Els Països Republicans de la península Ibèrica

 

 

OPINIÓ

 

"El punt més fort i el més feble, al mateix temps, del "règim del 23F" és la monarquia borbònica. A Madrid ho saben perfectament i actuen en conseqüència"

 

 

 

 

Joan Rovira 

14/04/2024 21:18

 

 

Esporles és un poble mallorquí, de la serra de Tramuntana. L’any 2023, un petit grup de veïns torracollons va demanar al Defensor del Pueblo (espanyol, per descomptat) que es publiqués l’enquesta sobre la monarquia que Adolfo Suárez va amagar el 1977, un any abans de la Constitució del 1978. Una enquesta en la qual apareixia una majoria clarament republicana a l’Espanya de la transició i que va fer encendre tots els llums d’alarma. Va ser la clau d’una jugada magistral de Suárez, en la qual ens van colar un gol per l’esquadra: la monarquia com a forma de govern. El mateix Suárez ho va confessar a la periodista Victoria Prego l’any 1995, però l’entrevista no es va publicar fins al 2016. Ja és casualitat…

Com va acabar la petició dels veïns d’Esporles? A la paperera del Defensor del Pueblo, que en realitat és el defensor de l’estat.

Uns anys abans, el 2015, el CIS va preguntar sobre la monarquia a les seves enquestes. L’aleshores nou monarca, Felipe VI, va suspendre: 4,34 sobre 10. El CIS estatal (especialitzat en enquestes a mida del que paga i mana) no ha preguntat mai més sobre el tema. Una altra casualitat…

I ara anem a veure un primer mapa de la península Ibèrica, que no és sinònim d’espanyola, tot i que volen que ens ho empassem.

Òmnium desplega una pancarta gegant a l’aeroport del Prat denunciant que ‘A Espanya, protestar és terrorisme’

 

 

L'entitat avisa així els visitants que Espanya és un país profundament antidemocràtic

 

 

Òmnium desplega una pancarta gegant a l'aeroport del Prat amb el lema: 'A Espanya, protestar és terrorisme' Data de publicació: dijous 11 d’abril del 2024, 09:01 Localització: Barcelona Autor: Òmnium Cultural

 

Redacció

Dijous, 11 d'abril de 2024

 

 

 

L’entitat Òmnium Cultural ha desplegat una pancarta gegant a la Terminal 1 de l’aeroport del Prat de Llobregat, precisament on va tenir lloc la mobilització popular del Tsunami Democràtic, per advertir els visitants que ‘A Espanya, protestar és terrorisme’.  

El missatge, escrit en anglès, denuncia precisament la causa del Tsunami Democràtic, que investiga 12 persones per un delicte de terrorisme arran de les protestes de la plataforma.

Precisament, el passat dimecres al vespre la mateixa entitat va fer públic que un membre de la Junta Nacional d’Òmnium, Oleguer Serra, va exiliar-se a Suïssa setmanes enrere en conèixer l’acusació de terrorisme i davant la possibilitat d’acabar empresonat. 

El mateix va fer el periodista de ‘La Directa’ Jesús Rodríguez, i l’empresari Josep Campmajó Amb tot, però, Òmnium Cultural ha anunciat una estratègia internacional en defensa dels drets fonamentals coordinada per Oleguer Serra des de l’exili.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/omnium-desplega-una-pancarta-gegant-a-laeroport-del-prat-denunciant-que-a-espanya-protestar-es-terrorisme/ 

La majoria dels investigats per Tsunami marxen a l’exili

 

 

POLITICA

 

 

El periodista Jesus Rodríguez, l'empresari Josep Campmajó, l'activista Jaume Cabaní i el banquer Nicola Flavio Guilio ja resideixen fora de l'Estat a l'espera de l'amnistia; en total, 8 dels 12 implicats s'han exiliat 

 

 

Oleguer Serra, directiu d'Òmnium, s'exilia per la causa de Tsunami

El fiscal de l'Audiència Nacional que no veu terrorisme en Tsunami serà traslladat a Ciudad Real

 

 

 

 

 

Bernat Surroca

11 d'abril del 2024

Actualitzat a les 10:03h 

 

 

 

 

La majoria dels investigats per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic han marxat a l’exili. Si dimecres era el directiu d’Òmnium Oleguer Serra el que feia públic que vivia a Suïssa, aquest dijous també ha transcendit que han marxat de l’Estat el periodista Jesús Rodríguez, l’empresari Josep Campmajó, l'activista Jaume Cabaní i el banquer Nicola Flavio Giulio Foglia. Tal com ha informat Els Matins, en total 8 dels 12 investigats per les protestes de la sentència són a l’exili, pendents de què pugui passar amb l'amnistia, que s'ha d'aprovar a finals de maig.

Ahir va ser Oleguer Serra qui explicava des de Perpinyà que també havia marxat a l'estranger, i que resideix a Suïssa des de fa sis mesos, on també hi ha el diputat d'ERC Ruben Wagensberg i la dirigent dels republicans Marta Rovira. Carles Puigdemont, també implicat en la causa, fa anys que viu a Bèlgica -des de fa unes setmanes, resideix a la Catalunya Nord-, però ha assegurat que tornarà a Catalunya per assistir al ple d'investidura, després de les eleccions.

Hi ha més gent implicada en la causa que ha decidit quedar-se a Catalunya. Es tracta de l'editor Oriol Soler, la dirigent d'ERC Marta Molina, l'exconseller Xavier Vendrell i el cap de l'oficina de Puigdemont, Josep Alay. Tot apunta que seran citats a declarar en les properes setmanes, i a l'espera de veure què passa amb l'amnistia i com l'apliquen els jutges,

L’advocat general del TJUE dona la raó a Puigdemont I Comín

 

POLITICA - TRIBUNALS

 

Les conclusions carreguen contra la decisió de Tajani

 

 

El candidat de Junts a les eleccions del 12-M, Carles Puigdemont, a l'acte públic d'Elna / ACN

 

Quico Sallés 

Barcelona

11/04/2024 10:39 

 

 

L’Advocat General Szpunar del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que s’ha d’anul·lar la negativa de l’expresident del Parlament Europeu a reconèixer al president a l’exili Carles Puigdemont i Antoni Comín la condició de diputat europeu el juny del 2019. Una decisió que va ser revocada el desembre de 2019. La decisió no és vinculant pels magistrats, però normalment acostumen a ser assumides pel Tribunal. 

Aquestes conclusions són el primer pas del recurs de cassació presentat davant el TJUE per Puigdemont i Comín, contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que donava la raó al Parlament Europeu per no haver-los donat l’acta d’eurodiputats en el moment de ser elegits. El 6 de juliol de 2022, el TGUE va dictar una resolució amb què avalava el primer veto, de juliol de 2019, de l’Europarlament a l’entrega de les actes de diputat, de l’aleshores president de l’Eurocambra, Antonio Tajani. 

Un veto que es va aixecar amb David Sassoli després de la decisió del TGUE d’aplicar la doctrina Junqueras, la resolució d’una qüestió prejudicial presentada per Manuel Marchena, que establia que la immunitat parlamentària s’adquiria un cop es declarava el resultat electoral, sense necessitat de cap jurament o cap pas administratiu. Ara l’advocat general retreu la decisió. 

 

 

La sala de vistes del TJUE durant la vista/ACN

 

 

Anul·lar la sentència

La policia patriòtica va enganyar l'FBI perquè participés en l'operació Catalunya

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

L'excomissari José Manuel Villarejo va aconseguir que un català acusat de narcotràfic acabés treballant com a font protegida de la policia federal dels Estats Units

 

 

• Javier Gallego: «Els mitjans de Madrid han estat còmplices de les clavegueres de l'Estat»
• La policia patriòtica va fer servir un veí de Jordi Sànchez per espiar-lo

 

 

 

La seu de l'FBI als Estats Units | Europa Press

 

 

 

per Lluís Girona, Barcelona | 8 d'abril de 2024 a les 09:50

 

 

 

Noves informacions sobre l'operació Catalunya de les clavegueres de l'Estat contra l'independentisme. Segons avança RAC1, la policia patriòtica va enganyar l'FBI perquè participés en la guerra bruta contra el moviment sobiranista català. L'excomissari José Manuel Villarejo va aconseguir que un català acusat de narcotràfic acabés treballant com a font protegida de la policia federal dels Estats Units.

L'objectiu de la maniobra, segons detalla la ràdio catalana, era que la policia espanyola tingués un talp infiltrat a l'FBI que pogués contaminar les autoritats estatunidenques amb informació falsa contra l'independentisme. Tot plegat sorgeix d'uns correus electrònics que revelen la relació de Villarejo amb Marc Varry, enviat de l'FBI a Espanya.

Tots dos incrementen el tracte a partir del 2012, coincidint amb l'inici de l'operació Catalunya, i l'excomissari li acaba col·locant dins la policia federal estatunidenca a José Maria Clemente Marcet, un financer català acusat de narcotràfic. La seva implicació no és aleatòria: anteriorment

Disputa en un xat de jutges per un missatge que explica com evitar aplicar la llei d'amnistia

 

 

AMNISTIA

 

 

Una associació de jutges penja en un xat una guia perquè els magistrats sàpiguen com evitar aplicar l'amnistia 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: cgpj
Barcelona. Dilluns, 8 d'abril de 2024. 08:24
Actualitzat: Dilluns, 8 d'abril de 2024. 09:19
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Una guia actualitzada sobre com intentar evitar aplicar la llei d'amnistia ha causat enrenou i disputes en una mena de xat del correu corporatiu que fa servir la judicatura espanyola. Segons ha pogut saber el diari Ara, una associació de jutges ha compartit en aquest xat una guia perquè els magistrats sàpiguen com poden evitar aplicar la llei quan arribi el moment i es recomanen accions com "elevar l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o al Tribunal Constitucional". El missatge ha agradat al sector conservador dels jutges, però no als més progressistes, fet que ha desencadenat una allau de retrets entre uns i altres, tots s'acusen de "polititzar la justícia".

Aquest xat a gran escala al correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial va començar a activar-se fa més d'una dècada, el 2008. De fet, algunes fonts reconeixen al diari que durant els anys del procés el clima era encara més tens que ara.

 

Una amnistia "feta a mida d'un covard"

El Ministeri d'Interior estudia cedir a Catalunya el control de fronteres als aeroports i ports

 

 

FRONTERES

 

 

Marlaska elabora un pla secret que restaria competències a la Guàrdia Civil en aquestes infraestructures 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 8 d'abril de 2024. 09:36
Actualitzat: Dilluns, 8 d'abril de 2024. 10:28
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

El Ministeri d'Interior fa setmanes que oculta als cossos policials un pla que preveu donar a l'Ertzaintza i als Mossos d'Esquadra el control d'aeroports i ports al País Basc i Catalunya. Segons revela El Confidencial, el document elaborat per l'equip del comissari José Antonio Rodríguez —director del Gabinet de Coordinació i Estudis i home de confiança del ministre Fernando Grande-Marlaska— suposaria una alteració en el repartiment de competències en aquestes infraestructures. Així doncs, el pla inclou algunes de les exigències dels partits independentistes per quedar-se amb el control de ports i aeroports en exclusiva, un fet que suposaria lliurar als governs català i basc el control de la seguretat a les fronteres aèries i marítimes, una competència que actualment és exclusiva de la Policia Nacional. 

Amb el nou pla que planteja Interior, els Mossos i l'Ertzaintza podrien parar un viatger estranger tan bon punt sortís de l'avió i fer un control de drogues. Se'ls cedeix la seguretat de la zona restringida àmpliament: prevenció de la delinqüència, vigilància, investigació de delictes, intervenció en incidents d'ordre públic, actuació en accidents de trànsit, etc. El nou pla dona resposta a les exigències dels socis de govern de Pedro Sánchez, que havien posat el focus en aquesta qüestió. Segons apunta el digital, hi ha malestar tant a la policia espanyola com a la Guàrdia Civil per la redacció del nou document sense consensuar-lo amb els cossos. Tanmateix, el ministeri ha afirmat que no hi ha res concretat. 

Exigències dels Mossos

Que la repressió espanyola la vam provocar nosaltres? Si em punxen no em trauen sang. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

No és seriós proposar com a futurible un referèndum sobre la independència renunciant al referèndum que ja s'ha fet, amagant-lo, fent-lo passar com una prova o com un simple intent que solament va servir per a justificar la repressió

 

 

El president de la Generalitat amb el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern.

 

 

 

 

Vicent Partal

02.04.2024 - 21:40

 

 

El president Aragonès va presentar ahir un informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern sobre la possibilitat d’un referèndum d’independència acordat amb Espanya i dins l’àmbit de la seua constitució.

El text és francament fluix. No aporta res de nou i fa més aviat la impressió que és un intent de reconduir les pitjors i més pintoresques propostes formulades durant aquests anys, tant en l’infame acord de la claredat promogut pel mateix govern com en aquella sorprenent proposta de majories reforçades que va arribar a formular ERC –i que el text presentat ahir rebutja completament.

Durant la presentació del document, el president de la Generalitat va fer una referència poc clara al 9-N i al Primer d’Octubre, que els presentà –no sé si intencionadament o bé dut per la improvisació del moment– com si fossen una mena d’esglaons que haurien de conduir

Voluntat, poder i eleccions

 

 

OPINIÓ

 

 

"Ben mirat, Catalunya ho té tot per ser independent. Només li manca la voluntat"

 

 

 

 

 

 

Santiago Espot
01/04/2024 21:25 

 

 

 

 

 

“Voler és poder”, diu la veu popular. Certament, la voluntat està íntimament lligada al poder des de temps immemorials. Si repassem la trajectòria dels personatges que han marcat la història, en tots ells hi trobarem una ferma voluntat com a tret psicològic comú. És el camí més recte per assolir el poder.

Aquesta norma que regeix per a les individualitats, també ho fa en referència als pobles. La pregunta doncs és inevitable: els catalans tenim la voluntat d’esdevenir una nació independent? Si som sincers amb nosaltres mateixos, i fugim de l’autocomplaença que sovint vol emmascarar les nostres febleses, haurem de dir que no. Manifestem un anhel i un desig (que sempre és el problema d’Espanya), però no la determinació insubornable per assolir l’objectiu. Ben mirat, Catalunya ho té tot per ser independent. Només li manca la voluntat.

Carles M. Espinalt, que fou qui millor va estudiar la nostra psicologia col·lectiva dels darrers cent anys, afirmava respecte del que estem parlant:

L'Audiència Nacional suspèn la vista dels CDR de l'Operació Judes: tenen l'amnistia més a prop

 

 

OPERACIÓ JUDES

 

 

Suspesa la vista de l'Operació Judes perquè un lletrat està de baixa. Els 12 encausats guanyen temps per l'amnistia 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 1 d'abril de 2024. 11:58
Actualitzat: Dilluns, 1 d'abril de 2024. 11:59
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Suspesa. L’Audiència Nacional ha suspès la vista , que havia fixat per aquest Dilluns de Pasqua, perquè les defenses dels CDR de l’Operació Judes processats per terrorisme exposessin la vulneració de drets denunciada abans de la celebració del judici. El motiu? L’advocat d’Alexis Codina està de baixa i el tribunal s’ha adonat, un cop els advocats d’Alerta Solidària havien exposat els motius de les irregularitats que denuncien que ha comès el jutge instructor, Manuel García Castellón. Aquesta suspensió no és negativa: els 12 CDR encausats tornen a guanyar temps perquè la pròxima vista que fixi la sala penal de l’Audiència Nacional pot haver entrat en vigor la llei d’amnistia, un dels motius -a més de la vulneració de drets- pel qual Alerta Solidària ha demanat la suspensió del judici. A Madrid, Eva Pous, una de les advocades d’Alerta Solidària, ha destacat les irregularitats d’aquesta causa, que es considera una persecució a l’independentisme català.

 

La llei d’amnistia dels fets del Procés, aprovada en el Congrés dels Diputats, està ja al Senat. El PP,  que té majoria a la cambra alta, ja ha maniobrat perquè aquesta norma de l’oblit sobre els fets relacionats amb la independència de Catalunya s’aturi el màxim possible. Amb tot, s’espera que la llei torni al Congrés per a la seva aprovació definitiva a finals de maig o principi de juny. Llavors, la sala penal de l’Audiència Nacional haurà d’analitzar i valorar si aplica l'amnistia als 12 veïns imputats per terrorisme, o paralitza la seva aplicació amb una consulta al Tribunal Constitucional o al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), com s’espera que farà el Tribunal Suprem, amb la investigació  al president a l’exili Carles Puigdemont.

 

Dos encausats a Madrid

L’Audiència de Madrid ordena la detenció de Dani Gallardo per a empresonar-lo

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

La setmana passada, l'Audiència de Madrid li va donar tres dies perquè es lliurés voluntàriament a la presó, però no ho va fer

 

 

 

 

 

Arnau Lleonart

06.03.2024 - 11:08

Actualització: 06.03.2024 - 11:31

 

 

L’Audiència de Madrid ha emès una ordre de detenció contra Dani Gallardo perquè el tanquin a la presó i compleixi la condemna pels delictes de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat en concurs ideal amb un delicte lleu de lesions, durant una manifestació contra la sentència del procés el 2019 a Madrid. La setmana passada, l’Audiència li havia comunicat que tenia tres dies per a entrar a la presó, però no es va lliurar voluntàriament i ara n’han ordenat la detenció.

 

Concentració de suport a Dani Gallardo, que té l’ordre d’entrar a la presó

 

Gallardo ja va passar tretze mesos en presó provisional, i ara encara té pendent de complir dos anys i onze mesos més. La seva defensa va demanar de suspendre temporalment l’ordre d’entrar a la presó perquè la llei d’amnistia n’eliminarà la condemna quan sigui aprovada, però el tribunal ho va desestimar.

El 16 d’octubre de 2019, Gallardo va participar en la manifestació en solidaritat amb els presos polítics catalans a la plaça del Sol de Madrid, i es va interposar entre un grup d’antiavalots de la policia espanyola que havien capturat violentament una amiga seva. “La policia va rebentar la manifestació i va començar a carregar. En aquesta persecució

Sánchez accepta modificar la llei d’amnistia per donar “més garanties” a Puigdemont

 

 

Confia que l'acord serà imminent  

 

 

El president espanyol, Pedro Sánchez, en roda de premsa Data de publicació: dimecres 27 de desembre del 2023, 15:14 Localització: Madrid Autor: Moncloa

Redacció

Dimecres, 6 de març de 2024

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, finalment ha acceptat fer canvis a la llei d’amnistia per donar “més garanties” als independentistes i, en especial, al president a l’exili Carles Puigdemont, ara que el Tribunal Suprem instruirà la seva causa del Tsunami Democràtic. Ha estat el mateix Sánchez qui, en conversa informal amb els periodistes que l’acompanyen de viatge oficial a Brasil i Xile, ha manifestat aquesta intenció, fet que ha sorprès, ja que la primera vegada la norma no va tirar endavant perquè el PSOE s’havia negat a incloure les esmenes que reclamava Junts.

La llei es tornarà a votar demà dijous a la comissió de Justícia del Congrés després que Junts la tombés fa un mes, perquè no incloïa les esmenes que havien presentat. Els independentistes insisteixen que les

[ESCÀNDOL] El govern espanyol més progressista de la història segueix espoliant Catalunya

 

 

L’Estat només va executar el 16,3% del pressupostat a Catalunya el primer semestre de 2023 i a Madrid va arribar al 52,7%

 

 

Les obres eternes estació de la Sagrera a Catalunya

 

Redacció

Diumenge, 3 de març de 2024

 

 

La inversió a Madrid va superar el 50% en el mateix període, segueix augmentant l’espoli fiscal a tots els Països Catalans

L’Estat va executar 370 milions d’euros a Catalunya durant els sis primers mesos de 2023, la qual cosa suposa el 16,3% dels 2.276 milions pressupostats per a l’any passat. Així ho recull l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) que ha publicat aquest diumenge el diari ‘Ara’. Segons aquestes dades, Adif, per exemple, va executar 94 milions dels 1.080 previstos, Renfe va invertir 36 milions dels 151 pressupostats i Ports de l’Estat, 15 milions dels 182 previstos. 

 

Segons per la cua en inversió real per part de l’estat

Espanya Irreformable: El govern espanyol més progressista de la història impedeix fer justícia

 

 Els intents per jutjar l’assassinat de Puig Antich arriben a un cul-de-sac 50 anys després: "No podem fer absolutament res"

 

 

Els intents per jutjar l’assassinat de Puig Antich arriben a un cul-de-sac 50 anys després: "No podem fer absolutament res"

 

 

Redacció

Dijous, 29 de febrer de 2024

 

 

La jutgessa Servini, l’advocada Oranich i la família denuncien les traves de l’Estat mentre els responsables van morint

Avui Salvador Puig Antich tindria 75 anys. Si la dictadura franquista no li hagués segat la vida amb el garrot vil el 2 de març del 1974. Una execució que s’ha intentat jutjar a Espanya, a Europa i fins i tot a Buenos Aires. Però, 50 anys després, una de les paraules més repetides és “frustració”. Els intents per la via judicial han arribat a un cul-de-sac. La jutgessa argentina Maria Servini, la família de l’activista i l’advocada Magda Oranich expliquen a l’ACN que ja “no hi poden fer absolutament res”. Servini en responsabilitza l’Estat per no haver facilitat l’extradició dels responsables, que han anat morint en les llargues esperes. Imma i Montse Puig Antich tampoc confien en la llei de memòria democràtica espanyola.

 

(S’ha corregit la vinculació que l’advocada Magda Oranich té amb l’execució de Puig Antich, matisant que no va ser la seva advocada sinó que coneixia el cas de prop per haver participat de l’estratègia de defensa amb els seus advocats prèviament al Consell de Guerra. La notícia original ja ha estat modificada)

 

En aquests moments, l’Argentina és l’únic país on hi ha una investigació judicial oberta sobre l’execució de Salvador Puig Antich, militant de l’anarquista MIL i condemnat per la mort d’un subinspector de policia. És en el marc de la querella pels crims del franquisme. La jutgessa federal María Servini va arribar a sol·licitar el novembre del 2014, a través d’Interpol, la detenció i extradició de fins a una vintena de responsables de la dictadura franquista. També el Parlament de Catalunya, el Parlament Europeu o el relator de l’ONU sobre la veritat, la justícia i la reparació van instar les autoritats espanyoles a col·laborar.

Però, el març del 2015, després de dilatar el procés, el govern de Mariano Rajoy va denegar l’extradició. El llavors ministre de Justícia,

Es registra una nova ILP al Parlament per debatre-hi el dret a l’autodeterminació

 

 

la  nova proposta d’ILP està impulsada inicialment per les associacions: Cercle català de Negocis (CCN), Reagrupament Independentista, Cercle Català per la Iniciativa Popular i Suport Civil Català.

 

 

Per

Redacció Unilateral

1 de març de 2024

 

 

 

Diverses entitats de la societat civil han registrat aquest dimecres al Parlament de Catalunya una iniciativa legislativa popular (ILP) per proposar la regulació de l’estatus polític de Catalunya.

La Comissió Promotora que presenta la proposta d’ILP està impulsada inicialment per les associacions: Cercle català de Negocis (CCN), Reagrupament Independentista, Cercle Català per la Iniciativa Popular i Suport Civil Català, però segons aquestes entitats, té la voluntat d’estendre-ho i integrar a tot el món independentista que fa anys que es troba sense representació tot i que cada vegada que s’han convocat les urnes, hi ha estat  i han dipositat els seus vots de forma clara i fins ara majoritària.

Aquesta iniciativa se la coneixerà per la via legal, perquè parteix de la mateixa Constitució espanyola. I es fonamenta en la

Catalunya encadenada a Espanya també amb el tema dels lloguers i Euskadi i Navarra no

 

 

Capella lamenta que el govern de Sánchez hagi "trencat l'acord" del gener per l'índex català de preus de lloguer

 

 

 

Agències

Dimarts, 27 de febrer de 2024

 

 

 

La titular de la cartera catalana de Territori continua defensant el sistema de català, que veu “més fiable”

Ester Capella ha lamentat aquest dimarts que el govern de Pedro Sánchez hagi “trencat l’acord” que les dues administracions van establir el gener passat a l’entorn de l’índex català de preus de lloguer. La consellera de Territori ho ha dit després que l’executiu estatal hagi anunciat que finalment es decanta per un índex de referència d’abast estatal, que sortirà publicat a mitjan maig. “No podem estar-hi d’acord”, ha afirmat Capella, que ha anunciat que el Govern continuarà defensant el sistema dissenyat des de Catalunya. “És més fiable, reconeix més les circumstàncies que es produeixen a les ciutats i als pobles”, ha subratllat la consellera, davant del que ha qualificat de barem “homogeneïtzador” que estipula l’índex estatal.

“Lamentem la posició del Ministeri d’Habitatge, que trenca un acord establert el gener passat i que opta per una visió homogeneïtzadora de l’Estat, només amb l’excepció del País Basc i Navarra”, ha indicat, quan la llei “preveu un sistema d’índexs”.

 

En tot cas, Capella sí ha considerat “una bona notícia” que l’Estat “comenci a parlar de publicar les zones tenses”. Sobre aquest extrem ha recordat que Catalunya és “l’únic indret de l’Estat que vol l’aplicació de la contenció de rendes”.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA  :

https://www.larepublica.cat/fixada/catalunya-condemnada-a-espanya-tambe-amb-el-tema-dels-lloguers-i-euskadi-i-navarra-no/

Dia clau per a les comissions del 17-A, Pegasus i l’operació Catalunya

 

 

POLÍTICA

 

 

L'expresident Mariano Rajoy podria tornar al congrés per ser interrogat sobre l'operació Catalunya

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, intervé durant un ple en el Congrés dels Diputats, a 20 de desembre de 2023, a Madrid / EP

 

Adrià Rovira Serra

 
28/02/2024 09:08 

 

 

 

Aquest dimecres serà el dia clau per a les comissions al Congrés sobre el 17-A, Pegasus i l’operació Catalunya que el PSOE va prometre a Junts i ERC en l’acord per constituir la Mesa del Congrés. Si tot surt com està previst, la cambra espanyola constituirà les tres comissions on s’obriran les investigacions sobre l’operació Catalunya que va portar a termes el Ministeri de l’Interior del primer Govern de Mariano Rajoy, l’espionatge als independentistes amb Pegasus i els atemptats gihadistes perpetrats l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.

La idea és que els partits del pacte d’investidura tinguin la majoria en totes les meses d’aquestes noves comissions i que els socialistes assumeixin la Presidència en les de l’operació Catalunya i ‘Pegasus’ i Sumar s’ocupi de la dels atemptats. Tot i ser tres temes que impliquen Catalunya, les travesses només preveuen, com a molt, que un català sigui president, ja que el PSOE ha escollit a María Luz Martínez Seijo i Artemi Rallo per liderar les comissions de l’operació Catalunya i Pegasus i Sumar encara ha d’anunciar si serà l’exregidor de Barcelona, Eloi Badia, o Txema Guijarro, el president de la comissió sobre els atemptats. 

Rajoy podria tornar al Congrés per ser interrogat

La Fiscalia rebutja la petició de García-Castellón d’investigar de forma secreta les “filtracions” de la causa del Tsunami

 

 

El jutge estava entestat a perseguir les autoritats o els funcionaris que suposadament van fer pública la resposta de Suïssa

 

 

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón durant la seva intervenció.

 

Maria Garcia

Dimecres, 28 de febrer de 2024

 

 

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón té el cap calent de tants clatellots que rep en relació amb l’esbiaixada investigació de la causa del Tsunami Democràtic que du a terme. Després que Suïssa el deixés en evidència rebutjant la comissió rogatòria que el jutge espanyol havia sol·licitat el mes de novembre passat per tal d’obtenir la localització i la informació bancària de la secretària general d’ERC Marta Rovira, García-Castellón va emprenyar-se perquè aquesta resposta de les autoritats helvètiques fa fer-se pública. El jutge espanyol, doncs, va obrir una peça separada dins del cas, amb caràcter reservat, per tal d’aclarir si es va cometre un possible delicte de revelació de secrets.

Ara, el Ministeri Fiscal ha rebutjat aquesta petició del magistrat espanyol, en considerar que no és

El Consell d’Europa atrapa el PSOE per les trampes amb l’amnistia. I ara què? Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Després del resultat de les eleccions gallegues i l'informe d'aquest cap de setmana, l'oportunitat de negociar una llei d'amnistia que ho siga de veritat i que no excloga ningú sembla més ferma que mai

 

 

 

 

 

Vicent Partal 

25.02.2024 - 21:40

Actualització: 25.02.2024 - 23:07

 

 

Molt oportunament –si fos malpensat diria que massa oportunament i tot–, aquest cap de setmana la Comissió de Venècia del Consell d’Europa ha difós un treball molt interessant en què compara les legislacions i les pràctiques relatives a l’amnistia en cinquanta-sis estats de tot el món: els europeus i alguns de triats de fora d’Europa. Una de les constatacions visibles d’aquest estudi és que cap estat europeu, ni un, no estableix l’anomenat “terrorisme” com a línia vermella.

De fet, tan sols hi ha dos estats que diuen que no es pot amnistiar el terrorisme. L’un és el Brasil, però en el context de la polèmica llei d’amnistia del 1979 promulgada pels militars amb la intenció de convertir-la en una llei de punt final. I l’altre és Quirguísia. Així i tot, en tots dos casos es permet l’amnistia si encara no hi ha hagut condemna.

En vista d’aquests antecedents, doncs, la proposta del PSOE d’excloure de l’amnistia els investigats per terrorisme –encara que no hagen estat condemnats– posa Pedro Sánchez a

Ábalos dimiteix com a president de la comissió d’Interior al Congrés però manté per ara l’escó

 

 

CAS KOLDO

 

 

El PSOE ja es prepara per a un escenari en el qual José Luis Ábalos es negui a entregar la seva acta com a diputat 

 

Abel Degà
Foto: EFE
Madrid. Dilluns, 26 de febrer de 2024. 15:28
Actualitzat: Dilluns, 26 de febrer de 2024. 15:52
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

José Luis Ábalos ha decidit dimitir com a president de la comissió d’Interior al Congrés dels Diputats. Però, segons confirmen fonts socialistes a ElNacional.cat, ha decidit mantenir per ara el seu escó a la cambra baixa, que és precisament allò que el PSOE li reclama que abandoni. El partit ha donat aquest dilluns al matí a l’exministre 24 hores perquè entregui al PSOE la seva acta de diputat, en tant que té “responsabilitat política” en el cas Koldo, una presumpta trama de corrupció de compravenda de mascaretes durant la pandèmia amb el seu exassessor Koldo García com a protagonista.

El desafiament d'Ábalos, que ha avançat eldiario.es, fa augmentar la pressió sobre Ferraz. Temen que l'exsecretari d'Organització del partit es declari en rebel·lia amb les sigles, conservi l'acta com a parlamentari i se’n vagi al Grup Mixt. Segons admeten fonts del PSOE, la direcció del partit ja es prepara per a un escenari en el qual José Luis Ábalos es negui a entregar la seva acta com a diputat. Segons ha apuntat aquest dilluns Esther Peña, portaveu del PSOE,