Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #PPPSOELaMateixaMerdaÉs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #PPPSOELaMateixaMerdaÉs. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 de novembre del 2024

La Generalitat demostra que mentia activant les alertes i demostra de nou una mala gestió

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

 

El Consell s'ha volgut exculpar del desastre del 29 d'octubre dient que no li corresponia activar l'alerta

 

 


 

 

Esperança Camps Barber

14.11.2024 - 14:03

 

 A les 19:46 va sonar ahir a tots els telèfons mòbils geolocalitzats a l’àrea metropolitana de València i a diverses comarques una alarma estrident que anunciava, en català i en castellà, l’alerta roja de Protecció Civil. Tres minuts després, va tornar a sonar la mateixa alarma per a repetir el missatge en anglès. AEMET havia emès un avís roig per a tot el litoral per pluges intenses. L’alerta, que començava a les deu del vespre d’ahir, anava acompanyada d’una sèrie de mesures restrictives com ara la restricció de circulació en 163 municipis, entre els quals València fins a les 23.59 d’avui dijous.

En aquesta ocasió, i contràriament a què va passar el dimarts 29 d’octubre, el Cecopi, reunit al Centre d’Emergències de l’Eliana, va prendre la decisió preventiva i va enviar l’avís perquè els ciutadans es protegiren dels efectes d’unes pluges que es preveien intenses i podien fer més mal, encara, en les poblacions devastades per la gota freda del 29 d’octubre, i en comarques com la Safor.

 

 

 

Aquesta capacitat del Cecopi, comandat pel president de la Generalitat i per l’encara consellera Salomé Pradas, ja la tenia, però no va exercir, la Generalitat fa poc més de dues setmanes, el dia de la devastació. En aquella ocasió, les absències, els dubtes, les vacil·lacions, la negligència i la falta de determinació a l’hora de prendre una decisió política van paralitzar l’òrgan de gestió de les emergències, l’organisme encarregat de la prevenció. L’avís va arribar tan tard als ciutadans que no van poder prendre mesures d’autoprotecció. Molts tenien un metre d’aigua dins de casa i d’altres es trobaven atrapats en una autopista que va ser una ratera mortal. Alguns ja s’havien mort.

Ahir, quan el centre d’emergències valencià va enviar l’alarma, va sonar als autobusos urbans, als centres de treball o als carrers, que es van buidar. Les botigues i els supermercats van tancar i els responsables fer eixir els treballadors perquè arribaren a casa abans de les deu que és quan s’esperava que començara l’embat de les tempestes.

Missatges poc clars i confusió al Cecopi

dimecres, 26 de juny del 2024

L’extrema dreta judicial seguirà controlant el CGPJ, la dona de Llarena i una talibana ultra de la Universitat de Barcelona entre els elegits

 

 

El PSOE i el PP tanquen un acord per renovar el CGPJ i reformar la llei sobre el poder judicial per tal de no canviar res

 


 


Redacció

Dimarts 26 de juny 2024



El PSOE i el PP han tancat un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial, reformar la llei sobre el poder judicial i el ministeri fiscal, així com per nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional. El pacte posa fi a més de cinc anys de controvèrsia per l’elecció de la cúpula judicial a Espanya. El ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, i el cap negociador dels populars, Esteban González Pons, s’han reunit aquesta tarda a Brussel·les i, posteriorment, han ratificat el pacte en una cerimònia de firma amb la vicepresidenta de Valors i Transparència de la Comissió Europea, Vera Jourová, que ha fet de mediadora en l’últim tram de negociació.

En una roda de premsa per separat, però conjunta amb Jourová, Bolaños i Pons han defensat l’acord, que veuen positiu per al sistema judicial espanyol. Segons un comunicat de PP i PSOE, el pacte inclou una “immediata renovació” del CGPJ, la presentació d’una proposició de llei orgànica que “reforçarà la independència del poder judicial” i el nomenament de José María Macías Castaño com nou magistrat del Tribunal Constitucional. Macías Castaño és actualment un vocal conservador del CGPJ, que passarà al TC.

 

Reforma del la llei del CGPJ i de la fiscalia

dijous, 11 d’abril del 2024

Una Rambla sense senyeres: El cartell de Collboni per a una diada de Sant Jordi descatalanitzada

 

 

CULTURA - IDENTITAT

 

El pregoner d'aquest any tampoc parla en català

 

 

 

Redacció 

 

 

Fragment del cartell de la Diada de Sant Jordi 2024 a Barcelona Autor/a: Ajuntament de Barcelona

 

 

 

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, entoma la seva primera diada de Sant Jordi amb la polèmica del cànon que vol cobrar als llibreters per a tenir parada al carrer. A aquesta n'hi podríem afegir d'unes més; l'elecció per aquesta primera celebració d'un escriptor no catalanoparlant, l'anglès David Walliams, com a pregoner de la Lectura, conegut per ser un dels dos protagonistes de la sèrie 'Little Britain' i sobretot, un cartell per a la festa que es pot qualificar de pura ciència-ficció; una Rambla amb parades de llibres, roses, vianants i cap ni una senyera. Una imatge descafeïnada, grisa i irreal, que recorda a la decisió que va prendre Destino en l'edició en castellà d'un llibre de Geronimo Stilton, d'eliminar les senyeres de la portada, tot i estar ambientat a Barcelona i per Sant Jordi.





 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/63996/rambla-sense-senyeres-cartell-collboni-diada-sant-jordi-descatalanitzada

 

dimarts, 26 de març del 2024

Pedro Sánchez recorre al TC per aturar la ILP per a declarar la independència

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Si la nova mesa del parlament la continua tramitant s'exposarà a una acusació de desobediència

 

 


 

 

Arnau Lleonart   

26.03.2024 - 13:24

Actualització: 26.03.2024 - 14:20

 

 

El govern espanyol ha decidit de recórrer al Tribunal Constitucional espanyol contra la decisió de la mesa del parlament d’admetre a tràmit la ILP que demana la declaració d’independència de Catalunya. Ho ha fet públic el ministre de Justícia espanyol, Félix Bolaños, a la conferència de premsa posterior al consell de ministres.

Segons la llei espanyola, el parlament no pot continuar tramitant la ILP perquè és el govern espanyol que ha presentat el recurs d’inconstitucionalitat, i haurà d’esperar que el tribunal decideixi si anul·la definitivament o no l’admissió a tràmit de la ILP.

Ara, doncs, si la nova mesa del parlament continua la tramitació pot ser acusada de desobediència, tal com va passar amb les de Carme Forcadell i Roger Torrent. D’una altra banda, la justícia espanyola

dilluns, 4 de març del 2024

[ESCÀNDOL] El govern espanyol més progressista de la història segueix espoliant Catalunya

 

 

L’Estat només va executar el 16,3% del pressupostat a Catalunya el primer semestre de 2023 i a Madrid va arribar al 52,7%

 

 

Les obres eternes estació de la Sagrera a Catalunya

 


Redacció

dilluns, 26 de febrer del 2024

El PSOE exigeix a Ábalos que lliuri l’acta de diputat abans de vint-i-quatre hores

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

La comissió executiva del partit considera que Ábalos té una "responsabilitat política" pel cas Koldo, que investiga el seu ex-assessor per presumpta corrupció

 

 

José Luis Ábalos, a la corda fluixa

 

 


 

 

 

Redacció

26.02.2024 - 11:29 - Actualització: 26.02.2024 - 12:26

 

 

 

El PSOE ha demanat a José Luis Ábalos, ex-ministre espanyol i ara diputat al congrés, que lliuri l’acta de diputat abans de vint-i-quatre hores pel cas Koldo. En aquest cas s’investiga el seu ex-assessor, Koldo García, pel presumpte cobrament de comissions en l’adjudicació de contractes de màscares durant la pandèmia. La decisió l’ha presa la comissió executiva del partit, per unanimitat, en una reunió aquest matí.

 

 



Esther Peña, portaveu del secretariat general de la formació, ha estat qui ha comunicat la decisió en una conferència de premsa.

divendres, 2 de febrer del 2024

Amnistia 2.1 . Via Ramon Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

 

"El govern del PSOE té quinze dies per fer una proposta nova i imaginativa, i per això serveix de poc anunciar una bunquerització amb el text existent"

 

 

 


 



Pagament per avançat, us en recordeu?

 

 

OPINIÓ

 

 

 


 

 

Llorenç Prats

En la negociació de la investidura espanyola, des d’una visió catalana es van plantejar dos eixos: la llengua i l’amnistia. I en realitat, eren dos paranys. De la llengua ja poc se’n parla i a Europa ha quedat tot encallat. I de l’amnistia sembla que només serà una proposta per aquietar el resultat majoritari per fer efectiva la independència després del referèndum d’autodeterminació del 2017.

Algunes propostes, en canvi, eren més viables però massa convenients pel país. La reforma de poder judicial espanyol, d’una banda i tal com es preveia a l’Estatut del 2006, abans de la seva escapçada monumental, i de l’altra, la retirada de les institucions espanyoles de tot tipus de Catalunya; tot plegat dins el marc constitucional espanyol.

Una negociació com la de la investidura pot passar per convèncer als fidels de la nació espanyola que la nostra nació pot romandre dins l’estat que controlen si hom pot quedar-s’hi en condicions mínimament normals.

dimecres, 31 de gener del 2024

Junts completa un gir copernicà de quatre mesos que exaspera Esquerra. Per Josep Casulleras Nualart

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 


Què passarà si ningú no es mou quan acabi la nova tramitació en comissió i la llei d'amnistia torni al ple del congrés espanyol?

 

 

 


 

 

 


Josep Casullera Nualart

30.01.2024 - 21:40

 

 

 

“N’esteu ben segurs que d’aquí a un mes no serà tot igual?”, demanava Pilar Vallugera, diputada d’ERC al congrés espanyol, als diputats de Junts que eren a punt de votar “no” a la llei d’amnistia. Ahir es va fer ben visible la línia de ruptura entre les dues forces independentistes a Madrid sobre els límits de la negociació amb el PSOE. Perquè després d’haver anat força de bracet aquests darrers mesos en la negociació per a millorar el text d’una llei que presentava unes grans vies d’aigua, en el moment decisiu les estratègies han tornat a diferir. El “no” de Junts a una amnistia que encara exclou els investigats per delictes de terrorisme i traïció fa que el text torni a la Comissió de Justícia del congrés i força els socialistes a continuar negociant durant dues setmanes abans no torni al ple per a ser votada de nou.

Junts completa d’aquesta manera un gran tomb de quatre mesos, del novembre ençà, quan el secretari general, Jordi Turull, afirmava que la proposició de llei entrada a registre al congrés estava bé i que no caldria fer-hi cap esmena, fins a la votació d’ahir, en què els set diputats del grup es van oposar a la llei després d’una fase llarga i feixuga de negociació d’esmenes que no ha estat satisfactòria. Amb aquesta decisió

Puigdemont acusa el PSOE de no haver “volgut corregir” les “mancances importants” de la llei d’amnistia

 

 

L'eurodiputat de Junts recorda a Sánchez el "compromís" d'investidura d'una norma "integral, completa, sense exclusions"

 

 

 

 
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, saluda el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, abans de reunir-se el 15 de març del 2016 Data de publicació: dimarts 15 de març del 2016, 13:47 Autor: Mateos P.

 

 

Agències

dilluns, 29 de gener del 2024

«Uno di noi»

 

 

«La violació continuada i persistents dels drets de milers de ciutadans innocents no té cap repercussió penal, fins que afecta un fiscal, que és dels seus» 

 

 

 


 

 

per Germà Capdevila, 26 de gener de 2024 a les 19:00  

 

 

 

a tramitació de la llei d’amnistia és un mal tràngol 

 per al PSOE. Només cal veure el rictus d’alguns ministres o alts càrrecs del partit repetint un argumentari après a contracor, unes raons que no es creuen, que van en contra de nacionalisme espanyol que impregna profundament l'ideari de tots els partits d’àmbit estatal, d’esquerra a dreta. Però els déus juguen a daus amb els resultats electorals, i els de Pedro Sánchez han de trair-se a si mateixos per mantenir-se en el poder. 

Per superar el mal tràngol d’haver d’amnistiar 

aquells que van gosar posar en entredit la sacrosanta unitat de la pàtria, han optat per posar sota el focus alguns dels abusos i violacions de l’estat de dret perpetrats pel govern del PP en la croada contra el separatisme, Així, aquells actes que abans avalaven i fins i tot aplaudien amb les orelles, ara són denunciats com excessos imperdonables que asfalten el camí de l’amnistia. El relat és simple: l’independentisme va actuar malament, però el PP es va excedir en les formes per combatre’l. Per això cal un perdó que esmeni els abusos. 



No ens deixem endur per l’entusiasme, però.

dimarts, 7 de novembre del 2023

Editorial Vicent Partal : No es pot investir Sánchez perquè el PSOE no pot garantir allò que promet



OPINIÓ  -  EDITORIAL

 


Aquestes darreres hores, amb les acusacions sobtades de terrorisme contra el Tsunami i amb la rebel·lió oberta del CGPJ, s’ha demostrat que el PSOE no pot garantir res d’allò que promet. I de què serviria investir Pedro Sánchez en aquestes condicions?

 

 


 

 

 Vicent Partal

06.11.2023 - 20:40

Actualització: 07.11.2023 - 07:56

 

L’Audiència espanyola va llançar ahir una bomba de precisió acusant de terrorisme el president Carles Puigdemont, Marta Rovira i una llista llarga de persones més. Pel Tsunami Democràtic.

La cosa és que durant les negociacions de la llei d’amnistia, el PSOE recelava d’incloure-hi casos qualificats de terrorisme i per això s’havia arribat a un acord basat, segons que sembla, a dir que s’hi inclourien aquests casos sempre que no haguessen causat víctimes. Morts.

Això ho sabien tan sols els negociadors del PSOE i de Junts. Però ahir al matí alguns mitjans espanyols ho van començar a esbombar (per una filtració d’algú o per Pegasus, vés a saber) i l’Audiència espanyola, quan ho descobrí, va reaccionar.

I va reaccionar de manera rocambolesca. I descaradament política, actuant no tan sols com el tribunal d’excepció que tots sabem que és, sinó fent política, intervenint-hi directament.

La causa del Tsunami Democràtic fa anys que és als tribunals i ni Puigdemont ni Rovira no havien estat mai acusats. Ni mai hi havia hagut cap acusació que fes referència a la mort de cap persona. Però ara, de sobte i miraculosament,

dijous, 28 de setembre del 2023

Diu que som una minoria i que vol que ens extingim

 

 

OPINIÓ

 

 

Segons el supremacisme, l'existència de col·lectius suposadament superiors legitima la discriminació, la subjugació o la segregació dels considerats inferiors. La seva extinció

 

 


 

 

 

 

NÚRIA CADENES

27.09.2023 - 21:40

Actualització: 28.09.2023 - 11:44

 

 

El primer títol que havia pensat per a aquest article era alguna cosa similar a “La impotència del Senyor X”, però aleshores he trobat que podria semblar que parlava d’Elon Musk i de la tírria que mostra contra la xarxa social que va comprar, que ell ha volgut batejar amb l’anodina X i que al navegador es continua anomenant Twitter, i, per tant, ho he deixat estar. Que tot plegat també és una qüestió de narcisisme destructiu, certament, però que la personalitat d’aquests individus m’interessa, ara, entre poc i gens.

Felipe González va ser secretari general del PSOE entre el 1974 i el 1997, i president del govern espanyol entre el 1982 i el 1996. Alfonso Guerra en va ser el secretari d’organització i, al govern que tenien, vice-president. Feien tàndem: la típica complementarietat del policia bo i el policia dolent, cara amable – element mossegaire. Eren o es consideraven o semblaven amics. Fins que un dels casos de corrupció dels que van implicar públicament el PSOE (el del germà de Guerra, Juan) va forçar la dimissió a la vice-presidència. Era el 1991. Des d’aleshores la distància es va anar fent més i més gran. I freda. Àrtica. El primer signe públic de desgel entre els dos personatges va arribar el 2007, quan es van trobar a l’acte de presentació d’un llibre signat per Rafael Vera.

Passats trenta anys del trencament, González i Guerra es van tornar a aplegar en un acte públic conjunt. Va ser ara fa poc, el

dilluns, 29 de maig del 2023

Quan Jaume Collboni deia en campanya que havia de governar la llista més votada | VÍDEO

 

 

BARCELONA

 

 

Collboni va dir abans del 28-M que havia de ser alcalde el candidat més votat i que ell aniria a l'oposició si no guanyava 

 

 

Guillem RS
Foto: Ivan Aparici
Barcelona. Dilluns, 29 de maig de 2023. 05:30
Actualitzat: Dilluns, 29 de maig de 2023. 10:54
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 


 

 

Els candidats acostumen a oblidar molt de pressa el que diuen en campanya electoral. Després dels resultats a les eleccions d’aquest diumenge a Barcelona, Jaume Collboni, el candidat del PSC, ha canviat gairebé en 180 graus la seva posició sobre qui hauria de ser l’alcalde del cap i casal. Les eleccions municipals a la capital de Catalunya les ha guanyat, amb onze regidors, Xavier Trias i Junts. La segona força l’ha aconseguit el candidat del PSC, Collboni, si bé s’ha quedat a un regidor de l’alcalde Trias. En tercera posició, amb nou regidors, s’hi troba l’actual alcaldessa, la postcomunista Ada Colau. Ernest Maragall, que va ser el vencedor de les eleccions l’any 2019, ha patit una severa patacada i ha perdut la meitat dels regidors a la plaça de Sant Jaume. 

 

 

🔴 Resultats Eleccions Barcelona 2023, DIRECTE | Última hora al triomf de Xavier Trias
 

🔴 Eleccions municipals 2023, DIRECTE | Resultats, guanyadors i escrutini

 
 

Collboni: “Si no guanyo, perdo, i vaig a l’oposició”

dijous, 18 de maig del 2023

Escàndol a Melilla: investiguen la compra de 10.000 vots per correu

 

 

MÓN - ÀFRICA

 

 

La delegada del govern espanyol diu que els vots poden equivaler a un terç dels membres de l'Assemblea de Melilla

 

 


 

 

EUROPA PRESS


18.05.2023 - 12:53

 

Actualització: 18.05.2023 - 13:23

 

 

La delegada del govern espanyola a Melilla, Sabrina Moh, ha assegurat que la policia espanyola té una investigació en marxa per possible frau electoral mitjançant la compra de 10.000 vots per correu. “Podríem estar parlant d’un terç de representants de l’Assemblea de Melilla“, ha explicat, prenent com a referència el nombre de votants en els comicis de 2019.

 

En una entrevista a TVE, recollida per Europa Press, la delegada ha demanat precaució perquè la investigació policíaca es desenvolupi fins al final, afegint que, “de ser certes”, les presumptes irregularitats “poden rondar el 20%” d’un cens total de gairebé 55.000 electors.

 

“Són 10.000 persones les que han sol·licitat el vot per correu que, sobre un cens de 55.000 electors, és molt elevat”. Moh ha recordat que

dimarts, 21 de febrer del 2023

Cornuts i pagar el beure

 

 

OPINIÓ

 

 

"'Cornut i pagar el beure'. És el màxim exponent de la humiliació. (...) Així ha quedat retratada ERC després de la “jugada mestra” sobre la modificació del Codi Penal"

 

 


 

 

 

Poques expressions poden ferir més en català que la de “cornut i pagar el beure”. És el màxim exponent de la humiliació. Els babaus i els porucs encarnen sempre aquesta figura. Són la riota de tothom, fan un trist paper i passen per la vida com una ànima en pena. Poc més o menys, així ha quedat retratada ERC després de la “jugada mestra” sobre la modificació del Codi Penal.

 

Aquesta iniciativa havia d’esdevenir el gran canvi de paradigma en el conflicte amb l’estat, que diuen ells. Semblaven estadistes de primera divisió quan ho explicaven. Amb aire saberut, parlaven de les negociacions amb el PSOE amb transcendència històrica. Tot seria un abans i un després. Què ha quedat de tot plegat? Un fracàs i un ridícul monumental que certifica que el govern de Catalunya és a les mans d’uns

dijous, 10 de novembre del 2022

El PSOE és infinitament pitjor que el PP per a Catalunya

 

 

OPINIÓ

 

 

"Una evidència que només els cínics com Junqueras o Rufián volen tapar afirmant que Esquerra no és responsable de les decisions dels socialistes, sinó de les seves rectificacions"

 

 

 

 

 

Alguns encara sostenen que els independentistes diem que el PSOE és pitjor que el PP per a Catalunya perquè ens interessa el com pitjor millor, i els socialistes ens ofereixen un encaix (sic) que fa que el projecte independentista es desinfli. Aquesta afirmació no només la refuta el fet que, més enllà de declaracions sempre matisades o rectificades després, el PSOE hagi plantejat a Catalunya exactament la mateixa oferta, és a dir, cap; aquesta setmana l’exministre José Barrionuevo ens ha recordat que també la refuta el fet que els socialistes hagin arribat a comandar terrorisme d’Estat per preservar la unitat d’Espanya. Un terrorisme del qual no n’han retut comptes en seu parlamentària ni tots els implicats, com ara Felipe González, a qui Pedro Sánchez, lluny de qüestionar, continua donant les gràcies als seus mítings per tant que ha fet per Espanya. Un terrorisme que no és el primer cop que Barrionuevo justifica.

 

La idea d’Estat de PP i PSOE és tan similar que la mateixa setmana que el condemnat pels GAL durant el govern de González deixa palès que veu normal combatre terrorisme amb més terrorisme, la ponent del Parlament Europeu sobre el cas Pegasus dona per provat l’espionatge contra independentistes, també durant un govern del PSOE, i la

divendres, 23 de setembre del 2022

Lesmes prepara la dimissió del CGPJ i ja anuncia qui l’hauria de substituir

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

El CGPJ publica l'informe tècnic sobre qui ha de substituir el president en cas de substitució · El càrrec recaurà en Francisco Marín Castán 

 

 

 


 

 

 

Redacció 

23.09.2022 - 11:01

Actualització: 23.09.2022 - 12:11

 

 

La crisi en la cúpula de la justícia espanyola ha fet un pas més, una volta el bloc afí al PP del Consell del Poder Judicial espanyol (CGPJ) ha blocat sine die la renovació de dos magistrats del Tribunal Constitucional. En una nota emesa pel CGPJ, el president, Carlos Lesmes, ha comunicat que serà substituït pel president de la sala civil del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, si finalment opta per dimitir, tal com va insinuar en el discurs d’obertura de l’any judicial.

 

 

 

 

 

Lesmes fa gairebé cinc anys que actua com a president del CGPJ amb el mandat caducat, perquè el PP s’ha negat a negociar –tant sota la direcció de Pablo Casado com

dijous, 23 de juny del 2022

Focs artificials de Sant Joan a la Moncloa

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 22 de juny de 2022. 21:26
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

La visita de la consellera Laura Vilagrà a la Moncloa per reunir-se amb el seu homòleg Félix Bolaños ha servit per a ben poca cosa, més enllà de la pirotècnia dialèctica que sol acompanyar aquest tipus de reunions. Cap avenç a l'agenda del Govern que es va constituir fa més d'un any i que se sustentava en l'amnistia, un referèndum acordat i la fi de la repressió. Tampoc cap resposta satisfactòria que permeti girar full al CatalanGate, l'escàndol més gran d'espionatge il·legal conegut a Europa i que només podria passar per la creació d'una comissió d'investigació independent al Congrés dels Diputats i l'assumpció de responsabilitats polítiques. La famosa taula de diàleg sembla haver anat directament a alguna de les fogueres d'aquesta nit de Sant Joan, ja que cap dels dos governs no va tenir especial interès a convocar-la. L'única concessió de la Moncloa a la Generalitat ha estat una reunió, sense data, quan l'agenda de Pedro Sánchez ho permeti, amb el president Aragonès. Una cita que la consellera Vilagrà va situar abans de les vacances d'estiu i que, evidentment, no ha timbrat com una carpeta urgent atès que la va sol·licitar el 6 de maig passat.

 

El fet que Vilagrà i Bolaños compareguessin davant de la premsa separadament i en llocs diferents —la consellera, a la delegació de la Generalitat a Madrid i el ministre, a la Moncloa— ja donava una idea de la necessitat que tenien ambdós d'enviar missatges diferents i que no estàvem davant d'un gran anunci. I menys encara, positiu. Les vaguetats de Vilagrà ressaltant que s'havia de treballar en les garanties i que

dilluns, 6 de juny del 2022

Iñarritu desmunta les excuses de Sánchez sobre el CatalanGate

 

 

ESPIONATGE

 

 

El diputat de Bildu acusa el govern espanyol d'espiar a desenes d'oponents polítics sota arguments absurds 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 6 de juny de 2022. 15:38
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

 

L'empresa NSO, encarregada del programari Pegasus, ha assegurat que aquest sistema es ven als països per lluitar contra el terrorisme i els crims, arguments que ha defensat el govern espanyol per justificar l'ús del programari. El diputat de Bildu, Jon Iñarritu, acusa el govern espanyol de "no haver utilitzat Pegasus en el cas CatalanGate per cap d'aquests dos supòsits pels quals s'hauria contractat". El diari El Mundo va treure a la llum aquest diumenge un reportatge a la seu de la companyia, on entrevistava un alt càrrec de l'empresa, que ha assegurat que a conseqüència del mal ús del programari per part d'alguns governs han renunciat a vendre'l a 90 països, en aquest sentit, també ha afirmat que s'ha desconnectat el programa a 7 països que havien "violat el contracte i la seva confiança després de fer-ne un mal ús". Davant d'aquesta afirmació Iñarritu a través d'una piulada a les seves xarxes socials considera que "no sé si és un dels 7 Estats que va ser desconnectat per mal ús, però hauria de ser-ho". El diputat basc ataca directament al govern de l'Estat i els acusa "d'haver espiat a desenes d'oponents polítics sota arguments absurds". 

 

 

  

 


Les solucions de Robles