Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CATALUNYA-ESPAÑA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CATALUNYA-ESPAÑA. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 d’abril del 2026

L’Estat ordena triturar les proves de l’1-O: Una operació d’Estat per liquidar el llegat del referèndum i la violència policial

 

ESPANYA

 

Amb el vistiplau del Suprem, els Mossos destruiran les urnes i el material incautat: un "crim contra la memòria" que pretén esborrar les evidències de la dignitat d’un poble i de la repressió judicial.

 

 

Un grup de persones amb urnes davant del Parlament durant l'acte posterior a la manifestació per l'aniversari de l'1-O, l'1 d'octubre de 2018 (horitzontal).

 

 

Joan Puig

17/04/2026

 

 

Cal evitar la destrucció de les proves de la repressió de l’estat l’1-O

En el que representa un nou intent per imposar l’amnèsia col·lectiva sobre la fita més gran de sobirania de Catalunya, el Tribunal Suprem ha autoritzat la destrucció massiva del material decomissat durant el referèndum de l’1 d’octubre. Sota l’excusa de la “gestió logística”, l’Estat activa una operació per convertir en pols milers d’urnes i paperetes que no només són objectes, sinó testimonis incòmodes d’una derrota de l’Estat que ara volen eliminar de la vista.

Cal un clam per salvar la “memòria viva” de la repressió

Plataforma per la Llengua Denuncien que la regularització extraordinària de migrants ignora el català

 

 

IMMIGRACIÓ

 

El Govern d'Illa havia dit que la llengua seria un requisit per renovar la residència al cap d'un any

 


 

 Berto Sagrera
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Divendres, 17 d'abril de 2026. 10:57
Actualitzat: Divendres, 17 d'abril de 2026. 12:44
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Tant Plataforma per la Llengua com Junts per Catalunya han denunciat que la regularització extraordinària de migrants ignora el català, mentre asseguren que el Govern de Salvador Illa va anunciar fa dos mesos que faria de la llengua un requisit per renovar la residència al cap d'un any. "Havent analitzat la normativa publicada al BOE ahir (dimecres), veiem que no és pas així", va lamentar aquest dijous l'entitat. 

En un fil de Twitter, Plataforma per la Llengua explica que "el català no és cap requisit obligatori, només apareix en un informe d'arrelament opcional en casos concrets". "Parlem d'una via excepcional, però, si les persones regularitzades ja treballen a Catalunya, no cal que acreditin cap coneixement de la llengua", afegeix. L'entitat defensa que,

Albiach intenta arreglar la pífia de Yolanda Díaz

La líder dels Comuns diu que els posicionaments de Junts sobre immigració estan "equivocats" però sosté que el partit és "necessari" per a la transformació

 

 


Maria Garcia

Divendres,17 d'abril de 2026

 

La líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, s’ha afanyat a inetntar arreglar la pífia de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que dijous va afirmar que Junts ha estat “sempre” un partit racista i classista, però no va dir el mateix d’altres partits com el PP o V🤢x

Les declaracions de Díaz van enfadar i indignar Junts, que durant aquesta legislatura ha donat suport a diverses mesures del govern espanyol i, de fet, continua mantenint-lo. Com a resposta, els de Puigdemont han optat per suspendre les relacions amb Sumar, almenys fins que Díaz no rectifiqui les acusacions de racisme. Un escenari que aporta encara més incertesa a la continuïtat del govern espanyol, i que Albiach ha intentat redirigir, tot i que sense massa èxit. “No crec que els votants ni els dirigents de Junts siguin racistes, però, en la lluita electoral amb Aliança Catalana, el partit s’està equivocant moltíssim” ha afirmat Albiach aquest divendres en una entrevista a TV3. Segons la líder de Catalunya en Comú, els posicionaments dels juntaires en immigració són “preocupants” i equivocats; tanmateix, i malgrat les diferències, ha dit que, per una qüestió estratègica, no s’ha de deixar de la mà a Junts, a qui considera “necessaris” per a la transformació.

  

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/albiach-intenta-arreglar-la-pifia-de-yolanda-diaz/ 

 

El govern d’Illa duplica les subvencions directes al CIDOB, el think tank finançat per Soros que va promoure el relat de la ‘trama russa’ del Procés

 

 

NACIONAL

 


 


 

 

17/04/2026

 

La denominada “trama russa del Procés”, que des de fa gairebé deu anys apareix periòdicament en titulars de premsa i discursos polítics, ha anat perdent consistència a mesura que avançava als tribunals. La causa Volhov, impulsada pel jutge Joaquín Aguirre, ha acabat sent objecte de crítiques de la fiscalia, que n’ha qüestionat la coherència interna, l’excés de peces separades i la manca d’indicis sòlids amb rellevància penal.

El cas, nascut el 2016 en el marc d’una investigació sobre presumptes irregularitats en subvencions de la Diputació de Barcelona, va derivar cap a una tesi molt més ambiciosa i expeditiva: la suposada existència d’una trama internacional instigada des del Kremlin per a desestabilitzar Espanya a través de l’independentisme català. Una teoria que apuntava directament a la figura de Carles Puigdemont, així com de Josep Lluís Alay, un dels col·laboradors més estrets del president.

Aquesta hipòtesi es va sustentar en elements com converses intervingudes a l’exresponsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya, Víctor Terradellas, en què es mencionaven ofertes de suport rus -des de 10.000 soldats fins a finançament massiu de Moscou- que mai no es van poder corroborar. Amb el pas del temps, els tribunals han anat desactivant aquestes línies d’investigació i la fiscalia ha acabat demanant l’arxivament de les peces principals.

Malgrat la seva progressiva dissolució, el relat de la ingerència russa ha gaudit durant molts anys d’una notable capacitat de penetració política i mediàtica. I és en aquest punt on apareix el paper d’un entramat d’actors vinculats a una mateixa xarxa internacional.

Nicolás de Pedro: l’altaveu geopolític del relat

dijous, 16 d’abril del 2026

No volem ser substituïts!

 

 


 

CRIT

AENA diu que el traspàs de la gestió aeroportuària a la Generalitat és inconstitucional

 

CENTRALISME ESPANYOL

 

 

Maurici Lucena acceptaria un òrgan "estrictament consultiu", com al País Basc

 


 

 Redacció ACN

16.04.2026 - 14:55 | Actualització: 16.04.2026 - 15:06

 

El president d’AENA, Maurici Lucena, ha dit que les propostes de participació o de traspàs de la gestió aeroportuària a les autonomies eren “clarament incompatibles” amb el marc constitucional espanyol. Ho ha dit durant la junta d’accionistes de la companyia, enmig del debat sobre la voluntat del govern català d’obtenir més pes en la governança de l’aeroport de Barcelona.

Lucena ha reiterat que la regulació i la supervisió dels aeroports corresponien únicament a l’estat espanyol i que la gestió “correspon només i exclusivament” als òrgans de govern de la companyia, propietat en part dels accionistes. Tot i això, ha defensat la possibilitat d’un òrgan “estrictament consultiu”, com el cas del País Basc.

Avui mateix, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha dit a la SER que el govern estudiava una fórmula per a participar en “l’estratègia i la governança” aeroportuària. Ha dit que el País Basc havia trobat un camí propi i que la prioritat havia de ser que els aeroports catalans no es quedessin enrere.

El 49% d’AENA és privat

dilluns, 30 de març del 2026

El TSJC ordena d’aplicar la sentència que esmicola el decret que blindava el català a l’escola

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

El tribunal no espera la resolució del Suprem i estima parcialment el recurs de l'entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe

 


 

 Redacció

30.03.2026 - 09:56

Actualització: 30.03.2026 - 10:23

 

Nou revés judicial a l’escola catalana. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat l’execució provisional de la sentència del setembre que anul·la un bon gruix del decret que blindava el català com a llengua vehicular a les escoles. Això implica que, mentre el Tribunal Suprem espanyol resol els recursos de cassació, no es poden aplicar una desena llarga de preceptes anul·lats –totalment o parcialment– del decret.

Els articles afectats –2c, 2d, 2e, 4.1, 4.2, 4.3, 4.5, 6, 7.2, 9.3b, 10.1, 10.2, 18a, 19.1e, 19.1f, 19.2a, 19.2b. 19.2d, 24.2a, 24.2b, 24.2f, 33, 34.1– fixaven el català i l’aranès a la Vall d’Aran com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge, també com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions.

Entre els preceptes anul·lats, també hi ha els que fan referència al català com a llengua auxiliar prioritària per a ensenyar idiomes estrangers i la llengua única d’acolliment dels alumnes nouvinguts.

Amb aquesta decisió, el TSJC estima parcialment el recurs de l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), que exigia l’aplicació immediata de la sentència contra el decret. Així, l’AEB ha reclamat al Departament d’Educació que dicti les instruccions pertinents per imposar el castellà a les aules i dinamitar la immersió lingüística.

El Tribunal Suprem encara s’ha de pronunciar sobre els recursos contra la sentència del Departament d’Educació, l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans i la Plataforma per la Llengua.

El decret parcialment anul·lat s’emparava en la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i també en el decret llei pel qual es fixen els criteris per a elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El govern de Pere Aragonès va impulsar aquestes normatives amb l’objectiu de blindar el sistema d’immersió lingüística arran de les resolucions judicials que imposaven un 25% dels ensenyaments en castellà, pel cap baix.

L’estiu passat, el TSJC ja va suspendre cautelarment el decret, com demanava l’AEB, tot recordant unes quantes sentències sobre el 25% de castellà i, respecte del decret, avançava: “Dóna cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”.

El tribunal també recordava que el decret desenvolupa una llei i un altre decret que es van promulgar justament en reacció a una sentència del mateix TSJC que declarava l’obligació de la Generalitat d’imposar un 25% del castellà a les aules, pel cap baix.

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-tsjc-ordena-lexecucio-provisional-de-la-sentencia-que-esmicola-el-decret-que-blindava-el-catala-a-lescola/ 

 

La flaire de conspiració desarma l’altra trama russa del CNI

 

TRIBUNALS

 

 

El sumari dels agents del servei secret acusats de passar informació de Rússia als EUA, ple de dubtes

 

 


 

Quico Sallés

29/03/2026

 

Sense cap mena de dubte és una causa estranya. Tant pel fons com per la forma en què s’ha procedit. És el cas contra dos oficials del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) acusats de passar informació secreta als Estats Units sobre Rússia. Una investigació que es remunta com a mínim al mes de setembre de 2022, oberta pels delictes de traïció i revelació de secrets. Els advocats dels dos acusats, però, han estat capaços de donar la vota a la instrucció, assenyalant vistoses irregularitats en un sumari declarat secret i amb una escandalosa apagada de 117 arxius que serien la prova recollida internament pel CNI i que haurien servit no només per apartar del servei els dos oficials sinó, a més, per engarjolar-los. Tot plegat per després acabar quedant en llibertat. 

El cas ara és en mans de l’Audiència de Madrid, que ha de decidir si arxiva el cas o bé tira endavant el processament dels dos acusats -J.A.L i J.M.- a la vista dels indicis recollits en el sumari per part del Jutjat d’Instrucció número 7 de Madrid, que va actuar conjuntament amb el jutge d’enllaç del CNI i president de la Sala del Contenciós Administratiu, Pablo Lucas de Murillo. La defensa ha presentat un

divendres, 27 de març del 2026

Escàndol intolerable: Baltasar Garzón, el jutge que va ignorar les tortures als independentistes catalans del 1992, presidirà la “Comissió de la Veritat” sobre el franquisme

 

 

Espanya

 

El mateix magistrat que va dirigir la brutal “Garzonada” i va mirar cap a una altra banda davant les denúncies de tortures de desenes de catalans ara dirigirà l’òrgan que ha d’investigar les violacions de drets humans. 

 

 


 

 

 

Hipocresia absoluta del Govern espanyol, oblida el retorn del patrimoni incautat de centenars d’entitats cíviques d’arreu del Països Catalans i nomena el mateix dia Baltasar Garzon com a president de la Comissió de la Veritat. El Congrés dels Diputats ha convalidat el Real Decreto-ley 6/2026, una modificació menor i poc significativa de la Llei de Memòria Democràtica. La reforma només amplia lleugerament el termini temporal de les indemnitzacions econòmiques per a algunes víctimes individuals del tardofranquisme i els primers anys de la Transició (fins al 31 de desembre de 1983), amb quantitats actualitzades de fins a 250.000 euros per mort en defensa de les llibertats. Una mesura limitada que només afecta persones físiques i que ERC ha venut com una “passa endavant”, tot i que deixa intacte el gruix de la llei.

Però l’escàndol real arriba just al costat d’aquesta aprovació. Aquest dimecres 25 de març, el Consell de la Memòria Democràtica —presidit pel ministre Ángel Víctor Torres—

dimecres, 25 de març del 2026

Els militars espanyols de missió a l’Antàrtida estan tan enfeinats que es dediquen a represaliar científiques independentistes


POLITICA

 

La biòloga marina Conxita Àvila relata que militars espanyols van denunciar-la perquè portava una estelada en un collaret

 

 


 

María García

Dimecres, 25 de març de 2026

 

 

Una de les missions de l’Estat espanyol és boicotejar i represaliar totes aquelles persones que es mostrin dissidents i, sobretot, partidaris de la independència de Catalunya, tal com constata el cas de repressió que va patir la biòloga marina Conxita Àvila

La científica, una de les millors i més reconegudes en el seu camp, va ser entrevistada el passat dilluns al programa ‘Les dones i els dies’ de Catalunya Ràdio, on va relatar que en una de les seves missions a l’Antàrtida, militars espanyols van denunciar-la per dur un collaret amb una estelada independentista, igual que ja van denunciar-la el 2018 per dur un llaç groc i un pin amb l’estelada a la base militar espanyola Gabriel de Castilla, a l’illa Livingston. 

Durant l’entrevista, Àvila va parlar sense embuts dels sacrifics familiars i personals que ha hagut de fer per la seva feina, però també

dilluns, 23 de març del 2026

Fins i tot La Vanguardia assenyala la vergonya de Rodalies

 

 

Duríssim article del vicedirector Enric Sierra contra Sílvia Paneque i la gestió de la crisi dels trens

 

La Vanguardia assenyala Paneque pel caos a Rodalies |  E-Noticies

 

 

dilluns, 16 de març del 2026

Denuncien la castellanització del programa del III Fòrum Floració d’Aitona








 

Aitona acollirà el 16 de març el III Fòrum Floració: Motor de Desenvolupament Rural, una jornada organitzada per España en Floración i l’Ajuntament d’Aitona amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida que reunirà representants institucionals, experts i professionals del turisme i del sector primari per analitzar el paper de la floració com a recurs estratègic per al desenvolupament rural.

L’ajuntament d’Aitona és governat per Primer Aitona, una llista vinculada al PDCat i a Impulsem, dues forces polítiques que es caracteritzen per no voler posicionar-se a favor de l’independentisme. La batllesa d’Aitona és Rosa Pujol Esteve.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.estat.cat/denuncien-la-castellanitzacio-del-programa-del-iii-forum-floracio-daitona/ 

 

dijous, 12 de març del 2026

Miquel Iceta i el PSC, cada cop més esquitxats: armes, la trama Koldo, contractes en pandèmia i l’ombra de les saunes-prostíbul

 

 

NACIONAL

 

 


 

12-03-2026

 

La successió d’escàndols que sacsegen l’entorn polític del govern espanyol continua ampliant el seu radi. Les darreres revelacions situen al centre de la polèmica l’exministre i dirigent socialista Miquel Iceta i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), esquitxats per diferents investigacions que, tot i tenir orígens diversos, acaben confluint en una mateixa direcció política: la trama Koldo, les adjudicacions de la pandèmia i les antigues connexions amb la xarxa de saunes vinculada a la família política del president del govern espanyol Pedro Sànchez.

L’ombra de la trama Koldo i la compra d’armes

dimarts, 10 de març del 2026

Opinió : El repte de regularitzar de debò la immigració

 

OPINIÓ

 


 

 

 

  Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.

És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.

I és que, si realment fos un pas ben pensat, hauria de servir per fer cau i net, per posar a zero el comptador de la immigració il·legal i per establir, a partir d’aquí, unes normes clares de conducta que impedissin que el fenomen es tornés a repetir. Dit d’una altra manera, l’única immigració permesa hauria de ser la legal i la il·legal hauria d’estar expressament prohibida, i qui, malgrat el que establís la llei, se saltés la restricció s’hauria d’atenir a les conseqüències. I això hauria d’afectar tots els actors, sense excepció, que intervenen en el procés migratori. D’una banda, l’immigrant mateix que entrés al país sense papers hauria de ser deportat. D’una altra, tot aquell, fos empresari o no, que

Pablo Hasel: “Prefereixo sortir més tard de la presó, però sense haver-los donat allò que volen”

 

JUSTÍCIA

 

Entrevista al raper, que encara la darrera etapa de l'empresonament després de cinc anys

 

 

Pablo Hasel en una fotografia del 2021.

 

 

Clara Ardèvol Mallol

09.03.2026 - 21:40

Actualització: 09.03.2026 - 21:43

 

 

El mes passat va fer cinc anys de l’empresonament del raper Pablo Hasel, condemnat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets publicats temps enrere. Inicialment, la condemna era de nou mesos de presó, però l’acumulació d’unes quantes causes va fer que, en conjunt, encara li resti un any i un mes de pena. Aquesta és, per tant, la darrera etapa de l’empresonament, que l’artista ha decidit d’encarar sense acollir-se al tercer grau penitenciari. “Renuncio al penediment i a la col·laboració que m’exigeixen per accedir-hi”, ens explica. El seu segon poemari, Prova de vida, sortirà ben aviat, pels volts de Sant Jordi, i també serveix per a preparar la campanya sobre la fi dels sis anys de presó.

Parlem de tot plegat amb ell, que es manté ferm i enfocat en les lluites col·lectives malgrat el pes que implica aguantar un any i un altre de presó estricta. Les condicions han millorat una mica amb el trasllat a la presó dels Lledoners, però igualment en destaca la duresa i critica el relat que parla de la presó com si fos un hotel. Aquesta entrevista s’ha hagut de fer per correu postal i s’ha respectat tot el contingut que hi ha escrit Hasel.

Com us trobeu? Com viviu la presó després de cinc anys?

S'incendia una bateria externa en un tren de Rodalies a Castelldefels: desenes de passatgers evacuats pel fum

 

 

EL CASO

 

 




 
Castelldefels (Baix Llobregat)
Foto: Policia Local de Castelldefels 10/03/2026 10:49
Actualitzat 10/03/2026 11:09
2 minuts

 

Greu ensurt a bord d'un tren de Rodalies aquest cap de setmana. Diumenge 8 de març, pels volts de tres quarts de quatre de la tarda, el telèfon d'emergències 112 va rebre diverses trucades que alertaven de la presència de fum dins d'uns dels vagons d'un tren de la línia R2 sud que, arran d'un possible incendi, es va aturar a uns 50 metres de l'estació de Castelldefels Platja. Es van activar patrulles de la Policia Local del municipi, efectius de seguretat d'Adif, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) amb dues ambulàncies i els Bombers de la Generalitat, que hi van enviar quatre dotacions terrestres. 

A l'arribada dels dispositius ja no es detectava ni fum ni flama, però es va confirmar un petit incendi que, segons han explicat a ElCaso.cat des dels Bombers, es va originar per una bateria externa, dins de la motxilla d'una de les passatgeres que viatjava a l'últim vagó. Policies i bombers van procedir a evacuar els usuaris, que van viure moments de molta tensió quan van detectar el foc. Afortunadament, ningú no va prendre mal, amb l'excepció de la propietària de la bateria, que va patir una cremada en un dels dits. Els sanitaris del SEM la van atendre i li van poder donar l'alta in situ. 

 

El foc es va originar a l'interior d'una motxilla a causa d'una bateria externa / Policia Local de Castelldefels. 

 

 

 

Desenes de persones evacuades i servei interromput 

dilluns, 2 de març del 2026

10 tuits que retraten l'esquerra espanyola i catalana després del cop al règim dels aiatol·làs

 

GUERRA IRAN

 

 

Mentre el poble iranià (sobretot les dones) celebra la mort de Jamenei, la nostra esquerra s'ofèn i es posa feta una fúria

 

Alí Khamenei, líder del règim tirànic iranià, ha estat liquidat |  Agencia
 
 

 02-03-2026

per E-Notícies

 

L'atac fulminant dels EUA i Israel a l'Iran, aquest dissabte, ha provocat una forta commoció arreu del món. Hi ha una lògica inquietud perquè suposa la culminació d'una escalada bèl·lica al Pròxim Orient, i per la por que derivi en un conflicte global. Però l'atac també ha estat aplaudit per bona part del món lliure i, sobretot, pel poble iranià sota la tirania dels aiatol·làs.

 


Donald Trump ha tornat a donar un cop exitós a una dictadura |  Europa Press


El curiós és el contrast entre les celebracions a Teheran, sobretot de les dones que fa temps que es rebel·len contra el règim, i la tristesa, i fins i tot la indignació, de l'esquerra a Espanya i a Catalunya. Figures polítiques i mediàtiques de l'univers progre han reaccionat airats com van fer amb Veneçuela, malgrat que la majoria del poble veneçolà i iranià van aplaudir la intervenció.

L'atac dels Estats Units i Israel ha estat tan exitós que en qüestió d'hores i sense gaire danys col·laterals van aconseguir eliminar gairebé tota la cúpula iraniana. A la qual cosa cal afegir el decapitament de Hamas i Hezbollah en els últims mesos.

Desolació a l'esquerra: Podemos, ERC, CUP, Comuns...

divendres, 27 de febrer del 2026

Un forat de 21.092 milions: el darrer càlcul del govern del dèficit fiscal amb Espanya

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

L’actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l’administració espanyola revela que el dèficit fiscal va ser del 8,2% del PIB, molt similar a la mitjana històrica

 

 

La consellera d'Economia, Alícia Romero, aquest matí en una roda de premsa al parlament (fotografia: ACN.)


 

Odei A.-Etxearte

27.02.2026 | Actualització 27.02.2026 -15:36

 

Catalunya continua patint un dèficit fiscal que mina la seva capacitat d’afrontar la despesa pública. El 2022 va ser de 21.092 milions d’euros, l’equivalent al 8,2% del PIB, d’acord amb el mètode de càlcul del flux monetari. Així ho ha fet públic el govern de la Generalitat dins de l’informe econòmic i financer que acompanya el pressupost, que ja es tramita al parlament. A diferència dels anteriors governs independentistes, que acostumaven a donar rellevància política a la presentació de la balança, l’executiu de Salvador Illa no n’ha fet una presentació específica. L’ha introduïda en un annex de l’esmentat informe que acompanya els comptes, sense destacar-la informativament. Publicar-la, de fet, és una obligació legal del govern d’ençà que el 2012 es va aprovar una reforma de la llei de finances públiques de Catalunya promoguda per ERC i pactada amb CiU.

Les dades publicades assenyalen que el dèficit fiscal del 2022 es va reduir respecte a l’any anterior, quan va ser de 22.012 milions, l’equivalent al 9,6% del PIB. La xifra, tanmateix, es troba molt a prop de la mitjana que ha tingut històricament el dèficit fiscal, del 8,1% entre el 1986 i el 2022. De fet,

dimecres, 25 de febrer del 2026

El Ministeri de Transports diu que està analitzant “cartell a cartell” l’idioma de la senyalització de les autopistes

 

#MARCAESPAÑA

 

“Si hi ha alguna cosa que contradiu la normativa de senyalització, procedirem a canviar els cartells”, apunten

 

Llengua, Política

ACN 

 

La senyalització en castellà de l'AP-7 Autor/a: @nlprat

 

 

La Direcció General de Carreteres del Ministeri de Transports està analitzant “cartell a cartell” l’idioma de la senyalització de les autopistes per veure si es compleix l’ús dels rètols en català. “Si hi ha alguna cosa que contradiu la normativa vinculada a la senyalització, procedirem a canviar els cartells que ho incompleixen”, han indicat aquest dimecres fonts del govern espanyol. Destaquen que l’Estat compleix amb els criteris de senyalització en idiomes oficials com el català, però que si es detecta “alguna anomalia” treballaran “d’immediat” per arreglar-ho.

En el cas concret de l’AP-7, apunten que és una autopista que estava concessionada i que ha passat a ser de gestió estatal. “La seva senyalització es va renovar per substituir la que es trobava en mal estat i corregir la numeració de les sortides que estaven mal quilometrades”, exposen. En total, s’han canviat 22 cartells, dels quals 20 són “exclusivament en català” perquè corresponen a topònims oficials (nom propi), i només dos tenen desdoblament bilingüe.

Queixa de Junts

divendres, 20 de febrer del 2026

Ayuso critica que saber català sigui un supòsit d’arrelament de migrants

 

LLENGUA CATALANA 

 

 

La presidenta de la Comunitat de Madrid amenaça amb portar-ho a la justícia

 

 

 


 

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha criticat aquest divendres que saber català es consideri un supòsit d’arrelament dels migrants que optin a la regularització extraordinària que prepara el govern espanyol. 

La dirigent popular ho ha denunciat després que ahir ERC digués que havia pactat amb el govern espanyol una esmena al nou reial decret de regularització extraordinària per incloure el català com un argument d’inclusió social i comunitària. 

"Una vegada més, els socialistes pretenen saltar-se la llei per construir un país destrossant tota Espanya. La Comunitat de Madrid farà els passos necessaris als tribunals contra Sánchez per evitar aquesta ocurrència il·legal que, a més, és xenòfoba", ha escrit a ‘X’. 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/70105/ayuso-critica-saber-catala-sigui-suposit-darrelament-migrants