Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CATALUNYA-ESPAÑA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CATALUNYA-ESPAÑA. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de març del 2026

10 tuits que retraten l'esquerra espanyola i catalana després del cop al règim dels aiatol·làs

 

GUERRA IRAN

 

 

Mentre el poble iranià (sobretot les dones) celebra la mort de Jamenei, la nostra esquerra s'ofèn i es posa feta una fúria

 

Alí Khamenei, líder del règim tirànic iranià, ha estat liquidat |  Agencia
 
 

 02-03-2026

per E-Notícies

 

L'atac fulminant dels EUA i Israel a l'Iran, aquest dissabte, ha provocat una forta commoció arreu del món. Hi ha una lògica inquietud perquè suposa la culminació d'una escalada bèl·lica al Pròxim Orient, i per la por que derivi en un conflicte global. Però l'atac també ha estat aplaudit per bona part del món lliure i, sobretot, pel poble iranià sota la tirania dels aiatol·làs.

 


Donald Trump ha tornat a donar un cop exitós a una dictadura |  Europa Press


El curiós és el contrast entre les celebracions a Teheran, sobretot de les dones que fa temps que es rebel·len contra el règim, i la tristesa, i fins i tot la indignació, de l'esquerra a Espanya i a Catalunya. Figures polítiques i mediàtiques de l'univers progre han reaccionat airats com van fer amb Veneçuela, malgrat que la majoria del poble veneçolà i iranià van aplaudir la intervenció.

L'atac dels Estats Units i Israel ha estat tan exitós que en qüestió d'hores i sense gaire danys col·laterals van aconseguir eliminar gairebé tota la cúpula iraniana. A la qual cosa cal afegir el decapitament de Hamas i Hezbollah en els últims mesos.

Desolació a l'esquerra: Podemos, ERC, CUP, Comuns...

divendres, 27 de febrer del 2026

Un forat de 21.092 milions: el darrer càlcul del govern del dèficit fiscal amb Espanya

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

L’actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l’administració espanyola revela que el dèficit fiscal va ser del 8,2% del PIB, molt similar a la mitjana històrica

 

 

La consellera d'Economia, Alícia Romero, aquest matí en una roda de premsa al parlament (fotografia: ACN.)


 

Odei A.-Etxearte

27.02.2026 | Actualització 27.02.2026 -15:36

 

Catalunya continua patint un dèficit fiscal que mina la seva capacitat d’afrontar la despesa pública. El 2022 va ser de 21.092 milions d’euros, l’equivalent al 8,2% del PIB, d’acord amb el mètode de càlcul del flux monetari. Així ho ha fet públic el govern de la Generalitat dins de l’informe econòmic i financer que acompanya el pressupost, que ja es tramita al parlament. A diferència dels anteriors governs independentistes, que acostumaven a donar rellevància política a la presentació de la balança, l’executiu de Salvador Illa no n’ha fet una presentació específica. L’ha introduïda en un annex de l’esmentat informe que acompanya els comptes, sense destacar-la informativament. Publicar-la, de fet, és una obligació legal del govern d’ençà que el 2012 es va aprovar una reforma de la llei de finances públiques de Catalunya promoguda per ERC i pactada amb CiU.

Les dades publicades assenyalen que el dèficit fiscal del 2022 es va reduir respecte a l’any anterior, quan va ser de 22.012 milions, l’equivalent al 9,6% del PIB. La xifra, tanmateix, es troba molt a prop de la mitjana que ha tingut històricament el dèficit fiscal, del 8,1% entre el 1986 i el 2022. De fet,

dimecres, 25 de febrer del 2026

El Ministeri de Transports diu que està analitzant “cartell a cartell” l’idioma de la senyalització de les autopistes

 

#MARCAESPAÑA

 

“Si hi ha alguna cosa que contradiu la normativa de senyalització, procedirem a canviar els cartells”, apunten

 

Llengua, Política

ACN 

 

La senyalització en castellà de l'AP-7 Autor/a: @nlprat

 

 

La Direcció General de Carreteres del Ministeri de Transports està analitzant “cartell a cartell” l’idioma de la senyalització de les autopistes per veure si es compleix l’ús dels rètols en català. “Si hi ha alguna cosa que contradiu la normativa vinculada a la senyalització, procedirem a canviar els cartells que ho incompleixen”, han indicat aquest dimecres fonts del govern espanyol. Destaquen que l’Estat compleix amb els criteris de senyalització en idiomes oficials com el català, però que si es detecta “alguna anomalia” treballaran “d’immediat” per arreglar-ho.

En el cas concret de l’AP-7, apunten que és una autopista que estava concessionada i que ha passat a ser de gestió estatal. “La seva senyalització es va renovar per substituir la que es trobava en mal estat i corregir la numeració de les sortides que estaven mal quilometrades”, exposen. En total, s’han canviat 22 cartells, dels quals 20 són “exclusivament en català” perquè corresponen a topònims oficials (nom propi), i només dos tenen desdoblament bilingüe.

Queixa de Junts

divendres, 20 de febrer del 2026

Ayuso critica que saber català sigui un supòsit d’arrelament de migrants

 

LLENGUA CATALANA 

 

 

La presidenta de la Comunitat de Madrid amenaça amb portar-ho a la justícia

 

 

 


 

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha criticat aquest divendres que saber català es consideri un supòsit d’arrelament dels migrants que optin a la regularització extraordinària que prepara el govern espanyol. 

La dirigent popular ho ha denunciat després que ahir ERC digués que havia pactat amb el govern espanyol una esmena al nou reial decret de regularització extraordinària per incloure el català com un argument d’inclusió social i comunitària. 

"Una vegada més, els socialistes pretenen saltar-se la llei per construir un país destrossant tota Espanya. La Comunitat de Madrid farà els passos necessaris als tribunals contra Sánchez per evitar aquesta ocurrència il·legal que, a més, és xenòfoba", ha escrit a ‘X’. 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/70105/ayuso-critica-saber-catala-sigui-suposit-darrelament-migrants 

 

dijous, 19 de febrer del 2026

Un jutjat obliga Verges a col·locar la bandera espanyola a l'exterior de l'Ajuntament i fa retirar estelades de fanals

 

 

El consistori ho acata, però demana un canvi legal que s'adeqüi "a la realitat social i política" dels pobles

 

 

Estelades als carrers de Verges, el 24 de maig del 2019 Autor/a: ACN

 

 

19.02.2026 13.15 h

ACN  

 

 

l jutjat contenciós administratiu 2 de Girona obliga Verges (Baix Empordà) a col·locar les banderes "oficials d'Espanya i Catalunya" a l'exterior de l'Ajuntament i declara "contrària a dret" l'exhibició al balcó d'una "bandera antifeixista amb l'estelada". Segons la resolució, la rojigualda ha d'ocupar "sempre un lloc destacat, visible i d'honor". La sentència, que estima un recurs de l'entitat Impulso Ciudadano, també condemna el consistori a retirar les estelades penjades als fanals de les voreres de la confluència de la C-31 amb la C-252 i GI-634 i resol que és un "símbol de significació partidista o ideològica" que "trenca el deure de neutralitat" de l'administració. El consistori ha anunciat que ho acata, però demana un canvi legal.

La sentència arriba després de l'adopció de mesures cautelars, que ja feia retirar la pancarta amb el lema

divendres, 6 de febrer del 2026

Junts veu "jurídicament viable" que el Govern trenqui amb Renfe i que FGC assumeixi Rodalies

 

 

CRISI FERROVIÀRIA

 

Un informe jurídic constata una base legal i jurídica "ferma" perquè el Govern rescindeixi el contracte amb Renfe 

 


 

Berto Sagrera
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 6 de febrer de 2026. 13:08
Actualitzat: Divendres, 6 de febrer de 2026. 13:23
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Junts veu "jurídicament viable" que el Govern trenqui amb Renfe i que FGC assumeixi Rodalies, tot i que la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ja ha descartat aquesta opció. En una roda de premsa d'aquest divendres, el portaveu de Junts en el Parlament, Salvador Vergés, ha presentat un informe jurídic en el qual es constata que hi ha una base legal i jurídica "ferma" perquè l'executiu català rescindeixi el contracte amb Renfe en la prestació del servei de Rodalies. Per què? Perquè les interrupcions dels últims dies suposen un "incompliment del contracte de prestació del servei" i, a més, la Generalitat té les competències que "fan possible" iniciar un procés administratiu d'aquesta mena. Pel que fa a FGC, els independentistes han admès que caldria un "període transitori" per ampliar els trens i la plantilla.

Junts veu "jurídicament viable" que el Govern trenqui amb Renfe i que FGC assumeixi Rodalies, tot i que la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ja ha descartat aquesta opció. En una roda de premsa d'aquest divendres, el portaveu de Junts en el Parlament, Salvador Vergés, ha presentat un informe jurídic en el qual es constata que hi ha una base legal i jurídica "ferma" perquè l'executiu català rescindeixi el contracte amb Renfe en la prestació del servei de Rodalies. Per què? Perquè les interrupcions dels últims dies suposen un "incompliment del contracte de prestació del servei" i, a més, la Generalitat té les competències que "fan possible" iniciar un procés administratiu d'aquesta mena. Pel que fa a FGC, els independentistes han admès que caldria un "període transitori" per ampliar els trens i la plantilla.

"Seguir depenent de Renfe per a la gestió de Rodalies és per voluntat política. En cap cas existeix cap escull jurídic", ha sostingut Vergés, que ha dit que no es tracta d'un traspàs a les bones, sinó un contraatac en defensa pròpia. I ha afegit: "Si el servei prestat per Renfe suposa un incompliment, com és el cas, de les obligacions essencials del contracte, la Generalitat pot, en ús de les seves competències, que comprenen la regulació, la planificació, gestió i inspecció d'aquests serveis, rescindir el contracte amb Renfe, en el marc d'un procediment administratiu de resolució contractual".

Com es trenca el contracte amb Renfe?

dimecres, 4 de febrer del 2026

Opinió : Buit de poder

 

 


 

 

Bernart Dedèu

Barcelona 04/02/2026 

 

La crisi ferroviària no només ha demostrat la incompetència del PSC per gestionar l’autonomia (després d’una setmana de col·lapse, eslògans com “el Govern de tothom” o “Catalunya en marxa” són carn d’acudit), sinó també la impossibilitat d’administrar amb la mínima decència aquest país nostre des d’una estructura com la Generalitat, que fou dissenyada per Espanya amb l’objectiu de castrar-nos la vida beata. Ahir mateix, la consellera de la baixa velocitat, Sílvia Paneque, tingué la decència de no fer més prediccions sobre quan Rodalies funcionaria al 100% (a saber, amb els retards de sempre). Contràriament, com si acabés d’arribar al càrrec tot just fa setmanes, la política llagosterenca declarà haver-se trobat la xarxa “en un estat lamentable, molt pitjor del que hauríem imaginat.” La qüestió important, Sílvia, no és com te l’has trobada; sinó per què coi has esperat un any a mirar-te-la.

Per si amb això no n’hi hagués prou, acceptant la submissió del Govern als dictats de Madrit (tot i que el ministre del ram encara tingui massa feina per visitar-nos), Paneque va suplicar al secretari d’Estat de Transports, Óscar Manzano, que tingui la bondat d’establir-se a Catalunya per resoldre la papereta. La cosa té certa gràcia,

dilluns, 2 de febrer del 2026

20 anys dels Papers de Salamanca: l’espoli franquista continua impune i Urtasun ho permet

 

 

El ministre de Cultura abandona la reparació dels documents pendents i facilita la destrucció del patrimoni català a Sixena amb passivitat còmplice 

 

 

El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, en una roda de premsa l'endemà de les eleccions. Data de publicació: dilluns 24 de juliol del 2023, 13:42 Localització: Madrid Autor: Cedida per Sumar

 

 

Joan Puig

Diumenge 1 de Febrer 2026

 

 

El trist paper d’un ministre català amb l’espoli franquista

Fa exactament 20 anys del primer trasllat massiu dels Papers de Salamanca a l’Arxiu Nacional de Catalunya (31 de gener de 2006), però l’espoli franquista del 1939 segueix viu: uns 34.000 documents (prop del 5% del total) continuen retinguts a Salamanca, incloent-hi fons municipals, maçònics i de la Causa General. La Comissió de la Dignitat denuncia amb duresa “20 anys d’incompliments vergonyosos” de la llei del 2005 i acusa el ministre Ernest Urtasun de manca total de voluntat política i de traïció a la memòria històrica. Des del 2023, Urtasun només ha ofert paraules buides i actes propagandístics: no ha reactivat la comissió mixta Generalitat-Estat (bloquejada des del 2021), ignora les demandes de restitució completa i perpetua la injustícia franquista.

“La memòria no es fa amb discursos, sinó amb fets”, ha afirmat Josep Cruanyes, que exigeix accions immediates. El menyspreu es repeteix al cas Sixena:

divendres, 30 de gener del 2026

L’economista Miquel Puig afirma que la immigració massiva no contribueix prou com per compensar el que ens costa

 

 

ECONOMIA

 


 

 

30 de Gener 2026

per Redacció

 

En una recent entrevista a l’economista Miquel Puig i Raposo al programa Cafè d’idees de TVE a Catalunya, presentat per Gemma Nierga i emès abans d’ahir dimecres, el prestigiós acadèmic va destrossar un dels mantres que l’establishment polític i mediàtic català fa dècades que no para de repetir a l’hora de justificar l’arribada massiva d’immigrants que s’acaben convertint en mà d’obra barata al nostre país, aquella frase tant repetida que diu que “els immigrants ens pagaran les pensions”.

L’economista va afirmar que la gran majoria d’immigrants “no guanyaran un salari prou elevat per generar prou contribució al que costen” i va afirmar

dilluns, 26 de gener del 2026

Acció Cassandra prepara una querella penal contra Rodalies de Catalunya

 

 

SOCIETAT - NOTÍCIES

 



 


 

El Govern del PSC trontolla

 

 

El col·lapse de Rodalies resta credibilitat a un executiu que havia basat la seva estratègia en la gestió

 

Albert Dalmau i Sílvia Paneque, les cares visibles de la crisi |  E-Noticies

 

"Santo Sadurní", "Orilla-Roja": El Ministeri de Transports s'inventa topònims castellans en ple caos de RENFE

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

Un cop més, l'administració central demostra el seu menyspreu cap a la llengua catalana

 

L'estació de Rodalies de Mataró, amb usuàris esperant trens que no circulen, el 26 de gener del 2026 Autor/a: Jordi Pujolar

 

 

Llengua, Política 

Redacció 

 

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del govern espanyol ha tornat a demostrar el seu menyspreu per la llengua i la toponímia catalana i per Catalunya en general en una nota de premsa enviada diumenge sobre la represa del servei de Rodalies. En el document, difós inicialment a través d'un tuit, s'utilitzen denominacions franquistes i fins i tot inventades per referir-se a localitats catalanes, una flagrant vulneració de la legislació vigent sobre toponímia oficial. El tuit, que va generar una onada de crítiques a les xarxes socials, ha estat esborrat poc després, sense cap explicació oficial.

La nota de premsa, emesa per informar sobre la tornada del servei de Rodalies després d'inspeccions a 69 punts de la xarxa ferroviària catalana, llistava diverses línies afectades amb noms que recorden l'època de la dictadura franquista, quan es va imposar la castellanització forçada dels topònims catalans. Un exemple clar és la referència a la línia R15, descrita com a

dimecres, 21 de gener del 2026

El govern espanyol s’espolsa la responsabilitat de l’accident de Gelida i en culpa el mal temps

 

 

ACCIDENT TREN

 

 

El ministre de Transports assegura que l'incident no té “res a veure amb el servei ferroviari”

 

El ministre de Transport, Óscar Puente, a Aldamuz (Còrdova), lloc de l'accident entre dos trens d'alta velocitat / ACN


 

dilluns, 19 de gener del 2026

Polèmica per un tuit esborrat de TV3 on es qüestionava el nou model de finançament

 

 

POLITICA - ECONOMIA

 

Acusen la televisió pública catalana d’un nou cas de censura i servilisme a ERC i al PSC

 


 

 

 

 

dilluns, 12 de gener del 2026

El judici als Pujol destapa la tèrbola col·laboració de la BPA amb la Fiscalia

 

 

POLITICA - TRIBUNALS

 

 

Un escrit presentat al fiscal general Maza qüestiona encara més la prova contra la família de l'expresident

 

José Manuel Maza, en una compareixença al congrés/ Eduardo Parra / Europa

 

 

 

Després de l’aturada de les festes de Nadal, comença a aplicar-se l’agenda política prevista per al 2026, que és el sinònim de l’agenda judicial. Aquest dilluns, a la funcional seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, a Madrid, es reprèn el judici contra la família Pujol-Ferrusola. Serà la cinquena jornada de la vista oral -n’hi ha una quarantena de programades- i arriba després d’una intensa audiència preliminar que ha obligat el tribunal que presideix José Ricardo de Prada Solaesa a comprometre’s a estudiar “l’origen polític del cas”. 

La jornada d’aquest dilluns té un testimoni estrella i s’hi esperen les explicacions sobre una reunió dels propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) –l’entitat on els Pujol tenien els diners del que

divendres, 9 de gener del 2026

Els barrufets d’ERC pacten engrunes amb Espanya

 

 

CRIT

 

 


 

 

 L’acord anunciat entre Oriol Junqueras i el president espanyol Pedro Sánchez sobre un suposat finançament singular per a Catalunya s’ha presentat com un pas endavant històric, gairebé com una reparació d’un greuge que s’arrossega de fa dècades. Però més enllà dels titulars optimistes i de la retòrica institucional, el que emergeix és una sensació massa coneguda pels catalans: la d’estar davant d’un nou i enèsim engany de l’Estat espanyol, governi qui governi.

Segons l’acord, Catalunya disposaria de més capacitat de gestió dels seus recursos, d’un millor retorn fiscal i d’un reconeixement de les seves especificitats dins del sistema de finançament autonòmic. La música pot sonar bé, com sempre. Però la lletra —difusa, condicionada i sotmesa a la voluntat última de Madrid— fa saltar totes les alarmes. No hi ha sobirania fiscal real, no hi ha blindatge jurídic ferm, ni tampoc cap garantia efectiva de compliment. Tot queda supeditat a lleis espanyoles, a futurs desenvolupaments reglamentaris i, sobretot, a la correlació de forces al Congrés dels Diputats.

La història és prou clara per no caure novament en la ingenuïtat. Catalunya ja ha viscut promeses semblants sota governs del PSOE i del PP: reformes estatutàries retallades, inversions pactades que mai no arriben, balances fiscals maquillades i sistemes de finançament que perpetuen l’espoli sota un altre nom. L’Estat espanyol sempre ha sabut vendre concessions que després es desinflen en el moment de passar dels papers als fets.

En aquest context,

divendres, 12 de desembre del 2025

ÀUDIO | Villarejo confirma a Ana Rosa Quintana que Joan Carles finançava l”Operació Catalunya’ contra l’independentisme

 

 ESPAÑA

 

L'emèrit hauria pagat "moltíssimes informacions" a Andorra, segons l'excomissari 

 

 

 


 

 

María García

Dijous 11-12-2025 

 

 

Surten més draps bruts relacionats amb l”Operació Catalunya’, l’entramat polític, policial i judicial amb què el govern espanyol i altres institucions tractaven de reprimir el moviment independentista i deslegitimar els seus líders. Primer s’ha conegut que l’exdirigent del PP i exministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, tenia ple coneixement d’aquestes maniobres i manipulacions per a perseguir els polítics independentistes. Ara, el diari ‘El Plural‘ revela un nou àudio en què es pot sentir a Villarejo confirmar clarament que el Borbó Joan Carles I finançava l”Operació Catalunya’. L’àudio que s’ha filtrat correspon a un dinar que van mantenir Villarejo, la periodista Ana Rosa Quintana i el seu marit Juan Muñoz, on l’excomissari fa aquesta afirmació, a més de comentar altres qüestions relacionades amb la Família Reial i la seva implicació en la repressió contra l’independentisme.

L’emèrit hauria pagat “moltíssimes informacions” a Andorra

divendres, 5 de desembre del 2025

Les trampes de l’Estat espanyol per continuar espoliant els Països Catalans

 

ESTAT ESPANYOL

 

 

La Comunitat de Madrid, sobrefinançada de per si, s'endú el 72% de les licitacions del sector públic estatal, mentre Catalunya només rep el 8,2%, el País Valencià el 3,3% i les Illes Balears, el 0,7%

 

 


 

 

L’Estat espanyol no només espolia els Països Catalans a través dels mètodes convencionals (infrafinançament, manca d’execució pressupostària, càrrega fiscal superior que en altres regions…) que són àmpliament coneguts, sinó que també s’empesca altres mètodes per continuar espoliant i retallant recursos a favor de la Comunitat de Madrid. Un d’aquests mètodes, que a més a més no es reflecteix ni en les balances fiscals ni en el dèficit fiscal, però que té un gran impacte negatiu pel teixit productiu dels Països Catalans, és la distribució de les licitacions del sector públic estatal. L’últim ‘Informe sobre la distribució territorial de les licitacions públiques’ de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca posa de manifest l’alarmant biaix territorial a l’hora de distribuir les licitacions del sector públic estatal. Tal com constata aquest document, elaborat a partir d’un estudi que l’Institut d’Estudis Econòmics Valencià va realitzar el 2020, les empreses madrilenyes concentren el major percentatge de licitacions públiques, en detriment de les empreses catalanes, valencianes i mallorquines, malgrat el significant pes que els tres territoris tenen en el conjunt de l’economia espanyola i la seva competitivitat.

Les empreses catalanes, valencianes i mallorquines, així com les de les altres comunitats autònomes, veu “limitades a la meitat (en el cas de les PIMES) o al 30% (en el cas de les grans empreses) les adjudicacions d’uns òrgans de contractació pública ubicats a Madrid que, en principi”, les quals

dimecres, 3 de desembre del 2025

El biolaboratori situat en el focus de pesta porcina de Collserola acull des de fa dos anys una recerca que inclou experiments amb soques del virus i porcs vius

 

 


 

 

03/12/2025

Aquest dimarts, el nombre de casos confirmats de Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars a l’àrea de Collserola augmentava fins a un total de nou, tots localitzats dins el terme municipal de Cerdanyola del Vallès. Es tracta d’animals trobats morts al bosc, i que han estat confirmats pel laboratori de referència del Ministeri d’Agricultura espanyol a Algete (Madrid).

Enfront de la teoria de l’entrepà d’embotit com a origen del brot, suggerida per autoritats i difosa pels mitjans convencionals, les darreres hores les xarxes socials s’han omplert de referències a la sospitosa proximitat a l’àrea afectada del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), integrat a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), situat al Campus de la UAB al barri de Bellaterra, a la mateixa Cerdanyola del Vallès.

A més a més, des de fa dos anys aquesta entitat manté actiu un projecte d’investigació basada en l’ús confinat d’una variant del virus de la PPA modificada genèticament amb la finalitat d’avançar cap a una solució vacunal. Tal com es recull a la pàgina web de l’IRTA, la recerca s’inicià a finals de 2023 i s’allargarà fins l’agost de 2026.

 


 D’acord amb la informació preceptiva lliurada pels responsables de la recerca a la Comisión Nacional de Bioseguridad, adscrita al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del govern espanyol, l’objectiu és perfeccionar un prototip de vacuna a partir d’un virus viu atenuat, una soca modificada perquè sigui menys virulenta que el patogen original.

Tenint en compte que la finalitat és comprovar el funcionament i l’eficàcia protectora de la vacuna, es requereix aplicar-la en animals reals, en aquest cas porcs, als quals s’infecta deliberadament amb la soca parental (no atenuada) del virus de la PPA. En la notificació del projecte al Ministeri, s’informa que

Parlon demana 'no discriminar' tot i que el 65,5% dels detinguts a Catalunya són estrangers segons els Mossos

 

 

Nou enfrontament entre Vox i el Govern al Parlament per la inseguretat als barris

 

 

Núria Parlon, consellera d'Interior, al Parlament aquest matí |E-Noticies