L’amo d’El Ventorro declara que Mazón i Vilaplana van marxar del restaurant entre les 18.30 i les 19.00 hores

 

 

DANA

 

La versió d’aquest testimoni coincideix amb les que van donar el president i la periodista

 

 

 

 

Ketty Calatayud
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 21 de novembre de 2025. 11:12

Temps de lectura: 3 minuts 

 

Alfredo Romero és l’amo del restaurant més famós de València, El Ventorro, epicentre d’un dels grans misteris que envolten la tragèdia de la DANA. Aquell fatídic 29 d’octubre, el president del País Valencià, Carlos Mazón, dinava amb la periodista Maribel Vilaplana mentre es gestionava una tempesta històrica que acabaria produint 229 morts pels aiguats que van provocar el col·lapse de barrancs com el de Poio, i que van inundar els municipis de l’Horta Sud de València. Romero ha comparegut aquest divendres davant la jutgessa de Catarroja que instrueix el cas, Nuria Ruiz Tobarra, per prestar declaració com a testimoni de què va passar durant aquell dinar, en una jornada en la qual també ha de comparèixer Juanfran Pérez Llorca, qui va ser mà dreta de Mazón en aquell moment, actual síndic del PP a les Corts Valencianes, secretari del PPCV i candidat a succeir-lo al capdavant de la Generalitat. L’amo de El Ventorro ha declarat davant la jutgessa que tots dos van abandonar aquell dia el local entre les 18.30 i les 19.00 hores, el que confirmaria la versió que ha donat l’encara president en funcions, qui va declarar que va abandonar el restaurant al voltant de les 18.45 hores, tot i que la seva arribada al Palau de la Generalitat no es va produir fins a quasi les 20.00 (segons testimonis i registres posteriors), i no es va personar al Cecopi fins a les 20.28 hores, 17 minuts després que s’enviés el missatge d’alerta massiva als mòbils de la població, que va tenir lloc a les 20.11 hores.

Nuria Ruiz  ha citat al propietari d’El Ventorro, ja que, segons es desprèn d’una resolució de la jutgessa, va ser l’única persona que entrava i sortia de la sala on dinaven Mazón i la periodista —un reservat— i per si hagués pogut sentir alguna trucada del president amb l’exconsellera d’Interior i Emergències Salomé Pradas, investigada en la causa. El testimoni ha explicat que coneix Carlos Mazón, però no té cap relació d’amistat o enemistat, sinó que simplement és client del seu restaurant. 

Mazón, arriba primer, sol i sense escorta

El peculiar divorci de JxCat i el PSOE

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

  Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 28 d'octubre de 2025. 05:30

Si no és premeditat, és molta casualitat que la voluntat de JxCat de trencar amb el PSOE coincideixi amb el moment en què segons quines enquestes, l’última del governamental Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) per exemple, donen més avantatge que mai a Pedro Sánchez, encara que sembli mentida, sobre el PP d’Alberto Núñez Feijóo. No fora el primer cop, en tot cas, que dues forces polítiques pacten fins i tot les desavinences i la manera de partir peres. Es van posar d’acord per fer-ho Jordi Pujol i Felipe González a l’època dels escàndols dels Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL), dels casos Rubio i Roldán o, entre d’altres, de l’espionatge del Centro Superior de Información de la Defensa (CESID): primer es van fer les eleccions catalanes a final del 1995 i després les espanyoles a començament del 1996. No hauria d’estranyar ningú, doncs, si ara ho haguessin fet també Carles Puigdemont i Pedro Sánchez.

El que no és normal és que pràcticament l’únic acord de dos anys de relació sigui justament, si de cas, el de pactar el desacord. I és que, tret de l’entesa per poder disposar de grup propi al Congrés malgrat que segons els números obtinguts a les urnes no li pertocava, els fruits de l’aliança de JxCat —i també d’ERC— amb el PSOE són, encara que en alguns casos no sigui per culpa seva, nuls: el 130è president de la Generalitat no es pot beneficiar de l’amnistia, les competències en immigració no s’han transferit a la Generalitat, el català continua sense ser oficial a la Unió Europea (UE), el traspàs de Rodalies sembla una broma de mal gust, la reforma del finançament de Catalunya serà una reedició del cafè per a tothom, i un etcètera que podria ser molt llarg. És obvi, tot i així, que els motius dels uns i dels altres per trencar ara la relació són diferents i que el PSOE, de fet, no voldria haver-ho de fer, però el que passa és que JxCat s’hi veu abocat.

Tan forta deu ser la patacada que els ve al damunt que els de Carles Puigdemont s’estimen més rebre-la a les eleccions espanyoles que no pas a les municipals,

Lluites palestines, lluites d’Espanya. Via Bernat Dedéu

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 6 d'octubre de 2025. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 Els independentistes hauríem d’entendre que les lluites abanderades per Espanya sempre seran escassament interessants per a Catalunya. De fet, la majoria de vegades es tractarà d’empreses polítiques directament confrontades als nostres interessos. Així passa amb l’assumpte de la guerra a Gaza, un conflicte injust i barbàric com tots els d’aquest tipus, però que, com qualsevol bullanga estrangera i si som honestos, a la majoria de penya li resulta indiferent, per molt que plori veient nadons afamats i tresqui per l’Eixample vociferant fri fri Palestain. Això no impedeix que el govern espanyol s’ho passi pipa veient com els catalans (els quals de sempre havien abraçat el progressisme sionista de finals del segle passat) es manifesten a favor d’una tribu que comparteix amb nosaltres el fet d’enaltir les derrotes i, més enllà dels somriures d’empatia, el de no posseir aliats rellevants a nivell planetari.

Aquí importa ben poc que Benjamin Netanyahu sigui un psicòpata corrupte que està envaint Gaza per salvar el cul davant dels tribunals del seu país, amb una actitud molt pitjor que la d’un genocida dels clàssics; a saber, la d’un torturador (el primer voldria aniquilar una determinada nació mentre que el

L’empresonament de Cerdán accentua la debilitat política de Pedro Sánchez

 

 

MÓN - ESPANYA

 

• El jutge sospita que hi ha més persones i empreses implicades en la trama · Com més va, més complicada és la configuració d'una majoria parlamentària

• Feijóo pica a la porta de tots els socis de Sánchez per explorar una moció de censura

 

 

 

 

Redacció

01-07-2025

 

 

L’ingrés a la presó de Santos Cerdán, fins fa poques setmanes secretari d’Organització del PSOE i home de confiança del president espanyol, Pedro Sánchez, representa un nou episodi de la crisi política que viu el PSOE d’ençà de l’esclat d’aquest cas de corrupció.  El jutge del Tribunal Suprem espanyol Leopoldo Puente n’ha ordenat l’empresonament provisional, sense fiança, per uns indicis que situen l’ex-dirigent com una peça central d’una organització criminal dedicada a repartir comissions per adjudicacions públiques irregulars.

El jutge identifica Cerdán com el responsable de les comissions i alerta d’una trama molt més grossa

 

L’impacte polític d’aquesta decisió no és menor. Els investigadors sospiten que els diners rebuts per l’ex-ministre espanyol José Luis Ábalos i el seu ex-assessor, Koldo García, de prop d’un milió d’euros, és solament una petita part de les comissions il·legals rebudes, que poden pujar a més de cinc milions d’euros. El jutge considera que Cerdán tenia un “coneixement privilegiat” i que solament empresonant-lo es pot impedir la destrucció de proves.

Arran d’aquesta decisió, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha demanat que Sánchez dimiteixi immediatament i que convoqui eleccions. “Si el teu número dos entra a la presó sense fiança acusat d’organització criminal i suborn, o dimiteixes o ja no tens cap sentit de la realitat”, ha escrit a les xarxes.

El portaveu parlamentari, Miguel Tellado, ha estat encara més contundent:

Sánchez, Illa i Aznar: triangle de retrets per la corrupció

 

 

ESPANYA

 

El dirigent del PP acusa el president espanyol de "ser capaç d'adulterar unes eleccions generals" | Els socialistes contraataquen: "Menys lliçons i més humilitat"

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la sessió de control al Congrés dels Diputats el 19 de març de 2025 / Europa Press

 

Gerard Mira 

22/06/2025 15:58  

 

 

L’expresident del govern espanyol José María Aznar ha aprofitat una entrevista al diari El Mundo per dir la seva sobre els escàndols de corrupció que han sortit a la llum en els darrers dies i que envolten l’entorn més immediat de Pedro Sánchez. Aznar ha assegurat que els cap de l’executiu espanyol pot fer “qualsevol cosa” per sortir ben parat dels casos de corrupció que esquitxen el PSOE. “Quan un és capaç d’adulterar unes eleccions internes al seu partit, per què no alterarà unes eleccions generals?”, ha qüestionat l’expresident i alt càrrec històric del Partit Popular en aquesta mateixa entrevista. De fet, Aznar no s’ha quedat aquí i ha seguit endurint el to: Espanya té un president que és un perill democràtic, que llisca cap a l’il·liberalisme. I la situació només es pot agreujar. Eliminat el sentit de la responsabilitat i sense cap límit en l’exercici de l’acció política, ens aboquem a una crisi”, ha apuntat l’expresident del PP.

Les paraules d’Aznar, però, han tingut una resposta ràpida per part del seu interlocutor, l’inquilí de la Moncloa: “Només els val la democràcia si són ells els que governen”, ha exclamat Sánchez. El president espanyol assegura que els dirigents de l’oposició sempre fan servir la mateixa estratègia per “deslegitimar els resultats electorals” i, per conseqüència, el govern espanyol. A la resposta de Sánchez també s’hi ha afegit el seu homòleg català, Salvador Illa, que ha carregat amb duresa contra Aznar: “Menys lliçons i més humilitat, perquè vostè va presidir el govern de la corrupció, de les mentides i de la guerra”, ha exclamat Illa en un acte de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) a

Sáenz de Santamaría s’espolsa qualsevol responsabilitat en l’operació Catalunya

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

• L'ex-vice-presidenta espanyola nega haver ordenat la intervenció del telèfon del president Artur Mas amb el programari Pegasus

• Un informe destapa l’acarnissament de l’espionatge a Artur Mas: cinc anys d’intromissions i 32 infeccions

 

 

 

Redacció

5-5-2025 - Actualització: 05.05.2025 - 12:46

 

 

 L’ex-vice-presidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría ha negat del dret i del revés qualsevol vincle amb l’operació de Catalunya, tot i que la guerra bruta de l’estat es va desenvolupar sota el seu mandat. “No tinc coneixement de cap policia patriòtica i de cap operació Catalunya. Mai vaig donar cap instrucció de crear cap policia patriòtica, ni d’investigar ningú”, ha dit a la comissió d’investigació.

 

 

 

Així mateix, Santamaría també ha negat haver ordenat la intervenció del mòbil del president Artur Mas, que segons Citizen Lab va ser infectat 32 vegades amb Pegasus entre el 2015 i el 2020. “No, senyoria”, ha respost al diputat Jon Iñarritu. Tanmateix, ha afegit que el director del CNI d’aleshores, Félix Sanz Roldán, ja ho era en el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Cal destacar que Santamaría era la responsable de la intel·ligència espanyola d’ençà de l’arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa (2011), per tant,

Junts i PSOE van reunir-se amb un mediador internacional 48 hores després que Puigdemont ho exigís

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Els dos partits van repassar punt per punt l'estat de compliment dels acords

 

 

 ACN

29.01.2025 - 14:56

 

Delegacions de Junts i el PSOE es van reunir amb el verificador internacional 48 hores després que Carles Puigdemont comparegués per a exigir aquella trobada i anunciés la suspensió de les negociacions sectorials amb el PSOE.

Així ho han confirmat fonts coneixedores a l’ACN, que assenyalen que durant la reunió van repassar punt per punt l’estat del compliment dels acords contrets en el passat. En aquest sentit, des del partit de Puigdemont veuen més a prop els pactes sobre l’oficialitat del català a la UE i la delegació de les

Què hi ha darrere el “no” de Puigdemont a Sánchez?

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

“Fets i coherència amb l’acord de Brussel·les, l’esperit i la lletra, o no cal continuar”, diu una font de Junts · Puigdemont situa el PSOE en una suposada pre-campanya electoral mentre els socialistes refusen un avançament espanyol

 

Odei A.Etxearte

 

 

22.01.2025 - 21:40

 

 

Què demana Junts perquè es desencalli la situació amb el PSOE? “Fets i coherència amb l’acord de Brussel·les, l’esperit i la lletra, o no cal continuar”, deien fonts del partit. Carles Puigdemont havia suspès d’ençà de divendres les negociacions sectorials amb el PSOE, i la votació dels tres decrets d’ahir al congrés espanyol no tan sols posava a prova la seva determinació, sinó també la voluntat dels socialistes de reconduir la situació si Pedro Sánchez no vol realment quedar a la deriva al congrés espanyol. “Hi ha hagut una reunió i continuen igual”, deia una altra font de Junts sobre les converses a Bèlgica. El punt d’inflexió que Puigdemont demanava que hi hagués en la relació amb els socialistes, per concloure si tenia sentit perseverar en els pactes o fer un tomb, continua decantant-se cap al trencament si no es mou res. El crèdit i la confiança mútua estan desfets.

I això que la decisió de Junts de votar en contra dels tres decrets llei espanyols era arriscada, perquè no era fàcil d’explicar: en la mateixa concepció del decret òmnibus per part del PSOE hi havia el propòsit de dificultar que se’n desmarquessin introduint-hi mesures, com ara, la revalorització de les pensions, l’ampliació fins al juny dels ajuts als transports o la suspensió dels desnonaments a famílies en situació de vulnerabilitat, decisions que afecten directament la vida quotidiana dels ciutadans. No era la primera vegada que els socialistes recorrien a la mateixa tàctica, que multiplica el desgast potencial de votar-hi en contra. Però Junts va posar el focus en la vuitantena de mesures que són al decret –que atribueix al programa electoral del PSOE i alerta que passen desapercebuts al costat de les mesures socials– i assegurava que donaria suport a la pujada de les pensions i els ajuts al transport si el govern espanyol els incloïa en un decret específic.

Qui utilitza els ciutadans?

Una nova mort evitable recau sobre les espatlles de Mazón

 

 

PAÍS - PAÍS VALENCIÀ

 

 

Un treballador va morir ahir mentre netejava un col·legi públic de Massanassa, tot i que feia setmanes que l'ajuntament hi havia prohibit l'entrada de voluntaris per risc d'enfonsament

 

 

 

 

 

 

Txell Partal

24.11.2024 - Actualització 24.11.2024 - 22.00 h     

 

 

 

Des d’ahir una nova mort recau damunt les espatlles de Carlos Mazón i el seu govern. Una nova mort evitable. Una altra persona ha perdut la vida per culpa de la nefasta gestió del govern valencià. L’home, que tenia cinquanta-un anys i era treballador de TRAGSA, una empresa estatal, va morir mentre netejava el col·legi Lluís Vives de Massanassa (Horta Sud). La passarel·la que connectava els dos edificis del centre es va enfonsar. I a dos operaris que en aquell moment treballaven al pati, els va caure tot el forjat a sobre. L’un va morir allà mateix; l’altre el traslladaren, ferit, a l’Hospital la Fe de València.

“Per què netejaven aquest edifici si ja s’havia dit que s’havia de tirar tot a terra?”, es demanaven les veïnes de l’escola minuts després de l’accident. I és una pregunta lògica. Tal com ha explicat el batlle de Massanassa, Paco Comes, l’escola havia estat catalogada per la Conselleria d’Educació amb nivell roig. De manera que forma part d’un grup de dotze escoles greument afectades per la gota freda, i que ja els han notificat que no s’hi podrà tornar a fer classes en tot el curs. L’estructura d’aquestes escoles han estat greument malmesa. Encara es treballa per a avaluar el risc real de tot plegat, però les comunitats educatives ja saben que segurament s’hi haurà de reduir la capacitat i reconstruir les instal·lacions.

 

 

 

Els veïns de Massanassa expliquen que els primers dies molts voluntaris van anar al centre per mirar d’ajudar en la neteja. Però que ja feia una setmana que els van informar que no hi entrassen per risc d’enfonsament. Ara feia dos dies que hi tornava a haver activitat a les instal·lacions, amb l’arribada d’un grup d’operaris de TRAGSA i membres de l’UME, que feien tasques d’inspecció i de neteja. “Per què els porten ací, amb la quantitat de coses que hi ha per netejar?”, demana una altra veïna.

Mentre aquests dubtes es formulen en veu alta, els ànims s’han escalfat molt i els veïns fan notar que se senten completament abandonats. Increpen Pilar Bernabé, delegada del govern espanyol al País Valencià. Increpen els policies encarregats del cordó que aparta la gent i els mitjans del lloc dels fets. I increpen també els periodistes, acusant-nos de no informar de tot allò que passa realment al poble.

La gran por i el dubte que també comença a circular entre els veïns és: “I si ha caigut això, qui ens assegura que no puga caure casa nostra?” Alguns expliquen que fa vint-i-sis dies que el seu garatge és ple de fang, i que sols se n’han pogut extreure tres cotxes… I si això afecta l’estructura de l’edifici? Ningú no els sap respondre.

El Lluís Vives no és l’únic perill

La Generalitat demostra que mentia activant les alertes i demostra de nou una mala gestió

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

 

El Consell s'ha volgut exculpar del desastre del 29 d'octubre dient que no li corresponia activar l'alerta

 

 

 

 

Esperança Camps Barber

14.11.2024 - 14:03

 

 A les 19:46 va sonar ahir a tots els telèfons mòbils geolocalitzats a l’àrea metropolitana de València i a diverses comarques una alarma estrident que anunciava, en català i en castellà, l’alerta roja de Protecció Civil. Tres minuts després, va tornar a sonar la mateixa alarma per a repetir el missatge en anglès. AEMET havia emès un avís roig per a tot el litoral per pluges intenses. L’alerta, que començava a les deu del vespre d’ahir, anava acompanyada d’una sèrie de mesures restrictives com ara la restricció de circulació en 163 municipis, entre els quals València fins a les 23.59 d’avui dijous.

En aquesta ocasió, i contràriament a què va passar el dimarts 29 d’octubre, el Cecopi, reunit al Centre d’Emergències de l’Eliana, va prendre la decisió preventiva i va enviar l’avís perquè els ciutadans es protegiren dels efectes d’unes pluges que es preveien intenses i podien fer més mal, encara, en les poblacions devastades per la gota freda del 29 d’octubre, i en comarques com la Safor.

 

 

 

Aquesta capacitat del Cecopi, comandat pel president de la Generalitat i per l’encara consellera Salomé Pradas, ja la tenia, però no va exercir, la Generalitat fa poc més de dues setmanes, el dia de la devastació. En aquella ocasió, les absències, els dubtes, les vacil·lacions, la negligència i la falta de determinació a l’hora de prendre una decisió política van paralitzar l’òrgan de gestió de les emergències, l’organisme encarregat de la prevenció. L’avís va arribar tan tard als ciutadans que no van poder prendre mesures d’autoprotecció. Molts tenien un metre d’aigua dins de casa i d’altres es trobaven atrapats en una autopista que va ser una ratera mortal. Alguns ja s’havien mort.

Ahir, quan el centre d’emergències valencià va enviar l’alarma, va sonar als autobusos urbans, als centres de treball o als carrers, que es van buidar. Les botigues i els supermercats van tancar i els responsables fer eixir els treballadors perquè arribaren a casa abans de les deu que és quan s’esperava que començara l’embat de les tempestes.

Missatges poc clars i confusió al Cecopi

L’extrema dreta judicial seguirà controlant el CGPJ, la dona de Llarena i una talibana ultra de la Universitat de Barcelona entre els elegits

 

 

El PSOE i el PP tanquen un acord per renovar el CGPJ i reformar la llei sobre el poder judicial per tal de no canviar res

 

 

Redacció

Dimarts 26 de juny 2024

El PSOE i el PP han tancat un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial, reformar la llei sobre el poder judicial i el ministeri fiscal, així com per nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional. El pacte posa fi a més de cinc anys de controvèrsia per l’elecció de la cúpula judicial a Espanya. El ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, i el cap negociador dels populars, Esteban González Pons, s’han reunit aquesta tarda a Brussel·les i, posteriorment, han ratificat el pacte en una cerimònia de firma amb la vicepresidenta de Valors i Transparència de la Comissió Europea, Vera Jourová, que ha fet de mediadora en l’últim tram de negociació.

En una roda de premsa per separat, però conjunta amb Jourová, Bolaños i Pons han defensat l’acord, que veuen positiu per al sistema judicial espanyol. Segons un comunicat de PP i PSOE, el pacte inclou una “immediata renovació” del CGPJ, la presentació d’una proposició de llei orgànica que “reforçarà la independència del poder judicial” i el nomenament de José María Macías Castaño com nou magistrat del Tribunal Constitucional. Macías Castaño és actualment un vocal conservador del CGPJ, que passarà al TC.

 

Reforma del la llei del CGPJ i de la fiscalia

Una Rambla sense senyeres: El cartell de Collboni per a una diada de Sant Jordi descatalanitzada

 

 

CULTURA - IDENTITAT

 

El pregoner d'aquest any tampoc parla en català

 

 

11.04.2024 11.00 h 

Redacció 

 

 

Fragment del cartell de la Diada de Sant Jordi 2024 a Barcelona Autor/a: Ajuntament de Barcelona

 

 

 

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, entoma la seva primera diada de Sant Jordi amb la polèmica del cànon que vol cobrar als llibreters per a tenir parada al carrer. A aquesta n'hi podríem afegir d'unes més; l'elecció per aquesta primera celebració d'un escriptor no catalanoparlant, l'anglès David Walliams, com a pregoner de la Lectura, conegut per ser un dels dos protagonistes de la sèrie 'Little Britain' i sobretot, un cartell per a la festa que es pot qualificar de pura ciència-ficció; una Rambla amb parades de llibres, roses, vianants i cap ni una senyera. Una imatge descafeïnada, grisa i irreal, que recorda a la decisió que va prendre Destino en l'edició en castellà d'un llibre de Geronimo Stilton, d'eliminar les senyeres de la portada, tot i estar ambientat a Barcelona i per Sant Jordi.

Deu ser la versió en castellà del cartell. pic.twitter.com/wDuoMceEk6

— Oriol Andrés (@oriolanix) April 10, 2024

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/63996/rambla-sense-senyeres-cartell-collboni-diada-sant-jordi-descatalanitzada

 

Pedro Sánchez recorre al TC per aturar la ILP per a declarar la independència

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Si la nova mesa del parlament la continua tramitant s'exposarà a una acusació de desobediència

 

 

 

 

Arnau Lleonart   

26.03.2024 - 13:24

Actualització: 26.03.2024 - 14:20

 

 

El govern espanyol ha decidit de recórrer al Tribunal Constitucional espanyol contra la decisió de la mesa del parlament d’admetre a tràmit la ILP que demana la declaració d’independència de Catalunya. Ho ha fet públic el ministre de Justícia espanyol, Félix Bolaños, a la conferència de premsa posterior al consell de ministres.

Pedro Sánchez: amnistia pel 2017, però repressió per avui i demà | Editorial de Vicent Partal

 

Segons la llei espanyola, el parlament no pot continuar tramitant la ILP perquè és el govern espanyol que ha presentat el recurs d’inconstitucionalitat, i haurà d’esperar que el tribunal decideixi si anul·la definitivament o no l’admissió a tràmit de la ILP.

Ara, doncs, si la nova mesa del parlament continua la tramitació pot ser acusada de desobediència, tal com va passar amb les de Carme Forcadell i Roger Torrent. D’una altra banda, la justícia espanyola

[ESCÀNDOL] El govern espanyol més progressista de la història segueix espoliant Catalunya

 

 

L’Estat només va executar el 16,3% del pressupostat a Catalunya el primer semestre de 2023 i a Madrid va arribar al 52,7%

 

 

Les obres eternes estació de la Sagrera a Catalunya

 

Redacció

Diumenge, 3 de març de 2024

 

 

La inversió a Madrid va superar el 50% en el mateix període, segueix augmentant l’espoli fiscal a tots els Països Catalans

L’Estat va executar 370 milions d’euros a Catalunya durant els sis primers mesos de 2023, la qual cosa suposa el 16,3% dels 2.276 milions pressupostats per a l’any passat. Així ho recull l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) que ha publicat aquest diumenge el diari ‘Ara’. Segons aquestes dades, Adif, per exemple, va executar 94 milions dels 1.080 previstos, Renfe va invertir 36 milions dels 151 pressupostats i Ports de l’Estat, 15 milions dels 182 previstos. 

 

Segons per la cua en inversió real per part de l’estat

El PSOE exigeix a Ábalos que lliuri l’acta de diputat abans de vint-i-quatre hores

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

La comissió executiva del partit considera que Ábalos té una "responsabilitat política" pel cas Koldo, que investiga el seu ex-assessor per presumpta corrupció

 

 

José Luis Ábalos, a la corda fluixa

 

 

 

 

 

Redacció

26.02.2024 - 11:29 - Actualització: 26.02.2024 - 12:26

 

 

 

El PSOE ha demanat a José Luis Ábalos, ex-ministre espanyol i ara diputat al congrés, que lliuri l’acta de diputat abans de vint-i-quatre hores pel cas Koldo. En aquest cas s’investiga el seu ex-assessor, Koldo García, pel presumpte cobrament de comissions en l’adjudicació de contractes de màscares durant la pandèmia. La decisió l’ha presa la comissió executiva del partit, per unanimitat, en una reunió aquest matí.

 

 

La Comisión Ejecutiva Federal del PSOE ha decidido, en su reunión de hoy, solicitar a José Luis Ábalos la entrega de su acta al @gpscongreso.

Esperamos que la entrega se produzca en las próximas 24h. @estherpcamarero pic.twitter.com/GH1NtCK4i4

— PSOE (@PSOE) February 26, 2024

Esther Peña, portaveu del secretariat general de la formació, ha estat qui ha comunicat la decisió en una conferència de premsa.

Amnistia 2.1 . Via Ramon Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

 

"El govern del PSOE té quinze dies per fer una proposta nova i imaginativa, i per això serveix de poc anunciar una bunquerització amb el text existent"

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
01/02/2024 20:59 

 

 

 

 

 

La jornada parlamentària sobre la llei d’amnistia va tenir interès. El vot oposat dels dos partits “independentistes”, amb cara de pomes agres, ha deixat els comentaristes espanyols estabornits. Deu ser cert, com adverteixen els vells del lloc, que un dels partits independentistes no és independentista? Les respectives intervencions de les dues diputades catalanes d’ERC i Junts tenen una interpretació diferent a la capital del regne i a la colònia. Allà pensen que és un assumpte de catalans, així, en gros; aquí, que es tracta de veure quins catalans són independentistes i quins, no. Ja és hora que els espanyols entenguin que l’independentisme català no és la fraternitat esquerrana dels iberistes republicans. I l’entrepà de calamars.

La presència de Junqueras a la tribuna de convidats realçava la solemnitat del moment: el ple aprovaria una llei d’amnistia que ERC havia negociat a totes bandes i allà era ell, a rebre les felicitacions per tan merescuda com prometedora victòria. I heus aquí que Junts envia el toro de tornada al corral, per servir-me de l’espanyolíssima tauromàquia, i deixa el mestre i estel de la Tramuntana sense feina, xarbotant el seu enuig en una roda de premsa improvisada.

No em cansaré de repetir-ho: aquesta legislatura, el que duri, serà la del duel entre els dos presidents, Sánchez i Puigdemont, que estan a l’altura l’un de l’altre, en condicions una mica diferents. La resta dels personatges

Pagament per avançat, us en recordeu?

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

Llorenç Prats 31.01.2024 05.15 h

 

 

 

En la negociació de la investidura espanyola, des d’una visió catalana es van plantejar dos eixos: la llengua i l’amnistia. I en realitat, eren dos paranys. De la llengua ja poc se’n parla i a Europa ha quedat tot encallat. I de l’amnistia sembla que només serà una proposta per aquietar el resultat majoritari per fer efectiva la independència després del referèndum d’autodeterminació del 2017.

Algunes propostes, en canvi, eren més viables però massa convenients pel país. La reforma de poder judicial espanyol, d’una banda i tal com es preveia a l’Estatut del 2006, abans de la seva escapçada monumental, i de l’altra, la retirada de les institucions espanyoles de tot tipus de Catalunya; tot plegat dins el marc constitucional espanyol.

Una negociació com la de la investidura pot passar per convèncer als fidels de la nació espanyola que la nostra nació pot romandre dins l’estat que controlen si hom pot quedar-s’hi en condicions mínimament normals.

Junts completa un gir copernicà de quatre mesos que exaspera Esquerra. Per Josep Casulleras Nualart

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

Què passarà si ningú no es mou quan acabi la nova tramitació en comissió i la llei d'amnistia torni al ple del congrés espanyol?

 

 

 

 

 

 

Josep Casullera Nualart

30.01.2024 - 21:40

 

 

 

“N’esteu ben segurs que d’aquí a un mes no serà tot igual?”, demanava Pilar Vallugera, diputada d’ERC al congrés espanyol, als diputats de Junts que eren a punt de votar “no” a la llei d’amnistia. Ahir es va fer ben visible la línia de ruptura entre les dues forces independentistes a Madrid sobre els límits de la negociació amb el PSOE. Perquè després d’haver anat força de bracet aquests darrers mesos en la negociació per a millorar el text d’una llei que presentava unes grans vies d’aigua, en el moment decisiu les estratègies han tornat a diferir. El “no” de Junts a una amnistia que encara exclou els investigats per delictes de terrorisme i traïció fa que el text torni a la Comissió de Justícia del congrés i força els socialistes a continuar negociant durant dues setmanes abans no torni al ple per a ser votada de nou.

Junts completa d’aquesta manera un gran tomb de quatre mesos, del novembre ençà, quan el secretari general, Jordi Turull, afirmava que la proposició de llei entrada a registre al congrés estava bé i que no caldria fer-hi cap esmena, fins a la votació d’ahir, en què els set diputats del grup es van oposar a la llei després d’una fase llarga i feixuga de negociació d’esmenes que no ha estat satisfactòria. Amb aquesta decisió

Puigdemont acusa el PSOE de no haver “volgut corregir” les “mancances importants” de la llei d’amnistia

 

 

L'eurodiputat de Junts recorda a Sánchez el "compromís" d'investidura d'una norma "integral, completa, sense exclusions"

 

 

 

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, saluda el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, abans de reunir-se el 15 de març del 2016 Data de publicació: dimarts 15 de març del 2016, 13:47 Autor: Mateos P.

 

 

Agències

Dimarts, 30 de gener de 2024

 

 

L’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, ha acusat el PSOE de no haver “volgut corregir” les “mancances importants” de la llei d’amnistia, i ha afirmat que són aquestes mancances les que han dut els set diputats juntaires a votar no. “D’’haver comptat amb el nostre vot favorable hauria invalidat el compromís amb una amnistia integral, completa, sense exclusions. Un compromís que vam acordar per a la investidura del president Sánchez”, ha subratllat Puigdemont en un text a la xarxa social X. L’expresident afirma que els esforços per millorar el text inicial han quedat “a mitges” i subratlla que el que es votava avui “no era la llei d’amnistia” que va dur Junts a optar per la investidura de Sánchez.

 

El líder de Junts subratlla que l’amnistia “havia d’expulsar el factor repressió que enrareix la conversa política entre Espanya i Catalunya”, una “condició indispensable per poder treballar” que al seu parer el text presentat avui no complia.

 

Alhora admet que “en la cultura picaresca espanyola, a tota llei li escau la seva trampa” i considera que “aqueta no n’hauria estat l’excepció”. Però en el benentès que estan “d’acord a identificar algunes de les trampes”, no se sap “explicar” per quina raó “es neguen a desactivar-les i fer més difícil el propòsit dels colpistes de la toga”. I afegeix:

«Uno di noi»

 

 

«La violació continuada i persistents dels drets de milers de ciutadans innocents no té cap repercussió penal, fins que afecta un fiscal, que és dels seus» 

 

 

 

 

 

per Germà Capdevila, 26 de gener de 2024 a les 19:00  

 

 

 

a tramitació de la llei d’amnistia és un mal tràngol 

 per al PSOE. Només cal veure el rictus d’alguns ministres o alts càrrecs del partit repetint un argumentari après a contracor, unes raons que no es creuen, que van en contra de nacionalisme espanyol que impregna profundament l'ideari de tots els partits d’àmbit estatal, d’esquerra a dreta. Però els déus juguen a daus amb els resultats electorals, i els de Pedro Sánchez han de trair-se a si mateixos per mantenir-se en el poder. 

Per superar el mal tràngol d’haver d’amnistiar 

aquells que van gosar posar en entredit la sacrosanta unitat de la pàtria, han optat per posar sota el focus alguns dels abusos i violacions de l’estat de dret perpetrats pel govern del PP en la croada contra el separatisme, Així, aquells actes que abans avalaven i fins i tot aplaudien amb les orelles, ara són denunciats com excessos imperdonables que asfalten el camí de l’amnistia. El relat és simple: l’independentisme va actuar malament, però el PP es va excedir en les formes per combatre’l. Per això cal un perdó que esmeni els abusos. 

No ens deixem endur per l’entusiasme, però.