40 anys de manca d’inversions per part dels governs espanyols de tots colors ens van liquidant

 

 

Una autopista saturada de camions per manca de desenvolupament del transport de mercaderies amb tren provoquen aquest augment dels accidents

 

 

 

Redacció

Dilluns, 7 d'octubre de 2024

 

 

Gairebé 500 accidents amb ferits a l’AP-7 fins a l’agost, un 28% més que abans de la fi dels peatges
L’AP-7 va registrar 462 accidents amb ferits entre el gener i l’agost aquest any, segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT) obtingudes per l’ACN via transparència. La sinistralitat a l’autopista va a l’alça, ja que la xifra és un 3% més alta que en el mateix període del 2023, i d’un 28% més que en els primers vuit mesos del 2019, l’últim any no pandèmic abans de la fi dels peatges. Amb tot, els accidents amb morts han caigut de nou a quatre en l’últim lustre. Les hores de retencions a la via ja sumen més de 5.000 enguany, superant així en un 50% les de tot el 2019. El SCT atribueix les xifres a l’augment del trànsit derivat de la gratuïtat de les autopistes, però afegeix que alhora la sinistralitat encara ha baixat més a altres vies.
Les retencions sumen més de 5.000 hores quan en tot el 2019 no van arribar a les 4.000.

 

 

Dades anuals entre els mesos de gener i agost

Gràfic: ACNFont: Servei Català de TrànsitCreat amb Datawrapper

 

 

El nombre d’accidents amb víctimes de qualsevol grau a l’AP-7 era de 370 entre el gener i l’agost del 2019, una xifra que va caure els dos anys següents, coincidint amb la pandèmia. El 2022, ja amb

Llarena prevarica de nou: es nega a amnistiar Puigdemont, Comín i Puig per malversació

 

 

El jutge espanyol s'aferra a la seva falsa tesi que els tres polítics independentistes van enriquir-se amb el referèndum perquè van destinar-hi diners públics i no pas recursos propis

 

 

L'expresident Carles Puigdemont en la seva reaparició a Catalunya Data de publicació: dijous 08 d’agost del 2024, 09:17 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs

 

Maria Garcia

Dimarts 10/09/2024

 

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l’encarregat de la persecució judicial contra els líders independentistes del Procés, torna a prevaricar, un fet que ja és costum pels alts tribunals espanyols i els seus magistrats. El jutge espanyol ha confirmat que no amnistia Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació, tal com ja va sentenciar l’1 de juliol, i deixa caure així els recursos interposats per la Fiscalia, així com per l’advocat del president a l’exili, Gonzalo Boye.

Llarena, en una interlocutòria de 21 pàgines, s’aferra a la seva tesi sobre l’enriquiment patrimonial dels tres polítics independentistes processats, i argumenta que una de les excepcions previstes a la llei d’amnistia diu que no poden ser amnistiats aquells que amb el desviament de fons obtinguessin un enriquiment personal de caràcter patrimonial. Tot i que no s’ha pogut demostrar que Puigdemont, Comín i Puig s’enriquissin a través del referèndum, els jutges Llarena i Manuel Marchena ja van encarregar-se de tergiversar els seus arguments per tal de defensar que destinar diners públics al referèndum era una manera d’enriquir-se personalment, ja que deixaven de posar diners de la seva butxaca i se n’estalviaven.

Llarena no va aconseguir el seu objectiu d’atrapar Puigdemont pel Tsunami Democràtic, causa que va caure arran d’un

Ha arribat primer un nou exili que no l’amnistia.

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Fa vergonya que l’independentisme, cada volta més fragmentat i malaltissament enfrontat, no puga estar unit ni en moments d'aquesta extrema gravetat, quan la repressió torna a colpejar el país

 

 

 

Oleguer Serra, ahir a Perpinyà (fotografia: Albert Salamé).

 

 

 

Vicent Partal 

10.04.2024 - 21:40

Actualització: 11.04.2024 - 10:07

 

 

 

Ahir va fer sis anys de la detenció de Tamara Carrasco i l’eixida a l’exili d’Adrià Carrasco. I, sis anys després d’aquell muntatge policíac que no va poder demostrar mai res, hem sabut que hi ha tota una nova fornada d’exiliats, gent que en qüestió d’hores aniran presentant-se en públic i explicant que se n’han hagut d’anar de Catalunya, no per voluntat pròpia sinó per un muntatge més. Un altre.

Són persones compromeses –com el periodista Jesús Rodríguez, l’empresari Josep Campmajó i el directiu d’Òmnium Oleguer Serra, que ho han fet públic ara, o el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, que fa dies que sabem que hi és–, que han optat per anar-se’n del país en vista de les greus amenaces judicials espanyoles pel Tsunami Democràtic –car els acusen ni més ni menys que de terrorisme.

La llei d’amnistia, sobre el paper, hauria de significar

Òmnium desplega una pancarta gegant a l’aeroport del Prat denunciant que ‘A Espanya, protestar és terrorisme’

 

 

L'entitat avisa així els visitants que Espanya és un país profundament antidemocràtic

 

 

Òmnium desplega una pancarta gegant a l'aeroport del Prat amb el lema: 'A Espanya, protestar és terrorisme' Data de publicació: dijous 11 d’abril del 2024, 09:01 Localització: Barcelona Autor: Òmnium Cultural

 

Redacció

Dijous, 11 d'abril de 2024

 

 

 

L’entitat Òmnium Cultural ha desplegat una pancarta gegant a la Terminal 1 de l’aeroport del Prat de Llobregat, precisament on va tenir lloc la mobilització popular del Tsunami Democràtic, per advertir els visitants que ‘A Espanya, protestar és terrorisme’.  

El missatge, escrit en anglès, denuncia precisament la causa del Tsunami Democràtic, que investiga 12 persones per un delicte de terrorisme arran de les protestes de la plataforma.

Precisament, el passat dimecres al vespre la mateixa entitat va fer públic que un membre de la Junta Nacional d’Òmnium, Oleguer Serra, va exiliar-se a Suïssa setmanes enrere en conèixer l’acusació de terrorisme i davant la possibilitat d’acabar empresonat. 

El mateix va fer el periodista de ‘La Directa’ Jesús Rodríguez, i l’empresari Josep Campmajó Amb tot, però, Òmnium Cultural ha anunciat una estratègia internacional en defensa dels drets fonamentals coordinada per Oleguer Serra des de l’exili.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/omnium-desplega-una-pancarta-gegant-a-laeroport-del-prat-denunciant-que-a-espanya-protestar-es-terrorisme/ 

L’amnistia incompleta: 115 catalans que dormen amb les sabates posades. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

VilaWeb us fa avinents els noms de 115 persones, conegudes i no conegudes, que són incloses en els sumaris amb què els jutges esquivaran l'amnistia si no es millora el text i es tapen els forats que té ara

 

 

 

 

 

Vicent Partal

06.02.2024 - 21:40

Actualització: 06.02.2024 - 23:57

 

 

 

L’any 2020 es va estrenar un documentari sobre Adrià Carrasco i Tamara Carrasco que portava per títol Dormir amb les sabates posades. La frase, extremadament gràfica, feia referència a aquest estat d’ànim que una persona té quan sap que, en qualsevol moment, la policia pot tirar a terra la porta de sa casa. Dorms amb les sabates posades per estar preparat.

Arran de la discussió sobre la llei d’amnistia, els forats que té i la necessitat de blindar-la tant com siga possible abans d’aprovar-la, a VilaWeb ens hem capbussat en els milers de fulls de les causes que els jutges fan servir per boicotar el procés. Concretament, ara per ara, les de l’operació Judes i el Tsunami Democràtic, on volen fer passar el terrorisme, i la del cas Vólkhov, on volen fer passar la traïció a la pàtria –la seua.

Ens hi hem capbussat durant dies per poder fer-nos una idea exacta, basada en dades concretes i contrastades, de quanta gent forma part d’aquestes investigacions. De quanta gent, per això i per tant, en un moment o altre –però sempre depenent de l’arbitrarietat dels jutges– podria entrar en situació de persecució. D’una persecució que, si mai arribàs, no seria emparada per la llei d’amnistia, tal com és redactada ara.

La llista inclou avui 115 noms.

García-Castellón reobre a petició del PP la causa sobre els homenatges als presos d'ETA i vincula a Sortu

 

 

ETA

 

 

El jutge investiga xats presumptament administrats per Sortu amb directrius sobre presos i escapolits d'ETA 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 31 de gener de 2024. 13:49
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

El jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, ha decidit reobrir la causa que investigava els 'ongi etorris' a presos d'ETA per investigar qui està darrere de dos xats de Telegram presumptament administrats per Sortu —soci de govern d'EH Bildu— i un de la xarxa ciutadana Sare en els quals es donaven "directrius i instruccions" sobre diverses qüestions i àmbits relacionats amb els presos i fugats de l'organització terrorista d'ETA. La decisió del magistrat arriba 3 mesos després de tancar la causa en considerar necessàries les noves diligències d'investigació proposades "a fi d'esclarir els fets instruïts i determinar els subjectes que han participat". El magistrat admet així que el tancament de la instrucció "va ser prematur" i decideix prorrogar-la fins al 29 de juliol per a la pràctica d'aquestes diligències. 

En la interlocutòria, el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 6 accedeix a la petició de l'Associació Dignitat i Justícia —presidida pel diputat del PP, Daniel Portero, en l'Assemblea de Madrid, i a la qual es va adherir l'acusació popular que exerceix el mateix partit— i, en contra del criteri de Fiscalia, acorda prorrogar la instrucció de la causa en la qual investiga en l'organització d'un centenar d'actes d'homenatge (ongi etorri) a presos de la banda entre 2016 i 2019.

Xats de Telegram 

García-Castellón, la nova estrella del PP contra l'amnistia

 

 

OPINIÓ

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 28 de gener de 2024. 21:16
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

La dreta no guanya les eleccions amb prou majoria per governar però sap com ningú preparar les manifestacions i encimbellar davant de l'opinió pública espanyola els seus nous referents. Fins ara, no li havia tocat a cap jutge ser el més victorejat en una manifestació. Però aquest diumenge, el PP d'Alberto Núñez Feijóo, però també de José María Aznar i d'Isabel Díaz Ayuso ha elevat el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón a les altures per provar d'acorralar el president a l'exili Carles Puigdemont en el sumari que té obert del cas Tsunami i en el qual l'inculpa de terrorisme juntament amb la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira.

Al voltant de 50.000 persones ha tret el PP aquest diumenge novament al carrer a Madrid contra la llei d'amnistia. Just en la setmana clau en què el Congrés ha d'aprovar la llei i que, després del moviment de García-Castellón la setmana passada, no sembla estar prou blindada. El debat, que és més polític que jurídic, és vell: tenint en compte que

[PREOCUPANT] Boye i Toni Soler coincideixen a dir que malgrat l’amnistia augmentarà la repressió contra l’independentisme

 

 

Tos dos, de pensament diferents coincideixen en el pessimisme del resultat real d’aplicació de la llei d’amnistia

 

 

L'advocat Gonzalo Boye atenent els mitjans de comunicació al Parlament Europeu. Data de publicació: dijous 12 de gener del 2023, 17:29 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 

Redacció 

Diumenge, 28 de gener de 2024

 

 

Boye a Vilaweb: “Caurà molta gent”

 

 

 

En una entrevista a Vilaweb, l’advocat del president Puigdemont mostra el seu pessimisme si el PSOE no aprova les esmenes presentades a la llei abans de la seva aprovació aquesta propera setmana. Adverteix clarament que caurà molt gent, tot l’independentisme pot ser acusat de terrorisme, el que pot comportar l’il·legalitzacio dels partits independentistes.

Tot plegat sembla molt preocupant, segons Boye, ningú queda lliure, tot independentista pot ser acusat de terrorista i ser jutjat amb mesures molt poc democràtiques. Per acabar amb l’independentisme català, l’estat espanyol vol aplicar la plantilla basca malgrat que a Catalunya el procés és pacífic.

Toni Soler diu el mateix en el seu article setmanal al diari Ara

El jutge reobre la trama russa del Procés just abans de l’aprovació de l’amnistia

 

 

Tribunals

 

 

El magistrat barreja espies russos, extrema dreta i criptomonedes en un nou relat

 

 

El jutge Joaquín Aguirre surt després d'un dels escorcolls el maig de 2018 en pkena operació Estela/ACN

 

 

 

Quico Sallés Barcelona

 
29/01/2024 10:07 

 

 

 

Casualitats judicials i polítiques. El titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha reobert, finalment, la peça que havia arxivat des de juliol de 2022, sobre la suposada trama russa del Procés. Tot dins la causa Volhov. Un supòsit que El Món va avançar la setmana passada, en haver rebut el magistrat un informe de la Guàrdia Civil i un informe forense sobre la interceptació dels mòbils dels implicats. De fet, el jutge barreja, conduït pels agents d’informació de l’institut armat, les intervencions de les comunicacions i la documentació privada -sense cap membret oficial- confiscada en els escorcolls dels domicilis de Víctor Tarradellas. A partir d’aquí, el magistrat es mostra convençut que l’independentisme, amb el president a l’exili Carles Puigdemont al capdavant, “preparava un canvi de model econòmic a través de les criptomonedes”.

El jutge extreu, arran de les dades manllevades de les comunicacions dels investigats, que Tarradellas, excap de relacions internacionals de CDC, va viatjar a Moscou el setembre de 2017. Per altra banda, el jutge fa un doble salt mortal i relaciona la seva investigació amb la del Jutjat d’Instrucció 13, que va obrir la causa contra el Procés. En aquest sentit,

L’amnistia del PP

 

 

OPINIÓ

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 17 de gener de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

 

A Catalunya passa que —molt de tant en tant, potser una sola vegada cada lustre— aquesta curiosa forma biològica anomenada convergent va i ens diu la veritat. Quan succeeix l’efemèride en qüestió, no ens posem optimistes, l’afectació acostuma a sorgir d’una espècie de descuit mig freudià que no té res d’honest ni d’intencional. Així s’esdevingué quan Artur Mas, el Molt Honorable que ha tingut sempre la innegable virtut d’intercanviar l’astúcia per la mentida, afirmà que un dels principals beneficiats de l’amnistia seria el PP. Mas no es referia, òbviament, als policies que visitaren Catalunya per tustar la padrina i deixar inerts l’ull o la pebrotera d’algun conciutadà, ni tan sols als comandaments policials que els enviaren al Port de Barcelona amb aital missió; pensava, òbviament, en les altíssimes instàncies del PP i, encara més en concret, el cenacle de Mariano Rajoy.

Com us podeu imaginar, les declaracions del Molt Honorable 129 s’expliquen pel seu narcisisme malaltís de to victimista. Per resumir-ho de forma breu, l’antic president pensa que fins i tot una cosa tan encarcarada com el periodisme (i la justícia!) espanyol certificarà la guerra bruta de Rajoy contra la seva persona. Impartida la justícia divina, Mas podria dir finalment que Espanya va allunyar-lo de la Generalitat amb molt més frenesí que la CUP, amb la qual cosa es mostraria davant tot déu com una espècie de president restituït (al nostre país, tot i que ara sembli conya, els nostres polítics havien promès

Els noms dels periodistes còmplices de la triple pota del GAL a Catalunya

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

En la guerra bruta mediàtica, hi han participat molts mitjans, però la batuta la portava El Mundo de Pedro J. Ramírez, amb Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta

 

 

 

 

 

 

Redacció   

16.01.2024 - 21:40

 

 

 

La guerra bruta contra l’independentisme, coneguda com a operació Catalunya, té moltes cares conegudes en els estaments polítics i policíacs espanyols, però sovint es deixa de banda una tercera pota d’aquest GAL que és igual d’important, la mediàtica. En les noves revelacions del cas, publicades per La Vanguardia i El Diario, queda documentat que les filtracions als mitjans de proves falses eren un engranatge més de la conspiració. En aquesta història, hi ha tingut un paper clau el diari El Mundo, però també La Razón, entre més.

El govern espanyol va començar l’operació Catalunya després de la multitudinària Diada de l’Onze de Setembre de 2012. Amb el ministre Jorge Fernández Díaz al capdavant, uns quants grups policíacs es van arrenglar amb les ordres de fer tot el possible per a aturar l’independentisme. Així doncs, el 18 d’octubre, l’ex-comissari José Manuel Villarejo va remetre un primer informe sobre la suposada corrupció de CiU. En el cinquè apartat, sota l’epígraf “Informacions facilitades per una font fiable”, s’atribuïa falsament al president Artur Mas –que uns dies abans havia avançat les eleccions al parlament– un compte bancari a Liechtenstein i es vinculava el partit amb comptes a Suïssa.

“Tot l’staff de CDC tem un atac en ple procés electoral en mitjans de comunicació, on es facin públiques les greus corrupcions que afecten els seus dirigents. Fins ara

Boye se’n fot de les falses acusacions que també el vinculen amb Rússia: “Posin-se d’acord i dieu-me per quin òrgan treballo!”

 

 

L’advocat de Puigdemont deixa retratat el periodisme que es dedica a divulgar falsedats sobre ell només pel fet de representar l’independentisme

 

 

Àlex Huguet 16/03/2022

 

 

Carles Puigdemont, acompanyat del seu advocat, Gonzalo Boye; el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, en roda de premsa des de l'Alguer el 25 de setembre del 2021

 

 

L’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, té la sort de comptar amb un caràcter contundent quan es tracta de treballar pels seus defensats, però mai li ha faltat una pinzellada d’humor a totes les bajanades que es diuen d’ell només pel fet de relacionar-se i de ser l’advocat de molts independentistes.

 

Ara, en plena polèmica que ha ressorgit des de l’esclat de la guerra a Ucraïna i que fa que l’espanyolisme intenti vincular de nou l’independentisme amb Rússia, Gonzalo Boye també ha estat un dels tacats. En concret, alguns diaris asseguren que en unes converses trobades al telèfon mòbil del director de l’oficina de

Indult exprés per a Vera i Barrionuevo; tramitació inacabable per als presos polítics

 

 

SOCIETAT - POLICIA IJUSTÍCIA

 

 

El govern d'Aznar va indultar els dos ex-alts càrrecs dels govern de Felipe González després de només dos mesos de tramitació  

 

Per: Redacció

26.01.2021  19:56

 

 

El Tribunal Suprem espanyol ha demanat avui a l’advocacia de l’estat un informe sobre els indults demanats per als presos polítics. És el document que encara manca a la taula del Suprem perquè el tribunal es pronunciï –amb tota seguretat oposant-s’hi– sobre els indults. La fiscalia ja ho va fer. Això implica que el moment de la resolució encara sigui incert, perquè ara mateix és el Suprem que en controla el temps, perquè el govern espanyol ha de disposar abans de l’informe preceptiu. Per més que sigui desfavorable, pot aprovar de concedir els indults, però aleshores serà la Moncloa que decidirà el moment de fer-ho. I per les paraules recents del ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo, no tenen pas gens de pressa. Ben a la inversa va succeir a final del 1998 amb un dels indults més escandalosos de la història recent de l’estat espanyol, el de l’ex-ministre d’Interior José Barrionuevo i el de l’ex-secretari d’estat de Seguretat Rafael Vera.

 

En el cas dels presos polítics, el procediment fins a la possible concessió de l’indult (el govern espanyol encara no ho ha assegurat del tot) es va dilatant cada vegada més. En el cas dels