Primera acció contra la Guàrdia Civil pel Catalangate: sis víctimes porten al cas a l’Audiència espanyola

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

Es presenta a Barcelona Sentinel Alliance, la primera associació internacional de víctimes de l'espionatge d'estat amb programari espia

 

 

 

Redacció

29-11-2024

 

 

Sentinel Alliance és el nom de la primera associació de víctimes de l’espionatge d’estat amb programari espia que s’ha presentat en públic avui a l’Ateneu Barcelonès. Els impulsors són víctimes de l’espionatge amb Pegasus i amb Candiru per part de l’estat espanyol, en el marc del Catalangate, l’escàndol d’espionatge d’estat més gran documentat al món, amb (com a mínim) seixanta-cinc persones afectades. Els impulsors d’aquesta associació tenen en comú que no tenen vinculacions polítiques i que són professionals que han treballat en empreses desenvolupadores de tecnologies de governança de codi obert. Fan aquest pas endavant per a poder-se defensar, per tenir veu i ser un interlocutor, per a combatre l’abús de programari espia per part dels estats, obrint-se a les víctimes d’espionatge en casos semblants arreu del món. I la primera acció que han anunciat és la presentació, pròximament, d’una querella criminal per l’espionatge de què van ser víctima perquè l’estat els considerava perillosos i sospitosos de participar en una causa que l’Audiència espanyola va etiquetar de terrorisme, la del Tsunami Democràtic, arxivada finalment. Una causa en la qual es van negar sempre la personació.

Aquesta querella presenta unes novetats importants. La presenten Jordi Baylina, enginyer de telecomunicacions i tota una autoritat mundial en tecnologia de cadenes de blocs, blockchain, resident a Suïssa; Elies Campo, expert en telecomunicacions, ex-treballador de WhatsApp i de Telegram i l’investigador que, en col·laboració amb Citizen Lab va destapar

La comissió del Congrés destapa la trama veneçolana de l’operació Catalunya

 

 

Esclata una nova via d'investigació sobre l'ofensiva policial contra el Procés

 

 

Nervis Villalobos, en la compareixença d'aquesta tarda al Congrés/Pool Congreso

 

Quico Sallés

28-11-2024, 20:30h

 

PP i Vox s’han esgargamellat a intentar desacreditar l’únic compareixent d’aquest dijous a la tarda a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya. Ha estat un testimoni esgarrifós i amb sorpresa. Tant és així que ha relatat les maniobres de la política patriòtica, amb la suposada ajuda de la fiscalia i la judicatura, per intentar embolicar el règim bolivarià i el Tresor dels EUA a través del Principat d’Andorra. Ha estat el testimoni de Nervis Gerardo Villalobos, exviceprimer ministre d’Energia de Veneçuela entre el 2002 i el 2006. 

Un enginyer elèctric que ha denunciat diversos agents de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera (UDEF), del Cos Nacional de Policia, el fiscal anticorrupció José Grinda i fins i tot, el jutge Juan Carlos Peinado, el que empaita Pedro Sánchez i la seva parella, Begoña Gómez. Villalobos ha relatat les pressions de membres de la policia patriòtica per tal de delatar informació sobre els fons que presumiblement tenia la família Pujol a Andorra, en concret, a la Banca Privada d’Andorra.  

 

 

Una imatge de la comissió de l’Operació Catalunya/Congreso Pool

La policia patriòtica truca a la porta

500 anys d'intents (fracassats) de robar 'Tirant lo Blanc' per fer-ne un "clásico castellano"

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

Si no fos perquè es conserven exemplars en català anteriors, hauria estat així

 

 

Cultura, Llengua 27.11.2024 11.30 h

 Redacció 

 

Portada d'un dels volums de 'Clásicos Castellanos' dedicat al Tirant lo Blanc Autor/a: Espasa Calpe
 

 

 

 

'Tirant lo Blanc', de Joanot Martorell, és una de les obres cabdals de la literatura catalana i universal. Un clàssic, escrit sobre el 1460, del que ja se'n va voler apropiar amb una primera edició en castellà l'any 1511 en la que no s'indicava que es tractava d'una traducció del català ni tampoc s'acreditava ni el nom dels traductors ni de l'autor, arribant al lector com una obra anònima. Si no s'hagués conservat tres exemplars de l'edició valenciana de 1490, 'Tirant lo Blanc' s'hauria presentat com una obra castellana, sense cap rastre que apuntés al País Valencià o a la llengua catalana.

463 anys després, l'editorial Espasa i Calpe va incloure dins de la seva col·lecció "Clásicos Castellanos" el 'Tirant lo Blanc'.  Ni al llom ni a la portada apareix el nom de l'autor, sí a l'interior del llibre, en la que s'indica, sota el títol, que és la "versión castellana impresa en Valladolid en 1511 de la obra de Joanot Martorell y Martí Joan de Galba", a qui durant anys se li va atribuir la coautoria. L'edició va ser dirigida pel filòleg

El TC confirma que negociar amb Espanya comporta sempre pèrdues

 

 

Tomba l'acord de la Mesa del Parlament que admetia a tràmit la ILP sobre la independència de Catalunya, confirma que sense violència tampoc podem parlar de tot

 

 

 

Redacció 

Dimecres, 20 de novembre de 2024

 

 

 

La sentència resol que la iniciativa atemptava “frontalment” contra el principi d’unitat recollit a la Constitució

El Tribunal Constitucional (TC) ha donat la raó al govern espanyol i ha tombat l’acord de la Mesa del Parlament del 20 de febrer d’aquest any que admetia a tràmit una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per declarar la independència de Catalunya. L’acord estava suspès des del 9 d’abril, quan el TC va admetre a tràmit per unanimitat la impugnació de l’executiu estatal. Ara l’àrbitre de la Carta Magna ha resolt estimar el recurs del govern espanyol i considerar nul i inconstitucional l’acord de la Mesa de la cambra catalana. El ponent de la sentència ha estat el magistrat Enrique Arnaldo Alcubilla.

Espanya mai negociarà la llibertat de Catalunya, només la unilateralitat ens farà lliures

Clatellot del Consell d’Europa als tribunals espanyols: insta l’Estat a garantir l’ensenyament en català “a tots els nivells” educatius

 

 

L’organisme també urgeix Espanya a vetllar per l’ús de la llengua catalana en el sistema de salut i en l’àmbit judicial  

 

Pla obert de l'exterior de l'edifici del Consell d'Europa, situat a Estrasburg. Imatge del 7 de setembre de 2021. (Horitzontal) Data de publicació: dimarts 21 de setembre del 2021, 16:51 Autor: Albert Cadanet

Agències

Dimarts, 19 de novembre de 2024

 

 

El Consell d’Europa ha instat l’Estat a garantir l’ensenyament en català “a tots els nivells” educatius. L’organisme ha publicat una sèrie de recomanacions dirigides a les autoritats espanyoles després que el passat mes de setembre fes públic un informe en què afirmava veure amb “gran preocupació” la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena un 25% de classes en castellà a l’escola si una família ho demana, i considerava la decisió “incompatible” amb compromisos ratificats per l’Estat en virtut Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. L’organisme també ha instat el govern espanyol a vetllar per l’ús de la llengua catalana en el sistema de salut i en l’àmbit judicial.

“El comitè d’experts està profundament preocupat per una sèrie de decisions judicials adoptades pels tribunals superiors de justícia autonòmics i confirmades pel Tribunal Suprem, l’execució de les quals ha generat incerteses sobre l’ús de la llengua en l’ensenyament en diverses comunitats autònomes”, assenyalava el Consell d’Europa en l’informe publicat el passat mes de setembre.

Ara, el Comitè d’Experts de la Carta Europea de Les Llengües Regionals i Minoritàries ha aprovat una

La UDEF manipulava informes sobre Catalunya amb finalitats polítiques, segons confirma Martín-Blas

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA 

 

L'excap d'Afers Interns de la Policia compareix per segona vegada a la comissió d'investigació de l''Operació Catalunya' i aporta noves proves

 

Captura de pantalla de l'excap d'Afers Interns de la Policia, Marcelino Martín-Blas, a la comissió de l'Operació Catalunya Data de publicació: dimarts 19 de novembre del 2024, 12:11 Localització: Madrid Autor: Redacció ACN

 

Agències - Dimarts 19-11-2024

L’excap d’Afers Interns de la Policia Marcelino Martín-Blas ha afirmat aquest dimarts a la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya del Congrés que molts dels informes de la UDEF que afectaven Catalunya es manipulaven amb finalitats polítiques, tal com consta en una gravació d’una conversa del 2012 entre l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb Eugenio Pino i el comissari Villarejo, on aquests afirmen que la UDEF els ha “salvat” en la trama Gürtel i a Catalunya. “Hi havia alguns funcionaris que no feien el que havien de fer”, ha sentenciat. També ha situat l’inici de l’Operació Catalunya en una reunió que va tenir lloc el 2012 a la qual va assistir l’actual vicesecretari del PP Esteban González Pons.

Martín-Blas ha comparegut per segona vegada davant la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya després que la setmana passada va aportar diversa documentació que situava Fernández Díaz, Villarejo i l’exnúmero dos d’Interior Francisco Martínez al capdavant de l’Operació Barna, o Operació Catalunya.

També ha ratificat que l’Operació Catalunya es va iniciar en una reunió que va tenir lloc al voltant del 21 de setembre del 2012 a la qual hi havia l’actual vicepresident del parlament Europeu i vicesecretari general del PP Esteban González Pons, el ja desaparegut expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino, i altres membres de la cúpula del PP.

Aquest dimarts ha aportat nova documentació que, entre altres, apunta que va ser l’exdirector adjunt operatiu de la Policia Eugenio Pino –i no ell- qui va filtrar a El Mundo una captura de pantalla sobre suposats comptes dels Pujol a Andorra. També ha apuntat alguns mitjans que participaven en l’estratègia mediàtica per difondre les informacions falses, com ‘El Mundo’ i Ana Rosa Quintana. També ha afirmat que Victoria Álvarez i Javier de la Rosa van rebre pagaments de fons reservats i del mateix PP.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/la-udef-manipulava-informes-sobre-catalunya-amb-finalitats-politiques-segons-confirma-martin-blas/ 

Advocats internacionals alerten per carta el fiscal general espanyol de la persecució contra Gonzalo Boye

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Avisen que advertiran qualsevol irregularitat en el judici que comença dilluns a l'Audiència espanyola, en què es demanen nou anys i mig de presó a Boye

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

14.11.2024 - 13:08

Actualització: 14.11.2024 - 13:51

 

 

Un grup de tretze advocats internacionals han adreçat una carta al fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz, en què li expressen la preocupació per l’acusació contra Gonzalo Boye de falsedat documental i emblanquiment de diners del narcotràfic en el macrojudici que començarà dilluns a l’Audiència espanyola. La fiscalia demana nou anys i mig de presó i la inhabilitació de Boye com a advocat. Els signants de la carta, que són advocats i juristes de prestigi d’Alemanya, Suïssa, França, els Països Baixos, Bèlgica, Itàlia, el Regne Unit i els Estats Units, dubten de les garanties d’aquest procediment contra Boye, ateses les pressions i la persecució de què ha estat víctima arran del seu paper com a advocat del president Carles Puigdemont i dels exiliats catalans; es declaren preocupats per l’impacte que pot tenir per a la professió d’advocat en conjunt; i avisen que observaran amb deteniment el judici per si hi ha irregularitats o no es tenen en compte adequadament les proves de descàrrec sobre Boye.

“Ens preocupa especialment que els càrrecs contra el senyor Boye es puguin percebre com una extensió de les pressions que ha rebut d’ençà de la seva implicació en la defensa dels clients catalans després del referèndum del 2017”, diu la carta, a la qual ha tingut accés VilaWeb. “Sembla que aquesta implicació ha fet augmentar l’escrutini sobre ell, la qual cosa

L'acusació del fiscal contra Boye es trenca: un dels processats confessa que els diners no són de Miñanco

 

TRIBUNALS 

 

La Fiscalia acusa Boye de blanquejar diners de Sito Miñanco i ara un dels encausats sosté que els diners són seus

 

 

Mayte Piulachs / Marta Lasalas
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Diumenge, 10 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 

 

 

Una nova prova esquerda l’acusació que manté la Fiscalia contra l’advocat Gonzalo Boye. A vuit dies de l’inici del judici, el tribunal de l’Audiència Nacional ha rebut un escrit de l’acusat Manuel Pedro González Rubio, el qual sosté que els 889.620 euros que li van comissar a l’aeroport de Madrid el 2017, no eren de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco i condemnat per narcotràfic, sinó d’ell. Aquesta és la primera versió que va donar González Rubio i que després hauria canviat, juntament amb altres acusats, que van asssegurar que Miñanco volia tenir aquests diners a Colòmbia.

La Fiscalia  demana  5 anys i 9 mesos de presó per al  penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a González  Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.

Una nova prova esquerda l’acusació que manté la Fiscalia contra l’advocat Gonzalo Boye. A vuit dies de l’inici del judici, el tribunal de l’Audiència Nacional ha rebut un escrit de l’acusat Manuel Pedro González Rubio, el qual sosté que els 889.620 euros que li van comissar a l’aeroport de Madrid el 2017, no eren de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco i condemnat per narcotràfic, sinó d’ell. Aquesta és la primera versió que va donar González Rubio i que després hauria canviat, juntament amb altres acusats, que van asssegurar que Miñanco volia tenir aquests diners a Colòmbia.

La Fiscalia  demana  5 anys i 9 mesos de presó per al  penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a González  Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.

"Els diners eren i són" de González Rubio

El creixement demogràfic via immigració no és un fenomen inevitable. És una decisió política

 

 

OPINIÓ - MAIL OBERT

 

 

La immensa majoria dels immigrants que han arribat a Catalunya no han saltat cap tanca ni han travessat el mar amb barca. Han entrat per l’aeroport de Barajas. Mentrestant, els refugiats sí que tenen la porta tancada

 

 

 

 

Josep  Sala i Cullell

24.10.2024-2140

 

 

No falla. Cada vegada que llegim o que veiem una notícia o un reportatge sobre la immigració, els elements són els mateixos: l’explosió demogràfica i la misèria dels països africans, la crisi d’aquells que fugen de les guerres, les perillosíssimes rutes d’arribada a Europa, el repte climàtic. Les imatges que se’ns presenten són una barca precària pel Mediterrani, la tanca de Melilla, un campament de refugiats en algun extrem del continent, un mort a la platja. Una realitat omnipresent als mitjans des de fa vint-i-cinc anys.

El problema de tot aquest discurs és que no descriu en absolut el fenomen migratori al nostre país o, més ben dit, només en descriu una part minúscula. A Catalunya hi viuen 800.000 persones nascudes en algun país de l’Amèrica Llatina. Algú em pot dir quin mar ha travessat amb barca tota aquesta gent? O quina tanca han saltat els 63.000 paquistanesos, els 53.000 xinesos o els 31.000 indis? Que potser els 266.000 marroquins van entrar amagats en un camió? És clar que no. Dels gairebé 1,4 milions d’immigrants no europeus que hi ha a Catalunya, unes 90.000 persones procedeixen de l’Àfrica subsahariana, i per tant és probable que hagin arribat arriscant-hi la vida. Això és un 7% del total, que baixa al 5% si hi comptem també els nouvinguts europeus.

La gran majoria dels immigrants que viuen a Catalunya –més d’un 95%– han entrat al país travessant legalment una frontera del Regne d’Espanya, normalment a l’aeroport de Barajas, i a continuació

L’oposició a Illa es farà des de Madrid

 

 

OPINIÓ

 

 

"El president Sánchez és un dictador responsable de la disgregació de la Pàtria, quan tothom sap que la tasca dels dictadors és mantenir-la unida com sigui"

 

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
24/10/2024 19:54 

 

 

 

 

Els daus estan llançats. Els antics partidaris de Duran i Lleida, l’home del Palace, uneixen forces amb el poderós sector convergent de Junts. El desplaçament de la icona independentista de la MHP Borràs a les regions hiperbòries d’una fundació, o think tank o sigui, al racó de pensar, i la probable proclamació del president Puigdemont com a líder indiscutible in partibus tanca el cicle de reconstrucció del catalanisme conservador. Cal preparar-se per a la nova etapa d’una Generalitat espanyolista. El secretari general, Jordi Turull, parla sense embuts que l’objectiu és la independència, però el que fa és enfortir l’estructura del possibilisme.

És un pas més en la recuperació de la unitat com a requisit imprescindible de qualsevol política d’independència. Tornar a l’esperit d’octubre del 2017. La unitat d’acció. Aquest projecte interpel·la, per tant, ERC, CUP i AC. La CUP es mantindrà al marge per decisió pròpia i AC continuarà en quarantena per decisió aliena. Fora del paraigua unitari (on també s’han aixoplugat les entitats socials) només queda ERC.

Fins ara, els republicans, responsables de la

Òmnium porta al TEDH la justícia espanyola per “discriminar” entitats pro català “en la causa general del 25%”

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

L'entitat lamenta que el TC li denegui ser part implicada en el judici i assenyala que sí que van acceptar-se entitats “contràries a l’escola catalana"

 

 

El president d'Òmnium, Xavier Antich, a l'acte polític que clou la manifestació a Barcelona de les entitats independentistes per la Diada. Data de publicació: dimecres 11 de setembre del 2024, 18:33 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs

 

Agències

Divendres, 25 d'octubre de 2024

 

Òmnium Cultural ha presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en què afirma que la justícia espanyola “discrimina i exclou” les entitats que defensen el català “en la causa general del 25%” a l’escola. Ho fa després que el Tribunal Constitucional (TC) li denegués la possibilitat de ser part implicada en el judici que “amenaça el conjunt d’escoles de Catalunya” i que es troba actualment pendent de la decisió de l’àrbitre de la Carta Magna sobre la Llei i Decret llei del català a l’escola. A parer d’Òmnium, tant el TC com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han fet “una clara discriminació lingüística i una vulneració del dret al tracte igualitari” que li han impedit presentar-se a la causa.

L’entitat afirma que la raó que els tribunals li donen per no acceptar que es presenti a la causa és que la “imposició” del 25% de castellà “no afecta l’ús del català a les aules ni té efectes sobre Òmnium ni els seus socis”. En canvi, Òmnium lamenta que els tribunals

El Suprem bloqueja l'aplicació de l'amnistia a Rull, Forcadell, Forn, Cuixart i Sànchez

 

 

AMNISTIA

 

Els cinc penats per l'1-O denuncien que el Suprem no els permet anar al TC i els manté els antecedents penals per sedició 

 

Mayte Piulachs
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dijous, 24 d'octubre de 2024. 05:30
Actualitzat: Dijous, 24 d'octubre de 2024. 11:07
Temps de lectura: 4 minuts 

Estupor. El Tribunal Suprem ha comunicat a l'actual president del Parlament, Josep Rull, a Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que els paralitza l'aplicació de la llei d'amnistia i, per tant, no els suspèn els antecedents penals que tenen pel delicte de desobediència per l'1-O, malgrat que els va extingir la seva inhabilitació el febrer de 2023. El Suprem sosté que no farà res fins que el Tribunal Constitucional resolgui la seva qüestió d’inconstitucionalitat, que va presentar contra l’article 1 de la llei d'amnistia. Els advocats dels líders polítics i socials sostenen que aquesta resolució de la sala, que presideix Manuel Marchena, vulnera els seus drets de defensa i de tutela judicial efectiva, i han presentat recursos perquè rectifiqui i els apliqui l'amnistia, segons han informat a ElNacional.cat.

Els penalistes detallen que el Suprem ha fet la consulta al TC amb el cas de la condemna a un jove per desordres públics l’1-O a Girona, no pas pels presos polítics i el delicte de desobediència. Asseguren que aquest fet els impedeix presentar un recurs de cassació a l’òrgan de garanties perquè no són part en la causa de Girona. Fins i tot, els advocats dels polítics han descobert que el Suprem no ha fet esborrar els seus antecedents pel delicte de sedició pel qual els va condemnar, tot i que fa un any va ser derogat pel govern espanyol.

Negada l'amnistia

El dia que el prestigiós Ferrajoli va fer trontollar l’alta judicatura espanyola pel procés català

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

El jurista italià va rebre trucades i cartes amb crítiques furibundes de juristes espanyols eminents per la conferència en què va qualificar d’horrible el judici de Marchena

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

 

12.10.2024 -Actualització 13.10.2024-09:04 

El telèfon de Luigi Ferrajoli (Florença, 1940) va sonar. Era un jurista espanyol eminent, considerat progressista, que li recriminava haver qualificat d’horrible el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. Ferrajoli va rebre força més trucades, i cartes, d’uns altres juristes espanyols de renom, que se li van llançar al coll perquè no podien entendre de cap manera les crítiques que aquest jurista, professor i filòsof del dret, un dels més prestigiosos a Europa sobre les garanties en el dret penal, va deixar anar contra el procés judicial amb què l’estat espanyol va castigar l’independentisme català. Ferrajoli ho va dir en una conferència a la Universitat de Roma III, el novembre del 2019, el contingut de la qual va publicar en exclusiva VilaWeb. Aquelles paraules van causar un terratrèmol a l’alta judicatura espanyola, pel fet que algú com Ferrajoli –que fou citat el segon dia de judici pel fiscal Javier Zaragoza, que va recomanar a les defenses que se’l llegissin– impugnés de dalt a baix aquell procés penal.

Ferrajoli s’asseia aquell 28 de novembre en una taula acompanyat d’Iñaki Rivera, jurista, professor de dret, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans i deixeble seu, i també del professor Patrizio Gonnella, president de l’associació Antigone i un dels observadors internacionals del judici contra el procés. Però Rivera, que coneix molt bé Ferrajoli, amb qui ha tingut una relació intensa, personalment i acadèmica, de fa molts anys, no les tenia totes. Perquè el prestigiós jurista italià va tenir una posició clarament contrària al procés d’independència de Catalunya.

 

Ferrajoli, Rivera i Gonnella a la Universitat de Roma el 28 de novembre del 2019.

I Rivera compartia taula amb Ferrajoli en aquella conferència a la Universitat de Roma III en un moment en què ell impartia un curs de dret penitenciari com a professor convidat. Gonnella, que sabia molt bé com havia anat aquell judici i les manques de garanties greus que va tenir, va aprofitar l’avinentesa per aplegar en un acte a Ferrajoli i Rivera per parlar d’aquella sentència que feia poques setmanes que havia incendiat els carrers de Barcelona.

“L’escoltava estupefacte”

Per Nyholm: “Els catalans són europeus i els espanyols potser no”

 

 

MÓN - EUROPA

 

Entrevista al periodista danès, que publica ‘Més enllà de les muntanyes’ (Saldonar), llibre de viatges a la península ibèrica, que fa quaranta anys que visita

 

Per Nyholm, en una imatge d'arxiu (fotografia: Adiva Koenigsberg).

 

 

 

Andreu Barnils

13.10.2024

Actualització 14.10.2024-3:30h

Per Nyholm (1943) és un periodista danès veterà, amb més de seixanta anys de carrera. Ha cobert la guerra dels Balcans, la Itàlia de Berlusconi i els conflictes de Rússia per al diari Jyllands-Posten. I també coneix la península ibèrica, que fa més de quaranta anys que visita. Després del seu epíleg sobre Catalunya al llibre Cuba, la soledat que no s’acaba (Saldonar), ara ha escrit Més enllà de les muntanyes (Saldonar) llibre de viatges a la península ibèrica en què Nyholm s’atura a Catalunya, l’Espanya profunda, el País Basc i Astúries. Parla amb Javier Pérez Royo, Jaume Cabré, professores àrabs de Ceuta, joves franquistes a Madrid i el professor Josep Maria Solé i Sabaté. En aquesta entrevista feta per telèfon, un Nyholm vital ens explica què ha vist durant la seva visita.

 

 

—Em dèieu que abans de res volíeu marcar la diferència entre els drets humans i els drets estatals.
—Crec que és molt important i molt en la tradició europea que distingim entre els drets humans i els drets estatals. Naturalment, hi ha estats. Espanya és un estat. Però l’estat com a tal no pot tenir drets que dominin els drets de l’ésser humà, dels ciutadans. Considero Espanya un estat solament semieuropeu i, de fet, semidemocràtic, perquè l’estat espanyol no reconeix realment el dret humà dels catalans de triar la forma d’estat en què volen viure. I ho veig especialment amb alguns dels meus vells coneguts de la banda espanyola, que creuen que l’estat té drets que superen els drets dels ciutadans. En aquest cas, els catalans.

—No és la primera vegada que visiteu l’estat espanyol.
—Vaig venir durant el franquisme. I em vaig adonar bastant aviat que Espanya no era una dictadura com les de l’Europa de l’Est, les dictadures comunistes. Certament era un lloc millor. Podies comprar el New York Times, hi havia llibres, la gent se sentia més lliure, podies viatjar. Només després del gran canvi a Europa el 1989, quan van caure les dictadures a l’est, vaig adonar-me del que era Espanya: una màquina repressiva, però no brutal i assassina com les dictadures de l’est. Se’n podria dir una mena de dictadura civilitzada. [Amb la transició] Espanya intentava ser europea en la superfície, però políticament i humanísticament continuava subdesenvolupada. Ara ho veiem amb Vox i, en gran manera, amb els conservadors. Es comporten, del meu punt de vista, d’una manera medieval i subdesenvolupada davant el fet que hi hagi persones que pensin diferent. Espanya per mi és presonera del seu passat, de les seves fantasies colonials. Veig una diferència entre els catalans i els espanyols en el sentit que els catalans, per mi, són molt més oberts, molt més europeïtzats. Espanya encara prova de posar-se al dia amb Europa. Crec que s’ha fet progrés, però no al grau que seria satisfactori.

—A Alemanya és impossible d’anar a visitar la tomba d’Adolf Hitler, a Itàlia tampoc no es pot visitar la de Benito Mussolini. Doncs vós vau anar a Madrid i vau visitar la tomba de Francisco Franco.

Hispanitat: Salvador Illa s’abraça al feixisme, novament

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La hispanitat, curt i ras, va ser l'arma ideològica contra la Segona República i la referència mítica i legitimadora de la dictadura, quan Franco va guanyar la guerra. Celebrar-la és emblanquir el feixisme

 

 

 

 

 

 Vicent Partal

10.10.2024 - 21:40

Actualització: 11.10.2024 - 01:54

 

 

El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha anunciat que assistirà dòcilment als actes de celebració de la Hispanitat demà a Madrid. Trenca, així, la tradició dels presidents de no anar-hi, que durava d’ençà del 2010.

No puc dir que em sorprenga, això. De fet, crec que no sorprèn ningú. Tots –també Esquerra Republicana, que el va fer president– sabíem de sobres qui era aquest personatge i què faria una volta aposentat en la presidència.

Però que no em sorprenga no vol dir que no ho considere greu. Especialment, perquè això de la

La Fiscalia qüestiona els dos policies espanyols que volen reobrir el cas Tsunami a l'Audiència Nacional

 

 

TSUNAMI DEMOCRÀTIC

 

 

La Fiscalia demana a l'Audiència Nacional que acumuli la denúncia dels policies a la causa de Tsunami que va ser arxivada 

 

 

 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 26 de setembre de 2024. 19:00
Actualitzat: Dijous, 26 de setembre de 2024. 19:02
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha qüestionat obertament els dos agents de la policia espanyola que ara intenten reobrir la investigació de Tsunami Democràtic contra independentistes catalans a l’Audiència Nacional, amb els mateixos fets que ja van denunciar el desembre passat. El jutge Manuel García-Castellón va tirar la tovallola i va tancar el cas Tsunami el juliol passat, quan l’Audiència Nacional va aturar-li la investigació fins a l'estiu de 2021 en haver-se passat per un dia la pròrroga de la instrucció, i, per tant, sense poder portar ningú a judici perquè en aquelles dates encara no havia processat per terrorisme ni a Carles Puigdemont ni a Marta Rovira, ni altres vuit persones més. El 9 d’agost passat, l’advocat José María Fuster-Fabra, en nom dels dos policies greument ferits en les protestes del 18 d’octubre de 2019  a la plaça Urquinaona de Barcelona, va tornar a demanar al jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional que investigui aquests fets pel delicte de terrorisme, sense fer cap referència a la investigació anterior.

En un escrit, al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dijous, la Fiscalia hi afirma que els fets denunciats pels dos agents ja van ser investigats  en les diligències prèvies 85/2019, i per això, demana a la magistrada María Tardón -que ara ha assumit el jutjat central d'instrucció 6 l'Audiència Nacional a l’espera del titular que substituirà García-Castellón, que s’ha jubilat- què “s’acumuli  aquesta denúncia  a les diligències prèvies 85/ 2019 “als efectes que resultin procedents”. I, per tant, que  es mantingui el seu arxiu.

Els dos policies, jubilats a la força

El Consell d’Europa fa un toc d’atenció a Espanya per la imposició d’un 25% de castellà a l’escola

 

 

INTERNACIONAL - SOCIETAT

 

 

Avisen que fixar un percentatge mínim d'ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya

 

 

 

 

 

 

ACN

24.09.2024

Actualització : 24.09.2024 13:11 h 

 

El Consell d’Europa ha fet un toc d’atenció a Espanya per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de classes en castellà a l’escola si una família ho demana. Segons un informe publicat pel comitè d’experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’organisme considera que aquestes decisions són incompatibles amb compromisos ratificats per l’estat en virtut del tractat i demana a les autoritats espanyoles que prenguin totes les mesures necessàries per a posar-hi remei.

“El comitè d’experts està profundament preocupat per una sèrie de decisions judicials adoptades pels tribunals superiors de justícia autonòmics i confirmades pel Tribunal Suprem, l’execució de les quals ha generat incerteses sobre l’ús de la llengua en l’ensenyament en diverses comunitats autònomes”, assenyala el document. L’organisme recorda que Espanya

L’odi a Catalunya ens unirà

 

 

OPINIÓ

 

 

"L'odi a Catalunya ens pot unir i ens pot obrir els ulls. És trist, sí, però hi ha el que hi ha"

 

 

 

 

 

Joan Rovira

22/09/2024 20:17 h

 

 

 

Joan Rovira
22/09/2024 20:17

No hi ha benzina més inflamable ni més incontrolable que l’odi. Funciona sempre. Només és qüestió d’acumular prou combustible i de saber cap a on bufarà el vent, abans d’encendre el foc.

És el que estan fent les avantguardes més inflamades i excitades del nacionalisme castellà. Acumular llenya, abocar benzina a la foguera, calar-hi foc i bufar.

Ayuso, qui si no?, és la punta de llança d’aquesta estratègia, la gran piròmana. Frase lapidària de fa pocs dies, sobre aquesta fantasia anomenada “finançament singular” de Catalunya: “Ahora tenemos que pedirles perdón a los ricos de Cataluña, que quieren que el resto de España sea su mano de obra” per a “crear una nación catalana paralegal”.

No està sola i sap perfectament el que fa: provocar un incendi brutal. Els seus peons polítics saben que

L’escàndol i els congressos

 

 

OPINIÓ

 

 

"El president Puigdemont no té cap altra opció que forçar el seu partit a una confrontació directa amb l'Estat"

 

 

 

 

Ramon Cotarelo

19/09/2024

L’escàndol de la Copa Amèrica és el colofó dels tres anys d’al·lucinant govern republicà. Suposo el lector assabentat: 58 milions d’euros públics volatilitzats en una estafa de guant blanc. Gent de món amb poderoses connexions polítiques i mediàtiques posa en marxa una guingueta per a enriquir-se encara més. Una trucada aquí, una conversa allà, una paraula del rei, tots els mitjans convertits en orfeó nàutic celebrant un esdeveniment amb més audiència que la final del mundial de futbol. I tres pobres desgraciats, els pagafantes, aporten una pila de milions procedents dels impostos dels ciutadans.

El frau, investigat i denunciat per un mitjà digital La Directa amb una exigua plantilla i repercutit després per OctuvreCAT sembla un llegat del tripartit: Tanmateix, el trio de la foto de la inauguració, Aragonès, Colau, Collboni i el seu suport acadèmic de la Universitat Pompeu Fabra s’han fet fonedissos. Déu n’hi do, la que pot organitzar la bombolla de les xarxes que no respecta ningú! Amb raó malden els polítics i els mitjans convencionals per posar ordre a les xarxes. La “regeneració democràtica”, que té aspectes positius, com la reforma de la Llei mordassa (ja veurem fins a on) presenta una cara més fosca cap a l’espai digital. 

Aquest escàndol que afecta els tres partits que són tripartits sense ser tripartit enterboleix encara més el marasme de l’independentisme.

Normalitzar el rei del 3-O i fugir d’estudi amb el president a l’exili

 

 

OPINIÓ

 

 

"La reunió d'Illa amb Felip VI, la trobada amb alguns expresidents de la Generalitat i la gira per tota Espanya són un intent de relligar el règim del 78 amb l'autonomia catalana"

 

 

 

 

 

 

 Josep Maria Botanch

19/09/2024

“Avui m’he reunit amb S.M. el rei Felip VI, en el marc de la normalitat institucional. El respecte entre institucions sempre serà un dels principis fonamentals de l’acció política d’aquest Govern”. Aquest és el missatge publicat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, després de trobar-se amb el monarca espanyol a la Zarzuela, una foto que no es produïa des que Artur Mas el va visitar l’any 2015. Fa quasi 10 anys. Ni Carles Puigdemont ni Quim Torra ni Pere Aragonès van anar a la Zarzuela, però el discurs del 3-O del 2017, en què va avalar la repressió contra el referèndum sobre la independència del Primer d’Octubre, va marcar un abans i un després en les relacions. Aquell dia no va fer ni una sola al·lusió als incidents, ni als ferits la repressió violenta dels cossos i forces de seguretat espanyols, i, per contra, va avalar la intervenció de la Generalitat a través de l’aplicació de l’article 155. Des d’aleshores, la relació de Felip VI amb Catalunya ha estat marcada per la tensió, i un rebuig constant.

A més, cal no oblidar que el distanciament de Felip VI amb Catalunya es va produir abans, per una decisió seva. A la tardor del 2015 el monarca espanyol va decidir no rebre Carme Forcadell quan, com a presidenta del Parlament,