Editorial Vicent Partal : Via Laietana, 43: la panxa de la bèstia

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El llibre Torturades, de Gemma Pasqual, un relat sobre vint-i-dues dones torturades a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona entre el 1941 i el 2019, retrata com el pas de la dictadura a la democràcia és irrellevant per a aquesta Espanya de la qual cal fugir

 

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

21.03.2023 - 21:40

Actualització: 22.03.2023 - 11:58

 

 

[Read it in English]

 

Avui es posa a la venda el llibre Torturades, de Gemma Pasqual. És el relat que fan vint-i-dues dones del seu pas per la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana de Barcelona i de les tortures que hi van haver de suportar. Entre el 1941 i el 2019. I les xifres, només les dues xifres que emmarquen el relat, ja tenen un negre significat per si mateixes.

 

Des de l’endemà de l’entrada a Barcelona de l’exèrcit d’ocupació franquista –el qualificatiu se’l van posar ells mateixos– fins a la batalla d’Urquinaona. Que el pas de la dictadura franquista a la pseudo-democràcia és, novament, irrellevant. La mateixa policia pegava en les mateixes cambres Soledad Real el 23 d’agost de 1941 i Xènia Garcia el 18 d’octubre de 2019. Els mateixos policies en el mateix edifici apallissaven Victòria Pujolar amb una porra revestida de plom el juliol del 1945 i colpejaven amb un tornavís el 1981 els punys de Teresa Alabèrnia. Les mateixes cel·les brutes i pudents van

[VÍDEO] Inarritu retrata les clavegueres de l’estat: ‘S’estranyen que els destitueixin, el normal seria expulsar-los’

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

El diputat d'EH Bildu recorda la implicació de Pérez de los Cobos i Sánchez Corbí en casos com les tortures al País Basc, la violència policíaca de 1-O i la trama Kitchen  

 

 

Per: Redacció

14.10.2020  17:46

 

 

El diputat d’EH Bildu Jon Inarritu ha retratat les clavegueres de l’estat espanyol en una intervenció al congrés. Ha recordat que personatges com els coronels de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i Manuel Sánchez Corbí apareixen en casos de tortures condemnades al País Basc, en la brutalitat policíaca de l’1-O o en el cas Kitchen.

 

‘S’estranyen que els destitueixin quan el normal en qualsevol estat seria expulsar aquestes persones de qualsevol cos policíac’, ha denunciat. Inarritu ha recordat que sovint els governs del PP han ascendit i condecorat aquests personatges, que es dediquen a fer una

Mossos Guilleries denuncia casos d’indults de policies espanyols amb proves d’haver comès tortures

Arran de la decisió del Congrés de retirar les medalles a Billy el Niño, l’agrupació de mossos independentistes critica que la Cambra no ho hagi demanat fins a la seva mort

Agències 12/06/2020

Imatge de 'Billy El Niño' amb la cara tapada / ACN

L’agrupació de mossos independentistes, Mossos Guilleries, ha criticat en un missatge a Telegram, que “el policia torturador” Billy el Niño, va ser condecorat amb honors i distincions abans de la seva mort. Un fet que, segons Mossos Guilleries “constata la protecció que un estat autoanomenat democràtic ha donat fins a l’actualitat a criminals membres de les institucions”.

D’aquesta manera posen en evidència que el Gobierno tant del PP com del PSOE, no hagi demanat fins després de la seva mort, la retirada d’aquestes medalles al Congreso de los Diputados.

A més, Mossos Guilleries també ha compartit un fil a Twitter del periodista Jonathan Martínez, on es demostren fins a 39 casos més de policies espanyols que, malgrat haver-hi proves d’haver comès tortures a víctimes, fins al punt d’assassinar-los en algunes ocasions, han estat condecorats i promocionats per l’estat espanyol.





Aquest és el comunicat sencer de Mosso Guilleries:

Pello Alcantarilla: ‘Mentre em torturaven De los Cobos hi era: el vaig veure’

MÓN - PAÍS BASC

Un detingut per la Guàrdia Civil al 2004, que va denunciar tortures, explica a Berria que ha reconegut De los Cobos, en veure'l ara per televisió  

Per: Redacció

29.05.2020  08:00

 



‘Quan vaig estar a Tres Cantos [Madrid], el primer interrogatori va ser sens dubte el més dur’. Era el 3 d’octubre de 2004 i Pello Alcantarilla (Sant Sebastià, 1960) va ser detingut per la Guàrdia Civil a Burgos (Espanya) quan circulava amb un camió per l’autopista. El van detenir per la seva presumpta relació amb ETA. Ha relatat que el van amenaçar de torturar-lo quan es dirigia a Madrid, amb música molt alta i crits continus. Que les tortures van continuar a Tres Cantos. I que va veure allà al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Alcantarilla s’ha posat en contacte amb el diari Berria per explicar el que ha vist. [El seu relat el publiquem avui de manera simultània Berria, VilaWeb i Nós Diario].

El ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, acaba de destituir Diego Pérez de los Cobos per ‘falta de confiança’. Falta de confiança motivada, segons diversos mitjans de comunicació, per un fals informe sobre l’impacte de les mobilitzacions del 8 de març en la difusió del coronavirus. En veure’l per televisió Alcantarilla l’ha reconegut: ‘És ell’.



Pello Alcantarilla recorda bé el camí de Burgos a Madrid: ‘L’asfíxia i el terror es van

El cas d’Unai Romano: un relat horripilant de tortures que Marlaska no va voler investigar com a jutge

MÓN - PAÍS BASC

Quan era jutge, Grande-Marlaska no va fer cabal de les tortures d'Unai Romano, un jove detingut sota la seva ordre 

 

Per: Redacció

15.02.2020  17:37




Abans de ser el ministre d’Interior del govern espanyol, Fernando Grande-Marlaska va fer carrera judicial fins a arribar a ser jutge de l’Audiència espanyola. Durant els anys que va passar com a jutge va tenir al davant nombrosos detinguts per ordre seva que van denunciar tortures de la policia quan estaven incomunicats, però ell mai no les va voler investigar. Recentment s’ha recordat el cas de les tortures a Unai Romano gràcies a un fil de piulets que reprodueix en primera persona en relat que ell mateix va fer per l’informe ‘Tortura al País Basc’ de l’associació Torturaren Aurkako Taldea (Grup contra la tortura).

"A las 4.00 del día 6 de setiembre de 2001, estoy durmiendo y me despiertan unos ruidos.

Salgo al pasillo y veo unos guardias civiles discutiendo con mis padres. Me acerco y me preguntan si soy Unai Romano, a lo que contesto que sí (...) pic.twitter.com/VBK5kSbNZp

— Igor Goikolea (@goikoleaigor) February 14, 2020

 

Les tortures de l’operació Garzón, que ara fa 25 anys, explicades en primera persona 



Romano va denunciar judicialment les tortures patides, però el jutjat d’Instrucció de Madrid la va arxivar. Després va presentar recursos a

[Vídeo] El policia instructor i mà dreta de Tácito(D.Baena) va ser condemnat per tortures

JUDICI 1-O

Així ho va haver de reconèixer abans d'iniciar el seu testimoni al Tribunal Suprem

Gerard Sesé|16/04/2019

Ahir va declarar la mà dreta del coronel Tácito (també conegut com a Daniel Baena), el comandant de la Guardia Civil que va comandar la policia judicial i que va redactar els atestats.



Abans de començar la seva declaració com a testimoni al judici farsa al Tribunal Suprem espanyol, com és obligatori, Manuel Marchena (que va ajudar al comandant quan les defenses el deixaven en evidència) va haver de fer el llistat de preguntes de les Lleis Generals.

   

En aquell moment, doncs, quan se li va preguntar si el Guardia Civil havia estat condemnat, va respondre que sí. Llavors, va haver de

La CUP boicoteja Garzón al Parlament per denunciar les tortures a independentistes del 1992 que no va investigar (Video)

Gabriela Serra lliura al jutge còpies de les compareixences dels detinguts on exposaven els maltractaments.

XAVI TEDÓ Barcelona Actualitzada el 18/07/2017 15:15

La CUP boicoteja Garzón al Parlament per denunciar les tortures a independentistes del 1992 que no va investigar / PERE VIRGILI

Visita accidentada de l’exjutge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, avui al Parlament. Gabriela Serra i Carles Riera, els dos diputats de la CUP presents al grup de treball per elaborar la futura llei sobre els nens robats del franquisme, han plantat Garzón, convidat per la cambra catalana en qualitat d'assessor, per no haver investigat les denúncies per tortures que van presentar els independentistes que van ser detinguts just abans dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. 

Abans que entrés a la sala, Serra ha lliurat a Garzón el documental "L'operació Garzón contra l'independentisme català" i còpies de les compareixences dels detinguts on exposaven les tortures que Garzón va signar i va arxivar sense passar-les a cap jutjat ni obrir cap sumari. Serra ha retret al jutge que no

La cara fosca dels Jocs

GIRONA - 29 juny 2017 9.10 h 

Avui es compleixen 25 anys de la col·locació d’explosius a Girona i Barcelona, atribuïda a Terra Lliure, que van precedir l’anomenada operació Garzón

Acusades d’estar relacionades amb el moviment independentista, van detenir a Catalunya i al País Valencià 45 persones, de les quals 16 van denunciar que les havien torturat 

Fotos : Núria Santiago i Lluís Serrat

Ramon Estéban - GIRONA

 

Un sector de la societat,com ara una part de la premsa, va rebutjar l’acció policial

La matinada del dilluns 29 de juny del 1992, poques setmanes abans de l’inici dels Jocs Olímpics de Barcelona, la Guàrdia Civil va desactivar dos artefactes explosius a Girona i un altre a Barcelona.






L’intent d’atemptats es va atribuir a una branca de Terra Lliure contrària a la dissolució decidida per la cúpula de l’organització. Poques hores després de la retirada dels explosius hi van haver els primers detinguts: Josep Musté, Ferran Ruiz, Jordi Bardina, David Martínez, Esteve Comellas, Joan Rocamora i Teresa Mas. Era l’inici d’un seguit d’actuacions policials a Catalunya i el País Valencià contra gent que es creia que pertanyien o estaven vinculats a Terra Lliure. Tot i produir-se arran de la localització dels artefactes, en realitat l’operació va tenir sobretot un caràcter preventiu, per tal d’evitar incidents durant els Jocs, en uns dies en què la mirada de mig món estaria posada a Barcelona. El que des d’alguns sectors van titllar de “persecució”, i que s’havia començat a preparar dos anys abans, s’acabaria anomenant operació Garzón, en referència al jutge de l’Audiencia Nacional que ho va ordenar.

Denuncien tortures

Sensibilitat “marca Espanya”: utilitzen la imatge d’un menor per promocionar els toros

Dissabte, 3 de maig de 2014 12:35 h

“Una aposta pel demà” diu el cartell de promoció de la temporada taurina de La Feria de Abril a la Maestranza de Sevilla que protagonitza un nen de 12 anys

---

Ara que el món del toreig està en decadència, els promotors de la temporada taurina de la Maestranza han considerat que utilitzar la imatge d’un menor que somia ser torero, en la cartelleria de promoció de la temporada taurina i en el vídeo que anuncia descomptes en els abonaments, els permet matar dos ocells d’un tret. Per una banda promocionen la temporada i per l’altra incentiven l’afició al toreig entre els pre-adolescents tot insinuant que aquesta és una aposta de futur. La polèmica està servida, com recull el diario.es, pel fet que la campanya pot contravenir un recent informe del Comitè dels Drets del Nen de l’ONU  que recomana una "eventual" prohibició de la participació activa o com espectadors dels menors a les corregudes de toros, mentre insta els països a adoptar mesures de sensibilització sobre la violència associada a les corregudes de toros i l’impacte sobre els infants.

Mentre Espanya és a la cua d’Europa en educació s’ensenya als nens “l’art” de la tortura i mort animal i la vida i obra de Manolete

Segons dades del Govern espanyol, cada vegada es compren menys entrades per assistir a les corregudes de toros i la davallada de “La Fiesta” any rere any és una realitat. El toreig s’ha convertit en un negoci agònic que defensen amb ungles i dens una minoria aferrada al passat i que el PP vol reviscolar a base de declarar el toreig Bé d’Interés Cultural. A l’ampara del BIC es pot afavorir que

Josep Cruanyes : La policia espanyola, ara com durant el franquisme

03.05.2014

Fernández Diaz, com Pelayo Ros el 1974, continua tolerant les tortures i el menyspreu a la llengua i als símbols catalans.

Rafael Martí Faixó va denunciar que havia estat agredit per vuit agents per haver dut una estelada al coll. La resposta del director de la policia espanyola, Ignacio Cosidó, va ser: 'Per la informació de què disposo, l'actuació de la policia va ser correcta.' El ministre Jorge Fernández Díaz ho va ratificar i va dir que quan la policia el volia identificar Rafael Martí s'hi havia resistit.

Tots hem vist les imatges de Rafael Martí, amb els evidents hematomes i