Entitats reclamen que la prefectura de la via Laietana sigui “només un lloc de memòria”

 

 

ERC demana concrecions al govern estatal en la conversió de l'espai i el PP i Jupol rebutgen la iniciativa

 

Redacció

ahir a les 22:11

 

 

 

 

 

(ACN) 18 entitats agrupades sota l’Ateneu de Memòria Popular han reclamat que la prefectura de la via Laietana sigui “només un lloc de memòria” i que no es mantinguin els usos policials de l’edifici. Segons les entitats, aquestes dues funcions dins el mateix espai “són incompatibles” i l’edifici no té “ni les raons operatives ni les condicions” per al treball dels funcionaris policials.

Així, lamenten que la decisió de l’Estat “es burla” de la demanda que les entitats memorials exigeixen des del gener del 2023, quan van presentar una sol·licitud per declarar l’edifici com a lloc de memòria democràtica, a la qual encara no tenen resposta. “L’espai es mereix un tractament més seriós i definitiu”, s’han queixat.

 

 

📢Des de l'AMP expressem la nostra perplexitat per l'anunci d'@AngelVictorSuma, de @territorialgob, respecte al futur de #VL43 en la seva trobada amb @jaumecollboni.
Podeu llegir el nostre posicionament a l'enllaç següent 👇https://t.co/BQg17kqwKX
🧵1/4.

— Ateneu Memòria Popular (@Ateneu_Memoria) April 18, 2024

En un comunicat, les entitats remarquen que el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va anunciar la mesura “aprofitant una conjuntura electoral”, ja que les entitats fa temps que exigeixen a les forces polítiques que exposin de forma clara els seus programes en matèria de memòria democràtica.

L’Estat defensa els dos usos

Dia clau per a les comissions del 17-A, Pegasus i l’operació Catalunya

 

 

POLÍTICA

 

 

L'expresident Mariano Rajoy podria tornar al congrés per ser interrogat sobre l'operació Catalunya

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, intervé durant un ple en el Congrés dels Diputats, a 20 de desembre de 2023, a Madrid / EP

 

Adrià Rovira Serra

 
28/02/2024 09:08 

 

 

 

Aquest dimecres serà el dia clau per a les comissions al Congrés sobre el 17-A, Pegasus i l’operació Catalunya que el PSOE va prometre a Junts i ERC en l’acord per constituir la Mesa del Congrés. Si tot surt com està previst, la cambra espanyola constituirà les tres comissions on s’obriran les investigacions sobre l’operació Catalunya que va portar a termes el Ministeri de l’Interior del primer Govern de Mariano Rajoy, l’espionatge als independentistes amb Pegasus i els atemptats gihadistes perpetrats l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.

La idea és que els partits del pacte d’investidura tinguin la majoria en totes les meses d’aquestes noves comissions i que els socialistes assumeixin la Presidència en les de l’operació Catalunya i ‘Pegasus’ i Sumar s’ocupi de la dels atemptats. Tot i ser tres temes que impliquen Catalunya, les travesses només preveuen, com a molt, que un català sigui president, ja que el PSOE ha escollit a María Luz Martínez Seijo i Artemi Rallo per liderar les comissions de l’operació Catalunya i Pegasus i Sumar encara ha d’anunciar si serà l’exregidor de Barcelona, Eloi Badia, o Txema Guijarro, el president de la comissió sobre els atemptats. 

Rajoy podria tornar al Congrés per ser interrogat

Així es va fabricar la trama russa del procés

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'advocat Boye acusa el jutjat del cas Volhov de filtrar el contingut del telèfon de Terradellas per fonamentar cartes "anònimes" que servissin per nodrir la causa sobre els contactes de l'independentisme amb el Kremlin

 

 

Un agent de la Guàrdia Civil, durant un escorcoll de l'operació Volhov | ACN

 

 

 

 

 per Bernat Surroca, Barcelona | 16 de febrer de 2024 a les 07:00

 

 

Reunions amb emissaris del Kremlin, soldats russos, ingerències de Rússia per desestabilitzar Europa... L'anomenada trama russa és una de les causes judicials més controvertides que envolten el procés català. Pilotada des de fa anys pel jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, el jutge Joaquín Aguirre l'ha reactivada fa unes setmanes, coincidint amb la tramitació de la llei d'amnistia al Congrés i obrint la porta a investigar Carles Puigdemont i el seu entorn per un delicte de traïció. Una figura penal que, ara com ara, quedaria exclòs de la llei pactada entre el PSOE, ERC i Junts. Aquest procediment neix per al gran públic amb l'operació Volhov, l'any 2020, una macrocausa que investiga -entre moltes altres coses- el finançament del procés. La trama russa, però, s'havia començat a fabricar anys abans.

L'advocat Gonzalo Boye, que representa Puigdemont i Josep Alay, ha presentat un escrit al jutjat en què denuncia les maniobres que hi ha darrere d'aquest procediment. El lletrat argumenta que des del jutjat es va filtrar el contingut del telèfon de Víctor Terradellas, principal investigat en la trama russa, per fonamentar articles periodístics i cartes "anònimes", que al seu torn han servit per nodrir la causa judicial sobre els vincles de l'independentisme amb el Kremlin. Boye ho portarà, d'aquí a uns dies, al jutjat degà de Barcelona, perquè ho enviï al jutjat que correspongui i s'obri una investigació. Sobre la taula hi podria haver delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental o revelació de secrets, però tot plegat és encara massa preliminar per a acotar-ho.

En l'escrit, Boye dibuixa el circuit que va fer la informació del telèfon de Terradellas. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) confisca el dispositiu el 24 de maig de 2018. Un any més tard, s'encarrega a la Guàrdia Civil, en substitució de la UDEF, que analitzi tota la informació que

“Ningú hauria de ser imputat per terrorisme en el cas Tsunami”

 

 

ESTEBAN BELTRÁN

DIRECTOR D’AMNISTIA INTERNACIONAL A ESPANYA

 

“En la discussió sobre l’amnistia, els drets de les víctimes de violació de drets humans i de delictes no han estat en el centre”

“El concepte de llindar mínim de gravetat inclòs a la llei va en contra de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans” 

 

 

 

barcelona - 14 febrer 2024 2.00 h 

 

 

 

 

 

Anna Serrano - barcelona

 

 

 

No hi ha terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic. Ho sosté el director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, que veu algunes ombres en la llei d’amnistia.

 

L’Estat espanyol respecta els drets humans?

A Espanya, hi ha, sens dubte, la possibilitat d’exercir la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació, però també hi ha amenaces. Tenen a veure amb un Codi Penal amb articles antiquats que afecten la llibertat d’expressió, com són injúries a la corona o l’ofensa de sentiments religiosos, o el manteniment d’una legislació antiterrorista que vulnera els drets humans, és ambigua i no respon al que són els delictes de terrorisme fixats pel relator de les Nacions Unides. L’any 2015 aquesta legislació es va fer més restrictiva i ambigua, és una de les amenaces que hem vist en el cas de Tsunami Democràtic o en el dels CDR. També hi ha l’amenaça de la llei de seguretat ciutadana, que, com hem vist, té un ampli grau d’arbitrarietat, de poders policials sense contrapès judicial. I hi ha l’ús de Pegasus. Amnistia i altres organitzacions han documentat que s’ha utilitzat com a mínim en 65 casos. Aquí el que ens preocupa és que, encara que hi hagi diversos sumaris judicials oberts, quasi no avancen, i quan es desclassifica la informació és poc i es fa en una comissió de secrets oficials, que no és el lloc correcte. S’hauria de canviar la llei del CNI i, sobretot, la de secrets oficials, que és una llei franquista de l’any 1968 que fa que pràcticament tot és secret fins que es diu el contrari. Això també és una amenaça als drets humans.

 

 

Des d’Amnistia van fer arribar recomanacions als partits perquè la llei d’amnistia garanteixi els drets de les víctimes de violacions de drets humans. Amb l’actual redacció es compleix?

Debat a crits a Brussel·les per l’informe que ataca la immersió lingüística

 

 

Batussa entre eurodiputats per la manca de temps per analitzar el document, que reclama un tractament similar del català i el castellà a l'escola

 

 

 

La presidenta del Comitè de Peticions, Dolors Montserrat, en el debat sobre la immersió a Catalunya / ACN

 

Xavi Fernández de Castro

 
14/02/2024 11:57 

 

 

 

El debat al Comitè de Peticions del Parlament Europeu pel polèmic informe sobre la immersió lingüística a l’escola catalana ha acabat en una discussió a crits entre eurodiputats dels grups progressistes i dels conservadors. Els verds i els socialistes, que van boicotejar la missió de tres dies a Catalunya per avaluar el sistema català d’immersió, havien intentat ajornar el debat perquè no havien tingut ni 24 hores per analitzar-lo. L’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha acusat la dreta i la ultradreta de manca “d’imparcialitat” i ha denunciat “l’espectacle mediàtic” del debat, que el PP ha utilitzat per fer la seva “campanya política” contra Catalunya. L’eurodiputat de Junts i Lliure per Europa, Toni Comín, ha reclamat a la presidenta del comitè, l’eurodiputada catalana del PP Dolors Montserrat, que “almenys intenti aparentar imparcialitat”.

La dirigent popular s’ha fet l’orni i ha assegurat que no entén el “soroll” que s’ha generat al voltant de l’informe, que ha estat elaborat per eurodiputats de la dreta i l’extrema dreta. Montserrat ha defensat que la missió s’ha tractat com qualsevol altra i ha recordat que encara queda un mes sencer per debatre el contingut del polèmic informe, que advoca per un tractament “equivalent”

La Moncloa diu que no li consten vincles entre Rússia i l’independentisme

 

 

ESPAÑA

 

 

El ministre de l'Interior confia que la investigació determinarà si van arribar a existir les suposades vinculacions

 

 

El ministre d'interior, Fernando Grande-Marlaska, en una imatge d'arxiu / EP

 

Gerard Mira

09/02/2024 15:46 

 

 

El govern espanyol assegura que no té cap constància sobre els suposats vincles entre Rússia i l’independentisme. Així ho ha afirmat aquest divendres el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una entrevista a TVE: “A mi no em consta, però on han de constar, si és el cas, és en la institució que és l’encarregada de la recerca de qualsevol circumstància que en aquest cas, com en uns altres, són els òrgans judicials i la Fiscalia del nostre país”, ha deixat clar el ministre, que tot i que ha posat especial èmfasi en remarcar que no és conscient que existissin aquests suposats vincles en el marc del Procés, tampoc ha volgut negar-los.

Marlaska també ha volgut deixar clar que “Espanya és un país que investiga tot el que ha d’investigar, tot el que es denuncia i tot el que es coneix” i que, per la qual cosa, la mateixa investigació que forçat el PP a l’Eurocambra ja determinarà quina mena de vincles van arribar a existir, en cas que sí, entre l’independentisme i el Kremlin. “Són els òrgans competents els encarregats de determinar el que

La trampa de García Castellón que va confondre el fiscal del Suprem en el cas Tsunami

TRIBUNALS

 

Álvaro Redondo es va embolicar amb l'exposició raonada enviada al Suprem, que donava a entendre que s'havia produït un 'segrest' de controladors en la protesta del Prat

 

 

Sentada de manifestants a l'Aeroport del Prat davant dels Mossos

 

 

 

Quico Sallés Ciutat de la Justícia 07/02/2024 14:12

 

 

A mesura que passen els dies, es van desgranant detalls de com s’ha despertat la guerra interna dins la Fiscalia Penal del Tribunal Suprem arran de la causa del Tsunami Democràtic. Segons fonts judicials, un nou element podria fer entendre l’existència d’un esborrany anterior al dictamen del fiscal Álvaro Redondo on sí que hauria contemplat la possibilitat que les protestes postsentència constituïssin un delicte de terrorisme. Aquest element hauria estat la convicció del fiscal del Suprem que els controladors aeris haurien estat ‘segrestats’, és a dir, sense possibilitat de sortir de la torre de control per acció dels manifestants.

Aquest fet hauria estat la clau per sostenir que la causa s’hauria d’instruir per terrorisme perquè hi hauria hagut una detenció il·legal, una conseqüència dels desordres públics a l’aeroport. Redondo va arribar a aquesta conclusió perquè només havia fet una lectura de l’exposició raonada que havia remès el magistrat Manuel García Castellón al Tribunal, no tota la causa sencera, ni tampoc hauria compartit

La fiscalia deixa en ridícul García-Castellón en assenyalar la falta d’indicis per acusar de terrorisme a Puigdemont

 

 

Considera “injustificada i immotivada” la decisió d'enviar la causa al Suprem i acusa el jutge de confondre "el Tsunami amb els CDR"

 

 

 

L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont en la roda de premsa per valorar la sentència del TGUE sobre la immunitat. Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 14:24 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 

Agències

Divendres, 2 de febrer de 2024

 

 

La fiscalia ha tornat a criticar en un escrit la “falta d’arguments” del magistrat Manuel García-Castellón de l’Audiència Nacional per atribuir el delicte de terrorisme a Carles Puigdemont i la resta d’investigats en la causa del Tsunami Democràtic i ha constatat el “nul avenç de la investigació en aquest sentit”. El ministeri fiscal considera “totalment injustificada i immotivada” la decisió del magistrat de demanar al Suprem que es quedi la causa. A més, ha acusat García-Castellón de fer “prolongacions artificioses” per dilatar la tramitació del recurs que la fiscalia va presentar contra la interlocutòria del magistrat que acordava investigar Puigdemont, Marta Rovira, Ruben Wagensberg i nou persones més per terrorisme.

“Ja era significativa la falta d’arguments per a la concreta imputació de fets de matís terrorista als investigats en la resolució del 6 de novembre, ja que l’instructor es limitava a una genèrica remissió als informes de la Guàrdia Civil i només dedicava un capítol a la imputació de dos investigats en concret, Puigdemont i Rovira”, argumenta la fiscalia, que afegeix que la remissió d’una exposició raonada al

El diputat d’ERC Ruben Wagensberg se’n va a Suïssa per la pressió de García-Castellón pel Tsunami

 

 

El republicà aclareix que no es tracta d'un exili, sinó que s'ha traslladat temporalment a Suïssa per assessorar-se, arran dels moviments de la justícia espanyola

 

 

 

Els secretaris de la Mesa Ruben Wagensberg i Aurora Madaula i la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, a la reunió de la Mesa del Parlament. Data de publicació: dijous 01 de juny del 2023, 18:37 Localització: Barcelona Autor: Mariona Puig

 

 

Redacció

Dimecres, 31 de gener de 2024

 

 

 

El diputat d’ERC i secretari quart de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, s’ha traslladat temporalment a Suïssa per assessorar-se davant els moviments de la justícia espanyola que el vinculen amb Tsunami Democràtic. Segons ha avançat Rac 1, s’està reunint amb organitzacions i advocats per preparar tots els escenaris possibles.

El nom de Wagensberg ha aparegut diverses vegades relacionat amb la causa que investiga el jutge Manuel García-Castellón, que veu terrorisme en les actuacions de Tsunami Democràtic. El diputat d’ERC estava de baixa des de fa setmanes i ha marxat de Catalunya també per problemes de salut mental. Deixa clar, però que no està a l’exili i que podria tornar en el moment que volgués.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/el-diputat-derc-ruben-wagensberg-sen-va-a-suissa-per-la-pressio-de-garcia-castellon-pel-tsunami/ 

Voteu que no a aquesta amnistia. Voteu que no al pressupost. Dissoleu l’Audiència espanyola. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Ni ERC ni Junts no haurien de votar demà a favor d'una llei d'amnistia que, com que és mal feta, en compte de resoldre els problemes de la repressió encara els agreujarà

 

 

El jutge de l'Audiencia Nacional espanyola García Castellón

 

 

 

 

 Vicent Partal

28.01.2024 - 21:40

Actualització: 29.01.2024 - 07:49

 

 

Si no és que el PSOE acaba votant l’esmena que elimina les excepcions de terrorisme, demà els partits independentistes es trobaran abocats a prendre una de les pitjors decisions imaginables. Hauran de decidir si voten a favor o en contra d’una llei d’amnistia que, en compte de servir per a avançar, desfermarà una repressió terrible, tal com avisava ahir Gonzalo Boye, en aquesta entrevista.

Perquè el fet és que l’obcecació del PSOE per crear dins la llei una excepció de l’anomenat “terrorisme” va duent les coses a un extrem en què el teòric remei encara serà molt pitjor que no la malaltia.

Ja ho veiem ara: agafant-se a aquest forat legislatiu, l’Audiència espanyola ha emprès una campanya política destinada a convertir en terrorisme tot el procés d’independència i, a partir d’això, a empresonar tanta gent com puga i il·legalitzar tot el moviment independentista.

I ho torne a dir:

El jutge reobre la trama russa del Procés just abans de l’aprovació de l’amnistia

 

 

Tribunals

 

 

El magistrat barreja espies russos, extrema dreta i criptomonedes en un nou relat

 

 

El jutge Joaquín Aguirre surt després d'un dels escorcolls el maig de 2018 en pkena operació Estela/ACN

 

 

 

Quico Sallés Barcelona

 
29/01/2024 10:07 

 

 

 

Casualitats judicials i polítiques. El titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha reobert, finalment, la peça que havia arxivat des de juliol de 2022, sobre la suposada trama russa del Procés. Tot dins la causa Volhov. Un supòsit que El Món va avançar la setmana passada, en haver rebut el magistrat un informe de la Guàrdia Civil i un informe forense sobre la interceptació dels mòbils dels implicats. De fet, el jutge barreja, conduït pels agents d’informació de l’institut armat, les intervencions de les comunicacions i la documentació privada -sense cap membret oficial- confiscada en els escorcolls dels domicilis de Víctor Tarradellas. A partir d’aquí, el magistrat es mostra convençut que l’independentisme, amb el president a l’exili Carles Puigdemont al capdavant, “preparava un canvi de model econòmic a través de les criptomonedes”.

El jutge extreu, arran de les dades manllevades de les comunicacions dels investigats, que Tarradellas, excap de relacions internacionals de CDC, va viatjar a Moscou el setembre de 2017. Per altra banda, el jutge fa un doble salt mortal i relaciona la seva investigació amb la del Jutjat d’Instrucció 13, que va obrir la causa contra el Procés. En aquest sentit,

Catalunya bat el rècord de creació d’empreses en un mes de novembre

 

 

EMPRESES

 

 

La xifra de noves societats va augmentar un 5,86% en taxa interanual a Catalunya

 

 

 

Imatge d'arxiu de tres treballadors en una oficina / Pixabay

 

Adrià Rovira Serra

 
17/01/2024 09:49 

 

 

La creació de noves empreses a Catalunya continua en una bona línia. Segons les últimes dades, durant el passat novembre la xifra de noves societats va augmentar un 5,86% en taxa interanual, amb un total 1.715 societats mercantils. Per contra, en el mateix mes se’n van dissoldre només 155, un 10,92% menys, segons les dades difoses aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es tracta de la millor dada de constitució d’empreses en un mes de novembre de la sèrie històrica pel país i ja suma dos mesos consecutius de creixement interanual en la creació d’empreses.

Per a la constitució d’aquestes 1.715 empreses creades durant el novembre passat es van subscriure una mica més de 51,82 milions d’euros, la qual cosa suposa un 2,42% menys que en el mateix mes de fa un any. Pel que fa a les 155 empreses dissoltes, 114 ho van fer voluntàriament; 15 per fusió amb altres societats i les 26 restants per altres causes.

Per part seva, el nombre de societats mercantils que van ampliar capital va baixar un 6,29% a Catalunya al novembre, fins a les 417 empreses. El capital subscrit en aquestes ampliacions va aconseguir els 210,74 milions d’euros, xifra un 47,52% superior a la de novembre de l’any anterior.

Augment del 6,4% a l’estat

Junts defensa que Catalunya pugui decidir si expulsa immigrants multireincidents

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Turull diu que la Generalitat ha de tenir "les competències de qualsevol estat" sobre fluxos migratoris

 

 

 

 

 

ACN

11.01.2024 - 10:48 Actualització: 11.01.2024 - 11:24

 

 

 

Amb l’acord amb el PSOE per a delegar les competències d’immigració, Junts defensa que la Generalitat ha de poder decidir si expulsa els immigrants multireincidents o no. Ho ha dit el secretari general, Jordi Turull, en una entrevista a Catalunya Ràdio. I ha afegit: “Hem de mirar en quines condicions se’ls pot fer fora.” Si bé ha assenyalat que el principal problema que cal abordar és per què hi ha multireincidència, el dirigent ha dit que “cap batlle està satisfet que hi hagi persones al seu poble que hagin reincidit 210 vegades”.

 

La pressió de Junts irrita extraordinàriament la dreta espanyola i molesta el PSOE

 

 

 

 

🔴 @jorditurull, al #MatíCatRàdio, sobre el traspàs de les competències d'immigració: "Si s’expulsa o no multireincidents s’ha de poder decidir des de Catalunya. Cap alcalde està content de tenir gent que reincideixi 200 vegades."https://t.co/Xchge7yagy pic.twitter.com/6jS9KBNIfN

— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) January 11, 2024

Turull ha posat el focus en el problema de la multireincidència, arran de l’alerta que van fer els batlles de Junts al Maresme. “Es va entrant i sortint dels jutjats, que estan col·lapsats. Hi ha immunitat per a una sèrie de gent que no té la sensació que qui la fa la paga”, ha indicat.

[DARRERA HORA] La foto que escenifica l’acord entre Junts i el PSOE per la investidura

 

 

El secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, s’ha reunit aquesta tarda amb el president Carles Puigdemont a les dependències que els diputats de Junts per Catalunya/Lliures per Europa tenen al Parlament Europeu

 

 

 

Redacció

Dilluns, 30 d'octubre de 2023

 

 

Junts prepara el si per investir a Sánchez Castejon

A la reunió han assistit el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, la presidenta del grup del PSOE al Parlament Europeu, Iratxe García-Pérez i el cap de la delegació socialista al Parlament Europeu, Javier Moreno. Aquesta trobada presencial s’emmarca en les converses que mantenen ambdós partits per a les condicions d’una eventual investidura i reelecció del president del Govern, Pedro Sánchez.

Tots han coincidit en destacar el bon ambient de la trobada i han constatat que aquestes negociacions

Suspens estrepitós de la monarquia espanyola a Catalunya

 

 

POLITICA

 

El suport a la Corona està en mínims històrics: els catalans li posen un 1,7 de mitjana i els simpatitzants de tots els partits la suspenen

 

La família reial espanyola durant l'entrega de premis de la Fundació Princesa de Girona / ACN

 

Xavi Fernández de Castro

31/10/2023 08:57 

 

La princesa Elionor arriba a la majoria d’edat aquest dimarts amb la popularitat de la Corona en mínims històrics a Catalunya. La monarquia espanyola suspèn de manera estrepitosa entre els catalans, que mai han posat més d’un 3 sobre 10 a la família reial des que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va introduir la pregunta als seus sondejos el 2014. La mala nota que els catalans posen a la monarquia encara va baixar més després del referèndum de l’1-O del 2017 i del discurs de Felip VI després del 3-O. Des de llavors mai més s’ha recuperat, segons mostra l’històric d’enquestes que ha recollit l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

En els últims sis anys, la nota mitjana que els catalans posen a la Corona no ha superat mai el 2 sobre 10 i actualment es troba en un mínim històric d’1,7. L’hereva al tron espanyol jurarà la Constitució amb un 75% de catalans favorables a la república i amb un suspens transversal de la societat catalana, ja que els simpatitzants de tots els partits polítics amb representació parlamentària —i això inclou el PP, Vox i Cs— suspenen la Corona. 

 

 

 

 

 

L’abdicació de Joan Carles, únic millora de les notes

Puigdemont recorda la DUI sis anys després: “Ni hi hem renunciat ni hi renunciarem”

 

 

El president a l'exili assegura que "mantenen viva la DUI" per quan "l'independentisme s'aplegui en una única estratègia"

 

 

L'expresident Carles Puigdemont durant la seva intervenció a la Catalunya del Nord Data de publicació: dilluns 21 d’agost del 2023, 14:52 Localització: Sant Miquel de Cuixà Autor: Cedida a l'ACN per la UCE

 

Maria Garcia

Divendres, 27 d'octubre de 2023

 

En mig de les negociacions entre els partits independentistes catalans i el PSOE i Sumar per a la investidura de Pedro Sánchez, el president a l’exili, Carles Puigdemont, ha recordat la declaració unilateral d’independència (DUI) que el Parlament de Catalunya va proclamar sis anys enrere.

Puigdemont recorda en el seu missatge que el Parlament de Catalunya és el representant legítim del poble català, i que aquesta legitimació, així com els resultats del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, són els que van permetre que la cambra catalana proclamés la independència de Catalunya, malgrat que s’hagués de suspendre menys d’un minut després per evitar la repressió de l’Estat espanyol. 

“Durant sis anys l’hem preservat [la DUI] de la pulsió amnèsica o devaluadora d’alguns. L’hem reivindicat, l’hem traduït a 25 llengües i la mantenim viva per quan l’independentisme en el seu conjunt sàpiga aplegar-se en una única estratègia, superant temptacions partidistes. Enmig de les

Ni govern ni democràcia

 

 

OPINIÓ

 

 

"El règim parlamentari vol que el govern sigui responsable davant del Parlament. Però aquest govern no només no és responsable davant de la cambra, sinó que és irresponsable"

 

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
26/10/2023 20:48 

 

 

 

 

 

Al mapa general de les democràcies parlamentàries del món, Catalunya ocupa un lloc únic, excepcional, gairebé miraculós, el d’un govern parlamentari sense suport parlamentari. Hi ha gent que ho jutja kafkià, com un Gregori Samsa de la democràcia i una altra ho troba surrealista, com una pipa de Magritte.

El govern governa contra la voluntat del Parlament implementant mesures com l’Acord de claredat que el legislatiu ha rebutjat per 61 vots contra 41. I fins i tot ho presenta al senat espanyol com si tingués el suport de tota Catalunya o com si el president la representés. No diu que governa per a tots els catalans, amb 33 diputats, el 14% de la càmera? Amb vint diputats, és capaç de governar per a tot Europa. I, amb deu o menys, per al món sencer.

 

El govern incompleix les promeses electorals, no només les ideològiques i polítiques, que les

L'hora de la veritat

 

 

LA VEU DE NACIÓ

 

 

«Puigdemont es troba davant la cruïlla més decisiva des del 2017, i ara sap que les bases del Consell, letàrgiques, rebutgen investir Sánchez»

 

 

 

 

 

 per Oriol March, Barcelona | 24 d'octubre de 2023 a les 19:00 |

 

 

 

 Amb el suport lligat de Sumar, el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, es disposa ara a obtenir els vots de l'independentisme català i del nacionalisme basc a la investidura. Li queden 33 dies per obtenir els diputats necessaris, però la intenció -així ho ha traslladat a ERC i a Junts- és evitar anar a última hora. No depèn d'ell. A Junts, de fet, ja hi ha veus que indiquen que una consulta a la militància sobre un hipotètic acord es podria acabar descartant en funció de si els terminis són ajustats. El cert és que la investidura entra ara en la fase definitiva, perquè el suport de Sumar es donava per descomptat i només calia trobar el desllorigador social adequat. La reducció de la jornada laboral és l'emblema, segons Sánchez i la vicepresidenta segona de l'executiu estatal, Yolanda Díaz, de la nova etapa de reformes.

La pilota és a les mans del PSOE, perquè és qui ha d'aterrar les propostes per a Catalunya després que el document signat amb Sumar esquivi qualsevol concessió específica, però la decisió última la té Carles Puigdemont. I l'expresident de la Generalitat sap des d'aquest dimarts que els afiliats al Consell de la República, la institució que ha promogut com a emblema de la legitimitat del 2017 i marmessora de la unitat independentista -mai completa, perquè ERC i la CUP se n'han desmarcat orgànicament-, rebutgen que investeixi Sánchez. El 75% dels participants en la consulta específica celebrada durant els últims dies així ho han evidenciat en una votació que ni tan sols ha arribat al 5% de participació. Significatiu.

 

Significatiu perquè la xifra és encara més minsa que

Les energies netes arriben brutes. Coses que no entenc

 

 

OPINIÓ - MAIL OBERT

 

 

Primer ens van posar centrals nuclears (a Tarragona, és clar); i ara ens volen entaforar totes les plaques i els aerogeneradors que les zones més riques no volen

 

 

 

 

 

Joan Minguet Batllori

24.10.2023 - 21:40

 

 

No puc entendre que persones més enteses que jo en la necessitat del canvi de paradigma energètic no diguin res sobre l’aplicació injusta, sovint improvisada, de parcs eòlics i d’energia solar a Catalunya. A VilaWeb mateix, darrerament, Pep Puig o Marc Belzunces, que en saben, han publicat articles en què s’apunten a les exigències de la Unió Europea per a assolir el mandat de renovables per al 2030. Hi estem tots d’acord. Però no diuen res sobre les irregularitats administratives, la desídia del parlament i la desigualtat territorial que es produeix en aquesta aplicació. A la Conca de Barberà, la Segarra, l’Urgell, el Segrià i Anoia, pel cap baix, es concentren una quantitat de projectes de macroparcs i, en canvi, en uns altres territoris a penes hi ha moviments. He de subratllar el prefix “macro”: el projecte BCNSolars, a Passanant i a Belltall, impliquen la instal·lació de 450.000 plaques en unes 400 hectàrees. Això té alguna lògica de futur, companys? El fi justifica els mitjans? Aquestes terres, moltes de les quals ja tenen parcs eòlics, han de deixar de produir aliments gràcies al seu atàvic conreu de la terra? Hem de convertir-nos en parcs industrials i deixar de ser zones rurals?

No puc entendre que una reivindicació històrica de l’esquerra, l’ecologisme, hagi passat a mans de companyies com la Shell, la petroliera que, després de contaminar el món durant dècades, ara vol treure diners de les energies netes. No parlo per parlar: és la Shell que tira endavant aquests macroparcs al lloc on visc. Com podem acceptar que el capitalisme fagociti l’ecologisme? Ho vaig escriure fa unes

Investidura: un reconeixement nacional de Catalunya podria diluir el règim del 78? per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

En les negociacions per a la investidura sembla que s'ha escolat una altra qüestió: alguna forma de reconeixement oficial per part d'Espanya de la minoria nacional catalana. Jurídicament, seria molt important, però també políticament podria marcar un abans i un després

 

 

Carles Puigdemont amb Yolanda Díaz i Jaume Asens a Brussel·les (fotografia: Olivier Matthys).

 

 

 

Vicent Partal

22.10.2023 - 19:34

Actualització: 22.10.2023 - 21:40

 

 

Els possibles pactes sobre la investidura de Pedro Sánchez han desaparegut gairebé del radar informatiu. L’actualitat, sobretot la guerra de Gaza, se’ls ha enduts, tot i que també hi té molt a veure la discreció amb què es negocien i la dificultat òbvia que impliquen.

Segons allò que m’arriba, hi ha un acord pràcticament total sobre la llei d’amnistia –solament manca el relat per a vendre-la. Javier Pérez Royo, en l’entrevista que publicàvem l’altre dia, ho explicava taxativament: “Ara mateix, l’amnistia no és una opció per al president del govern en funcions. L’amnistia és una necessitat. [Sánchez] No pot decidir si hi haurà llei d’amnistia o no. N’hi ha d’haver necessàriament.” Si arriba ja en veurem els detalls i els comentarem, però ara com ara sembla que és un requisit que les parts consideren superat.

On sembla més encallada la cosa, en la negociació amb Junts, és en l’apartat del relator i del reconeixement de “alguna cosa” que situe nacionalment Catalunya en un altre nivell. I, evidentment,