Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #AixequeuLaDUI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #AixequeuLaDUI. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 d’octubre del 2024

La bomba atòmica catalana

 

 

OPINIÓ

 

"Per guanyar una guerra cal, sempre, sempre, un gran general i una gran estratègia. Sense això l'art de la guerra no serveix de res i les següents derrotes ja estan escrites"

 


 

No serveix de res. Comencem pel principi: si has perdut, has perdut. Tot el temps que triguis a assumir-ho i lamentar-ho serà temps miserablement perdut.

Com era allò, aquell tòpic gastadíssim, mil vegades repetit? Si continues fent el mateix, amb la mateixa gent, de la mateixa manera, obtindràs els mateixos resultats. És a dir, tornaràs a perdre.

Vet aquí que una vegada hi havia un savi xinès, que probablement no va existir, o no va ser el gran estrateg militar que imaginem, que va escriure un llibre que potser no va escriure del tot, sinó que és la

dimarts, 20 d’agost del 2024

Nosaltres Sols, no fa vacances i envia un missatge a França i Espanya en una acció al llarg del litoral dels Països catalans

 

 

16-AGOSTO-2024

 

 

 


 

 

 

Nosaltres Sols fa una demostració de força estenent-se al llarg del litoral català per enviar un missatge als Estats ocupants.

Aprofitant l’allau de turistes l’organització juvenil nacionalista, que es troba en creixement, pinta la costa catalana amb el lema “ni França, ni Espanya, Països Catalans” per deixar clar als visitats i colons que Catalunya és un ens amb identitat pròpia distint a França i Espanya.

dimecres, 8 de maig del 2024

Sílvia Orriols és més coneguda entre la ciutadania que els candidats del PP, Comuns, V🤢x i la CUP, segons l’enquesta de l’ARA

 

 

NACIONAL

 

06/05/2024

 

 

 




 

Per als entesos en demoscòpia electoral, la intenció de vot o la projecció d’escons no són les úniques dades d’interès que poden obtenir-se dels sondejos.

Mesurar el nivell d’aprovació i el percentatge de popularitat que susciten els diferents líders polítics entre els enquestats és de gran valor a l’hora d’afinar els pronòstics al màxim.

En aquest sentit, l’atribució de fins a 7 escons a Aliança Catalana (AC), tot i ser la més alta fins al moment, no és la informació més destacable en els resultats de l’última enquesta del diari ARA en relació amb aquesta formació.

Respecte del grau de coneixement dels aspirants a presidir la Generalitat, el 42,6% dels entrevistats declara saber qui és Sílvia Orriols. La batllessa de Ripoll duplica així la xifra corresponent a la candidata de la CUP, Laia Estrada, a qui només coneix el 21,1% de la mostra.

De la mateixa manera, la líder del partit extraparlamentari també supera les puntuacions obtingudes per Alejandro Fernández (PP), Jessica Albiach (Comuns) i Ignacio Garriga (V🤢x).

D’acord amb el sondeig publicat diumenge per l’ARA, aquests candidats són menys coneguts que Sílvia Orriols, malgrat que tots tres ja foren caps de llista als comicis de l’any 2021.

Es dona el cas, a més a més, que tant Fernández com Albiach són diputats al Parlament d’ençà del 2015. Garriga, per la seva banda, ho ha estat durant els darrers tres anys.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://lalternatiu.cat/2024/05/06/silvia-orriols-es-mes-coneguda-entre-la-ciutadania-que-els-candidats-del-pp-comuns-vox-i-la-cup-segons-lenquesta-de-lara/ 


divendres, 1 de març del 2024

Es registra una nova ILP al Parlament per debatre-hi el dret a l’autodeterminació

 

 

la  nova proposta d’ILP està impulsada inicialment per les associacions: Cercle català de Negocis (CCN), Reagrupament Independentista, Cercle Català per la Iniciativa Popular i Suport Civil Català.

 

 

 



Diverses entitats de la societat civil han registrat aquest dimecres al Parlament de Catalunya una iniciativa legislativa popular (ILP) per proposar la regulació de l’estatus polític de Catalunya.

La Comissió Promotora que presenta la proposta d’ILP està impulsada inicialment per les associacions: Cercle català de Negocis (CCN), Reagrupament Independentista, Cercle Català per la Iniciativa Popular i Suport Civil Català, però segons aquestes entitats, té la voluntat d’estendre-ho i integrar a tot el món independentista que fa anys que es troba sense representació tot i que cada vegada que s’han convocat les urnes, hi ha estat  i han dipositat els seus vots de forma clara i fins ara majoritària.

Aquesta iniciativa se la coneixerà per la via legal, perquè parteix de la mateixa Constitució espanyola. I es fonamenta en la

dimecres, 28 de febrer del 2024

Dolors Montserrat es cava la seva pròpia tomba: admet que no té fonaments per perseguir la immersió

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

Diana Riba ha fet pública una carta on la popular admet que la UE no té competències sobre els sistemes educatius 

 

 

Nura Portella
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 27 de febrer de 2024. 17:21
Actualitzat: Dimarts, 27 de febrer de 2024. 21:50
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 


 

 

 

 

 

Dolors Montserrat, líder del PP a Europa i una de les veus més dures contra la immersió lingüística i la llengua catalana en general, ha estat enxampada in fraganti. Després d'haver perseguit el model d'escola catalana des de la presidència de la Comissió de Peticions, que va encarregar la missió dels eurodiputats a Catalunya el desembre passat, ara ha admès que els organismes europeus no tenen les competències per legislar sobre els sistemes educatius dels estats membre ni per revisar tot el que envolta l'ús de les llengües, siguin nacionals o regionals, com ha fet durant els últims mesos i anys: la missió —molt criticada a Catalunya per les institucions i tota la comunitat educativa— va acabar reclamant l'equivalència del castellà al sistema educatiu de Catalunya.

El cas d'un ciutadà grec que desmunta Montserrat

L'encarregada de denunciar-ho ha estat Diana Riba, eurodiputada d'ERC i que encapçalarà la llista republicana a les


Pròximes eleccions al Parlament Europeu, en un fil a Twitter on comparteix una carta en què Dolors Montserrat respon a un ciutadà que pertany a la minoria turca de Grècia, el qual reclama una educació bilingüe en grec i turc per als infants que formen part d'aquesta minoria. És a dir, els demana

dilluns, 26 de febrer del 2024

Jesús María Barrientos, president del TSJC, té la barra de dir que la llei d’amnistia no és un element de “pacificació” sinó de “discòrdia”

 

 

Barrientos afirma que la futura llei “privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania” i reitera que "ningú ha d'estar per sobre la llei"  

 


El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, a la Comissió de Justícia del Parlament Data de publicació: dijous 02 de juny del 2022, 10:50 Localització: Barcelona Autor: Sara Escalera



Agències

dilluns, 12 de febrer del 2024

El PP i la singularitat de Carles Puigdemont . Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

A Puigdemont tant li fa qui mane a Madrid –que això és un afer intern espanyol–, sinó que li importa de quina manera els seus set vots poden fer avançar el procés d'independència de Catalunya. I per això els ofereix simultàniament al PSOE i al PP

 

 

 

Carles Puigdemont a l'Alguer, després de ser detingut.

 

 

 

Vicent Partal

 11.02.2024 - 21:40

 

 

El cap de setmana ha estat marcat pel tomb sobtat del discurs del PP sobre els possibles pactes amb Junts i sobre la figura del president Puigdemont.

En un gest que sembla una voladura controlada, dissabte al vespre el PP va fer córrer entre la premsa espanyola que havien parlat amb Junts d’una possible investidura de Feijóo, finalment no reeixida, però que tenen una agenda que inclou allò que anomenen una “reconciliació” amb Catalunya. Reconciliació que sembla que ha de tenir com a mesura destacada l’oferiment d’un indult al president Puigdemont.

El tomb és molt inesperat i sorprenent, sobretot perquè va acompanyat del reconeixement que Puigdemont no podrà ser condemnat per terrorisme –una cosa tan absurda que finalment la reconeixen ells mateixos i tot. I això sí que és xocant, perquè arriba enmig d’una brutal cacera de bruixes maccarthista que la dreta espanyola ha desfermat contra ell pertot arreu i sense gens ni mica de

dilluns, 5 de febrer del 2024

Pep Salsetes: “És més fàcil trobar un restaurant de cuina japonesa que catalana. Som un país colonitzat, tan clar com això!”

 

CULTURA  - GASTRONOMIA

 


Entrevista a Pep Salsetes, l’home que ha sabut salvaguardar la saviesa de la cuina popular

 

 


 

 

Assumpció Maresma Matas

 

FOTOGRAFIES

Albert Salamé

 

04.02.2024 - 21:40

Actualització: 05.02.2024 - 09:07

 

 

Entrevistem Pep Salsetes el dia del seu aniversari, en fa setanta-nou. Anem a Can Joanet del Serrat d’Ocata, a l’Ametlla del Vallès, on viu amb Rosa Maria Trias, molt més que la mà dreta de tota aquesta feinada que han fet durant tants anys. Arribem al mas, després de perdre’ns. Entrevistar és un dir, fem de tot menys allò que en principi pensàvem que faríem d’una manera ordenada. Ell i el paisatge ens desborden.

Ho hauríem d’haver previst, potser es tracta d’això, de deixar-se endur per aquest home que és savi. Ha fos la seva saviesa amb la gent del país i amb la terra. L’ha pouada casa a casa, persona a persona. Durant dècades ha acumulat aquell coneixement popular que ha escoltat, que ha elaborat i paït. Després, l’ha transmès en forma d’àpats multitudinaris irrepetibles i memorables, en cursos a més de dos-cents pobles i també amb el seu dia a dia. Maria Nicolau proclama als quatre vents la seva immensitat, en reclama la Creu de Sant Jordi.

Podeu comprar De l’hort al plat de Pep Salsetes a la botiga de VilaWeb

Hi anem per parlar del llibre De l’hort al plat (Rosa dels Vents), que acaba de publicar i que té les arrels en el llibre La cuina de les quatre estacions, que va publicar l’any 1991. En parlem poc, del llibre, però podem dir que és cert el que diu la contracoberta: és la Bíblia del patrimoni culinari del país. És més que un recull de receptes, ordenat segons l’època de l’any. No hi ha mesures i sí que hi ha incitació a cuinar i a menjar bé cada dia.

Dir que és una institució és poca cosa. De Sant Andreu, del sobrenom n’ha fet cognom. És popular com la cuina que fa i predica. La seva corpulència i bonhomia fan un tot generós, sòlid i acollidor, sempre amb un punt de picardia i intel·ligència cultivada. No es precipita en afirmacions rotundes, tot s’ho rumia i sembla tenir comprensió per gairebé tot, sempre amb humor, amb aquell riure de qui sap viure. Ens ensenya l’hort amb el cistell al braç. Ens aturem a parlar dels pèsols, mirem les carxoferes, collim enciams i escaroles, aprenem sobre planters, anem al galliner i admirem el gall del Penedès i les gallines esvalotades. També ens ensenya com aprofiten l’aigua. I surt sovint l’Etern Verdaguer, que el va introduir en el món de les llavors antigues, un univers que cuida i cultiva. N’han aconseguit recuperar moltes. Amb un sarcasme trist, comentem que la situació dels pagesos és tan difícil que potser sobreviuran les llavors però no ells, que cada dia són menys i ho tenen més difícil.

Ens parla d’allò més quotidià i d’allò que és sublim. De la cuina dels ibers a la cuina medieval. De l’enciam de Riudoms als pèsols negres. Li sap greu que les dones, que han estat les grans cuineres, siguin tan poc referenciades quan es parla de cuina. Rememorem els estris que ha fet servir en aquests àpats mítics: còctels dins una formigonera, bats de beisbol com a mà de morter, una cassola amb forma de drac que treia foc per la boca. I dinem: patates amb col –molt bones–, l’enciam que acabem de collir i un tast del pa de fetge que ha preparat per a la presentació del llibre a Molins de Rei, que es va fer dissabte.

Al final de l’entrevista mantenim la conversa sobre pèsols. Segur que l’aprofitareu. Nosaltres ho hem fet i ens han sortit boníssims. El seu mestratge no és el de la cuina de robot, no és el de les mesures i pim-pam. És el de l’ànima, el de la il·lusió, el de pensar que t’ho menjaràs tu, el del matís, el de la senzillesa que sap mirar, escoltar i aprendre. Perquè, com diu ell, entre alimentar-se i menjar bé hi ha una distància.

Dieu que la cuina defineix tant una cultura com la llengua. Això com ho tenim, els catalans?

La desaparició misteriosa de Marchena de l’article contra Boye a l’ABC

 

 

CULTURA - MITJANS DE COMUNICACIÓ

 

 

El diari espanyol assenyala en la portada d'avui l'advocat de Puigdemont, a qui dedica un article per desprestigiar-lo

 

 


 

 

 

 

REDACCIÓ

04.02.2024 - 15:08

Actualització: 04.02.2024 - 19:41

 

 

 

El diari ABC ha publicat avui una portada en què assenyala l’advocat Gonzalo Boye, a qui presenta com “el cervell darrere Puigdemont”. A l’interior, hi ha un llarg perfil sobre Boye, de qui es diu que és “l’advocat que xiuxiueja lleis a Puigdemont”, on es destaquen i se’n seleccionen alguns detalls biogràfics amb el propòsit de desprestigiar-lo. Ell mateix se n’ha fet ressò, i n’ha destacat el fet que l’hagin assenyalat: 

 

 

 


L’article deia: “L’advocat de Puigdemont ha cultivat bones relacions amb juristes de prestigi, entre els quals els magistrats Javier Gómez Bermúdez i Manuel Marchena, per a qui sent un gran respecte professional i intel·lectual i a qui defineix com dos dels millors juristes que hi ha a Espanya, malgrat les diferències ideològiques.” I deia de tots dos que “van passar per les festes que Boye organitzava al seu despatx”. Això deia la primera versió de l’article:

divendres, 2 de febrer del 2024

Pagament per avançat, us en recordeu?

 

 

OPINIÓ

 

 

 


 

 

Llorenç Prats

En la negociació de la investidura espanyola, des d’una visió catalana es van plantejar dos eixos: la llengua i l’amnistia. I en realitat, eren dos paranys. De la llengua ja poc se’n parla i a Europa ha quedat tot encallat. I de l’amnistia sembla que només serà una proposta per aquietar el resultat majoritari per fer efectiva la independència després del referèndum d’autodeterminació del 2017.

Algunes propostes, en canvi, eren més viables però massa convenients pel país. La reforma de poder judicial espanyol, d’una banda i tal com es preveia a l’Estatut del 2006, abans de la seva escapçada monumental, i de l’altra, la retirada de les institucions espanyoles de tot tipus de Catalunya; tot plegat dins el marc constitucional espanyol.

Una negociació com la de la investidura pot passar per convèncer als fidels de la nació espanyola que la nostra nació pot romandre dins l’estat que controlen si hom pot quedar-s’hi en condicions mínimament normals.

dilluns, 29 de gener del 2024

Terrabastall a V🤢x: el grup expulsa el president del Parlament de les Illes i la presidenta del partit

 

 

PAÍS - ILLES

 

 

La mala maror interna fa temps que es cou i els díscols amb la direcció de Madrid tenen majoria al grup parlamentari

 

 



 

 

 

Redacció

29.01.2024 - 11:02

Actualització: 29.01.2024 - 11:13

 

 

 

 

Terrabastall a les files de l’extrema dreta. El grup de V🤢x al Parlament de les illes ha informat que n’expulsa la diputada i presidenta del partit, Patricia de las Heras, i el president de la cambra, Gabriel Le Senne. En aquest sentit, en un escrit a la mesa de la cambra, el grup exigeix que també se l’expulsi de l’òrgan de govern del parlament. La crisi en el principal aliat de l’executiu de Marga Prohens, necessita els seus vots per tenir majoria absoluta, pot complicar molt la governabilitat a les Illes. A les 11.30 es preveu una conferència de premsa.

 

La mala maror interna era patent d’ençà de feia temps, quan el sector crític amb la direcció de Madrid —format per cinc diputats dels set del grup— es van negar a aprovar el sostre de despesa del govern. Finalment, la crisi es va resoldre

dimecres, 17 de gener del 2024

Catalunya renaix pel nord. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La consulta per a canviar el nom del Departament dels Pirineus Orientals certifica els grans passos que fem els catalans, també al nord de l’Albera

 

 

 

Fotografia: arxiu el Punt - VilaWeb.

 

 

 Vicent Partal

16.01.2024 - 21:40

 

Després de molts anys de promeses buides, finalment el Departament dels Pirineus Orientals –la institució oficial de Catalunya Nord– ha anunciat que faria una consulta ciutadana per a canviar el nom imposat a aquest tros del nostre país durant la Revolució Francesa.

A partir del febrer es constituirà un grup de treball per a determinar els noms que seran presentats. Al setembre es farà la consulta. I al desembre es proposarà a l’estat francès el nom seleccionat arran d’aquesta consulta.

Però el canvi de nom és una decisió del Consell d’Estat i ha de ser convalidat pel primer ministre francès amb un decret. No és un camí senzill, doncs, però sí que és molt prometedor.

Entenc que hi haja una part del moviment catalanista, al nord i al sud, que crega que és una proposta menor, que canviar tan sols el nom de la “província” sembla poca cosa. I és veritat que, en part, aquesta proposta no naix tant de la voluntat d’apartar-se de París com d’apartar-se de Tolosa –amb l’enemic equivocat, doncs. Encara cou la decisió que la regió on ens integrem porte per nom “Occitània” i no s’acceptàs el doble nom “Occitània-País Català”.

Tot això és així, però a parer meu hi ha uns altres aspectes que són molt importants i positius i que vull remarcar.

En primer lloc, i per damunt de tot, hi ha el fet que

dijous, 11 de gener del 2024

Grífols reacciona i passa al contraatac

 

 

OPINIÓ - LA PÍNDOLA 


Les accions de la multinacional catalana, que ahir van baixar d'un 26%, avui han recuperat un 12% · L'actitud de fermesa de l'empresa, que ha confirmat accions legals contra Gotha City Research, ha retornat certa confiança al mercat · Però el mal reputacional ja és fet.

 

 


 

 

 

 Jordi Goula

10.01.2024 - 19:58

 

 

En el cas Grífols avui hi ha hagut quatre fets que cal ressenyar. El primer, el contraatac de l’empresa amb la confirmació d’accions legals contra Gotham City Research; el segon, les dades que s’han sabut de la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV); el tercer, les opinions contradictòries d’alguns agents del mercat; i el quart, el comportament erràtic, però amb rerefons positiu, dels inversors després de la patacada d’ahir, en què les accions de la companyia van baixar d’un 26% a la borsa.

Comencem per l’últim. Com era lògic d’esperar, l’alta volatilitat ha estat el signe més remarcable en el comportament del valor ja a primera hora. Una forta pujada al començament, seguida d’una caiguda no pas més suau i una recuperació lenta però continuada que l’ha deixat al final a tocar dels 12 euros, amb una pujada de gairebé el 12% respecte d’ahir. I falta analitzar el volum de transaccions que s’han fet. La mitjana d’aquests últims tres mesos, com a referència, havia estat d’1,8 milions d’accions cada dia. Ahir la xifra va pujar fins a 26 milions i avui ha estat al voltant de 13 milions. La sotragada, veient la recuperació parcial de la cotització i la baixada del volum de contractació, sembla apuntar a un “no empitjorament” de la situació.

El canvi radical en el comportament del títol s’ha vist aquest matí, quan s’ha sabut la resposta contundent de l’empresa a les acusacions del fons baixista americà. Grífols ha confirmat que emprendria accions legals contra Gotham City Research “pel mal causat, tant financer com de reputació, a la societat, com també

dilluns, 8 de gener del 2024

L’exèrcit espanyol condecora el cap dels Mossos per la seva col·laboració

 

 

Eduard Sallent va rebre la creu al mèrit de mans del tinent general Busquier aquest dissabte a amb motiu de la pasqua militar a Barcelona

 

 

Eduard Sallent reben la creu al mèrit de mans del tinent general Busquier aquest dissabte a la Capitania General a Barcelona

 

 


Redacció

dijous, 2 de novembre del 2023

El preàmbul de l'amnistia en justificarà la constitucionalitat i evitarà descriure l'1-O com un delicte

 

 

INVESTIDURA

 

 

Fonts de la negociació detallen a Nació que el text acordat està pensat per evitar impugnacions al Tribunal Constitucional

 

 

 

Pancarta a favor de l'amnistia. | Jordi Espuña i Ermínia Altarriba

 

 

 

 per Joan Serra Carné / Oriol March, Barcelona | 2 de novembre de 2023 a les 12:00

 

 

 

 La llei d'amnistia és l'element central de la negociació d'ERC i Junts amb el PSOE per facilitar la investidura de Pedro Sánchez. El text acordat per separat entre les forces independentistes, que es farà públic de forma imminent i després haurà d'entrar al registre del Congrés, deixarà clar en el preàmbul la constitucionalitat de la norma, tal com apunten a Nació fonts coneixedores del document. Una empara en la Constitució que serà essencial -segons els negociadors- per esquivar una eventual impugnació del Tribunal Constitucional. La llei d'amnistia també evitarà considerar delicte el referèndum de l'1 d'octubre, en sintonia amb els pactes previs que les forces independentistes ja havien establert amb el govern espanyol per desplegar la taula de diàleg. La mesura de gràcia beneficiarà els policies investigats per les càrregues de la tardor del 2017 que no fossin causants de les lesions més greus. 

El preàmbul de la llei d'amnistia, que ha ocupat els negociadors de manera prioritària perquè quadrar relats polítics, és fonamental també per afermar la seva constitucionalitat, i així ho han tingut en compte totes les parts implicades en la redacció de la norma. ERC, la setmana passada, es mostrava encara recelosa amb el redactat que havia elaborat el PSOE, perquè es feia un relat de l'1-O que el situava com un delicte. El cert, en tot cas, és que el referèndum del 2017 va ser declarat inconstitucional per part del Tribunal Constitucional (TC). Una de les prioritats de Sánchez és que el text passi el sedàs de l'alt tribunal, presidit per Cándido Conde-Pumpido, i on hi hi ha majoria progressista. A l'organisme s'hi asseu també Juan Carlos Campo, ministre de Justícia amb els indults.



dilluns, 24 de juliol del 2023

ERC es dessagna, la CUP s’esfuma i Junts baixa malgrat el privilegi aritmètic

 

 

ERC ha rebut 417.000 vots menys, gairebé la meitat, la CUP no tindrà representació i Junts ha perdut un diputat i 150.000 vots

 

 


 

 

 

Ot Bou Costa   


dimarts, 13 de setembre del 2022

El Govern "Botifler" descarta eleccions i avisa que la independència no és “a tocar”

 

 

GOVERN

 

 

Plaja assegura que la trobada amb les entitats independentistes són per escoltar propostes

 

 

El president Botifler de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès

 



dimarts, 1 de febrer del 2022

La premsa portuguesa a Espanya: "Deixeu de perseguir Alay i investigueu l'emèrit"

 

 

PROCÉS

 

 

El Diário de Notícias portuguès titlla de corrupte la justícia espanyola i demana deixar de perseguir Alay

 

 

Núria Casas
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 1 de febrer de 2022. 10:49
Actualitzat: Dimarts, 1 de febrer de 2022. 14:09
Temps de lectura: 2 minuts

 





Article molt dur contra l'Estat espanyol i els seus poders, sobretot el judicial, el que s'ha publicat a un dels diaris més veterans i de referència en la premsa generalista de Portugal, Diário de Notícias de Madeira. En un article firmat pel columnista Tiago Douwens Prats, repassa la persecució espanyola al cap de l'oficina del president Carles Puigdemont i enumera totes les incongruències per les quals se l'acusa, centrant-se especialment en el cas francès de Nova Caledònia amb un missatge, de retruc, al govern d'Emmanuel Macron: "S'acusa Alay d'haver viatjat a Nova Caledònia convidat per independentistas com a observador internacional en un dels referèndums celebrats i se l'acusa del cost del bitllet d'avió. Doncs bé, la seva participació va donar credibilitat al referèndum organitzat per les autoritats franceses haurien de considerar el senyor Alay com a convidat. És un honor per França".

 

 


 

 

"Investiguin el PP i la Casa Reial"

dimecres, 31 de març del 2021

No a investir, sí a negociar

 

 

El segon cop de porta a la investidura d’Aragonès dona en canvi el tret de sortida a la fase definitiva de les converses entre ERC i Junts, que les volen aclarir en poques setmanes

Superat l’escull del Consell per la República, Geis avisa que no es fan seu l’acord amb la CUP i que mantenen altres reserves 

 

 

Política

 

No al segon intent d’investidura, però ara sí, paradoxalment, via lliure a la negociació per desencallar la formació de govern. El ple del Parlament va tornar a rebutjar ahir, amb la mateixa correlació de forces que divendres passat –els 42 diputats d’ERC i la CUP a favor, l’abstenció dels 32 de Junts i el vot en contra dels 61 restants–, la investidura del republicà Pere Aragonès, però pel fons i les formes del debat, en què aquest cop es van destacar més els punts d’entesa que els retrets i es va coincidir que s’ha començat a avançar en les converses, la perspectiva d’un acord entre els dos grans partits independentistes s’ha obert definitivament, després que la vigília se superés el gran escull on havien embarrancat, la reformulació del Consell per la República. Retirat el seu particular Ever Given del canal de Suez de la negociació, ara ja només falta que ERC i Junts completin el recorregut fins a arribar al Mediterrani de l’acord.

 

Per acabar-ho de navegar, això sí, Aragonès reclamava en la intervenció inicial generositat i flexibilitat “sense substitucions ni tuteles”, en al·lusió a una ascendència que no tolerarà de cap òrgan extern sobre les institucions pròpies, començant per la presidència de la Generalitat. “En les últimes hores hem anat fent passos positius per superar esculls i aconseguir que l’independentisme deixi de parlar de si mateix i parli de nou al país”, subratllava. “Ningú li proposarà tuteles des de Junts, i menys des de l’exili”, replicava al seu torn la portaveu de JxCat, Gemma Geis, que instava Aragonès a “no confondre els electors ni el Parlament”, ja que l’acció de govern sempre ha quedat “al marge” de la direcció col·legiada que proposen per al procés independentista.

 

Canvi d’enfocament

dilluns, 1 de febrer del 2021

L’Eurocambra analitzarà dijous la petició d’empara de Puigdemont per una possible investigació de l’Audiència Nacional

 

 

El Comitè d’Afers Jurídics debatrà per primer cop si afecta la immunitat de l’eurodiputat de JxCat 

 

 

L’eurodiputat Carles Puigdemont a l’entrada de la vista pel suplicatori el 14 de gener de 2021 al Parlament Europeu ACN.


 

 

El Comitè d’Afers Jurídics del Parlament Europeu analitzarà dijous la petició d’empara de l’eurodiputat de JxCat Carles Puigdemont per una possible investigació de l’Audiència Nacional.

 

Després que el diari El Mundo publiqués una suposada investigació del jutjat número sis de l’Audiència Nacional contra polítics catalans, entre els quals hi hauria l’expresident, Puigdemont va demanar a l’Eurocambra que estudiés si s’està “afectant directament” la seva immunitat com a eurodiputat.

 

A la reunió del dijous hi haurà un primer intercanvi d’opinions entre els membres del