OPINIÓ - EDITORIAL
És trist que no puguen ni acceptar una crítica, que salten indignats cada vegada que els diem que no és pas per això que ens ofereixen ara que vam fer el Primer d’Octubre
Vicent Partal
20.09.2022 - 21:40
Actualització: 20.09.2022 - 23:01
Despús-ahir, Girona Vota va organitzar un gran acte per a tancar les 259 setmanes consecutives en què ha convocat els ciutadans cada dilluns a la plaça del Vi per protestar contra la repressió i reclamar l’alliberament dels presoners polítics i el retorn dels exiliats. Durant 259 setmanes, tot de gent s’hi ha aplegat sense divisions de cap classe i sense preguntar-se mai què votava el del costat per donar suport a tots els represaliats, del primer al darrer. D’ençà del 2017 i fins aquesta mateixa setmana, amb una fidelitat i un compromís enormes, desafiant tots els obstacles, que mira que n’hi ha hagut i de tota mena.
L’acte final va comptar amb la presència, en directe o per vídeo, dels nou presos polítics alliberats després d’haver-ho demanat el Consell d’Europa. Però també de més represaliats a causa de diverses accions fetes per defensar aquests nou presos polítics, sobretot arran de la sentència. I una d’aquestes represaliades, Carla Costa, va tenir una intervenció especialment punyent i vibrant, fantàstica (la podeu veure en vídeo), en la qual va recordar a tothom que hi havia represaliats de primera i de segona i que no tots eren represaliats per l’estat espanyol, sinó que també hi havia represaliats per part de la Generalitat de Catalunya.
Mirant les imatges de l’acte, m’ha cridat l’atenció que en uns quants moments es veu clarament com, mentre Carla Costa llança veritats com punys des de l’escenari, la gent aplaudeix, amb la notable excepció de les primeres files. Hi ha moments en què les dues primeres files estan quietes del tot, amb les