DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA
La tramitació de la ILP està congelada des del passat 27 de desembre, a petició dels mateixos impulsors, que abans volien reunir-se amb Rull i els grups parlamentaris

David folch i Josep Rull

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA
![]() |
David folch i Josep Rull |
28-11-2024
Redacció
Ahir dimecres es va publicar la nova enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, en aquest cas sobre les eleccions al Parlament de Catalunya en el cas de produir-se ara. L’enquesta reflecteix una tendència cada cop major de l’electorat a confiar amb partits allunyats del sistema.
Però en primer lloc allò que es pot percebre és un important augment en la representació d’Aliança Catalana. El partit de Sílvia Orriols passaria dels 2 diputats que té ara a 6 o 7, segons l’enquesta. Segurament l’altaveu que significa ser al Parlament és la causa d’aquest possible ascens en el vot cap al partit nacionalista català. Els potents discursos de Sílvia Orriols, parlant de temes que la classe política catalana no vol abordar i qualificant com a colonial la ocupació de Catalunya per part d’Espanya, així com posant el dit a la nafra de la immigració massiva com un dels grans mals que pateix la Nació catalana, arriben amb força a cada cop més gent i són aplaudits per cada cop més catalans.
D’altra banda, es comença a percebre el desgast de
OPINIÓ
"Per guanyar una guerra cal, sempre, sempre, un gran general i una gran estratègia. Sense això l'art de la guerra no serveix de res i les següents derrotes ja estan escrites"
Joan Rovira
13/10/2024 20:00
En aquest llarg temps mort que tenim al davant, mentre moren les coses velles i encara no neixen les noves, és molt possible que acabem perdent el temps i la força. Després d’una derrota ve sempre una època de fluixera, de rendició més o menys assumida, de frustració, de misèries i traïcions i d’acomodació a una realitat que t’imposa el guanyador.
Pots fer-te totes les trampes al solitari que vulguis, si t’agrada jugar a cartes, o perdre el temps amb qualsevol altre joc. Pots llepar-te les ferides fins que te’n cansis. Pots deixar que t’enganyin i et traeixin una mica més els que ja t’han enganyat del tot o pots decapitar-los, esbudellar-los, cremar-los a la foguera i ballar una sardana al voltant del foc. També pots imaginar tantes heroiques revoltes populars com vulguis, fins que et preguntis si tu et posaries al capdavant d’una barricada. Fins i tot pots passar estones molt entretingudes analitzant els debats parlamentaris, les massacres als partits indepes, les abominables declaracions dels líders polítics castellans, els rumors, els secrets, les punyalades, tot el castell de focs amb el qual ens despisten mentre “els nostres” pensen alguna cosa per continuar fent les seves coses al seu aire i pels segles dels segles.
No serveix de res. Comencem pel principi: si has perdut, has perdut. Tot el temps que triguis a assumir-ho i lamentar-ho serà temps miserablement perdut.
Com era allò, aquell tòpic gastadíssim, mil vegades repetit? Si continues fent el mateix, amb la mateixa gent, de la mateixa manera, obtindràs els mateixos resultats. És a dir, tornaràs a perdre.
Vet aquí que una vegada hi havia un savi xinès, que probablement no va existir, o no va ser el gran estrateg militar que imaginem, que va escriure un llibre que potser no va escriure del tot, sinó que és la
16-AGOSTO-2024
Nosaltres Sols fa una demostració de força estenent-se al llarg del litoral català per enviar un missatge als Estats ocupants.
Aprofitant l’allau de turistes l’organització juvenil nacionalista, que es troba en creixement, pinta la costa catalana amb el lema “ni França, ni Espanya, Països Catalans” per deixar clar als visitats i colons que Catalunya és un ens amb identitat pròpia distint a França i Espanya.
NACIONAL
06/05/2024
Per als entesos en demoscòpia electoral, la intenció de vot o la projecció d’escons no són les úniques dades d’interès que poden obtenir-se dels sondejos.
Mesurar el nivell d’aprovació i el percentatge de popularitat que susciten els diferents líders polítics entre els enquestats és de gran valor a l’hora d’afinar els pronòstics al màxim.
En aquest sentit, l’atribució de fins a 7 escons a Aliança Catalana (AC), tot i ser la més alta fins al moment, no és la informació més destacable en els resultats de l’última enquesta del diari ARA en relació amb aquesta formació.
Respecte del grau de coneixement dels aspirants a presidir la Generalitat, el 42,6% dels entrevistats declara saber qui és Sílvia Orriols. La batllessa de Ripoll duplica així la xifra corresponent a la candidata de la CUP, Laia Estrada, a qui només coneix el 21,1% de la mostra.
De la mateixa manera, la líder del partit extraparlamentari també supera les puntuacions obtingudes per Alejandro Fernández (PP), Jessica Albiach (Comuns) i Ignacio Garriga (V🤢x).
D’acord amb el sondeig publicat diumenge per l’ARA, aquests candidats són menys coneguts que Sílvia Orriols, malgrat que tots tres ja foren caps de llista als comicis de l’any 2021.
Es dona el cas, a més a més, que tant Fernández com Albiach són diputats al Parlament d’ençà del 2015. Garriga, per la seva banda, ho ha estat durant els darrers tres anys.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Diverses entitats de la societat civil han registrat aquest dimecres al Parlament de Catalunya una iniciativa legislativa popular (ILP) per proposar la regulació de l’estatus polític de Catalunya.
La Comissió Promotora que presenta la proposta d’ILP està impulsada inicialment per les associacions: Cercle català de Negocis (CCN), Reagrupament Independentista, Cercle Català per la Iniciativa Popular i Suport Civil Català, però segons aquestes entitats, té la voluntat d’estendre-ho i integrar a tot el món independentista que fa anys que es troba sense representació tot i que cada vegada que s’han convocat les urnes, hi ha estat i han dipositat els seus vots de forma clara i fins ara majoritària.
Aquesta iniciativa se la coneixerà per la via legal, perquè parteix de la mateixa Constitució espanyola. I es fonamenta en la
LLENGUA CATALANA
Nura Portella
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 27 de febrer de 2024. 17:21
Actualitzat: Dimarts, 27 de febrer de 2024. 21:50
Temps de lectura: 2 minuts
Dolors Montserrat, líder del PP a Europa i una de les veus més dures contra la immersió lingüística i la llengua catalana en general, ha estat enxampada in fraganti. Després d'haver perseguit el model d'escola catalana des de la presidència de la Comissió de Peticions, que va encarregar la missió dels eurodiputats a Catalunya el desembre passat, ara ha admès que els organismes europeus no tenen les competències per legislar sobre els sistemes educatius dels estats membre ni per revisar tot el que envolta l'ús de les llengües, siguin nacionals o regionals, com ha fet durant els últims mesos i anys: la missió —molt criticada a Catalunya per les institucions i tota la comunitat educativa— va acabar reclamant l'equivalència del castellà al sistema educatiu de Catalunya.
L'encarregada de denunciar-ho ha estat Diana Riba, eurodiputada d'ERC i que encapçalarà la llista republicana a les
Ha costat anys però, finalment, @DolorsMM ha admès que la #UE no té competències per legislar sobre els sistemes educatius dels Estats Membre ni per revisar les seves decisions pel que fa a l'ús de les llengües nacionals/regionals.
— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) February 27, 2024
Benvinguts a la història d'un despropòsit 🧵 pic.twitter.com/RfMvO6TySp
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha criticat aquest dilluns durament la futura llei d’amnistia, en considerar que no aportarà “pacificació”, sinó “discòrdia”. En el seu discurs a l’acte de promesa del càrrec dels nous jutges de Catalunya, Barrientos ha assegurat que “una llei que privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania mai podrà ser esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia”, com, segons ell s’evidencia últimament en debats acadèmics sobre aquesta llei. “Ningú, cap persona, entitat o organització, per poderosa que es pretengui i encara que s’escudi en els vots, està per sobre la llei”.
Per a Barrientos, la llei “o és general, o no és llei”, i durant la seva vigència “obliguen per igual a tothom, inclosos els jutges”, que han d’”assegurar la seva aplicació efectiva a tots els ciutadans en pla d’igualtat, sense excepcions ni privilegis, sense espais d’impunitat, que comprometrien el caràcter general de tota llei”. Així, ha afirmat que la llei d’amnistia comprometrà “sense cap dubte” el caràcter general d’altres lleis perquè “en benefici exclusiu d’alguns exceptua l’aplicació d’altres lleis que segueixen vigents i són d’aplicació inexorable per a la generalitat de la ciutadania”.
Així, ha dit als nous jutges que tots ells han de garantir “el sotmetiment de tothom, també de les institucions, a la legalitat constitucional”.
Com és tradicional en els seus discursos de benvinguda als nous jutges, els ha recordat que molts d’ells
OPINIÓ - EDITORIAL
![]() |
Carles Puigdemont a l'Alguer, després de ser detingut. |
Vicent Partal
11.02.2024 - 21:40
El cap de setmana ha estat marcat pel tomb sobtat del discurs del PP sobre els possibles pactes amb Junts i sobre la figura del president Puigdemont.
En un gest que sembla una voladura controlada, dissabte al vespre el PP va fer córrer entre la premsa espanyola que havien parlat amb Junts d’una possible investidura de Feijóo, finalment no reeixida, però que tenen una agenda que inclou allò que anomenen una “reconciliació” amb Catalunya. Reconciliació que sembla que ha de tenir com a mesura destacada l’oferiment d’un indult al president Puigdemont.
El tomb és molt inesperat i sorprenent, sobretot perquè va acompanyat del reconeixement que Puigdemont no podrà ser condemnat per terrorisme –una cosa tan absurda que finalment la reconeixen ells mateixos i tot. I això sí que és xocant, perquè arriba enmig d’una brutal cacera de bruixes maccarthista que la dreta espanyola ha desfermat contra ell pertot arreu i sense gens ni mica de
CULTURA - GASTRONOMIA
Assumpció Maresma Matas
FOTOGRAFIES
Albert Salamé
04.02.2024 - 21:40
Actualització: 05.02.2024 - 09:07
Entrevistem Pep Salsetes el dia del seu aniversari, en fa setanta-nou. Anem a Can Joanet del Serrat d’Ocata, a l’Ametlla del Vallès, on viu amb Rosa Maria Trias, molt més que la mà dreta de tota aquesta feinada que han fet durant tants anys. Arribem al mas, després de perdre’ns. Entrevistar és un dir, fem de tot menys allò que en principi pensàvem que faríem d’una manera ordenada. Ell i el paisatge ens desborden.
Ho hauríem d’haver previst, potser es tracta d’això, de deixar-se endur per aquest home que és savi. Ha fos la seva saviesa amb la gent del país i amb la terra. L’ha pouada casa a casa, persona a persona. Durant dècades ha acumulat aquell coneixement popular que ha escoltat, que ha elaborat i paït. Després, l’ha transmès en forma d’àpats multitudinaris irrepetibles i memorables, en cursos a més de dos-cents pobles i també amb el seu dia a dia. Maria Nicolau proclama als quatre vents la seva immensitat, en reclama la Creu de Sant Jordi.
Dir que és una institució és poca cosa. De Sant Andreu, del sobrenom n’ha fet cognom. És popular com la cuina que fa i predica. La seva corpulència i bonhomia fan un tot generós, sòlid i acollidor, sempre amb un punt de picardia i intel·ligència cultivada. No es precipita en afirmacions rotundes, tot s’ho rumia i sembla tenir comprensió per gairebé tot, sempre amb humor, amb aquell riure de qui sap viure. Ens ensenya l’hort amb el cistell al braç. Ens aturem a parlar dels pèsols, mirem les carxoferes, collim enciams i escaroles, aprenem sobre planters, anem al galliner i admirem el gall del Penedès i les gallines esvalotades. També ens ensenya com aprofiten l’aigua. I surt sovint l’Etern Verdaguer, que el va introduir en el món de les llavors antigues, un univers que cuida i cultiva. N’han aconseguit recuperar moltes. Amb un sarcasme trist, comentem que la situació dels pagesos és tan difícil que potser sobreviuran les llavors però no ells, que cada dia són menys i ho tenen més difícil.
Ens parla d’allò més quotidià i d’allò que és sublim. De la cuina dels ibers a la cuina medieval. De l’enciam de Riudoms als pèsols negres. Li sap greu que les dones, que han estat les grans cuineres, siguin tan poc referenciades quan es parla de cuina. Rememorem els estris que ha fet servir en aquests àpats mítics: còctels dins una formigonera, bats de beisbol com a mà de morter, una cassola amb forma de drac que treia foc per la boca. I dinem: patates amb col –molt bones–, l’enciam que acabem de collir i un tast del pa de fetge que ha preparat per a la presentació del llibre a Molins de Rei, que es va fer dissabte.
Al final de l’entrevista mantenim la conversa sobre pèsols. Segur que l’aprofitareu. Nosaltres ho hem fet i ens han sortit boníssims. El seu mestratge no és el de la cuina de robot, no és el de les mesures i pim-pam. És el de l’ànima, el de la il·lusió, el de pensar que t’ho menjaràs tu, el del matís, el de la senzillesa que sap mirar, escoltar i aprendre. Perquè, com diu ell, entre alimentar-se i menjar bé hi ha una distància.
—Dieu que la cuina defineix tant una cultura com la llengua. Això com ho tenim, els catalans?
CULTURA - MITJANS DE COMUNICACIÓ
REDACCIÓ
04.02.2024 - 15:08
Actualització: 04.02.2024 - 19:41
El diari ABC ha publicat avui una portada en què assenyala l’advocat Gonzalo Boye, a qui presenta com “el cervell darrere Puigdemont”. A l’interior, hi ha un llarg perfil sobre Boye, de qui es diu que és “l’advocat que xiuxiueja lleis a Puigdemont”, on es destaquen i se’n seleccionen alguns detalls biogràfics amb el propòsit de desprestigiar-lo. Ell mateix se n’ha fet ressò, i n’ha destacat el fet que l’hagin assenyalat:
Lo peor es que mi mujer se ha cogido un tremendo cabreo al enterarse que también estoy casado con una tal Delbal que es vasca... poniendo 🎯 pic.twitter.com/qC7ui88MEZ
— Gonzalo Boye (@boye_g) February 4, 2024
L’article deia: “L’advocat de Puigdemont ha cultivat bones relacions amb juristes de prestigi, entre els quals els magistrats Javier Gómez Bermúdez i Manuel Marchena, per a qui sent un gran respecte professional i intel·lectual i a qui defineix com dos dels millors juristes que hi ha a Espanya, malgrat les diferències ideològiques.” I deia de tots dos que “van passar per les festes que Boye organitzava al seu despatx”. Això deia la primera versió de l’article:
OPINIÓ
Llorenç Prats
En la negociació de la investidura espanyola, des d’una visió catalana es van plantejar dos eixos: la llengua i l’amnistia. I en realitat, eren dos paranys. De la llengua ja poc se’n parla i a Europa ha quedat tot encallat. I de l’amnistia sembla que només serà una proposta per aquietar el resultat majoritari per fer efectiva la independència després del referèndum d’autodeterminació del 2017.
Algunes propostes, en canvi, eren més viables però massa convenients pel país. La reforma de poder judicial espanyol, d’una banda i tal com es preveia a l’Estatut del 2006, abans de la seva escapçada monumental, i de l’altra, la retirada de les institucions espanyoles de tot tipus de Catalunya; tot plegat dins el marc constitucional espanyol.
Una negociació com la de la investidura pot passar per convèncer als fidels de la nació espanyola que la nostra nació pot romandre dins l’estat que controlen si hom pot quedar-s’hi en condicions mínimament normals.
PAÍS - ILLES
Redacció
29.01.2024 - 11:02
Actualització: 29.01.2024 - 11:13
Terrabastall a les files de l’extrema dreta. El grup de V🤢x al Parlament de les illes ha informat que n’expulsa la diputada i presidenta del partit, Patricia de las Heras, i el president de la cambra, Gabriel Le Senne. En aquest sentit, en un escrit a la mesa de la cambra, el grup exigeix que també se l’expulsi de l’òrgan de govern del parlament. La crisi en el principal aliat de l’executiu de Marga Prohens, necessita els seus vots per tenir majoria absoluta, pot complicar molt la governabilitat a les Illes. A les 11.30 es preveu una conferència de premsa.
La mala maror interna era patent d’ençà de feia temps, quan el sector crític amb la direcció de Madrid —format per cinc diputats dels set del grup— es van negar a aprovar el sostre de despesa del govern. Finalment, la crisi es va resoldre
OPINIÓ - EDITORIAL
![]() |
Fotografia: arxiu el Punt - VilaWeb. |
Vicent Partal
16.01.2024 - 21:40
Després de molts anys de promeses buides, finalment el Departament dels Pirineus Orientals –la institució oficial de Catalunya Nord– ha anunciat que faria una consulta ciutadana per a canviar el nom imposat a aquest tros del nostre país durant la Revolució Francesa.
A partir del febrer es constituirà un grup de treball per a determinar els noms que seran presentats. Al setembre es farà la consulta. I al desembre es proposarà a l’estat francès el nom seleccionat arran d’aquesta consulta.
Però el canvi de nom és una decisió del Consell d’Estat i ha de ser convalidat pel primer ministre francès amb un decret. No és un camí senzill, doncs, però sí que és molt prometedor.
Entenc que hi haja una part del moviment catalanista, al nord i al sud, que crega que és una proposta menor, que canviar tan sols el nom de la “província” sembla poca cosa. I és veritat que, en part, aquesta proposta no naix tant de la voluntat d’apartar-se de París com d’apartar-se de Tolosa –amb l’enemic equivocat, doncs. Encara cou la decisió que la regió on ens integrem porte per nom “Occitània” i no s’acceptàs el doble nom “Occitània-País Català”.
Tot això és així, però a parer meu hi ha uns altres aspectes que són molt importants i positius i que vull remarcar.
En primer lloc, i per damunt de tot, hi ha el fet que
OPINIÓ - LA PÍNDOLA
Jordi Goula
10.01.2024 - 19:58
En el cas Grífols avui hi ha hagut quatre fets que cal ressenyar. El primer, el contraatac de l’empresa amb la confirmació d’accions legals contra Gotham City Research; el segon, les dades que s’han sabut de la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV); el tercer, les opinions contradictòries d’alguns agents del mercat; i el quart, el comportament erràtic, però amb rerefons positiu, dels inversors després de la patacada d’ahir, en què les accions de la companyia van baixar d’un 26% a la borsa.
Comencem per l’últim. Com era lògic d’esperar, l’alta volatilitat ha estat el signe més remarcable en el comportament del valor ja a primera hora. Una forta pujada al començament, seguida d’una caiguda no pas més suau i una recuperació lenta però continuada que l’ha deixat al final a tocar dels 12 euros, amb una pujada de gairebé el 12% respecte d’ahir. I falta analitzar el volum de transaccions que s’han fet. La mitjana d’aquests últims tres mesos, com a referència, havia estat d’1,8 milions d’accions cada dia. Ahir la xifra va pujar fins a 26 milions i avui ha estat al voltant de 13 milions. La sotragada, veient la recuperació parcial de la cotització i la baixada del volum de contractació, sembla apuntar a un “no empitjorament” de la situació.
El canvi radical en el comportament del títol s’ha vist aquest matí, quan s’ha sabut la resposta contundent de l’empresa a les acusacions del fons baixista americà. Grífols ha confirmat que emprendria accions legals contra Gotham City Research “pel mal causat, tant financer com de reputació, a la societat, com també
![]() |
Eduard Sallent reben la creu al mèrit de mans del tinent general Busquier aquest dissabte a la Capitania General a Barcelona |
Com cada 6 de gener, l’exercit espanyol celebra la seva gran festa, no només se celebra a Madrid amb el rei i les principals autoritats de l’estat espanyol, sinó que també se celebra a cada capitania general.
Ha estat dins el marc de la celebració de la pasqua militar espanyola que el responsable màxim de l’exercit espanyol ha condecorat el cap dels Mossos, Eduard Sallent. Sorprèn pro que aquesta distinció per l’estreta col·laboració amb l’exercit espanyol hagi estat silenciada mediàticament.
Segons fonts de defensa hi van assistir entre altres el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, la subdelegada, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Barrientos, el fiscal en cap de Catalunya, Francisco Bañeres i el cap de l’oposició i líder del PSC, Salvador Illa
INVESTIDURA
![]() |
Pancarta a favor de l'amnistia. | Jordi Espuña i Ermínia Altarriba |
per Joan Serra Carné / Oriol March, Barcelona | 2 de novembre de 2023 a les 12:00
La llei d'amnistia és l'element central de la negociació d'ERC i Junts amb el PSOE per facilitar la investidura de Pedro Sánchez. El text acordat per separat entre les forces independentistes, que es farà públic de forma imminent i després haurà d'entrar al registre del Congrés, deixarà clar en el preàmbul la constitucionalitat de la norma, tal com apunten a Nació fonts coneixedores del document. Una empara en la Constitució que serà essencial -segons els negociadors- per esquivar una eventual impugnació del Tribunal Constitucional. La llei d'amnistia també evitarà considerar delicte el referèndum de l'1 d'octubre,
en sintonia amb els pactes previs que les forces independentistes ja
havien establert amb el govern espanyol per desplegar la taula de
diàleg. La mesura de gràcia beneficiarà els policies investigats per les càrregues de la tardor del 2017 que no fossin causants de les lesions més greus.
El preàmbul de la llei d'amnistia, que ha ocupat els negociadors de
manera prioritària perquè quadrar relats polítics, és fonamental també
per afermar la seva constitucionalitat, i així ho han tingut en compte
totes les parts implicades en la redacció de la norma. ERC, la setmana
passada, es mostrava encara recelosa amb el redactat que havia elaborat
el PSOE, perquè es feia un relat de l'1-O que el situava com un delicte.
El cert, en tot cas, és que el referèndum del 2017 va ser declarat
inconstitucional per part del Tribunal Constitucional (TC). Una de les prioritats de Sánchez és que el text passi el sedàs de l'alt tribunal, presidit per Cándido Conde-Pumpido, i on hi hi ha majoria progressista. A l'organisme s'hi asseu també Juan Carlos Campo, ministre de Justícia amb els indults.
24.07.2023 - 00:54
Actualització: 24.07.2023 - 02:17
Malgrat el privilegi aritmètic de Míriam Nogueras i Junts, que tenen a les mans el futur de Pedro Sánchez, els partits independentistes s’han endut una patacada molt forta en les eleccions espanyoles d’avui. ERC, Junts i la CUP van sumar un 42,6% dels vots a Catalunya el novembre del 2019: avui han baixat fins al 27,06% dels vots. Un daltabaix que també és molt visual en escons. Dels 48 diputats que hi havia en joc a Catalunya, ERC n’ha perduts 6 i la CUP, que en tenia 2, s’ha quedat sense representació. El cas de Junts té matisos: el grup parlamentari es va dividir per la meitat l’any 2020, quan Junts per Catalunya i el PDECat van partir peres, i cadascun ha continuat amb quatre escons fins ara. L’estimbada del PDECat, que no ha arribat a l’1% dels vots al Principat, confirma que Junts ha conservat el gruix important dels votants de l’espai, però així i tot ha baixat d’un diputat.
La fotografia dels vots també és rotunda. ERC ha perdut 417.000 vots, gairebé la meitat, segons les dades amb el 99% recomptat: n’havia obtinguts 875.000 i, ara, 458.000. La CUP encara n’ha perduts més, proporcionalment: 149.000 menys. N’havien obtinguts 247.000 i, ara, 98.000. Junts aguanta un xic millor, però també baixa: ha rebut 142.000 vots menys i, per tant, ha baixat de 530.000 a 389.000. Quant al PDECat, del qual no hi ha referències equivalents, ha obtingut tan sols 32.000 vots. Una part d’aquesta davallada és possiblement atribuïble al
GOVERN
![]() |
El president Botifler de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès |
El Govern de la Generalitat de Catalunya assegura no “tenir a tocar” la independència, però descarta eleccions davant les pressions de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). “O independència, o eleccions”, va dir la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, en el seu discurs per la manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha afirmat que el seu executiu està treballant per “un objectiu comú” i per “ampliar complicitats”.
Sobre la trobada del president Aragonès amb les entitats independentistes (ANC, Òmnium i AMI) que s’ha de produir aquesta tarda, Plaja ha dit que l’objectiu és compartir la visió del moment actual del país i valorar en quin context es troba el procés d’independència. En la trobada també hi haurà la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el Govern vol escoltar les propostes de les principals entitats independentistes i es tracta d’una “voluntat reiterada d’Aragonès”. Tanmateix, Plaja no ha esclarit si farà una proposta a les entitats.
![]() |
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja / ACN |