges es veu el sergent amb la camisa blanca i neta; en canvi, ell diu que havia estat 'brutalment' apallissat a terra.

Per: Redacció 

26.04.2018  08:48

La televisió pública basca EITB ha emès un vídeo sobre el cas Altsasu que desmenteix la versió d’un dels guàrdies civils. 

Les imatges, d’aquella mateixa nit davant el bar Koxka, les va enregistrar Iñaki Abad, un dels nois processats per a qui la fiscalia demana cinquanta anys de presó. 

Tot i que inicialment s’hi va oposar, fa pocs dies el tribunal va acceptar el vídeo com a prova.

Les pensions pujaran un 1,6% el 2018 després del pacte PNB-PP pels pressupostos

25/04/2018 - 15.19 Actualitzat 25/04/2018 - 16.51

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El PNB ha arrencat al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, el compromís de tornar a apujar les pensions un 1,6% aquest 2018 i, a partir de 2019, en funció de l'IPC. L'acord entre el govern espanyol i els nacionalistes bascos s'ha produït el mateix dia que el Congrés comença el debat sobre les esmenes a la totalitat dels pressupostos d'aquest any.



Fins ara, els comptes no tenien els suports necessaris, però el portaveu del PNB a la cambra baixa, Aitor Esteban, ha confirmat que els nacionalistes bascos donaran suport a la tramitació dels pressupostos després d'haver aconseguit el compromís del govern espanyol.



A més, Esteban ha valorat el compromís "ferm" que ha transmès el president del

ETA lliura dues caixes amb armes a les autoritats franceses a Baiona

L'entrega es produeix una setmana abans del possible anunci de dissolució de l'organització.

ARA Barcelona 25/04/2018 17:41

Agents de la policia francesa traslladant material d'ETA, en una imatge d'arxiu / JAVIER ETXEZARRETA / EFE

ETA ha lliurat dues caixes amb armes a les autoritats franceses a Baiona, una setmana abans que se celebri l'acte en el qual està previst que l'organització anunciï la seva dissolució. Segons han confirmat a Efe fonts de la lluita antiterrorista, són 24 armes curtes, munició de nou mil·límetre i 38 SP, uns 20 metres de cordó detonant, mig miler de detonadors electrònics, dos temporitzadors, 200 plaques de matrícules i més material per al robatori de cotxes.

L'entrega es produeix una setmana abans de l' acte previst per al 4 de maig a la localitat de Kanbo, en què presumiblement s'avançarà en el final d'ETA, en un acte convocat per l'anomenat Grup Internacional de Contacte i les organitzacions civils Bake Bidea i Fòrum Social Permanent. Tot plegat, després que en un comunicat fa uns dies ETA reconegués el dany causat i demanés perdó a les