OPINIÓ
Llorenç Prats
En la negociació de la investidura espanyola, des d’una visió catalana es van plantejar dos eixos: la llengua i l’amnistia. I en realitat, eren dos paranys. De la llengua ja poc se’n parla i a Europa ha quedat tot encallat. I de l’amnistia sembla que només serà una proposta per aquietar el resultat majoritari per fer efectiva la independència després del referèndum d’autodeterminació del 2017.
Algunes propostes, en canvi, eren més viables però massa convenients pel país. La reforma de poder judicial espanyol, d’una banda i tal com es preveia a l’Estatut del 2006, abans de la seva escapçada monumental, i de l’altra, la retirada de les institucions espanyoles de tot tipus de Catalunya; tot plegat dins el marc constitucional espanyol.
Una negociació com la de la investidura pot passar per convèncer als fidels de la nació espanyola que la nostra nació pot romandre dins l’estat que controlen si hom pot quedar-s’hi en condicions mínimament normals.
