Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VERGUENZA DE GOBIERNO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VERGUENZA DE GOBIERNO. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 de novembre de 2019

Estocada d'Europa a Sánchez: tomba el creixement previst pel govern espanyol



COMISSIÓ EUROPEA






Carlota Serra / El Nacional
Foto: Mireia Comas
Barcelona. Dijous, 7 de novembre de 2019


















La Comissió Europea (CE) ha tombat les previsions de creixement del govern espanyol tres dies abans de les eleccions, rebaixant quatre dècimes la seva previsió de creixement de l'economia espanyola fins a l'1,9% per al 2019 i fins a l'1,5% per al 2020, en ambdós casos per sota de les projeccions més recents del govern espanyol. Un avís que evidencia, una vegada més, la desacceleració econòmica d'Espanya i a nivell global, i que se suma als avisos que ja va fer el Banc d'Espanya fa un mes.



Les Previsions Macroeconòmiques de Tardor publicades per l'executiu comunitari projecten a més que el dèficit públic sigui del 2,3% del PIB aquest any, el mateix que calculaven al maig, i que el 2020 baixi el 2,2%, dues dècimes per sobre de les seves últimes estimacions, en absència de Pressupostos Generals de l'Estat per al pròxim exercici. Per al 2021, la Comissió situa el creixement en l'1,4% i el dèficit en el 2,1% del PIB.



Les previsions de la institució presidida per Jean-Claude Juncker són menys optimistes que les emeses el mes passat pel govern espanyol, que anticipaven un avanç del PIB del

dijous, 26 de setembre de 2019

Última hora : La Fiscalia demana presó incondicional pels set detinguts




Els acusa de terrorisme, estralls i tinença d'explosius








En Jordi Ros en sortir detingut al carrer Romeu









per Quico Sallés 

Audiència Nacional.







La Fiscalia de l'Audiència Nacional en el cas de l'Operació Judes contra els CDR del passat dilluns ha demanat presó provisional pels set detinguts que han passat aquest matí per les mans del Jutge Instructor Manuel García Castellón. Fonts de les defenses han avançat que en acabar l'interrogatori el ministeri públic ha demanat la presó incondicional com a mesura provisional. El Fiscal Miguel Ángel Carballo els ha acusat no només de terrorisme, sinó d'estralls i tinença d'explosius. El delicte de rebel·lió ha desaparegut.



El jutge instructor, titular del Jutjat Central número 6, ha de resoldre al llarg de la tarda a través d'una interlocutòria en què hauria de delimitar els delictes objecte del sumari i escatir els indicis. Segons les defenses, el Fiscal ha actuat com si no hi hagués un demà. Els cinc defensats per Alerta Solidària no han declarat res davant el Jutge en ser una causa secreta. De fet, aquests lletrats asseguren que no han tingut cap connexió amb els dos advocats d'ofici que defensaven els dos detinguts que haurien declarat a la Guàrdia Civil que tenien material inflamable.



 
Els interrogatoris han començat a les onze del matí i han acabat just a tocar a les tres de la tarda. Un cop celebrats els interrogatoris i la vista en què les parts han demanat mesures cautelars. Els lletrats han abandonat la seu de l'Audiència a l'espera de la resolució.




Més informació en breu













dilluns, 16 de setembre de 2019

L’advocat del TJUE(Tribunal de Justícia de la Unió Europea) diu que Espanya no pot demanar l’extradició de Valtònyc



MÓN - EUROPA






L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea anunciarà les conclusions sobre el cas el 26 de novembre














Per: ACN

16.09.2019  17:04




La Comissió Europea ha considerat que Espanya no podia reclamar l’extradició de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, amb un codi penal posterior als fets pels quals va ser condemnat. En la vista oral prejudicial del cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), l’executiu europeu s’ha posicionat en línia amb els arguments de la defensa del cantant i ha dit que l’estat espanyol no va fer correctament l’euroordre automàtica contra Valtònyc. Per contra, Espanya, Bèlgica i la fiscalia belga han sostingut, durant la vista, que el codi penal que calia tenir en compte era el vigent en el moment d’emetre l’euroodre. L’advocat general del TJUE anunciarà les conclusions sobre el cas el 26 de novembre.



En un piulet havent sortit del TJUE, Valtònyc ha dit que tenien bones sensacions. En la mateixa línia s’ha pronunciat el seu advocat, Simon Bekaert, que ha dit que aquesta decisió els feia tenir confiança en la decisió del tribunal de Gant al desembre :

divendres, 28 de juny de 2019

L'ambaixada espanyola a Noruega, als tribunals



NORUEGA






Lluís Bou
Barcelona. Dijous, 27 de juny de 2019


















Un sindicat noruec ha portat l'ambaixada espanyola a Oslo davant els tribunals del país, per un cas de "dumping laboral" amb els treballadors, segons ha informat el diari Dagsavisen.



Segons el diari, que cita fonts del sindicat NTL, els empleats de l'ambaixada no cobren hores extres i no tenen cap suplement per treballar a la nit o els caps de setmana, i tampoc els haurien pagat les vacances. El diari afirma a més que el salari mitjà d'un treballador industrial a Noruega és al voltant de 476.000 corones a l'any, mentre que el dels treballadors de l'ambaixada en molts casos és la meitat.













El sindicat assegura que el contracte de treball estableix que l'ambaixada ha de seguir la legislació de Noruega, però alhora la inspecció de treball noruega no pot entrar-hi perquè és territori estranger. Els empleats sostenen que els deuen 1,5 milions de corones en total.







ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/ambaixada-espanyola-noruega-tribunals_398704_102.html 


dilluns, 10 de juny de 2019

Interior va utilitzar fons reservats per no deixar rastre del robatori a Bárcenas



CAS VILLAREJO






El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 10 de juny de 2019














El Ministeri d’Interior del govern de Mariano Rajoy, aleshores liderat per Jorge Fernández Díaz, va utilitzar diners de fons reservats per esborrar el rastre que havia deixat en el robatori d’informació a l’extresorer del PP Luís Bárcenas. Tal com va explicar el comissari Enrique García Castaño a la Audiència Nacional,  ell mateix va robar dades a Bárcenas el marc del dispositiu Kitchen, quan era cap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) i investigava el finançament irregular dels populars. Després, la va entregar a interior. Concretament, a l’exnúmero dos del Ministeri, Francisco Martínez.



Segons ha avançat aquest dilluns el diari El Mundo, el Ministeri va comprar amb fons reservats un ordinador portàtil perquè Martínez consultés en secret la informació robada, ja que no tenia ordre judicial per fer-ho. Interior va justificar aquesta despesa com

Convoquen una jura de bandera espanyola a Schleswig-Holstein, on un tribunal va exculpar Puigdemont



MINISTERI EXTERIORS






Cèlia Forment
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 10 de juny de 2019














El ministeri d'Exteriors espanyol ha convocat una jura de bandera el 23 de juny al municipi alemany Schleswig-Holstein, el tribunal del qual va deixar el president a l'exili, Carles Puigdemont, en llibertat a Alemanya.



Aquest tribunal alemany va decidir extradir a Espanya Puigdemont per un presumpte delicte de malversació de fons públics, però no pas per un presumpte delicte de rebel·lió ni de sedició, com demanava el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.



Ara, al port de Kiel, de la circumscripció d'Schleswig-Holstein, el govern espanyol hi celebrarà un acte institucional. L'acte solemne de jura de bandera serà tocades les 12 del migdia al vaixell escola de l'Armada Espanyola “Juan Sebastián Elcano”. L'acte central anirà precedit d'una missa de 30 minuts d'assistència voluntària. En la jura de bandera hi podrà participar tot ciutadà espanyol que ho hagi sol·licitat amb antelació i

dijous, 23 de maig de 2019

Batet guanya temps i demana als lletrats del congrés espanyol un informe sobre la suspensió dels diputats presos



MÓN - ESPANYA

#JudiciFarsa






El PSOE i Unides Podem opten per esperar a l'opinió dels lletrats després que Marchena hagi dit que la suspensió l'ha d'aplicar la mesa del congrés espanyol d'acord amb el reglament












Per: Redacció

23.05.2019  15:48




La presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, ha decidit finalment de demanar un informe als lletrats de la cambra sobre la suspensió dels diputats presos, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. El PSOE i Unides Podem han optat per la prudència i l’espera, mentre que el PP i Ciutadans –en minoria a la mesa– volien que s’apliqués la suspensió avui mateix. El PP, fins i tot, ha amenaçat Batet amb una querella si no s’avenia a aplicar immediatament les suspensions.



En una compareixença de premsa, Batet ha dit que demanaven l’informe als lletrats per prendre la decisió amb seguretat jurídica i que no es titllés de decisió ‘política’. ‘No hi cap voluntat de dilatar la decisió’, ha dit. Ha insistit que la mesa volia ‘totes les garanties’ perquè la decisió fos d’acord amb el dret.





Per què a Batet i al Suprem els crema la decisió de suspendre els drets dels presos polítics electes?



Aquest matí, el jutge Manuel Marchena ha respost al requeriment de Batet i ha dit que havia de ser la mesa del congrés que suspengués els diputats d’acord amb l’article 21 del

dimarts, 21 de maig de 2019

Directo | V🤢x se estrena en el Congreso sentándose en la bancada del PSOE



MADRID



l Congreso de los Diputados de la XIII Legislatura echa a andar este martes con la elección de los nueve miembros de la mesa presidencial




Los diputados de V🤢x ocupan los escaños del Congreso en el primer día de la XIII Legislatura. (Rafael Méndez=





9:22 - Irene Montero cree que los diputados electos que están en prisión no deberían ser suspendidos y ejercer como tal esta XIII Legislatura. "Creemos que debe imperar el sentido común. Pensamos que estas personas están aquí porque lo han decidido los ciudadanos con su voto (...). Hay que ser garantista y hay que intentar que puedan ejercer", dice en TVE.



9:20 - Aitor Esteban confirma que el PSOE ha cedido al PNV un puesto en la Mesa del Senado.



9:18 - Pedro Sánchez preside la reunión del Grupo Socialista en el Congreso antes de la sesión constitutiva, que arranca a las 10:00 horas.





9:16 - Los cuatro serán conducidos directamente al Salón de Plenos desde la comisaría de

dimecres, 15 de maig de 2019

L’independentisme es decanta pel no a Iceta, tot esperant dues reunions avui



PAÍS - PRINCIPAT






El PSC ha de menester l'abstenció dels dos grups per a ser elegit senador 




 










Per: Odei A.-Etxearte

14.05.2019  21:38




El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, tan sols podrà ser nomenat senador pel Parlament si JxCat i ERC s’abstenen en la votació del ple de dijous i, a hores d’ara, l’independentisme es decanta pel no. Tot esperant les reunions de grup que JxCat i ERC faran avui, ara com ara aquestes dues formacions s’oposen a designar-lo, segons que ha pogut saber VilaWeb de fonts pròpies, que coincideixen amb alguns altres mitjans.



Això impediria que Iceta fos nomenat senador i que dimarts vinent el PSOE el fes president del senat espanyol, com preveien els socialistes catalans i espanyols. Només cal que JxCat o ERC s’hi oposi perquè, sumats als vots contraris de la CUP, Iceta no pugui fer el salt a la política espanyola i probablement recorri al Tribunal Constitucional espanyol contra aquesta decisió. Tot esperant l’anunci definitiu d’ERC, Demòcrates de Catalunya ja ha avançat que els seus dos diputats, Antoni Castellà i Assumpció Laïlla, s’hi oposaran.



La votació serà secreta i electrònica perquè és així com es fa habitualment la tria de senadors d’acord amb el reglament, segons fonts parlamentàries. Les normes també permetrien que es fes per assentiment perquè es compleix la condició que hi ha tants candidats com vacants.




La designació d’Iceta ha dinamitat la clàssica cortesia parlamentària entre els grups, enmig del judici contra el procés, en plena campanya electoral pel 26-M i amb els futurs pactes de

dimecres, 24 d’abril de 2019

El cas Rosell, l’últim dels set escàndols protagonitzats per la jutgessa Lamela



MÓN - ESPANYA






L'ex-magistrada de l'Audiència espanyola, obsessionada amb el terrorisme i ascendida a la sala segona del Suprem, col·lecciona casos de presons provisionals abusives 















Per: Redacció

24.04.2019  18:19




La jutgessa Carmen Lamela fou ascendida de l’Audiència espanyola a la sala segona del Tribunal Suprem espanyol el setembre passat. És la responsable que l’ex-president del Barça Sandro Rosell i el seu soci andorrà Joan Besolí hagin estat gairebé dos anys en una situació de presó provisional fins el judici en què han quedat absolts de tots els delictes pels quals se’ls investigada. Lamela, a més, va denegar la llibertat provisional en diverses ocasions i va endarrerir el trasllat a Catalunya fins el juliol passat, més d’un any després de l’ingrés a la presó.



A Lamela ningú no li demanarà ara cap responsabilitat per aquesta presó provisional escandalosa. L’estat espanyol, i concretament el Consell General del Poder Judicial, no avaluen les actuacions dels jutges. El cas de Rosell i Besolí probablement ha estat l’últim escàndol que quedava pendent de l’etapa de la magistrada a l’Audiència espanyola, durant la qual va protagonitzar-ne diversos.



L’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i dels consellers del govern en fou un, però Lamela també va processar per rebel·lió el major Trapero, la intendenta Laplana i l’ex-cúpula dels Mossos. Aquest judici encara ha de començar. Cal recordar que Lamela fou condecorada per l’ex-ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, amb la

divendres, 12 d’abril de 2019

Eurodiputats demanen a la Comissió Europea que investigui les clavegueres de l’Estat



CLAVEGUERES DE L'ESTAT






Els signants de la petició asseguren que els darrers fets coneguts "representen un atac a l'estat de dret i la lliure participació política"







Redacció|






Jean - Claude Juncker, president de la Comissió Europea / ACN





Eurodiputats de nou països han enviat una carta a la Comissió Europea perquè investigui les clavegueres de l’Estat.


“A Espanya s’ha produït un escàndol, on de forma directa o indirecta s’han vist implicats els partits polítics que han ocupat el poder i alguns mitjans de comunicació”, recull, entre altres, el document.



Davant d’episodis com el cas del robatori del telèfon d’una col·laboradora de Pablo Iglesias, els parlamentaris es pregunten “quines mesures prendrà la Comissió per fer complir la legislació europea i així evitar una vulneració de drets fonamentals?”.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/eurodiputats-demanen-a-la-comissio-europea-que-investigui-les-clavegueres-de-lestat/ 


divendres, 22 de març de 2019

Pedro Sánchez està darrere l'acció de la JEC, segons Rahola: "Ha fet un Borbó"



LLAÇOS GROCS






El Nacional
Barcelona. Dijous, 21 de març de 2019


















La periodista Pilar Rahola ha assegurat al programa Tot es mou de TV3 que el president espanyol, Pedro Sánchez, està darrere l'actuació de la Junta Electoral Central (JEC) de portar el president Quim Torra a la fiscalia, de imposar-li una multa i d'ordenar als Mossos que retirin llaços. "Pedro Sánchez ha fet avui un Borbó", ha afegit, recordant el discurs que va fer el rei Felip VI l'octubre del 2017 animant a la persecució policial i jurídica al procés.



"Quan Sánchez ha dit que l'Estat actuarà amb determinació ha dit a la JEC: Podéis actuar, tenéis todo mi permiso", ha indicat.



Segons Rahola, el que ha fet la JEC és una "posició d'Estat" perquè no es tracta d'una simple qüestió simbòlica de llaços, sinó d'una pugna per la sobirania. "Ho han fet tot. Han posat al president Torra una multa, el porten a la fiscalia per una desobediència que pot

dimecres, 13 de març de 2019

Delgado avisa Torra que pot ser sancionat si no retira els llaços grocs



ELECCIONS 28-A







Nicolas Tomás
Foto: Sergi Alcàzar
Madrid. Dimecres, 13 de març de 2019
















Si el president Quim Torra no retira els llaços grocs, s’obrirà un procés sancionador. Així ho ha advertit aquest dimecres des de Segovia la ministra de Justícia, Dolores Delgado, que ha recordat que “les normes de joc les hem de complir tots”. En aquest sentit, ha recordat que l’”àrbitre” és la Junta Electoral Central, que ha estat “clara” sobre aquest assumpte.



“Desapareixeran els llaços i segurament s’imposarà una sanció, com no pot ser d’una altra manera”, ha respost la ministra de Justícia preguntada sobre la negativa del Govern a retirar els llaços grocs dels edificis de la Generalitat. “La llei està per a complir-la. Qui l’interpreta és la Junta Electoral Central i ha ordenat que es retirin els llaços grocs”, ha afegit.



En aquesta mateixa línia, Dolores Delgado ha avançat que, si no són retirats, “es posa en marxa el procés sancionador” previst per la llei, malgrat que ha admès que hi ha la possibilitat de presentar recursos. “La llei és igual per a tothom i tots estem sotmesos per les decisions de la Junta Electoral”, ha insistit.




ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/dolores-delgado-llacos-torra_364041_102.html

dimarts, 12 de març de 2019

Raül Romeva serà el candidat d'ERC al Senat el 28-A



ELECCIONS 28-A







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 12 de març de 2019




















Esquerra Republicana de Catalunya va configurant, a poc a poc, les seves llistes per a les eleccions generals del 28-A. Després de situar el seu president, Oriol Junqueras, al capdavant de la llista al Congrés, i a la germana de l'exconsellera Dolors Bassa, Montse Bassa, de número u per la demarcació de Girona, ara els republicans han decidit que un tercer dels seus presos polítics i jutjats per l'1-O concorri a aquests comicis.



Així, l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva serà el candidat dels republicans al Senat en les mateixes eleccions del 28-A, fent així tàndem en el cap de cartell amb Junqueras, també a la presó.



La decisió de Romeva arriba, a més, després que

divendres, 1 de març de 2019

Gilles Simeoni: ‘Aquest judici és un anacronisme a l’Europa del segle XXI’



PAÍS - PRINCIPAT







Entrevista al president de Còrsega, que ahir va presenciar la sessió matinal del judici contra els presos polítics catalans 








Gilles Simeoni, davant el Tribunal Suprem espanyol









28.02.2019  21:50





El president de Còrsega, Gilles Simeoni, sempre s’ha definit com un autonomista, però no ha amagat mai la seva simpatia pel moviment independentista català. De fet, la setmana passada el seu govern –format amb els independentistes de Corsica Libera– i el parlament cors van aprovar una moció de suport als presos polítics catalans.



Ahir Simeoni va anar a Madrid, en una delegació d’eurodiputats, per assistir a una sessió del judici al Tribunal Suprem espanyol. A la sortida, hi vam parlar sobre el judici, el paper d’Europa i algun paral·lelisme entre Catalunya i Còrsega.



Heu entrat a la sala de vistes per veure el judici en directe. Què heu pensat, quan heu vist polítics acusats pels seus actes polítics?




—És una imatge violenta i xocant. I el fet de ser aquí m’ha confirmat allò que jo pensava: que és un anacronisme a l’Europa del segle XXI. És un judici totalment polític, un judici ideològic que reprimeix unes idees.


Són, doncs, presos polítics a parer vostre.

dijous, 28 de febrer de 2019

Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa



OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC







Els testimonis de Zoido i d'Urkullu revelen la nul·la voluntat del govern espanyol d'optar pel diàleg polític i també la preparació d'una repressió policíaca 

















28.02.2019  20:20






A Juan Ignacio Zoido, el ministre responsable de la brutalitat policíaca de l’1-O contra els votants, no li han pogut ensenyar avui a la sala de vistes del Tribunal Suprem espanyol cap imatge d’aquella violència. No és pas cap detall menor, ni cap anècdota, sinó que és la constatació que, amb les declaracions dels testimonis, ja hem entrat en la fase dura del judici, aquella en què cada part juga les seves cartes. El president del tribunal, Manuel Marchena, n’és molt conscient, i avui ha exhibit un canvi substancial en les formes, fins ara d’un garantisme presumptament exquisit. L’aparença de neutralitat era un requisit al començament del judici, amb totes les càmeres enfocant-los, tothom pendent d’ell. Ja havíem explicat que, en relació amb les decisions més de fons, aquelles que afecten més directament la igualtat d’armes amb què treballen acusacions i defenses, això no era tan així. Però avui ja ho ha fet d’una manera més descarada, quan l’advocat Benet Salellas, de la defensa de Jordi Cuixart, ha volgut exhibir a Zoido un vídeo de la violència de la Guàrdia Civil al col·legi electoral de Sant Julià de Ramis l’1-O, allà on havia de votar el president Puigdemont. Marchena ho ha impedit. Ahir Rajoy es va haver d’empassar les ferides que els agents van causar a la gent que va anar a votar a Sant Carles de la Ràpita i la primera setmana Marchena i els altres sis magistrats van haver de veure la puntada de peu voladora a les escales del Pau Claris. Però ja n’hi ha hagut prou.



Marchena no diu pas que no es puguin projectar els vídeos, sinó que ja els veurem en la fase de la prova documental. No pas ara, amb els testimonis. Salellas li ha recordat la

Una delegació d’eurodiputats i diputats de la UE assisteix a la novena sessió del judici




Els membres de la delegació han defensat que aquest judici polític "no només és un assumpte intern d'Espanya, sinó que té una clara dimensió europea, atès que xoca amb els valors fonamentals de la UE"








Agències|







Pla general de la sala del Suprem, durant la primera jornada del judici de l'1-O









Una delegació de 13 eurodiputats i diputats d’alguns estats membre de la UE assisteixen aquest dijous a la novena jornada del judici contra el procés al Tribunal Suprem. La delegació està integrada per membres de la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya, diputats de la Xarxa Parlamentària de Grups d’Amistat amb Catalunya, així com el president del Consell Executiu de Còrsega, Gilles Simeoni, i el diputat francès Paul Molac.



El TS va rebutjar originàriament la presència d’observadors internacionals a la sala durant el judici, tal com van sol·licitar els acusats mentre que es van aferrar al fet que “les sessions eren televisades en directe”.



   
Tot i això, els membres de la delegació han defensat que aquest judici polític “no només és un assumpte intern d’Espanya, sinó que té una clara dimensió europea, atès que xoca amb els

Després del CNI, la connexió basca del 155 i l’operació Copèrnic de Zoido



ESPECIAL JUDICI 1-O







Nova etapa en el judici del procés amb els testimonis | La fiscalia es manté a l'aguait però les defenses marquen el terreny








per Quico Sallés (Tribunal Suprem) 27/02/2019 23:00 




El president Puigdemont amb el lehendakari Urkullu a Gernika | Jordi Bedmar / Presidència
 




“Un judici és un Dragon khan”. Així ho definia un dels lletrats de les defenses dels presos polítics en conversa a l’acollidor claustre del Palau de Justícia, seu del Tribunal Suprem. Aquest dimecres n’ha estat un exemple. El judici ha començat a ser el que ha de ser un judici: el teva meva de les contradiccions i debatre tot allò que no es dóna per controvertit.  Els primers testimonis -d’alt voltatge polític- que s’han enfilat a l’estrada han donat joc a les defenses per començar a farcir l’esquelet de les seves defenses i per desmuntar la fabulosa enginyeria jurídica de les acusacions.




La jornada també ha servit per mostrar que a Catalunya hi ha un tipus de polític imprevisibles i trapelles que s’han negat a respondre les preguntes de la ultradreta de Vox.



Als exdiputats cupaires Eulàlia Reguant i Antonio Baños els han caigut 2.500 euros de multa. El president del Tribunal, Manuel Marchena, s’ha empipat. Tant ell, com la resta de magistrats se’ls miraven amb aquell punt de ‘Són bojos aquests catalans’. Ara bé, no ha estat la primera esbroncada de Marchena. El president de sala  ha tocat el crostó als

dimecres, 27 de febrer de 2019

[VÍDEO] Les defenses acorralen Sáenz de Santamaría per la repressió policíaca del 20-S i l’1-O



PAÍS 







Vegeu el vídeo de la declaració íntegra de Soraya Saénz de Santamaría 



















Per: Redacció 

27.02.2019  12:30






Soraya Sáenz de Santamaría ha estat la primera membre del govern de Mariano Rajoy a declarar al judici contra el procés. L’ex-vice-presidenta espanyola ha defensat l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant el 20-S i l’1-O. En aquest sentit, ha culpat Carles Puigdemont i el seu executiu de la violència durant el referèndum i que els agents topessin amb ‘murs humans’ als col·legis electorals. Santamaría també ha defensat l’aplicació de l’article 155 i ha dit que era ‘més oportú’ que no pas declarar l’estat de setge o d’excepció.



Els interrogatoris dels advocats de la defensa han estat especialment durs. Andreu Van den Eynde li ha demanat per la famosa expressió ‘hem decapitat l’independentisme’ i per la xifra de policies ferits durant l’1-O. La vice-presidenta espanyola havia dit que eren gairebé 400, tot i que en van ser 93. El lletrat també li ha demanat si el govern espanyol va prendre alguna mesura contra els antiavalots que van agredir votants. Santmaría ha respost un breu: ‘Perdoni?’








Xavier Melero ha estat el més incisiu i ha posat Santamaría contra les cordes. Li ha demanat d’on treia la xifra de 6.000 agents desplegats a Catalunya, tenint en compte que

Rajoy fica la pota i s’arrisca que el seu testimoni sigui invalidat



JUDICI AL PROCÉS







Nicolas Tomás
Madrid. Dimecres, 27 de febrer de 2019




















Probablement Mariano Rajoy era el testimoni més esperat del judici del procés. Però la seva declaració aquest dimecres corre el risc de ser invalidada, després que l’expresident espanyol hagi ficat la pota en evidenciar que ha seguit les testificals d’aquest matí, quan ha declarat l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. La llei d’enjudiciament criminal estableix que els testimonis no poden tenir coneixement d’altres declaracions fins la seva pròpia declaració. Existeix possibilitat d'invalidació, tot i que és poc probable que acabi passant. El president de la sala s'ha vist obligat a intervenir.



En una de les seves respostes, Mariano Rajoy ha fet referència a “les declaracions d’aquest matí”, sense referir-se a quina d’elles, sobre les diferències entre el referèndum de l’1-O i la consulta del 9-N. Això ha provocat la intervenció de Jordi Pina, advocat de Sànchez, Rull i Turull, per aclarir la situació que l'ha deixat "perplex". Li ha preguntat si