 |
| El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa Data de publicació: dijous 13 de març del 2025, 10:59 Localització: Madrid Autor: Roger Pi de Cabanyes |
ESPOLI ESPANYOL
PROCESSISME
POLÍTICA
 |
| Concentració aquest dijous als peus de la Sagrada Família en protesta per l'expulsió de cantaires a la missa en record a Gaudí, l'11 de juny del 2026 |
El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, ha explicat aquest dimarts en roda de premsa que alguns cantaires van denunciar les intencions d’alguns companys a la Sagrada Família.
“Entre
els membres dels cors es va produir un canvi de la carpeta amb les
partitures i en algunes hi havia una estelada, amb la intenció
d’estendre l’estelada, cridar independència i cantar ‘Els segadors’.
Alguns membres dels cors van ser els que van denunciar aquesta situació”, va indicar Argüello, que ha afegit que aquestes són les explicacions que li van donar aquella nit. Pretenien fer aquest “gest” davant del Papa, el rei i membres del govern espanyol.
Argüello ha indicat que li va cridar l’atenció que els cors no baixessin per les escalinates, i ha indicat que després es va assabentar de la “crisi” que s’havia produït. Ha afegit que la policia va conduir els cors per una altra porta.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
POLITICA
 |
| amàs és una organització terrorista segons la UE | AFP |
 |
| Jaume Duch, conseller català d'Acció Exterior | ACN |
L’oenegè sota sospita és l’Associació Pau amb Dignitat, que ha rebut un milió i mig d’euros en subvencions de les administracions públiques a Catalunya. Segons NGO Monitor, el 2024 va rebre 310.000 euros de l’Ajuntament de Barcelona: una subvenció de 160.000 euros per al projecte “Protecció dels presos polítics palestins en un context de criminalització”, i una altra de 150.000 euros per a la “Protecció de la infThe Objective publica avui que una d’aquestes oenegès, que ha rebut 6,6 milions d’euros en subvencions a Espanya entre 2022 i 2025, ha estat acusada pel Ministeri israelià de finançar Hamàs i el Front d’Alliberament de Palestina. Aquestes dues organitzacions han estat considerades com a terroristes per part de la Unió Europea.ància a Jabalia, al nord de Gaza, des d’una perspectiva de la salut psicosocial”.
A més, segons la web Menjòmetre aquesta oenegè ha rebut 1,16 milions d’euros en 17 subvencions de la Generalitat de Catalunya. Aquests diners es van vehicular a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
 |
| Dades de subvencions revelades per Menjòmetre | E-Noticies |
L’informe del Ministeri d’Israel assenyala a més altres tres oenegès: Al Quds de Solidaritat amb els Pobles del Món Àrab, Rumbo a Gaza i Human Appeal. Cap d’elles consta com a beneficiària de subvencions públiques a Catalunya.
L’informe no aporta proves del finançament del terrorisme islamista per part d’aquestes oenegès, però sí que estableix connexions de tipus institucional amb organitzacions com Hamàs. Per la seva banda, les oenegès han negat qualsevol vincle directe o indirecte amb activitats terroristes, i han defensat que les seves activitats es desenvolupen sempre en el marc estricte de la legalitat.
El cas traça un paral·lelisme amb la polèmica UNRWA, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins, que ha estat acusada de vincles amb el terrorisme islamista. De fet, diversos països de primer nivell mundial han tallat els seus canals de finançament amb aquest organisme. A Espanya, malgrat les pressions d’alguns partits, tant el Gobierno de Pedro Sánchez com la Generalitat de Catalunya han mantingut les seves línies de finançament amb l’UNRWA.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
ESPANYA
Abel Degà
Foto: Europa Press
Madrid. Dilluns, 27 d'abril de 2026. 13:04
Actualitzat: Dilluns, 27 d'abril de 2026. 13:42
Temps de lectura: 3 minuts
Encara era fosc a San Fernando de Henares (Madrid) i ja hi havia els primers periodistes amb ànims de captar la imatge de Jordi Pujol entrant a l’Audiència Nacional. L’expresident de la Generalitat hi estava citat a dos quarts de deu del matí per ser avaluat per un metge forense. Cap sorpresa: tal com ja van determinar els metges de la família i el de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, ha quedat acreditat que l’exlíder de Convergència Democràtica “està impossibilitat per romandre amb plenitud de coneixement en aquest judici”. Així ho ha informat el president del tribunal, José Ricardo de Prada, que ha confirmat que “ha quedat fora del procediment” sobre els milions amagats a Andorra. Però la justícia espanyola ja ha aconseguit la imatge que volia: fer-li un paseíllo pels jutjats de Madrid a l’home que va governar Catalunya durant vint-i-tres anys.
Ho ha assolit a mitges. Perquè la família ha pogut fer entrar el pare a través del pàrquing, en un SEAT Tarraco amb els vidres tintats que anava escortat amb un voluminós BMW al darrere. No ha existit la imatge del president Pujol recorrent cinquanta metres fins a arribar a la porta amb un caminador. L’excap de l’executiu català hauria estat exhibit com un trofeu de guerra. Per il·lustrar-ho: en un moment d’aquesta llarga espera, un conductor ha passat per aquest pàrquing fent sonar el clàxon davant les càmeres, ha abaixat les finestretes i ha cridat Arriba España. I algun operari de càmera lamentava que Pujol pogués entrar pel pàrquing, un “delinqüent” a qui tothom hauria de poder-li veure la cara. El president va dirigir-se cap a la capital espanyola aquest diumenge a la tarda, acompanyat de les seves dues filles. Elles i els seus germans han entrat també a primera hora a l'Audiència Nacional, alguns abans que ho fes el pare. Ara haurà de tornar a fer els 600 quilòmetres de tornada.
ESPANYA
Amb el vistiplau del Suprem, els Mossos destruiran les urnes i el material incautat: un "crim contra la memòria" que pretén esborrar les evidències de la dignitat d’un poble i de la repressió judicial.
 |
| Un grup de persones amb urnes davant del Parlament durant l'acte posterior a la manifestació per l'aniversari de l'1-O, l'1 d'octubre de 2018 (horitzontal). |
Joan Puig
17/04/2026
Cal evitar la destrucció de les proves de la repressió de l’estat l’1-O
En el que representa un nou intent per imposar l’amnèsia col·lectiva sobre la fita més gran de sobirania de Catalunya, el Tribunal Suprem ha autoritzat la destrucció massiva del material decomissat durant el referèndum de l’1 d’octubre. Sota l’excusa de la “gestió logística”, l’Estat activa una operació per convertir en pols milers d’urnes i paperetes que no només són objectes, sinó testimonis incòmodes d’una derrota de l’Estat que ara volen eliminar de la vista.
Cal un clam per salvar la “memòria viva” de la repressió
IMMIGRACIÓ
Berto Sagrera
Foto:
Carlos Baglietto
Barcelona. Divendres, 17 d'abril de 2026. 10:57
Actualitzat: Divendres, 17 d'abril de 2026. 12:44
Temps de lectura: 2 minuts
Tant Plataforma per la Llengua com Junts per Catalunya han denunciat que la regularització extraordinària de migrants ignora el català, mentre asseguren que el Govern de Salvador Illa va anunciar fa dos mesos que faria de la llengua un requisit per renovar la residència al cap d'un any. "Havent analitzat la normativa publicada al BOE ahir (dimecres), veiem que no és pas així", va lamentar aquest dijous l'entitat.
En un fil de Twitter, Plataforma per la Llengua explica que "el català no és cap requisit obligatori, només apareix en un informe d'arrelament opcional en casos concrets". "Parlem d'una via excepcional, però, si les persones regularitzades ja treballen a Catalunya, no cal que acreditin cap coneixement de la llengua", afegeix. L'entitat defensa que,
Maria Garcia
Divendres,17 d'abril de 2026
La líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, s’ha afanyat a inetntar arreglar la pífia de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que dijous va afirmar que Junts ha estat “sempre” un partit racista i classista, però no va dir el mateix d’altres partits com el PP o V🤢x.
Les declaracions de Díaz van enfadar i indignar Junts, que durant aquesta legislatura ha donat suport a diverses mesures del govern espanyol i, de fet, continua mantenint-lo. Com a resposta, els de Puigdemont han optat per suspendre les relacions amb Sumar, almenys fins que Díaz no rectifiqui les acusacions de racisme. Un escenari que aporta encara més incertesa a la continuïtat del govern espanyol, i que Albiach ha intentat redirigir, tot i que sense massa èxit. “No crec que els votants ni els dirigents de Junts siguin racistes, però, en la lluita electoral amb Aliança Catalana, el partit s’està equivocant moltíssim” ha afirmat Albiach aquest divendres en una entrevista a TV3. Segons la líder de Catalunya en Comú, els posicionaments dels juntaires en immigració són “preocupants” i equivocats; tanmateix, i malgrat les diferències, ha dit que, per una qüestió estratègica, no s’ha de deixar de la mà a Junts, a qui considera “necessaris” per a la transformació.
“No crec que els votants ni els dirigents de Junts siguin racistes, però, en la lluita electoral amb Aliança Catalana, el partit s’està equivocant moltíssim.”
— 3CatInfo (@3CatInfo) April 17, 2026
Jéssica Albiach, dels Comuns, respon a #Matins3Cat les polèmiques declaracions de Yolanda Díaz https://t.co/YAn5hVDE7a pic.twitter.com/u6RXR5nEYn
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.larepublica.cat/noticies/albiach-intenta-arreglar-la-pifia-de-yolanda-diaz/
NACIONAL
17/04/2026
La denominada “trama russa del Procés”, que des de fa gairebé deu anys apareix periòdicament en titulars de premsa i discursos polítics, ha anat perdent consistència a mesura que avançava als tribunals. La causa Volhov, impulsada pel jutge Joaquín Aguirre, ha acabat sent objecte de crítiques de la fiscalia, que n’ha qüestionat la coherència interna, l’excés de peces separades i la manca d’indicis sòlids amb rellevància penal.
El cas, nascut el 2016 en el marc d’una investigació sobre presumptes irregularitats en subvencions de la Diputació de Barcelona, va derivar cap a una tesi molt més ambiciosa i expeditiva: la suposada existència d’una trama internacional instigada des del Kremlin per a desestabilitzar Espanya a través de l’independentisme català. Una teoria que apuntava directament a la figura de Carles Puigdemont, així com de Josep Lluís Alay, un dels col·laboradors més estrets del president.
Aquesta hipòtesi es va sustentar en elements com converses intervingudes a l’exresponsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya, Víctor Terradellas, en què es mencionaven ofertes de suport rus -des de 10.000 soldats fins a finançament massiu de Moscou- que mai no es van poder corroborar. Amb el pas del temps, els tribunals han anat desactivant aquestes línies d’investigació i la fiscalia ha acabat demanant l’arxivament de les peces principals.
Malgrat la seva progressiva dissolució, el relat de la ingerència russa ha gaudit durant molts anys d’una notable capacitat de penetració política i mediàtica. I és en aquest punt on apareix el paper d’un entramat d’actors vinculats a una mateixa xarxa internacional.
CENTRALISME ESPANYOL
Redacció ACN
16.04.2026 - 14:55 | Actualització: 16.04.2026 - 15:06
El president d’AENA, Maurici Lucena, ha dit que les propostes de participació o de traspàs de la gestió aeroportuària a les autonomies eren “clarament incompatibles” amb el marc constitucional espanyol. Ho ha dit durant la junta d’accionistes de la companyia, enmig del debat sobre la voluntat del govern català d’obtenir més pes en la governança de l’aeroport de Barcelona.
Lucena ha reiterat que la regulació i la supervisió dels aeroports corresponien únicament a l’estat espanyol i que la gestió “correspon només i exclusivament” als òrgans de govern de la companyia, propietat en part dels accionistes. Tot i això, ha defensat la possibilitat d’un òrgan “estrictament consultiu”, com el cas del País Basc.
Avui mateix, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha dit a la SER que el govern estudiava una fórmula per a participar en “l’estratègia i la governança” aeroportuària. Ha dit que el País Basc havia trobat un camí propi i que la prioritat havia de ser que els aeroports catalans no es quedessin enrere.
PAÍS - PRINCIPAT
Redacció
30.03.2026 - 09:56
Actualització: 30.03.2026 - 10:23
Nou revés judicial a l’escola catalana. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat l’execució provisional de la sentència del setembre que anul·la un bon gruix del decret que blindava el català com a llengua vehicular a les escoles. Això implica que, mentre el Tribunal Suprem espanyol resol els recursos de cassació, no es poden aplicar una desena llarga de preceptes anul·lats –totalment o parcialment– del decret.
Els articles afectats –2c, 2d, 2e, 4.1, 4.2, 4.3, 4.5, 6, 7.2, 9.3b, 10.1, 10.2, 18a, 19.1e, 19.1f, 19.2a, 19.2b. 19.2d, 24.2a, 24.2b, 24.2f, 33, 34.1– fixaven el català i l’aranès a la Vall d’Aran com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge, també com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions.
Entre els preceptes anul·lats, també hi ha els que fan referència al català com a llengua auxiliar prioritària per a ensenyar idiomes estrangers i la llengua única d’acolliment dels alumnes nouvinguts.
Amb aquesta decisió, el TSJC estima parcialment el recurs de l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), que exigia l’aplicació immediata de la sentència contra el decret. Així, l’AEB ha reclamat al Departament d’Educació que dicti les instruccions pertinents per imposar el castellà a les aules i dinamitar la immersió lingüística.
El Tribunal Suprem encara s’ha de pronunciar sobre els recursos contra la sentència del Departament d’Educació, l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans i la Plataforma per la Llengua.
El decret parcialment anul·lat s’emparava en la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i també en el decret llei pel qual es fixen els criteris per a elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El govern de Pere Aragonès va impulsar aquestes normatives amb l’objectiu de blindar el sistema d’immersió lingüística arran de les resolucions judicials que imposaven un 25% dels ensenyaments en castellà, pel cap baix.
L’estiu passat, el TSJC ja va suspendre cautelarment el decret, com demanava l’AEB, tot recordant unes quantes sentències sobre el 25% de castellà i, respecte del decret, avançava: “Dóna cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”.
El tribunal també recordava que el decret desenvolupa una llei i un altre decret que es van promulgar justament en reacció a una sentència del mateix TSJC que declarava l’obligació de la Generalitat d’imposar un 25% del castellà a les aules, pel cap baix.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
TRIBUNALS
Quico Sallés
29/03/2026
Sense cap mena de dubte és una causa estranya. Tant pel fons com per la forma en què s’ha procedit. És el cas contra dos oficials del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) acusats de passar informació secreta als Estats Units sobre Rússia. Una investigació que es remunta com a mínim al mes de setembre de 2022, oberta pels delictes de traïció i revelació de secrets. Els advocats dels dos acusats, però, han estat capaços de donar la vota a la instrucció, assenyalant vistoses irregularitats en un sumari declarat secret i amb una escandalosa apagada de 117 arxius que serien la prova recollida internament pel CNI i que haurien servit no només per apartar del servei els dos oficials sinó, a més, per engarjolar-los. Tot plegat per després acabar quedant en llibertat.
El cas ara és en mans de l’Audiència de Madrid, que ha de decidir si arxiva el cas o bé tira endavant el processament dels dos acusats -J.A.L i J.M.- a la vista dels indicis recollits en el sumari per part del Jutjat d’Instrucció número 7 de Madrid, que va actuar conjuntament amb el jutge d’enllaç del CNI i president de la Sala del Contenciós Administratiu, Pablo Lucas de Murillo. La defensa ha presentat un
Espanya
Hipocresia absoluta del Govern espanyol, oblida el retorn del patrimoni incautat de centenars d’entitats cíviques d’arreu del Països Catalans i nomena el mateix dia Baltasar Garzon com a president de la Comissió de la Veritat. El Congrés dels Diputats ha convalidat el Real Decreto-ley 6/2026, una modificació menor i poc significativa de la Llei de Memòria Democràtica. La reforma només amplia lleugerament el termini temporal de les indemnitzacions econòmiques per a algunes víctimes individuals del tardofranquisme i els primers anys de la Transició (fins al 31 de desembre de 1983), amb quantitats actualitzades de fins a 250.000 euros per mort en defensa de les llibertats. Una mesura limitada que només afecta persones físiques i que ERC ha venut com una “passa endavant”, tot i que deixa intacte el gruix de la llei.
Però l’escàndol real arriba just al costat d’aquesta aprovació. Aquest dimecres 25 de març, el Consell de la Memòria Democràtica —presidit pel ministre Ángel Víctor Torres—
POLITICA
María García
Dimecres, 25 de març de 2026
Una de les missions de l’Estat espanyol és boicotejar i represaliar totes aquelles persones que es mostrin dissidents i, sobretot, partidaris de la independència de Catalunya, tal com constata el cas de repressió que va patir la biòloga marina Conxita Àvila.
La científica, una de les millors i més reconegudes en el seu camp, va ser entrevistada el passat dilluns al programa ‘Les dones i els dies’ de Catalunya Ràdio, on va relatar que en una de les seves missions a l’Antàrtida, militars espanyols van denunciar-la per dur un collaret amb una estelada independentista, igual que ja van denunciar-la el 2018 per dur un llaç groc i un pin amb l’estelada a la base militar espanyola Gabriel de Castilla, a l’illa Livingston.
Durant l’entrevista, Àvila va parlar sense embuts dels sacrifics familiars i personals que ha hagut de fer per la seva feina, però també
 |
| La Vanguardia assenyala Paneque pel caos a Rodalies | E-Noticies |
E-Notícies
Quan fins i tot la premsa subvencionada denuncia el caos de Rodalies com “la pitjor crisi de mobilitat que es recorda a Catalunya”, és que alguna cosa va realment malament. Quan qui ho fa és La Vanguardia, el mitjà més subvencionat per la Generalitat amb 726.774,64 euros el 2025, és que la cosa va de debò de veritat. Ja ni tan sols la premsa subvencionada pot tapar l’evident col·lapse que pateix Catalunya.
El sotsdirector de La Vanguardia, Enric Sierra, ha publicat un article demolidor on retrata el despropòsit dels trens a Catalunya. A La desvergüenza dirige la crisis de Rodalies, critica durament la gestió del problema per part del Gobierno central i la Generalitat.
 |
| La Vanguardia ha criticat durament el caos de Rodalies | Europa Press |
Sierra constata que dos mesos després de la major crisi de les últimes dècades a Rodalies, amb prou feines ha canviat res. Enumera els retards, la disminució de trens, l’existència de desenes de punts negres, la fuga de passatgers i l’incompliment del calendari per tornar a la normalitat. Encara que, en la seva opinió,“el pitjor és la desinformació tant a l’usuari com al ciutadà per un apagat informatiu impresentable i vergonyós”.
Acabo de rebre per email aquest programa d’una jornada sobre turisme de floració que es fa demà a Aitona. Tot en castellà. Amb logos de l’Ajuntament, la Diputació de Lleida i España Floración.
— Albert Velasco (@velasc_alberto) March 15, 2026
Direu el que voldreu i ho justificareu d’alguna manera, però no. És lamentable. pic.twitter.com/0xtEGuYKz9
Aitona acollirà el 16 de març el III Fòrum Floració: Motor de Desenvolupament Rural, una jornada organitzada per España en Floración i l’Ajuntament d’Aitona amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida que reunirà representants institucionals, experts i professionals del turisme i del sector primari per analitzar el paper de la floració com a recurs estratègic per al desenvolupament rural.
L’ajuntament d’Aitona és governat per Primer Aitona, una llista vinculada al PDCat i a Impulsem, dues forces polítiques que es caracteritzen per no voler posicionar-se a favor de l’independentisme. La batllesa d’Aitona és Rosa Pujol Esteve.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.estat.cat/denuncien-la-castellanitzacio-del-programa-del-iii-forum-floracio-daitona/
NACIONAL
12-03-2026
La successió d’escàndols que sacsegen l’entorn polític del govern espanyol continua ampliant el seu radi. Les darreres revelacions situen al centre de la polèmica l’exministre i dirigent socialista Miquel Iceta i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), esquitxats per diferents investigacions que, tot i tenir orígens diversos, acaben confluint en una mateixa direcció política: la trama Koldo, les adjudicacions de la pandèmia i les antigues connexions amb la xarxa de saunes vinculada a la família política del president del govern espanyol Pedro Sànchez.
OPINIÓ
Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts
És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.
És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.
I és que, si realment fos un pas ben pensat, hauria de servir per fer cau i net, per posar a zero el comptador de la immigració il·legal i per establir, a partir d’aquí, unes normes clares de conducta que impedissin que el fenomen es tornés a repetir. Dit d’una altra manera, l’única immigració permesa hauria de ser la legal i la il·legal hauria d’estar expressament prohibida, i qui, malgrat el que establís la llei, se saltés la restricció s’hauria d’atenir a les conseqüències. I això hauria d’afectar tots els actors, sense excepció, que intervenen en el procés migratori. D’una banda, l’immigrant mateix que entrés al país sense papers hauria de ser deportat. D’una altra, tot aquell, fos empresari o no, que
