MÓN - EUROPA
En les seves conclusions, desmunta l'argument del Tribunal de Comptes i del Suprem segons els quals la llei afecta els interessos financers de la UE i nega que es tracti de cap autoamnistia
 |
| Xevi Buigas i Edu Garzón, acusats en l'operació Judes, a la gran sala del TJUE el 15 de juliol passat. |
Josep Nualart Casulleras
13.11.2025 - 10:30 | ctualització: 13.11.2025 - 11:54
L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala l’amnistia dels tretze CDR acusats de terrorisme en l’operació Judes: recomana al tribunal que respongui a l’Audiència espanyola que el fet d’aplicar-los la llei d’amnistia no s’oposa de cap manera a la directiva europea contra el terrorisme perquè no significaria deixar impunes delictes que vulneren greument els drets humans. A més, afegeix que la llei d’amnistia no trenca el principi d’igualtat.
Els arguments de l’advocat general són molt contundents: “La directiva [europea contra el terrorisme] no inclou cap disposició que prohibeixi expressament l’ús de mecanismes d’extinció de la responsabilitat penal, com l’amnistia.” Més: “El criteri determinant per a avaluar aquesta compatibilitat rau en la seva conformitat amb les exigències mínimes derivades del dret internacional, en particular el dret humanitari, i amb els estàndards jurisprudencials establerts, en particular, pel Tribunal Europeu dels Drets Humans.”
En aquest sentit, diu que la llei d’amnistia “compleix els estàndards jurisprudencials establerts pel TEDH: per una banda, sembla haver-se aprovat en un context real de reconciliació política i social i no constitueix una autoamnistia. Per una altra banda, no inclou violacions greus de drets humans, entre les
quals hi ha, en primer lloc, les violacions del dret de la vida i de la integritat física. La llei d’amnistia estableix una exclusió explícita dels actes que hagin causat de manera intencionada aquestes violacions.”El mateix advocat, el luxemburguès Dean Spielmann, s’ha pronunciat també sobre els dubtes que el Tribunal de Comptes espanyol va traslladar al TJUE a l’hora d’amnistiar la trentena d’ex-alts càrrecs de la Generalitat, inclosos Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, acusats de responsabilitats comptables per l’organització de l’1-O. Spielmann respon que l’amnistia de tots ells no implicaria cap perjudici per als interessos financers de la UE. Aquesta afirmació, que, de fet, la Comissió Europea ja va subscriure com a part en aquest procediment, pot significar un cop molt dur contra un dels principals arguments del Tribunal Suprem espanyol per a denegar l’amnistia als condemnats i als perseguits per malversació. Perquè és el mateix argument pel qual el Tribunal de Comptes es resistia a aplicar l’amnistia. “No hi ha cap vincle directe entre aquests actes [amnistiats] i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició del pressupost de la UE.”
En general, l’advocat avala el gruix de la llei d’amnistia, si bé fa algunes consideracions crítiques d’aspectes menors de tipus procedimental, sobre la imposició de terminis relativament curts perquè els tribunals espanyols la implementin i sobre l’obligació d’aixecar les mesures cautelars fins i tot en el cas que hi hagi pendent de resoldre’s una qüestió pre-judicial davant el TJUE.
Aquestes conclusions de l’advocat general no són pas vinculants per al TJUE, però són molt orientatives. Si bé hi ha hagut alguns casos en què el tribunal ha resolt un cas amb un criteri oposat al de l’advocat general, la sentència acostuma a anar en la mateixa línia. La decisió final del tribunal europeu sobre l’amnistia pot arribar a començament d’aquest any vinent, i el Tribunal Constitucional la tindrà molt en compte a l’hora de resoldre recursos que té pendents relacionats amb l’amnistia, com ara les peticions d’empara dels condemnats per malversació per l’1-O i els exiliats.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada